C a n ç ó

Nom:

Data:

Digue’ns, tardor, digue’ns, tardor, quin vi ens has dat? Del blanc, del negre o del rosat? Del sec, del dolç o de l’amarg? Digue’ns, tardor, digue’ns tardor, quin vi ens has dat?

C a n ç ó

Nom:

Data:

Escolteu, s’acosta ja el temps de saber tots la veritat, temps de que el lleó no ataqui l’anell; de fer servir les armes per l’amor i collir-ne tots les roses. La pau serà el nostre estandart. No dubteu pas, ja arriba!

C a n ç ó

Nom:

Data:

Dorm, dorm petitona dorm, que en draps de fosca blava t’embolcalla la Lluna negra; negra com tu. La nit teixeix corrandes quan pensa en tu.

Te les canta, les canta ta mare. Poniegu. Quan el vent, quan el vent, quan el vent arribi naixeran dels teus ulls plors de bambú.

C a n ç ó

Nom:

Data:

Guaita les cabines de telèfon dels carrers,

semblen unes cases petitetes per solters.

Portes i finestres són de vidre transparent,

no pots fer-hi el mico perquè et veu tota la gent.

Clic clac, ja hi he entrat; vejam les instruccions:

Aquí dalt hi ha un forat per tirar els calerons.

Dos, quatre, set, vuit, cinc,

nou, tres. Ring, ring, ring!

Digui digui. Hi ha en Bernat?

No, senyor s’ha equivocat.

És que això va malament,

hi deu haver un encreuament.

S’ha de despenjar, primer de tot, l’auricular;

fins que no se sent un " tuut" seguit no es pot

marcar.

Vas ficant els dits en uns petits forats rodons,

i d’altres vegades s´ha d’anar prement botons.

Fas: zero, nou, tres quan no saps quina hora és;

o bé zero, vuit, zero que són els bombers;

o zero, zero, tres, si vols saber res.

Digui digui. Hi ha en Bernat?

Altre s’ha equivocat.

Ai, dispensi, bona nit.

I fixi’s més on posa el dit.

C a n ç ó

Nom:

Data:

1. Som al dia de Nadal i hem de fer molta gatzara! És el punt de mitjanit i la missa ja es prepara. Amb panderos i ferrets cantarem villancets; la simbomba roncarà, reganyosa, reganyosa, la simbomba roncarà reganyosa com un ca. 2. Aquest dia venturós és diada assenyalada. Ens espera un bon dinar a la taula ben parada. Bé hi haurà un capó rostit i un gall dindi ben farcit; el vi ranci a barralons per les neules, per les neules, el vi ranci a barralons per les neules i els torrons. 3. Brindarem ben alegrois per l’Infant i per la Mare i a brindar tots tornarem si la copa és plena encara. No hi haurà pas bona fi si hi faltava un violí que toqués sense parar melodies ben boniques, que toqués sense parar melodies per ballar.

C a n ç ó

Nom:

Data:

1.- Diu la llegenda que un drac terrible va esfereir Montblanc. Era cap gros, orelles en punxa i cua exorbitant. Potes de llangardaix ales de rat-penat, dents esmolades i urpes de gat. Canta aquesta cançó del drac espantós. AH! AH! AH! AH! AH!AH! UH! UH! UH! UH! UH! 2.- Diu la llegenda que el drac famèlic va devorar el bestiar. Homes armats amb llances i espases no el van poder espantar. El rei els va cridar i va determinar que un vilatà calia entregar. Canta aquesta cançó...

3.- Diu la llegenda que la princesa la sort li va tocar. Digna i plorosa molt temerosa al cau del drac anà. De sobte un cavall blanc s’atura al seu davant i veu un jove tot galopant. Canta aquesta cançó... 4.- Diu la llegenda que era Sant Jordi, aquell bon cavaller. Jo et salvaré d’aquest drac ferotge!- li va dir el noi content. Se sent un bram molt fort del drac que llança foc; Sant Jordi el caça i el deixa mort. Canta aquesta cançó...

C a n ç ó

Nom:

Data:

El meu avi va anar a Cuba a bordo del <<Català>>, el millor barco de guerra de la flota d'ultramar. El timoner i el nostre amo i catorze mariners, eren nascuts a Calella eren nascuts a de Palafrugell Quan el Català sortia a la mar els nois de Calella feien un cremat Mans a la guitarra, solien cantar: "Visca Catalunya, visca el <<Català>>

Arribaren temps de guerra de perfídies i traïcions i en el mar de Les Antilles retronaren els canons. Els Mariners de Calella I el meu avi en mig de tots, varen morir a coberta, varen morir al peu del canó. Quan el català sortia a la mar cridava el meu avi: "Apa nois que és tard“ Els valents de abordo no varen tornar, tingueren la culpa els americans. Quan el Català sortia a la mar els nois de Calella feien un cremat….

C a n ç ó

Nom:

Data:

C a n ç ó

Nom:

Data:

C a n ç ó

Nom:

Data:

Aquella noia em mirava amb un somriure estrany semblava que volgués tenir-me més a prop, el cor no em respon no sé què passa amb mi. És amor, uh!, estic xocat, Uh, uh, uh, uh, uh ye, ye, ye. Les mans em tremolen, els genolls també, amb prou feines aconsegueixo aguantar-me dret. És una sensació que mai havia sentit. Tornada No em preguntis què em pot succeir, estic atabalat em fallen els sentits. Quan veig aquella noia que m'agrada tant el cor apreta a córrer, em donarà un infart. Agafo la mà i em passa el corrent els llavis són maduixes d'un brillant vermell. És tot tan estrany no sé com reaccionar. Tornada

Quan vull parlar la llengua se'm fa un nus i sento que el cervell deixa de fer run, run. Només veig un remei per tallar el circuit: portar-la a passejar quan es faci de nit. Sento una esgarrifança freda com el gel. És el seu magnetisme sempre a flor de pell. És una sensació que mai havia sentit. Tornada Ah, ah, ah, ah, ah, ye, ye, ye! Estic paralitzat!

C a n ç ó

Nom:

Data:

C a n ç ó

Nom:

Data:

Brasil té el pa de sucre tan famós, mil selves plenes de colors

on pots sentir cantar els ocells.

Al Brasil, el mar banya les grans ciutats, els raigs de sol són tan daurats que mai més els podràs oblidar.

Hi ha molts rius on pots anar a pescar

d’altres on pots navegar.

Per Carnaval Brasil sencer surt als balcons;

Els seus carrers s’omplen de sons, De maraques, tambors i cançons.

Si tu hi vas,

Podràs ballar la samba amb mi Vestit de rei o d’arlequí,

I banyar-te allà a la mitjanit.

Vés-hi i no esperis pas gaire més; fa un temps d’allò més bo.

Vols venir

al port on tinc un vaixell blanc, que ens portarà, tot navegant,

a córrer món sense parar?

C a n ç ó

Nom:

Data:

Una nineta que vivia sola una nit de fosca la varen tustar. Ella que crida, crida asustada “No et facis la tonta que ja saps qui hi ha”. Ai, pica porta. Ja baixo prompte. Encendre’m una candela per veure-hi millor. Ai, no, no, que l’amor no necessita claror ni llum, ni llum ni claror.

C a n ç ó

Nom:

Data:

Allà dalt a l’Esquirol n’hi havia una viudeta que festejava el barber i ara estima el senyor mestre. Anem-hi tots dos i no massa de pressa, Oh, lai là, cap a ballar! El mestre se n’és anat cap allà a les seves terres, i diu que no tornarà fins Sant Miquel de setembre. Anem-hi tots dos… Sant Miquel ja n’és passat i no torna el senyor mestre: la viuda s’està al balcó i sa mare a la finestra. Anem-hi tots dos…

La viudeta puja a dalt treu el cap a la finestra; la viudeta fa un gran crit: - Ai, mare, ja he vist el mestre! Anem-hi tots dos… Baixa l’escala corrent: - Com ho passa, senyor mestre? - Jo molt bé, ja t’ho diré sinó que no em voldràs creure. Anem-hi tots dos… He estat set mesos malalt a l’hostal de les Guinguetes-. La minyona puja a dalt a matar una gallineta. Anem-hi tots dos… La viudeta ja és a dalt, ja mata la gallineta: la gallina per a mi i el caldo pel senyor mestre. Anem-hi tots dos…

C a n ç ó

Nom:

Data: