CAN TRINCHERIACAN TRINCHERIAOLOTOLOTEscola Volcà BisaroquesEscola Volcà Bisaroques

Casa del s. XVIII, amb totes les Casa del s. XVIII, amb totes les possibilitats que ofereix: comprendre la possibilitats que ofereix: comprendre la història d’Olot al s. XVIII, les tècniques història d’Olot al s. XVIII, les tècniques decoratives, els objectes artístics i decoratives, els objectes artístics i artesanals i l’evolució de la moda del s. artesanals i l’evolució de la moda del s. XVIII a principis del segle XIX, el context XVIII a principis del segle XIX, el context sòcio-cultural, les anècdotes i el sòcio-cultural, les anècdotes i el pessebre monumental. pessebre monumental.

Can trincheriaCan trincheria

És una de les cases pairals més importants d'Olot. Fou construïda a la primera meitat del segle XVIII, si bé el resultat actual és producte de diferents ampliacions i reformes posteriors. El seu nom es deu al fet que des dels seus orígens ha estat habitada pel llinatge Trincheria. Els Trincheria són originaris de Prats de Molló.Don Josep de Trincheria va instal·lar-se a Olot. La casa fou adquirida l'any 1735 per dita família.Actualment, l'edifici és propietat de l'Ajuntament d'Olot que l'ha destinat a diferents usos.

FAÇANAFAÇANA

Can Trincheria és un edifici amb una façana al carrer Sant Can Trincheria és un edifici amb una façana al carrer Sant Rafael que no presenta un interès arquitectònic-artístic Rafael que no presenta un interès arquitectònic-artístic remarcable. remarcable.

La façana posterior, que dóna a la Plaça del Mig, presenta uns La façana posterior, que dóna a la Plaça del Mig, presenta uns elements decoratius en forma de sanefa que emmarquen les elements decoratius en forma de sanefa que emmarquen les obertures, i els de la segona planta estan rematats per uns obertures, i els de la segona planta estan rematats per uns medallons amb gallardes, dins dels quals hi ha perfils medallons amb gallardes, dins dels quals hi ha perfils humans i elements florals, poc freqüents a la ciutat d'Olot.humans i elements florals, poc freqüents a la ciutat d'Olot.

La façana, com la resta de la casa, ha estat modificada en La façana, com la resta de la casa, ha estat modificada en diverses ocasions per tal d’embellir la casa i per prevenir la diverses ocasions per tal d’embellir la casa i per prevenir la pèrdua de detalls decoratius.pèrdua de detalls decoratius.

PLANTA NOBLEPLANTA NOBLETé una superfície de 454 m2 construïts i una terrassa posterior. Acull la Té una superfície de 454 m2 construïts i una terrassa posterior. Acull la

planta noble, a la qual es va afegir, posteriorment, una zona nova planta noble, a la qual es va afegir, posteriorment, una zona nova (actualment ascensor i escala/sortida d'emergència), amb caràcter (actualment ascensor i escala/sortida d'emergència), amb caràcter més utilitari i domèstic, on la família es relacionava i passava la més utilitari i domèstic, on la família es relacionava i passava la major part del dia. Aquesta zona nova, comprenia la cuina i una sala major part del dia. Aquesta zona nova, comprenia la cuina i una sala d'estar. Les sales d'aquesta planta noble són les parts visitables de d'estar. Les sales d'aquesta planta noble són les parts visitables de la casa, les que gaudeixen de la classificació de casa-museu. En la casa, les que gaudeixen de la classificació de casa-museu. En aquesta hi trobem dos àmbits ben diferenciats: l'un, més noble i aquesta hi trobem dos àmbits ben diferenciats: l'un, més noble i ampli, format per dues cambres amb les corresponents alcoves i ampli, format per dues cambres amb les corresponents alcoves i quatre salons intercomunicats, amb les parets i sostres decorats, i quatre salons intercomunicats, amb les parets i sostres decorats, i l'altre més reduïda i austera, on trobem elements de caràcter més l'altre més reduïda i austera, on trobem elements de caràcter més domèstic, amb l'única excepció de l'habitació on hi ha el pessebre domèstic, amb l'única excepció de l'habitació on hi ha el pessebre monumental (espai que al seu moment era també un àmbit domèstic monumental (espai que al seu moment era també un àmbit domèstic d'ús habitual).d'ús habitual).

L'interior de la casa s'ha anat transformant i decorant reflectint el gust L'interior de la casa s'ha anat transformant i decorant reflectint el gust de cada època. D'ençà de la seva construcció, s'hi han succeït de cada època. D'ençà de la seva construcció, s'hi han succeït diferents generacions de la família i en cada cas quedaven diferents generacions de la família i en cada cas quedaven manifestes les preferències cap a un estil determinat: barroc, imperi, manifestes les preferències cap a un estil determinat: barroc, imperi, isabelí..., sempre però, amb criteri i una bona disponibilitat isabelí..., sempre però, amb criteri i una bona disponibilitat econòmica que permetia fer els millors encàrrecs.econòmica que permetia fer els millors encàrrecs.

Elements singulars: les pintures Elements singulars: les pintures murals i les col·leccions murals i les col·leccions pictòriquespictòriques

Olot és una ciutat amb una llarga tradició Olot és una ciutat amb una llarga tradició artística i cultural. Fruit de la important artística i cultural. Fruit de la important indústria d'estampats d'indianes que hi indústria d'estampats d'indianes que hi havia a la ciutat, l'any 1783 es va fundar havia a la ciutat, l'any 1783 es va fundar l'Escola Pública de Dibuix d'Olot, amb la l'Escola Pública de Dibuix d'Olot, amb la intenció d'oferir mà d'obra qualificada en el intenció d'oferir mà d'obra qualificada en el dibuix. dibuix.

A la casa-museu hi trobem pintures murals de A la casa-museu hi trobem pintures murals de diversos autors, però són sens dubte les de diversos autors, però són sens dubte les de Carles Panyó les més destacades. Carles Panyó les més destacades. Aquestes pintures ens mostren des Aquestes pintures ens mostren des d'escenes de l'època fins a imatges d'escenes de l'època fins a imatges mitològiques més o menys encertades en mitològiques més o menys encertades en els seus continguts.els seus continguts.

Elements singulars: el Elements singulars: el mobiliari i els estris d'ús mobiliari i els estris d'ús quotidiàquotidià

Les sales de la casa-museu posseeixen un Les sales de la casa-museu posseeixen un mobiliari tan destacable com un canterano català mobiliari tan destacable com un canterano català de noguera amb marqueteria de boix, dues de noguera amb marqueteria de boix, dues calaixeres bessones amb uns singulars peus calaixeres bessones amb uns singulars peus d'animal com a suport i, molt especialment, el d'animal com a suport i, molt especialment, el conjunt format per les dues alcoves (les conjunt format per les dues alcoves (les conegudes com alcova del bisbe i alcova del conegudes com alcova del bisbe i alcova del general) amb els dos llits d'Olot, amb motius general) amb els dos llits d'Olot, amb motius ornamentals policromats i daurats i el treball ornamentals policromats i daurats i el treball característic dels tallers olotins. De la resta de les característic dels tallers olotins. De la resta de les estances, cal destacar-ne el ric treball de motllures, estances, cal destacar-ne el ric treball de motllures, cornucòpies, galeries i tot el parament addicional.cornucòpies, galeries i tot el parament addicional.

Elements singulars: el Elements singulars: el pessebrepessebre

Una de les obres més importants de la Casa Trincheria és el singular pessebre Una de les obres més importants de la Casa Trincheria és el singular pessebre monumental, d'influència italiana, ubicat a la sala de la part assolellada de la casa. monumental, d'influència italiana, ubicat a la sala de la part assolellada de la casa. Considerat únic al nostre país, es dóna per segur que el seu iniciador fou Ignasi de Considerat únic al nostre país, es dóna per segur que el seu iniciador fou Ignasi de Trinxeria, fill hereu de Josep de Trinxeria. Consta que Ignasi era, l'any 1691, estudiant Trinxeria, fill hereu de Josep de Trinxeria. Consta que Ignasi era, l'any 1691, estudiant de lleis, en la vila d'Olot popular. De jove, a conseqüència d'una mala caiguda produïda de lleis, en la vila d'Olot popular. De jove, a conseqüència d'una mala caiguda produïda mentre cavalcava en un cavall, va quedar afectat d'una paràlisi que condicionà la seva mentre cavalcava en un cavall, va quedar afectat d'una paràlisi que condicionà la seva existència, fins que va morir pel març de 1752, quan tenia uns vuitanta anys.existència, fins que va morir pel març de 1752, quan tenia uns vuitanta anys.

En la creació del pessebre és possible que hi contribuís Pere Joan Areny, a favor del En la creació del pessebre és possible que hi contribuís Pere Joan Areny, a favor del qual Ignasi deixà una disposició testamentària, en agraïment per l'ajuda que li havia qual Ignasi deixà una disposició testamentària, en agraïment per l'ajuda que li havia donat aquest "donat aquest "mestre de ma casa durant els anys de permanència al seu costat i pels mestre de ma casa durant els anys de permanència al seu costat i pels serveys que de ell he rebuts"serveys que de ell he rebuts". El pessebre té representades diverses escenes . El pessebre té representades diverses escenes evangèliques relacionades amb el naixement i la infància de Jesús, com l'Anunciació, la evangèliques relacionades amb el naixement i la infància de Jesús, com l'Anunciació, la Visitació, l'Anunciata, la Presentació al temple, la Degollació dels Innocents i la Fugida Visitació, l'Anunciata, la Presentació al temple, la Degollació dels Innocents i la Fugida a Egipte, el taller de Natzaret. La del Naixement, posada en un pla elevat de la cantonera a Egipte, el taller de Natzaret. La del Naixement, posada en un pla elevat de la cantonera del moble, és espectacular, amb una cinquantena d'àngels que envolten la del moble, és espectacular, amb una cinquantena d'àngels que envolten la representació del misteri, alguns dels quals porten instruments musicals i altres representació del misteri, alguns dels quals porten instruments musicals i altres filacteris.filacteris.

Les figures d'aquest pessebre són dissemblants pel que fa a la mida, les races i les Les figures d'aquest pessebre són dissemblants pel que fa a la mida, les races i les èpoques representades, i en el singular paisatge, amb concrecions calcàries, pedra de èpoques representades, i en el singular paisatge, amb concrecions calcàries, pedra de CogollsCogolls i flora artificial, hi tenen també cabuda pastors, llenyataires, soldats, caçadors, i flora artificial, hi tenen també cabuda pastors, llenyataires, soldats, caçadors, blanquers, personatges bíblics i animals domèstics de tota mena, a més de cases de blanquers, personatges bíblics i animals domèstics de tota mena, a més de cases de pagès i fortaleses amb altes torres que donen a l'obra un aspecte fantasiós i pagès i fortaleses amb altes torres que donen a l'obra un aspecte fantasiós i magnificent. Al moble hi ha també figures sobre la passió i mort de Crist i uns espais, a magnificent. Al moble hi ha també figures sobre la passió i mort de Crist i uns espais, a manera de capelles, amb les imatges de manera de capelles, amb les imatges de sant Narcíssant Narcís i la i la Mare de Déu del TuraMare de Déu del Tura..

BIBLIOGRAFIABIBLIOGRAFIABALLART Josep, Manual de museos. Editorial sintesis 2007 BLAYA Estrada Núria, La interpretación del patrimonio como herramienta para la conversión del recurso patrimonial en producto turístico cultural. Reflexiones y propuestas. CASACUBERTA Margarida i SALA Joan, Cultura i Ciutat, segles XVIII – X. Edicions Quaderns d'Història d'Olot, nº 10, 1997. CID Moragas Daniel, La casa museu com a memòria de l'individu. algunes consideracions sobre aquesta tipologia. L'Arc 2. FARGAS Pep i COTS Jaume, La cabana d'en Marunys, Olot entre terratrèmols. Edicions Municipals, Institut de cultura de la ciutat d'Olot, 2008. FERNÁNDEZ José, Introducción a la conservación del patrimonio y técnicas artísticas. Editorial Ariel 2001. MAYANS, Toni i PUIGVERT Xavier, Patrimoni i nissagues, Les Garrotxes nº1. ROURA Xavier, Can Trincheria. Treball final del postgrau d'interpretació ambiental i del patrimoni de la UOC, 2008.