can record revista 2n trimestre

La nostra llauna

Jornada Cultural

Sant Jordi

Xerrades...

Entrevista a

Albert Baró i

Vera ( Auxiliar de

conversa anglès)

Batxillerat

Humanístic

Adreça¨: http://issuu.com/canrecord

Sortides:

Francès

Sincrotró,

Fundació Miro...

CARTA DE DIRECCIÖ

Benvolguts lectors,

Primer de tot és d’obligació, i m’omple d’orgull, haver d’

agrair a aquest petit grup creatiu que ha fet realitat

aquesta revista virtual del nostre centre. Un grup que,

sempre aconsellat i acompanyat de la Montse García s´hi

ha implicat amb esforç, voluntat i il·lusió.

Aquesta revista és conseqüència de diferents motivaci-

ons, inquietuds d’alumnes que senten la necessitat de

comunicar i mostrar el que es fa en el seu centre.

Una revista que neix amb l’ambició de sobreviure a les

promocions i tindre continuïtat al llarg del temps.

Així mateix és de justícia reconèixer la col·laboració dels

comerciants de St. Esteve, sense ells aquesta revista no

seria una realitat virtual.

Rosa Lemos

L’Editorial

En aquest segon numero de La Nostra Llauna ens hem

centrat més en les activitats realitzades en el centre du-

rant aquest segon trimestre. Us volem mostrar algunes de

les sortides realitzades pels diferents cursos, entrevistes a

persones molt relacionades amb el centre, jornades espe-

cial per la vida del centre com la Jornada Cultural i El Cer-

tament Literari en el dia de Sant Jordi. Així com xerrades

que hem rebut de temes d’ interès i relacionades amb la

nostra formació.

Amb tot això us volem mostrar com son els dies dintre del

nostre centre on compaginen les hores lectives amb altres

experiències dels tot enriquidores per la nostra formació.

Esperem que us agradi i gaudiu d’ allò més fullejant els

diferents escrits realitzat per la nostra redacció de forma

voluntària i amb molta il·lusió.

Volem que us arribi el dia de Sant Jordi com a mostra de

la nostra estima pel nostre entorn educatiu i la importàn-

cia que té per nosaltres aquesta data.

INDEX pàgina

1. Carta de direcció 2

2. Editorial 2

3. Noticies del centre 3

4. Noticies de l’entorn 14

5. Patrocinadors 20

6. Batxillerat humanístic 21

7. Hivern al SES Can Record 24

8. Alumne Gourmet 25

9. Curiositats 23

10. Sant Jordi 30

11. Secció cultura 36

12. Pròximament... 43

Arc de Sant Marti a Sant Esteve de Palautor-

dera /Maria.

Bon dia! En aquest numero li fem una

entrevista a la Vera, una noia que ha

vingut a fer d’auxiliar de conversa en

les classes de llengua anglesa. Durant

tot el curs estarà al centre, compagi-

nant la seva ajuda a l’alumnat amb els

seus estudis.

Com que és una activitat nova d’aquest

any, li fem unes preguntes per a conèi-

xer la seva experiència.

Hi Vera! These are our questions:

Where did you live before come here?

I have lived in many places so far! I lived

various parts of the United States (New

York and New Mexico) and various parts of

England (the New Forest and London). Lon-

don is my home now.

What do you study?

I study at a university in London and my

subject is Hispanic Studies – Spanish liter-

ature, culture, history and cinema. Spend-

ing one year in a Spanish-speaking country

is obligatory and it’s an amazing opportuni-

ty.

Why did you choose this country?

I could have gone to South America or

Spain but I chose Spain because it’s close

to England, my family and my home. There

is (apparently!) lots of sunshine and it’s

much hotter than England. Also, Spain has

fascinating and beautiful geography. I

chose Cataluña because it is different and

interesting and has a dual-culture.

Are you starting to understand Spanish?

And Catalan?

Yes, I am starting to understand Catalan a

little bit now! Because of my degree, I al-

ready knew Spanish but am learning new

words and phrases every day!

Have you known Spanish before arrive

here?

The government assigned me the school

but I like it here! Vallès Oriental is a really

beautiful part of Cataluña and I feel very

lucky to be here.

Did they assign you this school or you

chose it? Why?

Normally, I help Núria with the classes of

3rd of ESO and I do conversation activi-

ties with students from 2nd and 1st of

ESO. Sometimes we play English games

but mostly we do hard work… The stu-

dents like some activities more than oth-

er activities, of course. They like games a

lot and watching videos is also a favour-

ite activity. The students don’t like my

vocabulary tests or grammar exercises

though!

Do students understand you when you

speak in English?

I think that most students don’t under-

stand me when I speak in English, but

listening to me speak English is good

practice, right? Out of school I also give

private classes to children who want to

learn English. However, I spend most of

my time trying to experience Span-

ish/Catalan culture (travelling, eating

food,

meeting

new

friends,

doing

research,

etc.).

Entrevista a la Vera

Noticies del centre

23 d’abril de 2012

Segon Trimestre

La nostra llauna

L'alumnat de 4t d'ESO de l'es-

pecialització científica o amb

l'optativa de Física i Química,

van anar a visitar, el passat dia

16 de novembre, el Sincotró

Alba a Cerdanyola.

El Sincotró és un centre d'inves-

tigació de les propietats dels

electrons, unes partícules que

es troben als àtoms.

Quan els alumnes van arribar,

els hi van donar una iden-

tificació magnètica com a

visitant, que servia per po-

der entrar dintre del

recinte.

Desprès, dos treballadors

de l'Alba, enginyers, van

fer de guies a l'alumnat.

Primer van visitar el canó

d'electrons, on l'enginyer

encarregat del disseny de

les instal·lacions els hi va

explicar com funcionava i

que s'hi feia.

Al acabar, l'altre guia els hi

va ensenyar els tipus de

centres i laboratoris d'in-

vestigació que utilitzaven

els electrons per fer els

seus experiments. En algu-

nes cabines es tractaven

molècules, restes fòssils,

manuscrits o documents

antics entre d'altres. Això és

possible a que la llum dels

electrons no fa malbé els

objectes a investigar.

El que més va sobtar als

nois i noies del centre va

ser la gran quantitat de pa-

per de plata utilitzat en les

màquines. Era necessari

per aïllar els electrons i

estabilitzar les màquines.

A les dues del migdia,

l'alumnat tornava a estar

en el centre.

Sortida al Sincrotró

La guia era una noia molt agrada-

ble.

El museu estava partit en cada part

de l’època que va pintar Joan Miró.

El que va cridar més l’atenció a la

majoria de l’alumnat, va ser que un

dibuix que semblava tant senzill, po-

dia arribar a tenir èxit. Però, si te'l

pares a mirar i penses: de on pot

haver tret tanta i tanta imaginació i

gràcia per haver fet aquest quadre.

Per al grup va ser una excursió molt

útil per aprendre coses noves sobre

aquest fantàstic pintor.

Museu Miró

L’alumnat de 2n d’ESO va sortir de

l’institut a les 8:40 aproximadament, i

van baixar del autobús al cap d’una

hora aproximadament.

Els professors van partir al grup en A i

B, i van fer entrar al grup A primer.

Van deixar les maletes a unes taqui-

lles i ja va començar la visita guiada.

Página 4 La nostra llauna

L'alumnat de 4t d'ESO , el dia

15 de desembre de 2011, va

anar al Teatre Nacional de Ca-

talunya i desprès al Zoològic

de Barcelona.

Els alumnes van anar fins a

Barcelona amb tren i, en arri-

bar-hi, van visitar el teatre na-

cional, on van poder veure les

instal·lacions i el funcionament

del teatre darrere les

bambolines.

Seguidament van anar cami-

nant al Zoològic on allà van po-

der gaudir dels animals . Els

alumnes de l'especialització en

Educació Visual i plàstica van

fer una activitat que consistia

en fer fotografies per desprès a

classe dibuixar els animals .

Va passar el migdia al Zoo, on

van dinar i a las 5 de la tarda

van anar al Teatre, on allà van

veure el musical “El crim de

Lord Arthur Savile” basada en el

llibre de Oscar Wilde .

El musical va agradar als alum-

nes , ja que el van trobar diver-

tit i entretingut .

L’alumnat va tornar a les 9 del

vespre al centre.

car les atletes de categoria

femenina com la Marta Asa-

mar, la Cèlia Arias i la Clara

Portell i la de l’atleta de cate-

goria masculina ,el Yago Arri-

bas.

D’octubre a març alguns

alumnes de tercer i de segon

d’ESO van participar a vàries

jornades de tennis taula tan

en la modalitat individual

com en la d’equips. Cal

mencionar el bon paper

d’en Bernat Mateu, l’Alex

Casas i en Marc Torrents

entre ells.

El 25 de febrer l’alum-

ne Maria Àngel de se-

gon d’ESO va participar

i es va classificar per a

la fase final comarcal

en patinatge artístic.

Actualment, durant els me-

sos d’abril, maig i juny força

Des del Pla Català de l’Es-

port, durant el curs 2011-

2012 una bona colla d’a-

lumnes del SES Can Re-

cord participen en diver-

ses activitats organitzades

des del Consell Esportiu

del Vallès a diferents mu-

nicipis de la comarca.

Durant el primer trimestre

es va participar a jornades

de cross a les Franqueses

del Vallès, a Mollet i a

Sant Celoni. Es va fer un

molt bon paper. Cal desta-

alumnes de primer , segon

d’ESO participaran en les jor-

nades d’atletisme a les pis-

tes d’atletisme. De moment

s’ha participat en la primera

jornada. A més de passar-

s’ho molt bé, els alumnes

participants han descobert

un esport i les seves bones

qualitats com a atletes.

Teatre Nacional de Catalunya + Zoo

Sortida Esportiva

Página 5 Segon Trimestre

La jordana cultural és un dia dedicat a una llista de tallers. La vam celebrar per se-

gon cop al centre, el divendres 30 de març.

Els alumnes es barrejaven amb els dels altres cursos i es feien grups, a cada grup li

tocava un taller. Ha havia tallers que els feien els professors, altres que els feien es-

pecialistes que venien de fora, i altres que els feien alumnes de tercer i de quart. Ca-

da taller durava un temps, n’hi havia que duraven una hora i d’altres que en duraven

dues. En total hi havia quinze tallers:

Taller de Picalletres; que consistia en jocs de taula relacionat amb lletres, i llengües

Jornades culturals


Taller de laboratori; en aquest taller hi havia varius experiments, una de els activi-

tats que feien era escriure alguna cosa sobre un paper amb un líquid transpa-

rent i després amb una espelma cremar el paper fins que es veies el que hi

havia escrit.

Segon Trimestre

Classe de hip-hop; Aquest era un dels tallers que estava guiat per dues alumnes

de tercer, la Judit Capella i la Noemí Gilabert.

Taller d’escacs; Aquest taller va tenir dues seccions i bàsicament consistia en

anar fent partides d’escacs amb un contrincant diferent cada partida.

Taller de teatre en català i castellà; Aquest era l’altre taller organitzat per alumnes.

La nostra llauna

Conta contes; va ser un taller de lectura d’ histories i mètodes per llegir en veu

alta. Estava guiat per la mara d’un dels alumnes, Sole Palau.

Cal·ligrames; aquet consistia en escriure una història al voltant d’un dibuix re-

presentatiu.

La gimcana fotogràfica; Un recorregut amb bici, per grups, per fer una llista de

fotos, arribar el primer i aconseguir una victòria.

Cine en angles; Com el nom be diu consisteix en mirar una pel·lícula en angles,

en aquest cas van veure la pel·lícula de: Codigo fuente

Segon Trimestre

Danses; Aquest taller estava organitzat per un home que venia de fora, va tenir

dues seccions, una de danses escoceses i l’altre de danses irlandeses.

Espiribol; aquest taller també estava dirigit per dues dones de fora del centre.

Grafitis; En aquest taller, van començar a pintar el mur de fora l’institut amb

grafitis de diferents estudiants que els volien exposar.

La nostra llauna

Jocs Matemàtics; en aquest taller, hi havia jocs de taula relacionats amb les

matemàtiques, i les estratègies.

Taller de plàstica; el taller de plàstica va dedicar tot el dia a fer un mural, dibui-

xat per la Janet Ortega i el Michael Cabezas, que van dibuixar el Montseny i

l'església de Sant Esteve. Aquest es va fer utilitzant trossos de rajoles.

Dia de la dona treballadora

El 8 de març és el

dia de la dona tre-

balladora i en el

centre vàrem voler

fer un homenatge a

totes les que hi tre-

ballem amb aquest

mural elaborat pels

alumnes de 1r C.

Segon Trimestre

Festival de Nadal

El festival de Nadal del

dia 22 de desembre del

2011 va estar ple de

grans actuacions dels

diferents alumnes del

centre que van mostrar

les seves habilitats en

terrenys més artístics al

que estem acostumat a

dintre de les aules. Van

haver actuacions molt va-

riades, des de balls mo-

derns del més alt nivell

fins a teatre ( es va repre-

sentant un fragment d’u-

na obra dels T de Teatre),

actuacions de màgia on

tot es movia contradient

la llei de la grave-

tat ??????

Els professors de música

ens van presentar nadales

i cançons preparades a l’

aula. No només cantaven,

sinó que en moltes ocasi-

ons anaven acompanya-

des de coreografies i deco-

rats preparat d’ acord amb

la cançó.

Les presentadores de l’ac-

te varen ser 3 alumnes de

3r acompanyades d’un

atent presentador, que

ens anaven introduint a

cada actuació amb preci-

ses explicacions.

Es va fer entrega de la pri-

mera revista del centre als

diferent redactors i es va

presentar al alumnes dels

centre.

Vàrem tenir la participa-

ció d’una orquestra com-

posada per diferents

alumnes del centre que

toquen instruments mu-

sicals.

Alguns professors ens

van demostrar les seves

aptituds pel ball amb

una coreografia de la

pel·lícula Grease.

I per finalitzar vam can-

tar tots junts una cançó

de Teràpia de Xoc ....

“SENSE TU” Va ser molt

emotiu!!!!!

Aquí us deixem un recull

de fotos que il·lustra el

tot el que vàrem fer.

Us volem ensenyar el nostre

arbre de Nadal, està ple dels

nostres millors desitjos per

aquest any que ja portem uns

mesos caminant. Cada curs

va utilitzar un color, així tants

colors com grups classe, entre

tots vàrem fer possible el nos-

tre arbre del desitjos per com-

partir amb vosaltres.

Arbre de Nadal

siter Monaco by night.

Le troisième jour nous

sommes allés visiter Nice,

c’est une ville très jolie, il y a

une plage très grande. Quand

nous sommes rentrés nous

avons mangé des gaufres et

danser beaucoup.

Le dernier jour nous avons

fait une heure de cours et les

profs nous ont donné des at-

testations. Finalement après

le déjeuner nous sommes sor-

tis vers la Catalogne.

Viatge a França

Le premier jour nous sommes

arrivés le midi, l’après-midi

nous sommes allés à Monaco,

là nous avons vu le Palais du

Prince Albert, la mer, voitures

de luxe et finalement nous

sommes allés à regarder le ca-

sino du Monaco.

Le deuxième jour, nous nous

sommes levés à 7 heures,

nous avons déjeuné, et après

nous sommes allés au cours.

L’après-midi, nous sommes

allés à la Parfumerie Frago-

nard et nous avons écoute la

guide, elle nous a expliqué que

les Nez (les personnes spécia-

lisés à « consttruire des par-

fums » travaillent 2h à 3h par

jour et il ne peut pas fumer,

boire de l’alcohol et manger

épicé. Quand nous sommes

partis de la parfumerie nous

sommes allés à Cannes et on

a fait une promenade en bus

pour la ville.

Le soir, nous sommes allés vi-


Segon Trimestre

Els alumnes de 4t estant

apunt de acabar l'ESO i

començar una nova eta-

pa, per aquesta raó van

anar a visitar el Saló de

l’Ensenyament. Allà els

alumnes van mirar i remirar

totes les parades dema-

nant informació i agafant

idees sobre que estudiar, hi

havien estancs de

quasi totes les op-

cions ha estudiar

on amablement

t'atenien i t'orienta-

ven cap els estudis

que volies, fent així

que els alumnes

triessin definitiva-

ment la continuació de la

seva vida estudiantil.

Les parades podien ser de

carreres universitàries, de

centres universitaris o de

cicles formatius.

Per exemple, en les dife-

rents universitats t’oferien

informació sobre quines

carreres s’hi podien cursar,

quins estudis previs havies

de fer i quines assignatures

puntuaven més en la selec-

tivitat.

s’encarregaven de fer les

activitats de tres zones de

l’exposició: un es va encar-

regar de la República, un

altre de la Guerra Civil i,

l’altre, del Franquisme.

Al acabar-se el temps, van

posar la informació en co-

mú.

A l’hora de dinar van tornar

a tenir temps lliure, que van

aprofitar per anar altre cop

al Maremàgnum.

El dia 20 de Març de 2012,

l’alumnat de 4t van anar

d’excursió a Barcelona per a

visitar el Museu d’Història de

Catalunya.

Al arribar, van tenir temps

per esmorzar tranquil·lament

i anar a donar una volta pel

Maremàgnum.

Desprès, es va repartir el

grup per classes, que tenien

dos torns i dos guies dife-

rents.

Al començar l’activitat, es va

fer una part conjunta, però

desprès la mateixa classe es

va dividir en tres grups que

Saló de l’Ensenyament

Museu d’Història de Catalunya

ALBERT BARÓ,

ALUMNE DE 4t I ACTOR CATALÀ

Quant vas començar a actuar?

Des de molt petit que estic en el grup

“L’horitzó teatre” d’aquí al poble a Sant

Esteve, i des dels tres

anys que hi actuo. Va

arribar un dia que vaig

dir als meus pares que

volia fer més coses: a la

tele, cinema, o així…i un

dia vaig anar a fer un

càsting al departament

de càstings de TV3 i a

partir d’aquí, és com han

anat sortint les coses, els projectes que

he anat fent.

Quants anys tenies?

Quan vaig començar amb l’afició del tea-

tre, tenia uns 3 anys, però quan vaig

anar a fer el primer càsting al departa-

ment de TV3 tenia uns 9 anys.

Quants càstings has fet i en quants t’han

agafat?

N’he fet bastants. Però bé, és difícil que

et triïn, per interpretar un personatge. Jo

he estat una temporada en “El cor de la

Ciutat”, a la mini sèrie de “Les Veus del

Pamano”, aquest estiu he rodat “Els

Nens Salvatges” i he fet alguna figuració

en alguna sèrie.

Quant va ser el primer cop que vas sortir

a la televisió?

El primer cop que vaig sortir a la televisió

va ser fent una figuració a “El cor de la

Ciutat”

Per sortir a la telenovel·la “El Cor de

la Ciutat”, vas haver de passar algun

càsting?

Si, quan vaig anar a fer el càsting al

Departament de TV3, doncs en allà

em tenien arxivat i quan a l a sèrie

van necessitar un nen amb les meves

característiques i el meu perfil, el di-

rector es va adreçar a TV3 a buscar

gent, i em van seleccionar.

Va se difícil rodar “Les veus del Pama-

no”?

Jo no tenia un paper massa important,

però no, va estar bé. Tenia una coach

que em va ajudar a entendre el perso-

natge i amb la interpretació. I bé, no

va ser difícil.

Vas fer amics al rodatge de “Les veus

del Pamano”?

En els rodatges que vaig fer, hi havia

molta gent de la meva edat i més pe-

tita, vam estar molts dies junts i sí,

vam fer amistat.

I en el rodatge “El Cor de la Ciutat”?

Si, també. Perquè hi havia gent de la

meva edat i més gran, i sempre que

estàs rodant fas amis-tats i aprens

molt.

Quin tipus de pel·lícules t’agrada veu-

re?

M’agraden les pel·lícules d’acció o

Thriller.

Quina és la teva pel·lícula preferida?

Em va agradar molt la peli de “Felices

16”. La vam veure quan estàvem en


Noticies de l’entorn

el rodatge de “Els Nens Salvatges”

per entendre més el personatge i la

història de la pel·lícula.

T’has trobat a alguna fan que et pari

pel carrer i et demani alguna foto o

autògraf?

Bé, quan estava ro-

dant la sèrie “El cor

de la Ciutat” estava

al tren i em vaig tro-

bar amb una avia

que em va parar i

em va dir:

-Tu ets el Johan de

“El cor de la Ciutat”

I jo:

- Sí, sí.

I em diu:

-Molt bé, molt bé.

Sortiries amb una fan o i mantindries

una relació d’amistat?

Quan arribi el moment m’agradaria

sortir amb una noia amb qui realment

em porti bé, sigui o no fan meva.

Tens algun projecte?

Actualment no tinc res. Ara hem aca-

bat de doblar en castellà “Els Nens

Salvatges” i no, no tinc cap projecte.

PEL·LÍCULA ELS NENS SALVATGES:

Vas haver de passar algun càsting per

fer la pel·lícula?

Si, el director de càsting d’aquesta

pel·lícula era en Pep Armengol. Em va

avisar i vaig fer el primer càsting amb

l’ajudant del director i vaig passar la

primera fase de càsting i després vaig

fer un altre càsting amb la directora de

la pel·lícula, la Patricia Ferreira i final-

ment em van seleccionar.

Hi havia molta gent al càsting?

Si, en els càstings sempre hi ha mol-

ta gent, ja que és molta la gent que li

agrada tot aquest món i li agradaria

fer pel·lícules. Jo sempre dic que he

tingut molta sort que em seleccio-

nessin i per mi això ja és

com un premi.

Com et vas assabentar de

què feien un càsting per la

pel·lícula ?

Jo estava en una agència

d’actors, i des d’aquesta

agència m’avisaven dels dife-

rents càstings. I bé em van avisar i jo

vaig anar a fer el càsting amb en Pep

Armengol. Actualment ja no hi sóc en

aquesta agència.

Quan et van dir que t’havien agafat

per la pel·lícula, com vas reaccionar ?

Al principi no m’ho creia, però des-

prés, al cap de preguntar-ho uns

quants cops als meus pares, ells

m’ho van assegurar i em van dir :

que si, que si. Fins i tot els hi vaig dir

que estava tant content, que sortiria

al carrer i començaria a córrer i cri-

dar, perquè tenia molta adrenalina

en aquell moment estava molt con-

tent.

Ens pots fer un petit resum de la

pel·lícula?

La pel·lícula va sobre tres adoles-

cents que són: L’Oki, l’Àlex i en Gabi.

Són tres amics, d’uns 15 i 16 anys i

tenen problemes d’incomunicació

entre els pares, fills i professors.

Penso que en aquesta pel·lícula hi

haurà bastanta gent que quan la ve-

gi,es sentirà per al·ludida perquè en


pel·lícula en un gimnàs i vaig entrenar-me

per aprendre a defensar-me i les tècni-

ques més bàsiques sobre aquest esport.

Amb quins idiomes sortirà la pel·lícula?

La versió original està rodada el 80% en

català i un 20% en castellà.

La pel·lícula aquí a Catalunya sortirà en

català i a Espanya en castellà.

Va ser difícil doblar-la?

Al principi em costava doblar, em costava

encaixar la veu amb la imatge però vaig

tenir un director de doblatge que en va

donar instruccions i m’ho va explicar tot

molt bé i quan vaig pillar el “truquillo” em

va agradar molt i tinc més ganes de fer

més coses.

Quant vareu tardar?

A doblar la pel·lícula , jo poc, perquè el

meu personatge ja en la versió original ja

tenia moltes coses rodades en castellà,

llavors tampoc vaig tenir gaires dies de

doblatge, però vaig estar tres dies.

Com va ser el primer dia de rodatge?

El primer dia de rodatge, ja feia 4 o 5 di-

es que ja havien començat el rodatge i a

mi no en tocava rodar. Al principi estava

una mica nerviós, però bueno, a mida

que van passant les hores m’hi vaig

anar acostumant.

I l’últim?

Va ser molt trist, per-

què ja s’havia acabat

tot i quan una cosa

t’agrada, mai vols que

s’acabi. T’has de des-

pedir de totes les

amistats de Sevilla i

Barcelona. De tots els actors i bé, l’últim

el món i en la vida, hi ha molta gent

que té aquests problemes amb els

pares i/o professors.

El primer dia de rodatge, coneixies a

algú amb qui haguessis treballat

abans?

Amb la Marina Comas i l’Àlex Monner,

ja havíem estat una setmana junts

per conèixer-nos; però com a actors

més grans vaig actuar amb en Fran-

cesc Orella i amb la Montse Germàn,

a les “Veus del Pamano”.

On la vareu rodar?

La pel·lícula es va rodar la major part

a Barcelona, i l’altre part es va rodar

a Sevilla, perquè la pel·lícula la produ-

eixen dues productores: “Distinto

Films” i “Aralan Films”. Per això va

rodar a Barcelona i desprès a

Sevilla. “Aralan Films” és una produc-

tora d’Andalusia.

Va ser dur el rodatge?

Sí, sí, els rodatges són molt durs, i

més a l’estiu, perquè fa molta calor i

entre els focus i tot això, encara en fa

més, a part de que els horaris són

molt estrictes i has de treballar en

torn de dia/nit; però si t’agrada i t’ho

passes bé i cap problema.

Quant de temps vareu tardar a rodar

la pel·lícula?

Rodar la pel·lícula vam estar més

d’un mes, potser dos mesos, però en

la preparació de la pel·lícula portàvem

una quatre o cinc mesos.

El meu personatge és un jove, que

practica Kick Boxing, i em van dir que

m’havia de preparar el personatge i

m’havia de aquest esport. Vaig tenir

unes preparacions abans de fer la


dia sempre és molt trist.

Ets el protagonista o un actor secun-

dari?

En aquesta pel·lícula, tinc un paper

protagonista juntament amb l’Àlex

Monner i la Marina Comas.

Com és el caràcter del teu personat-

ge?

En Gabi és un jove bastant tímid amb

la gent que no coneix, però, amb els

seus amics és un tio super divertit,

que sempre fa bromes i a vegades es

fa pesat. No li agraden els diferents

caràcters que tenen els seus pares

perquè troba la seva mare molt tova,

molt dèbil, i en canvi el seu pare el tro-

ba massa fort, massa exigent. El seu

pare l’obliga a practicar Kick Boxing

perquè és el director del gimnàs i l’o-

bliga a practicar aquest esport perquè

vol que el seu fill sigui un campió.

T’hi sents identificat?

No. Bé, sempre hi ha algunes coses

que tenen relació amb mi, però ara

mateix ...jo... la relació amb els meus

pares normal, o sigui, en aquest cas

no, i amb els amics, bé, sí que sóc di-

vertit. M’ho intento passar el màxim

de bé amb ells i ja està.

Et segueixes veient amb la gent que

has conegut al rodatge?

Ara feia un temps que no ens vèiem,

però en aquesta setmana, que hem

estat doblant, ens hem anat veient i

amb els altres personatges també. I

ens ha fet molta il·lusió. Ara quan co-

menci la promoció de la pel·lícula, ens

tornarem a veure.

I amb la gent que havies treballat

abans?

No.

Com es el personatge que interpreta la

Marina Comas?

Bé, això us ho podria dir millor ella que

jo però... Ella interpreta el personatge

d’Oki, que és una noia que també te

problemes d’incomunicació amb la

família i amb l’institut. Li agrada molt

estar amb els seus amics, a les tardes

quan queden en el descampat, que és

el lloc de trobada, però també és una

noia que li agrada bastant beure alco-

hol.

I el que interpreta l’Àlex Monner?

El que interpreta l’Àlex Monner es diu

Àlex, com ell, i també té problemes

d’incomunicació amb els seus pares, i

sobretot amb l’escola perquè és bas-

tant problemàtic, i ha repetit curs.

Sempre espera les tardes per quedar

am els seus dos amics. La seva afició

és fer grafitis.

Coneixies abans els teus companys de

guió?

No. Jo vaig veure “ Pa Negre”, on actu-

ava la Marina Comas i també vaig veu-

re “Polseres Vermelles” on actuava

l’Àlex Monner, però persnalment no

els coneixia.

Quina és la teva escena preferida?

En aquesta pel·lícula, hi ha moltes es-

cenes que m’han agradat, però les es-

cenes que més m`han cridat l’atenció

o m’ho he passat millor, han sigut


rodatge?

Estàvem al centre comercial, hi ha un

moment que representa que ens es-

capem i en el guió posava que ens

havia de perseguir un gos corrents

per darrera i nosaltres havíem de cór-

rer ràpid i saltar una tanca El gos en

aquell moment hi era, havien fet un

càsting i tot, i estava allà al rodatge,

però en aquell moment, quan era

l’hora de rodar, el gos es va acollonir.

No sé si perquè va veure massa gent

o el focus, o el que sigui, va agafar

por i el tio no corria. En aquell mo-

ment que potser eren les 4 o les 5 de

la matinada perquè aquell dia rodà-

vem de nit, la directora va haver de

buscar un personatge, un noi, que fes

de vigilant i eliminar el gos.

Durant el rodatge on dormíeu i on

estàveu allotjats?

Durant el rodatge a Barcelona, la Ma-

rina Comas i jo, com que vivim lluny

de Barcelona, per no estar pujant i

baixant cada vegada, vam estar en

un apartament a Barcelona. I l’Àlex

com que ja viu a Barcelona anava a

casa seva. Quan vam rodar a Sevilla,

estàvem en un hotel tot l’equip de la

unes on estem a la platja els tres pro-

tagonistes: l’Àlex, l’Oki i en Gabi. I tam-

bé unes escenes on estem en un cen-

tre comercial que ens colem i a dins

no hi ha ningú i comencem a fer tonte-

ries per allà dins.

I la que menys t’agrada?

La que menys m’agrada... potser cap...

podria dir que hi ha hagut seqüències

que han estat molt dures. Les seqüèn-

cies on estava fent kickboxing, perquè

em passava hores i hores, potser cinc

hores seguides, fent esforços físics i

rebent de veritat. A més a més era a

Sevilla i estàvem a 40 ºC i sense po-

der obrir finestres ni engegar ventila-

dors perquè si no es sentien els so-

rolls.

Quina va ser la més divertida de ro-

dar?

La més divertida al centre comercial

perquè estàvem allà dins els tres per-

sonatges començant a fer ximpleries.

És com si vosaltres us trobéssiu dins

d’un centre comercial soles, comença-

ríeu a gaudir i a obrir botigues i a fer

mil coses.

I la més difícil?

Les més difícils van ser les seqüències

de lluita perquè jo vaig fer unes setma-

nes d’entrenament per aprendre les

tècniques bàsiques de Kick-Boxing,

però tot i així hi havia coses que no

tenia del tot apreses i l’especialista

que ens ensenyava la coreografia de

lluita m’havia d’ensenyar coses i em

costava una mica adaptar-me i apren-

dre-les.

Ens pots explicar alguna anècdota del


pel·lícula i vam estar instal·lats allà fins

l’últim dia.

Creus que tindrà èxit la pel·lícula?

Jo crec que sí, i esperem que es faci una

bona promoció. Però crec que sí; a més,

hi ha molts bons actors, molt bon reparti-

ment. És una pel·lícula reflexiva que segur

que molta gent voldrà veure.

Quan s’estrenarà la pel·lícula?

La pel·lícula s’estrenarà a principis de juli-

ol, després del Festival de Cinema de Mà-

laga, que és a finals d’abril, on la pel·lícula

està seleccionada.

S’estrenarà als cinemes?

Sí que s’estrenarà als cinemes.

L’aniràs a veure?

Sí, es clar, home i tant!

Des que has fet la pel·lícula, ha canviat la

teva vida quotidiana?

No, bé, he madurat bastant, he après

molt en tot aquest món. Perquè t’has

d’espavilar bastant a l’hora d’organitzar-te

i passes a ser una persona que tens com-

promisos i responsabilitats i els has d’ac-

ceptar, sinó, malament.

I la teva relació amb els amics?

Bé, continua igual.

Què és el que n’has tret d’aquesta experi-

ència? N’has sortit beneficiat?

Sí, he après moltíssim, i tot el que em

queda. Jo crec que en l’ofici d’actor mai

no pares d’aprendre, ja que sempre treba-

lles amb actors diferents, interpretant per-

sonatges diferents. Sempre interpretes un

personatge que no ets tu i aprens molt.

Moltes gràcies Albert.


La nostra llauna

Patrocinadors

El Batxillerat humanístic tindrà com a finalitat la formació general dels alumnes i

de les alumnes, així com la seva orientació i preparació per a aconseguir una

maduresa intel·lectual i humana que els permeta integrar-se en la vida activa o

continuar estudis superiors, tant universitaris com de Formació Professional

Específica de grau superior. Als estudis del batxillerat poden accedir les alumnes

i els alumnes que estiguen en possessió del títol de Graduat en Educació

Secundària Obligatòria. El Batxillerat forma part de l'Educació Secundària i

comprendrà dos cursos acadèmics, que els estudiants cursaran generalment a

partir dels setze anys d'edat.


Troncals Optatives

1er. Curs

Educació Física.

Filosofia.

Castellà: Llengua i Literatura I.

Llengua estrangera I.

Valencià: Llengua i Literatura I.

Religió / Activitats d'estudi.

Opció A: Humanística i Socio-

cultural

Llatí I

Història del Mon Contemporani

Grec ó Matemàtiques Aplica-

des a les Ciències Socials I

Opció B: Ciències Socials

Economia i Organització d'Em-

preses

Matemàtiques Aplicades a les

Ciències Socials I

Història del Mon Contemporani

1 matèria optativa (3 h.) entre:

Llatí I

Grec

Matemàtiques aplicades a les

Ciències Socials


preses

Informàtica I

Psicologia

Segon idioma estranger I

Valencià: Llengua i imatge

Castellà: Llenguatge i docu-

mentació. Música

Batxillerat Humanístic

La nostra llauna

Troncals Optatives

2n. Curs

Història d'Espanya

Castellà: Llengua i Literatura II

Valencià: Llengua i Literatura II

Llengua estrangera II

Opció A: Humanística i Socio-

cultural

Llatí II

Història de la Filosofia

Història de l'Art

2 matèries optatives (4 h.)

Geografia

Economia

Matemàtiques Aplicades a les

Ciències Socials II

Opció B: Ciències Socials

Geografia

Economia

Matemàtiques Aplicades a las

Ciències Socials II

2 matèries optatives (4 h.)

Llatí II

Història de la Filosofia

Història de l'Art

Segon idioma estranger II

Geografia i Història de la Co-

munitat Valenciana


preses II

Literatura contemporània: Va-

lencià

Literatura contemporània: Cas-

tellà

Sociologia

Informàtica per a Humanitats i

Ciències Socials

Referents clàssics de les mani-

festacions culturals modernes

Educació Física II

Antropologia

Filosofia de la ciència

Introducció al dret

Grec II

Segon Trimestre

Arts i Humanitats (Activitats que es poden fer) Ciències socials jurídiques (Sortides que es poden

escollir)

- Anglès

- Arqueologia

- Arts i disseny

- Belles arts

- Cinema i mitjans audiovisuals

- Comunicació cultural

- Comunicació i periodisme audiovisuals

- Conservació - Restauració

- Disseny

- Estudis anglesos

- Estudis àrabs i hebreus

- Estudis catalans i occitans

- Estudis clàssics

- Estudis d'anglès i català

- Estudis d'anglès i clàssiques

- Estudis d'anglès i espanyol

- Estudis d'anglès i francès

- Estudis d'Àsia oriental – japonès

- Estudis d'Àsia oriental – xinès

- Estudis de català i clàssiques

- Estudis de català i espanyol

- Estudis de francès i català

- Estudis de francès i clàssiques

- Estudis de francès i espanyol

- Estudis d'espanyol i clàssiques

- Estudis francesos

- Estudis francesos + traducció i interpretació-

francès

- Estudis hispànics: llengua i literatura

- Estudis literaris

- Filologia catalana

- Filologia clàssica

- Filologia hispànica

- Filologia romànica

- Filosofia

- Geografia i ordenació del territori

- Història

- Història de l'art

- Humanitats

- Lingüística

- Llengua i literatura catalanes

- Llengua i literatura espanyoles

- Llengua i literatura hispàniques

- Llengües aplicades

- Llengües i literatures modernes

- Musicologia

- Traducció i interpretació

- Traducció i interpretació alemany

- Traducció i interpretació anglès

- Traducció i interpretació francès

- Administració d'empreses: comptabilitat i fiscali-

tat

- Administració d'empreses: direcció i organització

- Administració d'empreses: finances i asseguran-

ces

- Administració d'empreses: màrqueting

- Administració i direcció d'empreses

- Administració i direcció d'empreses - dret

- Antropologia social i cultural

- Audiovisual i multimèdia

- Ciència política i gestió pública

- Ciències de l'activitat física i de l'esport

- Ciències empresarials

- Ciències polítiques i de l'Administració

- Cinema i televisió

- Comptabilitat i finances

- Comunicació audiovisual

- Criminologia

- Criminologia i polítiques públiques de prevenció

- Direcció d'empreses

- Direcció hotelera

- Dret

- Economia

- Educació infantil

- Educació primària

- Educació social

- Empresa i tecnologia

- Estadística

- Finances i comptabilitat

- Geografia

- Geografia i ordenació del territori

- Geografia, ordenació del territori i gestió del medi

ambient

- Gestió aeronàutica

- Gestió comercial i màrqueting

- Gestió de recursos humans

- Gestió d'empreses

- Gestió i Administració pública

- Informació i documentació

- Internacional business econòmics

- Mitjans audiovisuals

- Negocis i màrqueting internacionals

- Pedagogia

- Periodisme

- Prevenció i seguretat integral

- Publicitat i relacions públiques

- Relacions laborals

- Relacions laborals i ocupació

- Relacions laborals i recursos humans

- Sociologia

- Treball social

- Turisme

- Turisme i gestió de l'oci

http://www.salesianssarria.com/documents/doc_download/292-0910artshumanitats

http://www.salesianssarria.com/documents/doc_download/295-0910cienciessocialsjuridiques

La nostra llauna

Hivern al SES Can Record

Primer plat: Bunyols de patata. 15 min


Alumne Gourmet

Ingredients:

125g de patata ratllada

1 ou

1 cullerada de formatge ratllat

1 cullerada de farina

Pebre

Oli

Sal

Procediment:

1. Posem en un bol fondo les patates ratllades i les barregem bé amb el

formatge ratllat, l’ou i una mica de sal i pebre, fins aconseguir una

massa homogènia.

2. Després posem a escalfar un bon raig d'oli en una paella mitja-

na. Mentre s'escalfa fem boletes de mida mitjana amb la massa.

3. Quan l'oli estigui calent fregim els bunyols per tots dos costats fins

que quedin dauradets i els servim calents.

Ingredients (8 creps):

250g de farina

4 ous

Sucre

1/2 litre de llet

50g de mantega

Procediment:

1. Tirem la farina en un

bol i afegim a poc

a poc, amb la batedora de

varetes, la llet, els ous, un

pessic de sal i un de su-

cre. La massa ha de que-

dar llisa però no espessa.

2. La deixem reposar 5 minuts i

a continuació untem una pa-

ella mitjana amb la mante-

ga i esperem que s'escalfi a foc mitjà. Per fer la primera crep fem

un cullerot soper, dels de sopa, i la repartim perquè ocupi tota la base de

la paella.

3. Un cop daurada durant 1 minut a foc suau la capa de sota de

la crep, l’enlairem amb l’ajuda d'una espàtula i li donem la volta

per daurar l'altra cara. Hem de repetir l'operació de grei-

xar amb mantega la paella amb cada crep.

Les creps es poden farcir tant amb coses dolces (com xocolata, nata, llet con-

densada...) com salades (formatge, pernil, bacó, gambes...)

Segon plat: Crêpes. 15 min


Saps per què...

alguns aliments ens fan més intel·ligents?

Un estudi realitzat fa uns anys per científics de l'Institut Tecnològic

de Massachusetts(MIT), als Estats Units, revelava que hi ha

tres components dels aliments que enforteixen les sinapsis-

connexions entre neurones

i augmenten les habilitats cognitives després de consu-

mir habitualment durant només quatre setmanes. Es tracta del tu-

ró, present en els ous, el monofosfat d'uridina, contingut en la remo-

latxa, i l'àcid docosahexaenoic (DHA),un

àcid gras essencial poliinsaturat que ingerim a través de pei-

xos grassos com el salmó i la sardina, així com en algunes algues.

En experiments amb rosegadors, els investigadors van comprovar que

el consum d'aquests tres ingredients cada dia no només millorava el

desenvolupament de les capacitats cognitives, sinó

que produïa canvis bioquímics evidents en les sinapsis neuronals

que implicaven un augment de la intel·ligència.

Ser simpàtic és genètic?

Que el teu veí sigui amable o que amb prou fei-

nes aconsegueixi contestar amb un grunyit quan te’l creues a l'ascen-

sor pot tenir un condicionant genètic. Investigadors de la Universitat

de Buffalo i la Universitat de Califòrnia, als Estats Units, han identificat


Curiositats

La nostra llauna

variants dels receptors de dues hormones que empenyen a cer-

tes persones a ser encantadores i generoses, segons expli-

quen en un article que publica aquest mes la revis-

ta Psychological Science.

Concretament, els investigadors van analitzar diferents versions

dels receptors: dues hormones -la oxitocina o hormona de l'a-

mor, i la vasopressina- que prèviament s'han relacio-

nat amb comportaments més amables, sobretot en relaci-

ons properes.

Els científics van realitzar una enquesta sobre

les actituds cíviques d'una sèrie de voluntaris, incloent

si pagaven els seus impostos, si sentien que la gent és en es-

sència bona o dolenta, si participaven en actes benèfics o

si donaven sang. A continuació van extreure una mostra de sali-

va per analitzar el seu ADN i van indagar si guardava relació

amb certa variant genètica per als recep-

tors d'oxitocina i vasopresina de les seves neurones. Així van

confirmar que, en efecte, hi ha gens la presència dels quals pre-

disposa a la generositat humana i a "percebre el món com un

lloc menys hostil", explica Michel Poulin, coautor de la investiga-

ció. De fet, les persones que detecten massa hostilitat al seu

voltant estan menys predisposats a ajudar els al-

tres. "Les connexions entre l'ADN i el nos-

tre comportament són complexes", matisa Poulin, que està con-

vençut que hi haurà

molts altres gens

que condicionen si

som o

no amables amb els

nostres congèneres.

Dos estudiants reflexionen sobre el seu futur.

-I tu, a què et dedicaràs? -pregunta un.

-El meu treball obligarà la gent a formar llargues cues mentre m'es-

peren, i tots s'alegraran quan em vegin arribar -respon l'altre.

-Que interessant! -diu el primer-. Quina carrera escolliràs?

-Seré conductor d'autobús!


Un acudit verd i ràpid: una granota

en moto.

Per trencar-s’hi el cap

Un ós camina 10 Km cap al Nord, 10 cap a l’Est i 10 cap al

Sud, tornant al lloc de sortida. De quin color és l’os?

El cavall d’en Mac és més fosc que el de l’Smith, però més ràpid i més vell que el

d’en Jack, que és encara més lent que el del Will, que és més jove que el d’en

Mac, que és més vell que el de l’Smith, que és més clar que el d’en Will, encara

que el d’en Jack és més lent i fosc que el del l’Smith. Quin és el més vell, quin el

més clar i quin el més lent?

Solucions engimes anteriors...

Enigma gat: No atropella el gat perquè és de dia.

Enigma globus: S’aconsegueix si abans no l'infles.

La nostra llauna

Sant Jordi

I Certament Literari al Sec d’ Institut Can Record La Sec. d’Institut Can Record, amb motiu de la Dia-

da de Sant Jordi i per tal de fomentar la creació lite-

rària entre l’ alumnat, convoca el I Certamen Litera-

ri.

Les bases del concurs seran les següents :

Podrà participar-hi l’alumnat d’ESO matriculat en

aquest centre.

Hi haurà les categories següents :

1a. Categoria : 1r i 2n d’ESO

2a. Categoria: 3r i 4t d’ESO

S’estableixen tres modalitats de tema lliure :

PROSA : Conte o narració breu d’una exten-

sió mínima d’una pàgina i màxima de quatre.

POESIA: Composició poètica d’extensió míni-

ma de vuit versos i màxima de 30.

CÒMIC: Haurà de constar d’un mínim de 6

vinyetes i un màxim de 18.

S’otorgaran els premis següents:

La lectura del veredicte i el lliurament de premis se

celebrarà el dia 23 d’abril, Diada de Sant Jordi.La

Sec. d’Institut Can Record, amb motiu de la Diada

de Sant Jordi i per tal de fomentar la creació literà-

ria entre l’ alumnat, convoca el I Certamen Literari.

ELS PREMIATS :

Premi de Poesia ( 1r i 2n)

o “El que sento per tu”

Pol Estival

Premi de Prosa (1r i 2n):

o “Qui sóc?”

Jordina González

Premi de Poesia (3r i 4t) :

o Dessert

Premi de Prosa (3r i 4t) :

o “Carolina”

Eslela Coll

Premi a la participació :

o “El viaje a Nueva York”

Fatima Azziya

Bon Sant Jordi per tots !!!!!

Segon Trimestre

El que sento per tu

Tu has arribat a encendre

cada part de la meva ànima,

cada espai del meu ésser.

Ja no tinc cor

ni ulls per a ningú

només per a tu.

Ets l’amor de la meva vida,

la destinació ho sabia,

i avui et va posar davant meu.

I cada vegada que miro al passat

entenc que al teu costat

sempre estaré.

Tu has arribat a encendre,

cada part de la meva ànima,

cada espai del meu ésser.

Ja no tinc cor

ni ulls per a ningú

només per a tu.

Això es de veritat,

ho puc sentir,

sé que el meu lloc

és al teu costat.

QUI SOC?

Era una nit plujosa, avorrida, tot i que m'encanta sentir

el so de la pluja, em relaxa sentir caure les gotes sobre

la teulada.

Em dic Paula i tinc 15 anys, sóc una noia normal en

general, menys en un sentit, visc en un reformatori; sí,

és estrany, ho sé, però jo m'ho prenc com unes vacan-

ces. Podria fer dues coses, la primera: amargar-me la

vida i pensar que sóc una desgraciada o bé pensar que

això em servirà per la vida, i que com a mínim tinc un

lIoc on viure. Em quedo amb la segona. El perquè visc

en un reformatori, no ho sé del tot, fa 10 anys que estic

aquí i mai ningú m'ho ha explicat. Sembla curiós que

estigui aquí sense motiu. Crec o he deduït que els meus

pares em van deixar aquí per alguna raó greu, però mai

em venen a veure, tinc pares? No me'n recordo de res

de quan era petita, no ho sé, no se si sóc òrfena o no.

L’endemà d'aquella nit em vaig despertar, com cada dia

amb ganes de viure el millor dia de la meva vida, com

cada dia intento fer. Us deveu pensar que sóc violenta,

o que de petita pegava a la gent o feia alguna cosa

il·legal. La veritat és que sóc mes aviat tranquil·leta,

aquesta és una de les altres raons per les quals no sé

per què estic aquí, si jo no sóc gens conflictiva! Pot ser

de més petita, sí? Una altra de les mil preguntes que em

passen pel cap cada matí.

Vaig baixar les escales fent saltirons, vaig arribar al ves-

tíbul. Estava buit com sempre, tots els altres nens esta-

ven fen els seus tractaments o a l'habitació. Vaig menjar

el poc que quedava i em vaig asseure al sofà a llegir el

meu llibre preferit, després tenia classe i m'agrada apro-

fitar tot el temps que tinc.

Els pensaments em regiraven el cap, no em podia con-

centrar. Odio aquesta sensació de fer veure que llegeixo

però en realitat només miro un conjunt de lletres.

La Clàudia, una de les noies que ens cuiden mes simpà-

tiques del centre, va entrar al vestíbul i es dirigia cap a

la sala d'ordinadors. Vaig reaccionar, vaig deixar el llibre

sobre el sofà i amb dues passes llargues em vaig apro-

par al seu costat.

-Paula! Hola que tal, necessites alguna cosa? Em va dir

amb una veu cansada.

-Sí el que necessito cada dia, saber perquè soc aquí

perquè ningú mai em ve a veure i ningú m'explica res! Li

vaig dir enfadada. Va frenar de cop i em va agafar pel

braç.

-Mira reina, jo no et puc dir res d'això, em sap greu però

és confidencial. Em va dir amb un riure forcat.

-El què és confidencial, la meva vida?! Li vaig dir cridant.

-Paula, deixa-ho estar!

Em va dir amb un to sec o crec que aquella frase se li

havia escapat i que realment no ho volia dir. Només ho

pensava, però per la cara que feia es penedia, va marxar

amb passes rapides. Em va afectar molt el que em va dir

per això em va donar mes força per continuar.

Vaig tenir una idea brillant, la ràbia em controlava, i

quan la ràbia em controla el cervell em funciona dife-

rent, més malignament. La idea era boníssima però ar-

riscada. Vaig decidir posar-la en marxa. Em vaig dirigir

passadís avall per anar a parar a la sala deis ordinadors,

en aquesta sala hi ha tota la informació,

tota la informació deis nens internats aquí.

També hi deu haver la meva, no? Em vaig

preguntar. Era impossible que no se m’ha-

gués acudit abans!

A les dotze en punt fan el canvi de personal,

aquell era el moment, només tindria una

oportunitat. Efectivament, a les dotze en

punt una noia va sortir de la sala i va marxar

passadís avall. D'una correguda vaig entrar

a la sala i vaig tancar la porta. En aquell

moment m'era tot igual. Estava a punt de

descobrir-ho tot!

Tota la meva vida estava dintre aquella

pantalla. Tenia por, molta por. Estava molt

nerviosa, crec que cap moment abans ho

havia estat tant. Vaig entrar en moltes car-

petes de l'ordinador, ho vaig regirar tot i

finalment vaig trobar la llista. Sortia el nom i

cognom de tots els nens, població i dia de

naixement pares i el problema que patien.

Vaig baixar fins trobar els noms que comen-

çaven per la lletra P. P,P,P,P,P,P ... Paula!

Paula Smith, si aquella era la meva fitxa:

Paula Smith,

Naixement 11-01-1997 a Londres

Pares, l'apartat de pares era buit totalment

buit, però com pot ser!

Problema: violència i hiperactivitat. Curada.

No habitatge.

Què? No entenia res de violència jo? Sense

habitatge, sense pares? Per què a mi?

Per què! Les llàgrimes em regalimaven gal-

tes avall. Estava trista, deprimida, enrabia-

da, sola sobre tot sola. Això es el que em

feia mes por de tot, estava sola no tenia a

ningú ni família ni amics... res no tenia res.

La sensació de saber que estàs sol en el

mon fa mal, molt mal.

Vaig tancar l'ordinador i vaig sortir per la

porta. Mentre caminava pel passadís el cap

se'm va bloquejar, tot era estrany, no podia

parar de plorar el món seguia igual però jo,

que passava amb mi? Tot havia canviat la

meva vida ja no era la d'abans. Em vaig

eixugar les llàgrimes amb la màniga del

jersei i em vaig tornar a seure al sofà Vaig

agafar el llibre i vaig tornar a fer veure que

llegia. Que faria ara seguir igual o explicar el

que havia vist? Que faria saben

tot això? Però de cop una dona vella em va

interrompre els pensaments.

Va entrar amb moltes presses però la vaig

poder observar. Era baixeta, amb els

cabells grisosos i recollits, tenia els ulls

blaus semblants als meus. Anava vestida

amb un vestit llarg i de flors. Vaig poder

veure que parlava amb la Clàudia .La Clàu-

dia Ii deia que no amb el cap, i la va invitar

a seure al sofà La dona es va seure de mala

gana, semblava deprimida i tenia el cap cot.

Me la vaig mirar, em vaig acostar i li vaig dir:

-Hola

Mostra dels treball premiats

La nostra llauna

Me la vaig mirar, em vaig acostar i li vaig dir:

-Hola

-Hola noieta. Em va dir amb un to apagat.

-Perdoni'm les molèsties però te algun problema? Sí, em vaig

interessar, total no tenia res a fer.

-Molts, reina molts, he vingut aquí en busca d'una persona.

-Una persona? Quina? Li vaig dir interessada.

-La meva néta.

-I no hi es? Aquí hi ha molts nens i nenes.

-No, mai està enlloc, fa anys que la busco!

-I com es diu? Però la Clàudia ens va interrompre

-Tingui senyora el got d'aigua. Li va allargar el got i se'n va

anar.

-T'explicaré la història.

Tot va començar quan ella tenia cinc anys, era una nena nor-

mal, però el seu pare li pagava. La meva filla també patia mals

per culpa del seu home, des del primer dia jo ja l'havia vist a

que aquell home no era adequat per ella, però no em va fer

cas. Dia a dia ens vàrem anar distanciant fins que vàrem dei-

xar de parlar-nos i de veure'ns. Una nit em van trucar i em van

dir que havien tingut una acci-

dent de cotxe. Preocupada, em

vaig dirigir fins al lloc de l'acci-

dent per veure què havia pas-

sat. La meva filla havia mort i el

seu home també. Tenia els ulls

negats, li vaig dir:

-Ho sento ...

-Tranquil·la. Uns dies més tard

em van dir que la meva néta

estava en un

orfenat, que hi havia hagut un

malentès. Vaig decidir anar a

buscar-la. Però un cop vaig

arribar, alguna cosa havia pas-

sat. Em va dir que la meva néta

no estava allà i em van fer fora.

Buscant informació i trucant

vaig descobrir que l`havien canviat de lloc i que estava en un

reformatori. Però no em van dir quin, però si el perquè: la meva

néta feia mal als nens i era violenta i molt moguda i la van

haver de canviar de lloc pel seu estrany comportament; vaig

pensar que segurament era per tot el que li havia fet el seu

pare. Vaig tornar a l’orfenat per trobar l'aigua clara de tot ple-

gat, però estava tancat, tot era molt estrany. Des d'aquell dia

porto buscant en cada racó de tots els reformatoris, però sem-

bla que la meva néta s'hagi esfumat. Per això estic tan desa-

passionada ... Em vaig quedar amb la boca oberta; Ia història

d'aquella senyora era molt trista però

captivadora. Vàrem estar-nos hores i hores parlant de molts

temes i tots diversos. Aquella dona era increïble! Era impressi-

onant, mai m'ho havia passat tan bé des de feia molt temps,

era diferent de totes les persones que havia conegut fins ara. ..

era especial! En un moment se'm va acudir una pregunta que

no m'havia respost abans, així que li vaig dir:

-I corn dius que es deia la teva néta?

Em va mirar als ulls, li brillaven amb força i em va dir:

-Es diu Paula.

El viatge a Nova York

Aquest estiu hem anat de vacances a Nova York. Va

ser la primera vegada que anava als Estats Units.

Vam demanar un visat i hi vam poder estar un mes.

El viatge el vaig fer amb una amiga que es diu Laura,

companya

de l'institut .Vam anar a una residència per aprendre

anglès i després teníem uns dies per viatjar.

Vam arribar els Estats Units amb avió , vam fer 12 hores

de viatge. L'avió va fer escala a l'aeroport de Mèxic , allà

vam fer dues hores d'espera.

El viatge va ser divertit, men-

tre estaven a l'avió la Laura i

jo parlàvem, fèiem fotografi-

es, jugàvem a cartes ....

Quan vam arribar a Nova

York em vaig quedar im-

pressionada i emocionada

de veure com de diferent

era del meu poble . Els

edificis eren grans , alts, i

els carrers amples i plens

de gent .

Vam passar dues setmanes aprenent anglès . A la resi-

dència hi havia molts estudiants de tot el món, com per

exemple: de la Xina, Franca, Itàlia, Rússia ....

L'estada a la residència va ser molt divertida. Quan acabà-

vem d'estudiar sortíem a passejar per la gran ciutat. Unes de

les primeres coses que em va agradar va ser el Central Park,

un parc molt gran al mig de la ciutat amb racons molt bo-

nics i gent molt variada .Allà anàvem moltes tardes a pas-

sejar amb la Laura i altres companys de la residencia.

També vam veure molts barris diferents: el barri xines, l'his-

pà , Harlem ...

Segon Trimestre

CAROLINA

Em dic Carolina. Sóc d'un poble petit del nord de Catalunya anomenat Pu-

jalt. Tinc 16 anys, i visc amb el meu germà Adrià de 13 anys, el meu pare

Enric i la meva mare Emma.

Us vull explicar una cosa que em va passar ara ja fa temps. Una cosa que

em va canviar la vida, que em va fer madurar. Bé doncs, quan jo tenia no-

més 10 anys, van detectar-me càncer de budell. Tot va començar quan

durant una setmana em va venir un mal de panxa horrorós, després, vaig

començar a no poder anar de ventre i a treure sang, i tot va anar a pit-

jor, fins que van decidir portar-me al metge, perquè vaig arribar a l'ex-

trem d'estar tant cansada que no em podia aixecar del llit.

Recordo que durant uns mesos no parava d'anar a l'hospital a fer-me més

i més proves. No s'acabaven mai. Finalment, però, va arribar el dia tan

esperat, el dia que ja teníem els resultats. Sí, uns resultats que espero

no tornar a veure mai més. Uns resultats on posava que tenia càncer de

budell. Quan me'ls van ensenyar, no m'ho podia creure, semblava impossi-

ble que m'estigués passant allò a mi. El metge em va dir que hauria d'anar

una vegada al mes aproximadament a fer quimioteràpia. "Però ... què és

això de la quimioteràpia? " - em preguntava, és clar, jo només tenia 10

anys.

Així que com que vivíem en un poble que estava molt lluny de l'hospital on

m'havien de tractar, ens vam haver de traslladar a Barcelona. Ja que des

del poblet fins a l'hospital hi havia 3 hores de camí.

En tan sols dues setmanes les coses de casa havien canviat molt. Ja no hi

havia alegria, ni el pare ni la mare reien, no escoltàvem música, no queda-

va amb cap amiga, ... Fins i tot les notes de l'escola estaven baixant, ja

que a les nits no podia dormir, i m'adormia a mitja classe. Era impossible

descansar: em girava cap un costat, cap a l'altre, em tapava amb la man-

ta, em destapava, ...

no podia, només pensava en el munt de preguntes sense resposta que ron-

daven pel meu cap.

El pitjor, però, encara no havia arribat. Sinó que va arribar al dia en què

vaig entrar a la sala de quimioteràpia de l'hospital per fer-me la meva

primera químio. Em vaig haver de canviar de roba, i vaig seure en una bu-

taca.

Després em van punxar a la mà amb una agulla que connectava amb un tub

que anava a-parar a una bossa de plàstic on hi havia un líquid. El que em

feia por no era la punxada, sinó el líquid, el medicament de la químio. Al

cap d'una hora que me l'haguessin posat, ja estava vomitant sense parar.

La nostra llauna

Estava marejada, era com si de cop m'hagués pujat molt la febre.

Des d'aquell dia, però, els meus milions de preguntes van començar a ob-

tenir resposta, ja que la mare i el pare aprofitaven els dies que havia

d'anar a fer químio per explicar-me tot el que m'estava passant. Així

que ja tenia respostes . Hi havia, però, unes cinquanta preguntes de les

mil que em voltaven pel cap, que cap deis meus pares, cap metge, cap in-

fermera, cap amic ni cap familiar em podien contestar:

Quant de temps durarà, això?

Quants dies més hauré de fer químio?

Què em passarà quan s'acabi la quimioteràpia, podré tornar a casa o

hauré d'anar a fer més proves?

El temps anava passant, i semblava que tot anava a pitjor. Cada vegada

estava més cansada, tenia més mal de cap, vomitava més, ... i em quedava

més calba. No podia ser, em mirava al mirall i veia que no tenia cabell,

que la meva llarga i llisa cabellera ja no hi era. A més de les celles i les

pestanyes, que tampoc en tenia. També tenia les ungles d'un color

blau ... com si m'hagués enganxat els dits amb una porta. Els pares em

van preguntar si volia que em compressin una perruca, però jo m'hi vaig

negar en rodó, ja que sabia que les perruques feien una picor horrorosa;

així que em van comprar quatre mocadors

amb dibuixos de molts colors, que encara guardo amb molta cura. Recor-

do que el meu preferit era un que tenia un dibuix d'una lluna amb unes

estrelles pel voltant.

Ara ja no em movia de l'hospital. Em van ingressar corrents quan, a ca-

sa, vaig agafar un refredat, ja que la químio em feia estar molt baixa de

defenses, i agafar un refredat quan estàs fent químio és com agafar

una pulmonia quan estàs bé de salut. Sort, però, que em van posar en una

habitació on hi havia una altra nena que es deia Mar. Ella tenia 8 anys.

Ja feia 7 mesos que estava ingressada per un càncer molt agressiu que

tenia al fetge. A partir d'aleshores, els dies ja no eren tant tristos,

perquè ens fèiem companyia l'una a l’altra.

Sempre ens explicàvem els nostres somnis. Recordo perfectament que

ella em deia que de gran volia ser pastissera, i jo li explicava que quan

fos gran volia viatjar per tot el món. Evidentment, eren uns somnis im-

possibles de dues nenes

innocents que estaven passant per una experiència que les marcaria tota

la vida.

Els dies que teníem més visites eren els caps de setmana, que normal-

ment venien els avis, els tiets i els cosins; i, de tant en tant, alguna ami-

Segon Trimestre

ga de l'escola que ens portava els deures i ens explicava alguna no-

vetat important.

Però les males noticies van arribar quan un matí em vaig despertar i

la Mar no hi era. Vaig preguntar a les infermeres què li havia pas-

sat, i em van mentir, em van dir que no ho sabien. Vaig passar tot el

matí preocupada, sense saber res d' ella, quan finalment, cap al mig-

dia van venir els meus pares i em van donar una mala notícia. La Mar

s'havia mort. No sé ben bé de què es va morir, ja que els meus pa-

res només em van explicar que s'havia mort d'una complicació sob-

tada del càncer que tenia al fetge. Em vaig posar a plorar, no podia

ser ... "Per què li havia de passar a ella?". No m'havia pogut acomia-

dar, no havia pogut dir-li adéu. Se n'havia anat, així com així. Des

d'aquell dia tot tornava a ser negre, les químios tornaven a ser hor-

roroses. Amb la Mar semblava que tot tenia una mica de color, que

amb un càncer no tot havia de ser dolorós.

Al cap de quatre mesos, els meus pares començaven a estar més

contents, cosa que jo no vaig entendre fins que em van explicar que

la químio estava fent efecte i que al cap de dues setmanes ja po-

dria tornar a casa. No m'ho podia creure! Finalment havia tingut

bons resultats! La veritat és que poder refer la meva vida va ser el

regal més increïble que mai m'havien fet. Ja tornava a anar a l'es-

cola després d'un any sense anar-hi, vaig haver de repetir curs,

però no m'importava ... L'important era que ja podia tornar a viure

bé.

A tots els llocs on anava, però, sempre pensava en la Mar. Una per-

sona molt especial que enyoro moltíssim, però que sé que m'acompa-

nya a tot arreu, i que des del cel m'anima a tornar a viure.

LLUNA

Els Jocs de la Fam, Suzanne

COLLINS

Un passat de guerres ha deixat els 12

districtes que divideixen el país sota el

poder tirànic del "Capitoli". Sense lliber-

tat i en la pobresa, ningú no pot sortir

dels límits del seu districte. Només una

noia de 16 anys, la Katniss Everdeen, go-

sa desafiar les normes per buscar men-

jar i mantenir la seva família. Com exem-

ple d'autoritarisme i prepotència, el

"Capitoli" obliga cada districte a enviar

un noi i una noia a un esdeveniment tele-

visiu anual anomenat Els Jocs de la Fam.

El terreny hostil, les regles i l'audiència

poden variar d'una edició dels jocs a una

altra, però hi ha una constant: han de

lluitar a mort entre ells fins que quedi un

sol supervivent. UN DE SOL.

Quan la seva germana petita és triada

per als Jocs, La katniss no dubta a ocu-

par el seu lloc, decidida a demostrar

amb la seva actitud ferma que fins i tot

en les situacions més desesperades hi

ha espai per a l'amor i el respecte. Fins

al final, intentarà triar l'amistat en lloc de

la traïció, imposar els seus propis princi-

pis abans que els desitjos dels tirans.

És l'hora. Ja no pot tornar enrere. Els jocs

començaran. La Katniss ha de sortir a

l'Arena i... LLUITAR PER SOBREVIURE.

LLIBRES


Triología els Jocs de la Fam

Secció cultura

En flames, Suzanne COLLINS

Contra tot pronòstic, la Katniss ha

guanyat els Jocs de la Fam. És un

miracle que ella i el seu company

del Districte 12, en Peeta Mellark,

segueixin vius.

La Katniss hauria de sentir-se alleu-

jada i contenta, ja que, al cap i a la

fi, ha tornat amb la seva família i el

seu amic de tota la vida, en Gale.

Tot i això res és com a ella li agrada-

ria.

En Gale manté distàncies i en Peeta

li ha donat l'esquena del tot. A més,

hi ha rumors que existeix una re-

bel·lió contra Capitoli, una rebel·lió

que la Katniss i en Peeta podrien

haver ajudat a encendre.

A En flames, la segona novel·la de

la trilogia Els Jocs de la Fam, Suzan-

ne Collins continua la història de la

Katniss Everdeen i la sotmet a pro-

ves encara més difícils, que aconse-

guiran sorprendre contínuament els

lectors.

Salten espurnes.

El foc es propaga.

L’ocell de la revolta, Su-

zanne COLLINS

La Katniss ha tornat a desafi-

ar i a vèncer el Capitoli, però

tot i haver sortit victoriosa

del camp de batalla, al poder

no li agrada perdre.

El president Snow vol revenja

i ha deixat molt clar que to-

thom corre perill: la família

de la Katniss, els seus amics

i qualsevol que visqui al Dis-

tricte 12.

binson)

05.04 - Miss Bala (Gerardo Naran-

jo)

05.04 - Project X (Nima Nouriza-

deh)

05.04 - Safe (Boaz Yakin)

05.04 - Starbuck (Ken Scott)

05.04 - Wanderlust (David Wain)

05.04 - Wilaya (Pedro Pérez Rosa-

do)

05.11 - Infiltrats en Classe (Phil

Lord, Chris Miller)

05.11 - Sis punts sobre Emma

(Roberto Pérez Toledo)

05.11 - Ombres tenebroses (Tim

Burton)

05.11 - This Must Be the Plau

(Paolo Sorrentino)

05.18 - El gran miracle (Bruce Mor-

Abril:

04.27 - La Maledicció de Rockford

(Nick Murphy)

04.27 - Les neus del Kilimanjaro

(Robert Guédiguian)

04.27 - Els Venjadors (Joss Whedon)

04.27 - Martha Marcy May Marlene

(Sean Durkin)

04.27 - The Pelayos (Eduard Cortés)

Maig:

05.04 - Adéu a la Reina (Benoit Jac-

quot)

05.04 - American Pie: El Retroba-

ment (Jon Hurwitz, Hayden Schloss-

berg)

05.04 - El sexe dels àngels (Xavier

Villaverde)

05.04 - Els Diaris del Rom (Bruce Ro-

CINEMA


ris)

05.18 - L'Ombra dels Altres (Mans

Marlind, Bjorn Stein)

05.18 - Les Lyonnais (Olivier Mar-

chal)

05.18 - Mel De Taronges (Imanol

Uribe)

05.18 - Professor Lazhar (Philippe

Falardeau)

05.18 - Scoto (Fernando Muraca)

05.18 - Upside Down (Juan Diego

Solanas)

05.25 - Quan et Trobi (Scott Hicks)

05.25 - Elefant blanc (Pablo Trape-

ro)

05.25 - Men in Black 3 (Barry Son-

nenfeld)

Juny:

- Hysteria (Tanya Wexler)

- Plumíferos (Daniel De Felippo,

Gustavo Giannini)

- Xarxa State (Kevin Smith)

- Rock'n Love (David Mackenzie)

- Terraferma (Emanuele Crialese)

06.01 - Per Fi Sols! (Lawrence Kas-

dan)

06.01 - Blancaneus i la Llegenda

del Caçador (Rupert Sanders)

06.01 - En fora de joc (David Mar-

qués)

06.08 - El Gran Any (David Frankel)

06.08 - Les Noies de la Sisena

Planta (Philippe Le Guay)

06.08 - MS1: Màxima Seguretat

(James Mather, Stephen St Leger)

06.08 - Rock of Ages (Adam Shank-

man)

06.15 - Acte de Valor (Mike McCoy,

Scott Waugh)

06.15 - L'Enigma del Corb (James

McTeigue)

06.15 - Jack l'Caça Gegants (Bryan

Singer)

06.15 - Li Skylab (Julie Delpy)

06.22 - Tinc ganes de tu (Fernando

González Molina)

06.29 - El Pacte (Roger Donaldson)

06.29 - Star Trek 12 (J.J. Abrams)


AGOST

Sala Gran TNC.

Del 25 d’abril al 17 de juny de 2012

La família Weston és la protagonista d'Agost. Esquerdada, ferida, inobli-

dable, la tribu dels Weston, comandada per Violet (Anna Lizaran) i les se-

ves tres filles, Barbara (Emma Vilarasau), Ivy (Rosa Renom) i Karen

(Montse German), es veu obligada a encarar l'esfondrament dels fona-

ments d'una família tradicional del midwest americà.

Agost va ser el gran èxit de la cartellera teatral catalana la temporada

passada. Més de dos mesos en cartell a la Sala Gran amb un ple absolut

i el reconeixement unànime de crítica i de públic avalen el muntatge diri-

git per Sergi Belbel i protagonitzat per un elenc formidable, encapçalat

per Anna Lizaran, Emma Vilarasau, Rosa Renom i Montse German.

Aquest retrat descarnat i divertidíssim d’una família del midwest americà

que es veu obligada a retrobar-se el dia en què el cap de la família desa-

pareix es pot considerar, sens dubte, un autèntic clàssic del nostre

temps.

TEATRE


EL LLIURE DELS NENS

Teatre Lliure. LAVA.

Del 17 d'abril al 13 de maig

En un petita carpa instal·lada a la plaça Margarida Xirgu, tres geòlegs

treballen en la construcció d’un aparcament subterrani. A quinze me-

tres sota terra se senten sorolls estranys i inexplicables, i per casuali-

tat troben una maleta que és la casa d’alguna bestiola. Els geòlegs

mostren la troballa als espectadors. Amb l’ajut d’una minicàmera,

s’endinsen pel subsòl i hi descobreixen uns éssers diminuts. Els in-

vestiguen seguint les seves activitats a través de la càmera. Final-

ment, hauran de decidir què en fan: ajudar-los, avisar les autoritats o

deixar-los viure en pau?

Una recerca arqueològica viva i en directe que demana la participació

activa i la complicitat entre els espectadors i els actors.


FUSTERIA BARÓ S.C.P.

CTRA. MONTSENY, 57

Telèfons: Taller 938481177

Miquel 938482649

Josep 938481129

08461 SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA

FUSTERIA , MOBLES I DECORACIÓ.FUSTERIA , MOBLES I DECORACIÓ.FUSTERIA , MOBLES I DECORACIÓ.

CARLOS ANN: Recuerdos y fetiches

1999 - 2012

Pop-Rock

28/04/2012

Día Especial

Entre lujos y otras mi-

serias

Santa N

Descarado

Bushido

Tres amores

Inventaré

Hada - amb el Bunbury

[...]

MARILYN MANSON: Born villain

Pop-Rock - Alternativa

01/05/2012

1.Hey, Cruel World…

2.No Reflection

3.Pistol Whipped

4.Overneath the Path of Misery

5.Slo-Mo-Tion

6.The Gardner

7.The Flowers of Evil

8.Children of Cain

9.Disengaged

10.Lay Down Your Goddamn Arms

11.Murderers Are Getting Prettier Every Day

12.Born Villain

13.Breaking the Same Old GroundYou're So Vain

(tema extra)

MÚSICA


ANTONIO VEGA: Antes de haber nacido (àlbum pós-

tum)

Pop-Rock - Cantautor

08/05/2012

Antes de haber nacido

FUSTERIA BARÓ S.C.P.

CTRA. MONTSENY, 57

Telèfons: Taller 938481177

Miquel 938482649

Josep 938481129

08461 SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA

FUSTERIA , MOBLES I DECORACIÓ.FUSTERIA , MOBLES I DECORACIÓ.FUSTERIA , MOBLES I DECORACIÓ.

La nostra llauna

NORAH JONES: Little broken hearts

Pop-Rock

02/05/2012

1.Good Morning

2.Say Goodbye

3.Little Broken Hearts

4.She's 22

5.Take It Back

6.After The Fall

7.4 Broken Hearts

8.Travelin' On

9.Out On The Road

10.Happy Pills

11.Miriam

12.All A Dream

SLASH: Apocalyptic love

Hard Rock

22/05/2012

You are a lie

LOVE OF LESBIAN:

La noche eterna. Los días

no vividos.

Pop-Rock

22/05/2012

Los seres únicos

El hambre invisible

Wio

Los días no vividos

COTI:

Lo dije por boca de otro

Pop-Rock

19/06/2012

¿Dónde están corazón? - con

Enrique Iglesias

Segon Trimestre

En el número d’estiu

Entrevista a …. (Estar per decidir).

Batxillerat Científic

Comiat als alumnes de quart

Sortides del tercer trimestre

Amb les nostres seccions habituals de cultura entreteni-

ments, alumne gourmet…

Concurs fotogràfic

Bases:

- Les fotos han de ser de l’entorn de Can

Record.

-Poden ser de paisatges o detalls.

-S’han de lliurar amb format de arxiu de

foto per correu electrònic a: lanostrallau-

[email protected].

- Només es pot lliurar una fotografia per

alumne.

- No hi poden sortir imatges d’ alumnes.

- S’han d’entregar abans del 26 de

març del 2012.

- Sortiran les 20 fotos seleccionades al

núm. d’hivern de la revista

Des de la redacció,

aprofitem per desitjar

a tots els lectors i

lectores Bon

SANT JORDI!

Pròximament...

LA NOSTRA LLAUNA

Equip de Redacció

Notícies del centre

Cristina Hernández 4tB

Bernat Mateu

Melisa Climent

Guillem Hernández

Notícies de l’entorn

Clara Portell i Maria Àngel 2nA,

Berta Pou 2nB

Batxillerat artístic

Josep Pocurull i Joan Llop 3rB

Espai cultural

Cristina Berga 4tA i Roger Rojas

4tB

Curiositats

Mònica Vilar 4tB

Alumne Gourmet

Guillem Hernández 2nA

Fotografia

Gemma Garcia

Cap de redacció: Cristina Hernández

Professora coordinadora del projecte: Montse Garcia

Coordinador lingüístic: Àlvar Serrano

can record revista 2n trimestre

Documents