calaixera10

32
Activitats de Sant Jordi Poesia en acció Acte de graduació dels alumnes de 4t Racó de ciència

Upload: ignasi-charles

Post on 22-Jul-2016

230 views

Category:

Documents


2 download

DESCRIPTION

Calaixera 10

TRANSCRIPT

Page 1: Calaixera10

Activitats de Sant Jordi ­ Poesia en accióActe de graduació dels alumnes de 4t ­ Racó de ciència

Page 2: Calaixera10

SumariEditorial 2L'AMPA informa 3Informacions de la biblioteca 4NotíciesSant Jordi a l'INS Baix Montseny 5­6Guanyadors del concurs de fotografia matemàtica 7Concurs contra el tabac 7Mots passants 8

ActivitatsVisita i taller al zoo de Barcelona 1r d'ESO 9Colònies 1r d'ESO 10Xerrada del dibuixant Miguel Ángel Sepúlveda a 2n d'ESO 11Colònies 2n d'ESO 12Treball de síntesi d'escriptura creativa a 3r d'ESO 13Sortida de 3r d'ESO a Olzinelles 14Taula rodona sobre orientació educativa a 4t d'ESO 16Sortida al programa de televisió "Boom" (4t d'ESO) 17Acte de graduació de 4t d'ESO 18Viatge a Mauthausen (1r de BTX) i activitats relacionades 19­21Sopar de comiat dels alumnes de 2n de BTX 22­23Opinió 24Passatemps 25Racó de ciència 26Col·laboracions dels alumnes (còmics en anglès) 27­30Orla de 4t d'ESO 31

Redacció i distribució: Institut BaixMontseny, ctra. de Campins s/n ­ 08470Sant Celoni (Vallès Oriental) • Edició:Comissió de premsa de l'Institut BaixMontseny • Redacció d'aquest núm.:Alumnes, professors i membres de lacomunitat educativa de l'INS BaixMontseny • Maquetació: Francesc Pina •www.insbaixmontseny.cat

1

Page 3: Calaixera10

2

EditorialGRÀCIESDesprés de sis anys com a directora i dos coma coordinadora pedagògica de l’Institut BaixMontseny he decidit finalitzar la meva tasca delideratge a final d’aquest curs.A partir del curs vinent aniré a ajudar ad’altres centres des de la Subdirecció generalde Suport als Centres Públics de Via Augustacom a Tècnic Docent.Han estat vuit anys intensos i apassionants onallò que he après ha estat molt més que nopas allò que he ensenyat i allò que he rebutmolt més que no pas allò que he donat.Crec que no tothom té la sort de poder dirigirel seu centre, el centre on ha estudiat. I dic lasort perquè poder retornar una miqueta d’allòque un ha rebut és immensament satisfactori igratificant. Un sent que hi ha un justintercanvi entre el donar i el rebre, intercanvinomés possible en una relació de veritableconfiança i amor.Tots som fills biològics d’un pare i una mareperò som fills també, aquesta vegadaintel·lectuals, dels centres educatius on hemestudiat i après de la nostra cultura.Així doncs, jo vaig tenir la sort de néixer enuna família on es valorava l’educació i elsvalors fonamentals de l’ésser humà perdamunt de tot. En una família on les tertúliesfilosòfiques i literàries es produïen amb unafreqüència gairebé diària, on la música i elsllibres es feien presents a cada estança i, almateix temps, una família que consideraval’escola el pilar fonamental del progrés de lahumanitat.Per això, per a mi, poder estudiar el Batxillerati anar a la universitat, era un privilegi, unaoportunitat de futur, un entendre el món através de l’aprenentatge i la millora constant i,al mateix temps un deute vers els meuspares, un retornar­los les possibilitats de vidaque em facilitaven.Per això he dit abans que, per a mi, ha estatun veritable privilegi poder dirigir el centre onvaig estudiar. Perquè l’institut Baix Montsenyha estat el meu “pare intel·lectual” i sense elljo no seria qui sóc i, servint­lo, acompleixo

aquell flux amorós entre el donari el rebre.Em sento molt orgullosa del meuinstitut i de la gent que en ell hiconviu.Em sento orgullosa delsprofessors que hi treballenperquè no es rendeixen i busquennous camins per adaptar­se a unmón en continu canvi.Em sento orgullosa dels alumnesque, malgrat les gransdistraccions que la vidacontemporània els proposa,avancen en el seu desenvolupa­ment com a persones.Em sento orgullosa de les famíliesque, malgrat les limitacions dediversa índole, es preocupen i ensconfien els seus fills cada dia.Em sento orgullosa del meumunicipi que, a banda de lesrestriccions pressupostàries,busca recursos i els distribueix deforma equitativa.Em sento orgullosa de la resta depersones que, amb el seu treballdiari, contribueixen al benestardel centre i, sobretot,em sento orgullosa d’aquestacomunitat educativa que, sumantesforços, ha anat avançant peresdevenir una bona ofertaeducativa on els alumnes que hiestudien tenen l’oportunitatd’esdevenir veritables ciutadansresponsables dels seus actes.A tots us vull donar les gràciespel vostre respecte i la vostraconfiança. Sense vosaltres res nohauria estat possible.L’Institut Baix Montseny sempreserà el meu centre, la mevasegona casa.Moltes gràcies!Teresa Borotau

Page 4: Calaixera10

3

L’AMPA INFORMATALLERS D'AJUDA A L’ESTUDI (TAE)Us informem de la iniciativa conjunta de l’AMPAi el centre Institut Baix Montseny d’endegar untaller d’ajuda a l’estudi per aquells alumnes quepuguin necessitar un cop de mà per assoliramb èxit el curs, o ajudar­los a superar algunadificultat que afecti els seus estudis, alhora queles famílies ens sentim part del centre onestudien els nostres fills. Aquest recurs éscompletament voluntari i gratuït.El mes de maig s’han posat en marxa elstallers tos els dimarts, fins a final de curs, de15:30 fins a 17h. al mateix Institut, amb lacol·laboració, de moment, de tres pares, i engrups molt reduïts, poder fer les feinespendents, repassar per algun examen, oreforçar aquelles matèries on tenen dificultats.De moment, vuit alumnes de la ESO hanacceptat de formar part d’aquesta iniciativapilot, amb l’objectiu de poder­la consolidardurant tot el proper curs.Si esteu interessats en participar, tant elspares i mares que disposin del temps, comalumnes que necessiteu d’alguna ajuda en elsvostres estudis, us podeu adreçar a l’Ampa699176717 (Samuel) o per correu [email protected]

LLIBRES CURS 2015/2016Pel sistema de distribució delsllibres de text per aquest propercurs 2015­2016, utilitzarem elsistema de comanda. Per fer­la,hi haurà dues opcions:En Paper: a final de curs podreurecollir al centre o a l’Ampa elllistat dels llibres que esnecessitaran el proper curs, iomplir la comanda on indiqueuels llibres que voleu.Via On­line: Us facilitarem unapàgina web de la distribuïdora iuns codis d’accés, que uspermetran entrar al llistat dellibres.La comanda de llibres s’haurà delliurar a l’oficina de l’AMPA finsel 10 de juliol, com a màxim. Sino el lliureu abans d'aquestadata, entendrem que no voleucomprar cap llibre a travésnostre.En el cas que tingueu dret a unabeca municipal, poseu­vos encontacte amb l’AMPA pertramitar­la.Tindreu fins el 1 de setembreper ingressar l’import dels llibresdemanats. Els llibresencarregats es podran recolliren el mateix centre, els dies 8 i9 de setembre.

MERCAT DE LLIBRES DE SEGONA MÀTotes aquelles famílies que vulguin portar els llibres del curspassat que encara siguin útils pel proper curs, després decomprovar­ho al llistat de llibres del curs 2015­2016 que estarà adisposició de les famílies al centre a partir del dia 26 de juny, elspoden portar al centre fins el 2 de juliol.

Page 5: Calaixera10

4

Si haguéssim d'obsequiar l'esdevenimentamb més èxit del curs, el kamishibais'emportaria el primer guardó sense massaobstacles. El “drama de paper” d'origenjaponès sembla que té alguna mena demàgia per a fer que a les activitatsvoluntàries dels alumnes hi hagi quòrumassegurat.Els alumnes de 2n d'ESO Nico Saviotti i DaniFernández van anar a l'Escola Montnegre allegir kamishibais. Des de la biblioteca agraïmel seu compromís, així com també a enGuillem Lahiguera i a en Víctor Coris, que vananar a recitar­los al Soler de Vilardell, i a totsels alumnes de 4t d'ESO que van anar alBlauet. Un esment especial, també, a laMarta Mínguez i a la Cristina Gómez, que esvan desplaçar fins a la Universitat Politècnicade Mataró a exposar davant d'un munt deprofessors què és un kamishibai.

Per al curs vinent esperemorganitzar activitats d'un calibresemblant al que ha tingut el mini­teatre de paper. Si tot va bé, desde la biblioteca impartirem lesclasses de competènciainformacional ja realitzadesaquest curs. Però com que algunsde vosaltres heu suggeritparticipació, també intentaremdonar unes classes de lecturacrítica de textos, esperem queamb molta salsa i debat. Tambéplantejarem un club de lectura,més jeroglífics i, sobretot, moltesnovetats literàries. Cal assenyalarque des de la biblioteca pensemque tot el que es faci perincentivar la lectura serà sempre,per part nostra, insuficient.

Biblioteca: perspectives pel curs vinent

Comiat de la bibliotecària Cristina GómezEt volem agrair, Cristina, un munt de coses:els teus anys de servei a l’Institut BaixMontseny com a bibliotecària, ja que gràcies atu ara gaudim d’una bona classificació idistribució dels llibres a la biblioteca i tambéd'un bloc on poder compartir lectures iexperiències. I sovint segueixen arribant, comja ho feien quan tu treballaves aquí, moltesnovetats literàries.Gràcies també per les teves xerrades a quartd’ESO i a primer de Batxillerat sobre el treballde recerca i les diferents eines i pàgines webútils per a cercar i emmagatzemar lainformació necessària pel treball de recerca.Estic segura que a molts ens serà molt útil.Les meves companyes i nosaltres et volemagrair, més personalment, que ens ajudessis iens donessis consells respecte al format delprojecte de recerca de quart d’ESO.També t’estem molt agraïts per la planificaciói la realització, juntament amb la MartaMínguez, de l’activitat de lectura de contes ala llar d’infants el Blauet. Ens va agradar moltpoder participar­hi, i de ben segur que alsnens també, i et donem les gràcies pels

moments, les experiències i lesrialles.De nou, moltes gràcies per tot,Cristina. Et desitgem el millor ique triomfis a la teva nova feina ia la teva vida. Molta sort!Paula Mañas i Èlia Barnola(1r de BTX A)

Page 6: Calaixera10

5

NotíciesSANT JORDI 201 5

Tot i que durant les dues primeres hores hi vahaver classe normal, no tots els cursos en vanfer; ho diem perquè els alumnes de 1r deBatxillerat van poder sentir la conferència delprofessor i escriptor Jordi Llavina dedicada alpoeta Joan Vinyoli. El curs passat hi va haver ala biblioteca del centre una exposició dedicadaa la vida i l'obra d'aquest poeta, atès que l'any2014 es va commemorar el centenari delnaixement d'aquest poeta. Cal recordar que elprofessor Llavina va ser nomenat comissari del'Any Vinyoli, per la qual cosa era la personamés indicada per parlar d'aquest autor al'alumnat.Al pati, les activitats van continuar amb lalectura dels textos guanyadors del certamenliterari d'enguany i el concurs de fotografiamatemàtica, juntament amb el lliurament delspremis. Els alumnes premiats van ser elssegüents:CATALÀ CATEGORIA A (1r, 2n i 3r d'ESO). 1rpremi: "Sant Jordi 3.0": Helena Alonso (2n ESOC)CATALÀ CATEGORIA B (4t, 1r i 2n BTX). 1rpremi: "Nens jugant a viure": Núria Espina (1rBTX C)CASTELLÀ CATEGORIA A. 1r premi: "Lapequeña tulipa": Andrea Moreno (2n ESO A)CASTELLÀ CATEGORIA B. 1r premi: "Nubesde inicio": Belén d'Arrigo (4t ESO C)FRANCÈS. 1r premi: Estel Cruells (1r BTX B)ESCRIPTURA CREATIVA 3r ESO. DunaGilliland, Ariadna Monton (3r ESO B), MarcConejo i Adib Benjelloum (3r ESO A)

Més tard, mentre a les pistesd'atletisme es celebraven lesOlimpíades, en què algunsalumnes de 1r de BTX feien demonitors, altres alumnesparticipaven a les lliguetes defutbol i bàsquet a les pistes delpati.Finalment, a l'aparcament decotxes del professorat, vam tenirel goig d'assistir a l'espectaclede circ "L'home que perdia elsbotons", gentilesa de lacompanyia de circ del pare del'alumne d'ESO Loan Panareda.

Page 7: Calaixera10

6

Conferència de Jordi Llavina a la sala d'actes, amb els alumnes de 1r de BTX

Espectacle de circ a l'espai quehabitualment ocupa l'aparcament

Page 8: Calaixera10

7

Guanyadors del concurs de fotografia matemàticaCategoria A (1r i 2n d'ESO):1r premi : Geometria de la llum ­ Joel Lloret – 2 ESO A2n premi : Mates urbanes ­ Iván González – 1 ESOCategoria A (3r i 4t d'ESO):1r premi : Infinit tecnològic ­ Mae Ash Alfonso – 4 ESO C2n premi : L’oval que et mira ­ Clara Uriach – 3 ESO C

Categoria A ­ 1r premi Categoria B ­ 1r premiConcurs contra el tabacCoincidint amb la commemoració el Dia Mundial sense Tabac, l'Ajuntament, elCentre d'Atenció Primària i l'Hospital de Sant Celoni van organitzar una campanyaper tal de conscienciar la ciutadania dels efectes nocius del tabac i de l'addiccióque genera. Entre les activitats programades hi va haver el llliurament dels premisdel concurs de cartells publicitaris adreçats a l'alumnat de 2n d'ESO del centreseducatius del municipi.

La fotografia mostra elmoment en què l'alumna delnostre centre Maria Park (2nC d'ESO) recull el seu premi.

Page 9: Calaixera10

8

L´alumnat de l'INS Baix Montseny participa en la XV ediciódel llibre Poemes per a un món millorAlumnes de secundària de l´institut enguanyhan participat amb els seus poemes en lacreació de la XV edició del llibre solidari dePoesia en Acció Poemes per a un món millor.Aquesta entitat va iniciar el seu camí el 1999 deles mans del professor i poeta Guillem Vallejo,que traballava i treballa juntament amb altresvoluntaris a partir de dos objectius:Dur a terme activitats de caire cultural (recitals,conferències, maratons poètiques) amb finalitatbenèfica, donant suport a aquelles ONGs, queactuen davant catàstrofes naturals i situacionsd´alarma social.Sensibilitzar la societat i potenciar valors com elpacifisme, els drets humans, la interculturalitat,l´ecologisme i la solidaritat entre els infants iels joves a partir de la poesia.En aquesta ocasió, els beneficis que s´obtinguinde la venda del llibre solidari i del que esrecapti el dia de la Marató entre les 10:00 i les20:00 (dissabte 13 de juny al Pati Manning,C/Montalegre 7, Barcelona), on tothom estàconvidat a assistir, aniran destinats a l´ONG Labona voluntat en acció.

Aquesta ONG, situada al Barri dePoble Sec, treballa intentanteradicar la pobresa, la margi­nació i l’exclusió social per mitjàde programes de suportassistencial integral, totfomentant l’esperit de solidaritati el voluntariat.Per aquest motiu, des del´institut volem agrair laparticipació de tot l´alumnatparticipant i felicitem la MariaPark (2n C), la Mae Alfonso (1rB) i l'Iván González (1r C), pelsseus poemes “Por un mundofeliz”, “Si en el mundo hubieralibertad” i “Levanta la cabeza isonríe”, que han estatseleccionats per formar part deldarrer llibre Poemes per a unmon millor. FELICITATS! FEMENTRE TOTES I TOTS UN MÓNMILLOR!Montse GarcíaDep. de Lleng. Castellana i Lit.

Page 10: Calaixera10

9

Entrega de premis dels "Mots passants"El dia 15 d'abril els alumnes de 4t d'ESO i 1rde Batxillerat que fan francès vam anar a laUniversitat Autònoma perquè es duia a termel'entrega de premis de les mots passants onnosaltres havíem participat. Quan vamarribar vam poder donar un cop d'ull a unapetita part de la UAB, després ens van portaren una sala on hi va haver la benvinguda ipresentació del departament de filologiafrancesa, la projecció de curtmetratges ilectura d'alguns textos participants.Seguidament vàrem entrar al teatre de launiversitat, em vaig sorprendre de com degran que era i hi va haver un espectacledirigit per Jean­Christophe Martin amb laparticipació d'estudiants de Filologia Francesade la UAB: primer van fer doblatges depel·lícules famoses, van cantar i també vanballar!Fins aquí va ser tot molt divertit ientretingut, però van arribar els parlaments

de les autoritats acadèmiques irepresentants polítics, que erenbastants senyors i senyores que noparaven de parlar i parlar, no séquanta estona ens els vam estarescoltant però més de 40 minsegur. Va ser molt avorrit, laveritat. Però per fi va arribarl'entrega de premis! I sí, continuala bona sort de l'INS Baix Montsenyen el concurs, ja que, l'any passatl'Èlia Barnola (1r de Bat) vaguanyar el primer premi de lacategoria cadets de la modalitat detext i aquest any la Mae Alfonso (4tESO) també ha guanyat el primerpremi en la mateixa modalitat i laBelén d'Arrigo (4t ESO) el segon!Després de l'entrega de premis totsvam marxar a casa amb bus.Maria Danés (4t d'ESO C)

ActivitatsVisita i taller al zoo de BarcelonaEl dia 24 d'abril de 2015, els alumnes de 1rd'ESO juntament amb els nostres tutors vamfer una visita al Zoo de Barcelona. Quan vamarribar, el primer que ens van explicar va seruna presentacio sobre els animals en perilld'extincio ; mentrestant, nosaltres preníemapunts. Despre s d'un descans per esmorzar,ens van dividir en dos grups. Mentre que ungrup feia la visita lliurement pel zoo, l'altregrup tenia una monitora que ens explicavaalgunes característiques sobre els animals.Ens explicaven d'on vénen, com i quèmengen, com busquen el seu aliment, onviuen, com es relacionen entre ells, una micadel seu cara cter, si estan en perill i quèhauríem de fer per poder evitar­ho. A lesdotze, els dos grups ens vam ajuntar per anara veure l'espectacle de dofins. A l'espectacle,ens van explicar moltes coses, on viuen, comes comuniquen entre ells, i a part d'aixo moltes coses me s que no sabíem.

Quan es va acabar, ens vamdividir un altre cop en dos grups iens vam intercanviar d'activitat.Me s tard, vam dinar i despre s ensvan deixar anar sols pel Zoo.Havíem de trobar­nos a una horapuntual amb els tutors. A tothomens va agradar molt l'excursio , vaanar molt be , va ser moltentretinguda i divertida i vampoder tenir moments per estaramb els amics i amigues. Vampoder aprendre moltes coses i ensha sigut molt u til per altresassignatures.Mae Sheree Alfonso (1r d'ESO B) iMariona Moron (1r d'ESO D)

Page 11: Calaixera10

1 0

Les colònies de 1r d'ESO a Canet de Mar

Page 12: Calaixera10

11

Visita del dibuixant de còmics Miguel Ángel Sepúlveda a 2n d'ESO

Pensa en el teu futur i lluita pel que vols!El passat 8 de maig el dibuixant de còmicsMiguel Ángel Sepúlveda, que és també elmeu tiet, va venir a exposar­nos els seusgrans dibuixos de Marvel i DC còmics. Ensva explicar que des que era petit liagradava molt dibuixar, i ell volia lluitar perla seva afició sobre el dibuix, i ho va acabarconseguint gràcies al seu esforç. Ens vaportar còmics d'Amèrica de diferentsdibuixants i ens els va regalar; va portardos àlbums. A cada un hi contenien elsdibuixos de Marvel i DC, ens va agradarmolt a tots!Ens va dibuixar un super heroi ( Iron­man)a la pissarra, tots els vam quedarimpactats! També ens va ensenyar al'ordinador el programa Photoshop, ques'utilitza per pintar i/o editar els còmics.Ens va “motivar” per lluitar per allò quevolem; si ho fem, ho podem acabaraconseguint. Per últim, ens va fer un dibuixen un full en blanc de dos súper herois dela pel·lícula anomenada “The avengers”(Los vengadores), que van ser en CapitàAmèrica i Iron­man.Esther Sibina (2n d'ESO B)

Page 13: Calaixera10

1 2

Les colònies de 2n d'ESO a Ribes de Freser i a laVall de Núria

Page 14: Calaixera10

1 3

Treball de síntesi de 3r d'ESO. Taller d'escriptura creativaEl cre dit de síntesi d’enguany, si me s no, vaser una experie ncia u nica. Tot i que no vampoder anar a una casa de colo nies i quedar­nos alla uns dies amb tots els nostrescompanys, va ser especial.Quan va venir aquella professora de teatre iens va explicar la idea del treball, em vasemblar una mica estranya (tot i que a mim’agrada molt escriure) i difi cil de ferfuncionar en aquest institut amb nome s unasetmana.El treball consistia a escriure un relat demisteri, juntament amb altres companys,ambientat en dues localitzacions deBarcelona: la Catedral i l’esgle sia de SantaMaria del Mar.I a partir d’aquí , la imaginacio de la gent jainventaria alguna cosa xula.Per poder recollir informacio pre via aldesenvolupament del treball, vam poder feruna petita sortida d’un dia a Barcelona ivisitar aquests dos edificis.Jo vaig anar a la Catedral. Un cop dins, vaigdonar unes quantes voltes pel pati d’una deles ales, despre s vaig anar a l’ala principal, ivaig seguir donant voltes per observar elsdetalls, arquitectura, formes, decoracio ...qualsevol cosa que em pogue s servir per lahisto ria. Cansat d’anar d’aqui alla , vaigseure en un banc, tot ben vestit de heavy,amb la meva xupa de cuir i les polseres depinxos, vaig treure l’ordinador i vaigcomençar a escriure. Excepte algunespersones que passaven pel meu costat i esquedaven meravellades amb la imatge quedonava, un heavy assegut amb unordinador enmig d’una esgle sia, no vaigtenir cap distraccio per poder avançar lameva histo ria.Va ser una setmana dura de treball, pero amb l’ajuda dels nostres companys d’equip il’Esther (una dona que ens va ajudar ambtot el proce s d’escriptura i ens va introduiren aquest mo n) crec que van sortir moltbons resultats.Juntament amb tot l’equip docent i l’Esther,vam exercitar la nostra creativitat i lesnostres habilitats arti stiques amb exercicis

que van fer possible el posteriordesenvolupament del relat. Erenoriginals i em van semblar divertitsde fer: escriure la frase me s llargapossible amb totes les sevesparaules començant per la mateixalletra, inventar­se una nova paraulai donar­li un significat, o fins i totescriure petits contes de menysd’una pa gina.El segon dia ens van explicar comfer la histo ria, cosa que jo vaigtrobar avorrida perque ja tenia lameva molt avançada. Vaigcontinuar, durant tot el dia, escrivinti reescrivint el que es podia millorar.Un cop repartit el treball que haviade fer cada component del grup,l’u nica cosa que quedava era posar­se a la feina.La primera cosa que vaig pensarquan ens varen donar les tasquesdel treball va ser fer alguna cosasobre literatura medieval, el que fos,pero que sortí s un cavaller medieval.La rao e s que, encara que so c unnen de 15 anys, m’agrada molt unaactivitat esportiva molt xula i unamica perillosa que s’anomena“softcombat” o, com li agrada dir ala gent, “donar­se d’hòsties ambespases i vestir­se de medievals”.El primer dia del treball no estavagaire segur de si a la resta del grupli agradaria la meva idea sobre elscavallers medievals, pero , per asorpresa meva, una noia del grup esva enfadar perque els altres esficaven amb ella i se’n va anar. Janome s queda vem una altra noia i jo.Li vaig exposar la meva idea i a ellano li va agradar. Llavors vaig pensard’altres opcions, totes relacionadesentre si: sempre hi havia un cavallermedieval, que era jo, perque teniaganes de portar la meva armadura al’escola, i fos com fos la volia portar.

Page 15: Calaixera10

1 4

Despre s d’anar descartant les idees que aella o a mi no ens agradaven, vam arribar aun acord: fer la histo ria amb la idea queella tenia d’alguna cosa d’avui dia,ambientada a l’era moderna i tambe amb laidea que jo tenia, que havia de sortir uncavaller medieval. Com a resultat va sortiruna histo ria que barrejava una mica de tot,pero molt xula.Personalment, crec que el me s difi cil de tot(per sobre d’escriure el relat) va serla interpretacio drama tica; se’m va fer moltdifi cil, sobretot, posar­me a la pell delspersonatges i interpretar­los correctament.El quart dia, que ja tenia la histo riaacabada, vaig portar a l’escola total’armadura amb la intencio de practicarl’obra, pero vaig adonar­me d’una cosa: lagent no acostuma a veure algu ambarmadura i espasa i, com era d’esperar, noem van deixar gaire temps per assajarl’obra.El cinque i u ltim dia van ser lesinterpretacions. Em vaig passar la majorpart del temps al pati fent el ximple ambl’armadura i, quan em va tocar de ferl’obra, la vaig fer.

Jo crec que em va sortir força be ,encara que no com m’havia pensat,pero les coses mai no surten comho havies pensat. S’ha de dir que hihavia gent que havia fet obres moltboniques i divertides, i que vanagradar al pu blic. Quan vàremacabar me’n vaig anar a la classeamb ganes de treure’m l’armadura imorir­me, perque dos dies seguitsamb ella posada cansen molt.Al cap i a la fi, em vaig divertirdurant el proce s creatiu i esticsatisfeta amb els resultats despre sde tot l’esforç que hi vam posar.En conclusio , al principi tenia elsmeus dubtes que pogue s sortiralguna cosa ben feta, pero al finalresulta que sortí una bona obra, i,el me s important de tot, m’ho vaigpassar molt be aquella setmana, ino nome s perque no vam fer classenormal, que aixo esta molt be , sino tambe perque era divertit escriure ipensar l’obra. Representar l’obratambe va ser molt divertit.Duna Gilliland i Ianic Solleiro(3r d’ESO B)

Sortida a la Vall d'Olzinelles 3r ESOEl passat 16 de març vam anar a veure lesactivitats primàries que es feien a la Valld'Olzinelles i les que encara es fan avui en dia.Per començar, vam haver de travessarcarreteres, autopistes i vies de tren per arribar­hi, i ens va semblar que estava molt lluny, quanen realitat està molt a prop de sant Celoni.L’ obtenció del suro de les alzines sureres eramolt important en èpoques passades i encaraavui es segueixen explotant. Hi havia tambégrans masies que oferien feina a diferentsmasovers i artesans. Estava ple de ramats ( aranomés en queda un).vam veure també un pou de gel, ons'emmagatzemava el gel per després distribuir­lo a diferents pobles, ciutats i ports deCatalunya.També ens van explicar com s'hi feien les

carboneres apilant llenya i provocantla crema lenta per a fer carbó. Ara jas’ ha perdut aquesta activitat!Els boscos, abans estaven molt mésnets ja que utilitzaven el sotabosc perfer foc. La ribera estava plena decanals que portava aigua als camps.Vam visitar un safareig, on es feia lafesta Major d’ Olzinelles i els forns depega que també els distribuïen adiferents llocs de Catalunya.Fou interessant poder viatjar en eltemps i observar les activitats que esfeien així com reconèixer diferentstipus d’ arbres, i petjades de la Vall d’Olzinelles.Berta Fulgaroles (3r d'ESO C)

Page 16: Calaixera10

1 5

Sortida de Biologia de 4t d'ESOEl passat dimecres vint­i­vuit de maig, elsalumnes de 4t C que cursen la modalitatcientífica, vam anar d’excursió al Museu Blaude Barcelona, situat per la zona del Fòrum.El viatge fins a Barcelona el vam fer en tren iúnicament vam anar set alumnes, ja quesom els únics que cursem aquesta modalitat.Aquests set vam anar benacompanyats!...amb la Blanca, la professorade biologia, i la Cristina, la nostra tutora iprofessora d’anglès.Aquesta sortida tenia la finalitat de veurel’exposició sobre la creació i l’evolució de laTerra, ja que ho havíem estudiatrecentment. Quan vam arribar, el primerque vam veure a l’entrar al museu, va serun esquelet fossilitzat d’un rèptil enorme defeia milions d’anys, aquest ens vasorprendre! Seguidament ens vam dirigir al’exposició i aquesta va ser fantàstica! Vamcomençar veient un vídeo sobre els diferentscientífics que havien col·laborat ambdiferents teories. Després vam seguirobservant diferents fòssils, restauracions,reconstruccions de fòssils, espècies, teories,vídeos, imatges, etc, de les diferents etapesque ha tingut la Terra, començat pel primereó: l’Arqueà, seguint pel segon: elProterozoic, i acabant per l’últim, elFanerozoic.Aquesta excursió, entre altres coses, ens vaservir per repassar el temari d’aquest any ifer, d’alguna manera, una classe mésdinàmica i divertida.Paula Cañabate (4t d'ESO C)

Page 17: Calaixera10

1 6

Taula rodona sobre orientació acadèmico­professional:“I DESPRÉS DE L’ESO...QUÈ?”El passat dimecres 18 de març va tenir lloc al’Institut la Taula Rodona sobre Orientació “Idesprés de l’ESO... què?”. Ja fa més de 15anys que el Departament d’OrientacióEducativa del centre porta a terme aquestaactivitat inclosa en el Pla d’Acció Tutorial delsalumnes de 4t d’ESO, concretament en elbloc d’Orientació Acadèmico­Professional.Aquesta taula aglutina a la majoria derepresentants del municipi que ofertenformació postobligatòria, ja sigui a través del’acreditació o no del Graduat en EducacióSecundària Obligatòria. Anualment comptemamb la presència d’alumnes de l’Escolad’Adults, PFI (PTT), CFGM d’Instal·lació iManteniment Electromecànic de Maquinària iConducció de Línies, CFGM de GestióAdministrativa i Batxillerat. També hi ha unamirada al món laboral i la situació actual, através del Servei Municipal d’Ocupació del’Ajuntament de Sant Celoni.Pensem que aquesta activitat forma part del’acompanyament acadèmic i personal que esporta a terme amb l’alumnat al llarg de total’etapa de l’Educació Secundària Obligatòria,com a línia de centre. Tenim molt clar quehem de partir del principi que l’educació no esredueix a una única funció instructiva. Elprofessor de Secundària no solament had’ensenyar, sinó que ha d’educar; el quesignifica guiar els seus alumnes, assistir­los iorientar­los.

L’orientació és un dels factors quecontribuiran a la qualitat del’ensenyament i es concreta en elssegüents aspectes:Afavorir al màxim eldesenvolupament personal delsalumnes i adaptar­se a les sevespeculiaritats i interessos indivi­duals.Donar a conèixer possiblesitinerarisi opcions respecte acamins alternatius.Respondre a les exigències d’unasocietat democràtica, complexa itecnificada.Compensar les desigualtats socialsi culturals, afavorint el desenvolu­pament de tots, d’acord amb lesseves capacitats.Preparar per a la inserció en lavida activa per poder dur a termeresponsabilitats socials i profes­sionals pròpies de l’existènciaadulta.Aquest model de l’orientació esbasa en la prevenció, desenvolu­pament i intervenció social. Laseva integració en el procéseducatiu és fonamental amb unaimplicació de tots els professionalsi agents que intervinguin enl’àmbit educatiu.

Agustí Lluch, Lluïsa Vaquero i Abel SotoDepartament d’Orientació Educativa

Page 18: Calaixera10

1 7

Sortida de 4t d'ESO a la televisióEl dia 21 d'abril els alumnes de 4t d'ESOvam anar a fer de públic al concursd'antena 3, ¡BOOM! És un programa enquè, després que el concursant falli unapregunta, explota una bomba que deixaanar un producte bastant estrany. Emsorprenen molt UEP! Un grup participantque està al concurs des de nadal, això sónmés de 50 programes!

A mi em va semblar molt xulo veurecom es feia un programa des dedintre. I va ser bastant divertit, jaque, hi havia un animador que anavafent bromes a les estones que haviende netejar el producte del terra, finshi tot una senyora gran va estarcantant! En general, aquell dia va serdivertit!Maria Danés (4t d'ESO C)

Els alumnes de 4t es van fer una foto al plató amb el presentador del programa

Page 19: Calaixera10

1 8

Acte de graduació de l'alumnat de 4t d'ESO

Page 20: Calaixera10

1 9

Viatge a Mauthausen i altres camps (1r de Batxillerat)Els passats 8, 9, 10 i 11 de maig Sara Cano,Aida Castro, Estel Cruells, Ruben Pulido i NilSolanes, acompanyats per la professora InésGarcía, han participat en els actes deconmemoració que cada any es celebrenals camps de concentració de Mauthausen,Ebessen i Gusen a l’ alta Àustria. Aquestany ha estat especial perquè es celebravael 70è aniversari de l’ alliberament delscamps de concentració comandats per la SSalemanya i austríaca.Es tracta d'un viatge organitzat per l’ AmicalMauthausen de Barcelona, i és el quart anyque el nostre institut hi participa. Enguanyhem tornat a coincidir amb dos instituts deManresa que ja coneixiem d’anteriorsviatges, l’INS Lluís Peguera i l’INS Pius Fonti Quer, tot i que hem coincidit també ambun de nou, l’INS Cabañas de La Almunia deDoña Godina de Saragossa, que de bensegur l’ any vinent tornarem a veure.A nosaltres ens ha tocat preparar l’ acte enmemòria de les víctimes que van serassassinades al castell de Hartheim. Allí hemllegit un document en memòria delsdisminuits físics, psíquics, malalts de llargadurada i republicans espanyols i catalans ,entre d’altres, que van ser assassinats quanja no servien per treballar a la cantera o perfabricar municions o armament.Hem estat en el memorial del camp d’Ebensee, on els alumnes de l’ institut LluísPeguera de Manresa han estat elsencarregats de fer la lectura del memorial.Hem presenciat la inaguració del monumenta Anna Pointner ( la dona austrìaca queguardava les fotografies del camp deMauthausen fetes per l’espanyol republicàFrancisco Boix) al poble de Mauthausen.Hem assistit a l’ homenatge dels deportats al’estació de tren de Mauthausen, per onarribaven els presoners de Mauthausen, onl'institut La Almunia de Doña Godina deSaragossa ha llegit un document i ha cantatuna cancó de La Bordeta. Hem visitat elcamp de Gusen, lloc on van morir moltsdeportats espanyols, on l’ institut Pius Font iQuer ha llegit davant d’ un auditori ple de

gent i col.lectius el seu memorial.Però l’emoció fou màxima eldiumenge 10 de maig, amb ladesfilada per l’ Appellplatz , el llargpati central del camp deMauthausen en representació delsrepublicans espanyols. Mentresonava una bellíssima cançó enllengua castellana i la gentaplaudia. El nostre grup format perl’Amical Mauthausen de Barcelona,de Madrid, l’Amical Internacional deMauthausen , alguns polítics que esvaren afegir aquell dia , estudiantsuniversitaris de Girona,representació del País Basc, defamiliars deportats de Cantàbria,etc. Vam desfilar com un més dels45 països representats enmemoria dels 7.000 republicansque van morir en el camp deMauthausen o en els seussubcamps com el de Gusen.Ens adonem de la importància decontinuar celebrant i participant enaquests homenatges, perquè lamemoria histórica no es perdi.De lluitar sempre contra laimpunitat, la falsetat, laintolerància i la injustícia.I us assegurem que cap denosaltres , quan estavem a les 6del matí del dia 8 de maigesperant agafar l'avió que ensportaria a Munich , sospitava el fortimpacte que suposaria aquestviatge.GRÀCIES AMICAL MAUTHAUSEN!

Sara Cano, Rubén Pulido i NilSolanes (1r de BTX A)Estel Cruells i Aïda Castro (1r deBTX B)Inés GarciaDepartament de Ciències Socials

Page 21: Calaixera10

20

Page 22: Calaixera10

21

Recepció dels participants del viatge a Mauthausen a l'AjuntamentEl dimecres 13 de maig, l'alcalde i la regidora de Cultura i Educació van rebre

els alumnes participants i les seves famílies en un emotiu acte.Trobada d'instituts participants en el viatge a Mauthausen

El passat 29 de maig va tenir lloc a SantaColoma de Gramenet una trobadad'instituts participants en el viatge aMauthausen a la qual els nostres alumnesvan assistir. S'hi va treballar la "Declaracióde Santa Coloma", que tot seguitreproduïm:DECLARACIÓ DE STA. COLOMA:El feixisme va ser, en el seu moment, unfenomen de masses: molta gent va arribara donar suport a partits i règims quepropugnaven aquest tipus d’ideologies. Pertant, no podem pensar que tota aquestagent va arribar a donar­li suport per maldato odi pur. Moltes persones, en un contexthistòric determinat van decidir (conscient oinconscientment) acceptar les explicacions iels arguments reaccionaris, en generalsimplistes, que permeten projectar lafrustració de molts individus cap a enemicsconcrets.En l’actualitat, aquesta frustració (que potser personal o col·lectiva) segueix existinten molts llocs, i pot ser un caldo de cultiuper aquest tipus d’ideologies. Per tant, sivolem vacunar la societat d’aquestesideologies, d’aquest mal, cal fomentar unesperit crític en la ciutadania; així com nooblidar el patiment que va causar i potarribar a causar el feixisme. Per tot això, eljovent proclamem...Posar l’educació contra el feixisme fomentat

pel pensament crític i la tolerància.Adonar­se que el poder el té elpoble.Crear una societat igualitària enbase al respecte dels dretshumans.No permetre cap tipus dediscriminació.Canviar el model econòmic actualper un de més just i igualitari.Abolir la llei d’amnistia del 77 ireconèixer totes les víctimes delfeixisme.Destruir els monuments quesimbolitzen el feixisme.Valorar la nostra memòria històricaper tal de que no es torni a repetir.Condemnar l’Holocaust del segleXXI.Ampliar el ressò al la xarxa.Celebrar els alliberaments delcamps.Prohibir els partits nazis.Retirar fons a fundacions feixistescom ara la FNFF.Més aparició de l’Holocaust alsllibres de text.Aquest manifest que fem avui totsnosaltres és una eina per posar­nosa la pell dels que han patit i hanestat víctimes d’un règim feixista,repressor, totalitari i racista.

Page 23: Calaixera10

22

Sopar de comiat a l'alumnat de 2n de Batxillerat

Page 24: Calaixera10

23

Page 25: Calaixera10

24

OpinióEn un obrir i tancar d’ulls, t’adones que jahan passat quatre anys. Recordes com vacomençar tot, l’inici d’una etapa moltintensa i plena d’emocions. Tots vampassar per aquella petita “por” al’endinsar­se cap alguna cosa nova idesconeguda. Sentíem pena per deixarl’escola, però alhora pel nostre cos recorriaaquell morbo de no saber què trobaries.Recordo els primers dies, tothom anavaamb els seus companys del col·legi, peròràpidament tots vam connectar, semblavaque alguns ens coneguéssim d’abans. Aradesprés d’uns anys, puc recordar tots elmoments passats amb un bon somriure.No tots som iguals, som molt diferents elsuns amb els altres, però tot i així semprehi trobem alguna cosa en comú. Enaquests anys hem après moltes coses,valors com l’amistat, el treball en equip, enconclusió, a deixar de banda les nostresdiferències per formar un grup.La decisió de tornar a començar en aquestinstitut va ser la més encertada, perquèm’ha portat a conèixer grans persones, ipuc assegurar que el millor que m’emportod’aquesta experiència, són les gransamistats.Hem recorregut un llarg camí des d’ onvam començar, i sempre junts. Ara,cadascun de nosaltres prendrà diferentscamins a la recerca d'altres horitzons, a larecerca del millor que la vida pugui oferir­nos. Estem preparats per seguirendavant,molts se n'aniran a altrescol·legis, a altres ciutats,les seves videsprendran diferents rumbs, però ensmantindrem units per mitjà del record.

Ara arriba l’hora d’avançar, d’agafar elcamí fins on volem arribar, de provarnoves rutes i noves experiències. Arriba elmoment de conèixer nous llocs i a novespersones. Arriba el moment de separ­nos idir adéu als amics, els companys i elsprofessors amb els que compartim tanteshores d'estudi, alegries i enutjosamistosos, o el que prefereixo jo, donargràcies per des del primer instant

acceptar­me i formar part d’aquestafantàstica família.Espero i desitjo de tot cor poderretrobar­nos tots en un futur moltproper, perquè cadascú devosaltres puc dir que forma part dela història de la meva vida.Gràcies de tot cor a tots, sougenials. Ens veiem aviat!Paula Reales RamosL'institutUn dia arribes al món sense saberres d’ell, sense saber què és, què hifas tu aquí, amb qui et trobaràs,què faràs, quant temps hiseràs…però llavors, un dia creixes iet fas com a persona, i és llavorsquan, poc a poc, vas trobant­lisentit a tot, a la vida. Creixes,aprens, menges, et relaciones,dorms, plores, rius, crides…i així,dia rere dia.Me'n recordo del meu primer curs ala llar d’infants, l’Escoleta es deia iera súper familiar, tan familiar queúnicament érem set nens a classe,imagina’t! És a partir d’aquí quancomences a créixer, curs rere curs,any rere any, professor rereprofessor, amic rere amic, fins quearriba un moment que t’adones quehas crescut tant, que et tocamarxar del teu estimat poble i obrirmón a un nou i desconegut institut.Sembla lleig, no saps amb qui ettrobaràs, com serà l’estada allà,però el que sí que saps segur, ésque t’hauràs d’adaptar a tot aixòperquè et tocarà ser allà.Estàs acostumat a ser una solaclasse de quinze alumnes, a noveure cares noves, a tenir els teusquatre amics de tota la vida..peròés llavors quan tot això canvia,almenys, tot això em va canviar

Page 26: Calaixera10

Passatemps(Sergi Ricart)

25

a mi al dir­li hola a l'Institut BaixMontseny. Si us sóc sincera, la primeraimpressió va ser dolenta. L’edifici era moltlleig, vell, però sobretot, desconegut pelsmeus ulls. Però com que encara no hi haningú que pugui parar el temps, va arribarel primer dia, el primer dia en quècomençaria a cursar l’E.S.O., el primer diad’una llarga i recordada etapa en la vidad’una adolescent. Aquest va ser moltintens, estrany, curiós, interessant, peròsobretot important, ja que va ser quanvaig veure a les persones amb les que emrelacionaria els propers quatre anys.Quan ara fas una mirada al passat i tornesal present veus que les coses han canviatmoltíssim; el que era el teu millor amic,ara és el teu major enemic; el professormés xulo de tots, ara és el que et caupitjor; la materia que més odiaves, és laque més t’agrada ara; que la gent amb laqual mai t’esperaries acabar, és amb laque ara millor et portes.Cada any ha tingut la seva particularitat isi hagués de descriure cada any ambparaules, aquestes serien:1r : alguna cosa nova i desconeguda2n : un gran canvi3r: l’any de l’estabilitat4t: l’any més pesat

La majoria de gent parla malamentd’aquest institut, del Baix Montseny,però és graciós, perquè no saben nicom és ni hi han cursat mai res.Però bé, avui en dia la gent parlamolt, per tant, “a palabras necias,oídos sordos”. És veritat que jocanviaria moltes coses de l’institut…però si ho penses fredament, deuser difícil canviar­ho tot tan ràpidno? No és tan fàcil fer canviar totesles persones que formen part del’institut alhora. Així que com queno crec que jo ho pogués fer millorque del que ja ho feu, no emqueixaré pas. Així que felicitatsTeresa, equip directiu, professors i atothom per fer tot de la millormanera posible. Gràcies peraquesta etapa viscuda durantquatre llargs anys, però nom’acomiadaré pas de vosaltres nide l’institut, que l’any que ve ensretrobarem!Ara quart ja sabeu el que toca…Mallorca ens espera! En 3, 2, 1…Mallorca rules!Paula Cañabate

Page 27: Calaixera10

26

Racó de la ciència: COPA, LLIGA I..CHAMPIONS!!(NOMÉS PER CULERS)Et proposem un repte: celebra les victòries delBarça fent la teva bandera blaugrana….LÍQUIDA!Sí, ho has llegit bé, no es tracta d’una erradad’impressió. Et proposem fer l’escut del Barça“en estat líquid”! Necessitaràs un recipient devidre, a ser possible estret i llarg, dins el qualaniràs col·locant capes de líquid de manera queno es barregin entre elles i que vagin alternantels colors vermell i blau. En total has de tenir 7capes diferents, 4 de blaves i 3 de vermelles.Sabries com preparar aquestes capes de líquidsde manera que es mantinguin separades,sense mesclar­se entre elles?Els líquids se separen per densitats: els mésdensos se situen al fons del recipient i els demenor densitat suren a sobre d’aquests. Unlíquid molt dens tindrà més massa per unitatde volum que un líquid poc dens. Això fa que,si els situem al mateix recipient, el líquid mésdens s’enfonsi i el menys dens suri a sobreseu.Hi ha diverses substàncies líquides que sónincolores i tenen diferents densitats. Perexemple, l’aigua (densitat d’1 g/cm3), laglicerina (1,26 g/cm3), l’alcohol de lafarmaciola (0,79 g/cm3)...També pots “crear” les capes líquides dedensitats diferents preparant dissolucions desucre en aigua de diferents concentracions: amajor concentració en sucre de la dissolució,major densitat. Et proposem preparardissolucions al 10%, 20%, 30%, 40%, 50% i60% en massa. Les quantitats per a preparar100 g de dissolució són:60%: 40 g d’aigua + 60 g de sucre50%: 50 g d’aigua + 50 g de sucre40%: 60 g d’aigua + 40 g de sucre30%: 70 g d’aigua + 30 g de sucre20%: 80 g d’aigua + 20 g de sucre10%: 90 g d’aigua + 10 g de sucreL’última capa serà aigua pura.

Per preparar­les, posa un got auna balança, afegeix la massad’aigua necessària i acontinuació posa­hi el sucre finsque ens marqui 100 g dedissolució.Anota les concentracions de lesdissolucions que vagis prepa­rant per evitar confondre­les.Ordena­les de més densa amenys densa i incorpora acadascuna el colorant alimentarique li pertoqui per formar lesfranges blaves i vermelles en laseqüència correcta.Ara bé la part que necessitamés cura: amb un comptagotesdiposita la dissolució mésconcentrada en el recipient devidre, fins una altura d’uns doscm. A continuació, procedeix dela mateixa manera per acol·locar­hi les següentsdissolucions, sempre treballantde la més concentrada a lamenys concentrada........ I recorda: la paciència ésla mare de la ciència!

Departament de CiènciesExperimentals

Page 28: Calaixera10

27

Col·laboracions dels alumnes (còmics en anglès)

Sandro Bortolotti i Artur Obach (4t d'ESO C)

Page 29: Calaixera10

28

Paula Reales i Paula Cañabate (4t d'ESO C)

Page 30: Calaixera10

29

Gianluca Brignani i Mae Ashley Alfonso (4t d'ESO C)

Page 31: Calaixera10

30

Maria Camacho i Raúl Rico (3r d'ESO A)

Page 32: Calaixera10

31