Redacció, publicitat i distribució: Institut Baix Montseny,ctra. de Campins s/n – 08470 Sant Celoni, Barcelona · Editor:Francesc Pina · Redacció d’aquest número: alumnes iprofessors de l’INS Baix Montseny · Publicitat: Anna Cubero ·Maquetació: Francesc González · www.insbaixmontseny.cat

Sumari

Editorial 2Notícies 3

54 alumnes es presenten a les proves d’accés a la universitat 3Dos alumnes reben la carta de distinció de les proves de selectivitat 4English Meeting Point 4

L’AMPA informa 5La biblioteca informa 6

La competència informacional 6Les claus de vidre 6Certamen literari, curs 2012–2013 6

Activitats 10L’esquiada de 1r de Batxillerat 10Sortida al Sot de les Granotes 10El món rural 11Les colònies de 3r d’ESO 13El grup de hip-hop 14La Selva de l’Aventura 14Excursó a Olzinelles 15Olimpíades de 4t ESO 15Pel maig, sortides a raigs! 17

Fem ciència 18La cura del càncer és més a prop 18Genètica antifeixista 18

Entrevista a Marcel Durbau 19

Orla de 4t d’ESO 19

1

Editorial

La paciència és la mare de la ciència

El nostre projecte de direcció s’inicia amb el haikú:

El temps és fil,soga de la impaciència

seda de savis

I ara, més que mai, en subscrivim el contingut.I el subscrivim perquè, en aquests quatre anys dedirecció, hem pogut comprovar que qualsevol delsfets que amb el temps han esdevinguts importantsi rellevants per a la millora i transformació del nos-tre institut, han tingut com a substrat imprescindiblel’actitud pacient dels seus protagonistes: alumnes,professors, pares i mares i tota la resta de membresde la Comunitat Educativa.

En l’editorial d’aquest 4t número de la nostra re-vista La Calaixera volem fer un elogi de la Paciènciacom a valor fonamental i necessari per a qualsevolaprenentatge. I, inevitablement, la paciència va as-sociada a un concepte de «temps» moltes vegadesdiferent del qual la vida contemporània ens exigeix;perquè, per tal que qualsevol aprenentatge veritablepugui ser assolit es necessita de maduració, motiva-ció, interès i pràctica . O sigui, de tot un procés querequereix tenir una visió del temps a mitjà i llarg ter-mini.

És impossible «estar madur» sense que el tempsnecessari hagi transcorregut. Madurar significa apo-sentar a l’interior d’un mateix nous conceptes i no-ves experiències, estar «al punt» per rebre nova in-formació ja que aquesta podrà ser digerida amb fa-cilitat. Per motivar o estar motivat cal «temps» perentusiasmar o entusiasmar-se. Cal de la paciència dequi pretén motivar i cal d’una paciència amb un ma-teix quan, tot i la motivació, els resultats no sempresón els desitjats. Per interessar l’altre o tenir interèscal, en la majoria dels casos, un temps per transme-tre la informació, per parlar i escoltar, un temps permeravellar-se, observar, pensar o reflexionar, ja quel’interès «sobtat» és un fet, si més no, estrany, no-més conegut en moments de gran inspiració. I perúltim, és evident que per practicar es requereix d’untemps més o menys organitzat o planificat que enspermeti repetir tantes vegades com calgui els exerci-cis necessaris per a dominar qualsevol nova discipli-na que vulguem incorporar als nostres coneixements(dos exemples clarificadors serien, per una banda, lapràctica d’un esport d’elit i, per l’altra, la interpreta-ció d’un instrument musical).

És per això que considerem fonamental invertirla interpretació, moltes vegades errònia, del concep-te de paciència com a «aguantar», «suportar», «no

assolir allò que volem quan ho volem», etc. La pa-ciència, en canvi, significa tot el contrari: significasaber que allò que ens hem proposat com a objec-tiu, esdevindrà amb tota seguretat si som capaçosde mantenir-nos en el nostre propòsit i no ens deixemabatre pels obstacles i les dificultats normals de tottrajecte. La paciència significa saber gaudir i apro-fitar cadascuna de les etapes necessàries per trans-formar, modificar i aprendre assegurant-nos que noho oblidarem passats tres dies després de l’examen.La paciència posa a prova la nostra fortalesa interiori ens ajuda a apreciar els èxits que, finalment i des-prés d’un llarg camí, assolim, perquè sabem del certque aquell «èxit» ha estat guanyat de mica en mica,amb determinació i enginy, posant en marxa tots elsrecursos que han estat al nostre abast i també quehem sabut aprofitar totes les ajudes necessàries queens han brindat pel camí. La paciència permet assa-jar diferents opcions fins trobar la que se’ns adaptimillor segons la nostra naturalesa i, finalment, ensajuda a flexibilitzar-nos i a curtir-nos davant tots elsreptes de la vida.

I tot aquest discurs en aquesta editorial d’aques-ta revista no és gratuït, sinó que és un discurs avalatper nombrosos «petits èxits» individuals i col.lectiusde l’Institut Baix Montseny. Sense anar gaire lluny,els resultats d’excel.lència dels nostres alumnes de2n de BAT a les proves de la Selectivitat del pas-sat mes de juny (dos dels quals han obtingut Cartade Distinció per la Generalitat de Catalunya, l’ÓscarMañas i l’Àlex Alonso), són una mostra dels avantat-ges de tenir una actitud pacient tot perseverant enels objectius que un es marca. Perquè obtenir uns re-sultats excel.lents d’una forma continuada no és mainomés fruit de la casualitat, sinó que és fruit del tre-ball constant i de la confiança en assolir els propispropòsits.

Així doncs, des d’aquí, volem fer una crida a laPaciència, com a eina fonamental tant per als pro-fessors, com per als alumnes i les seves famílies.Perquè sense paciència no tindríem revista, ni collagegantera, ni grup d’esports d’aventura, ni nou ci-cle de grau superior, ni nova organització de primerd’ESO, ni projectes, ni il.lusions, ni rebríem ajudes del’Ajuntament ni de l’AMPA i, sobretot, no tindríem unProjecte Educatiu que prioritza les persones i la bonaconvivència entre els seus membres.

Per això, perquè volem ser una comunitat sàviai innovadora, us animem a ajudar-nos a invertir deforma positiva el nostre temps, un temps de madu-rar allò què som i allò que volem ser i allò que vo-lem aportar com a col.lectiu a la nova humanitat,embolcallant-la de preciosos vestits de la millor se-da.

Teresa Borotau

2

Notícies

54 alumnes es presenten a les proves d’accés a la universitat

Com cada any els alumnes de 2n de batxillerat queaspiren a fer estudis universitaris s’han presentat ales proves d’accés a la universitat, conegudes po-pularment com «selectivitat». Enguany hi han anat50 alumnes que han acabat 2n de Batxillerat aquestmaig, als qual s’hi han sumat quatre ex alumnes quees presentaven per segona vegada per pujar nota.

Tots ells es van trobar el dimarts, primer dia deles proves, a les 7:00 a la plaça Comte del Montsenyper agafar l’autobús que l’institut havia contractatper dur-los a la Universitat Autònoma de Barcelona,a Cerdanyola del Vallés. Va ser un viatge tranquil isense incidències, però amb molts nervis, que nois inoies van aprofitar per fer un últim repàs als apunts ifer preguntes als companys. Una vegada a la UAB, elgrup va fer cap a la Facultat de Dret on els esperavenles aules dels exàmens.

A les 8:30 els van començar a cridar un per un ien ordre alfabètic, juntament amb els alumnes d’unsaltres cinc instituts que feien la selectivitats a les ma-teixes aules. En aquell moment els nervis estaven aflor de pell i alguns alumnes encara eren incapaçosde separar-se dels seus preuats apunts per escandirfins a l’últim segon per repassar.

El primer examen era el de llengua i literaturacastellanes, que molts van fer en una hora i van tro-bar fàcil tot i que va ser molt comentat un exercicien què es demanava la definició del terme «diglo-sia» que molts van respondre a l’atzar. Una vegadaacabat aquest primer examen tots estaven més re-laxats; començaven a comprendre el que companysd’anys anteriors havien dit: «La selectivitat és duraperò una vegada la fas, deixa de fer por». A continu-

ació tocava la prova de llengua i literatura catalanes;en aquest cas la pregunta més comentada ha estat«quin és el participi del verb romandre», però tanma-teix tots van coincidir que no era gaire complicat. Lajornada va continuar amb matemàtiques aplicadesa les ciències socials —del qual els alumnes no vansortir gaire satisfets—, ciències de la terra, literaturacatalana i dibuix tècnic.

Dimecres va començar ja amb una anècdota: undels nois es va quedar adormit i un dels seus com-panys va haver de fer-li un truc perquè vingués cor-rent. Va arribar deu minuts tard però per sort aixòno va impedir que els alumnes arribessin a l’hora.Aquest dia començava amb història d’Espanya i his-tòria de la filosofia, en què els alumnes havien detriar entre un text de Locke i un altre de Descartes.La majoria va triar el text del filòsof britànic sobre elsperills que el poder legislatiu d’una nació actuï contraels interessos del seu poble. Després la prova d’an-glès va posar fi a la sèrie de matèries comunes. Apartir d’aleshores només quedaven les matèries demodalitat com llatí, literatura castellana i tecnologiaindustrial. A matemàtiques els alumnes van ser infor-mats que hi havia un error tipogràfic en un exercici,però el que els va molestar a tots va ser la dificultatde la prova, que van trobar massa alta.

Passat el mal tràngol dels primers exàmens, elsde dijous eren no més que un mer tràmit que haviade complir-se. Alguns alumnes ja havien acabat elsexàmens dimecres de manera que l’últim dia hi vananar menys alumnes. Aquesta jornada tocaven lesproves de física, química, biologia, grec, història del’art, empresa i geografia.

Sergi Ricart

3

Dos alumnes reben la carta de distinció de les proves de selectivitat

Els alumnes Óscar Mañas i Àlex Alonso, alumnes de2n de BAT tecnològic de l’Institut Baix Montseny, hanestat guardonats aquest mes de juny de 2013 ambla Distinció de les Proves d’Accés a la Universitat pelseu resultat excel.lent.

Cada any, a finals del mes de juliol, el ConsellInteruniversitari de Catalunya lliura les Distincionsde les proves d’Accés a la Universitat a totsaquells alumnes de Catalunya que han obtingut unmínim de 9 punts sobre 10 a la part comuna de lesproves. Tant l’Óscar com l’Àlex han tret un 9,30 enaquesta fase comuna i, sumant la mitjana del seu ex-pedient acadèmic i la fase específica, han tret uns re-sultats de 13,450 i 12,800 sobre 14, respectivament.

Així doncs, com a centre, tenim l’orgull de tenirdos alumnes guardonats amb aquest premi d’excel-lència, fet del tot inusual, sobretot si tenim en comp-te que, a la comarca, només hi ha hagut dos alumnesmés amb una nota superior, i només per una dècima—un 9,40—, i un altre amb la mateixa qualificacióque l’Óscar i l’Àlex.

La Distinció els va ser lliurada el 25 de juliol a les18:30 hores al Palau de Congressos de Catalunya.

Tal com diu la carta que hem rebut com a centredes del Consell Interuniversitari, «un resultat d’excel-lència com aquest és, sens dubte, la conseqüència

natural d’una tasca formativa desenvolupada, ambconstància i eficàcia, al centre i respon a un projecteeducatiu».

Tanmateix, hi ha hagut altres alumnes amb resul-tats excel.lents i, per tant, volem mencionar-los en elnostre petit homenatge. Aquests alumnes són Joa-quim Motger, amb uns resultats de 8,70 sobre 10 i12,930 sobre 14; Agustín Rugiero amb un 8,85 i un12,640; Eloi Gómez, amb un 8,60 i un 10,100 i ClaraGarcia amb un 8,20 i un 11,314.

Per això, des del centre, volem felicitar-los iencoratjar-los a seguir en aquest camí d’excel.lència,sabent del cert que un resultat com aquest no és fruitde la casualitat, sinó que és el fruit de molts mesosde treball, d’il.lusió per la feina ben feta, de perseve-rar malgrat les dificultats i de saber que cal treballaren el present per poder somniar en un futur millor. Iels felicitem encara amb més èmfasi perquè sabemque no és gens fàcil en aquestes edats mantenir-seen l’esforç continuat per uns objectius a mig i llargtermini. Tots ells saben per experiència pròpia quela intel.ligència, sense cultivar, és una llavor que nogermina i, de moment, tots ells ja han obtingut elsprimers fruits.

Aprofitem també per felicitar les seves famíliespel suport que els han brindat en el decurs de la se-va vida i també a tots els seus mestres i professosrsque els han vist créixer des d’educació infantil. Elsdesitgem molta sort en els seus estudis universita-ris i els diem que ens sentim orgullosos d’haver-lostingut com a alumnes.

L’equip directiu

English Meeting Point (3rd May 2013)

Aquest ha sigut el segon any que els alumnes de 1rde Batxillerat del nostre institut han participat al Me-eting Point, una macrogimcana organitzada per di-verses escoles de primària de la zona amb l’objectiuque els nens i nenes de 6è practiquin l’anglès. Alllarg del curs, els alumnes de 6è han après a jugar adiversos jocs fent servir vocabulari en anglès. Algunsdels jocs són el Twister, amb el qual es practiquen elscolors i les parts del cos, el Fruits in, on practiquendiversos grups de vocabulari com les fruites, els es-ports o les professions, o el Bananadrama, amb elqual es recorda el vocabulari relacionat amb les partsdel cos i les accions, entre d’altres. Aquesta activitatja fa anys que se celebra cada mes de maig, però to-tes les escoles participants coincideixen a subratllarque l’ús de l’anglès s’ha incrementat considerable-

ment amb la col.laboració dels alumnes de 1r de Bat-xillerat. Això es deu al fet que els alumnes que es vanpresentar voluntaris per participar en l’activitat esta-ven molt conscienciats que durant aquell matí noméspodien fer servir l’anglès per a parlar amb els nens i,fins i tot alguns d’ells es van inventar una identitatamericana, anglesa o australiana per a fer creure elsnens que ells no entenien el català. Apart d’ajudar amillorar el nivell d’anglès dels nens i nenes de 6è deprimària, el fet d’haver de fer servir l’anglès com aúnica llengua de comunicació durant diverses horesva fer que els alumnes de 1r de Batxillerat s’adones-sin que, si s’ho proposen, poden fer-se entendre. Aixídoncs, la valoració de l’activitat és molt positiva entots els sentits i esperem poder repetir l’experiènciael curs que ve.

Laura Ballús

4

L’AMPA informa

Com estalviar fins un 60 % en els llibres del proper curs

L’AMPA, juntament amb la direcció del centre, propo-sa a les famílies un nou sistema pel qual pot arribara estalviar més d’un 60 % en el preu del llibres.

El curs passat es va endegar un sistema de so-cialització de llibres, al qual van poder accedir elsalumnes de 1r i 2n d’ESO. La participació va ser for-ça bona, però la implantació de la socialització teniauns límits, ja que només podia arribar a l’ESO, i noal Batxillerat i als Cicles que també es cursen a l’Ins-titut Baix Montseny. A més, el volum de feina aniriacreixent a mesura que el sistema s’anés implantant,corrent el risc de no ser assumible per l’AMPA. L’ex-periència d’altres centres on s’ha iniciat la socialitza-ció del llibre de text demostra que s’han de buscaralternatives que continuïn incentivant la conservaciódels llibres, la reutilització, la consciència ecològica il’estalvi familiar.

Des de l’AMPA de l’institut, amb el suport del cen-tre, s’ha buscat un nou sistema de reutilització dellibres perquè totes les famílies (ESO, BAT i cicles)tinguin la possibilitat de vendre llibres de text usatsi poder adquirir els del curs vinent a un preu moltraonable i amb diferents opcions de compra. En elcas dels alumnes que acaben els seus estudis, podervendre’ls i que puguin ser reutilitzats. Un dels aspec-tes a tenir en compte és que es tracta d’un sistemamés just, al premiar l’alumne que tingui més curadels llibres aconseguint millors descomptes.

Què ofereix el programa de reutilització a lesfamílies?

1. Vendre els seus llibres de text a canvi de dinerso crèdits.

2. Adquirir llibres de text reutilitzats de qualitat inous.

Qui pot participar en el programa?Considerem que TOTS els alumnes poden participard’alguna manera, ja sigui venent els seus llibres ovenent i adquirint llibres reutilitzats i nous. Com mésalumnes hi participin, més estalviaran tots. Podeuconsultar la pàgina web www.bookiwi.es, l’empresaespecialitzada en aquest servei i que l’AMPA ha triatper ajudar a la reutilització de llibres.

Com es pot accedir al programade reutilització?

1. Cal omplir una fitxa d’inscripció que està a dis-posició de les famílies al centre o a l’AMPA.També es pot emplenar-la accedint a la pàginaweb: www.bookiwi.es.

2. Quan les dades siguin processades per Bookiwi,les famílies rebran, via missatge SMS al seumòbil, les claus per accedir i demanar els lli-bres pel proper curs. Les famílies rebran en elmateix missatge la data en què podran portaral centre els llibres usats fins a tres cursos an-teriors, on es comprovarà la seva validesa perentrar dins el sistema. No és necessari tenirllibres usats per accedir al programa de reutilit-zació.

3. Un cop s’hagin revisat els llibres a les instal-lacions de Bookiwi, la família rebrà l’avís i perfer la pre-comanda amb la informació dels crè-dits pels llibres usats lliurats. A través de lapàgina web la família demanarà els llibres quenecessiti i escollirà la qualitat dels llibres reuti-litzats. L’AMPA establirà uns dies per ajudar ales famílies a fer la seva comanda des de l’ordi-nador de l’AMPA.

4. Un cop es rebi la disposició correcta del lot dellibres demanats, la família disposarà de TRESdies per confirmar el lot, i dir quan vol que lisigui lliurat el lot de llibres a l’oficina postal deSant Celoni. Si la comanda supera els 90 EURde valor, el lliurament és gratuït.

5. Si una família necessita els llibres fins al setem-bre, podrà fer el lliurament dels llibres un cop jano els necessiti posant-se en contacte amb Bo-okiwi i seguint les instruccions que els donin.

Si teniu algun dubte podeu trucar a l’AMPA al te-lèfon 696176717 o bé per correu electrònic:ampabaixmontseny@gmail.com

5

La biblioteca informa

La competència informacional

El dimarts 14 de maig l’Anna Blasco va visitar el nos-tre institut per explicar-nos la importància de treba-llar la competència informacional a l’aula. Aquestaha estat una activitat organitzada pel Col.legi Oficialde Bibliotecaris–Documentalistes de Catalunya din-tre del marc del programa Puntedu.

Però què és la Competència Informacional?Parlem d’aquesta competència quan es referim a

la capacitat de les persones per buscar, recuperari avaluar la informació i transformar-la en coneixe-ment per comunicar-la de forma adequada. Aquestacapacitat ens servirà per fer millors treballs acadè-mics i d’investigació, però en realitat ens ensenya

una metodologia aplicable a tots els àmbits de la nos-tra vida.

L’Anna Blasco va fer èmfasi en la importància deser competents informacionalment davant de la granquantitat d’informació i d’inputs que rebem contínu-ament. Per tant, hem d’ensenyar als alumnes a «se-parar el gra de la palla».

Per a més informació podeu consultar la presen-tació en Power Point que hem penjat al blog de labiblioteca:

http://bibliotecainsbaixmontseny.blogspot.com.es

Les claus de vidre

Solució de la clau Vidres Trencats, publicat a LaCalaixera número 3.

Si recordeu quan vaig entrar a la rebotiga vaig veureuna finestra trencada. La finestra donava al pati dellum de l’edifici. Hi vaig veure molta brutícia, plàs-tics, una ampolla d’aigua buida, unes calces d’unatalla monumental, una bata de color rosa, una pare-lla de gatets i uns vidres trencats. Els vidres eren elsde la finestra. Si els vidres han caigut a fora vol dirque algú ha trencat la finestra des de dins. Quan vaiginterrogar la Mònica ho va confessar tot. Havia robatels medicaments per al seu xicot, un ionqui reinci-dent i recalcitrant, havia buidat la caixa i havia tren-cat la finestra per simular que el lladre havia entratdes del pati de llum. La noia estava desfeta i penedi-da, l’Anna va decidir donar-li una segona oportunitati no denunciar el cas a la policia.

Felicitats als qui ho heu encertat i ànims i forçaper als que no. A reveure. Fins a la propera Clau deVidre.

Lluís Arquer

Certamen literari, curs 2012–2013

Els textos guanyadors del certamen literari d’enguany són els següents:

– Categoria A

Prosa: El cor – Maria Danés, de 2n ESO C

Poesia: Mal humor – Yann Jerez, 1r ESO A

– Categoria B

Prosa: El principi del final – Ariadna Ruiz, de 4t ESO B

Poesia: Infinit – Júlia Vázquez, de 3r ESO A

– Categoria C

Prosa: L’últim camí a recórrer – Sandra Maresma, 2n Batxillerat A

Poesia: Alabança d’estiu – Pau Iglésias, 1r Batxillerat C

6

El cor, per Maria Danés

Em dic Ester tinc, 18 anys i el meu germà va morirfa relativament poc. Ell es deia Kevin i tenia 22 anys.Es va morir quan vam anar a Dakota, durant les va-cances d’estiu, i ell malauradament va caure en unade les cascades. Però avui li fan una operació, a enKevin, encara que sembli mentida! Li faran un tras-plantament de cor a un noi que es diu Carles, emsembla; té 17 anys i de moment porta una pròteside cor. Feia molt temps que esperava un trasplanta-ment i nosaltres vam decidir que li donaríem el cordel Kevin. Jo haig d’anar a la universitat, per això nopodré anar a veure com ha anat l’operació, perquèl’operació és al matí, i és quan jo tinc classe.

Sóc al tren, avui ha anat molt bé a la universitat:he aprovat un examen! Però igualment estic moltnerviosa per si ha anat bé o no l’operació. Arribo acasa i es veu que hi havia els meus pares, que enteoria havien de ser a l’hospital, i m’he sorprès. Ellsm’han dit que no han pogut entrar a veure com esta-va el Carles, ni els hi han dit com ha anat l’operació,però, que els sembla que ha anat bé. Bé, ja estic méstranquil.la.

És dissabte al matí. Ja han passat tres setmanesdes de l’operació. Truquen al timbre. Obro. És undesconegut, força guapo i interessant, me’l quedomirant tres segons; noto que hi ha una mena de con-nexió. Ell demana pels meus pares. Els crido i totsdos baixen de seguida. Ells també se’l queden mi-rant, tampoc saben qui és. I ell ens diu: «Hola, sócen Carles, el noi a qui en Kevin li va donar el cor. Emsap greu venir tan sobtadament, però, ho necessita-va. Els de l’hospital em van donar les vostres dades.

Us volia donar les gràcies, les immenses gràcies, per-què gràcies a en Kevin estic viu!.» Els meus pares elconviden a dinar, i ell, encantat.

Vam estar parlant tota la tarda, i fins i tot es vaquedar a sopar! Una de les coses que ens va explicarés que la malaltia que tenia era de família, li venia dela mare que havia mort pel mateix problema que téell, perquè no li van fer cap trasplantament.

Es veu que viu a prop de la meva universitat, aixíque el podré anar veient de tant en tant. Em va agra-dar molt la seva visita. I li vaig donar el meu númerode telèfon i el correu, per estar en contacte.

Ara ja fa unes setmanes en Carles m’espera da-vant la porta de la universitat, som molt amics. Comque més o menys fem el mateix horari sempre anema dinar junts al mateix restaurant, que és molt barat.Ens asseiem a una taula i jo l’ajudo a fer els deuresde l’institut, perquè, ell va a 2n de BAT i li costa unamica. Molts dies se’ns ha fet de nit i fins i tot m’-he quedat a dormir a casa seva. Un dia em diu: «Elteu germà és el meu heroi, el meu àngel. Ha fet quetingui salut i amor, és el que més necessito.»

Després d’estar un any i mig així ell em va dema-nar per sortir, i lògicament li vaig dir que sí!

Després de vuit anys i mig vam començar a viurejunts; justament avui fem deu anys! Estic contentís-sima. I quan arribi de la feina, jo li regalaré un àlbumamb totes les nostres fotos que tenim junts. Ja ésaquí. Obro la porta i el trobo agenollat i em diu: «Es-ter, t’agradaria casar-te amb mi?». I jo: «Sí!».

Ara estem promesos i falta poc per casar-nos. Es-tic orgullosa de tot el que m’ha passat!

Mal humor, per Yann Jerez

Tothom es queixa: Pluja!Paraigües, cangurs i mal humor.Fora! Para, mira, escolta, imagina. . .Mira les muntanyes, olora la boira,el que emana d’elles.El temps s’atura.Ara, escolta com creix la vida.Allà, sota les fulles,creix la vida, els bolets,insectes i bestioles.Creix la primavera.Mira que verd.Mira i olora.Mira quina barreja de colors,escolta el cruixit de les fulles sequesque va deixar l’hivern, sotael peus caminant pel bosc misteriós.Ha arribat la primavera, i l’alegria,una mica mullada pels núvols,però tan bonica!Encara estàs de mal humor?

Infinit, per Júlia Vázquez

I així que et miro als ulls i penso

que l’alegria es contagia amb un somriure

i que tot el que sento

no es pot escriure

Tenir-te a prop

és tot el que vull

que cada cop

m’importa menys l’orgull

Els records amb tu sempre estaran presents,

històries que se les emporta el vent

són grans moments

que vam viure intensament.

Ara que no ets aquí amb mi,

ara que et necessito,

ara que hem arribat a la fi,

i així et miro als ulls i penso. . .

7

El principi del final, per Ariadna Ruiz

Aquesta història no comença com qualsevol altra. Noés com el típic «hi havia una vegada. . . », aquesta ésla meva història.

Jo estava nerviós, no sabia ben bé on m’havia fi-cat. I si sóc un criminal? I si m’enxampen? No hotenia molt clar, però el que sabia era que m’haviaficat en un gran problema. . .

Bé, ho explicaré des del principi. Tot va començarquan em vaig mudar al carrer Aragó, un carrer on elsveïns eren molt simpàtics i agradables. Allà era oncompartia el dia a dia amb gent de tota mena, és allàon vaig conèixer en Pere Gutiérrez, o com els amics lideien, en «Pope», i la seva banda. Tots tenien la ma-teixa edat, menys en Pope, que ja tenia els divuit. Ala banda hi estava en Mario Rodríguez, que feia unsdos anys que havia vingut de Guadalajara, en Moha-med Alcaleg, que ja portava uns quants anys amb enPope dins la banda, i una noia, la Valentina Gil.

Quan els vaig conèixer em van semblar les perso-nes més meravelloses del món. M’ajudaven en tot,si em ficava en algun problema o m’insultaven. Ellseren allà per defensar-me. La meva vida era perfec-ta, fins que. . .

Un dia quan era amb tots els de la banda pel nos-tre carrer, en Pope em va dir:

—Joan, tu estàs bé amb nosaltres? T’agradariaser oficialment de la banda?

Jo em vaig sentir confús. Què volia dir amb «ofi-cialment de la banda»? Això volia dir que encara noen formava part?

—I jo, no hi estava ja, dins la banda? —vaig pre-guntar confós.

—No, no hi estàs. Has de fer una prova. . . —vacontestar en Mohamed.

Una prova? A què es referia? Jo vaig acceptar, jaque ells m’havien ajudat en tot i volia entrar-hi.

Llavors en Pope em va dir:—Bé, doncs la prova que has de fer per entrar

dins la nostra banda consisteix a anar a la botiga dela cantonada, i allà has de pispar una samarreta.

No em feia gaire gràcia, però em van fer veureque els hi devia, per totes les coses que havien fetper mi.

En entrar a la botiga em faltava la respiració.Semblava com si tothom m’estigués mirant. Erasenzill, només havia d’entrar, agafar una samarreta,guardar-la sota la jaqueta, i sortir com si res.

Quan ja tenia la samarreta a sota la jaqueta, vaigveure entrar als de la banda, es dirigien a la caixera.En Pope va dir-li alguna cosa, assenyalant-me. Esta-va nerviós, i si li havia dit tot el que anava a fer?

Llavors, quan la caixera es dirigia cap a mi, desobte en Pope va treure una pistola, va disparar untret al sostre i tothom es va ajeure al terra. Però quèestava fent? S’havia tornat boig?

Vaig entendre les seves intencions, volia robar lacaixa!

Quan en Pope estava agafant els bitllets de la cai-xa, la caixera va fer un moviment i. . .

Em vaig quedar inconscient. Quan em vaig des-pertar era en una habitació on només hi havia unacadira, i de sobte, va aparèixer un home.

Jo estava nerviós, no sabia ben bé on m’havia fi-cat. I si sóc un criminal? I si m’enxampen?

Aquella cara m’era coneguda. No era cap altraque la del director de la meva escola. Què feia allà?

—Com estàs, Joan? —Em va dir el director.

—Doncs. . . nerviós i una mica confús de tot aixòque m’ha passat. . . —li vaig contestar.

—Tranquil Joan, és normal que estiguis així des-prés d’haver tingut una baixada de sucre. La bibli-otecària m’ha informat que estaves llegint un llibrei t’has quedat inconscient. . . —em va informar el di-rector.

Això volia dir que tot eren imaginacions meves?No hi havia cap banda, ni cap crim? Només era unabaixada de sucre?!

Llavors vaig agafar les meves coses i vaig anarcap a casa. Quan vaig arribar a la porta algú em vatocar l’esquena i em va dir:

—Hola, Joan, com estàs?

En girar-me vaig veure que era en Pope i la bandaamb un feix de bitllets a la mà. . .

L’últim camí a recórrer, per Sandra Maresma

El soroll insistent provinent del motor del camióem fa impossible oblidar ni tan sols per un instant onsóc. La gola se’m resseca i les mans em suen des-controladament, sense poder-ho evitar.

Fa massa fred per l’època de l’any en què ens tro-bem. La pluja repica sense parar al voltant del ve-hicle i el vent udola de forma esfereïdora enmig dela immensa nit. No puc veure res al meu voltant, totestà fosc, ennegrit. El camió canvia la direcció, co-mença a pujar un carrer més costerut.

Exhalo fortament i em premo els ulls amb força,ara cansats, ja vermells. Ni tan sols em sorgeixen

ja les llàgrimes. Tot és un conjunt de frustració ina-movible dins meu, esgotament, gana i somnolència.O això m’agradaria. Un somriure amarg se’m for-ma als llavis en adonar-me plenament que hi ha unsentiment de por horripilant gravat a foc sota la me-va pell que m’agradaria poder oblidar i abandonar.Desitjo tenir sort i convertir-me en un inconscient perseparar-me’n, seria just, ja tinc prou desgràcies dequè preocupar-me.

El camió fa un revolt a la carretera, un altre, se-guint la seva trajectòria impassible, fred i distant aqualsevol fet pertorbador al seu voltant, quan resul-

8

ta que porta una quantes ments pertorbades a dinsseu. Sí, puc sentir enmig de la penombra claramentla presència d’uns quants cossos més retinguts dinsdel camió, asseguts al meu voltant, sense parlar, se-gurament pensant massa en tot allò que han deixatenrere. Em davallen tot de pensaments dins la mevament, què faran ara tots? Dona, fills, pares i ger-mans, ningú no els ajudarà, a Abrera. Em dec estartornant boig, m’hauria de preocupar més del que empassarà a mi ara. Puc notar també la presència d’al-tres cossos armats dins del mateix camió, i un calfredem travessa tota la columna.

Sento com un cos proper al meu es convulsionafrenèticament, potser aguantant les llàgrimes, pot-ser intentant contenir el dolor, la por. Uns gemecsli sorgeixen dels llavis, plenament conscient que notornarà. El pensament se’m situa dins la ment i ja nohi ha escapatòria possible, la por m’assalta, ràpida isense miraments. No tornaré, és el més probable, jaho sabia, hauria d’estar preparat per a aquesta situ-ació, però no ho estic, escolto algun altre gemec migcontingut en el camió, com un xiuxiueig, insistent,que no s’atura, i tremolo en adonar-me que aquestsnous gemecs són meus.

El camió s’atura finalment, sento unes veus ques’apropen des dels laterals, les passes aproximant-se, amb pausa, tranquil.les, convençudes del que es-tan a punt de fer. I la ràbia m’inunda com un torrentsense paraules, el cor se m’accelera frenèticament, iem sembla impossible poder respirar.

No m’adono de res. La pluja s’està esvaint len-tament. Els soldats dins del camió ens fan baixara empentes, amenaçant-nos amb les armes. Bai-xo i ens indiquen que podem començar a caminarcap al camí. Les meves passes són feixugues i pe-sades, les cames tremoloses m’impossibiliten anaramb més rapidesa. Quan un home del meu costatintenta posar-se a córrer, un tret l’encerta al mig del’esquena i cau a terra. Jo no puc més. En aquestspassejos de nit tothom sap que acabarà mort, l’úni-ca raó per la qual encara no m’han disparat és perallargar l’angoixa, el sofriment. Un tret m’eixordaprofundament, i sé que ja està. El meu cos feixucxoca contra el terra polsós, i tinc l’esperança que lameva família recordi sempre aquest dia per mi. Feiamassa fred per ser 15 d’abril de 1938.

Alabança d’estiu, per Pau Iglésias

Alabança a l’estiuEl paisatge a la tardor,Tot és del mateix color.El paisatge a l’hivern,Amb el fred es un infern.El paisatge a la primavera,Amb el pol.len m’altera.El millor doncs és l’estiu,Amb calor em sento més viu.La platja i la festa,Molen més que la resta.Amb la saborosa calor,L’estiu és el millor.El paisatge color verd,Em dóna un plaer que em perd.Amb la lluentor de la mar,Es veu un gran calamar.Amb el topless i els mugrons,M’escalfo en segons.Franceses, angleses o italianes,Llueixen bé les seves cames.El millor doncs és l’estiu,Amb la calor em sento més viu.

9

Activitats

L’esquiada de 1r de Batxillerat

Els alumnes de primer de Batxillerat vam passar eldies 20, 21 i 22 de març esquiant o fent snow, com asortida d’educació física.

Després d’un llarg viatge, amb unes vistes mag-nifiques, que eren el més semblant als paisatges deles pel.lícules vam arribar a la pista d’esquí de FontRomeu (Catalunya Nord), on vam passar el primerdia de les nostres petites vacances. Els que mai nohavien esquiat o fet snow en van aprendre i els queja ho havien fet van poder millorar i gaudir-ne. Calafegir també que el bon temps ens va acompanyar.Després de passar-hi tot el matí i part del migdia,vam tornar a agafar el bus per dirigir-nos al lloc onpodríem patinar sobre gel, una experiència que ensva fer divertir com a nens. Vam acabar el dia amb unbon sopar amb tot el grup, un àpat que ens va donarenergies per l’endemà.

El segon dia vam dirigir-nos a la Masella, on ambl’ajuda dels monitors vam poder enriquir una micamés l’experiència i sense deixar de divertir-nos vamaprendre’n més. Vam acabar el dia contents, ja quehavíem après i ens havíem divertit al costat dels nos-tres companys, tot i que vam tenir lesionats. Per sort,res greu. Finalment, després de passar un gran ma-tí de força activitat física, al migdia vam anar a ferraquetes, a caminar muntanya amunt i contemplar

paisatges d’allò més increïbles. La veritat és que jano quedaven forces per a res més! Però va arribarla nit, i tot el grup va gaudir de la música i de la ce-lebració de l’aniversari de dos companys. I encarahavíem de recuperar forces per a l’endemà!

El tercer dia vam dirigir-nos als Angles (CatalunyaNord), i després d’un llarg viatge havíem d’aprofitarel tercer i últim dia com a experiència i diversió.

Tots els alumnes de Batxillerat vam acabar elstres dies satisfets i havent gaudit intensament del’activitat. Sense deixar de divertir-nos, vam apren-dre, i com a grup vam poder conèixer-nos més i viureentre tots l’experiència i l’oportunitat que ens haviaofert el centre. I dit i fet, vam aprofitar-la!

Per acabar, volem suggerir que aquesta sortidaes pugui tornar a fer els cursos vinents, perquè valla pena i és molt enriquidora, tant des d’un punt devista individual com col.lectiu.

Gràcies a l’institut i, sobretot, gràcies al professord’educació física que va organitzar la sortida i va aju-dar a fer l’experiència més agradable per a tothom,en Sebas. També ens volem recordar dels altres pro-fessors del centre que van acompanyar-nos, en Joa-quim Fradera i l’Helga Blasco. Esperem que com aprofessors també recordeu aquesta sortida com unabona experiència.

Mariona Capote, 1r de BAT A

Sortida al Sot de les Granotes

El dia 23 d’abril els alumnes de 4t d’ESO de l’InstitutBaix Montseny van fer una sortida al centre esportiudel Sot de Granotes, a fer una sèrie d’activitats físi-ques: spinning, aquagym i condició física. Les tresclasses de quart es van distribuir per activitats i du-rant tot el matí van anar combinant els tres esports.

Els monitor d’espinning ens va fer suar la samar-reta de valent. Van ser uns 45 minuts intensos d’e-xercici i sacrifici. L’aquagym va ser més relaxat per-què vàrem fer coses més divertides que no exigien

tant d’esforç —jocs dins l’aigua, que tal i com el seunom indica són molt divertits i relaxants.

I per últim, el condicionament físic també varenser uns 45 minuts molt intensos, ja que la monito-ra ens va fer una sèrie d’exercicis molt cansats, comsaltar a la corda aixecament de peses, fitness, etc.

Aquell dia els alumnes de quart d’ESO de l’INSBaix Montseny ens ho vàrem passar molt bé. Va serdiferent de la rutina de cada dia, cosa que agrada ala majoria dels alumnes.

Sergi Fabregat, 4t d’ESO

10

El món rural

Els passats dies 18, 19 i 20 de març gairebé una cin-quantena d’alumnes de 2n d’ESO va participar a lescolònies del treball de síntesi, que tenia com a eixtemàtic principal el món rural. Per aquesta raó l’a-llotjament es va fer en un antic molí-masia reconver-tit en casa de colònies. El primer dia, al matí, elsalumnes van fer una visita guiada a la vila medievalde Besalú, mentre que a la tarda van visitar el poblede Bàscara, a la comarca de l’Alt Empordà, per tald’elaborar-ne un tríptic turístic en anglès. L’endemàvan aprendre mètodes naturals i artificials d’orienta-ció, van estudiar la fauna i la flora existent al voltantdel riu i, finalment, també van estudiar el tipus debosc proper a la casa de colònies.

Els alumnes, a banda de caminar força, tambévan tenir temps per practicar esports com el tir ambarc o el ping pong.

Tot i que, com ja acostuma a passar en aquest ti-pus de sortides, a la nit hi havia alguns alumnes quetenien ganes de gresca, gràcies a la vigilància cons-tant dels professors acompanyants les nits van trans-córrer força plàcidament i tothom va poder dormir. . .o gairebé tothom.

La nit abans de tornar cap a casa es va celebrar ala capella de la casa de colònies una sessió de disco-teca, en la qual els alumnes més desvergonyits vanexhibir el seu talent com a ballarins.

Francesc Pina

11

12

Les colònies de 3r d’ESO

Els alumnes de 3r d’ESO aquest any hem anat a unacasa anomenada El Xalió per fer el crèdit de síntesi.Aquesta casa de colònies es troba a la Garrotxa i es-tà situada aprop dels volcans que vam visitar. Pelsvoltants hi ha un bosc i una pista de futbol i una altrade bàsquet. És un lloc genial per estar-hi durant eltemps lliure i gaudir-lo.

El primer dia vam visitar el parc natural de la Fa-geda d’en Jordà. Vam conèixer els monitors i ens vaninformar del lloc. Els monitors, la Diana i en Richi,van ser en tot moment molt amables i de seguidavan tenir molt bon tracte amb tothom. La fagedaens va captivar amb aquell paisatge tan bell i el si-lenci tan dolç que ens atrapava en endinsar-nos-hi,tal i com deia el poema de Joan Maragall. El primerdia, a part de veure el parc natural, també vam visi-tar el volcà de Santa Margarida i el del Croscat. Vaser emocionant veure els volcans i observar els co-lors i la vegetació que formen el paisatge que tants

anys enrere habia tingut una história de formació tancomplexa.

El segon dia el vam dedicar a fer les activitats deldossier del treball. Ens vam dividir en dos grups i ca-da un anava amb un monitor. Vam fer una activitatamb parcel.les i ens van fer unes quantes explicaci-ons per fer el dossier. Després de dinar, el meu grupi jo vam fer la maqueta del volcà, va ser molt entre-tingut i laboriós.

El tercer dia vam anar d’excursió a visitar Mieres,un poble petit i humil, el qual s’havia quedat consi-derablement sense població. Malgrat tot, es troba enun lloc amb unes bones vistes i paisatges i val la pe-na visitar-lo. Després de dinar vam tenir temps lliurefins que va arribar l’hora de marxar. Ens vam acomi-adar dels monitors i vam tornar.

En opinió meva m’ha agradat molt i m’ho he pas-sat molt bé. Considero que aquest lloc està molt béperquè té moltes zones que ofereixen molts coneixe-ments.

Paula Mañas, 3r d’ESO A

13

El grup de hip-hop

Aquest curs s’ha consolidat de forma progressiva iestable un grup de noies practicants de hip-hop, lesquals s’ho passen molt bé!

Cada dijous a les 15 h un grup d’entre 9 i 10 no-ies s’ha quedat al llarg del curs per endinsar-se en elmón d’aquest ball encara força desconegut.

L’Alícia, la monitora del grup, ha format part d’ungrup de hip-hop que ha competit en campionats es-tatals. Ve de Girona i se li ha d’agrair l’esforç que hafet per dinamitzar les noies que en formen part.

Estaria bé que de cara al curs vinent s’animessinmés alumnes per fer més gran el grup.

Animeu-vos a participar-hi. . . tant nois com noies!

La Selva de l’Aventura

El passat mes de maig es va fer una sortida previs-ta dins el currículum educatiu de segon d’ESO d’ac-tivitats al medi natural. Els alumnes van visitar unbosc vertical al Montseny, que consistia en un circuitper damunt dels arbres on es posaven a prova dife-rents habilitats d’equilibri, coordinació i autonomia,utilitzant el material de seguretat i, en tot moment,supervisats per professors o monitors del parc.

En primer lloc, va haver-hi una explicació de l’ac-tivitat, detallant el material de seguretat i l’ús que sen’havia de fer tal de donar autonomia als alumnes uncop començat el circuit.

Com sempre, de seguida va haver-hi alumnes quevan començar ràpidament a progressar amb moltafacilitat i d’altres a qui va costar un xic més agafar latècnica, però finalment la gran majoria va acabar elcircuit amb la llarga tirolina de més de 200 metres. . .amb l’expectació que suposava l’arribada a gran ve-locitat.

Els professors i acompanyants del grup —l’Emilie,el Joan, el Carles, l’Alberto, el Sebas i la Mariona—també van participar a la sortida.

Al final, tothom va coincidir en què havia estatuna sortida profitosa i plena d’emocions noves.

Departament d’Educació Física

14

Excursió a Olzinelles

El divendres 3 de maig tots els alumnes de 3r d’ESOi del Projecte Acció vam anar d’excursió a Olzinelles.Vam quedar a la Plaça dels Comtes i ens vam separaren tres grups. Cada grup tenia un monitor que ensguiaria durant tot el matí. Després de saber cadas-cú amb qui aniria, ens vam dirigir cap a Olzinelles.Abans de començar, ens vam presentar i ens vandonar un dossier que hauríem d’omplir després ambtotes les explicacions que ens donarien. El matí vacomençar amb l’explicació del riu Tordera. Durant elcamí ens van explicar coses d’allà, el tipus d’arbresque hi havia, com treien el suro, com eren les fulles,la explotació d’arbres, etc. Quan vam arribar a unriu, els dos primers grups ens vam parar a esmorzar.

Un cop vam haver esmorzat, vam continuar l’excur-sió. Ens van ensenyar unes esplanades, també ensvan ensenyar una mena de pou on es conservava elgel en aquella època —és l’únic que encara es con-serva. Seguidament vam asseure’ns a fer el dossieri entre tot el grup vam respondre les preguntes. Uncop fet, ens vam dirigir fins al final del camí, que s’a-cabava en una font. Quan vam fer tot el recorregut ija havíem après una mica més de l’entorn on vivim,vam tornar cap a Sant Celoni, on ens trobaríem totsel grups. Va ser un matí entretingut, en què vamaprendre coses que no sabíem, vam conviure ambtots el companys i ens hovam passar tots molt bé.

Jennifer Campos, 3r d’ESO B

Olimpíades de 4t ESO

El passat 29 de maig, els alumnes de 4t d’ESO del’Institut Baix Montseny van fer una sessió de dueshores d’atletisme. Cada alumne portava el seu nú-mero per participar.

La sessió consistia en fer una cursa de 60 metreso una cursa de 800 metres, després una cursa de re-lleus i, per acabar, llargada de pes o salt de llargada.

En aquestes olimpíades hi van col.laborar algunsdels alumnes de 3r d’ESO en puntuar les posicions idir els guanyadors de cada prova.

La primera prova va ser la de 60 metres on seseparaven per sexes. Primer van començar els grupsde les noies i va guanyar l’Amanda Jiménez. Després,els grups dels nois, i va guanyar en Raúl Fernández.La cursa de 800 metres va ser una cursa mixta i vaguanyar en Jesús Roldán.

Acabades aquestes proves, van fer les curses derelleus. Primer va ser la cursa dels grups masculins ila va guanyar el grup de l’Albert Pérez, en Sergi Cam-pos, en Dani Giménez i en Jesús Roldan. Després, lacursa dels grups femenins, i la va guanyar el grup dela Florina Ivanova, l’Helena Urbano, la Sònia Bartolo-mé i l’Andrea Fernández.

Després es van fer les proves de llargada de pes,les quals van guanyar en Dani Giménez, per partdels nois, i la Florina Ivanova, per part de les noies.La prova del salt de llargada la van guanyar en Ra-úl Fernández, per part masculina, i l’Helena Urbano,per part femenina. Els guanyadors de 4×100 mas-culí van ser Claudio Garrido, Sergio Ciruelo, Raúl Al-colea i Samad Al Haman.

Els alumnes van estar molt participatius i entusi-asmats per les proves i s’ho van passar molt bé.

Ariadna Ruiz, 4t d’ESO

15

16

Pel maig, sortides a raigs!

Enguany, a l’Aula Vida, hem concentrat les sortidesde curs durant el mes de maig tot esperant gaudirdel teòric bon temps. N’hem fet 4, de les quals 3 hanestat passades per aigua.

La primera va ser una visita la fàbrica RENOLIT, ala qual la gent de Sant Celoni encara li diu MANUSA.Fabriquen en PVC, un plàstic que es fa servir per amoltes coses i estan gairebé a tot el món. El més cu-riós és que d’una pols que entra en una màquina perl’altre costat surten hules, recobriment de piscinesper a Olimpíades, etc.

La segona sortida va ser una visita a la casa mu-seu de la Torre Mariona (Mosqueroles) i al Castell deMontclús, en runes, però amb història. Al museu vamveure un documental de la vida d’en Rafel Patxot, uncatalà científic que va estudiar els núvols i que en-cara avui s’usen els seus tractats. Va fer construirel primer gran telescopi d’Europa. Com que era unapassionat de les masies té un llegat fotogràfic moltextens i ell mateix es va construir la seva amb elsracons més macos que havia pogut observar.

Al castell hi vam anar des de l’ermita de SantaMagdalena per uns corriols estrets.

La tercera sortida la vam fer al castell de Montso-riu i museu de La Gabella (d’Arbúcies). Els Comtesde Cabrera eren els propietaris del castell fins quevan marxar a Itàlia. És un castell gòtic amb tres for-tificacions. Es pot dir que era inexpugnable. Avui dial’estan restaurant. La guia ens va fer una explicacióde la història i les diferents dependències. Com queérem pocs alumnes ens va deixar pujar a la torre mésalta, llàstima que va ser entre la boira.

La quarta sortida va ser a la fàbrica AYMAR i des-prés vam anar a les mines de marbre de Gualba. Dinsla fàbrica vam veure com es tractava el producte ifeien material per a la construcció (ciments, formigó,gravilles. . . ).

El més divertit va ser quan vam pujar a les mines.Ens van deixar fer la visita en cotxe pels túnels de lamina, entrant per un costat i sortint per una altra ga-leria. El sostre de la mina està a més de 7 metresl’alçada i la temperatura a l’interior és constant du-rant tot l’any.

Després ens van deixar temps lliure per bus-car minerals i vam trobar calcopirites, quars,magnetita. . . i algun més que no en sabem encarael seu nom.

17

Fem ciència

La cura del càncer és més a prop

Ara fa uns mesos, el dia 27 de novembre del 2012,el professor de Biologia de 4t d’ESO de l’INS BaixMontseny li va cridar l’atenció un article del diari LaVanguardia i va comunicar aquesta notícia als seusalumnes.

Aquesta notícia deia que uns investigadors de laUniversitat Pompeu Fabra (UPF) havien descobert unmecanisme que protegeix les cèl.lules de les agres-sions ambientals. Aquest mecanisme consisteix quequan les cèl.lules s’han d’enfrontar a situacions d’es-trés cel.lular, aquestes adopten una estratègia de tor-tuga; així, deixen de multiplicar-se fins que passi elperill.

Aquesta aturada de la multiplicació de les cèl-lules podria desenvolupar en un futur nous fàrmacscontra el càncer, segons destaquen els investiga-dors. El director d’aquesta investigació, Francesc Po-

sas, va dir que aquest descobriment era fins llavorsdesconegut.

Investigacions anteriors havien demostrat que enles situacions d’estrès cel.lular, centenars de genss’activen per produir proteïnes per defensar la cèl-lula. Llavors els investigadors de la UPF es van pre-guntar que passaria si les agressions ambientals ar-ribessin en un moment de divisió cel.lular.

Els resultats els van publicar a la revista Nature,segons els quals la clau està en el fet que interactuendues proteïnes que regulen la multiplicació cel.lular(responsable de la formació de tumors).

Segons Posas, aquest resultat és extrapolable ales cèl.lules humanes perquè els mecanismes biolò-gics de copia de l’ADN i de resposta a l’estrès en lescèl.lules humanes són els mateixos que en les cèl-lules dels llevats.

Carlos García, 4t d’ESO

Genètica antifeixista

El feixisme és una ideologia i un moviment polític queva sorgir a l’Europa d’entre guerres, entre el 1918al 1939. Durant aquest període, aquest movimentva tenir un fort component racial, que promulgava lasuperioritat de la raça ària i buscava l’extermini d’al-tres col.lectius, com els jueus, els gitanos i els ne-gres. Encara avui, si bé de manera reduïda, formapart del mapa polític de nombrosos països de l’ano-menat món occidental (neofeixisme).

A Alemanya, durant aquestes dates, un dels polí-tics d’aleshores, Adolf Hitler, va dur a terme una sè-rie d’actes que si hagués pogut seguir hauria extin-git la totalitat de la raça humana, per dir-ho d’algu-na manera. Era una de les persones que tenia méshostilitat o prejudici cap als jueus, com a grup reli-giós. Va intentar exterminar diversos col.lectius hu-mans —6.000.000 de víctimes només en la comuni-tat jueva—, amb la intenció de fer desaparèixer elgrup, independentment que el lligam que unís els

seus membres fos ètic, nacional, religiós, polític o dequalsevol altre tipus.

Si ens posem a analitzar aquests fets que vansucceir en la història recent, podrem veure que si Hit-ler hagués assolit els seus objectius, probablementhagués desaparegut l’espècie humana, com ja he ditabans. Això té a veure amb la genètica —la ciènciade l’herència i la variació en els éssers vius— i la se-va diversificació. Perquè si només haguessin sobre-viscut els de la raça ària, i només es reproduïssin en-tre ells, al cap d’un temps qualsevol malaltia podriaeliminar a tots els individus; ja que tots tindrien unsgens semblants i no podrien immunitzar-se contra lamalaltia. En canvi, com que les races es barregen, ladiversitat genètica és més gran i no hi ha cap perilld’extinció. Per tant, és la diversitat genètica qui es-cull els «millors» gens de cada raça i es va enfortintl’espècie humana.

Assiya Houllich (Àssia), 4t d’ESO

18

Entrevista a Marcel Durbau

Aquesta és l’entrevista que vam fer a en Marcel Durbau (3r d’ESO) i que vam incloure en elnostre Projecte de Recerca: «Skatepark de la Salut». Hem escollit aquest noi perquè porta des quetenia 5 anys utilitzant vehicles sobre rodes. És molt esportista i sempre ha fet el que més li agrada al món.Creiem que és una de les persones de la Batllòria que millor fa aquest esport i és una persona que té moltde futur per endavant. És molt curiós i sempre té nous reptes i mostra ganes d’aprendre acrobàcies noves.

Com et dius?Marcel Durbau Pimàs.Quants anys tens?Tinc 15 anys.T’agrada fer esport?Sí, perquè és molt saludable.T’agradaria tenir un skatepark o parc de lasalut al poble? Per què?Sí, perquè m’agradaria poder practicar-lo al meu po-ble. Sempre m’haig de desplaçar a altres llocs perpoder fer el que més m’agrada.Amb quants anys vas començar a practicaresports sobre rodes?

Vaig començar amb la bicicleta als 5 anys, durantbastant temps, i després amb 11 anys vaig comen-çar amb un scooter.Has tingut alguna vegada alguna lesió greu?Sí, m’he obert el cap amb l’scooter una vegada i ambla bicicleta un altre cop. Accidents n’he tingut molts,però no són tan greus.Qui et va aficionar als esports sobre rodes?Com vas començar a practicar-los?Els meus pares em van comprar una bicicleta i unascooter per nadal, i per això vaig començar a practi-car aquests esports.Has arribat a guanyar alguna competició,alguna vegada?La primera vegada vaig quedar segon en la categoriaamateur. La segona vegada vaig quedar segon en lacategoria pro. La tercera vegada vaig quedar sisè enla categoria pro. I la quarta vegada vaig quedar, perfi, primer a la categoria pro.Dels vehicles que has portat, quin és el quet’agrada més? Per què?El què més m’agrada és la moto, perquè et sents commés «lliure» i pots anar on vols i com vols.

Andrea Pulido, Raúl Alcolea, Dani Giménez i Lucas Carroza, 4t d’ESO

Orla de 4t d’ESO (curs 2012–2013)

19