camí del bosc 01 - sabadell · secuencia construcció del castell de can feu per petició de josep...
TRANSCRIPT
camí del bosc 01
1880
1920
1940
1950
2014
2017
2018
secuencia
Construcció del Castell de Can Feu per petició de Josep Nicolas d’Olzina, propietari de la finca de Can Deu
Obertura del bosc de Can Feu a la ciutadania. Es van ce-lebrar al bosc una sèrie d’actes en el marc de la Festa Ma-jor sota el nom de “Garden Party”. El bosc fou escenari d’activitats d’oci, culturals i esportives com concerts, co-rals, balls populars, jocs infantils... Inclús al pla de l’amor es van fer una sèrie de representacions teatrals al denomi-nat “teatre de la natura”.El bosc passà les fronteres de Sabadell i els excursionistes l’anomenaren “paradís del Vallès”.
Es construeix el tram de FGC Sarrià-Sabadell i aquesta barrera genera la incomunicació entre les barris de Can Feu i Gràcia.Josep Nicolas d’Olzina mor i el nou propietari intenta ven-dre la finca sense èxit. També en aquesta dècada es venen les primeres terres de cultiu i s’aconsegueixen els permi-sos necessaris per a edificar.En front de tots aquests successos, la corporació Muni-cipal va dirigir una instància al ministeri de Foment dema-nant que el bosc fos declarat Parc Nacional, petició que fou denegada.
Desprès de successives tales, el bosc ja ha perdut el 30% de la seva àrea i en aquesta època començaran les tales sistemàtiques del bosc. La Fundació Bosch i Cardellach organitza una exposició sobre la desaparició del bosc de Can Feu on es publicaren diversos escrits sobre el tema.
Desaparegut el bosc, una part dels terrenys foren destinats a explotació agropecuària. L’ajuntament comprà els te-rrenys del nord per a la construcció del polígon d’Arrahona. En els anys posteriors, la resta de la finca fou venuda a em-preses i particulars.
Començament de les obres de la 1a fase del soterrament de les vies dels FGC a Can Feu i Gracia
L’ajuntament de Sabadell tramita l’expropiació del castell de Can Feu per que esdevingui de titularitat pública
Començament de les obres de la 2a fase del soterrament de les vies dels FGC a Can Feu i Gracia
“La meva alegria era la d’anar al bosc de Can Feu. Al sabadellenc que no l’ha conegut li faltarà allò que falta a un infant que no ha conegut cap avi ni cap àvia. Li faltarà, sí, un xic de la seva identitat. Els que hem conegut el bosc de Can Feu no podrem guarir mai la ferida que ens deixà qui va decidir d’arrasar-lo per fer-ne un espai mutilat, lleig i trist, fruit sec d’una urbanització dubtosa, salvatge (…) El bosc del meu poble, tan estimat pels records de la memòria col·lectiva, avui encara el ploro. Quan se’l va assassinar, vaig perdre part de les traces de la meva identitat” (Teresa Rebull)
est
rate
gia
rambla Ibèria
EL BOSC : un lloc vinculat a la seva memòria
EL CAMÍ: un traç que lliga la ciutat i el barri
poliesportiu Can Marcet
eix cívic carrer Permanyer
eix cívic carrer Sobarber
La gestió energètica del parc anirà lligada a una nova central de biomassa. Una eina que permetrà compensar l’abastament energètic necessari dels nous equipaments proposats i de les xarxes de serveis dels carrers. Serà una infraestructura que transformarà els residuus orgànics del parc per a produïr energia. Posem amb valor doncs l’Autosuficiència i una nova fita sostenible vinculada per la seva materialització amb la història industrial de la ciutat.
autosuficiènciaenergètica
El cobriment de les vies de tren genera una gran OPORTUNITAT PER RECUPERAR EL VALOR DE L’ANTIC BOSC DE CAN FEU com a característic del paisatge vallesà, però també com a important eina de cohesió social del barri i de la ciutat. El projecte proposa estirar i estendre el paisatge agroforestal de Can Feu colonitzant tot l’àmbit disponible, inflitrant-se dins la mateixa trama urbana de la ciutat. El nou espai esdevé així una FALCA DEL PAISATGE arribant gaire-bé fins el cor de la urb. Un corredor verd que lliga els eixos cívics connectant amb els espais urbans centrals dels barris de Can Feu i Gràcia i els seus equipaments.Per a la configuració d’una IDENTITAT del nou gran espai públic resultant el projecte proposar, reforçar, transformar i fins i tot recuperar elements singulars que formen part de la història del barri. Una successió de FITES al llarg del recorregut que ens vinculen a la memòria de la ciutat. Al sud el castell. En el node central el pont transformat en una gran porta vegetal. En la plaça nord la recuperació simbòlica de la Glorieta Renom
El corredor verd es desenvolupa en sentit LONGITUDINAL com una espina dorsal de l’estructura urbana de la CIUTAT connectant el centre de Sabadell amb el bosc de Can Feu i els espai naturals als voltants de la ciutat, i en sentit TRANSVERSAL esdevenint un important espai de lleure a escala de BARRI, un eix cívic i social per a Can Feu i Gràcia.
UN PAISATGE TRAÇAT PER UN CAMÍ. Per establir continuïtats amb la ciutat (longitudinal) i amb els barris (transversal) i possibilitar la connectivitat a diferents velocitats, el CAMÍ es dilata, multiplica i conflueix en funció del seu entorn incorporant també el programa de l’espai públic. Per a la materialització d’aquest camí el projecte planteja la successió d’unes travesses de longitud variable a ritme constant. Les travesses -que en certa manera rememoren les vies del tren tants anys presents- esdevenen el fil conductor en tot l’eix longitudinal des de l’estació de ferrocarrils - node de connexió amb el centre de la ciutat - fins el bosc de Can Feu - connexió amb el paisatge. Les travesses alhora exerceixen una funció important en la gestió de l’aigua, segmentant-ne l’escorrentia i conduint-la cap els biòtops humits on es concentra la vegetació
EL BOSC DE CAN FEU ÉS actualment un reducte de vegetació clarament empetitit respecte els seus orígens, però manté els trets característics del paisatge del mosaic agroforestal del territori vallesà que trobem als voltants de la ciutat de Sabadell. Un paisatge que es caracteritza principalment per estar composat per parcel·les intercalades de bosc mediterrani, camps de gramínies i, en les zones més propícies, camps de fruiters i algunes petites hortes de regadiu. Un mosaic que tradicionalment ha permès el rendiment eficient del territori mantenint-ne la seva capacitat productiva, aprofitant les condicions òptimes de la matriu biofísica (topografia, sòl,pendents, asso-leiament) en cada part del territori alhora que gaudint d’una gran resiliència enfront possibles alteracions com poden ser incendis o plagues. Per altra banda, els cursos d’aigua que creuen el paisatge actuen com a connectors biològics, generant juntament amb els marges dels camps, espais de màxi-ma biodiversitat ecològica i garantint la connectivitat territorial per a nom-broses espècies animals i vegetals. Corredors que, juntament amb els ca-mins històrics d’accés i gestió del paisatge, permeten també l’accessibilitat de les persones, i en trobar-se amb la ciutat, possibiliten una trobada amb el seu entorn natural.
1900
reducte del bosc de Can Feu
castell
bosc Can Feu
Sabadell
reflexions de l’estat actual...
bosc de Can Feu
barri de can Feu
barri de Gràcia
FGC
la guingueta Renom
identitat el pont vegetat
el castell de Can Feu
el bosc i el mosaic agroforestal
el camí de les travesses
eix c
ívic - c
arre
r Sant C
ugat
carrer Horta N
ovella
carrer de l’Arxiver Clausellas
carre
r de
Riu
Sec
carre
r de
Jacq
uard
carre
r del
pin
tor B
orra
ssà
carrer del doctor Almera
carrer de Caresmar
carrer de Cèsar Torras
passeig de Can Feu
equipament municipalseu dep. participació
La Jaima Art comunaequipament
municipal
patrimoniindustrial
patrimoniindustrial
patrimoniindustrial
supermercat
castell de Can Feu
eix cívic
eix cívic
eix cívic
eix
long
itudi
nal-c
iuta
t
eix transversal-barri
eix transversal-barri
la plaça
El bosc de Can Feu
nodes activitat del projecte
equipaments del barri
central de biomassa
estratègia hídrica
A
drenatge sostenible i els habitats humits
aig
ua
camí del bosc 02
la plaça
La gran plaça unificant l’àmbit que ocupa l’aparcament de l’estació, la plaça Clavé i la Plaça Jean Piaget. L’aparcament es un gran vuit que actualment genera un tap, una barrera en l’espai públic. La proposta pre-tén invertir aquesta situació i treure profit de la seva situació estratègica en relació al centre de la ciutat per convertir-lo en un gran espai de ròtula, reforçant també el seu paper com a intercanviador intermodal de trans-port públic. A aquest gran àmbit es vinculen l’estació de ferrocarrils de Can Feu Gràcia i l’edifici per a la fu-tura seu del departament de Participació i serveis a la comunitat, un equipament molt vinculat al teixit social del barri.
9,5 m
6,5 m
4 m
9,5 m
3 m
3 m
3 m
2 m
3 m 3 m2,4 m 1,8 m1,8 m
3 m
3,5 m 2 m
carrer de l´Horta Novellaplataforma única sense arbrat
carrer Sant Cugatplataforma única + arbrat
ctra. Molins de Reiplataforma segregada + arbrat
carrer del Pintor Borrasàplataforma segregada sense arbrat amb carril bici unidireccional
passeig de Can Feuplataforma segregada +arbrat + carril bici separat bidireccional
carrer del Pintor Pradillaplataforma única + arbrat
La proposta aposta per generar un canals de recollida d’aigua, que acumulen en els punts baixos la major part de l’escorrentia d’aigua de pluja. I es condueixen a una bassa de lamina-ció al Bosc de Can Feu, que poc a poc drenarà cap al torrent de Can Feu. Aquests canals actuen com a filaments connectors a nivell accessible per a les persones. L’aigua de pluja que cau sobre els espais lliures es reconduïda a aquests espais de laminació i emmagatzematge, reduint així considerablement la càrrega d’aigua de pluja abocada al cla-vegueram en pics de tempesta.
Tots els dispositius tècnics emprats en la gestió de l’aigua mantenen com a objectiu prioritari la continuïtat i visibilitat del cicle de l’aigua en superfície en l’espai públic com a motor peda-gògic, d’apoderament social veïnal. Aquest factor es considera indispensable en la transició cap a un model sostenible de gestió del cicle de l’aigua, ja que tenir coneixement de com es gestiona el recurs resulta un pas decisiu cap a la transformació d’un paper productiu i proactiu de les persones que habiten el barri en la gestió de l’aigua
intercanviadorbusos
concessió quioscRenom
font
font
fontexistent
font
fita lumínicasobre Rambla Iberia
esplanada Can Marcet
plaça del Pontespai polivalent(firas, mercats)
area d´estada
area d´estada
font
font
eix cívic carrer Permanyer
jocs infantils
jocs infantils
jocs infantils
cine a la frescaauditoriàrea picnic
bassa de laminació
Can Marcet
L’àmbit del poliesportiu municipal de can Marcet s’entén gairebé com una extensió de l’espai públic. Es provoca un eixamplament del camí en aquest punt i es reforça la conne-xió amb el carrer Permanyer com a eix cívic de relació amb la futura superilla d’equipaments i la Plaça del Treball.
el pont
El pont que fins fa poc connectava ambdós costats de les vies de tren deixa d’exercir aquesta funció. Es proposa la seva transformació per convertir-lo en un element singular, símbol de la conquesta del verd sobre les vies. S’elimina una de les rampes per reduir la seva petja en l’espai públic, però es manté la seva estructura aèria, que es proposa colmatar de vegetació, configurant una gran PORTA VEGETAL, una fita en el node central de la intervenció.
Al sud, el camí desemboca finalment en el bosc de Can Feu passant pel costat del castell. El camí es disgrega, diversi-fica i dilata aprofitant tot l’espai disponible per a generar àmbits d’estada més generosos com el auditori al llarg de la riera sota la presència imponent del Castell.
l’auditori
+179 m
+165 m
central de biomassa
infiltració
zona de bioretenció cuneta vegetal
calaix del tren FGC
conducció aigues pluvials
graves
filtració graves
dipòsit recuperació de aigues pluvials
sistema de reg
banc lineal formigócuneta vegetal
travesses líneals
paviment formigóraspatllat
paviment formigóraspatllat
faça
na c
arre
r Fr
aser
Law
ton
faça
na p
assa
tge
Eng
inye
r P
layà
A
B
C
D
E
activitats(escacs, ping pong)
plataforma única zona de bioretenció vegetació de bosc mediterrani camí central sobre calaix FGC - arbres fruiters sotabosc arbustiva plataforma única
castell de Can Feu bassa de laminació - làmina de fitodepuració bosc de ribera camí bosc mediterrani - cavallós
E
planta
secció
la plaça
Xarxa d’autobusos i transport públic (FGC)
Xarxa d’eixos cívics i potenciació dels itineraris a peu
Xarxa de Bicicletes
Xarxa del vehicle privat
xarx
es
mosa
iccamí del bosc 03
el bosc
les clarianes en el bosc
plantacions sobre la llosa del tren
plantacions que complementen les vores de la plataforma
zones humides
vegetació pre-existent
Restaurem el Bosc de Can Feu com el descriu Antoni Santamaria. Proposem doncs una diversitat d’espècies locals en els marcs de plantació per a afavorir una major biodiversitat amb una conseqüent millora en el manteniment per evitar plagues. Bosquets de Pinus pinea, Quercus ilex, Pinus halepensis, Quercus cerrioi-des i Celtis australis (baixa densitat), Fraxinus angustifolia (baixa densitat) en espais mes humitsNivell arbustiu de sotabosc amb Arbutus unedo, Pistacia lentiscus, Quer-cus coccifera Rhamnus alaternus, Crataegus monogyna, Viburnum tinus,Nivell planta mes petita de sotabosc: Lavandula stoechas, Erica arborea, Erica multiflora, Rosmarinus officinallis, , Cistus albidus, Cistus monspe-liensis, Cistus salvifoliusTerrassats amb murs de pedra seca que afavoreixen el desenvolupament de micromamífers, rèptils i amfibis, Els bancals es poden replantar amb espècies que necessiten poca terra: Thymus vulgaris, Satureja sp., Iris ger-manica (flors blanques i blaves), crespinells (Sedum sp., hi ha espècies per sòls calcaris i per sòls silícics), Gladiolum illyricum, Narcissus sp.,Caixes-niu d’espècies emblemàtiques (rapinyaires nocturn, aus insectívo-res...) i zones amb menjadores per a que la gent pugui observar i conèixer les espècies principals
Les clarianes en el bosc seran prats de llistonars. Son espais d’elevada bio-diversitat. La seva gestió consistirà en l’eliminació exhaustiva d’espècies exòtiques invasores i el control periòdic per eliminació (no sistemàtica, però sí puntual) de rebrots o regeneració natural de pi blanc i pi pinyer. Proposem dotar-los d’hotels d’insectes per afavorir insectes pol.linitzadors, zones amb plantes nutrícies específiques per afavorir les papallones.El manteniment principal, si és necessari, són les segues mecàniques
Seran plantes viables per a poca fondària de terresHi trobem arbres de port petit com l’Acàcia retinoides, Acàcia salina, Arbutus unedo Betula pendula “youngil”, Cercis siliquastrum, Fraxinus ex-celsior, Platanoides ‘Globosum’Arbustives com l’Arbutus unedo, Budleia davidii, Chamaerops humilis, Coronilla valentina “Glauca”, Cotoneàster horizontalis, Eleagnus pungens (Eleagno), Escallonia machrantha, Gaura lindheimeri, Grevillea rosmarini-folia ”jenkinsii”, Hypericum calycium, Lantana montevidensis, Lavandula angustiflia, Photinia fraseri “Red rubin”, Pistacea lentiscus, Pittosporum heterophyllum, Phornium tenax, Rosmarinus officialis, Teucrium fruticans, Tamarix gallica, Viburnum opalus, Viburnum tinus.També proposem arbres fruites de conreu tradicional (mida petita) com Citrus aurantium, Citrus deliciosa, Citrus limon, Malus floribunda, Prunus × eminens ‘Umbraculifera’ (P. fruticosa ‘Globosa’), Prunus cerasifera ‘Pis-sardii’ (‘Atropurpurea’)
Conreus mediterranis arboris tradicionals: figueres, ametllers, garrofers, oliveres, vinya, avellaners, magraners, nesprers, serveres, albercoquers, cirerers...
Macròfites que afavoreixen els processos de fitodepuració en la bassa de laminació de Can Feu (joncs, espadanyes, lliris grocs, cues de cavall).Arbres de ribera com Alnus glutinosa ,Celtis australis, Fraxinus angustifolia.Arbustives com Sambucus nigra, Myrtus communis, Salix cinérea, Eleag-nus pungens, Erica multiflora, Euphorbia dendroides.
F3, L10canvi de recorreguti parades
F1, F2
L4, L44, F4
L12
L8
L14
proposta projecte
super illes
carril bici uni o bidireccional
itinerari ciclable compartit amb vehicles
itinerari ciclable en carrer bici / plataforma única
proposta projecte
super illes
sentit actual
nou sentit de circulació
via de circulació bàsica
via de circulació local
via de circulació veïnal segregat
via de circulació enplataforma única
ús exclusiu serveis tècnics
proposta projecte
superilles
Xarxa de carrers on el VIANANT TÉ PRIORITAT respecte les altres funcionalitats. Els eixos cívics s’han de convertir en aquells EIXOS AGLOTINADORS D’ACTIVITAT, ja ve sigui perquè connecten parcs i /o places, equipaments o perquè són carrers amb molt de teixit comercial.Aquests eixos s’han de dotar d’elements que facin MILLORAR L’HABITABILITAT del seu espai públic, El projecte planteja DOS EIXOS CÍVICS molt clars. Un format pel PASSEIG DEL BOSC DE CAN FEU. Aquest ens connecta el bosc de can Feu amb el centre de Sabadell a través també del carrer de l’horta Novella i del carrer de Sant Cugat, i un altre format pel CARRER DE PERMANYER i que connectaria tots els equipaments de la superilla, amb el Parc de Catalunya i el Parc Central
L’adaptació de forma coherent i coordinada de totes aquestes xarxes, fan que el guany d’espai públic aconseguit per a ciutadania pugui funcionar sense alterar ni als propis veïns del barri i ni als de Saba-dell, i serveixi de motor pel propi desenvolupament de la zona.
El projecte planteja una JERARQUITZACIÓ DE LES DIFERENTS VIES. Per una banda les VIES BÀSI-QUES. Per altra banda les VIES LOCALS, que serien aquelles vies que serveixen per estructurar un barri, o bé per fer-hi passar un autobús o un carril de bicicleta. I les VIES VEÏNALS. Aquestes són les que només serveixen als propis veïns del mateix carrer, A part, tindriem la CATEGORIA D’EIX CÍVIC Aquest eix cívic, actua com un plus de pacificació en les vies veïnals, En les DUES SUPERILLES es generen aquests espais interiors més pacificats. Una delimitada pels ca-rrers Pau Claris, Viladomat, Federic Soler i Jacint Verdeguer, i que en ella hi creuen els carrers Perman-yer i Carretera de Molins. L’altre superilla seria la delimitada per la carretera de Molins, la carretera de Barcelona i el carrer Rosales i en el seu interior hi hauria carrers pacificats com el carrer Pintor Pradilla. Al PASSEIG DEL BOSC DE CAN FEU la reordenació de la mobilitat proposa un passeig on els carrers laterals només serveixen per accedir als habitatges amb aparcament. Els laterals del passeig on no hi hagi habitatges, només hi accediran vehicles autoritzats. Aquest escenari, ens dibuixa un passeig on es trenca la continuitat del vial lateral
La Xarxa de bicicletes també forma part d’aquesta mobilitat sostenible i es presenta com a una ALTER-NATIVA REAL que permet alliberar els carrers de Sabadell de molt del trànsit amb vehicle privat actual. Aquesta xarxa ha d’estar ben connectada i es presenta de TRES MANERES DIFERENTS. VIES AMB CARRIL BICI en la calçada o en un espai propi segregat, VIES ON LA BICICLETA I EL COTXE COMPARTEIXEN L’ESPAI, serien aquelles vies amb limitació de velocitat a 30km/h, i finalment hi hau-rien els ESPAIS CICLABLES, espais de convivència entre la bicicleta i el vianant.
La xarxa d’autobusos potencia una MOBILITAT MÉS SOSTENIBLE. Aquesta, ha d’estar ben connec-tada amb les estacions de tren i ferrocarrils i els equipaments. Es a la carretera de Molins, davant de la Plaça d’Anselm Clavé, on el projecte planteja un NODE INTERCANVIADOR entre la xarxa de bus i la parada dels FGC.Actualment L’ESTACIÓ DE FGC passa a tenir un PAPER MÉS CENTRAL. Així, el caràcter que té L’APARCAMENT del voltant de l’estació DEIXA DE TENIR SENTIT. Això permet desfer el tap que fa aquest aparcament i poder millorar la permeabilitat entre el centre de Sabadell i el Passeig del Bosc de Can Feu. LA XARXA D’AUTOBUSOS NO HA DE CIRCULAR per les vies amb prioritat pel vianant (EIXOS CÍVICS). El projecte planteja una modificació de la xarxa en el seu pas pel carrer Permanyer i passa al carrer de la Reina Elionor.
estiu
hivern
Els espais verd han de ser espais saludables, amb confort de qualitat ambiental i fent atrac-tiu el recorregut a peu i en bicicleta, reforçant l’estructura en xarxa verda a Sabadell. La ve-getació afavoreix l’equilibri climàtic del barri Aportarà ombra a l’estiu i possibilitarà l’entrada de sol a l’hivern. La intervenció ha d’esdevenir un exemple d’actuació urbana amb criteris d’eficiència energètica. Un seguit d’àmbits ur-bans que es trobin a mig camí entre la urbanit-zació densa característica de la ciutat i l’espai verd lliure que suposin una connexió entre la ciutat i el territori. Aquest àmbit de caracterís-tiques intermèdies tindrà un valors paisatgístics molt gran i també té un rol ecosistèmic consi-derable
eixos cívics ciutat
eix cívic projecte
Passatge de l’Enginyer Playà
Zones humides Calaix FGC Plantas viables per a poca fundaria de terres
Equip municipal Can Marcet Carrer de Riu Sec
Passatge de l’Enginyer Playà
Bosc med Calaix FGC Carrer de Fraser Lawton
Passeid de Can Feu Bosc med Calaix FGC
Bosc med Jocs infantils Carrer de Saturn
B
C
D
CAMÍ DEL BOSC
MEMÒRIA
CAMÍ DEL BOSC
El projecte proposa la recuperació de la memòria col.lectiva del bosc de Can Feu com a es-
tratègia per a articular una nova estructura urbana, arquitectònica i paisatgística a partir del so-
terrament de les vies. Un espai de frontera que es transforma radicalment en espai de trobada.
Una gran oportunitat per connectar la ciutat amb el paisatge vallesà i per recosir alhora el teixit
social dels barris adjacents.
El BOSC DE CAN FEU VA SER una gran extensió arbrada que ocupava a fi nals dels segle
XIX unes 40 hectàrees. Hi havia pins, salzes, àlbers alzines i roures. el bosc era propietat de
Josep Nicolau Marià d’Olzina i de Ferret, que hi va edifi car el castell de fi sonomia medieval. El
bosc es va obrir a la ciutadania a principis del segle XX amb el permís dels propietaris i des de
llavors es va utilitzar com a espai de lleure popular. S’hi van celebrar festes i activitats cultur-
als diverses en el marc de la festa major o representacions teatrals. Va ser un important focus
d’activitat i cohesió del teixit social de Sabadell. A partir de 1924, amb la mort del propietari
el bosc va anar progressivament disminuint la seva extensió per la venda de terres i la tala
d’arbres. La pressió urbana va fer disminuir progressivament la seva extensió i la massa arbòria
fi ns a la seva confi guració actual.
EL BOSC DE CAN FEU ÉS actualment un reducte de vegetació clarament empetitit respecte
els seus orígens, però manté els trets característics del paisatge del MOSAIC AGROFOREST-
AL DEL TERRITORI VALLESÀ que trobem als voltants de la ciutat de Sabadell. Un paisatge
que es caracteritza principalment per estar composat per parcel.les intercalades de bosc medi-
terrani, camps de gramínies i, en les zones més propícies, camps de fruiters i algunes petites
hortes de regadiu. Un mosaic que tradicionalment ha permès el rendiment efi cient del ter-
ritori mantenint-ne la seva capacitat productiva, aprofi tant les condicions òptimes de la matriu
biofísica (topografi a, sòl, pendents, assoleiament) en cada part del territori alhora que gaudint
d’una gran resiliència enfront possibles alteracions com poden ser incendis o plagues. Per altra
banda, els cursos d’aigua que creuen el paisatge actuen com a connectors biològics, generant
juntament amb els marges dels camps, espais de màxima biodiversitat ecològica i garantint la
connectivitat territorial per a nombroses espècies animals i vegetals. Corredors que, juntament
amb els camins històrics d’accés i gestió del paisatge, permeten també l’accessibilitat de les
persones, i en trobar-se amb la ciutat, possibiliten una trobada amb el seu entorn natural.
El cobriment de les vies de tren genera una gran OPORTUNITAT PER RECUPERAR EL
VALOR DE L’ANTIC BOSC DE CAN FEU com a característic del paisatge vallesà, però també
com a important eina de cohesió social del barri i de la ciutat. El projecte proposa estirar i es-
tendre el paisatge agroforestal de Can Feu colonitzant tot l’àmbit disponible, infl itrant-se dins la
mateixa trama urbana de la ciutat. El nou espai esdevé així una FALCA DEL PAISATGE arrib-
ant gairebé fi ns el cor de la urb. Un corredor verd que lliga els eixos cívics connectant amb els
espais urbans centrals dels barris de Can Feu i Gràcia i els seus equipaments.
LA RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA COL·LECTIVA . EL BOSC DE CAN FEU
EN EL PAISATGE VALLESÀ
1. TEIXIT SOCIAL. ESTRUCTURA INTEGRAL DEL SECTOR DE CAN FEU-GRÀCIA
EL PAISATGE AGROFORESTAL DEL BOSC DE CAN FEU
EXTENSIÓ ORIGINAL BOSC DE CAN FEU. PRINCIPIS S. XX
EL BOSC DE CAN FEU/ SABADELL. PRINCIPIS S.XX
2017. EXTENSIÓ ACTUAL BOSC DE CAN FEU
castell
bosc Can Feu
Sabadell
TEATRE NATURA EN EL BOSC DE CAN FEU. REPRESENTACIÓ TERRA BAIXA EN EL PLA DE L’AMOR1915
CAMÍ DEL BOSC
EL CAMÍ DEL BOSC
UN LLOC VINCULAT A LA SEVA MEMÒRIA. EL BOSC. La recuperació del valor de l’antic
bosc de Can Feu com una espina dorsal de l’estructura urbana de la CIUTAT, connectant
el centre de Sabadell amb el paisatge i els espai naturals als voltants de la ciutat. i esdevé un
important espai de lleure a escala de BARRI, un eix cívic i social per a Can Feu i Gràcia.
UN TRAÇ QUE LLIGA LA CIUTAT I EL BARRI: EL CAMÍ estableix continuïtats en sentit LON-
GITUDINAL (ciutat) i TRANSVERSAL (barris) possibilitant la connectivitat a diferents veloci-
tats, un CAMÍ que es dilata, multiplica i confl ueix en funció del seu entorn incorporant també el
programa de l’espai públic. Per a la materialització d’aquest camí el projecte planteja la suc-
cessió d’unes travesses de longitud variable a ritme constant. Les travesses - que en certa
manera rememoren les vies del tren tants anys presents- esdevenen el fi l conductor en tot l’eix
longitudinal des de l’estació de ferrocarrils - node de connexió amb el centre de la ciutat - fi ns
el bosc de Can Feu - connexió amb el paisatge. Les travesses alhora exerceixen una funció
important en la gestió de l’aigua, segmentant-ne l’escorrentia i conduint-la cap els biòtops
humits on es concentra la vegetació.
IDENTITAT I MEMÒRIA DEL LLOC
Per a la confi guració d’una IDENTITAT del nou gran espai públic resultant el projecte proposa
reforçar, transformar i fi ns i tot recuperar elements singulars que formen part de la història del
barri. Una successió de FITES al llarg del recorregut que ens vinculen a la memòria de la ciutat.
- Al sud, el CASTELL exerceix de referència d’aquest gran àmbit. La proposta pretén aprofi tar
la potència i escala de l’edifi ci establint amplies zones d’estada emparades pels seus murs
perimetrals. Un marc de gran potencial escenogràfi c per a tot tipus d’activitats populars.
- En el node central (encreuament amb la Rambla Ibèria), el pont que fi ns fa poc connec-
tava ambdós costats de les vies de tren deixa d’exercir aquesta funció. Es proposa la seva
transformació per convertir-lo en un element singular, símbol de la conquesta del verd sobre
les vies. S’elimina una de les rampes per reduir la seva petja en l’espai públic, però es manté
la seva estructura aèria, que es proposa colmatar de vegetació, confi gurant una gran PORTA
VEGETAL, una fi ta en el node central de la intervenció.
- Al nord, amb l’objectiu de dotar d’un element característic que identifi qui la nova gran plaça
intermodal -sorgida de la unifi cació de l’aparcament i les places Calvé i Jean Piaget - que su-
posarà una nova centralitat en la ciutat, es proposa la recuperació simbòlica del QUIOSC que
Josep RENOM va dissenyar per a la plaça doctor Robert desapareguda fa més de mig segle,
una arquitectura singular de gran valor. De nou, la recuperació de la memòria col.lectiva com a
element de cohesió i reforç de la identitat del lloc. Una recuperació que no necessàreament ha
de ser literal, sinó més aviat una abstracció del quiosc original.
ç p
la guingueta Renom
identitat el pont vegetat
el castell de Can Feu
el bosc i el mosaic agroforestal
el camí de les travesses
patindu
QUIOSC MODERNISTA 1911 - 1943JOSEP RENOM
CAMÍ DEL BOSC
INTERACCIÓ AMB L’ENTORN URBÀ . EQUIPAMENTS, TRACTAMENT
DELS LÍMITS I INTERVENCIÓ EN ELS TRAMS JA EXECUTATS
El camí relliga i vincula els diferents equipaments amb l’espai públic generant àmbits de
major dimensió al seu voltant per a donar suport a la seva funció com a nodes d’activitat
ciutadana.
- En l’extrem nord de la intervenció es proposa una GRAN PLAÇA unifi cant l’àmbit que
ocupa l’aparcament de l’estació, la plaça Clavé i la Plaça Jean Piaget. L’aparcament es un
gran vuit que actualment genera un tap, una barrera en l’espai públic. La proposta pretén
invertir aquesta situació i treure profi t de la seva situació estratègica en relació al centre de
la ciutat per convertir-lo en un gran espai de ròtula, reforçant també el seu paper com a
INTERCANVIADOR INTERMODAL de transport públic. A aquest gran àmbit es vinculen
l’estació de ferrocarrils de Can Feu Gràcia i l’edifi ci per a la futura seu del departament de
Participació i serveis a la comunitat, un equipament molt vinculat al teixit social del barri.
- En el tram nord, urbanitzat recentment, el projecte planteja una revisió de la secció amb
l’objectiu principal d’augmentar signifi cativament la presència de vegetació respecte la seva
situació actual i transformar completament la gestió de l’aigua. Es proposa concentrar la
vegetació de gran port en el lateral oest - actualment pavimentada en la seva pràctica to-
talitat- aprofi tant l’espai disponible entre el calaix de les vies i les façanes, generant àmbits
d’infi ltració natural de l’aigua cap al subsòl. D’altra banda cal reduir l’extensió pavimentada i
en tot cas concentrar les grans esplanades en llocs estratègics vinculats als equipaments.
L’àmbit del poliesportiu municipal de can Marcet s’entén gairebé com una extensió de
l’espai públic. Es provoca un eixamplament del camí en aquest punt i es reforça la connexió
amb el carrer Permanyer com a eix cívic de relació amb la futura superilla d’equipaments i
la Plaça del Treball. De igual manera es reforça la relació a través del C/ de Sobarder que
desemboca en el conjunt arquitectònic del passat industrial de la zona amb un gran poten-
cial com a lloc referencial en el barri.
- En el sector dels planetes que queda deprimit respecte la rasant superfi cial es genera un
aterrassament per segmentar el desnivell i evitar la confi guració de murs o talussos de gran
alçada que farien excessiva barrera. S’utilitza una estratègia anàloga a les feixes agrícoles.
La terrassa intermitja resultant gaudeix d’una certa protecció i s’aprofi ta per a ubicar àrees
de joc i d’estada.
- Al sud, el camí desemboca fi nalment en el bosc de Can Feu passant pel costat del cas-
tell. El camí es disgrega, diversifi ca i dilata aprofi tant tot l’espai disponible per a generar
àmbits d’estada més generosos al llarg de la riera sota la presència imponent del Castell.
aprofi tant tot l’espai disponible per a generar
riera sota la presència imponent del Castell.
LA PLAÇA/ INTERCANVIADOR
ZONA CAN MARCET
CAMÍ DEL BOSC
PROGRAMA FUNCIONAL. USOS I EQUIPAMENTS DE CIUTAT/BARRI
El programa funcional es desenvolupa a dos nivells:
EQUIPAMENTS DE CIUTAT Per a reforçar l’esquema estructural del camí del bosc, amb pols
importants de relació amb la ciutat. Al nord (plaça – connexió amb el centre), node central
(connexió amb els eixos cívics del barri) i sud ( connexió amb el paisatge).
- En la PLAÇA NORD la “recuperació” de la Glorieta Renom es proposa com a concessió
per a a bar que reforci el seu paper de plaça cívica a més de gran intercanviador urbà, un nou
node de centralitat urbana.
- En el NODE CENTRAL, punt de creuament del camí amb la Rambla Ibèria, es produeix
la connexió amb els eixos cívics dels C/ Permanyer i Sobarder, principals vies de connexió
amb els barris de Can Feu i Gràcia. Un espai de ròtula amb els barris que el projecte proposa
destinar al desenvolupament d’activitats socials com poden ser fi res, mercats o festivitats dels
barris. Un espai polivalent clarament referenciat simbòlicament amb la passera convertida en
gran porta verda.
- En el SUD, l’àmbit s’eixampla i pren dimensió de parc. L’iconografi a del castell i la vegetació
associada a la ribera és propicia pel desenvolupament d’àmplies àrees d’activitat, com la àrea
de pícnic, cinema a la fresca i una zona de grades aprofi tant la topografi a com a auditori a
l’aire lliure.
EQUIPAMENTS DE BARRI :Es proposa equipar els trams entre els pols d’atracció amb ele-
ments de lleure associats a les activitats del barri, tal com jocs infantils, àrees d’activitat física
per a gent gran, taules de pim pom, taules i mobiliari urbà per jocs d’escac i àrees d’estada
etc. Al llarg de tot el camí, reforçant les àrees es col.locaran també les fonts per veure.
DISSENY I SOSTENIBILITAT
La gestió energètica del parc anirà lligada a una nova central de biomassa ubicada en l’àmbit
del parc. Una eina que permetrà compensar l’abastament energètic necessari dels nous
equipaments proposats i de les xarxes de serveis dels carrers. Serà una infraestructura que
transformarà els residus orgànics del parc per a produir energia. Posem amb valor doncs
l’AUTOSUFICÈNCIA ENERGÈTICA i una nova fi ta sostenible vinculada per la seva material-
ització amb la història industrial de la ciutat.
Els paràmetres que han regit la defi nició de la proposta a nivell de disseny sostenible són: la
gestió de l’aigua, la utilització de materials amb baix consum de CO2 per a la seva fabricació,
l’aportació a l’equilibri climàtic de la vegetació i el reaprofi tament dels residus orgànics com
a compost a combustible per a generar energia. La vegetació, com a protagonista d’aquest
espai, aportarà ombra a l’estiu i possibilitarà l’entrada de sol a l’hivern. La intervenció ha
d’esdevenir un exemple d’actuació urbana amb criteris d’efi ciència energètica.
eix cívic
x cívic
eix cívic
eix
long
itudi
nal-c
iuta
t
eix transversal-barri
eix transversal-barri
la plaça
El bosc de Can Feu
nodes activitat del projecte
equipaments del barri
ele-
sica
ada
it
s
e
s
-
EL PONT VEGETAT
L’AUDITORI
CENTRAL DE BIOMASSA
CAMÍ DEL BOSC
2. TEIXIT METABÒLIC. AIGUA, GESTIÓ DEL PAISATGE I BIODIVERSITAT
METABÒLISME URBÀ
La proposta aposta per una comprensió socio-ecològica de la gestió dels recursos en
l’arquitectura i el paisatge, desenvolupant estratègies que afavoreixin el tancament dels cicles
materials a escala local, el que es coneix com a metabolisme urbà circular. Això implica anar
més enllà de l’ús efi cient de materials locals i energies renovables per desenvolupar estratè-
gies transversals de gestió de determinats recursos materials que esdevenen clau en un espai
públic com aquest: l’aigua i la matèria orgànica.
Per superar l’actual model metabòlic actual de gestió lineal d’aquests dos vectors, que a nivell
urbà impliquen elevats consums de recursos materials i energètics així com la posterior gestió
dels residus, es proposen estratègies específi ques que reforcen l’idea central de la proposta:
rellegir el mosaic forestal també en clau metabòlica per entendre com es gestionen aquests re-
cursos a nivell biosfèric i com es gestionaven en la ciutat tradicional com a model sostenibilistes,
previs a la disponibilitat il.limitada de recursos fòssils que han permès l’actual model productiu
insostenible ambientalment.
ESTRATÈGIA HÍDRICA
L’actual model urbà tendeix a impermeabilitzar el territori a mesura que la ciutat creix, no
només en l’espai edifi cat i el la pavimentació dels carrers, sinó també en molts dels parcs
que s’han construït en les darreres dècades. Aquesta impermeabilització altera profunda-
ment el cicle de l’aigua, minimitzant la infi ltració, reduint considerablement la evaporació
des de cossos d’aigua i també la evapotranspiració de la vegetació, el que fa que cada
vegada l’escorrentia superfi cial augmenti més en volum i velocitat, augmentant els riscs de
destrosses en pics de tempestes. Els espais verds urbans eren tradicionalment regats amb
aquestes aigües de pluja, però l’urbanisme modern els ha desvinculat, conduint les aigües
de pluja al clavegueram i aportant aigua de xarxa per al reg (amb els costos de gestió que
aquests dos fets suposen). És en aquest sentit que es proposa una estratègia hídrica ba-
sada en la gestió del cicle de l’aigua a escala local del parc, des de la comprensió territo-
rial de la conca hídrica de la riera de Can Feu per a comprendre’n la seva transescalaritat.
La proposta aposta per generar un canals de recollida d’aigua, que acumulen en els punts
baixos la major part de l’escorrentia d’aigua de pluja. I es condueixen a una bassa de laminació
al Bosc de Can Feu, que poc a poc drenarà cap a la Riera de Can Feu Aquests canals actuen
com a fi laments connectors a nivell accessible per a les persones.
L’aigua de pluja que cau sobre els espais lliures es reconduïda a aquests espais de lami-
nació i emmagatzematge, reduint així considerablement la càrrega d’aigua de pluja abocada
al clavegueram en pics de tempesta.
Tots els dispositius tècnics emprats en la gestió de l’aigua mantenen com a objectiu prioritari la
continuïtat i visibilitat del cicle de l’aigua en superfície en l’espai públic com a motor ped-
agògic, d’apoderament social veïnal. Aquest factor es considera indispensable en la transició
cap a un model sostenible de gestió del cicle de l’aigua, ja que tenir coneixement de com es
gestiona el recurs resulta un pas decisiu cap a la transformació d’un paper productiu i proactiu
de les persones que habiten el barri en la gestió de l’aigua.
Sabadell té una relació històrica amb aquest recurs, amb les nombroses captacions en mines
d’aigua, en part encara avui vigents, que ha permès que la ciutadania no s’hagi desvinculat tant
de la gestió d’aquest recurs com en altres entorns urbans. El municipi gestiona actualment les
aigües de mines per al reg de l’espai públic. És per això que la proposta del parc esdevé una
oportunitat per reforçar el vincle històric de la ciutat amb la gestió de l’aigua, revisat ara des de
l’òptica de la sostenibilitat.
ESTRATÈGIA HÍDRICA RECUPERACIÓ, LAMINACIÓ I INFILTRACIÓ
CAMÍ DEL BOSC
EL DRENATGE SOSTENIBLE
• Drens fi ltrants.
• Excavacions emplenades amb materials petris que generen emmagatzenament temporal i
retorn al freàtic.
• Zones de bioretenció.
• Escocells inundables. Els medis de plantació, els escossells etc.. se han de dissenyar per-
què puguin emmagatzemar el màxim d’aigua possible.
• Superfícies permeables i/o materials fi ltrants.
EL REG
• El reg es realitza mitjançant la xarxa d’aigua del freàtic existent a Sabadell i es dissenya tot el
drenatge per tornar aquestes aigües de nou al freàtic.
• El sistema de reg adequat per als escenaris triats és el reg per degoteig soterrat i es tracten
les pendents i el subsòl per tal d’optimitzar l’aprofi tament de les aigües superfi cials.
• A cada una de les zones les aigües discorren per superfície cap a uns parterres que la recul-
len i que mitjançant la seva secció fi ltrin les aigües i la retornin al freàtic. Per a les grans pluges,
aquests parterres disposaran d’elements que condueixin les aigües cap al sistema soterrat de
drenatge.
• El reg disposa de sistemes mecànics de control segons les necessitats hídriques.
GESTIÓ DEL PAISATGE I BIODIVERSITAT
“El bosc estava travessat per dos torrents d’aigua que desembocaven a la Riereta i per tres salts
d’aigua, el més famós dels quals era el situat més al sud anomenat la Font de Sant Rol.lo. Al
costat d’aquesta font s’ubicava un gran pla, sense arbres, anomenat el Pla de la Font. Més al
nord hi havia el Pla de l’Amor rodejat de pins de gran alçada”.
(Escrit d’Antonio Santamaria descrivint el Bosc de Can Feu)
La millora urbana de Can Feu - Gràcia ha de formar un continu d’espais verds i recorreguts que
des del Parc de Can Gambús-parc de Can Feu arribin a l’Espai Central de Sabadell a través de
c/ Sant Cugat i/o Horta Novella.
Els espais verds han de ser espais saludables, amb confort de qualitat ambiental i fent atractiu
el recorregut a peu i en bicicleta, reforçant l’estructura en xarxa verda a Sabadell. Un seguit
d’àmbits urbans que es trobin a mig camí entre la urbanització densa característica de la ciutat
i l’espai verd lliure que suposin una connexió entre la ciutat i el territori. Aquest àmbit de car-
acterístiques intermèdies tindrà un valors paisatgístics molt grans i també té un rol ecosistèmic
considerable.
zona de bioretenció cuneta vegetal
calaix del tren FGC
conducció aigues pluvials
graves
filtració graves
dipòsit recuperació de aigues pluvials
sistema de reg
CAMÍ DEL BOSC
MOSAIC AGROFORESTAL
EL BOSC Restauració de l’antic Bosc de Can Feu.
Es proposa una diversitat d’espècies locals en els marcs de plantació per a afavorir una major
biodiversitat amb una conseqüent millora en el manteniment per evitar plagues.
Bosquets de Pinus pinea, Quercus ilex, Pinus halepensis, Quercus cerrioides i Celtis australis
(baixa densitat), Fraxinus angustifolia (baixa densitat) en espais mes humits.
Nivell arbustiu de sotabosc amb Arbutus unedo, Pistacia lentiscus, Quercus coccifera Rhamnus
alaternus, Crataegus monogyna, Viburnum tinus.
Nivell planta mes petita de sotabosc: Lavandula stoechas, Erica arborea, Erica multifl ora, Rosma-
rinus offi cinallis, , Cistus albidus, Cistus monspeliensis, Cistus salvifolius.
Terrassats amb murs de pedra seca que afavoreixen el desenvolupament de micromamífers,
rèptils i amfi bis, Els bancals es poden replantar amb espècies que necessiten poca terra: Thy-
mus vulgaris, Satureja sp., Iris germanica (fl ors blanques i blaves), crespinells (Sedum sp., hi ha
espècies per sòls calcaris i per sòls silícics), Gladiolum illyricum, Narcissus sp.
Caixes-niu d’espècies emblemàtiques (rapinyaires nocturn, aus insectívores...) i zones amb men-
jadores per a que la gent pugui observar i conèixer les espècies principals.
LES CLARIANES DEL BOSC prats de llistonars
Són espais d’elevada biodiversitat. La seva gestió consistirà en l’eliminació exhaustiva d’espècies
exòtiques invasores i el control periòdic per eliminació (no sistemàtica, però sí puntual) de rebrots
o regeneració natural de pi blanc i pi pinyer.
Proposem dotar-los d’hotels d’insectes per afavorir insectes pol.linitzadors, zones amb plantes
nutrícies específi ques per afavorir les papallones.
El manteniment principal, si és necessari, són les segues mecàniques
PLANTACIONS SOBRE LA LLOSA DEL TREN Viables en poca fondària de terra.
ARBRES DE PORT PETIT com l’Acàcia retinoides, Acàcia salina, Arbutus unedo Betula pen-
dula “youngil”, Cercis siliquastrum, Fraxinus excelsior, Platanoides ‘Globosum’. També proposem
arbres fruites de conreu tradicional (mida petita) com Citrus aurantium, Citrus deliciosa, Citrus
limon, Malus fl oribunda, Prunus × eminens ‘Umbraculifera’ (P. fruticosa ‘Globosa’), Prunus cera-
sifera ‘Pissardii’ (‘Atropurpurea’).
ARBUSTIVES com l’Arbutus unedo, Budleia davidii, Chamaerops humilis, Coronilla valentina
“Glauca”, Cotoneàster horizontalis, Eleagnus pungens (Eleagno), Escallonia machrantha, Gaura
lindheimeri, Grevillea rosmarinifolia ”jenkinsii”, Hypericum calycium, Lantana montevidensis, La-
vandula angustifl ia, Photinia fraseri “Red rubin”, Pistacea lentiscus, Pittosporum heterophyllum,
Phornium tenax, Rosmarinus offi cialis, Teucrium fruticans, Tamarix gallica, Viburnum opalus, Vi-
burnum tinus.
PLANTACIONS QUE COMPLEMENTEN LES VORES DE LA PLATAFORMA
Conreus mediterranis arboris tradicionals: fi gueres, ametllers, garrofers, oliveres, vinya, avellan-
ers, magraners, nesprers, serveres, albercoquers, cirerers...,
ZONES HUMIDES: Macròfi tes que afavoreixen els processos de fi todepuració en la bassa de
laminació de Can Feu (joncs, espadanyes, lliris grocs, cues de cavall). Arbres de ribera com
Alnus glutinosa ,Celtis australis, Fraxinus angustifolia. Arbustives com Sambucus nigra, Myrtus
communis, Salix cinérea, Eleagnus pungens, Erica multifl ora, Euphorbia dendroides.
CAMÍ DEL BOSC
2. TEIXIT URBÀ. MOBILITAT SOSTENIBLE
Per tal que la intervenció urbana sigui un èxit plantegem una adaptació de les DIFERENTS XARX-
ES a tots les canvis plantejats.
XARXA D’EIXOS CÍVICS I POTENCIACIÓ DELS ITINERARIS A PEU
L’objectiu en aquests espais, és revertir la prioritat que té el vehicle privat respecte al vianant. Es
vol que sigui el VIANANT EL QUE TINGUI PRIORITAT respecte les altres funcionalitats. El vianant
ha de tornar a ocupar l’espai que tradicionalment ha ocupat el cotxe i que en molts casos actual-
ment està sobredimensionat. El vianant s’ha d’apropiar d’aquests espais i els eixos cívics s’han de
convertir en aquells eixos aglutinadors d’activitat, ja ve sigui perquè connecten parcs i /o places
o ja ve sigui perquè connecten equipaments o perquè són carrers amb molt de teixit comercial.
Aquests eixos s’han de dotar d’elements que MILLORIN L’HABITABILITAT del seu espai públic,
amb presència de mobiliari urbà, vegetació, espais de joc, bona il.luminació i eliminació de bar-
reres arquitectòniques.
Plantegem DOS EIXOS CÍVICS molt clars. Un eix cívic que aniría de SO a NE format pel CAMÍ
DEL BOSC de Can Feu. Aquest ens connecta el bosc de can Feu amb el centre de Sabadell a
través també del carrer de l’horta Novella i del carrer de Sant Cugat, i un altre en direcció NO a
SE format pel CARRER DE PERMANYER i que connectaria tots els equipaments de la superilla,
amb el Parc de Catalunya i el Parc Central
XARXA D’AUTOBUSOS I TRANSPORT PÚBLIC (FGC)
La xarxa d’autobusos potencia una MOBILITAT MÉS SOSTENIBLE per l’interior de Sabadell.
Aquesta xarxa ha d’estar ben connectada amb les estacions de tren i ferrocarrils i ha de donar
servei als equipaments. En aquest sentit pren gran importància el NODE INTERCANVIADOR
entre la xarxa de bus i la parada de Ferrocarrils de la Generalitat. En la proposta l’eix de la Carretera
de Molins de Rei és un eix vertebrador per la xarxa d’autobusos, i és en el seu pas per davant de
la parada de FGC, a la Plaça Anselm Clavé, on s’hi proposa una parada a mode d’intercanviador
per realitzar una bona connexió a l’estació. Actualment L’ESTACIÓ DE FGC ha deixat de tenir un
caràcter perifèric i passa a tenir un PAPER CENTRAL, inclús arriba a esdevenir un metro intern
de Sabadell. L’APARCAMENT de l’estació deixa de tenir sentit. No es vol generar un increment de
la mobilitat amb vehicle privat que vingui de fora de Sabadell i que entri fi ns aquest punt de nova
centralitat, i no es vol que la pròpia gent de Sabadell hi accedeixi amb vehicle privat. El projecte
planteja un canvi de mode de transport. Això permetria desfer el tap que actualment exerceix
aquest aparcament i millorar la permeabilitat entre el centre de Sabadell i el Passeig del Bosc de
Can Feu. Moltes d’aquestes places es poden suprimir i d’altres es poden reubicar en els carrers
transversals, però sempre dins de la lògica arquitectònica de la pròpia secció.
LA XARXA D’AUTOBUSOS ha de donar bon servei sobretot als equipaments, i NO HA DE CIR-
CULAR per les vies amb prioritat pel vianant (EIXOS CÍVICS). El projecte planteja una modifi cació
de la xarxa en el seu pas pel carrer Permanyer i passa al carrer de la Reina Elionor, en el sentit
ascendent de la seva marxa.
L’objectiu fi nal, es tracta d’aconseguir una xarxa ben connectada i efectiva que serveixi d’alternativa
real al vehicle privat.
EIXOS CÍVICS - CIUTAT
CAMÍ DEL BOSC
XARXA DE BICICLETES
La Xarxa de bicicletes es presenta com a una ALTERNATIVA REAL de mobilitat que permet
alliberar els carrers de Sabadell de molt del trànsit amb vehicle privat actual. Aquesta xarxa ha
d’estar ben connectada i es presenta de TRES MODALITATS DIFERENTS.
Per una banda hi haurien les vies ràpides amb prioritat per la bicicleta. Aquestes serien les VIES
AMB CARRIL BICI en la calçada o en un espai propi segregat, com per exemple el que es
proposa al Passeig de can Feu, donant continuïtat fi ns a l’Av. D ‘Arraona, amb un carril segregat
en cada sentit de la marxa, o com també és el cas del carril bici del carrer Pintor Borrassà,
en el que es proposa un carril bici segregat en sentit contrari a la marxa del vehicle privat. De-
sprés hi haurien les VIES ON LA BICICLETA I EL COTXE COMPARTEIXEN L’ESPAI, serien
aquelles vies amb limitació de velocitat a 30km/h, com per exemple en el sentit de pujada del
carrer Borrassà i fi nalment hi haurien els ESPAIS CICLABLES, espais de convivència entre la
bicicleta i el vianant. En aquests espais el vianant té preferència, però la bicicleta hi pot circular
a velocitat reduïda 10km/h i sense prioritat. Els espais ciclabes serien per exemple els eixos
cívics, del Passeig del Bosc de Can Feu i del carrer Permanyer. Aquests carrers tenen una
amplada i hi passen tal nombre de persones que la relació entre aquests dos valors fa que no
es produeixi el confl icte entre la bicicleta i el vianant.
XARXA DE VEHICLE PRIVAT
Finalment ens trobem amb la xarxa del vehicle privat. El projecte planteja una JERARQUIT-
ZACIÓ de les diferents vies per tal de classifi car-les i dotar-les de la seva funció bàsica. Per
una banda les VIES BÀSIQUES com el Passeig de Can Feu, o la Rambla d’Ibèria o la Crta
de Barcelona- Terrassa o fi nalment el carrer Viladomat, que serien aquelles que serveixen per
anar d’un costat a l’altre o per entrar i sortir de Sabadell. Per altra banda tindriem les VIES LO-
CALS, que serien aquelles vies que serveixen per estructurar un barri, o bé per fer-hi passar
un autobús o un carril de bicicleta com la Carretera de Molins de Rei, o el carrer Reina Leonor,
o fi nalment el carrer Caresmar. Per últim hi hauria les VIES VEÏNALS. Aquestes són les vies
que per la seva característica actual, només serveixen als propis veïns del mateix carrer, serien
punts d’origen i destí, aquestes serien molt nombroses, un exemple d’elles podrien ser els
carrers Cellers o Riu-Sec.
A part tenim la CATEGORIA D’EIX CÍVIC, que actua com element de pacifi cació en les vies
veïnals, passant a ser vies on el vianant té la prioritat per davant del vehicle. Aquesta organit-
zació de les vies, ens permet generar espais on l’interior es mostra més pacifi cat. Un exemple
d’això el tenim en les DUES SUPERILLES. Una, formada pels carrers basics o locals que la
delimiten, com els carrers Pau Claris, Viladomat, Federic Soler i Jacint Verdeguer, i que en ella
hi creuen els carrers Permanyer i Carretera de Molins que en el seu pas passen a ser carrers
pacifi cats. L’altra, delimitada per la carretera de Molins, la carretera de Barcelona i el carrer
Rosales i en el seu interior hi hauria carrers pacifi cats com el carrer Pintor Pradilla.
Un altre exemple el tenim en el propi passeig de la cobertura, EL CAMÍ DEL BOSC. En aquest
últim la reordenació de la mobilitat proposa un passeig on els carrers laterals només serveixin
per accedir als habitatges amb aparcament. Els laterals del passeig on no hi hagi habitatges,
tot i ser accessibles per bombers i serveis de seguretat, no tindran vial longitudinal. Aquest
escenari, ens dibuixa un passeig on es trenca la continuitat del vial lateral, en el seu costat
nord,carrer Enginyer Playà, i que pràcticament no existeix vial lateral en el seu costat sud, carrer
de Fraser Lawton.
SUPERILLA C/ PINTOR PRADILLA
SUPERILLA C/ PERMANYER
PASSEIG DE CAN FEU
CAMÍ DEL BOSC
LA SECCIÓ que es proposa pel camí del Bosc és de PLATAFORMA ÚNICA, això també
s’inclouen els carrers de Fraser Lawton i Enginyer Playà. La prioritat sempre és del vianant, hi
hagi vial d’accés als habitatges o no. Es planteja una secció on no hi ha tractament diferenciat
de l’espai de pas del vehicle, respecte del vianant. L’objectiu d’això, així com el fet de no posar
pilones, és deslegitimitzar la prioritat de pas del vehicle. Aquest s’ha de sentir en un espai forà i
que ha de anar a una velocitat reduïda a 20kmh.
El vianant sempre ha de tenir preferència, i com a tal també ha de gaudir dels RECORREGUTS
MÉS FÀCILS I RECTES POSSIBLES, com és el pas del creuament del Passeig del Bosc de
can Feu amb la Rambla d’Ibèria. En aquest punt es redibuixa el pas de vianants amb l’objectiu
d’acompanyar el vianant en el sentit longitudinal del passeig. Aquest recorregut longitudinal,
també es veu reforçat per la presència d’alguns elements a mode d’il.luminació o vegetació que
creuen la rambla d’iberia.
En el passat la via del ferrocarril exercia de tall dels vials transversals entre els barris Gràcia i
Hostafrancs. Actualment amb la cubrició, aquest COSIT ENTRE ELS DOS BARRIS, només
ha de permetre la connectivitat transversal A PEU O AMB BICICLETA, ja que en el passat, ja
no era possible fer-ho en cotxe.
L’adaptació de forma coherent i coordinada de totes aquestes xarxes, fan que el guany d’espai
públic aconseguit per a ciutadania pugui funcionar sense alterar als propis veïns del barri i els
de Sabadell i serveixi de motor pel propi desenvolupament de la zona.