Campionats d’Espanya Cadets i Infantils:Catalunya tres medalles

gener-febrer 2009 · XIa temporada · Difusió gratuïta per als federats

Joan Carles Navarro

Planeta Bàsquet i Torneig Molinet

BF Viladecans

Anna Cardús i Marta Hernando

40

3

Com a responsable d’aquesta publicació he pogut gaudir de l’oportunitat de visitar molts clubs d’arreu de Catalunya a fi de realitzar reportatges de les trajectòries de clubs, el seu desen-volupament i les seves vivències, i el dia a dia és el maldecap més destacat en la majoria d’ells, i els problemes, semblants en tots: entrenadors, desplaçaments, pressupostos, completar equips, dificultat per cobrir places d’adults per la directiva, delegats, etc, jugadors/es destacats que marxen temptats a altres indrets, i un reguitzell d’aspectes que tots coneixem. La solució també és sempre la mateixa arreu: el voluntarisme dels més desinteressats, la gent del club de fa anys, ex-jugadors/es amb fills que s’inicien, pares i mares amb vocació, etc. I la majoria tenen també un objectiu clar i comú. Fer que els nens i nenes, nois i noies aprenguin bons fonaments i s’ho passin bé. Al marge, molt legítimament, uns pocs treballen per figurar en llocs capdavanters car el seu propi historial i importància com a entitat exigeix un nivell més ambiciós.

Però el treball en quasi tots, uns i altres, s’assembla. Tant en la vessant social com en la vessant esportiva. Amb més o menys organització, mitjans i encert, segons els objec-tius abans apuntats, però és clar que els entrenadors es plantegen aconseguir la progressió tècnica i de convivència tenint en compte les capacitats individuals. Ara bé, quin és el missatge que reben la majoria dels nostres joves jugadors i jugadores, de Mini a Cadet? Quina és la influència, com-partida o no, entre club, entrenador i família? Comprenen, se’ls explica la dedicació voluntarista de tants adults a fi que ells puguin jugar? Quants pares i mares són solidaris amb la tasca dels responsables, sobretot en clubs humils?I podríem seguir plantejant-nos més qüestions, diverses i variades.

Fa molts anys que defensem que el bàsquet ajuda a la formació com a persones dels seus practicants. Tots els missatges i els objectius col·laboren en aquesta tasca? Ho estem aconseguint?

Mai cal dubtar que la progressió de la competència, que no competitivitat, individual, transcendeix cap a la millora col·lectiva. Per això el treball de les capacitats personals dels components d’un grup-equip, repercuteix exponencialment en el conjunt. I aquí hi ha la gran dualitat del nostre esport. És un joc d’equip, però l’equip no funciona si l’aportació personal de cada un dels seus membres, que depén de la competència in-dividual, no s’ha orientat cap a la comprensió del que significa ser part d’un tot. I no només s’ha de pensar en la consecució de la millor competència esportiva possible, amb aquesta sola no s’anirà enlloc, sinó també en la progressió continuada de l’educació individual dels conceptes que com a persones ens han de fer millors: actitud, disciplina pròpia, sacrifici, respecte, deferèn-cia, comprensió, solidaritat, i un llarg etcètera de valors ètics i morals sovint desdibuixats.

Hi ha qui pensarà que totes aquestes reflexions són obvietats. Sí, però cada cap de setmana moltes d’elles s’obliden en massa llocs.

El nen, nena, noi o noia que defensa una samarreta de color verd és igual i amb la mateixa il·lusió que els que defensen la samarreta de color blau, blanc, vermell o qualsevol altre. Això cal entendre-ho des de les grades dels camps i tenir present que tots tenen el mateix afany per encistellar el tir de perso-nal i fer la millor jugada. Per tant, respecte. Com el que s’ha d’atorgar i oferir als nois i noies que dirigeixen els partits com a àrbitres. Ningú neix ensenyat i a tots ens ha costat formar-nos, esportivament i personal. O sigui que, paciència i tenir clar que avançar en la competència dels nostres joves valors és una tasca callada, silent i invisible, del dia a dia, i la competitivitat cal deixar-la al professionalisme, perquè ara no sumarà i més aviat posarà pals a les rodes al veritable aprenentatge que s’ha de fer.

Joan GuiuDirector de “Bàsquet Català”

40 minuts. El paper de les Seleccions Catalanes masculines i femenines de Cadets i Infantils, que del 5 a l’11 de gener van participar en els Campionats d’Espanya cele-brats a Càceres.

Segon temps. Anna Cardús i Marta Hernando: ser àrbitre també és cosa de dones.

Fundació. La Festa Social de la Fundació amb els guardons a “Històrics del Bàsquet Català”, les últimes activitats de Sitges com a Ciutat del Bàsquet Català 2008 i el relleu a Blanes pel 2009.

24 segons i la pissarra. L’habitual concurs sobre bàsquet català i una nova historieta del dibuixant Julián Jordan i el seu “Rucqie”.

Mitja part. L’article sobre higiene i salut. El trac-tament de les lesions del tronc superior.

Primer temps. Després del seu periple a l’NBA, Joan Carles Navarro ha tornat al seu FC Barcelona. En aques-ta entrevista ens explica la seva experiència i la seva decisió.

Edita:Federació Catalana de Basquetbol.Rambla Guipúscoa 27, 08018 Barcelona.Tel. 93 396 66 00 Fax: 93 323 77 60www.basquetcatala.comConsell Editorial: Enric Piquet, Joan Guiu i Laura Ramos.Director: Joan Guiu.Consell de redacció: Joan Guiu, Laura Ramos, Javier Ezpeleta i Juan C. Cebrian.Col·laboradors: Fundació del Bàsquet Català, Julián Jordan.

STAFF: Bàsquet Català Agraïments: Joan Carles Navarro, Pablo Malo de Molina, Fundació del Bàsquet Català, Anna Cardús i Marta Hernando, Francisco Chacón, entrenadors de les Seleccions Catalanes Cadets i Infantils. Disseny i maquetació: Estudi Virgili.Fotografia: Miguel Ángel Chazo, Ricard Rovira, FCBQ, FBC.Fotomecànica i impressió: Enclave Gráfico S.L.Distribució: SPMD.L.: B-44976-98

La FCBQ no es fa responsable dels textos i opinions que no siguin de membres de la pròpia FCBQ.

08.

23.

30.

24.

33.

06.

8 segons. Les notícies de més interès de finals i principis d’any.

Especial. Les vacances de Nadal omplen Cata-lunya de tornejos de bàsquet, alguns de ressò internacional. Fem un repàs dels més destacats.

Club. El Bàsquet Femení Viladecans. 10 anys de progressió, treball i ambició.

Pròrroga. L’article d’un col·laborador recone-gut. En aquesta ocasió el periodista Pablo Malo de Molina.

Cercle Central. Nova edició, la 46, del Torneig Molinet de Minibàsquet, el més antic d’Europa, en el si del Saló de la Infància de Barcelona junt el desenvolupament un any més del ”Planeta Bàsquet” de la FCBQ.

15.

26.

34.

28.

18.

6

Amb 28 anys i una carrera ja prou dilatada i brillant, què més li resta per aconseguir a la ‘bomba’ Navarro al bàsquet?M’encanta guanyar i és per això que he tornat al Barça. Encara em queden moltes coses per aconseguir i espero que en aquesta segona etapa ho pugui assolir. Estic molt content d’haver tornat per intentar arribar amb aquest club el més a dalt possible.

Per què es va quedar a mitges el somni i l’aventura americana?No em vaig quedar a mitges. Vaig voler provar-me a la NBA i ho vaig fer prou bé. Estic molt content de la meva actua-ció a la NBA. No puc queixar-me però vaig voler tornar al Barça perquè era el millor per a mi i la meva família.

Quan veus a tots els catalans per la televisió, fent números remarcables a

les pistes on hi jugaves ara fa un any, t’entra certa nostàlgia?Quan vaig prendre la decissió de tornar de l’NBA sabia el que feia. No em podia enpenedir d’una decisió que prenia conscientment. Estic molt content de la decisió que vaig prendre de marxar a jugar a l’NBA i, com no, també de la de tornar. Estic molt content del que fan els meus amics allà però no tinc cap mena de nostàlgia. Tinc records i els guardo molt endins però estic molt content a Barcelona i al Regal FC Barcelona.

D’acord amb la teva experiència a la NBA. Hi ha moltes diferències entre el bàsquet d’allà i l’europeu? Quines -si n’hi haguessin-?El joc és molt més físic que a Europa. Per mi aquesta és la major diferència entre un joc i l’altre. Tot és bàsquet però al mateix temps és diferent.

Joan Carles Navarro Feijoo va arribar al Barça la temporada 1992-93, quan encara era infantil. Setze anys des-prés continua jugant al mateix equip amb només un parèntesi d’un any als Memphis Grizzlies de l’NBA. Abans, marxar a Estats Units era el repte màxim per a qualsevol jugador. Ara, no només l’objectiu és anar sinó que també és tornar per continuar guan-yant títols. El palmarès de Joan Carles Navarro és impressionant, des que es proclama campió d’Espanya infantil la temporada 93-94, passant pel Campio-nat del Món Júnior de 1999, les quatre lligues ACB assolides amb el Barça, la medalla d’or al Campionat del Món del Japó, l’Eurolliga al Palau Sant Jordi, o la medalla d’argent als Jocs Olímpics de Pequín, entre molts altres guardons. No obstant, continua il·lusionat com el primer dia i així ho demostra en aquesta entrevista.

Entrevista: FCBQImatges: FC Barcelona

“Estic molt content de la decisió d’haver anat a l’NBA i com no, també d’haver tornat”

7

A categories de promoció el més important és jugar, no guanyar. Tothom vol guanyar però a aquestes edats si no jugues deixes el bàsquet.

El FC Barcelona és novament el pre-sent. Tornarà l’equip a recuperar el camí dels títols com abans de la teva marxa a l’NBA? Hi ha moltes diferèn-cies entre el Barça que vas deixar i el d’ara?M’encantaria que fos així. He tornat per guanyar títols amb el Barça i en tinc moltes ganes. Aquest any hem fet un molt bon equip i penso que estem fent les coses prou bé per poder tornar a aspirar a guanyar títols. La veritat és que han canviat coses però moltes són les mateixes.

Navarro necessita el Barça i el Barça necessita a Navarro per assolir ambdós l’èxit? És un binomi indissociable?En el passat ens ha anat bé als dos però sempre he tingut companys que sense ells no hagués aconseguit res. Amb els companys que hi ha ara al vestidor estic segur que serem capaços de tornar pel camí de la victòria.

Com veus la pedrera i el treball de base que s’està fent al bàsquet català? El futur està garantit?Jo penso que sí. Les coses s’estan fent molt bé i el futur està garantit sempre que les coses es segueixin fent com fins ara. S’està fent una bona feina als equips base i això es trasllada als equips sèniors.

Hi ha cap Joan Carles Navarro a la vista al nostre planter, per qualitat de joc, lideratge o si més no per fer un llança-ment característic com la teva ‘bomba’?No ho sé. No és qüestió de tenir un llançament com el meu sinó de passar-s’ho bé jugant a bàsquet i tenir passió per aquest esport. Si això passa sortiran nois com jo i probablement millors que jo. N’estic segur.

Quins consells i advertències donaries als joves que desitgen emular l’actual formidable fornada de jugadors cata-lans?Que s’ho passin bé. Que no s’avorreixin i que tinguin passió pel que fan. Que treballin i que no creguin que no han de millorar cada dia. A cada entrenament pots millorar algun aspecte del teu joc i els entrenadors i els companys són bàsics per anar millorant.

Quins records i moments del bàsquet no oblidaràs mai? I de la teva vida personal?A nivell de club, l’Eurolliga guanyada al

Palau Sant Jordi. Amb la Selecció Es-panyola, el Mundial de Japó. I a la meva vida personal el naixement de les meves dues filles.

Ets dels jugadors que van passar pel reglament passarelle (tots els juga-dors han de jugar almenys un quart a infantil, quatre quarts de deu minuts...). Ara s’està plantejant canviar aquest reglament. Quins records tens d’aquell

temps i quina opinió d’aquest regla-ment?A aquestes categories el més important és jugar. No guanyar. Tothom vol guan-yar però a aquestes edats si no jugues deixes de jugar a bàsquet i no es bo pels nens.Jo tinc bons records perque m’ho passava molt bé. Encara tinc amics d’aquella època i tinc gran records.

8

Una medalla d’or per la Selecció Cata-lana Infantil masculina, una d’argent per la Cadet femenina, una de bronze per la Infantil femenina i un sisè lloc per la Cadet masculina va ser el balanç de Catalunya als Campionats d’Espanya de seleccions autonòmiques celebrats a Càceres del 5 a l’11 de gener de 2009.A la darrera jornada, la Selecció Infantil Masculina dirigida pel seleccionador Jordi Estany es va proclamar guan-yadora dels Campionats d’Espanya d’enguany al vèncer a la final a la selec-ció de Canàries per 96-56. Els jugadors catalans van sortir molt concentrats i des d’un inici van portar la iniciativa amb un ritme molt alt de joc que els va fer distanciar-se en el marcador als primers minuts. La Selecció Catalana va jugar durant tot el partit amb la mateixa intensitat i alt ritme de joc demostrat durant tot el Campionat i la recom-pensa va ser la victòria final i el títol de campions. Catalunya arribava a la final després de derrotar a Euskadi a les semifinals per 81-59. A la primera fase, Catalunya havia superat a Andalusia, Aragó i Galícia, mentre que a quarts de final va guanyar a Castella La Manxa.

Pel que fa a la Cadet femenina, les jugadores entrenades per la Sílvia Font no van poder superar a la final dels Campionats d’Espanya a la potent selecció de Canàries. Les catalanes van perdre per 11 punts de diferència (61-72) davant unes jugadores canàries que van fer valer el seu potencial en el joc interior. Catalunya arribava a la final amb un balanç immillorable de cinc victòries en els cinc partits disputats.

Text: Javi Ezpeleta i Juan Carlos CebriánFotos: FCBQ

Campionats d’Espanya Cadets i Infantils de seleccions autonòmiques a Càceres

A la primera fase i després d’anar de menys a més, la Selecció Catalana va superar a la Comunitat Valencia-na, Euskadi i Castella i Lleó abans de guanyar a Navarra als quarts de final.

Quant a la Infantil Femenina, després d’arribar invictes a les semifinals, l’equip dirigit per Lluís Vergés va caure derrotat davant la selecció de Madrid per 61-67 quedant-se sense opcions de classificar-se per la final. Les catalanes van acabar finalment a la tercera posició dels Cam-pionats d’Espanya després de guanyar a Andalusia per 37-71 en el partit corres-ponent al 3er i 4rt lloc. A la primera fase Catalunya va guanyar a la Comunitat Valenciana, Aragó i Galícia passant com a primera de grup als quarts de final on va superar per 69-51 a Euskadi.

Per últim, la Selecció Cadet Masculina dirigida pel Josep Maria Planas no va

poder classificar-se per les semifinals dels Campionats d’Espanya al caure derrotada davant la selecció de Castella i Lleó per 89-65. Els rivals dels cata-lans van ser superiors en tot moment i més encertats tot i l’esforç i ganes mostrades pels jugadors de Planas. Després d’aquesta derrota, Catalunya es va enfrontar, a la següent jornada, a Extremadura, fent-se amb la victòria final per 81-56 i el darrer dia de com-petició va jugar pel 5è i 6è lloc davant la selecció de Madrid amb el resultat de 84-71 favorable als madrilenys. Tot i co-mençar per davant en el marcador, Ca-talunya va cedir terreny als madrilenys i aquests van passar a portar el ritme de partit fins arribar al darrer període igualtats en el marcador. Als últims minuts, Madrid es va acabar emportant el partit. Als encontres anteriors, Cata-lunya s’havia imposat a les Illes Balears i en dues ocasions a Navarra.

9

Així van anar els Campionats

Selecció Catalana Cadet Masculina06/01/2009: Catalunya 107 - 44 Navarra07/01/2009: Navarra 42 - 87 Catalunya08/01/2009: Catalunya 71 - 45 Illes Balears09/01/2009 [Quarts de final]: Castella i Lleó 89 - 65 Catalunya10/01/2009 [5è i 8è Lloc]: Catalunya 81 - 56 Extremadura11/01/2009 [5è i 6è Lloc]: Madrid 84 - 71 CatalunyaClassificació Final: 1er Canàries / 2on Andalusia / ... / 6è Catalunya

Selecció Catalana Cadet Femenina06/01/2009: Catalunya 49 - 43 C. Valenciana07/01/2009: Catalunya 60 - 47 Euskadi08/01/2009: Castella i Lleó 57 - 68 Catalunya09/01/2009 [Quarts de final]: Catalunya 61 - 36 Navarra10/01/2009 [Semifinals]: Catalunya 50 - 42 Aragó11/01/2009 [Final]: Catalunya 61 - 72 CanàriesClassificació Final: 1er Canàries / 2on Catalunya / 3er Galícia

Josep M. Planas (entrenador Selecció Cadet Masculina)

Quina valoració fas del paper realitzat per la teva Selecció? Està clar que l’objectiu de “mínims” era recuperar la categoria i aquest l’hem

Valoracions dels entrenadors i el Comitè Tècnic

aconseguit. Però aquest objectiu és del tot insuficient per la feina, il·lusió i esforç de tots. El nostre veritable objectiu era col·locar-nos a la lluita per les medalles. Així que no em sento gens satisfet del resultat competitiu final. Està clar que hi hagut altres objectius humans i socials que sí que hem acon-seguit però no treuen el mal gust de boca que ens ha quedat.

Amb quin partit o moment viscut et quedes? No és fàcil destacar un bon moment, tenint en compte el final. Segurament la primera part contra Madrid on tots el jugadors van rendir segons les seves possibilitats i van jugar tal com ha-víem entrenat: amb intensitat, intenció ofensiva i defensiva i gran encert en la tria de decisions. Com a partit més complert, parlaríem del de Balears, on vam anul·lar a un bon equip. Però també hem de destacar els mals moments, aquells que hem de recordar per madu-rar com a esportistes (tan els jugadors, com jo mateix): el 3er quart contra Cas-tella i Lleó i l’últim quart davant Madrid. Si som capaços de recordar-los, haurem fet el primer pas per no cometre els mateixos errors.

Agraïments: Primer de tot als jugadors: el seu com-promís i la seva il·lusió queda fora de tot dubte. Llàstima que no hagin tingut la recompensa que es mereixen. Després a les famílies, doncs han generat un entorn molt còmode per treballar-hi. Com no, a la gent de la Federació, que m’han permès encapçalar un grup de treball extraordinari; així que gràcies al Francesc Navaro, al Xavi Rodríguez i al Ricard Daura i a la sempre eficaç feina del Toni Valderrama. A la Sara i al Ruben per la seva predisposició al treball. A la Míriam Alcaina per tractar-nos a tots com a algú ben especial. Al Pere Rius i al Ferran Vendrell. No tinc paraules per agrair la seva feina i, per damunt d’això, la seva amistat. Al Dani José, per la seva passió, que ens va contagiar a tots. Al Jaume Planes, pel seu punt de vista sempre imparcial i el seu optimisme desmesurat. A tots aquells que d’una manera o una altra m’han fet arribar el seu suport. Per acabar voldria fer dos agraïments a nivell personal: al Xavi Isern, tot un mestre disposat a donar un cop de mà en tot allò que estigués al seu abast i a la Marta i l’Aleix, simple-ment per fer que la meva vida tingui un nou sentit.

Selecció Catalana Infantil Masculina06/01/2009: Andalusia 60 - 70 Catalunya07/01/2009: Aragó 52 - 63 Catalunya08/01/2009: Catalunya 74 - 51 Galícia09/01/2009 [Quarts de final]: Catalunya 91 - 25 Castella La Manxa10/01/2009 [Semifinals]: Catalunya 81 - 59 Euskadi11/01/2009 [Final]: Catalunya 96 - 56 CanàriesClassificació Final: 1er Catalunya / 2on Canàries / 3er Euskadi

Selecció Catalana Infantil Femenina06/01/2009: C. Valenciana 46 - 54 Catalunya07/01/2009: Aragó 52 - 73 Catalunya08/01/2009: Catalunya 59 - 37 Galícia09/01/2009 [Quarts de final]: Catalunya 69 - 51 Euskadi10/01/2009 [Semifinals]: Catalunya 61 - 67 Madrid11/01/2009 [3er i 4rt Lloc]: Andalusia 37 - 71 CatalunyaClassificació Final: 1er Canàries / 2on Madrid / 3er Catalunya

10

Sílvia Font (entrenadora Selecció Cadet Femenina)

Quina valoració fas del paper realitzat per la teva Selecció? A priori la valoració hauria d’ésser positiva pel fet d’haver assolit un sots-campionat, tot i que quan jugues una final et sap a poc quan no la guanyes. Va ser un partit amb opcions de guanyar però el rival (Canàries) va estar més dur i encertat que nosaltres, possiblement perquè també van arribar més “fres-ques” donat que el nostre campionat va ser de lluita diària.

Amb quin partit o moment viscut et quedes? Amb la cara i els cants d’alegria de les jugadores en el moment de guanyar la semifinal i classificar-nos... havia estat un campionat dur i fred i per fi ho havien aconseguit. La imatge negativa, la d’estar en un pavelló fred, buit i a les fosques, 45 minuts abans de jugar una final del Campionat d’Espanya a les 9 del matí.

Agraïments: Els meus agraïments van dirigits en pri-mer lloc al meu equip tècnic (en Rafa, l’Anna i la Miriam) pel gran treball dut a terme en tots els camps; seguidament als representants del Comitè Tècnic de la nostra autonomia (en Xavi i el Ricard)

Jordi Estany (entrenador Selecció Infantil Masculina)

Quina valoració fas del paper realitzat per la teva Selecció? La valoració, evidentment, és positiva. No tant sols per haver aconseguit el campionat sinó també per la manera en que es va aconseguir, amb un joc atractiu i adeqüat a la categoria. Tots els components de l’equip varem gaudir d’una experiència inoblidable .

per trobar-se en tot moment al nostre costat pel que necessitéssim, així com a la Sara i en Ruben per la esgotadora tas-ca de gravar tants partits com calgues-sin... La veritat és que l’equip humà al complert que va viatjar a Càceres, des de Catalunya, va estar immillorable i va fer que el fred dels pavellons no fos tan fred.

11

Lluís Vergés (entrenador Selecció Infantil Femenina)

Quina valoració fas del paper realitzat per la teva Selecció? Com no podia ser d’una altra manera la nostra valoració és excel·lent. Hem aconseguit els dos grans objectius que ens havíem plantejat a l’inici del pla de treball: aconseguir crear un equip competitiu i fer que cadascuna de les experiències i situacions fos molt satis-factòria. Hem jugat 5 dels 6 partits a un molt alt nivell tant d’exigència com de treball defensiu i en atac hem aconseguit uns números molt bons. Sincerament penso que hem estat el millor equip del campionat malgrat que a les semifinals

no vam poder mostrar el millor de nosal-tres. Hem treballat molt dur tan abans com durant el campionat i al final fruit del treball hem obtingut un tercer lloc que per nosaltres sincerament és com un primer lloc.

Amb quin partit o moment viscut et quedes? Cada partit té moments i situacions especialment destacables: el memora-ble tercer quart disputat contra València ha estat una de les millors estones de bàsquet però, com a aquest n’hi ha hagut molts d’altres de bon bàsquet i l’esforç demostrat a la lluita de semis contra Madrid, malgrat les adversitats, són dos dels moments esportius més remarca-bles. Crec sincerament que hem ofert un molt bon campionat de bàsquet. Fora de la pista els moments no han estat pocs tampoc. La il·lusió, el treball i les cares d’agraïment de les nenes han estat moments que costaran d’oblidar.

Amb quin partit o moment viscut et quedes? Tots els partits van tenir moments especials. El primer contra Andalu-sia –sotscampió a minibàsquet- per la seguretat en que es va afrontar. El segon -Aragó- pel caràcter de l’equip que ens va portar a un triomf difícil. Contra Galícia on l’equip va recuperar les millors sensacions. El partit de quarts de final per la contundència en el joc. A semifinals, amb un rival dur, l’equip va respondre amb determinació i confiança. I la final on l’ambició dels jugadors va fer que tots gaudíssim d’un triomf incontestable.

Agraïments: Agrair la confiança que, una temporada més, han dipositat en mi des de el Co-mitè Tècnic de la FCBQ, en Xavi Rodri-guez i Ricard Daura, per tirar endavant aquesta selecció. Als dotze jugadors per la seva entrega i ambició. També a tots els jugadors que han participat en els Tornejos d’Amposta, Aveiro i al Campus de Selecció pel seu treball i il·lusió. Ells han fet que aquesta selecció sigui gran i competitiva. Al Ferran Peña i Pep Cam-panya per la gran feina desenvolupada en la preparació i durant el Campionat, la seva tasca ha sigut impressionant. A la Laura –fisioterapeuta- les seves mans van treballar molt i bé per recuperar els jugadors. Als entrenadors del Campus de Seleccions d’Andorra (Joan Carles, David, Gerard i Jose Ignacio) pel treball realitzat durant l’estiu. I finalment a tot el col·lectiu d’entrenadors i simpatit-zants que amb els seus missatges de suport van fer que el treball es fes amb il·lusió i confiança.

Agraïments: No vull deixar passar l’oportunitat d’agrair a la majoria dels clubs de les jugadores les facilitats que ens han donat al llarg de la preparació d’aquest campionat, als pares de les nenes per seguir les nostres indica-cions i fer-nos la feina molt senzilla, a les jugadores per la il·lusió que han demostrat i la feina que han fet, a la Laura Planas simplement agrair-li la seva professionalitat tant fora com dins la pista i el saber fer amb les ne-nes i als companys entrenadors Isaac Pujol, Eli Novell, Raul Monforte i Oriol Martorell. Senzillament dir-los gràcies per tot el que han fet abans i durant el campionat. També m’agradaria tenir un moment d’agraïment pel Ruben i la Sara que han fet una gran feina a les fosques però que ens ha ajudat moltís-sim. Finalment també m’agradaria agrair la confiança que un any més han dipositat en mi en Xavi Rodríguez i en Ricard Daura i donar les gràcies per totes les facilitats rebudes des del Comitè Tècnic de la FCBQ.

12

Xavier Rodríguez (director tècnic de la FCBQ)

Com valores l’actuació general de les Seleccions Catalanes a Càceres? Penso que en podem fer una valoració molt positiva. L’equip infantil masculí va jugar un excel·lent Campionat, aconseguint guanyar tots els partits amb claredat i solvència. A més a més el públic va gaudir d’un joc vistós amb una defensa molt agressiva i amb constants i ràpids contraatacs. Per tant la seva medalla d’or va ser incontestable.L’equip infantil femení va tenir una pro-gressió molt positiva en el seu joc i tot i la gran igualtat que hi havia en el seu grup, van anar guanyant tots els seus partits amb un joc que cada dia era més efectiu i vistós. Desgraciadament l’únic partit que aquesta Selecció va perdre va ser en semifinals davant Madrid en un partit massa estrany. Tot i aquesta derrota l’equip es va refer i poques hores després guanyava el partit pel bronze amb contundència.El cadet femení va fer un molt bon Campionat arribant a la final sense haver perdut cap dels seus partits. Ja en la lluita per l’or, l’equip va tenir clares opcions a la victòria fins el final tot i el baix nivell d’encert en el llançament.El cadet masculí que iniciava la compe-tició jugant en els grups de baix, va fer els deures al principi davant Navarra i davant una forta Selecció Balear, però en l’encreuament de quarts va ser supe-rada per una Selecció de Castella Lleó molt dura i conjuntada. Segurament la diferència de sessions de preparació de les nostres seleccions respecte a les d’algunes altres Federacions puguin ser cada dia més un important handicap.Voldria agrair el treball així com el magnífic comportament dels jugadors i jugadores de totes les seleccions, l’incansable i excel·lent treball dels tècnics de les quatre seleccions que no han escatimat esforços per aconseguir realitzar un treball de molta quali-tat. A les fisios, que han vetllat en tot moment per el benestar dels jugadors tant en el període d’entrenaments com en la competició, i als entrenadors col·laboradors que s’han multiplicat per donar suports als diferents equips al llarg del Campionat. També voldria fer un reconeixement especial per els Clubs, per el treball que desenvolupen dia a dia i per la seva col·laboració en el treball de Seleccions.

Sergi Bonet (CB Cornellà)Xavier Llagostera (CB Sant Josep)Fernando Cerqueira (Joventut Badalona)Samuel Faifr (Joventut Badalona)Pau Marguí (Joventut Badalona)Anton Regal (Joventut Badalona)Guillem Vives (Joventut Badalona)Lluís Costa (FC Barcelona)Carlos Gasque (FC Barcelona)Daniel Martínez (FC Barcelona)Marc Ollé (FC Barcelona)Diego Pérez (FC Barcelona)

Reserves:Daniel Alfaro (CB Cornellà)Daniel Fontanals (CB Cornellà)Aitor Gómez (FC Barcelona)Joan Pau Pilán (FC Barcelona)

Entrenador: Josep Ma PlanasAjudants: Jaume Planes i Dani José

Selecció Cadet Masculina

Marina Abad (AECC Mataró)Beatriz Grueso (AE L’Hospitalet)Cristina Soriano (AE L’Hospitalet)Marlés Balart (CB Femení Sarrià)Marta Miralles (CB Femení Sarrià)Irene Sánchez (CB Femení Sarrià)Natàlia Antequera (Segle XXI)Itziar Llobet (Segle XXI)Silvia Marceló (Segle XXI)Júlia Martí (Segle XXI)Andrea Vilaró (Segle XXI)Mònica Meca (JE Terrassa)

Reserves:Núria Yela (Segle XXI) - LesionadaAna González (JE Terrassa)Clara Domingo (UNI Girona)Cristina Pagès (CB Femení Sarrià)

Entrenadora: Sílvia FontAjudants: Rafa Gutiérrez i Anna Martínez

Selecció Cadet Femenina

13

Ricard Daura (sotsdirector de l’Àrea de Seleccions de la FCBQ)

Com valores l’actuació general de les Seleccions Catalanes a Càceres?Jo sóc dels que pensa que el sol fet de participar en un Campionat ja és positiu per a qualsevol jugador/a i entrenador/a. Poder conviure i compe-tir amb jugadors/es d’altres comunitats és bo per continuar creixent i madu-rant com a esportistes. Si només ens fixem en els resultats, hem de dir que són millorables, tot i que hem d’estar satisfets vist el nivell competitiu de la resta d’autonomies. Ara hem de fer tots els esforços possibles per millorar la preparació de les Seleccions, no tant per la qualitat, sinó per la quantitat de sessions que podem realitzar en el període de preparació dels Campionats.

Amb quin moment et quedaries dels sis dies de competició?El dia que marxem cap a Càceres, veus a les cares de la gent les ganes que tenen de començar i gaudir del Campionat.

Una paraula o frase per definiar cadascuna de les Seleccions... Infantil Femenina:Hem d’estar molt satisfets del Campio-nat que ha jugat aquesta Selecció. Van anar de menys a més i van competir com a un equip. Llàstima de la semi-final contra Madrid, només amb una mica més d’encert en els tirs lliures haguéssim jugat la final.

Infantil Masculina:Espectacular. Han jugat un Campionat a un gran nivell defensiu i ofensiu.

Cadet Femenina:Irregular. Han jugat moltes estones a un gran nivell, sobretot defensiu, però hem tingut alguns moments de poc encert o poca concentració que ens hagués pogut fer perdre algun partit.

Cadet Masculina:El format del Campionat no ens ha aju-dat a ser competitius en els moments importants. Destacar el bon partit que van realitzar contra Balears, partit que ens donava la possibilitat de jugar els quarts de final.

Álvaro Barrios (CB Sant Josep Girona)Ignasi Moix (CE Escola Pia Sabadell)Xavier Moix (CE Escola Pia Sabadell)Alejandro Antunes (Joventut Badalona)Xavier Assalit (Joventut Badalona)Gerard Gomila (Joventut Badalona)David Jofresa (Joventut Badalona)Ferran Ventura (Joventut Badalona)Carlos Barrera (Bàsquet Base Barcelona)Bernat Camarasa (Bàsquet Base Barcelona)Dídac Cusó (Bàsquet Base Barcelona)Marc Pagès (Jac Sants) Reserves:Adria Cantenys (CB Adepaf Figueres)David Santin (CB Sant Josep)Genís Cornellas (CB i UM)Pere Rodríguez (Bàsquet Base Barcelona) Entrenador: Jordi EstanyAjudants: Ferran Peña i Josep Campaña

Selecció Infantil Masculina

Alèxia Pérez (UE Mataró)Ariadna Aragón (CB Cornellà)Carolina Del Santo (CB Cornellà)Laia Pérez (CB Cornellà)Yaiza Rodríguez (CB Cornellà)Marta González (Femení Sant Adrià)Júlia González (Femení Sant Adrià)Judith Solé (CBF Sarrià)Neus Bermejo (BF Viladecans)Anna Giménez (BF Viladecans)Mariona Teixidó (Joviat-La Salle Femení)Marta Fernández (UNI Girona)

Reserves:Cristina Conejos (UE Mataró)Marta Jou (Arenys Bàsquet)Àngels Farré (CB Granollers)Laura Martínez (Joviat-La Salle Femení) Entrenador: Lluís VergésAjudants: Isaac Pujol i Eli Novell

Selecció Infantil Femenina

Selecció Infantil masculina, campiona.

14

Els àrbitres catalans també demostren el seu potencial a Cáceres

Els àrbitres catalans Juan de Dios Oyon, Martí Dalmases i Fernando Rupérez van ser presents als Campionats d’Espanya Cadets i Infantils de seleccions autonò-miques a Càceres. Oyon va xiular la final cadet masculina, mentre que Fernando Rupérez ho va fer al 3er i 4art lloc de la mateixa categoria. Cal recordar que no pot haver àrbitres de la mateixa comunitat en partits on hi sigui present aquesta, i per aquest motiu dos d’ells van participar en l’única categoria on Catalunya no va arribar a semifinals.

Francesc Navarro (president del Comitè Tècnic de la FCBQ)

Com valores l’actuacio general de les Seleccions Catalanes a Cáceres?El resum és positiu i millorable. La in-fantil femenina va ser la selecció que no va obtenir el premi que amb tan d’esforç va lluitar.La infantil masculina va saber créixer durant la competició obtenint un resul-tat sense cap mena de discusió.La cadet femenina és una generacio capaç d’assolir grans fites encara que els hi manca continuitat en el joc.La cadet masculina va tenir un gran inici de Campionat jugant molt bé contra Ba-lears i no van ser capaços de superar a rivals més conjuntats i físicament forts. En quin moment et quedaries dels sis dies de competició?Més que un moment amb la implica-ció oferida per tots els equips tècnics envers els seus grups al llarg de tot el campionat. Donant mostres de formar part d’un mateix projecte oferint la seva solidaritat en els moments més complicats. Una paraula o frase per definiar cadas-cuna de les Seleccions...

Infantil Femení: Mereixia més.Infantil Masculí: Electritzant.Cadet Femení: Molta projecció amb estones de relaxament.Cadet Masculí: Poca capacitat de reacció.

L’àrbitre del Comitè Català, Juan de Dios Oyon

15

El CB Olesa va demostrar a la final a quatre de Lliga Catalana EBA perquè ocupa el liderat del grup C de la com-petició estatal. Així, per segona vegada consecutiva, va fer-se amb el títol de campió de la Lliga Nacional Catalana d’equips EBA a la final disputada al Palau Josep Mora de Mataró el diumenge 7 de desembre.

XXVII Lliga Nacional Catalana d’equips EBA

Text: Javi Ezpeleta i Juan Carlos CebriánFotos: FCBQ

A la final davant el Platges de Mataró, l’equip mataroní va començar dominant els primers minuts del matx amb un parcial favorable de 6-0 però els olesans van retallar distàncies fins a posar-se per davant (12-13) a tres minuts pel final del primer període. Als darrers minuts del quart, els mataronins es van acabar avançant de nou finalitzant el període amb un 18-16 favorable deixant la final oberta. No obstant, el CB Olesa va sortir més motivat al segon quart posant-se sis punts per davant als cinc minuts (24-30) però el Platges de Mataró no va deixar marxar als olesans rebaixant la diferència a tres punts (29-31), avantat-

ge que va ser ampliada a sis a favor dels olesans al descans.A la represa del partit, el CB Olesa va aconseguir marxar en el marcador, fins a 15 punts d’avantatge, arribant al 46-61 a final d’un tercer període on es va intensificar el joc interior per part de tots dos equips. Al darrer període, els olesans van poder mantenir la diferència i augmentar-la respecte el Platges de Mataró fins als 22 punts finals (53-75).El tècnic dels campions, Joan Peña-rroya, es mostrava molt satisfet amb el triomf del seu equip: “Estem molt con-tents per haver guanyat un títol important com aquest sobretot després d’haver superat a molt bons equips a la fase prèvia com a la final. Hem demostrat que estem en un gran moment i que l’equip ha realitzat un 2008 espectacular”. Quant a l’entrenador dels finalistes, Albert Illa, reconeixia la superioritat de l’Olesa: “Ens ha pogut l’ansietat però tot i que no ens

sortien les coses hem estat al partit. Al quart període no hem pogut mantenir la diferència tot i la nostra lluita”.Amb aquesta victòria, l’equip olesà va reeditar el títol de campió de la tempo-rada passada que va aconseguir davant l’Argenta Granollers, mateix rival al que va eliminar a la semifinal de dissabte 6 desembre per 76-70. A l’altre semifinal, els de Mataró va derrotar el Sedis Mau-sa per 99-95.Igualment, cal recordar que també es va disputar un Torneig de categoria Infantil Masculí, disputat el diumenge 7 de des-embre a la Pista “La Gàbia” de Mataró, amb la participació dels mateixos equips que a la final a quatre de la Lliga Catala-na d’EBA. El campió va ser la UE Mataró al superar el CB Granollers a la final. En el partit pel 3r i 4t lloc, el Sedis Mausa va guanyar al CB Olesa.

Roger Esteller, en una entrada en la final

El CB Olesa, campió de la Lliga Catalana EBA

16

Durant tot el mes de novembre es va realitzar un curs d’àrbitres a Badalona amb la participació de 50 joves. Aquests nous àrbitres començaran a arbitrar de forma immediata, acompanyats de tutors que els assistiran durant els partits que dirigiran. L’elevada participació i l’interès que va suscitar aquesta iniciativa va provocar la convocatòria d’un nou curs de caràcter intensiu que es va realitzar durant les vacances de Nadal.Des de la Regidoria d’Esports i Joventut de l’Ajuntament de Badalona es valora molt positivament aquesta iniciativa que permet una formació de qualitat en l’àmbit de l’arbitratge esportiu així com el foment de l’esport com una eina fonamental per garantir la integració i la cohesió social.

La FCBQ i l’Ajuntament de Badalona entreguen els títols als nous àrbitres

El Reglament Jurisdiccional de la Fe-deració Catalana de Basquetbol, es pot consultar de forma on-line. El podreu trobar a la pàgina principal de www.bas-quetcatala.com, dins l’apartat “Altres” del menú principal de “Competicions”

Reglament Jurisdiccional

El President de la FCBQ, Sr. Enric Piquet i el Conseller Delegat de Euroleague Basketball, Sr. Jordi Bertomeu, varen signar un acord de col·laboració per treballar conjuntament i unir esfo-rços en la promoció del nostre esport. L’acord abastarà aspectes diversos com activitats dirigides a jugadors i àrbi-tres així com temes relacionats amb les instal·lacions i la gestió esportiva. Gràcies a aquest conveni, la FCBQ i l’Euroleague Basketball uniran esforços en la promoció del bàsquet al màxim nivell possible buscant el millor rendi-ment de totes les iniciatives en les que es decideixi treballar de forma conjun-ta. En aquest sentit, el Sr. Bertomeu va destacar que aquest és un pas per “obrir vies de diàleg” i poder “iniciar un

La Federació Catalana de Basquetbol i l’Euroleague Basketball signen un acord de col·laboració

canvi de tendència” doncs considera que “des de l’Eurolliga ens ha mancat cert arrelament amb el territori”. La col·laboració amb la FCBQ, va dir, “serà un suport molt important per nosaltres doncs gràcies a la seva experiència ens ajudaran a realitzar les activitats i els actes al carrer previstos”.D’altra banda, el President de la Federació Catalana de Basquetbol, Sr. Enric Piquet, va manifestar que aquesta col·laboració ens “ajuda a créixer encara més en qualitat i quantitat” així com que “serà beneficiós pels nostres esportistes més joves”. Piquet va destacar també “la voluntat que aquest conveni sigui el més ampli possible, doncs l’objectiu de totes les parts és el de la promoció del bàsquet”.El primer projecte on es desenvoluparà aquesta col·laboració és la segona edi-ció del “Battle of the coaches On-Line Clinic”, un curs per internet i clínic a pista que comptarà amb la participació dels entrenadors Ettore Messina i Aíto García Reneses. El clínic tindrà lloc del 16 de febrer al 27 de juny de 2009 i es dividirà en sessions on-line i d’altres presencials com la que tindrà lloc a Barcelona del 25 al 27 de juny a càrrec d’aquests dos entrenadors.

17

Presentat el “Bàsquet Arreu”, el programa de promoció del bàsquet a CatalunyaEl dilluns 24 de novembre es va pre-sentar a la Sala d’Actes de la Fede-ració Catalana de Basquetbol (FCBQ) el projecte “Bàsquet Arreu” amb la presència del President de la FCBQ, Sr. Enric Piquet, la Secretària General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, Sra. Anna Pruna i el President de la UFEC, Sr. David Moner, entre d’altres autoritats.El “Bàsquet Arreu” és un projecte ambiciós de la Federació Catalana de Basquetbol creat per nodrir d’esport, salut i diversió a tots els nens i nenes de Catalunya. Actualment hi ha 107 pobles catalans de més de 2.000 habi-tants sense bàsquet.L’objectiu d’aquest programa és portar aquest esport al màxim de poblacions i barris catalans, convertint el bàsquet en l’esport de tots, incrementant el

L’auditori del MACBA de Barcelona va acollir, el dimarts 25 de novembre, la presentació del documental “Ciutat Ve-lla C.B.” dirigit per l’Albert Folk amb la col·laboració de la Federació Catalana de Basquetbol (FCBQ). L’acte, dirigit per la periodista Olga Viza, va comptar amb la presència de la Regidora del Districte de Ciutat Vella, Sra. Itziar González i diferents autoritats del món del bàsquet com el President de la FCBQ, Sr. Enric Piquet, entre d’altres directius de la casa.La Federació ha tingut un paper impor-tant en el desenvolupament d’aquest documental televisiu, que utilitza com a fil argumental el bàsquet. “Ciutat Vella C.B.” és una producció d’Animals

“Ciutat Vella C.B.”: un documental sobre el fenomen de la immigració, amb el bàsquet com a fil argumental

Films, sota les ordres d’Albert Folk i amb el suport de TV3 i d’institucions com l’Ajuntament de Barcelona i l’Institut Català de les Indústries Cul-turals.“Ciutat Vella C.B.” neix amb la voluntat de trencar tòpics al voltant del fenò-men de la immigració i ser un reflex de la nova situació que viu Catalunya. El documental presenta una sèrie de personatges immigrants (de prime-ra o segona generació) que reben el mateix tractament que els personatges “locals”; la condició d’immigrant com una característica personal més i no com una singularitat que requereix un tractament especial. Amb una hora de durada, el documental segueix una lliga de l’equip sots-21 d’un petit club de bàsquet de les Rambles, en el que un grup de joves d’orígens diversos conviuen sota l’atenta mirada del seu entrenador, el Carles. Mentre la lliga avança, els joves busquen el seu lloc al món... i a la pista.

número de clubs i equips, així com promocionant i dinamitzant el bàsquet femení a les poblacions on no n’hi hagi i potenciar el ja existent. A més, aques-ta iniciativa també busca reactivar els valors que porta implícit el nostre esport com l’autoestima, confiança, cooperació, creativitat, disciplina, integració, respecte, responsabilitat o tolerància.La presentació d’aquest programa de promoció del bàsquet, també va comptar amb la presència del Sr. Josep Figuera, Responsable de Promoció de l’Àrea de Barcelona i el Sr. Carles Carnicero, cap de Promoció de la FCBQ. Aquest últim va fer un repàs a la part tècnica d’aquesta iniciativa que té la idea “d’arribar a aquells indrets on no es juga a bàsquet i que tothom tingui l’oportunitat de jugar-hi”. La Secre-tària General de l’Esport de la Genera-litat de Catalunya, Sra. Anna Pruna, es va mostrar “molt satisfeta, doncs és un programa dels que necessita l’esport català”. La Secretària General també va “felicitar la FCBQ i a tot el seu equip pel projecte i per ser una de les fede-racions que estan millor adaptades a les necessitats del moment, amb una gran capacitat de visió de futur”.El Sr. Enric Piquet, va manifestar la “necessitat de fer arribar el bàsquet a tot el territori aprofitant les circums-tàncies favorables que es donen en aquest moment”. El Sr. David Moner també va donar el seu recolzament al projecte en representació de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) felicitant a la “FCBQ per la seva gran tasca” i “satisfet que cap poble i cap barri es quedi sense bàsquet”.A les Representacions Territorials de Girona, Tarragona i Lleida també es van fer les presentacions respectives del programa “Bàsquet Arreu”.

18Text: Javier Ezpeleta / Juan Carlos Cebrián

Imatges: Ricard Rovira / Miguel Ángel Chazo

Un any més, la Federació Catalana de Basquetbol, en col·laboració amb el Consell Català de l’Esport, va ser present en el Festival de la Infància que enguany va tenir lloc del 27 de desembre de 2008 al 4 de gener de 2009. La FCBQ va participar en aquest Festival amb nombrosos atractius i activitats recollides al “Planeta Bàsquet”. Aquest espai va buscar de nou que els més petits puguessin gaudir de l’esport de la cistella en una època tan espe-cial per a ells com és la nadalenca. Per aquest fi, a la part del recinte firal de Barcelona on va ser present el “Planeta Bàsquet” es van

Un regal de Nadal per al futur del bàsquet

realitzar tot un seguit d’activitats com un espai de dibuix per pintar i crear dibuixos relacio-nats amb el bàsquet, una pista adaptada als més petits on jugar amb la nostra mascota, inflables, jocs virtuals de bàsquet (Play Station / Wii) i jocs tradicionals com el parchís però de grans dimensions i adaptat al bàsquet.No va faltar a la cita l’històric Trofeu Molinet de Minibàsquet, que enguany va arribar a la seva 46ena edició (veure més informació en el reportatge del torneig), i que es va jugar a les dues pistes de minibàsquet habilitades al recinte del Festival de la Infància, amb ple de

victòries pel CB Cornellà, que va imposar-se tant a la categoria masculina com a la femeni-na. En aquesta ocasió, el quadre de competició el van formar un total de 96 equips (64 mas-culins i 32 femenins) que durant els vuit dies de competició van viure una gran experiència al torneig de minibàsquet més antic d’Europa. L’edició d’aquest any, amb prop de 100 partits, va comptar una vegada més amb incompta-bles cistelles, assistències, rebots i barreja d’alegries i petites decepcions d’un tradicional torneig de minibàsquet com aquest.

19

Després de la jornada inaugural del Festival de la Infància el dissabte 27 de desembre a càrrec de l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, totes les activitats van continuar endavant al Saló de la Infància així com les del “Planeta Bàsquet”, l’espai de la Federació Catalana de Basquetbol (FCBQ) al Festival.Una de les activitats que es van poder trobar en l’espai del Bàsquet Català és el “Petit Bàsquet”, que va atraure els visitants més joves. Es tractava d’una pista de basquetbol de petites dimensions on els nens i nenes podien iniciar-se en l’esport de la cistella així com divertir-se i gaudir de la pràctica d’aquest esport juntament amb la nostra mascota que ens va visitar cada dia d’11 a les 14 hores i de 16 a les 19 hores. Durant els

primers dies, centenars de persones van pas-sar-se per l’espai del Planeta Bàsquet, com l’actor i presentador Santi Millán, així com diferents directius de la Federació Catalana de Basquetbol i de la Fundació del Bàsquet Català. Igualment, els jugadors de la secció de bàsquet del FC Barcelona, Víctor Sada i Daniel Santiago es van deixar veure el dilluns 29 de desembre a la tarda pel “Planeta Bàs-quet”. Els blaugranes van visitar alguns dels espais del Bàsquet Català en aquest Festival, situació que els joves seguidors van aprofitar per fotografiar-se amb ells. Els jugadors del Regal FC Barcelona també van poder pre-senciar alguns minuts d’un dels partits que s’estaven presenciant del 46è Trofeu Molinet de Minibàsquet.

Els inflables van ser plens a totes les hores

Inauguració del Planeta Bàsquet, amb la presència de Judith Mascó, Jordi Hereu i Enric Piquet

Jordi Hereu saluda un dels participants del Molinet

Carles Carnicero, responsable de l’Àrea de Promoció de la FCBQ, entrevistat al costat de les pistes de minibàsquet

Personatges famosos, com el Santi Millán, van ser presents al Planeta Bàsquet

Inauguració i visites de famosos els primers dies

20

El ParchiBàsquet, una de les sensacions

El “Planeta Bàsquet” va estrenar enguany una nova activitat com és el “Parchibàsquet”. Es tracta del tradicional joc del parchís però adaptat al bàsquet i de grans dimensions. Els participants d’aquest joc, dividits en parelles i en grups de diferents colors, van haver d’encistellar des de diferents posicions per tal de poder avançar caselles i arribar a recórrer tot el taulell com al joc de taula. Des de l’inici del Festival aquest espai no va deixar de rebre grans i petits que no es van voler perdre una novetat com la d’aquest Parchibàsquet que, sens dubte, es va convertir en una de les grans sensacions del Festival de la Infància.

Les múltiples variacions però, no es van acabar aquí, doncs una altra de les activitats que va oferir l’espai del Basquet Català al Festival de la Infància va ser la de jugar a bàsquet de forma virtual. Aquesta possibilitat ens la va oferir la Wii. Els visitants d’aquest racó virtual van poder jugar un partit de bàsquet o participar en el concurs de triples tot movent i utilitzant el comandament de la Wii. Les mecàniques més efectives i els llançadors més especialitzats van poder fer-se amb un premi sempre i quan encistellessin el mínim de punts establert.

Els més petits van poder també dibuixar El llop-mascota va jugar amb els més menuts durant tot el dia

21

Gran afluència de públicL’èxit d’assistència es va veure reflectit en les diferents activitats de la Federació Catalana de Basquetbol. Una d’elles i una de les que no podien faltar al “Planeta Bàsquet” va ser la zona dedicada a aquells petits i grans que van voler deixar anar la seva imaginació i plasmar-ho mitjançant un dibuix a l’espai del Pintabàsquet.Aquesta activitat va tenir a més l’al·licient de poder participar en un concurs a partir del dibuix creat. El concurs va tenir com a premi pel guanyador un lot de productes de la Federació Catalana de Basquetbol. Tots els dibuixos es van poder veure exposats dins l’espai que el Bàsquet Català va tenir al Festi-val de la Infància.A més d’aquesta activitat, els visitants del “Planeta Bàsquet” van poder trobar moltes més que van tenir com a protagonista l’esport de la cistella. Igualment l’espai del Bàsquet Català va rebre visites com les citades de la de l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, la Pre-sidenta del Comitè Organitzador del Festival de la Infància, Judit Mascó, els jugadors del Regal FC Barcelona, Víctor Sada i Daniel San-tiago, l’actor i presentador de televisió, Santi Millán o la regatista olímpica, Sandra Azón.

COM VA SER EL PLANETA BÀSQUET

· PETIT BÀSQUET Pista de bàsquet adapta-da pels més petits i petites on van poder jugar amb el llop-mascota.

· PINTA BÀSQUET Espai de dibuix per pintar i crear dibuixos relacionats amb el bàsquet.

· INFLABLES Vam disposar de dos inflables temàtics pels més petits de la família.

· BÀSQUET VIRTUAL Vam jugar a bàsquet amb la WII amb les nostres pantalles ge-gants. Concursos i premis al llarg del dia.

· BÀSQUET PLAY Torre amb tres pantalles per jugar a la playstation els millors jocs de la NBA.

· PARCHIBÀSQUET El famós joc del parchís adaptat al bàsquet per jugar per parelles i de grans dimensions. Si s’encistellava, el company avançava.

· JUGUIBÀSQUET (Exposició de joguines) Espai dedicat a joguines del bàsquet (algunes dels anys 50).

· TROFEU MOLINET de MINIBÀSQUET Torneig de minibàsquet que va arribar a la seva 46ª edició i que va comptar amb la presència de 96 equips masculins i femenins. És el torneig de minibàsquet més antic d’Europa.

El Petitbàsquet amb el llop-mascota en plena acció La presència de públic va ser molt important

Les noves tecnologies i els videojocs van ser també presents amb el Bàsquet Virtual i el Bàsquet Play

Víctor Sada i Daniel Santiago, al Planeta Bàsquet La Wii va permetre una nova forma de viure el bàsquet al Bàsquet Virtual

Exposició de diferents joguines de bàsquet

El Molinet va gaudir de gran presència de públic

22 Text: Javier Ezpeleta / Juan Carlos CebriánFotos: Ricard Rovira

Doblet de l’EBCB Cornellà a la 46ena edició del Trofeu Molinet de Minibàsquet després de la victòria a la final masculina i femenina dels seus dos representants. En categoria masculina el Club Delfos EBCB Cornellà 97 va guanyar al JAC Sants “A” per 110-65 en la final disputada el diumenge 4 de gener de 2009 per la tarda. En categoria femenina l’equip campió va ser el Gráficas Rey EBCB Cornellà després de derrotar al Servei Estació AE L’Hospitalet per 99-63. A les semifinals masculines, el Club Delfos EBCB Cornellà 97 va fer-se un lloc a la final després de guanyar al Sese “A” per 88-66 així com també el JAC Sants “A” al derrotar al CB Sant Josep “A” per 75-84. Al torneig femení, el Grá-ficas Rey EBCB Cornellà va guanyar Femení Sant Adrià “A” per 72-81 i el Servei Estació AE L’Hospitalet per 62-69 al BF Viladecans “A”.A l’anterior edició, els campions van ser el Paidos Sant Fruitós a ca-tegoria masculina i el Femení Sant Adrià en femenina, mentre que un any abans l’EBCB Cornellà ja s’havia fet amb el títol femení i en aquesta ocasió va ser el JAC Sants qui va guanyar el masculí.

L’EBCB Cornellà torna a regnar al Molinet

Els quatre primers classificats masculins i femenins del Molinet amb Enric Piquet, Toti Mumbrú i els diferents directius i representants dels equips

El Gràfiques Rey EBCB Cornellà, campió femení El Club Delfos EBCB Cornellà, campió masculí

23

En els propers articles parlarem de lesions esportives, diferentciant-les entre les que fan referència al tronc superior i aquelles que afecten a les extremitats inferiors. Evidentment, en aquests articles no sortiran totes les lesions però sí les dividirem segons els seu orígen i resumirem algunes de les més comuns, tot donant algunes pautes per poder prevenir aquelles no produï-des de manera fortuïta o traumàtica, com podrien ser les que es produeixen per un fort xoc.Els especialistes determinen no obstant que fins a un 70% de les lesions que es produeixen a l’esport i més concre-tament en el bàsquet, estan relacio-nades amb una manca d’escalfament. El període d’aquest escalfament ha de ser d’uns 10 minuts de duració i ha d’incloure carrera a baixa intensitat. Aquest escalfament facilita que el sis-tema muscular s’activi i adeqüi a unes condicions d’exercici.Igualment, altres lesions esportives es produeixen en atletes que volen executar un moviment a un nivell per al qual no estan físicament preparats. Per això, es recomana que abans de practicar qualsevol esport de manera contínua, es faci una evaluació mèdica i fisiològica de l’esportista, es conegui

Acció de Walter Herrman a l’NBA on es pro-dueix un moviment brusc de la zona lumbar. Sense un bon escalfament aquesta acció po-dria provocar lesions de diversa consideració.

la seva condició física inicial i es treballi per millorar-la.

Un cop feta aquesta introducció, cal dir que hi ha diversos factors que expli-quen les lesions, com ara l’ús excessiu (sobrecàrrega) o factors biomecànics (els músculs, tendons i lligaments es poden lesionar quan estan febles per a l’exercici). Tot seguit, descrivim dues lesions comunes que afecten al tronc superior, tot i que és evident que hi ha moltes més.

Esguinç lumbar

Qualsevol força de forta intensitat pot afectar els músculs i tendons de la zona lumbar, com ara un gir brusc de la zona de l’esquena en defensa o per rebre una pilota. Durant aquesta acció, l’esportista experimenta un dolor lumbar brusc. Al principi, com que el dolor no és intens, l’esportista pot decidir inclús conti-nuar amb l’exercici, però al cap de 2 o 3 hores això serà impossible, doncs el dolor serà molt més agut. En aquest article no parlarem de tractaments, que seran analitzats de manera resumida en propers escrits.

Si voleu tenir més informació al voltant de la preparació física a Regenera podeu enviar un mail a info@regeneracom.com

Epicondilitis medial (sobrecàrrega de la zona entre el canell i el colze)

La flexió forçada del canell pot lesionar els tendons que s’insereixen en aquella zona. A partir d’aquell moment, es pro-dueix un dolor a la zona entre la zona del canell i el colze. A més, l’esportista apenes tindrà força per aixercar la mà flexionant el canell per agafar qualsevol objecte.

24

Anna Cardús i Marta Hernando són dos dels exemples que demostren que ser àrbitre en el món del bàsquet a nivell d’elit també és possible per les dones. És el cas d’Anna Cardús, àrbitre a la Lliga ACB i ha xiulat partits d’Eurolliga, mentre que Marta Hernando de moment xiula partits a la LEB Or. D’aquesta úl-tima inclús encara recordem quan hi va ser present al Campionat d’Espanya In-fantil i Mini de Seleccions Autonòmiques al 2002, quan encara aquest es portava a terme a Blanes i Lloret. Aleshores Marta Hernando portava cinc anys com a àrbitre i xiulava a 1a Catalana. Sis anys després, és a només un esglaó de la màxima categoria del bàsquet espanyol masculí.

Tants anys a l’elit. Com es porten i com s’aconsegueix mantenir-se’n?Anna Cardús: Es porten amb molta satis-facció i amb la mateixa ilusió del primer dia. Es mantenen amb el treball constant i la autoestima molt alta.

Marta Hernando: Per mi és tot un orgull estar a la LEB des de fa 4 temporades (una d’elles vinculada amb la categoria EBA) i crec que el secret per mantenir-se és ser humil, treballar força tant l’aspecte mental com físic i intentar cada temporada potenciar les fortaleses i millorar tots aquells aspectes que els tècnics t’indiquen.

Per què sou àrbitres? AC: Sóc àrbitre una mica per casualitat, i amb el temps i les experiències m’ha arribat a fascinar i ara no ho canviaria per rés.

MH: Estic convençuda que ser àrbitre és vocacional. En el meu cas, era jugadora i sempre em fixava en els àrbitres i ad-mirava la feina que feien, el seu terennà i personalitat a la pista. Així que un estiu quan tenia 15 anys, van venir dues persones a donar una xerrada al meu

Text: Juan Carlos CebriánImatges: Miguel Ángel Chazo

institut per explicar el que significava ser àrbitres i no m’ho vaig pensar i m’hi vaig apuntar.

Què implica ser dona i àrbitre o no hi ha cap connotació especial?AC: Ser dona i àrbitre implica molta exi-gència, sempre estàs en el punt de mira i els errors es magnifiquen. El fet de ser dona i àrbitre potser implica que sempre estàs qüestionada i et miran amb lupa. No és gens fàcil a vegades.

MH: Jo no noto diferències pel fet de ser dona quan estic amb els meus companys. L’exigència i l’esforç són els mateixos. Potser la connotació ve més

des de fora quan vas a les pistes i hi ha vegades que es fixen una mica més en tu, el que em recorda que continuem sent una minoria dins de l’arbitratge.

Quines vivències o anècdotes guardeu com a més especials i màgiques? AC: Els viatges amb els meus companys i les estones que passo i he passat amb tots ells, especialment els viatges amb el Jordi Feixa. Guardem anècdotes que encara ara ens fan caure les llàgrimes de riure.

MH: Moltíssimes, doncs ja porto molts anys arbitrant. Les més especials sens dubte és quan algú s’apropa a tu després

Marta Hernando al Comitè d’Àrbitres de la Federació Catalana de Basquetbol

25

d’un partit o pel carrer i et felicita per la teva tasca, això m’omple de satisfacció perquè penso que la gent valora la nostra feina.

I les més dures que heu hagut de supor-tar? AC: Per mi l’únic dur són les hores i ho-res que s’han de perdre en els aeroports i la multitud de problemes que sorgeixen en aquests.

MH: Les més dures potser és quan es produeixen casos d’agressions tant a no-saltres, com als jugadors o entre el públic. Afortunadament són casos molt aïllats.

L’arbitratge aporta més alegries que decepcions?AC: L’arbitratge aporta moltes alegries sempre i quan arribis al màxim que tu aspires, però quan no arribes a on consideres que has d’estar aporta també decepcions.

MH: Sens dubte, si no fos feliç arbitrant ja no m’hi dedicaria.

Algun cop heu sentit la profunda sensa-ció de llançar la tovallola, que no torna-

ríeu a xiular mai més? Hi ha masclisme al món de l’arbitratge al bàsquet?AC: Si el que vols dir que si pel masclis-me llençaria la tovallola la resposta es un no rotund. Crec que les dones ho tenim molt més difícil però una de les nostres característiques és no llençar mai la tovallola. Potser la pregunta li hauries de fer a un home àrbitre.

MH: Crec que tots hem tingut algun moment on ens ha passat pel cap llençar la tovallola, però aquesta sensació és molt efímera perquè al següent partit ni ho recordem.

Quina nota posaríeu al nivell de l’arbitratge a Catalunya? AC: El nivell dels àrbitres que estan en competició espanyola és molt bo, fins i tot alguns podrien estar en l’elit. Els que han d’anar pujant no es poden relaxar i han de treballar. A vegades tinc la sensació de que volen les coses massa fetes. Tenen molts mitjans i el Comitè d’Àrbitres de la Federació Catalana hi dedica moltes hores perquè ho aconseguexin.

MH: Penso que el nivell d’arbitratge a Catalunya és molt bo. De fet hi una gran

representació d’àrbitres catalans a les categories superiors com l’ACB i compe-ticions internacionals. Aquests companys són el referent per la resta d’àrbitres de categories inferiors. Hi ha molts equips de bàsquet a Catalunya i per tant molta competició que es transmet en una gran quantitat d’àrbitres en la base tot i que encara falten més. Això ajuda a que el nivell sigui alt i es treballi constanment per millorar i ascendir de categoria.

Si n’hi ha, quines són les claus d’un bon arbitratge?AC: Treball, dedicació, mirar molts i molts partits, i de totes les categories. Analitzar el joc i evolucionar i créixer conjuntament amb el joc del bàsquet, no pots arbitrar com quan vas començar.

MH: Una bona lectura del joc i una bona compenetració arbitral son imprescindi-bles per un bon arbitratge

Per què aconsellaríeu a una noia o noi fer-se àrbitre? Quins consells l’hi donaríeu?AC: Per la quantitat de vivències que tin-drà, els amics que farà i les satisfaccions que obtindrà. El meu consell i el més important de tots seria: “gaudiu molt” i també li diria que estiguin tranquils abans, durant i després del partit.

MH: L’arbitratge t’aporta molts valors i t’ajuda a madurar. És una manera de fer esport, de mantenir-te en forma, de relacionar-te i conéixer gent i a mesura que vas pujant de categoria també et dóna la possibilitat de viatjar a altres ciu-tats i conéixer molts indrets. Aconsellaria a tothom a provar d’arbitrar un partit perquè la percepció del bàsquet canvia i et dóna un punt de vista molt interessant i enriquidor.

Sense fer soroll i amb una qualitat inqüestio-nable i reconeguda, Anna i Marta prestigien l’arbitratge català arreu d’Espanya i Europa

Anna Cardús també va ser fotografiada a la seu de la FCBQ

26Text: Javi Ezpeleta i Juan Carlos Cebrián

Fotos: Organitzadors

Tot i que han estat molts més els que es va desenvolupar a Catalunya durant el passat Nadal, hem escollit quatre dels més significatius per incloure en aquest reportatge. El tradicional Torneig Júnior de L’Hospitalet, el Torneig Cadet d’Esplugues, el Torneig Infantil de l’AESE i el Torneig Júnior Femení del GEIEG.

Torneig Júnior Masculí de L’Hospitalet

Lietuvos Rytas i Nikola Mirotic, protagonistes

Els lituans del Lietuvos Rytas van fer-se amb el títol de campions després de guanyar a la final a l’Unicaja de Màlaga per 70-87. D’aquesta manera, l’equip lituà va trencar la ratxa en els dos últims anys del Zeleknik de Belgrad. Van completar el quadre d’honor l’Unicaja de Màlaga, fina-lista del torneig i el Joventut de Badalona com a tercer classificat. El millor jugador del torneig va ser, com en l’edició anterior, Nikola Mirotic del Reial Madrid.A la final, l’Unicaja no va poder davant el gran joc demostrat pels lituans durant tot el partit que es va iniciar amb un alt ritme de joc i d’anotació (26-27). A partir de la segona part, el Lietuvos va distanciar-se en el marcador fins arribar als prop de 20 punts de diferència. Al darrer període els malaguenys no van llençar la tovallola i van lluitar fins al final, però la superioritat dels lituans es va fer notar i van acabar aixecant el trofeu de campions d’un dels Tornejos més prestigiosos d’Europa.

Classificació 1r Lietuvos Rytas 2n Unicaja 3r DKV Joventut 4t Regal FC Barcelona 5è FMP 6è Zadar 7è BC Khimki Moscow Region 8è Real Madrid 9è BC Kyiv 10è Asvel Basket Lyon 11è CB L’Hospitalet 12è Cajasol Sevilla

PremisMillor jugador, trofeu CB L’Hospitalet: Nikola Mirotic (Real Madrid)Millor entrenador, trofeu Eurolliga: Marius Linartas (Lietuvos Rytas) Fair play, trofeu Federació Catalana de Basquetbol: Asvel Basket Lyon Millor jugador local, trofeu Ramon Segarra: Marc Gómez Campió concurs de triples: Albert Salat (Regal FC Barcelona)

Lietuvos, campió Torneig de L’Hospitalet

27

Torneig Júnior Femení del GEIEG

El CBF Sarrià s’emporta el triomfEl CBF Sarrià va acabar guanyant la final del Torneig Júnior Femení del GEIEG, ce-lebrat els primers dies de gener, després d’imposar-se a la final a la UE Mataró per 62-58. Les del Maresme van arribar al descans amb avantatge (36-40), però un parcial de 17-7 al tercer quart va aca-bar sent decisiu per donar el títol a les barcelonines. Arbizu (Sarrià) i Assalit (UE Mataró) amb 21 punts, van ser les màxi-mes anotadores de la final, mentre que el MVP del torneig va ser per Rosó Buch (Mataró) i el guardó de màxima enciste-lladora per Míriam Forasté (Sarrià).

La tercera posició la va ocupar el Ciudad Ros Casares, que es va desfer al partit pel tercer i quart lloc del CB Majadahon-da per un ajustat 59-61, mentre que l’amfitrió del torneig, el GEIEG Motos Casademont, va acabar sent sisè.

Classificació final1r CBF Sarrià2n UE Mataró3r Ciudad Ros Casares4t CB Majadahonda5è Uni Cajacanarias6è GEiEG Motos Casademont7è Mann Filter Olivar8è Manchester Mystics

Premis individualsMVP Torneig: Rosó Buch (UE Mataró)Màxima encistelladora: Miriam Forasté (CBF Sarrià)Màxima rebotadora: Patricia Àlvarez (Uni Cajacanarias)Millor defensora: María González (CB Majadahonda)Líder en assitències: Rosó Buch (UE Mataró)Fair Play: Manchester Mystics

Torneig Infantil Masculí de l’AESE

El DKV Joventut guanya per només un punt a la final

Regal FC Barcelona i DKV Joventut de Badalona es van trobar a la final del 19è Torneig Infantil AESE i no van decebre a ningú doncs des de l’inici van oferir un bon partit de bàsquet que es va acabar decantant de banda verd-i-negra, per un ajustadíssim 73-72.Després d’un primer període força igua-lat, el Joventut es va mostrar més ferm en l’aspecte defensiu dificultant el joc dels blaugranes. Així doncs, els badalo-nins van aconseguir distanciar-se en el marcador però la reacció dels jugadors del Barça no es va fer esperar.A la represa, els blaugranes van conti-nuar amb la bona dinàmica del segon període sense arribar a distanciar-se del DKV Joventut. En un darrer quart igualat i emocionant fins als instants finals amb opcions per tots dos equips, els verd-i-negres van saber aprofitar les seves opcions i es va acabar fent amb el trofeu de campions del torneig.

Classificació1r DKV Joventut2n Regal FC Barcelona3r Sant Josep4t Albert Disseny Manresa

Xè Torneig Nacional de Bàsquet Cadet “Ciutat d’Esplugues”

El Regal FC Barcelona, campió El Regal FC Barcelona es va proclamar campió de la desena edició del Torneig Nacional de Bàsquet Cadet “Ciutat d’Esplugues” després de guanyar al DKV Joventut en una final molt igualada per 55-62.Tot i anar per davant en el marcador durant bona part del partit, els verd-i-negres es van veure superats pels blau-granes a la recta final del matx gràcies a una bona defensa al tercer període i efectivitat en el seus tirs als darrers minuts de partit.

Classificació final1r Regal FC Barcelona2n DKV Joventut3r Real Madrid4t Pamesa valencia5è MMT Estudiantes6è CB i Unio Manresana7è Alta Gestion Fuenlabrada8è CB Nou Esplugues

PremisMillor jugador Local: Alvaro Mora (CB Nou Esplugues)Millor jugador del Torneig: Albert Homs (DKV Joventut)Millor jugador de la Final: Josep Pérez (REGAL FC Barcelona)Màxim anotador del Torneig: Ferran Huerta (CB i Unió Manresana)Màxim anotador en triples: Ferran Huerta (CB i Unió Manresana)Trofeu Fair Play: CB Nou EspluguesCampió Concurs de Triples: Torjne Tonjan (REGAL FC Barcelona)

28Text: Juan Carlos Cebrián

Imatges: BF Viladecans

No es fàcil arribar a celebrar deu anys mantenint una barreja del tot remarca-ble entre el bàsquet professional i el de base. El BF Viladecans ho ha aconseguit durant la darrera dècada, des que al curs 1998-99 es va fundar com a tal, un cop desvinculat definitivament del CB Viladecans com a secció femenina d’aquets club. El camí, com acostuma a succeir, no s’ha caracteritzat preci-sament per ser del tot fàcil durant tot aquest temps, segons ha reconegut el president de l’entitat, Francisco Chacón: “Ha estat un treball molt dur, amb molt d’esforç i s’ha pogut aconseguir gràcies a l’esforç de molta gent. Són deu anys de club, així és, i el cert és que mereix la pena tota aquesta tasca realitzada”. I, com tot a la vida, hi ha hagut “moments bons i tristos a nivell esportiu, doncs no sempre tot és positiu”, apunta Chacón.

Ascensos i consolidació a LF2Com a records dolços, el president del BF Viladecans recorda especialment l’ascens a Primera Catalana just el primer any del club, després a Segona Nacional i posteriorment poder tenir l’oportunitat de jugar la Lliga Femenina 2 durant vuit temporades, acariciant pujar a la màxima categoria en unes semifinals d’ascens a Hondarribia (Euskadi). Sobre si la Lliga Femenina és una realitat o una utopia a dia d’avui, Chacón comenta que “realment, ens agradaria emportar-nos una de les dues places d’ascens a la LF. Després de vuit anys a la LF 2, mai saps el que pot passar. L’únic que copses és que lluites contra equips amb major pressupostos,

Campió Territorial Sots 21 Femení 07-08

29

però la realitat també et diu que tenim un dels millors equips de la categoria i, sobretot, experiència i veterania. El nostre desig és jugar la fase final i qui sap el que pot succeir”. Chacón també rememora entranyablement el títol de 1a Nacional Copa Catalunya femenina obtingut pel sènior “B”, quan va finalit-zar com a campió d’Espanya i el fet que jugadores com Josefina Choclán, Anna Bigorra, Núria Palacino i Anna Giménez han defensat la samarreta de la Selecció Catalana, així com Anna i Neus Bermejo en categoria Infantil en l’actualitat. Pel que fa als moments més agres, Chacón esmenta la generació de Sonia Pascual i Irene Pérez, entre algunes jugado-res destacades, quan al darrer any de Júnior es van quedar a les portes de poder disputar la fase de sector del campionat d’Espanya, com també, al mateix any, la generació cadet amb Sandra Gamboa i Josefina Choclán, entre d’altres, es va quedar amb la mel als llavis d’aconseguir la mateixa fita. Però potser els més tristos, se-gons Chacón, són quan “ les jugadores es retiren per les circumstàncies que siguin, després d’un munt de temps compartint moltes coses”.

Estructures de club i futurDeu anys, en definitiva, en què el BF Viladecans s’ha nodrit de grans juga-dores que han format grans equips, amb un treball separat entre la tasca de formació i la professional, però amb l’objectiu principal de formar jugadores tant per al primer equip de LF 2 com el Sènior B de Primera Catalana. Tot això lligat amb el foment de l’esport escolar a Viladecans, tot millorant les categories de base i continuant a l’elit del basquet-bol femení estatal. Per assolir-ho, el BF Viladecans té quatre coordinadors, els propis entrenadors i els col·laboradors, que ascendeixen a unes 14 persones. Econòmica i financierament, les fonts procedeixen principalment del patro-cinador del primer equip (Hochland), així com de les quotes de socis, de les jugadores, publicitat diversa -i els drets d’aquesta-, i tornejos i esdeveniments puntuals, a més, com no, de les aporta-cions institucionals.Preguntat per si hi ha moltes diferències entre l’estructura i l’organització d’un

club femení i un de masculí, Chacón afirma que “la manera de fer és molt semblant. Això sí, a la gent l’interessa molt més l’esport masculí que el feme-ní, en tots els aspectes”. Ara bé, Chacón deixa ben clar que “el que és segur és que tots aquells que ens dediquem a l’esport femení estem molt contents de poder fer-ho”.I de cara al futur més immediat, el màxim responsable del BF Viladecans

reconeix que “aquest any hem de mi-llorar alguns aspectes a nivell de club, sobretot treballar més la qüestió econò-mica a nivell de LF 2 i fomentar encara més l’esport escolar. El club ha crescut i hem d’estar capacitats per continuar-ho fent en tots els sentits”. De moment, els dos equips sèniors van celebrar el Nadal i l’entrada al 2009 feliçment. Ambdós

Hochland BF Viladecans en la temporada 08-09 a LF2

Escola de Bàsquet BF Viladecans

ocupen idèntica posició a la zona noble de la taula: tercers classificats al grup B de la LF 2 i de la Primera Catalana. Caldrà veure com evoluciona tot fins a l’arribada del bon temps, i si podem celebrar l’arribada d’un altre català a la màxima categoria del bàsquet femení estatal i/o el sènior B recupera un lloc a la Copa Catalunya.

No es fàcil arribar a celebrar deu anys mantenint una ba-rreja del tot remar-cable entre el bàs-quet professional i el de base.

30

Acte de cloenda de Sitges 2008El dissabte 29 de novembre es van cloure les activitats de “Sitges, Ciutat del Bàsquet Català 2008” en un acte que va tenir lloc al Saló d’Or del Palau Maricel de Sitges. L’acte es va iniciar amb una reunió de tots els convidats al Mercat Vell, seu de l’exposició “50 anys del Club Bàsquet Sitges” i del material històric del bàsquet sitgetà, abans de dirigir-se en comitiva cap al Palau Maricel on es va realitzar la cloenda oficial amb la presència de l’Alcalde de Sitges, Sr. Jordi Baijet; el Regi-dor d’Esports de l’Ajuntament de Sitges, Sr. Rafael Roig; el President de la Fundació del Bàsquet Català i de la Federació Catalana de Basquetbol, Sr. Enric Piquet i els Vicepresidents

Text: Fundació del Bàsquet CatalàImatges: Sitges SCBC 08 i CB Blanes

“CIUTAT DEL BÀSQUET CATALÀ” :

de la Fundació Srs. Joan Fa i Pere Sust, acompanyats per altres patrons de la Fundació, directius de la FCBQ, membres de la Comissió Organitzadora de SCBC 2008 i representants de Blanes 2009.El Coordinador de la Comissió Organitzadora, Sr. Pere Vila-nova, va intervenir agraint la confiança i recolzament rebuts per part de les institucions (Ajuntament de Sitges, Fundació i Federació Catalana de Basquetbol) així com també al po-ble de Sitges per la bona acollida de totes les activitats, als clubs de la comarca pel seu suport i membres de la Comissió per la seva dedicació i esforç. El Sr. Enric Piquet va elogiar l’excel·lent tasca realitzada a Sitges, posant de manifest la salut actual del bàsquet sitgetà gràcies a l’esforç continuat d’aquelles persones que hi han dedicat hores de feina i treball. Per part de les autoritats municipals, l’alcalde, Sr. Jordi Baijet va reconèixer que ha estat un honor el fet que Sitges fos la Ciutat del Bàsquet Català 2008 i que s’ha intentat deixar el llistó molt alt.Per finalitzar l’acte es van lliurar diferents records de la Fundació a la Comissió Organitzadora i a l’Ajuntament de Sitges. Així mateix la Comissió Organitzadora va lliurar uns records especials a l’Ajuntament, a la Fundació i a dife-rents persones que han col·laborat a fer possible l’èxit de l’esdeveniment viscut.Per la seva part, la Fundació va distingir el Sr. Emili Comas Junyent, una persona cabdal en la trajectòria i desenvolupa-ment del bàsquet sitgetà, guardonant-lo com a “Històric del Bàsquet Català”.

31

Mostra commemo-rativa dels 50 anys del CB Sitges i del bàsquet sitgetàDins de les activitats de “Sitges Ciutat del Bàsquet Català 2008”, el dissabte 15 de novembre, es va inaugurar, al Mercat Vell, l’exposició commemorativa dels 50 anys del Club Bàsquet Sitges i de ma-terial històric (fotografies, samarretes, cartells, publicacions, etc) del bàsquet sitgetà. La inauguració de la mostra va comptar amb la presència del Sr. Enric Piquet, President de la Federació Ca-talana de Basquetbol, acompanyat per diferents directius de la casa. L’exposició va donar l’oportunitat de veure junts molts records de la llarga història del bàsquet a Sitges, així com per parlar so-bre els anys passats i apreciar i valorar el present i el futur del bàsquet sitgetà.

Xerrades sobre els inicis del bàsquet a Sitges

El 21 i 22 de novembre es van desenvo-lupar dues xerrades sobre els inicis del bàsquet sitgetà a la seu de l’exposició “50 anys del Club Bàsquet Sitges” amb una gran assistència de públic. La xerrada del divendres 21 de novembre es va centrar en el bàsquet femení i va comptar amb la presència de la Sra. Anna Valls, ex Regidora d’Esports de l’Ajuntament de Sitges; Sra. Carme Mas-só, ex jugadora de bàsquet sitgetà i com a presentadora de l’acte, Sra. Lourdes Dorada, ex jugadora i membre de la Comissió Organitzadora del SCBC.Durant aquesta primera xerrada, les ponents van recordar l’ambient que rodejava l’esport als anys 50, els impe-diments i tabús contra els que van haver

de lluitar per poder jugar a bàsquet en aquella època, així com les dificultats per trobar hores d’entrenament i tirar endavant un equip sènior femení. Una de les ponents, Carme Massó, va incidir en el recolzament de la família per la seva afició, tot i que no estava molt ben vist llavors que una noia hi jugués. Du-rant la xerrada, també hi va haver lloc per aportar una visió de l’història més recent del bàsquet sitgetà, des de l’inici als anys 70 amb l’equip Mercedàries (embrió del futur equip del Retiro), fins la creació de l’equip sènior dintre del CB Sitges.La segona xerrada va tenir lloc dissabte 22 de novembre i es va centrar en els inicis del bàsquet masculí a Sitges. En aquesta, hi van participar el Sr. Emi-li Comas, Sr. Pere Serramalera i Sr. Josep Rafael, ex jugadors dels primers equips sèniors i júniors, en una xerrada presentada pel Sr. Fredi Domínguez, Vice-president del club. Els diferents ponents van anar desgranant tots els seus records i vivències en els inicis de l’equip sènior del nou club així com els problemes per la manca de suport oficial i tot un seguit d’anècdotes i his-tòries que han fet possible arribar als 50 anys del club.

Sopar dels 50 anys del Club Bàsquet SitgesEl dissabte 29 de novembre, després de l’acte oficial de cloenda de la “Ciu-tat del Bàsquet Català. Sitges 2008”, l’Hotel Antemare de Sitges va acollir el sopar commemoratiu dels 50 anys del CB Sitges.L’acte, que va reunir 180 persones, també va comptar amb l’assistència de tota la Comissió Organitzadora del SCBC 2008, l’alcalde de Sitges, Sr. Jordi

Baijet; el Regidor d’Esports, Sr. Rafael Roig; el Regidor d’Urbanisme, Sr. Armando Paco; el President de la Fun-dació del Bàsquet Català i de la Fede-ració Catalana de Basquetbol, Sr. Enric Piquet, juntament amb d’altres patrons així com també directius de la FCBQ.Durant l’acte, el Sr. Enric Piquet va lliurar una placa al Sr. Pau Simó, actual President del CB Sitges, en comme-moració dels 50 anys de l’entitat tot desitjant un futur esplèndid al bàsquet sitgetà.

Darrer acte de Sitges: Plantada de cistellesEl passat dissabte 3 de gener es van cloure definitivament les activitats de “Sitges Ciutat del Bàsquet Català 2008” amb l’inauguració de dues noves cis-telles de bàsquet dins del Parc de Can Robert.El Coordinador de la Comissió Organit-zadora, Sr. Pere Vilanova, es va mos-trar satisfet de poder deixar plantades aquestes dues cistelles en un lloc tan emblemàtic de Sitges tot desitjant un futur esplèndid al bàsquet sitgetà i a la vegada, a la Vila de Sitges. El Sr. Lluis Vial, representant de la Fundació del Bàsquet Català, va explicar que el bàsquet sitgetà té el futur assegurat mentre que el Regidor Adjunt d’Esports de l’Ajuntament de Sitges, va agrair a la Comissió la seva excel·lent tasca i va donar per inaugurades les noves cistelles amb una ronda de tirs de tots els assistents, inclosos el Sr. Francesc Navarro, Vicepresident de la Federació Catalana de Basquetbol i en Pau Simó, President del CB Sitges.En acabar l’acte es van lliurar els co-rresponents records de l’acte que marca el definitiu punt i final a la Ciutat del Bàsquet Català 2008.

32

BLANES es presenta oficialment com a “Ciutat del Bàsquet Català” de l’any 2009 El divendres 23 de gener, a l’emblemàtica Casa Saladrigas de Blanes, va tenir lloc la presentació als mitjans de comunicació i a la població blanenca, de Blanes com a Ciutat del Bàsquet Català del present any 2009. Sota la presidència del Tinent d’Alcalde Sr. Xavier Oms, per malaltia de l’alcalde Sr. Josep Trias i amb la presència dels també Tinents d’Alcalde i regidor d’Esport Sr. Anselm Ramos i Sr. Celestino Lillo i altres autoritats per part de l’Ajuntament; del Sr. Josep Pérez Miralpeix, president de la Comissió Orga-nitzadora i del CB Blanes, i dels Srs. Joan Burcet i Antoni Ro-mero, de la Comissió Organitadora i president del CB Cargols, acompanyats pel Sr. Enric Piquet, president de la Fundació i de la FCBQ , del Sotspresident de la Fundació Sr. Pere Sust així com de diversos patrons de la Fundació, es va desenvolupar l’acte de presentació que, al marge dels parlaments dels Srs. Ramos, Pérez, Piquet i Oms, on tots van incidir en la impor-tància de l’esdevenment pel propi basquetbol i per la població, va tenir el moment més emotiu en el lliurament del testimoni que el Sr. Piquet va fer al Sr. Oms, i que testimonia a fotografia que acompanya el text.

XVa Festa Social de la Fundació del Bàsquet CatalàEl divendres 12 de desembre a la nit, a l’Hotel Catalonia Barcelona Plaza, la Fundació del Bàsquet Català va orga-nitzar la seva tradicional Festa Social anual, que enguany arribava a la seva quinzena edició. L’acte va estar presidit pel Sr. Toti Mumbrú, Delegat Territorial de Barcelona de la Secretaria General de l’Esport; el Sr. Enric Piquet, President de la Fundacó i de la FCBQ; el Sr. Pere Alcover, Diputat-President de l’Àrea d’Esports de la Diputació de Barcelo-na i Regidor d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona; el Sr. Eduard Portela, president de l’ACB i els Sotspresidents de la Fundació, Srs. Joan Fa i Pere Sust, així com els Sotspresidents de la FCBQ, Srs. Albert Garcia, Pere Ferré, Francesc Navarro i Josep Lluís. Durant l’acte i com cada any, es va distingir com a “Històrics del Bàsquet Català” a basquetbolistes que han deixat una forta empremta en la història del nostre esport i que enguany han estat les següents persones: Pere Antoja, José Avilés, Pedro Barthe, Neus

Bartran, Jaume Berenguer, Joan A. Casanova, Lluís Ferrer, Francesc Franco, Santiago Franquesa, Josep Garriga, Llorenç Gascó, Josep Lluís Cortés, Jaume Mestres, Pere Olivé, Vicenç Quer, Mª Teresa Rosell, Miquel Sambola i Joaquim Vidal.En el mateix acte els senyors Enric Ametller, Francesc Bernat, Francesc

Cairó, F. Javier De Aysa, Artur Domín-guez, Francesc Fernández, Valentí Junyent, Antoni Mas, Manel Monroig, Francesc Mumbrú, Josep M. Puente i Aureli Torres, que han estat membres del Patronat de la Fundació en diferents èpoques des de la seva creació, al 1992, van rebre els diplomes que els acredita com a Patrons d’Honor de la Fundació.

33

1. Joan Dalmau Comas, anomenat “el gat” pels seus companys, ha estat un dels més grans jugadors de la història del bàsquet català i espanyol en els anys 40 i 50. Va ser home d’un sol club, el de la seva població nadiua, de gran tradició basquetbolista. Sabeu quin? a. Joventut de Badalonab. UE Montgatc. CD Mataród. CB Manresa

2. La Fundació del Bàsquet Català va ser creada amb l’objectiu primordial de preservar el patrimoni del bàsquet català i així recull i guarda milers d’objectes, fotos, cartells, llibres, etc. Però sabeu en quin any es va crear la Fundació?a. 1986b. 1973c. 1992d. 2000

3. El primer partit femení celebrat a Catalunya es va jugar al 1929. Un amistós d’exhibició entre el Gimnàs Tiberghien i el Societè Patrie, ambdós equips de Barcelona. Sabeu a quina població es va celebrar?a. Olotb. Mataróc. Vallsd. Lleida

4. El Trofeu Molinet se celebra anual-ment en el si del Saló de la Infància de Barcelona, en categoria Mini, en equips masculins i femenins. És el torneig de Minibàsquet més antic d’Europa. Sabeu quina edició s’ha celebrat en aquest 2009?a. 32ab. 25ac. 46ad. 50a

5. Alexandre Galí i Artur Martorell, foren els pedagogs que al 1913 varen iniciar la pràctica del bàsquet a Cata-lunya a l’Escola Vallparadís. Sabeu en quina població estava situada?a. Santa Coloma de Farnersb. Argentonac. Mollerussad. Terrassa

6. El Reglament de Minibàsquet de la FCBQ, organitza els partits en 8 pe-ríodes de joc (4 per part), de 6 minuts cadascun. En la última modificació, aplicable aquesta temporada, quants temps morts es poden demanar i en quines circumstàcies?a. 2 temps, un a cada partb. 4 temps, 2 a cada partc. 2 temps, en qualsevol període però mai en el mateixd. 3 temps, quan es vulgui

7. Al 1924 es va celebrar el II Campio-nat de Catalunya, participant-hi sis equips: FC Martinenc, Athlètic Bricall, CD Europa, Laietà BBC, Société Patrie, i UE Sants. El Société Patrie havia guanyat el primer campionat l’any an-terior, però qui va guanyar la segona edició?a. CD Europab. Société Patriec. UE Santsd. Laietà BBC

8. El CB L’Hospitalet ha guanyat un Campionat d’Espanya, rebatejat poste-riorment com a “Copa del Generalísi-mo”. Sabeu en quin any?a. 1952b. 1933c. 1940d. 1935

Respostes del concurs 24”1.b – 2.c – 3.a – 4.c – 5.d – 6.c – 7.a – 8.c

34

Quan al 2004 vaig deixar la meva Astu-rias patria querida per instal·lar-me a Barcelona, no esperava un canvi tant important. Sabia que aquí, a Catalun-ya, el bàsquet era una altra cosa, però no vaig a arribar a intuir la diferència radical que hi havia.

El ben cert és que a Catalunya qualse-vol aficionat al bon bàsquet pot fregar-se les mans: partits ACB, Eurolliga i fins a LEB i Lliga Femenina, nombroses categories competitives a nivell sènior i de formació, contínues activitats i events relacionats amb aquest esport que tant gaudim. L’agenda basquetbo-lística és enorme, impossible d’abastar.

Recordo amb nostàlgia el primer any que vaig anar al Torneig de L’Hospitalet, una cita única amb el talent. O aquella

Pablo Malo de MolinaDirector de Continguts de www.acb.com

final de la Lliga Catalana amb el Sant Jordi ple de gom a gom. I per què no, les meves esporàdiques i interessants visites a les pistes LEB. Però mai oblidaré l’indescriptible sensació de gaudir en directe del títol de l’Eurolliga del Barça al 2003, o poder contemplar en viu i en directe la màgia d’en Ricky Rubio i en Rudy Fernández.

Estic segur que podria passar-me cada minut del cap de setmana veient bàsquet i no m’avorriria. No puc fer-ho, perquè treballar en la web oficial de l’ACB significa compromís constant durant el cap de setmana, però estic disposat a aprofitar cada oportunitat.

Però ja sabia que em trobaria una agenda tan variada. El que no esperava és a la gent del bàsquet, aquesta ingent

quantitat d’aficionats que inunda la vida diària. Aquí, qui més o qui menys sap alguna cosa de bàsquet. O el juga o l’ha jugat, o el veu sempre o només algunes vegades, però l’interès es palpa en el dia a dia, en els llocs més insospitats.

La meva nòvia jugava de petita al bàsquet a l’Escola Joan Pelegrí, una de tantes escoles amb afany esportiu en l’atrafegada Barcelona. El seu germà, també. Fins a la meva veïna de baix juga, casualment amb un bon amic en-trenador. Estic envoltat... i m’encanta.