número 5, curs 2013/2014

La CalaixeraLa revista de la comunitat educativa de l'INS Baix Montseny

Visita al castell de Montsoriu • Martí Boada parla sobre l'Antàrtida

Nova optativa de còmic • Rosa Toran parla sobre l'exili

Sumari

Editorial 2Activitats

Vells camins amb passes noves 3Anem a Sant Guillem! 4Un tastet de judo a educació física 4Sortida a Olzinelles 5Visita al castell de Montsoriu 6Sortida de cohesió 3r ESO 7Xerrada Institut Guttman 8Xerrada Marató de TV3 8No em ratllis! 9Excursió al Montseny 4t ESO 9Xerrada sobre l'Antàrtida 11Exposició de geologia 12T'enyorem, Miquel Martí i Pol 12Rosa Toran parla sobre l'exili 14

OpinióQuines sortides proporcionen els cicles formatius? 15Una data crucial 16Els fets de 1714 i la situació actual 1611 de setembre de 1714 16

La biblioteca informaEl bibliobús, passat i present 17

Grup de hip­hop a l'institut 18

EntrevistesA Artur Obach 18A Jesús Roldán 19

Nova organització a 1r d'ESO 20Fotos de grups 1r ESO 21L'AMPA informa 23Aula d'acollida

Receptes del món 24Passatemps

Sudokus en anglès 25Mots encreuats 26Sopa de lletres 26

Còmic a 2n d'ESO 27

Redacció i distribució: Institut BaixMontseny, ctra. de Campins s/n ­ 08470Sant Celoni (Vallès Oriental) • Edició:Comissió de premsa de l'INS Baix Mont­seny • Redacció d'aquest número:Alumnes, professors i membres de lacomunitat educativa de l'INS BaixMontseny • Maquetació: Francesc Pina •www.insbaixmontseny.cat

1

Editorial

Pensant en els altres

Fa pocs dies algú em va enviar undocumental sobre la pràctica educativad’un mestre japonès de 4t de primària enuna escola del Japó. El documental estitula “Pensant en els altres” i es vaemetre al 60 minuts de TV3 ara ja faalgun temps.Aquest mestre diu sovint als seusalumnes que l’objectiu de la vida és serfeliços i que, a l’escola, també s’hi ha deser feliç. Però aquesta felicitat no ésgratuïta, sinó que, segons ell, només hi hauna forma d’assolir­la. I aquesta és“pensant en els altres”. D’aquesta forma, ia través de l’exercici de l’escriptura decartes que els alumnes llegeixen en veualta als seus companys, el mestre intentaque els alumnes, per una banda, siguincapaços d’expressar els seus propissentiments i, per l’altra, desenvolupinl’empatia vers els sentiments dels altres,fins el punt d’aconseguir que, tots icadascun dels membres de la classesàpiguen posar­se en el lloc de l’altre.Aquesta pràctica, realitzada de formaguiada i reflexionada, porta a la classe auna gran cohesió, a un sentiment de fortapertinença, a la solidaritat i a realitzaraccions de forma voluntària pel sol fet de“fer feliços” als altres.

Així doncs, pensar en els altres i mesurarles nostres accions, valorant si lesconseqüències de les mateixes produiranun benefici més enllà de nosaltres, enscondueix a la felicitat, a un benestar nomesurable en termes materials i ensajuda també a desenvolupar la nostraintel·ligència emocional i interpersonal i,al mateix temps, ens ajuda a reflexionarsobre nosaltres mateixos, sobre quinsvalors afegits o talents tenim com apersones i de quina forma podem posar­los al “servei de” i, així, contribuir a lamillora del nostre entorn.

Qualsevol forma de voluntariat és unaforma de “pensar en els altres”, és un“dedicar el temps propi” a fer unbenefici a altri, és un “sentir­se partde” i un “implicar­se” solidàriamentsense esperar res a canvi. I això, sifem cas de la filosofia del mestrejaponès, és una forma de ser feliços.Hi ha qui diu que “només es té allòque es dóna” i, per tant, donarfelicitat als altres revertirà segur enla nostra pròpia felicitat.

I si un dels objectius de l’escola ésformar ciutadans responsables iimplicats, individus que, des de lapròpia llibertat, decideixen fer el bé,què millor que fomentar el voluntariataprofitant que l’adolescència és unade les etapes de la vida on l’individuté més capacitat emocional i, pertant, més capacitat tambéd’empatitzar amb la resta i, alhora, ésl’etapa on es construeix lapersonalitat, un moment crucial quepot arribar a determinar el seu futurcom a individu “ben” o “mal” integraten el seu entorn.

I això és, ni més ni menys, allò quefem al nostre centre, l’Institut BaixMontseny, on, any rere any,augmenta l’alumnat voluntari per a larealització de diferents tasques decontribució, tant internes de centrecom de col·laboració amb el municipi.Així doncs podem fer esment d’aquellalumnat que, ja per segon anyconsecutiu, ha participat enl’organització de la “Marató delMontseny”, d’altre que ha participaten les plantades de gegants deVallgorguina i Sant Celoni, d’altre queparticiparà en l’experiència de visitarel camp de concentració nazi deMathausen per tal de poderaprofundir en el destí de les personesde la nostra comarca que hi van serdestinades i fer un treball posterior dedivulgació, sense oblidar­nos de

2

l’alumnat de 4t d’ESO que participarà en lalectura de contes a l’escola bressolmunicipal “El Blauet” en horari també nolectiu, ni aquell l’alumnat que ja no és alcentre i que, de forma voluntària, ve aexplicar la seva experiència, després delseu pas per l’institut, a alumnes de 4td’ESO i a alumnes de 2n de BAT per tald’ajudar­los a decidir quin camí seguirdesprés dels estudis obligatoris ipostobligatoris.

Dins l’horari lectiu seguim comptant ambalumnat que es brinda a explicar contes ala biblioteca en horari de pati així comaquell alumnat que participa com aorganitzador d’activitats en les festes delcentre.

I, com a novetat, aquest curs 2013­14s’ha iniciat una tasca de voluntariat perpart dels alumnes de la matèria d’Ètica de

4t d’ESO que consisteix a donarsuport a alumnes de 2n, ajudant­losen diferents tasques curriculars, i unaltre grup d’alumnes de 3r d’ESO que,dins la matèria de ciutadania, hanentrat a formar part de la xarxa devoluntariat municipal de Sant Celoni,tot dedicant una setmana del seutemps ajudant en diferents serveistals com les escoles de primària,l’associació neurològica i el centre dedia, entre d'altres.

No hem d’oblidar tampoc que, darrerad’aquest alumnat hi ha també elsuport voluntari de professors,famílies, i una xarxa municipal que fapossible aquest creixement i interèsdels nostres joves per dedicar part delseu temps a “pensar en els altres” totconreant la recerca de la felicitat.

Teresa Borotau CastroDirectora de l’Institut Baix Montseny

Activitats

Vells camins amb passes noves

Els passats 6 i 14 de novembre vaminiciar el projecte "Vells camins ambpasses noves", gràcies a la col·laboraciódel Centre Excursionista de Sant Celoni.L´objectiu d´aquesta iniciativa ésconèixer la riquesa de l´entorn del nostreinstitut. Això permet alhora el treballinterdisciplinar de les àrees de Naturals,Socials i Educació física. En aquestaprimera ocasió van fer la sortida els de

primer d´ESO. El recorregut va ser de16 Km i vam passar per l'ermitaromànica de Santa Magdalena, fins aarribar al castell medieval deMontclús tornant per Sant Esteve dePalautordera. Properament esdescobriran noves rutes.

Olga BeguéDepartament d'Educació Física

3

Anem a Sant Guillem!

El 20 de setembre vam anar des del’institut fins a Sant Guillem caminant.Vam sortir a les deu i vint­i­cinc del’institut i vam començar a caminar . Noanàvem per classes sinó que anàvembarrejats entre tots els de 1r d' ESO. Jovaig anar gairebé tot el camí amb unanena que va a la meva classe, i queabans també anàvem juntes al Pallerola,però no només anava amb ella sinó quevaig parlar i caminar amb altres nens.

Vam parar un parell de cops perdescansar i per esmorzar una mica.En arribar a una petita ermita vam parar.Ja havíem arribat ! Jo vaig acabard'esmorzar i després vam començar a ferunes activitats:­ caminàvem barrejats i quan deien“stop” ens havíem d'ajuntar per classes ifer la lletra que ens demanaven;­ amb una corda posada en forma decercle, ens havíem de col·locar tota laclasse dins, sense que ningú se’n sortís;­ per últim, uns relleus.

Ens van deixar una hora lliure: jovaig parlar amb unes amigues.Per últim vam formar­nos per classei vam començar a caminar pertornar a l'institut.

Andrea Moreno (1r d'ESO A)

Un tastet de judo a les classesd'educació física

Per segon any consecutiu el club de judoBaix Montseny ha ofert durant aquesttrimestre una classe de promoció deljudo dintre de les classes d´educaciófísica a 1r d'ESO. L´objectiu d´aquestaactivitat és donar a conèixer aquestesport i la seva filosofia i tenirl´oportunitat de poder practicar algunatècnica bàsica. Els alumnes que tinguininterès per aquest esport poden apuntar­se a una activitat extraescolar queofereix el centre.

Departament d'Educació Física

4

Sortida a Olzinelles

El passat 20 de setembre tots elsalumnes de 2n d'ESO vam anar aOlzinelles d'excursió. Era una excursiópensada perquè ens coneguéssim totsentre nosaltres i per fomentar elcompanyerisme.Vam anar per un camí de bosc molt bonicfins arribar a un prat al costat d'un pont,i aquí ens vam quedar a descansar iesmorzar. Després vam jugar al mocadori una mica al futbol, i molts van estarparlant amb els amics. Vam tornar per unaltre camí i va ser menys cansat perquèera tot de baixada.

Ens vam trobar amb una masia i vamaprofitar per fer­nos unes fotos degrup. Continuant el camí vam arribar al'Esclat, que era el punt de trobada i elpunt final per a molts de nosaltres.D'altres companys van continuar camícap a l'institut amb els tutors.Tot va anar molt ràpid perquè ens hovam passar molt bé.M'ha agradat molt el camí, lavegetació... Potser el camí era unamica llarg, però ha valgut la pena.També ha estat bé conèixer millor elscompanys que no són a la teva classe.

Berta i Olga

... Vam pujar moltes pujades...

... Pel camí, els meus millors amics i jovam començar a cantar “I want to befree”...Ariadna

...El dia abans en Sebas ens va dir queens descarreguéssim als mòbils unaaplicació que marca el desnivell, ladistància i el recorregut que fas en unmapa...Sale

...De tornada va haver­hi molt mésbon rotllo entre nosaltres......A mi personalment m'ha agradatmolt perquè és una altra manera deconviure amb els teus companys forade l'escola...Marina

...Feia molta calor i tots estàvemsuats......Vam anar caminant i caminant...Clàudia

5

Visita al castell de Montsoriu

El dimecres dia 13 de novembre elsalumnes de 2n d’ESO de l’institut BaixMontseny vam anar amb autobús aArbúcies, on vam visitar un museudedicat al castell gòtic de Montsoriu.Vam veure un vídeo relacionat amb eltema i ens van ensenyar una maquetadel castell. Després vam fer una visitaturística pel castell i ens van explicar perquè estava situat dalt d’un turó, compodia resistir un setge, i moltes méscoses de les quals en vam fer fotos.Si voleu saber més coses sobre aquestcastell, podeu visitar la pàgina web:http://www.montsoriu.cat

Guillem Lahiguera (2n d'ESO C)

6

Sortida de cohesió 3r ESO

El passat dijous dia 10 d’octubre tots elsgrups de tercer d’ESO vam gaudir d’unaagradable i lúdica sortida que va durartot el matí i en la que vam caminar vuitquilòmetres aproximadament, comptantl’anada i la tornada.Vam anar fins a una esplanada en plenanatura, a la Vall d’Olzinelles. Allà vamrealitzar diverses activitats divertides,per grups. Vam jugar al “vine i vés­te’n” ial “joc del mocador”.En aquest últim joc, dos equips quetenen el mateix número de membres escol·loquen a banda i banda d’una personaque sosté un mocador.

Quan aquesta diu un número, les duespersones dels diferents equips que eltenen assignat han d’anar corrents aagafar el mocador.També vam fer un joc en el que ensvam lligar els peus amb els nostrescompanys i vam haver de coordinar­nos per caminar.Va ser una sortida molt divertida i quecrec que va assolir el nostre objectiu:fer que la nostra relació com a grupmillorés.

Arnau Manero i Caballeria (3r d'ESO C)

7

Xerrada Institut Guttman

El passat 20 novembre va venir unmembre de l'Institut Guttman a fer­nosuna xerrada sobre la prevenció delsaccidents de trànsit i a explicar­nos elseu cas. L'institut Guttmann és unhospital de referència per al tractamentmedicoquirúrgic i la rehabilitació integralde les persones amb lesió medul·lar,dany cerebral adquirit o una altra grandiscapacitat d'origen neurològic.La xerrada va ser molt interessantperquè va servir per conscienciar­nos ifer­nos reflexionar sobre la importànciade la vida i de les conseqüències que pottenir una imprudència amb un cotxe, unamoto o bicicleta. Ens va quedar clar queels trajectes curts són els més perillososperquè de vegades no prenem mesuresde seguretat com posar­nos el casc, elcinturó...En Jaume, que va amb cadira de rodes favint­i­cinc anys, ens va explicar el seucas i com és el seu dia a dia i la sevavida personal. Malgrat tot, un exemplede vida i de superació.

Després de la xerrada estàvem unamica afectats perquè no som conscientsque la vida ens pot canviar en qüestióde segons i de vegades va bé pensar­hiabans de cometre qualsevolimprudència.

Alumnes de 3r d'ESO

Xerrada Marató de TV3:Les malalties degeneratives

El passat dijous 14 de novembre alsalumnes de 4t d’ESO ens va visitar unespecialista en el tema que ens va feruna xerrada sobre la marató de TV3.Aquesta marató, que consisteix arecaptar diners per ajudar la gent quemés ho necessita, es dedica aquest anyal món de la neurologia; ens va explicarque hi ha molta gent amb malaltiescròniques que no tenen cura, i aquestesmalalties existeixen perquè hi haneurones que de vegades no actuen deltot bé. Ens van projectar un vídeo onsortien diverses malalties neurològiques;també hi sortien els propis afectats, queexplicaven com viuen, què fan, com elsajuden,… per exemple l’Alzheimer(Pasqual Maragall pateix aquesta malaltiai sortia al reportatge), el Parkinson,

l’esclerosi múltiple o la paràlisicerebral. A continuació vam veure unpower point que ens explicava unamica més a fons cada malaltia quehavia sortit al vídeo anterior.Ens vam adonar que mai podem saberquan ens pot afectar a nosaltres,familiars i coneguts, perquè semprepensem que aquestes coses elspassen a la gent gran, però no és així,també pot afectar gent jove, desobte, sense cap motiu.La xerrada se’ns va fer curta, perquèno vam tenir temps de fer preguntes i,de seguida va sonar el timbre del’hora següent, però va estar molt bé iens ho va explicar de manera moltclara i senzilla d’entendre. Esperemque tothom col·labori amb “LaMarató”.

Jennyfer Campos i Laura Ibáñez

8

No em ratllis!

El passat dilluns 14 d'octubre de 2013,els alumnes i tutors de quart vamassistir al teatre, a l'Ateneu de SantCeloni, per a veure la representaciód'una obra de teatre. "No em ratllis",n'era el títol i ens parlava sobre el mónde les drogues i els seus perquès.Aquesta obra ens mostrava els diferentsmotius pels quals no hauríem de prendresubstàncies d'aquest tipus, els actors hofeien i ho explicaven d'una maneraentenedora i molt senzilla.A l'escenari només hi havia tres actors,representaven tres personatgesdiferents, i ens explicaven com havienpassat la nit anterior: la ressaca, labeguda, fumar marihuana,... si havienpres altres tipus de drogues méssintètiques... tota aquesta posada enescena tenia tocs molt divertits i elsactors ho feien amb molt sentit del'humor, el tractaven amb molt respecteja que es tracta d'un tema molt seriós.Els alumnes vam aprendre i vam veure iintervenir en l'espectacle, ja que podíem

buscar finals alternatius a les històriesque ens explicaven i situacions que esdeixaven obertes a la nostraimaginació com, per exemple, noagafar la moto per sortir de festa siabans has begut massa.A l'acabar l'obra els tres actors vanacostar­se al públic i ens van fer unasèrie de preguntes, un minidebat, onvam poder parlar i dir la nostra demanera sincera i educada.El que jo opino i crec realment sobreaquesta activitat i, en especial, l'obraque vam veure, és que es va tractard'una activitat extraescolar molteducativa, orientadora i important perla nostra edat, conèixer i saber elsefectes de les drogues, com podemactuar davant certes situacions, ajudarels amics,... crec que és necessari quees facin xerrades o debats sobre aixòi, a més a més, si es representa ambaquest to d'humor.

Roser Sisó (4t d'ESO A)

Excursió al Montseny 4t ESO

El passat dimecres 30 d’octubre elsalumnes de 4t vam anar a fer unasortida de cohesió al Montseny.Vam anar a passar tot el matí a lamuntanya. Ens van pujar amb autocarfins una mica més amunt de Santa Fe; apartir d’allà pujaríem fins les Agudes. Uncop allà havíem de seguir la serraladafins arribar al Turó de l’Home.Quan començàvem a caminar, la pujadaera bastant forta; va ser tot pujadadurant més de mitja hora. Vam anarpujant fins que vam arribar a una font,on vam parar una estona per podermenjar i beure alguna cosa. Un cophavíem descansat, ens vam dirigir cap ales Agudes. Continuava sent tot pujadaperò no era tan exagerat.Un cop allà, qui volia pujava fins a daltde tot.

Els que vam pujar vam poder veureunes vistes molt maques (els Pirineus,el mar, Montserrat i altres punts deCatalunya). Per la part de darrera delcim de les Agudes hi havia una senyerapintada; alguns dels alumnes ens hivam apropar per fer­nos una foto.Un cop visitades les Agudes, vam anarcap el Turó de l’Home per la serralada;a partir d’aquí ja era un camí més fàcild'avançar. Les vistes eren increïbles. Uncop vam arribar al Turó allà ens vam ferfotos, vam estar parlant, era preciós.Després d'haver­hi estat una estona,vam començar a baixar en direcció aSanta Fe fins on estava l’autocar i javam tornar a l’Institut. Va ser unasortida bastant esgotadora, però era uncamí que al final valia la pena de veure.

Jennyfer Campos Sanz (4t d'ESO B)

9

1 0

Xerrada sobre l’Antàrtida

El dijous 31 d’octubre va venir en MartíBoada a fer una xerrada sobre l’Antàrtidaa l’ institut, per als alumnes de biologiade quart d’ESO, primer i segon debatxillerat.En Martí Boada és un científic ambiental igeògraf, ha escrit una seixantena dellibres, va guanyar el Premi Global 500Roll of Honour, de les Nacions Unides,que li va ser lliurat pel mateix NelsonMandela; és, de fet, el primer català queguanya aquest premi. Ha fet moltesexpedicions per tot el món, però sobretotpel continent llatinoamericà i cada anyva a l’Antàrtida per estudiar el canviclimàtic.Va començar la xerrada aconsellant­noscom a futurs científics i explicant­nos elpoder de les crítiques, que et fan millorarcom a professional.Encara que no va tenir temps suficientper explicar­nos tot el que volia, ens vafer un tastet d’allò que fan a l’Antàrtida,amb anècdotes pròpies dels seusviatges.Ens va explicar que l’Antàrtida és l’únicterritori que de moment no és de ningú ique està al servei de la ciència i la pau.Paradoxalment, a part de basescientífiques, també hi ha bases militarsdels països que en pretenen tenir elcontrol donat que és un territori on hi hamolts interessos econòmics ja que hi haor, petroli i platí. Espanya té dues basescientífiques i una militar.

El primer home que va arribar­hi va serRoald Amundsen, però la primeraexpedició espanyola va ser liderada peruna dona catalana, amiga de MartíBoada, Josefina Castellví. L’Antàrtidapot arribar a estar a ­89ºC. El 98% del’Antàrtida és gel amb una capa quepot arribar a 4 km de gruix, perònormalment en fa 1,5 km.Una de les activitats econòmiques mésproductives és el turisme, que és deluxe. Aquest comporta un greu costambiental, ja que una molsa trepitjadatardarà 200 anys a regenerar­se; amés, els pingüins reben molèsties.També s'hi introdueixen noves espèciesvegetals dels altres continents, ja queinconscientment es transporten lesllavors (per exemple al “velcro” de lesjaquetes o a la sola de les botes). Unade les tasques d’en Martí Boada ésestudiar el cost ambiental dels turistesa l’Antàrtida. Puc dir en nom de totsels alumnes que en Martí Boada és ungran científic, no només pels seusconeixements, que no són pocs, sinóper la seva gran virtut a l’horad’explicar­te­les. Té una gran passiócap a l’Antàrtida, ell mateix ensconfessà que cada cop que veu elsseus paisatges plora d’emoció.Encara que se’ns va fer massa curt, vatenir temps per endinsar­nos enl’Antàrtida, i explicar­nos breument enquè consisteix el seu treball allà i liestem molt agraïts.

Núria Mata (2n de BTX B)

11

Exposició de geologia

El passat 8 de novembre les alumnes de1r de batxillerat de l’optativa Ciències dela Terra, acompanyades pel seuprofessor, vam anar a Barcelona, aveure una exposició sobre geologia. Vaser una excursió improvisada i forad’horari escolar, ja que era d’interèspersonal. S’hi exposaven, sobretot,pedres precioses però també hi haviafòssils. A més, s'oferien alguns tallers.Nosaltres vam poder participar en untaller que consistia a extreure or de lasorra de riu, a partir de l’aigua i una“batea”. Després de buscar les partículesd’or a l’aigua, en vam agafar una mostracadascuna i les vam observar almicroscopi.

A part de les exposicions i el taller, hihavia parades de museus com perexemple, de mamuts, on donaven unainformació més didàctica i on etconvidaven a anar al museu perinformar­te de temes més concrets.Vam quedar un pèl decebudes ambl’exposició, perquè esperàvem unaexposició més didàctica i amb méstallers, i el que hi havia allà era mésdestinat al comerç i no tant al’educació. Però cap de nosaltres vadubtar a poder­se endur un record del’exposició i vam aprofitar l’oportunitatper comprar­nos unes dents de tauró iun trilobit (fòssil).

Andrea Sánchez, Andrea Fernández,Naiara Rojas i Ariadna Gestí (1r BTX C)

T’enyorem, Miquel Martí i Pol

El passat 30 d’octubre, els alumnes de 2n deBatxillerat d’Història de l’Art i LiteraturaCatalana, vam poder visitar l’exposiciócol·lectiva que es feia a la Rectoria Vella,enrecord a Miquel Martí i Pol en el desèaniversari des que ens va deixar.La Glòria Auleda i en Martí Pey, dos delsartistes que participen en l’exposició, van serels que ens van fer una visita guiada de lesobres de diferents artistes que intentenreflectir en les seves obres d’art el missatgeque transmeten alguns dels poemesd’aquest gran poeta català.Vam poder veure les obres d’ Àgapit Borràs

o Rob Dubois, Carles Puche, Stefano Pudu,Xavier Santos, Vicens Mascarell, ÀngelsFiguerola, la Glòria Auleda i el Martí Pey,amb tota la diversitat de tècniquesartístiques i materials que utilitzen en larealització de les seves obres: esculturesfetes amb granit (La Fàbrica), amb coure(Les 5 pomes), amb fusta, aquarel·la,pintura a l’oli, tinta xinesa, llapis grafit,collages, retail, fotografia i vídeo.Amb aquesta mostra, els diferents artistespretenen fer un homenatge al poeta deRoda de Ter, acompanyats per algunes deles poesies més conegudes de l'autor.

Meritxell Martínez (2n de BTX A)

1 2

D'altra banda, els alumnes de 2n ESO també vanvisitar l'exposició sobre Miquel Martí i Pol. La visita elsva donar l'oportunitat de veure els treballs gràfics queels seus companys de l'institut havien preparat un cursabans com a contribució a l'homenatge de l'escriptor.Va ser una visita curta però carregada de continguts ireflexions (visita a les obres d'art exposades,visualització d'un documental amb guió de Martí iPol...). L'activitat es va acabar amb la participacióactiva de tots els alumnes en un taller en què haviend'expressar­se a través del dibuix. El repte eraimportant, i tots van treballar amb ganes!

Lourdes Cavada

1 3

Rosa Toran parla sobre l'exili

El dia 8 de novembre de 2013 ens vanvisitar la Rosa Torán, historiadora, i laFina Ferrando, antiga professorad’història de l’institut, per fer­nos unaxerrada sobre l’exili durant la guerra civilespanyola.L’exili de la guerra civil és el més gran dela història d’Espanya. Quasi 500.000persones varen abandonar les seves llarsel 1939, però més concretament entre elgener i el febrer. En un principi varen serbenvingudes a França, tot i que enaquella època França passava per un malmoment econòmic i els refugiats erenvistos com a competència. Amb el canvide política francesa i juntament ambl’ambient prebèl·lic de la Segona Guerra

Mundial, França va buscar el suportd'Espanya per a la S.G.M., intentàcomprar Franco mitjançant beneficis aaltres països, amb armament, etc i enun no res s’inicià el “desastre”: Françaassignà els espanyols exiliats (tambéd’altres països que no tenien res aveure amb la situació espanyola) encamps de concentració a França, desd'on posteriorment molts serien enviatsa l’Alemanya Nazi, a camps comMathausen o Bergen­Belsen.En resum, una xerrada molt interessanti extensa sobre l’exili republicà al’estranger que ens va fer adonar de ladura vida que van tenir alguns.

Marc Colomé (2n de BTX B)

1 4

Opinió

Quines sortides proporcionen els ciclesformatius?

Vivim en un país molt industrialitzat.Com a la majoria dels estats de la UnióEuropea, pertanyem a una societattecnificada i fortament consumista. Aixòes posa de manifest al món del treballgenerant una demanda laboral moltespecialitzada. El que vol dir que lesfeines cada vegada són mésespecífiques. Per exemple, un mecànicd’automòbils es pot especialitzar aarreglar només la xapa i un altre nomésmotor. Abans, un mateix mecànic feiatotes dues tasques. Un altre exemple eltrobem al món de la sanitat: ja no n'hiha prou amb ser Auxiliar d’Infermeria,ara hi ha especialistes per ferradiografies (Diagnosi per la Imatge) id’altres per analítica (AnatomiaPatològica).Per donar cabuda a totes aquestesespecialitats laborals, es va reformar laFormació Professional. Els estudis ques’ofereixen abracen des del nivell N1 (elsconeguts com PQPI) fins al nivell N3(Graus Superiors), passant pels GrausMitjans ( nivell N2).Després de fer un GM, es pot accedirtant a Batxillerat com a Grau Superior. Iel que ha sigut una revolució, amb unGrau Superior no només s’accedeix a laUniversitat, sinó que es pot convalidarfins a mig any (30 ECTS).Però al món del treball calenespecialistes de Grau Mitjà que tinguinun fort coneixement pràctic suportat perun bon fons teòric. Per aquest motiu, elsestudis de Cicles Formatius poden arribara tenir uns 1000 hores de pràctiques,comptant que almenys 350 es fan a unaempresa. És a dir, hi ha un contactedirecte amb el món del treball,mitjançant les pràctiques en empresa.Però no tot són flors i violes. Si not’esforces per treure profit dels estudis, ales empreses on es fan les pràctiques es

posa de manifest la incompetència.Això vol dir que si no has après elbàsic, quan treballes es nota perquèho faràs molt malament.Els nostres cicles de GestióAdministrativa i Manteniment Electro­mecànic et permeten assolir unescompetències imprescindibles per atreballar com a secretari, adminis­tratiu, tècnic de manteniment,programador d’autòmats, direcciód’equips tècnics, creació i gestiód’empreses...Una altra característica dels estudisprofessionals és que, quan siguis grani estiguis treballant, et donenflexibilitat per compaginar els estudisamb la feina. És a dir, pots matricular­te d’assignatures soltes i anar­t’hotraient al teu ritme. També reconeixcom a estudis l’experiència professi­onal. Resulta evident que una personaque porti 20 anys treballantd’administratiu en sabrà molt del’ofici, no? El mateix ambmanteniment o altres disciplines.En conclusió, la Formació Professionalha evolucionat per adaptar­se a unasocietat moderna, industrialitzada itecnificada. Per tant, pot ser una bonaelecció de cara a planificar un futurdecent.

Jordi El Mariachet

1 5

Una data crucialLa democràcia es fonamenta en la sobiranianacional que es sustenta en el poble i laseva capacitat de decidir a través d’eleccionsi referèndums. Sembla que el governaquesta pràctica la troba anticonstitucional.Després de vint anys d’ immersió lingüística,el ministre Wert vol que tornem enrere; queretrocedim una vegada més i que enssotmetem a una reforma educativa quel’únic que aconseguirà és, segons diuen elsexperts, augmentar el fracàs escolar.Econòmicament la instauració de l’absolu­tisme a Catalunya va suposar un augmentd’impostos per a Catalunya. Actualment eldebat sobre el sistema fiscal claramentperjudicial per al territori català és clar.Sigui pels motius que siguin (econòmics,polítics, culturals...) ara mateix el sentimentd’independentisme és cada vegada més forti així ho hem vist any rere any en lesdiverses manifestacions i actes pacífics per arecordar que la mort de tots aquells catalansno va ser en va. Aquest any 2013 hem pogutassistir a una cadena humana quetravessava tot el territori, des de laCatalunya nord fins a les Terres de l’Ebre. Elsparticipants, agafats de les mans, ens hemsentit valents, acompanyats i senzillamentinvencibles. Aquest any un milió i mig depersones han fet visible una cadena que en299 anys no s’ha trencat. Tots units ambl’objectiu que el pròxim any 11 de setembreno recordem una derrota sinó que celebremuna victòria.Mar Truc de Tomàs (2n de BTX B)

Els fets de 1714 i la situació actualDesprés d'un any en què les tensions entreel govern català i l’espanyol han anataugmentant a causa d’aquest procés hasemblat que es parlava i debatia molt peròque el projecte havia quedat encallat, aixíque una gran part del poble català es vatornar a manifestar l’11 de setembre de2013, 299 anys després de la caiguda deBarcelona a mans borbòniques. Aquestcop la manifestació es va fer de formadiferent: es va muntar una cadena humanaque va creuar Catalunya de sud a nord,

però el missatge va seguir sent el mateix:que es faci una consulta com a mitjà perassolir la independència. Pel que es diu, laconsulta s’ ha de celebrar l’11 de setembredel 2014, però mentrestant la tensió entrepartidaris i detractors de la consulta no famés que augmentar fins a fer­se insoste­nible. La meva opinió és la de proposar aEspanya un canvi de la mentalitat de l’odi(si bé és cert que no tota Espanya odiaCatalunya, hi ha molts espanyols quel'estimen i accepten tal i com és) i demaneres de fer , així com una descentralit­zació de l’Estat de manera que les deci­sions que afectin a Catalunya es prenguinaquí, no a Madrid. Si l’Estat espanyol novol fer aquest canvi en la seva mentalitat ien la seva forma de governar, només veiguna sortida que és fer una consulta i que lademocràcia i els catalans parlem i decidimsobre el que volem , o no ser.Arnau Pagès (2n de BTX A)

11 de setembre de 1714Cap persona de fora de Catalunya potsentir el mateix que va experimentar elpoble català el 1714 o el que opinen elscatalans d'ara sobre aquella crueltatenvers el poble, la cultura i la llenguacatalanes; sempre es pot intentar, encaraque aquesta opinió no sigui d'un nadiu.Per molt que Felip V volgués reprimir lacultura catalana i la seva llengua, actual­ment, aquestes no s'han mort, sinó alcontrari, prosperen. I aquest progrés vaportar a la gent catalana lluitar per laindependència de Catalunya, ja que té laseva pròpia cultura, història, costums, i, elmés important, la seva pròpia llengua. Elscatalans van enfrontar­se a Felip V perdefensar aquests quatre elementsimportants que composen les ànimescatalanes. Encara que hagi perdut labatalla de l'11 de setembre, el poble catalàcelebra aquest dia, d'aquesta manera,transformant aquella derrota en un símboli una commemoració d'una lluita per, algundia, tornar a aconseguir la seva llibertat.

Vlad Shultzs (2n de BTX B)

1 6

El Bibliobús, passat i presentDintre dels actes organitzats en el marcde les Primeres Jornades de MemòriaHistòrica de Sant Celoni, dissabte dia 9es va poder gaudir de l’espectacle deRizoma Teatre L’Abanderat. El Bibliobúsdel Front, un text original de NúriaNavarro que barreja realitat i ficció,literatura i història per explicar com elbibliobús va ser protagonista d’unmoment històric sense precedents. Afalta d’altres vehicles de transport elbibliobús es va fer servir per a la marxad’escriptors i intel·lectuals catalans(Mercè Rodoreda, Joan Oliver o FrancescTrabal) cap a França.Per sort nostra, per gaudir del’experiència de pujar a un bibliobús nocal anar tant lluny. El mateix dissabte, elBibliobús Montnegre va fer jornada deportes obertes per donar­se a conèixer atothom que volgués descobrir­lo. Aquest,és l’últim bibliobús inaugurat dels 9bibliobusos que té en funcionament laDiputació de Barcelona i que recorren elspetits municipis de la província.

El servei de bibliobús garanteix quela lectura, la cultura i l’oci puguinarribar també als municipis d’entre300 a 3.000 habitants. Aquestabiblioteca mòbil disposa de més de2.000 documents en seu interior(llibres, revistes, pel·lícules, cd’s demúsica) , ofereix els serveistradicionals de les biblioteques(préstec de llibres, accés ainternet...) i organitza activitats defoment de la lectura (club de lecturaper a joves i adults, visites escolars,espectacles infants, etc.) . Una petitameravella amb rodes!Si voleu veure en acció el BibliobúsMontnegre podeu visitar­lo als poblesde Montseny, Vallgorguina, Campins,Gualba, Cànoves (entre d’altres) oseguir la seva ruta ahttps://www.facebook.com/busmontnegre

Cristina Gómez CominoBibliotecària de l'Institut Baix Montseny

La biblioteca informa

La tardor ha arribat a la biblioteca del’institut amb molts canvis i activitats.Per exemple, ja des de l’octubre, laMarta Mínguez s’ha encarregatd’organitzar la lectura de contes ambKamishibai i les investigacions deldetectiu Lluís Arquer a les Claus devidre.A més, el Bi Bloc, el bloc de la biblio, haactualitzat els seus continguts i hacanviat la seva aparença.

Us convidem a comprovar­ho a:

http://bibliotecainsbaixmontseny.blogspot.com.es/

1 7

Entrevista a Artur Obach

L'Artur Obach és un noi de 14 anys queestudia 3r d'ESO a l'INS Baix Montseny.Entre les seves aficions destaca feresport. En la següent entrevista ens diràen què consisteix l'esport que practica imoltes coses més.

1. Quin esport practiques?Curses d’orientació.

2. En què consisteixen les cursesd'orientació?A realitzar un circuit obert amb l’ajudad’un mapa amb el mínim de tempspossible.

3. Quant de temps fa que t'hi dediques?Quatre anys.

4. Per què vas decidir practicar aquestesport?Perquè al meu pare li agradava i jo vaigpensar de provar­ho.

5. Quants dies a la setmana entrenes?Cap dia.

6. Per què?Perquè per entrenar has d'anar al boscja que és impossible fer­ho a casa. Pertant, entre setmana no puc anar aentrenar perquè tinc altres obligacions.

7. Has guanyat algun premi? Quants?N'he guanyat dos, campió d’Espanyal'any 2011 i segon classificat el 2013.

8. Encara practiques aquest esport?Per què?No, perquè se’m comença a feravorrit i prefereixo fer altres esports.

9. Ara, quins altres esports fas?Faig enduro, resistència i tennis.

10. Ets l’únic que practica aquestesport de la teva família?No, aquest esport el practica tota lameva família. El meu pare va ser elprimer que va començar a practicar­lo, després la meva mare, el meugermà i jo.

Moltes gràcies, Artur!

Joel Peña (3r d'ESO C)

Grup de hip­hop a l’institut

Aquest curs s’ha consolidat un grup denoies practicants de Hip­Hop que s’hopassen molt bé!!Cada dijous a les 16h un grup de 9­10noies es queden al gimnàs per endinsar­se en el mon d’aquest ball bastantdesconegut.La Mailén, monitora del grup, ha formatpart d’un grup de hip­hop que hacompetit en aquesta especialitat. És deSant Celoni i se li ha d’agrair l’esforç queha fet per dinamitzar les noies que enformen part.

La veritat és que aniria bé ampliar elgrup per tal de poder fer algunesactuacions a nivell de centre o fins itot a nivell de competició fora del’institut.La quota mensual és de 10 euros...sense haver de pagar matrícula inicialAnimeu­vos a participar... tant noiscom noies!!

G. SebastiàCoordinador Activitats Esportives Extraescolars

1 8

Entrevista a Jesús Roldán

En Jesús Roldán és un noi de 16 anys.Viu a Gualba de Dalt i estudia primer debatxillerat tecnològic a l’INS BaixMontseny. Aquest noi fa hípica, un esportque es practica amb cavalls i querequereix molta disciplina i treball.

1. Quant de temps fa que et dediques opractiques l’hípica?Porto practicant hípica des de fa quatreanys.

2. Per què vas decidir practicar aquestesport?Vaig decidir practicar l’hípica perquè desque era petit havia tingut cavalls i comque aquest esport no em desagradava,vaig tenir interès per practicar­lo i aixòvaig fer.

3. On el practiques?Actualment a Barcelona, però abans devenir a Catalunya, el practicava a Sevilla.

4. Competeixes?Sí.

5. Quin tipus de competició fas?La doma, que consisteix a ensenyar alsanimals el que tu vols que aprenguin.Aquest tipus de competició requereixdisciplina i aplicació, ja que és difícil.

6. Has guanyat algun premi?Sí, he guanyat alguns premis. L’últim vaser segon a Madrid en la competició dedoma.

7. Quants cavalls tens? Com es diuen?Tinc molts cavalls, quaranta­cinc per serexactes, entre els quals hi ha, perexemple, el Donerhall.

8. Sempre has viscut aquí? Si no esaixí, el canvi de residència estàrelacionat amb l’esport quepractiques?No he viscut aquí sempre, peròactualment sí que hi estic vivint. Emvaig traslladar per practicar l’hípicaaquí i d’aquesta manera, tenir mésdisciplina.

9. T’agradaria que la gent s’aficionésmés a aquest esport? Per què?Sí que m’agradaria perquè és unesport difícil, i requereix constància,aplicació i disciplina.

Jesús, moltes gràcies pel teu temps.Ha estat un plaer.De res!

Paula Cañabate (3r d'ESO C)

1 9

Nova organització de 1r d'ESO

Aquest curs hem estrenat canvis a 1rd’ESO. La nova organització que tenim aprimer és la materialització de moltspensaments, idees i inquietuds d’unprofessorat que intenta que l'InstitutBaix Montseny millori cada dia.Fins ara, el gran gruix dels esforçosd’atenció a la diversitat estavenconcentrats a 2n, 3r i 4t d’ESO amb elsprojectes de diversitat: Projecte Acció,l’Aula Vida o el projecte Ametista entred’altres. El curs passat es van introduirun parell de canvis a 1r d’ESO, elsprojectes transversals d’una setmana dedurada (que van donar molt bonresultat) i el 3+3 on un professor podiaatendre uns pocs alumnes amb certesdificultats d’aprenentatge. A principi decurs ja es va començar a parlar de lanecessitat de fer canvis a 1r, entenentque tot allò que es millori i es treballiadequadament des de primer, revertirà,en un futur, a la resta dels cursos i delcentre.Vèiem la necessitat d’assentar unesbones bases a l’inici de l’etapa a l’ESO,sobretot d’hàbits i conductes per unabanda, i metodològics per una altra.L’objectiu principal era garantir unanormalitat en els hàbits i les conductesdels alumnes que arribaven nous al'Institut, aprofundir més en el seuaprenentatge i, tant o més importantque l’anterior, que els alumnesvinguessin contents i amb ganes al'Institut.Tot això es va començar a parlar a finalsdel primer trimestre i durant el segontrimestre es va constituir una comissióque va estar perfilant tot el que és, a diad’avui, l’estructura de 1r d’ESO.Finalment, durant el 3r trimestre i el mesde juliol, els professors que estanenguany a 1r d’ESO, van elaborar ladocumentació, els projectes i tot allò queha estat necessari per dur a termel’estructura que tenim operativaactualment.

Un dels grans canvis que s’ha dut aterme és la reducció de la ràtio a lesaules. Oficialment tenim 3 línies de 1rd’ESO però, jugant amb els espais del'Institut i amb les hores delprofessorat, hem creat 2 grups més pertal de garantir un nombre màxim de 18alumnes per classe (actualment estema 16 alumnes/classe). Aquest és elnombre màxim d’alumnes que creiemque es pot atendre bé en un grupheterogeni.L’altre canvi que s’ha produït és que eltutor té els seus alumnes entre 8 i 14hores setmanals. Això permet un majorseguiment de l’alumne, una majorcomunicació amb les famílies i unaacció tutorial molt més intensa. Aixòs’ha aconseguit gràcies a la divisióhorària per franges de treball, l’últimdels canvis.Les franges vénen limitades pels dospatis, de forma que, durant les duesprimeres hores, els alumnes fan lesmatèries instrumentals, 2 horessetmanals de cadascuna: Català,Castellà, Anglès, Matemàtiques iCiències Naturals. Durant les hores delmig, 3a i 4a hora, fan cada dia 1h deT.P (Treball Personal) i una hora deMúsica, Francès, Visual i Plàstica,Comprensió Lectora o Tutoria.Finalment, les dues últimes hores deldia, la franja de projectes, fan quatredies a la setmana projectes i un dia dela setmana 2 hores seguides d’EducacióFísica, que ens permeten treballar lahigiene personal, entre d’altres.

Ignasi CharlesCoordinador 1r ESO

20

1r ESO A

Tutor:IgnasiCharles

1r ESO B

Tutor:MarcosFrigols

1r ESO C

Tutora:VictòriaCarnicer

21

1r ESO D Tutora: Laura Ballús

1r ESO E Tutor: Alberto Aguilera

22

L’AMPA INFORMA

Bookiwi, punt i seguit.

Com totes les famílies d’alumnes del'institut coneixen, aquest curs es vaendegar un nou sistema per l’adquisicióde llibres pel curs 2013­2014, a travésde l'empresa BOOKIWI. L’experiència hademostrat que no és el sistema apropiat,donats els nombrosos maldecaps quefins ara ens ha portat la gestió: mancad’atenció telefònica o per mitjà delcorreu electrònic; incompliment continudels terminis anunciats; valoració ínfimadels llibres lliurats per les famílies; altcost dels llibres, tant nous com desegona mà; mal funcionament de lapàgina web de l’empresa; impossibilitatde servir els llibres demanats; en algunscasos, llibres usats en deplorablescondicions, que no s’ajustaven a lescaracterístiques compromeses perl’empresa; retard inexplicable en elretorn dels diners i dels llibres no venuts.

L’AMPA, després de valorar aquestasituació lamentable, va prendre la decisióde coordinar una resposta en forma dereclamació o demanda a l’oficina delconsumidor (OMIC). Prop de seixantafamílies van incorporar a la demanda laseva reclamació. Hores d’ara la majoriade les famílies han rebut els dinersingressats pels llibres que no els vanservir, i continuem insistint perquè lesfamílies restants rebin la devolució dediners, llibres i crèdits, fins que el temaresti tancat.Continuem resseguint els casos en quèencara hi pendent alguna acció de partde BOOKIWI, que va excusar la sevapèssima gestió amb excuses que no sónadmissibles.Tot això fa plantejar a l’AMPA la gestiódels llibres pel curs vinent, de maneraque retrobem el sistema que sigui pràctici avantatjós per les famílies, alhora quesigui viable pels recursos econòmics ihumans de l’AMPA.

Els projectes a treballar

Compartim amb vosaltres els projectesque es volen impulsar des de l’AMPA:­ Promoure l’ús de la biblioteca delcentre com a eina educativa de milloraacadèmica. Proveir de monitoratgequalificat a la biblioteca. Subvencionarcursets de competència informacionalpels alumnes del centre.­ Promoure la creació d’una collagegantera pròpia de l’ Institut. Proveird'instruments musicals (caixes igralles) per acompanyar les sortides.­ Promoure les activitats esportivesextraescolars. Facilitar la participaciódels alumnes en els equips querepresenten al centre en futbol,bàsquet i vòlei.­ Creació del sistema d’adquisició idistribució de llibres de text pel propercurs.­ Gestionar l’adquisició de llibres detext subvencionats amb bequesmunicipals.­ Estudiar un sistema propi de mercatde llibre de segona mà pels alumnesde l'institut.­ Fer seguiment del transport escolarper tal que el màxim nombred’alumnes puguin accedir al servei,mantenint el contacte ambl’Ajuntament.­ Mantenir el servei d’oficina oberta del’AMPA com a mínim dos dies a lasetmana (dilluns i dimecres de 8:30 a11h.)

La participació de les famílies és unapeça principal per tal de poder donarcurs a aquests projectes. Una de lesmaneres amb què es fa possibleaquesta participació és abonant laquota anual de 20 € per família, quees pot fer efectiva a l’oficina de l’AMPA,o be mitjançant ingrés bancari alcompte del BBVA núm. 0182 9797 280200047400, indicant sempre el nomde l’alumne i curs.

23

Receptes del món (Aula d'acollida)

DIENNE DE TIEBOU (ARRÒS AMB PEIX)

Ingredients per a 4 persones:½ kg d'arròs1 peix gran (lluç o salmó)½ litre d'oli de cacauet o de girasol1 iucamitja col1 albergínia2 pastanagues1 ceba2 tomàquets1 pebrot picant africà2 cullerades soperes de tomàquet trituratsalpebre negre5 grans d'alljulivert2 cubs de brou concentrat

PreparacióEn primer lloc cal rentar, pelar i tallar lesverdures. Les pastanagues es podendeixar senceres.Tot seguit, es talla i es neteja el peixper condimentar­lo amb una picada dejulivert, all, pebre negre, ceba i un trosde pebrot. Un cop hem preparat el peix,el fregim en una cassola amb mig litred'oli. Una vegada fregit, el reservem i, almateix oli afegim dues cullerades detomàquet i 2 litres d'aigua. Després deremenar­ho, hi posem les verdurestallades, el peix, perquè s'acabi de fer,sal, ceba picada, pebre negre, la col i elscubs de brou concentrat. Ho deixemcoure tot entre 30 o 45 minuts, sensetapar del tot l'olla.Un cop fet el brou, enretirem el peix itotes les verdures.Finalment, amb aquest brou coureml'arròs durant uns 15 minuts. Així jatindrem el menjar acabat per poder­loemplatar.

Aquest és un plat típic del Senegal.Espero que us agradi. Bon profit!

Bintou Sane (Projecte Acció 2n ESO)

PA DE FORMATGE (PÃO DE QUEIJO)

Ingredients4 gots de “polvillo” (semblant a la farina)2 gots de llet3 ous1 got d'oli4 gots de formatge ratllat “mineiro” o curatSal al gust

Preparació1. Poseu el “polvillo” en un recipient gran2. Bulliu la llet i l'oli3. Afegiu la llet i l'oli al recipient del “polvillo”4. Espereu que es refredi una mica5. Afegiu els ous un a un alternant­los amb elformatge6. Pasteu la massa fins que es desenganxi de lamà

7. Feu pilotes petites8. Poseu­ho al forn prèviament escalfat durantaproximadament 20 minuts

Aquest tipus de pa, típic de Brasil, elpodem menjar amb xocolata o ambformatge d'untar. I, també, potacompanyar qualsevol plat de carnamb salsa, peix...Espero que us agradi. Bon profit!

Ana Clara Maia (4t d'ESO B)

24

Passatemps

(Seminari d'anglès)

SUDOKUS EN ANGLÈS

Ompliu cada cel·la del sudoku amb una de les paraules de la llista, però aneu ambcompte perquè cal respectar unes normes:­ Cada paraula només pot aparèixer un cop per fila.­ Cada paraula només pot aparèixer un cop per columna.­ Cada paraula només pot aparèixer un cop a cada quadrícula ( les particions delsudoku marcades en negreta)

BEACH / FIELD / FOREST / MOUNTAIN FROG / LIZARD / SNAKE / ALLIGATOR

DUCK / DUCKLING / SWAN / TORTOISE RAIN / SNOW / ICE / HAIL

(Trobareu les solucions d'aquests sudokus a la propera revista)

25

Passatemps

(Sergi Ricart)MOTSENCREUATS

26

Duna Gilliland (2n d'ESO B)

Quim Tejada (2n d'ESO B)

Sergi Albanell (2n d'ESO B)

Nova assignatura de còmic

Des d'aquest setembre el Baix Montsenyha estrenat una nova assignatura decòmic que s'imparteix com a optativaper als alumnes del segon curs de l'ESO.Amb l'objecte de conèixer el món delnovè art com abans no l'havien vist, elsalumnes s'han endinsat en la història deles vinyetes, repassant les obres delsautors més destacats de dins i fora deCatalunya (des d'Hergé fins a FranciscoIbáñez), per a la qual cosa han elaborat

en grups unes cartolines sobre elscòmics que més els han agradat.També han treballat amb els elementspropis de la tècnica com l'úsd'onomatopeies i de símbols demoviment, i han elaborat un àlbum deplans. Com a treball final cada alumneha hagut de preparar el guió d'una tiracòmica i després dibuixar­la. Podeuveure algunes de les millors enaquesta mateixa revista.

Sergi Ricart

27