Caminant de la Pineda a Salou

12 de gener de 2014 Monitora: Isabel Carreras Roig

Amb la col·laboració de:

Av. Prat de la Riba, 18 – 2n 43201 REUS tel 977 331 142 secretaria@gepec.cat

www.gepec.cat

ITINERARI Començarem a caminar a la platja del Racó de Salou, a l'extrem de ponent de la platja de la Pineda. La intenció és caminar sempre el més aprop de la mar que puguem, direcció Salou. Trobem una carretera que ens porta fins a una pedrera abandonada. En aquest indret hi ha hagut diversos projectes urbanístics que finalment no s'han portat a terme. És un enorme clot envoltat de parets. Reculem i anem a trobar un camí que passa més alt, entre les cases i el mar. Observem la vegetació típica de garriga. Acompanyant el garric, dit també coscoll, que dóna nom a aquesta comunitat vegetal, hi ha el bruc d'hivern, pi blanc, esparreguera, llentiscle, estepes blanca, negra i borrera, aladern, margalló, ullastre, romer, arçot... Destaca en alguns punts la gran presència d'albada, de fullatge grisenc i flors grogues al març – maig. A terra observem els típics femerons, acumulacions d'excrements de conill, molt abundant en aquesta zona. Passem pel costat de les runes d'un camp de tir. Ens encaminem cap a l'esquerre, pujant cap al bosc, seguint per la vora de la pedrera. Deixem un camí més ample a la dreta que ens portaria directament a les urbanitzacions de la zona del Regueral, a trams empedrat i força bonic, que transcorre entre bosc però tallat per una tanca més endavant. Agafem doncs un caminet que puja direcció al mar, també entre bosc. Anirem fins dalt, al caire del penya-segat, on tenim una bona vista sobre la Pineda i el Port de Tarragona i també les serres del Montmell, el Montagut i part de les Muntanyes de Prades. Sense perdre alçada, caminarem entre bosc i en alguns moments guaitarem la mar fins arribar a veure la platja del Regueral del clavegar i el Far de Salou. Trobem dos grans búnquers de la guerra civil i les restes del que havia sigut un repetidor de televisió. Anem a trobar la carretera que baixa cap a l'esquerra, cap a les urbanitzacions. Seguirem un rastre que baixa a l'esquerra endinsant-se en el bosc que creix directament sobre grans dunes que havien estat característiques d'aquesta zona, però que l'edificació ha fet desaparèixer gairebé completament. Avancem amb dificultat, perquè els peus se'ns ensorren. Arribem al carrer i seguim directe al mar fins a la cala del Reguerot del Clavegar, coberta de pedres i roques, incòmoda pel bany però interessant per la presència de nombrosos organismes marins. Des d'aquí veiem el far de Salou però no podem passar a ran d'aigua ja que la roca que envolta el far és totalment insalvable. Tornem per on hem vingut i passant pels carrers de la urbanització arribem al costat del far, al qual no es pot accedir. És interessant observar des d'aquí els indrets rocosos del Martellet, el Racó de les Ànimes i la Creueta. Si puguéssim continuar arran d'aigua, faríem cap a la cala Morisca. Però degut a la dificultat, gairebé impossibilitat, de fer-ho, anirem pels carrers fins a la cala Crancs a la qual accedirem per unes escales. Aquesta cala està bastant ben conservada, dins el que és el litoral de Salou. A l'hivern, quan la

zona està tranquil·la, és un bon lloc per observar les aus marines capbussar-se per pescar el seu aliment. També hi podreu observar l'enciam de mar que creix sobre les roques que toquen a l'aigua. Sortim de la cala, ara sí, seguint un senderó per la mateixa línia de costa. Passem pel costat de xalets i podem observar plantes aloctònes, és a dir que no són naturals d'aquesta zona, que s'han plantat als jardins. Algunes han esdevingut invasores i ocupen espais sobre el roquer on abans hi havia vegetació autòctona, la natural d'aquests indrets. Deixarem un tram d'escales que puja cap als carrers just abans d'arribar a la zona rocallosa del Santíssim. Les agafarem si volem evitar passar el pas de la mala dona. És aconsellable fer-ho si es va amb criatures o persones que puguin tenir alguna dificultat o en cas de fort temporal. Un cop superat aquest punt difícil, entre les grans masses rocoses, trobem claps de vegetació interessant amb margalló, arítjol, ullastre, bruc d’hivern, romer, coscoll... Aviat arribem a la Punta Grossa o del Cavall, una enorme massa rocosa de color gris que s'endinsa a la mar, rodejada d'espadats amb els quals cal anar amb compte, sobretot l’anomenat del Dèntol. Aquest indret ens permet una vista excepcional sobre tota la costa i fins al Montsià. A recer d’aquest morrot s’hi conserva un petit búnquer de la guerra civil. Caminem sobre la mateixa roca a la qual s'arrapen les ensopegueres, el fonoll marí i altres plantes adaptades a les dures condicions del roquer. Entrem a la Cala de la Font, partida en tres per morros rocosos calcaris, encerclada d'edificis i amb una petita clapa de pi blanc. Antigament era molt utilitzada per fondejar embarcacions i en temps de pirates sovint hi feien les seves incursions. Deixem la cala i pugem fins a la Punta Prima, des d'on podrem veure la petita cala de la Penya Tallada amb la gran roca que li dóna nom amb estrats fortament pronunciats fruit dels plegaments de l'escorça terrestre en aquest indret. Observem els solcs pronunciats provocats per l'erosió en les parts de materials més tous que conformen aquesta punta. La vegetació està retallada i ajaguda degut a la força del vent. Podrem veure pi blanc, llentiscle, bruc d'hivern, savina, margalló i fonoll marí, entre altres. Baixem a la petita cala de la Penya tallada per observar la paret de pedra en posició vertical que li dóna nom. Un estrat rocós configurat pels forts moviments de l'escorça terrestre que es van produir en aquest lloc. A la dreta de la cala els estrats estan gairebé horitzontals evidenciant el punt de trencament existent en aquesta platja. A partir d'aquest punt, hem de fer una petita marrada pels carrers propers ja que no podem passar per la mateixa línia de costa degut a les construccions que ens barren el pas. Anem a trobar de nou la costa i passem per un tros de camí una mica dificultós per l'estretor i l'abundant vegetació.

Arribem al carrer dels Replanells on, si el dia és clar, ens espera una vista espectacular sobre el mar i les serralades de ponent. Aquí comença un camí ben condicionat que passant per la vora d'un gran hotel ens porta a la platja Llarga. Aquesta platja forma un talús on podrem observar plantes típiques dels sorrals: rave de mar, jull de platja... A l’extrem nord de la platja podem observar una duna fòssil. Continuem resseguint la costa fins a trobar la platgeta dels Llenguadets. Hi baixem i tornem a remuntar fins a la punta Purroig. Des d'aquest punt tenim una magnífica vista sobre la platja dels Capellans i les platges de Llevant i de Ponent. Arribem a la platja dels Capellans, encerclada completament d'edificis. Encara conserva algun pi pinyer, mostra de la vegetació natural que la cobria.

Jull de platja (Elymus farctus) Ensopeguera (Limonium sp) ELS ROQUERS DE SALOU A tota la zona del Cap de Salou més propera a l'aigua, hi ha nombroses extensions de roca despullada, exposada al sol, al vent i al mar. Pocs éssers vius poden resistir les dures condicions d'aquests indrets eixuts, salats i amb tanta insolació. Només hi poden créixer aquelles plantes que han desenvolupat adaptacions concretes a aquests espais: fulles petites i punxents i una certa crassitud per raó de la salinitat. La comunitat que domina aquests llocs és la de limoniums i fonoll marí. El fonoll marí, que aprofita qualsevol escletxa de la roca per arrelar, és la planta més abundant. La segueixen en abundor les ensopegueres (Limonium sp) de les quals destaquem Limonium gibertii, endèmica d'aquest lloc. Hi trobem també l'esparraguera marina (Asparagus horridus) amb les fulles convertides en espines, la sempreviva borda (Helichrysum stoechas) i l'heliantem tomentós (Helianthemum nummularium).

Juntament amb la vegetació autòctona podem observar-hi en alguns indrets l'atzavara (Agave americana) d'origen tropical i els dits de bruixa o bàlsam (Carpobrotus edulis) que ajudades pels humans, i molt adaptables a condicions difícils, esdevenen invasores que ocupen l'espai de la flora autòctona. Degut a la forta humanització de la costa de Salou, tant els roquissars, els sorrals com les altres comunitats vegetals litorals es veuen arraconades i empobrides pel que fa a la seva diversitat. Si la vegetació està afectada més encara ho estan les espècies animals que depenen d'aquest medi. Si parlem dels roquissars, un ambient dur per a qualsevol organisme, els animals tenen l'avantatge de que en poden fugir quan els convé i, de fet,

molts només hi estan de pas. Entre els habitants del roquer hi ha les sargantanes que troben en les roques calentes el seu indret ideal i moixons com la cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) que s'alimenta d'insectes, aràcnids i baies i que podrem observar a la tardor-hivern i el còlit gris (Oenanthe oenanthe) insectívor que nia en indrets rocosos i en caus de conill.

ALGUNES PLANTES

Fonoll marí (Crithmum maritimum) creix vora el mar i que té propietats anti escorbútiques perque conté vitamina C. És per això que ja els antics navegants se'n emportaven en llurs travessies. Floreix de juny a gener. Es troba a les zones litorals d'Europa meridional, en especial, la costa mediterrània, on creix en estat silvestre. L'hàbitat més comú d'aquesta espècie són els roquissars litorals, ben aprop de la mar. Es una planta comestible. Es recull tot l'any, triant només les fulles i els brots tendres. A Mallorca es recull i es

conserva en vinagre pel seu consum. Es menja en amanides, com a verdura bullida, formant part de salses i envinagrat, com a acompanyant del pa amb oli.

cotxa fumada còlit gris

Enciam de mar (Ulva lactuca) alga de color verd i forma laminar. Comestible si es renta bé de la sal. Indica una certa contaminació orgànica del litoral.

Rave de mar (Cakile martimum) Creix a l'arena, a ple sol. Les fulles, flors i tiges, es poden menjar amanides. De gust amargant, conté vitamina C i té propietats aperitives.

Fonts d'informació:

− Els sistemes naturals de Salou (Elaborat per l'Escola de Natura Cel Rogent amb el suport de l'Ajuntament de Salou, 1995)

− www.pajaricos.es (amb descripcions, imatges i cant) − wikipèdia

-------------------------------------------------------------------------------------------------------

Vols col·laborar amb el GEPEC-EdC?

Una manera ben fàcil es fer-te’n soci o sòcia!

Entra a www.gepec.cat

On també trobaràs notícies, informació de les nostr es activitats, xarxes socials i més coses

O bé posa’t en contacte amb la nostra secretaria:

secretaria@gepec.cat 977 33 11 42

(dimarts i dijous de 17 a 20.00, dimecres i divendr es de 9.00 a 13.00)