OCTUBRE de 2012 · nº255 · Any IX · La Selva i l’Alt Maresme · 686 991 137 · noupaper@gmail.

IMPUTAT: L’ex-president de la Corporació de Salut Maresme i La Selva, imputat per estafa, apropiació indeguda i malversació de fons públics. Pàgina 5

Pàgines 18 i 19Qui assessora el President?

ssss

c/ Ardales 36 · Blanes972 359 171 · www.farmasalut.

2 OCTUBRE

És molt possible que en poques setmanes es confirmi la notícia: el cafèambllet haurà de pagar milers d’euros (entre 5.000 i 20.000) per “restablir l’honor” de Josep Maria Via, assessor sanitari d’Artur Mas. Aquest senyor ha considerat que el nostre vídeo “El Major Robato-ri de la Història de Catalunya” malmetia el seu honor. Una afirmació difícil d’entendre ja que el senyor Via només és ci-tat com a autor d’un article i en cap moment se li atribueix cap delicte. Això no és una opinió. Qualsevol persona que miri el vídeo pot veure-ho amb els seus propis ulls. Però el senyor Via ha posat en marxa la màquina judicial i el cafèambllet espera una sentèn-cia que podria significar el seu tancament. Un tancament que seria celebrat per gent com Ra-mon Bagó, fins fa poc company de Via (el nostre denunciant) al

Consorci Hospitalari de Cata-lunya.El cafèambllet va deixar en evi-dència els negocis de Ramon Bagó (amo del Grup Serhs) quan vam publicar el reportat-ge “Ramon Bagó: l’home que es contracta a si mateix amb diners públics”. Un reportat-ge que ha motivat l’obertura d’una investigació per part de l’Oficina Antifrau. Un repor-tatge que va obrir el camí per descobrir com Ramon Bagó va maniobrar per a que la seva empresa es quedés amb la cui-na de l’hospital de Mataró des del seu lloc com a gestor de sanitat pública. Un reportatge que va obrir el camí per desco-brir l’escàndol protagonitzat pel Grup Serhs de Ramon Bagó i el Consorci Hospitalari de Ca-talunya, -un ens municipalitsa dirigit per Bagó- que va facili-tar l’arribada de contractes irre-gulars a les empreses del mateix Bagó.

Un possible tancament del cafèam-bllet també seria celebrat per gent com Xa-vier Crespo. Va ser el cafèambllet qui va des-cobrir el conegut com a Informe Crespo. Un informe elaborat -i ocultat- per la Sindicatura

de Comptes on es detalla, per exemple, com Crespo i la seva dona van rebre milers d’euros en pagaments irregulars. On es detalla com Crespo i la seva dona van pagar quotes del club d’hoquei amb diners dels hospitals de

EDITORIAL

Missatge als que voldrien que el cafèambllet tanquiTRIBUNA

A la pell, l’Aloe Vera elimina bacteries i estimula la regenració de noves celules

Manifestants a les portes de la Ciutat de la Justícia

Blanes i Calella i com es van fer amb un consultori -totalment equipat amb diners públics- per 77.000 euros, quan el seu preu era de 154.000. Un possible tancament del cafèambllet també seria celebrat per la regidora del PSC a Pineda de Mar, Carme Aragonès, que segons l’informe de la Sindicatura de Comp-tes va fer-se amb un consultori (equi-pat també amb diners públics) per 43.000 euros quan el seu valor de ta-sació era de 243.000. Un possible tancament del cafèambllet també seria celebrat per gent com Núria Constans (gerent dels hospitals de Blanes i Calella) i l’alcaldessa de Calella Montserrat Candini. Totes dues, en un acte de despreci per la llibertat d’informació dels ciutadans, han ordenat retirar i destruir les nostres revistes. (Veure plana 5). La mala notícia per a tota aquesta gent és que els seus dies d’impunitat han acabat. El poble que ha estat perjudicat per les seves accions ja sap qui són i què han fet. Per la nostra banda, amb multa o sense multa, amb revista o sense re-vista, continuarem treballant. Conti-nuarem perquè encara hi ha moltes, moltíssimes coses per explicar. I les explicarem. No ens faran callar. No callarem.

3OCTUBREL’Aloe Vera evita les arrugues prematures i redueix la mida dels poros oberts i es pot fer servir sota el maquillatge

4 OCTUBRE

“Mientras tengamos Internet no callaremos”(Lali Sandiumnge · La Vanguardia)

Aquests són alguns dels titulars que ha donat el judici a la revista cafèam-bllet. Seguint el codi QR podreu ac-cedir a totes les notícies completes.

El Fiscal pide 5.000 euros de multa para la revista cafèambllet (El Pais)

Jutgen els editors de cafèambllet per un vídeo denúncia sobre la gestió de la sani-tat catalana (TV3)

Deux jornalistes dénoncent la corruption et se retrouvent su le banc des accusés

Fiscalía apoya la demanda de un asesor de Mas contra una revista crítica

Polèmic judici a la revista que va destapar escàndols a la sanitat catalana

Setge a la revista que ha destapat un dels grans escàndols de la sanitat catalana

Els responsables del cafèambllet, jutjats sense poder declarar

El Grup Barnils de Periodistes denuncia l’intent de fer callar veus periodístiques valentes

Two journalists on Trial for Revealing Corruptions in Catalonia

La revista cafèambllet arriba als jutjats abans que els casos de corrupció que va denunciar

Sanitat malalta de corrupció al Maresme

“Estan sent perseguits per haver fet un reportatge d’investigació i denúncia”

Actualutté (França)

ABC

El Triangle

La Directa

Comunicació 21

Llibertat.cat

Global Voices

Media.cat

El Triangle

Sindicat de Periodistes de Catalunya

Quina és exactament la situa-ció judicial del cafèambllet ara mateix?Albano Dante Fachin: El passat 13 de juny va tenir lloc la vista prèvia i el 27 de setembre es va celebrar el judici, que ha quedat vist per sentència.

Com creieu que acabarà tot?Bé, el senyor Josep Maria Via va demanar 20.000 euros per tal de reparar el seu honor i la Fis-calia ha rebaixat aquesta petició fins als 5.000 euros... Ara hem d’esperar el veredicte de la jut-jessa que, segons ens han expli-cat, por arribar durant aquest mes d’octubre. La veritat és que no som gaire optimistes...

Però si no heu publicat cap falsetat, no hauríeu de témer res, oi?Una cosa que cal dir de mane-ra molt i molt clara és que en cap cas es jutja al cafèambllet per haver publicat informació errònia... Absolutament ningú ha pogut demostrar que tot el que expliquem no és veritat...

“Absolutament ningú ha pogut demostrar que les dades que hem

publicat no són certes”els fets estan sobre la taula.

Llavors?El senyor Via diu que hem atemptat contra el seu honor ja que el vídeo es titula “El major robatori de la història de Catalunya”. Però el senyor Via no surt a aquest vídeo per cap cas de corrupció sinó com a autor d’un article al diari El País on defensa l’eliminació dels controls ‘burocràtics’ so-bre la sanitat pública. Nosaltres hem pogut comprovar com la manca de control ciutadà ha fet possible casos tan escandalosos com el de Ramon Bagó i Xavier Crespo. Per això citem Via al vídeo: per rebatre la seva opi-nió, no per acusar-lo de res... aquesta és la gran falsedat de tot el procés!

I llavors per què creieu que us denuncia Via?La veritat és que sembla in-comprensible. Fins i tot perio-distes amb molta experiència en temes sanitaris no logren explicar-se quines són les mo-

tivacions de Via a l’hora de fer aquest atac. Nosaltres, per la nostra part, no podem evitar relacionar la denúncia de Via amb el seu entorn. El senyor Via està estretament lligat amb persones que estan directament implicades en ca-sos escandalosos a la nostra sanitat. Ha compartit consells d’administració amb el senyor Ramon Bagó, de qui vam des-tapar l’escàndol del Consorci Hospitalari de Catalunya, té una estreta relació amb Carles Manté, investigat per la Fiscalia pels escandalosos casos de Reus... fins i tot un dels advocats que ha fet servir per demandar-nos està estretament lligat als escàndols d’adjudicacions al Grup Serhs a Badalona... Uns escàndols que -segons el diari El País- han reportat al Grup Serhs 15 milions d’euros de manera irre-gular.

Què ha significat per al cafèambllet aquest judici?El cafèambllet és una publicació petita que es financia única i exclusivament gràcies a les empreses anunciants. Fer front a un judici comporta una enorme pèrdua de temps, un temps que se li roba a l’empresa i això té un impacte econò-mic molt negatiu. La part positiva és que arrel de la denúncia del senyor Via, el ca-fèambllet ha rebut una onada de solida-ritat i recolzament impressionant... Des del nostre advocat José Aznar -que ens ha defensat de manera totalment desin-teressada- fins a sindicats, periodistes, alguns partits, mitjans de comunicació, treballadors de la sanitat... hem rebut mostres de suport que mai haguéssim imaginat...

Els casos que heu denunciant en quin punt es troben?Pel que fa a Ramon Bagó, l’Ofina Anti-frau ha ampliat la seva investigació i ha posat la lupa també a Badalona i als con-tractes amb el Grup Serhs. En relació al Cas Crespo, l’ocultament que va fer la Sindicatura de Comptes -sota la mirada de CiU i PSC- la situació és més cmplexa. Gairebé totes les irregu-laritats detectades han prescrit gràcies a la conjura de CiU i PSC per amagar l’escàndol en el seu moment. Finalment, la convocatòria d’eleccions ha anul·lat la comissió d’investigació de sanitat, que havia d’investigar Bagó, Crespo, el saqueig d’Innova a Reus, l’escàndol de l’Hospital Sant Pau...

Els editors del cafèambllet, Marta i Albano, a les portes de la Ciutat de la Justícia

En cap cas es jutja el cafèambllet per haver publicat informació

errònia... el senyor Via defensa el seu ‘honor’

·No podem evitar rela-cionar la denúncia de Via amb la seva relació amb Ramon Bagó, del Grup Serhs, implicat

als greus escàndols per concessions irregulars

a Badalona·

Hem rebut una onada de suport que mai ens haguéssim imaginat

El judici a la premsa

L’Aloe Vera després de l’afeitat dona bons resultats i en pocs instants regenera les celules trencades per la fulla

5OCTUBRE

Viure les seves emocionst’encomanarà l’amor pels seus pobles.

cada diumenge 22.00Rurals

tv3.cat/rurals

Què penseu fer si sou condemnats?Encara no ho sabem... El senyor Via va dir que si guanyava donaria els diners als gerents dels hospitals de Blanes i Cale-lla... els mateixos gerents que van formar part de l’escàndol de l’Informe Crespo, on la Sindicatura de Comptes va trobar un forat de 2,4 milions d’euros, els ma-teixos gerents que, encara avui, amaguen informació sobre el destí de centenars de milers d’euros dels ciutadans... Since-rament se’ns fa difícil pensar en que, a sobre que aquesta gent continua actuant d’esquenes als ciutadans, els que ho de-nunciem, haguem de donar-los diners.

Heu organitzat alguna campanya de recollida de diners per si sou condem-nats?No. Ha estat molt la gent que ens ha ofert ajuda de tota mena, però de moment no hem obert cap via per recollir diners. Les despeses que hem tingut fins ara les hem pogut suportar nosaltres... i de moment no hi ha cap multa... Sincerament, enca-ra no sabem què farem si finalment som condemnats a pagar. El que si sabem és que, encara que la multa ens obligui a tancar la revista, mentre poguem pagar una connexió a Internet, continuarem denunciant l’escandalosa situació de la sanitat catalana, responsable directa de les retallades que ara pateixen els ciuta-dans. No callarem.

L’Aloe Vera és molt eficaç contra la caspa perque regenera i crea un teixit epitelial més sa.

Els gestors de Blanes i Calella es neguen

a donar explicacions sobre els prop de 3 milions gastat en

informes

blanes

·Albano Dante FachinNi els partits polítics de l’oposició a Reus, ni l’auditoria encarregada per l’ajuntament ni el mateix alcalde Carles Pe-llicer van poder trobar els ‘in-formes’ que l’empresa de Carles Manté suposadament va fer i que van costar als ciutadans prop de 800.000 euros. Es dona la ciscumstància de que els contractes van arribar a l’empresa de Manté només 8 dies de la seva constitució. Per aquest cas també està imputat Josep Prat, fins fa poc president de l’Institut Català de la Salut

L’ex-president dels hospitals de Blanes i Calella, imputat

que va ser qui va efectuar els pagaments a Manté.

Blanes i Calella segueixen amagant els informes

Des d’un punt de vista local, la imputació de Manté té una rellevància especial als hospi-tals de Blanes i Calella. Des de fa prop de dos anys, tant la re-vista cafèambllet com diversos partits polítics locals han de-manat explicacions als gestors d’aquests hospitals sobre els prop de 3 milions d’euros que han gastat en informes aquests dos hospitals. Tant la gerent de l’hospital, Nú-ria Constans, com el seu presi-dent actual, Alberto Fernández Terricabras es neguen siste-màticament a explicar el tema dels informes, la seva autoria o les condicions de contractació.

Opacitat sociovergent

Una opacitat que s’extén a di-verses partides que a dia d’avui continuen amagades per par de la direcció dels hospitals. També s’han negat a donar explicacions els alcaldes de Blanes (Josep Marigó (PSC) i el seu predecessor, el conver-gent Josep Trias) i els de Calella (Montserrat Candini (CiU) i el seu predecessor, el socialista Josep Maria Juhé).

Està denunciat per estafa, apropiació indeguda i malversació de fons públics · Manté pres-sumptament va cobrar 700.000 euros per uns informes que ningú ha pogut trobar

Censura en temps d’IphoneNi Montserrat Candini, ni els gestors dels hospitals de Blanes i Calella volen que els ciutadans llegeixin el cafèambllet. Una lectora armada amb la càmera d’un Iphone va poder enregistrar el moment en que la revista cafèambllet era retirada tant de l’ajuntament de Calella com dels hos-pitals de Blanes i Calella. En el cas de l’ajuntament -on la revista es deixa on es troben tota la resta de publicacions de la zona- la persona encarregada de ‘retirar’ la publica-ció afirmava que eren “ordres d’alcaldia” per “autoritzar-la”, la qual cosa suposa una censura prèvia expressament prohibida per la Constitució. Podeu veure els vídeos com-plets a la nostra plana web o capturant aquest codi:

Moment en que retiren els exemplars a l’hospital de Blanes

6 OCTUBRE

El Port podrà tenir un altre

restaurant de 240 metres quadrats

blanes

· Redacció / TV BlanesUn dels temes més destacats a l’ordre del dia del ple de Blanes -celebrat el passat 27 de setem-bre- va ser l’aprovació per una-nimitat de la modificació pun-tual del Pla d’Usos del port. A instàncies de Ports de la Gene-ralitat, s’han fet uns canvis pun-tuals del Pla Especial d’Usos i Serveis, que és l’instrument de regulació urbanística per reor-denar les activitats i els espais exteriors.Els canvis afecten principal-ment la zona de les casetes dels pescadors: una de les noves activitats és que es pugui fer un establiment de restauració, que aniria ubicat a l’espai ac-tualment sense edificar, al cos-tat del bloc construït. Aquest nou establiment de restauració, que serà de nova construcció tindrà una superfície de 240 m2. Al seu costat, ocupant l’espai actualment edificat, es destinen 200 m2 per activitats

El Port i l’Autodeterminació al Ple de Blanes

subaquàtiques, seguida per un espai per sanitaris i dutxes de 100 m2.Finalment, a la zona que dóna al dic de recer, es destinen 770 m2per a usos de magatzems i la cantonada, 330 m2, per magat-zems de caixes. Aquests dos úl-tims usos, coincideixen amb els què s’estan fent en l’actualitat. Per últim, un altre canvi des-tacat que preveu aquesta mo-dificació del Pla d’usos i Serveis del port, és la reubicació de la rampa que donarà accés a la part alta del nou dic, que s’ha de poder utilitzar com a pas-seig de vianants en general.El tema es va portar a

l’aprovació del ple després que ja es va fer l’aprovació inicial a la junta de govern local del mes de juny, a partir de la qual l’associació de veïns del Port va presentar diverses al·legacions a la Generalitat, que és qui té la potestat per fer aquests canvis d’usos.

Moció per fer una consulta Un altre dels punts destacats del ple va ser la moció entrada per urgència pel grup d’EUiA-ICV perquè es pugui exercir el dret a l’autodeterminació del poble català a través d’una con-sulta.La proposta d’acord es va apro-var per majoria, amb el recol-zament del PSC, CiU i el grup proposant. Per la seva banda, el PPC –que va donar llibertat de vot als seus membre- es va abstenir.En general, la major part dels punts del ple es van aprovar per unanimitat, sense neces-

sitat d’entrar a votar. Així va ser amb la modificació de crè-dit del pressupost municipal vigent per finançar les obres d’instal·lació de la nova xarxa d’aigües pluvials que s’està fent a La Plantera.Per contra, on no va haver una-nimitat va ser en l’aprovació del compte general del 2011, que va tenir els vots favorables del PSC i CiU, els vots en contra

La sessió plenària de l’Ajuntament de Blanes aprova la modificació del Pla d’Usos del Port i una moció d’urgència d’EUiA-ICV per l’exercici del dret a l’autodeterminació.

Marxa de torxes a Blanes el passat 10 de setembre

d’EUiA-ICV i l’abstenció del PPC.La delegació de les competèn-cies d’inspecció d’IAE al Con-sell Comarcal, una potestat de l’Ajuntament a la qual renuncia davant de l’administració tri-butària de l’estat, es va aprovar amb els vots favorables de tots els grups excepte el PPC, que es va abstenir.Idèntica alineació de vots va

haver en dos altres punts: l’aprovació de la presta-ció econòmica que atorgarà l’Ajuntament mentre durin les baixes del personal de la plan-tilla municipal per un costat, i per l’altra una modificació del pacte de condicions de treball del personal als serveis en dies d’especial rellevància.Per contra, la moció presenta-da per EUiA-ICV pel dret de les dones al seu propi cos en motiu que el 28 de setembre se celebra el dia d’acció global per l’avortament legal, segur i gratuït va ser aprovat amb els vots del grup proposant i el de 6 regidors del PSC, que va donar llibertat de vot als seus integrants. El PPC i un dels regidors del PSC van votar en contra, mentre que els regidors de CiU i una regidora socialista es van abstenir.Per últim, l’altra moció del ple, igualment proposada per la coalició d’esquerres sobre la incorporació de noves mesures a Blanes pel foment de la mo-bilitat sostenible, es va aprovar amb els vots a favor dels propo-sants i CiU, mentre que tant el PSC com el PPC es van abste-nir.

L’acné és causat per una profunda infecció en poros obstruits per la grasa. L’Aloe Vera és un tractament molt eficaç

7OCTUBREPel seu alt contingut nutritiu i pel seu poder de regeneració celu-lar, l’Aloe Vera és un tractament perfecte per a les arrugues

8 OCTUBRElloret

Durant el passat cap de setma-na Blanes ha acollit la VI Fira d’Entitats, després que la tempesta de la setmana anterior va obligar a posposar-la. La inauguració ofi-cial es va fer dissabte al matí, coin-cidint amb la posta en marxa dels estands. L’acte va anar a càrrec de l’alcalde de Blanes, Josep Marigó; la primera tinenta d’alcalde de Benestar i Ciutadana, Lourdes Fàbrega, la portaveu del Col·lectiu d’Entitats Cíviques, Glòria Sán-chez, i regidors i regidores de l’Ajuntament.L’ajornament de la VI Fira d’Entitats ha suposat un increment de cost de poc més de 1.000 €, que s’afegeixen als 12.000 € previstos inicialment. Això ha estat a causa, principalment, de tres factors. El primer d’ells és que s’ha hagut de contractar una assegurança que cobrís els possibles actes vandàlics que poguessin haver als estands que romanien muntats al passeig de Mar des de la setmana passada. D’altra banda, també s’ha hagut de pagar un torn més de vigilància privada nocturna dels estands, ja

que la nit del divendres a dissabte de la setmana passada ja va haver un guàrdia privat.Per últim, el tercer factor són els mateixos estands. Si bé l’empresa a qui se’ls ha llogat no ha cobrat a l’Ajuntament de Blanes cap quanti-tat extra pel fet de tenir-los durant més dies, el què si va demanar és que es pagués el cost que signi-

ficaria fer una revisió afegida de manteniment abans que s’iniciés l’activitat aquest cap de setmana per comprovar que estaven en òptimes condicions per a la seva utilització.L’ajornament de l’activitat no va fer minvar finalment la participació d’entitats, que van ser les mateixes, amb un total

de 54. Per contra, el nombre d’activitats que s’havia progra-mat –un total de 45- va davallar a 41. Això va ser a causa que les entitats que les havien de dur a terme ja tenien compromisos adquirits per aquest cap de se-tmana que els va fer impossible mantenir la seva presència a Blanes.El major nombre d’activitats van tenir lloc davant dels es-tands de cada entitat, com per exemple un taller de primers auxilis, manualitats per a to-tes les edats, cuina, hata ioga i kundalini, pintura de cara per nens i nenes, contes, activitats en cadira de rodes o bé una xo-colatada per a la mainada.A l’escenari del recinte firal hi hagut al llarg del cap de setma-na un total de 13 actuacions. Un dels plats forts, el Concert Jove que es va fer la nit de dissabte a càrrec del Casal de Joves Mo-rralla, Espai Creatiu. El concert va incloure l’actuació del grup Skarxofa Roja, així com les de DJ Bullanga i DJ Puma.

Èxit de la Fira d’Entitats a BlanesFinalment han participat les mateixes 54 entitats previstes des d’un principi. L’ajornament de l’activitat a causa de la pluja ha incrementat el cost en 1.000 € més.

L’aplicació de gel durant l’embaràs i després del part, reduirà i evitarà les estries.

9OCTUBRE

10 OCTUBREcalella

· DiariMaresme.comLa Companyia elèctrica Endesa ha acabat recentment els vols de reconeixement amb heli-còpter per revisar l’estat de 292 quilòmetres de línies de mitja tensió que discorren per 32 municipis repartits entre les co-marques del Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Orien-tal. La Companyia ha invertit

Revisant les línies amb helicòpter21.800 euros en verificar el ca-blejat com a mesura preventiva per evitar possibles anomalies al servei de 27.300 clients.En concret, els municipis bene-ficiats per la millora a la comar-ca del Maresme són Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Calella, Dosrius, Mataró, Òrrius, Pineda de Mar, Sant Andreu de Llavaneres,

Sant Cebrià de Vallalta, Sant Is-cle de Vallalta, Sant Pol de Mar i Vilassar de Dalt.La termografia consisteix a so-brevolar les línies elèctriques amb un helicòpter dotat d’una càmera de raigs infrarojos, que enregistra el cable i detecta si hi ha o no algun punt calent, és a dir, amb una temperatura superior a la del mateix cable, amb risc de sobreescalfar-se. Segons fonts d’Endesa, això és impossible de veure a simple vista, i gràcies a aquest sistema es pot detectar un mal funcio-nament del cablejat per un de-teriorament prematur degut a l’acció d’efectes adversos, prin-cipalment meteorològics.En cas de detectar alguna ano-malia, com que les coordena-des del ‘punt calent’ queden registrades, automàticament s’activa el mecanisme per a arreglar-lo. A més a més, amb la inspecció termogràfica de la xarxa elèctrica també es re-dueix el risc d’incendi a les zo-nes boscoses.Cada tres anys, Endesa revisa a Catalunya uns 4.227 quilò-metres de línies aèries d’alta tensió, 18.110 de mitja tensió i 31.301 de xarxa trenada de baixa tensió.

Un helicòpter equipat amb raigs infrarojos sobrevolant les línies elèctriques

tapes · amanides · cuina tradicionalcarn i peix a la brasa · arrossos

Menú diari 11,45€Menú cap de setmana 18,95

L’Aloe Vera absorbeix i redueix l’olor corporal. Ideal pels a·lèrgiques o que busquen una alternativa natural.

“El passat dissabte 15 de set-embre es varen inaugurar les noves instal·lacions d’Espai Pàdel, amb l’assistència mul-titudinària d’amics i clients que vàrem poder gaudir de l’elit del pàdel nacional, entre ells el Juan Martín Díaz, ac-tual número 1 del rànquing

nacional. Això ens fa seguir endavant amb força i il·lusió, preparant nous esdeveniments i activitats de les que us anirem informant. Esteu atents!”

11OCTUBREL’Aloe Vera redueix la inflamació i la picor. Molt útil en el tractament de la varicel · la i el xarampió

12 OCTUBRE

A quina hora va arribar el metge?

Era viu o era mort el pacient?

El secretisme, de moment,

és total.

sanitat

· Albano Dante FachinL’alegre ressaca per la ma-nifestaciómassiva de l’11 de setembre es va viure amb un regust amarg a la comarca de la Selva: el dia 12 de setembre, es va commemorar el primer aniversari del tancament de l’horari nocturn de set centres d’atenció primària (CAP) que oferien atenció a 40.000 per-sones. Aquest servei d’atenció nocturna ha estat substituït per un dispositiu que combina el telèfon d’emergències 112, un vehicle de transport (sense metge ni infermera), una am-bulància amb metge i un metge a Santa Coloma de Farners, al mig de la comarca. Això fa que, cada nit, desenes de milers depersones vagin a dormir sabentque el metge més proper es tro-ba a 10 i fins i tot 25 quilòme-tres de distància...i que només n’hi ha dos.Aquesta distància es fa espe-cialment llarga en una comar-ca on una part important de la

Les llargues nits de La Selva

població es troba a les faldes del Montseny, comunicada per carreteres sinuoses (on trobem tres dels sis punts més negres de la xarxa viària catalana), molt sovint glaçades i sense co-bertura de telèfon mòbil a gran part dels trajectes.

L’alternativa del governEls arguments de les autori-tats sanitàries per dur a terme aquests tancaments són els mateixos que han fet servir al llarg de la geografia catalana: poca demanda dels serveis,

despesa desproporcionada en relació a la població i creació d’un servei substitutori de més qualitat. Uns arguments, però, que van ser refutats pels acti-vistes de la plataforma Units pel CAP, que aplega població de Breda, Hostalric, Vidreres, Sant Hilari, Arbúcies, Anglès i Amer. “Ens volen fer creure que una sola ambulància amb metge i un únic CAP obert a Santa Coloma ens pot donar el mateix servei que els set CAP que han tancat i això és prendre’ns per babaus”, va dir una de les activistes al presi-dent Artur Mas quan aquest va visitar la comarca. Pocs dies després, interpel·lat al Parla-ment, Mas va escalfar els ànims dels habitants de la Selva quan va menystenir l’impacte dels tancament dient que se n’estava fent “un drama” i que no hi ha-via “res millor que el metge et vingui a casa”, en referència al dispositiu substitutori d’atenció telefònica. El president va ofe-

rir dades sobre l’activitat per defensar el seu argumentsobre el “poc ús” dels disposi-tius.Però la gent de la plataforma no es va creure les dades i, amb el suport del grup parlamentari d’ICV-EUiA, va entrar al Par-lament de Catalunya una sèrie de preguntes sobre aquestes dades d’atenció als CAP abans del tancament. Quan, dos mesos després, van arribar les dades, es va confirmar el que la població de la Selva sospitava: el president Artur Mas estava mentint.Mas va dir que, als CAP de Breda i Hostalric, es feien una mitjana de tres intervencions per nit. Les dades oficials del Departament de Salut, però, elevaven aquesta xifra a 13,09 atencions per nit, deu més que les que exposava Mas. Quan esvan conèixer les dades, la plata-forma va emetre un comunicat contundent:“El president menteix en seu

PRIMER ANY SENSE HORARI NOCTURN A SET CENTRES D’ATENCIÓ PRIMÀRIA

parlamentària amb total impu-nitat, aquestes dades ho avalen i demostren que estem en mans de mentiders i manipuladors”.

El drama es converteix en realitat

Lamentablement, la predicció que assenyalava que el disposi-tiu substitutori no era suficient per atendre la població ade-quadament es va fer realitat. La matinada del 21 i 22 d’abril, un vilatà de Breda de 40 anys va sentir un dolor molt fort al pit i va trucar al 112 demanant aju-da a les 6:49 de la matinada. 30minuts més tard, va arribar el primer vehicle, l’ambulància de transport sense metge ni infer-mera, és a dir, sense cap capaci-tat d’administrar medicaments. A partir d’aquest moment, les dades són confuses, ja que el 112 s’ha negat repetidament a donar una dada fonamental: aquina hora va arribar el primermetge? Era viu o mort, el pa-

cient, quan va arribar el primer metge? El secretisme, de mo-ment, és total.Els membres de la plataformaUnits pel CAP han tornat a registrar les preguntes al Par-lament per esclarir l’hora d’arribada del primer metge que, segons els càlculs de les activistes, no hauria arribat abans dels 40 minuts des de la primera trucada. De moment, ni les responsables del 112 ni el Departament de Salut han ex-plicat com va funcionar el dis-positiu. Per la seva banda, fonts coneixedores del funciona-ment del sistema d’emergènciesassenyalen errors greus a l’horad’atendre la primera trucada dela dona del pacient, que moriria minuts més tard. Gairebé mig any després, la gent de la Selva continua esperant la resposta del govern. De moment, les 40.000 habitants de la comarca cada dia se’n van a dormir sen-se saber si, en cas de necessitat, rebran l’ajuda adequada.

www.marketing2punto0.net

Estamos en: Creamos Gratis, tu primera campaña de publicidad online con Google Adwords

POSICIONAMOS TU WEB PARA QUE TUS CLIENTES TE ENCUENTREN EN GOOGLE

diseño & posicionamiento web

¿Existes?...Si ¿Te ven ?...No

Avd. del Rieral 64-66 Locales 3 y 4 Lloret de Mar 17.310 (Girona)

A la pell, l’Aloe Vera elimina bacteries i estimula la regenració de noves celules

13OCTUBREL’Aloe Vera evita les arrugues prematures i redueix la mida dels poros oberts i es pot fer servir sota el maquillatge

calella / publicitat

Els propers dies 16, 17 i 18 de novembre Calella acollirà la 1a Fira Nupcial de l’Alt Maresme i la Selva, anomenada EXPO-NUVIS. La Fira tindrà lloc a la nova Sala insonoritzada i cli-matitzada de la Fàbrica Llobet - Guri, un espai de més de 1.200 m2 que també disposa d’un ampli pàrquing al costat

EXPONUVIS, 1a Fira Nupcial de l’Alt Maresme i La Selva.

de la Fira.Els visitants d’EXPONUVIS podran trobar més de 50 co-merços i serveis relacionats amb el sector com ara fotò-grafs, restaurants, maquillatge, perruqueria, detalls, agències de viatge, música, animació, floristes i moda nupcial entre d’altres.

El motiu de celebrar la fira EXPONUVIS es el de satisfer la necessitat d’informació que tenen totes les parelles de nu-vis i fer-ho de la forma més fà-cil possible, és a dir, reunint en un mateix recinte el major nú-mero d’empreses, relacionades directe o indirectament amb la celebració d’un casament. La fira comptarà amb actua-cions en directe i desfilades de moda nupcial tant el dissa-bte com el diumenge amb les principals firmes exhibidores. L’horari serà divendres de 17h a 21h i dissabte i diumenge de 10h a 14h i de 16h a 21h. La inauguració oficial tindrà lloc el divendres 16 de novem-bre a les 17:30h amb la presèn-cia de l’Alcaldessa de Calella i el Director General de comerç de la Generalitat de Catalunya.EXPONUVIS està gestionada per Festamusic Grup amb la col·laboració de l’Associació de comerciants i l’Ajuntament de Calella. Pots obtenir més informació a la web www.exponuvis.com o seguir-los a les xarxes socials via Facebook (ExpoNuvis) o Twitter (@exponuvis_12).

www.exponuvis.com

El visitants podran trobar més de 50 comerços i

serveis relacionats amb el sector

14 OCTUBRE

El Teatre de Lloret aixecarà el teló de la temporada octubre-desembre, programada per Bitò Produccions, amb un pro-grama marcat per la presèn-cia de grans noms com Josep Maria Pou, Els Amics de les Arts, Julio Manrique, Clara Segura i Oriol Broggi, entre d’altres. En total seran 11 fun-cions d’octubre a desembre que ompliran de teatre, música i espectacles familiars el Teatre de Lloret.Entre les novetats, destaca que aquesta temporada, per primer cop, les entrades dels espec-tacles de la programació del Teatre de Lloret podran com-prar-se per internet a través del web teatredelloret.cat gràcies al conveni signat entre Bitò Pro-duccions i l’Ajuntament de Llo-ret de Mar. L’entrada en funcio-nament d’aquest nou sistema de venda d’entrades (+tiquet) suposa una important millora en comoditat i operativitat pels

espectadors a l’hora d’adquirir les seves entrades. Les entrades es posaran a la venda el dijous 20 de setembre a les 10 del matí i podran comprar-se per inter-net (www.teatredelloret.cat), al Museu del Mar i a la taquilla del Teatre una hora abans de la funció.Pel que fa a la programació, el tret de sortida el donarà, el 7 d’octubre, l’espectacle Els tres óssos de l’Estaquirot Teatre. Després d’aquesta versió del conte de La Rínxols d’or, el pianista blanenc Carles Mari-gó interpretarà peces de finals del segle XIX i els inicis del XX en el marc del Concert Benè-fic que la Creu Roja oferirà el 14 d’octubre. El 21 d’octubre, la companyia Thomas Noo-ne Dance presentarà Balbir, el meu avi, un espectacle de dan-sa per a tota la família basat en l’experiència del coreògraf i les històries que de petit li expli-cava el seu avi, d’origen hindú.

Grans noms a la nova temporada del Teatre de Lloret de Mar

calella

Després del seu pas per Temporada Alta, el 2 de novembre arribarà a Lloret Incendis, un espectacle on Oriol Broggi dirigeix Clara Se-gura i Julio Manrique i posa de relleu l’absurd dels conflictes civils. Operetta, premi Butaca al millor espectacle familiar 2011, arribarà a Lloret l’11 de novembre per endinsar-nos en el gènere operístic a través de la realitat més quotidiana. Una setmana després, Els Amics de les Arts presentaran al públic lloretenc el seu darrer disc Espècies per catalogar. El 25 de novembre, la companyia Pep Bou seduirà tota la família amb l’espectacle de bombolles Clinc! i el 2 de desembre Antonio Díaz Car-vajosa ens deixarà bocabadats a La asombro-sa historia de Mr. Snow, premi al millor es-pectacle de la Mostra d’Igualada 2012.Josep Maria Pou ens portarà el seu darrer èxit Celobert, un espectacle que temporada rera temporada triomfa als teatres d’arreu del món. La programació la clouran el lloretenc Fermí Reixach amb l’espectacle Veinte poe-mas de amor y una canción desesperada i el Concert de Nadal a càrrec de l’Orquestra de Cambra de l’Empordà.El preu dels espectacles oscil•la entre els 7 i els 24 € i es fan descomptes del 25% als ti-tulars del Carnet Jove, jubilats, alumnes de l’Aula Municipal de Teatre, famílies nombro-ses i famílies monoparentals i del 50% a les parelles lingüístiques. També hi ha disponi-bles un abonament de 3 espectacles (15% de descompte), un abonament de 5 espectacles (30% de descompte) i un abonament familiar (15% de descompte.

Tota la informació a: www.teatredelloret.cat

L’Aloe Vera després de l’afeitat dona bons resultats i en pocs instants regenera les celules trencades per la fulla

15OCTUBRE

El Banc de Temps de Breda celebra un any de comunitat i solidaritatEl Banc de Temps de Breda fa un any, una xarxa de veïns que intercanvien serveis sense recórrer a diners en cap mo-ment. L’associació és indepen-dent de qualsevol entitat polí-tica o pública i sense ànim de lucre. Té com a objectiu pro-moure comunitat, solidaritat,

integració, igualtat i indepen-dència dels diners.Després del seu primer any, el Banc té 70 socis/es que ofe-reixen més de 150 serveis, des de perruqueria i massatges a classes d’alemany i cuina tai-landesa. A més, el Banc serveix com a plataforma perquè els so-cis duguin a terme tot tipus d’iniciatives. Per exemple, or-

ganitzen mercats d’intercanvi, una xarxa de compra ecològi-ca, un cor de gospel, taller de diferents temes i un programa de compartir cotxes. Projec-tes previstos pel proper any inclouen un hort popular i oferir serveis a gent gran i discapacitada del poble. Per a més informació, mireu el seu bloc: www.bancdetempsde-breda .wordpress.com.

L’Ajuntament de Calella s’adhereix a l’acord que han arribat el Consell Comarcal i el Consorci per al tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme amb Nestlé per tirar en-davant la recollida de les càpsules monodosi de cafè a les deixalleries del Maresme. La le-gislació actual no permet que aquests tipus de residus es dipositin en els contenidors grocs i, en conseqüència, les deixalleries del Mares-me, es convertiran en els centres de recollida de les mateixes.Les càpsules es recolliran, amb independèn-cia de la marca, a la deixalleria fixa (al km 2 de la crta. d’Hortsavinyà) i a la deixalleria mòbil, a través de contenidors específics. Es diferen-ciaran les càpsules d’alumini de les de plàstic.

La deixalleria disposarà de dos contenidors de 120 litres, un per a cada tipus de càpsules.A mesura que es vagin emplenant els conteni-dors de recollida específica les càpsules que hi haurà a la deixalleria, es duran fins a Mataró, al Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme del Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme, que actuarà com a Centre logístic. Aquí les guar-daran fins que mensualment Nestlé, respon-sable de la gestió, les reculli per a destinar-les a les corresponents plantes de reciclatge on es tractaran. D’aquesta manera, es reciclaran per separat el plàstic i l’alumini de les càpsules, així com el marro del seu interior per fer-ne compost.El Banc de Temps de Breda: un any

de comunitat i solidaritat

Reciclar: What else?breda

Taller d’esqueixos i bulbs al Banc de Temps de Breda

L’Aloe Vera és molt eficaç contra la caspa perque regenera i crea un teixit epitelial més sa.

Conoce un lugar que merece la pena. Un lugar con un ambiente muy agra-dable dónde te sentirás a gusto.El Café IBEX se ha ganado ya la con-fianza de muchísimas personas del barrio gracias a su exelente servicio y calidad de su materia prima. Destaca su magnifico salón partido en 3partes con sofás , mesas con sillas y una parte para jugar al billar y a los dardos.

Café IBEX es conocido por sus delicio-sos desayunos, croisants, café y más de 20 marcas diferentes de cerveza. También ofrecemos una gran varie-dad de bocadillos, torradas y tapas.Asi es CAFÉ IBEX, un establecimiento muy especial donde desayunar, leer la prensa, tomar el aperitivo,quedar con los amigos o relajarse por la noche pi-coteando una tapas y tomando unos cubatas o cervezas internacionales.

Cafè IBEX: tapas, cervezas, billar i los mejores desayunos

18 OCTUBREcalella

Raquel Gallego Calderon al seu estudi del mo-del sanitari català va definir el model sanitari català com a «mercat relacional». Un àmbit de negoci on les relacions personals, els con-tactes entre empreses, l’estret contacte entre el món privat i el món públic són una constant. Altres actors menys acadèmics, han descrit aquest sistema com «amiguista» i de «porta giratòria». Periodistes, treballadors i estudio-

sos dels sistemes sanitaris han vist en aquest «mercat relacional» un focus d’opacitat, de manca de transparència i, sobretot, de conflic-tes d’interessos.El Sindicat CATAC-CTS/IAC ha observat du-rant els últims 20 anys els moviments de per-sones, empreses i institucions. Una observa-ció que li ha permès traçar un mapa d’aquest mercat relacional. És un mapa enorme. És

incomplet, complex i requereix encara molt desenvolupament. De moment, però, podem començar a estirar d’alguns fils. Per exemple, del CAREC i del Consell Assessor de Sanitat.Una de les primeres decisions d’Artur Mas quan va arribar al Govern va ser la creació de dos òrgans consultius: el CAREC (Con-sell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement) i el Consell Assessor per a la

Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari. Qui són aquests «assessors» de Mas? D’on sur-ten aquests «experts» que parlen a cau d’orella al govern del nostre país? Quins interessos tenen? Qui són els seus amics? Quins són els seus negocis? Aconsellen pensant en el bé dels catalans o en el compte de resultats de les seves empreses? El següent article intenta aportar dades per respondre aquestes preguntes.

(Quasi) Tots els homes del PresidentQui són els assessors del nostre President? Quins són els seus negocis? Tenen interessos en la sanitat privada?

Salvador Alemany

Salvador Alemany va ser de-signat per Artur Mas com a president del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC). Ale-many és el president d’Abertis, la multinacional que s’ha en-riquit, entre d’altres negocis, gràcies a les polèmiques con-cessions d’autopistes. El principal accionista d’Abertis és La Caixa, copropietària de la mútua privada SegurCaixa-Adeslas (Mutua Madrilenya). El segon accionista més impor-tant d’Abertis és el fons CVC, copropietari de la multinacio-nal sanitària Capio. Alemany és membre de la Fun-dación de Estudios de Eco-nomia Aplicada (FEDEA). Segons el catedràtic d’economia Vicenç Navarro, FEDEA és «La veu de la banca i la gran patronal». Una opinió que es confirma si mirem algunes de les empre-ses que financen la institució: Abengoa, Banesto, BBVA, Ban-co Sabadell, La Caixa, Banco

Popular, Iberdrola, Grupo San-tander, Repsol...Salvador Alemany va ser fins l’any 2011 president del Cercle d’Economia, actualment presi-dit per l’exministre de Jose Ma-ría Aznar, Josep Piqué. Aquesta institució és una mena de club on es troben poderosos empre-saris com Josep Oliu, president del Banc Sabadell; Artur Ca-rulla, president d’Agrolimen; o Isak Andic, propietari de Man-go, primera fortuna catalana i principal impulsor d’Eurovegas a Catalunya.La companyia presidida per Alemany ha estat notícia en re-lació amb el Cas Palau. Podem llegir a la premsa: «La policia veu acreditat el finançament irregular de CDC a través del Palau de la Música» · «Ferro-vial va finançar de manera il·lògica i amb ingents quan-titats de diners el Palau de la Música» · «Segons informes de la Unitat Contra la Delinqüèn-cia Econòmica de la Policia Na-cional Abertis va fer donacions a la Fundació Trias Fargas que, en bona mesura, van nodrir les arques de CDC» D’altra banda, a més d’assessorar Artur Mas, Ale-many forma part del patronat de la Fundació Príncep de Gi-rona. En clau borbònica, ens trobem l’Institut Noos d’Iñaki Urdan-

garin. «La policia assenyala que Abertis va pagar 116.000 euros a l’Institut Noos en concepte d’informes» · «La multinacional española Aberits pagó 2.362 eu-ros por cada página escrita.

Jordi Gual

La Caixa té importantíssims interessos al negoci sanitari privat a través de SegurCaixa/Adeslas. Per això, no és es-trany trobar entre els assessors d’Artur Mas a Jordi Gual.Gual és sotsdirector general i economista en cap de La Caixa. De la mateixa manera que Sal-vador Alemany, Gual és mem-bre del Cercle d’Economia. Jordi Gual també és professor especialista en la relació entre el sector públic i el sector privat a l’escola de negocis IESE, crea-da per l’Opus Dei. Per fer-nos una idea de quina mena de polítiques propugna aquesta escola, fem una mirada a l’ideari que defensa el profes-sor de Iniciativa Emprenedora de IESE, Pedro Nueno:

«Cal privatitzar tot el que en-cara és de propietat pública... el que més pagui, s’ho queda. Hem de vendre el país, però de veri-tat» · «Cal posar a treballar els joves gratuïtament durant dos anys obligatòriament» · «Ens enfrontaríem a la protesta de tots els que se’ls acabaria viure del “cuento”. El que Pedro Nueno no expli-ca a cap dels seus articles és que el seu company a IESE, el professor Miguel Tejeiro, era el comptable dels xiringuitos d’Urdangarin i secretari del famós Institut Noos. Actual-ment Tejeiro està imputat per aquests fets. El senyor Nueno tampoc expli-ca que ell és el creador del fons de capital risc de IESE, Finaves, un fons que rep desenes de mi-lers d’euros de diner públic a través de l’Institut Català de Finances i de l’empresa pública Acc10 per finançar «projectes dels alumnes de IESE».Entre d’altres inversions, Fin-aves inverteix en companyies mèdiques privades als EUA.Al consell d’administració de Finaves, juntament amb Nue-no, trobem Josep Fernández Terricabras, actualment pre-sident de la Corporació de Salut Maresme i La Selva, un consorci públic que està sent investigat per la Sindicatu-ra de Comptes i pel Tribunal

de Comptes en relació amb l’escàndol protagonitzat per Xavier Crespo, actualment di-putat de CDC.Finalment, IESE i La Caixa col·laboren estretament amb el programa «Emprendimien-to Social» de l’Obra Social de La Caixa, una obra social de la qual la infanta Cristina és di-rectora de l’Àrea Internacional. Per acabar amb el senyor Gual: no hem trobat un sol article on parli de l’escàndol de les prefe-rents de La Caixa, entitat on, recordem, ell és l’economista en cap.

Josep SantacreuSantacreu aconsella el Govern en matèria de sanitat públi-ca a la vegada que és conse-ller delegat de DKV Seguros, empresa estretament lligada a la gestió privada de la sanitat valenciana a través de DKV Marina Salut... «DKV Marina Salut té per objectiu aconse-guir l’excel·lència en la gestió, la generació de riquesa» va dir Santacreu quan va posar la pri-

mera pedra de l’hospital de Be-niadlà, juntament amb Franc-sico Camps.Una excel·lència de gestió que, com a mínim, cal posar en dubte tenint en compte qui eren els dos socis de Santacreu a DKV Marina Salut:Un dels socis era la CAM, els directius de la qual van cobrar 1,7 milions en incentius de ma-nera indeguda; una entitat que va haver de ser rescatada amb 5.249 milions d’euros pagats per tots els ciutadans.I l’altre soci era Bancaja, una de las caixes que, sota el nom de Bankia, han deixat un forat de 19.000 milions d’euros que s’ha tapat, evidentment, amb diners públics. Actualment, a més d’assessorar Artur Mas, Santacreu també és vicepresident del Patronat de la Fundació Edad&Vida, pre-sidida per Higinio Raventós i on participen La Caixa, PWC, IESE o Josep M. Via, també as-sessor d’Artur Mas en l’àrea de sanitat (vegeu pàgina 8).Santacreu és membre de Fem-Cat, una organització empre-sarial on trobem alguns noms que han fet fortuna gràcies a la sanitat pública, com per exem-ple, Carles Sumarroca o Jordi Bagó, del Grup Serhs.NOTA: A la nostra web tro-bareu la descripció de cada un dels assessors i les seves rela-cions

19OCTUBREsanitat

PROU OPACITAT a la sanitat pública!27-S

20 OCTUBRE

Calella reconeix els èxits d’Anna Roviracalella

L’atleta del “Team Calella Triathlon” competirà al mundial de duatló amb la selecció espanyola

L’Ajuntament de Calella ha volgut mostrar el seu reconei-xement a l’atleta del “Team Ca-lella Triathlon”, Anna Rovira, després que hagi estat convoca-da per la Federació Espanyola de Triatló per formar part de selecció estatal que disputarà el mundial de duatló, els dies 22 i 23 de setembre, a la localitat francesa de Nancy.Amb aquest acte, celebrat aquesta tarda a la sala de plens, l’Ajuntament ha volgut trans-metre el suport a l’atleta que portarà el nom de Calella a l’elit mundial de l’especialitat.Anna Rovira és una de les membres destacades del “Team Calella Triathlon”, creat arran del naixement del Challen-ge Barcelona-Maresme, amb seu a Calella. Des de la seva fundació, l’equip calellenc ha participat en diverses proves a tot el mon, essent el cas de Ro-vira, l’exemple que demostra que Calella s’ha sabut situar al mapa mundial del triatló.La Federació Internacional de Triatló (ITU) preveu que el

Mundial de Duatló reuneixi més de 10.000 persones que podran seguir el desenvolu-pament de la prova a través d’una pantalla gegant situada a les proximitats del circuit, a la zona coneguda com la plaça Stanislas de Nancy, declarada patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. La prova constarà d’un primer tram de 10 quilo-metres de cursa a peu, seguit d’un sector de 40 quilometres de ciclisme per finalitzar, una altra cursa a peu de 5 quilome-tres.

Triatló Mitja Distància: (1,9 natació, 90 bicicleta, mitja mara-tó): Segona classificada absoluta a l’ExtreMan Narbonne (França) · Segona classificada absoluta en la Half de Buelna. Campionat MD Cantabria · Novena classifi-cada absoluta a la Half Challen-ge Barcelona- Maresme · Tercera classificada absoluta en la Half d’Elx · Sèptima classificada abso-luta en el Campionat d’Espanya 2012 MD (València)Duatlons de Carretera: Cam-piona de Cataluña absoluta de duatló 2012 · Primera classifica-da al duatló de Cerdanyola del Vallés · Primera classificada al duatló de Granollers · Primera classificada al duatló d’ Iguala-da. Campionat de Catalunya · Primera classificada al duatló olímpic de Banyoles · Primera classificada en el duatló de VicCursa a peu: Mitja Marató. Marca: 1 h 23 ‘Media Marató de Granolllers 2012: Primera cata-lana, sèptima de la classificació general femenina · 5 Km. Marca: 18’01 Sant Silvestre de Girona

2011. Primera classificada · 10 Km. Marca: 37’5110 Km Pine-da de Mar 2012. Segona classi-ficada · Primera classificada a la Canet Race 2012 · Primera classificada a la cursa de Mal-grat de Mar 2012 BTT · Setena classificada en categoria duo mixta de la Titan Desert 2012 amb l’equip CatBike Duo · Se-gona classificada por equips mixtes en las 3 hores de resis-tència BTT Teià amb l’equip CatBike Duo- Premi GAES

Palmarès >

breus

Esport i Solidaritat s’han do-nat cita aquesta setmana a Blanes a través de la signatura d’un conveni de col·laboració entre el Blanes Muralla Òpti-ca d’Hoquei i Càritas Blanes perquè l’equip blanenc llueixi durant tota la temporada a la samarreta el logotip de l’entitat social. El conveni serà per dues temporades i el seu objectiu és potenciar l’entitat solidària en un moment de moltes dificul-tats. A banda de lluir el logotip de Càritas a la samarreta, el

Blanes Hoquei Club Fundació també farà accions especials per recaptar fons en partits puntuals. D’aquesta manera, el Blanes Hoquei Club Fundació es converteix en el segon club català que encapçala una cam-panya solidària per conscien-ciar la població. Primer va ser el FC Barcelona amb el patro-cini de Unicef i ara el conjunt blanenc farà el mateix, tot i que amb la diferència que farà una acció molt més local amb el patrocini de Càritas Blanes.

El Blanes HCF lluirà el logotip de Càritas

21OCTUBRE

22 OCTUBRE

Classes en grup, particulars i individua-litzades. Tècniques d’estudi a partir de P5 fins a batxillerat. Preparació per la selectivitat. Espanyol per estran-gers. Català i Castellà. Llengües estrangeres: Anglès, francès, alemany, italià i rus. Exàmens oficials. Cursos per empreses. Traduccions. Su-port piscopedagògic: Trastorns de l’Aprenentatge Escolar (Dislèxia, Dèfi-cit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat (TDAH), Trastorn de l’Aprenentatge no Verbal (TANV), Síndrome d’Asperger.Assessorament sobre aspectes d’Orientació Personal, Educativa i Pro-fessional. Identificació i avaluació de les Necessitats Educatives Especials (NEE). Pautes educatives. Xerrades temàtiques...

Clases en grupo, particulares e individua-lizadas. Técnicas de estudio a partir de P5 hasta bachillerato. Preparación para la selectividad. Español para extran-jeros. Catalán y Castellano. Lenguas extranjeres: Inglés, francés, alemán, italiano y ruso. Exámenes oficiales. Cursos para empresas. Traducciones. Soporte piscopedagógico: Trastornos del Aprendizaje Escolar (Dislexia, Déficit de Atención con o sin Hiperactividad (TDAH), Trastorno del Aprendizaje no Verbal (TANV), Síndrome de Asperger.Asesoramiento sobre aspectos de Orien-tación Personal, Educativa y Professio-nal. Identificación y evaluación de las Necesidades Educativas Especiales (NEE). Pautas educativas. Charlas temáticas...

www.ceaf.cat · info@ceaf.cat · c/ Salut 65 i Jaume I, 5017300 BLANES · 972 333 559

Les primeres tasques per fer realitat el projecte s’han cen-trat al carrer Extremadura, un dels vials que delimita la zona on està previst actuar durant els propers mesos, un ample sector del barri de La Plantera. Més concretament, es tracta de l’àmbit comprès entre el carrer Pablo Neruda, l’avinguda Ex-tremadura i els carrers Josep Carnet i Astúries, incloent la plaça Càceres i vials adjacents.Les obres tenen per objectiu fer la instal·lació de la xarxa de recollida d’aigües pluvials, es van començar a executar la se-tmana passada i compten amb un pressupost de més 800.000 euros. D’aquesta quantitat, 350.000 euros es financen amb una subvenció del Consorci de la Costa Brava, a través del “Pla d’Inversions Complemen-tàries del Cicle de l’Aigua”. La resta es costeja amb la taxa de clavegueram ordinària a través de la partida amb què compta l’empresa adjudicatària per fer millores a la xarxa. En aquest sentit, doncs, no hi ha quota de contribucions especials que vagin a càrrec dels veïns.Segons el regidor d’Urbanisme i Obra Pública, els treballs que

s’han iniciat serviran per donar solució a una zona que durant els darrers anys ha estat patint inundacions, causant proble-mes principalment en garatges i baixos de vivendes. Per aquest motiu, Lupiáñez ha remar-cat: “És una bona notícia pels veïns d’aquest barri, perquè és una reivindicació històrica de l’Associació de Veïns. Nosal-tres, com administració, hem de dotar aquella zona amb les millors condicions de serveis. Un d’ells és la recollida d’aigües pluvials i evitar que es formin basses a la calçada”.L’empresa Aigües de Blanes s’encarrega de fer les obres, que compten amb un termini d’execució d’uns cinc mesos i, per tant, amb la previsió que puguin estar enllestides a prin-cipis de l’any vinent. Ho està fent amb recursos propis, i no s’espera que causin excessius problemes de convivència als veïns.Els treballs consistiran princi-palment en obrir les rases on posteriorment s’instal·laran les canonades per fer la conducció de les aigües, així com els co-rresponents embornals. Final-ment, es taparan les rases amb

una capa de quitrà calent.

Crida a la responsabilitatAprofitant l’execució d’aquestes obres, Miquel Lupiáñez ha fet una crida a la responsabilitat perquè s’eradiqui el mal cos-tum que tenen alguns veïns d’aquesta zona d’utilitzar tubs o rampes que instal·len a la vorada de les voreres per ac-cedir als aparcaments privats amb els vehicles. El regidor d’Urbanisme i Obra Pública ha explicat que això dificulta la re-collida d’aigües pluvials, ja que es converteixen en obstacles per a la circulació de l’aigua. Per aquest motiu, els ha dema-nat que, enlloc de perpetuar aquesta pràctica, facin el què és correcte quan es té un gual: rebaixar la vorera enlloc d’optar per solucions potser menys costoses però incorrectes.Després que s’hagin enllestit aquests treballs, quedarà per una següent fase millorar la recollida d’aigües pluvials a la plaça Badajoz, situada a tocar de la zona d’execució de l’actual projecte. En aquest cas, els treballs poden esperar perquè aquesta zona ja està dotada d’embornals.

Obres a La Plantera per millorar la recollida d’aigües pluvials

blanes

Un dels carrers de La Plantera on es faran les obres (Ajuntament de Blanes)

El projecte compta amb un pressupost de més de 800.000€ i els treballs, a càrrec de l’empresa “Aigües de Blanes”, tenen un termini d’execució d’uns cinc mesos.

23OCTUBRE

24 OCTUBREfotonotícia

Josep Tarradellas de visita a Cassà de la Selva, Joaquim Nadal damunt una moto de la Policia Municipal, Adolfo Suárez a la Plaça del Vi, bombers apagant un incendi a Salt, o Guardiola Sota la pluja a Getafe l’any 2009…. Aquestes són al-gunes de les imatges que es poden veure a l’exposició del fotògraf Daniel Duch que es va inaugurar el passat 3 d’octubre i es podrà veure fins al proper dia 27 a la Sala d’Exposicions de la Casa de la Cultura de Lloret de Mar. De dilluns a divendres, de 9 a 14 i de 16 a 20:30 i dissabtes de 10 a 14hs.

Dani Duch: fotografia de premsa (1979-2011)

breus

L’equipament cultural també obrirà més hores en època d’exàmens. L’equipament cultural allotja durant aquest mes d’octubre un reguitzell d’activitats que formen part de la programació regular que ofereix. El nou horari de la Bi-blioteca Comarcal de Blanes, que s’ha posat en marxa coincidint amb l’1 d’octubre, ha passat a ser el següent: els ma-tins, de dilluns a dissa-bte de 09.30 a 14.00 h, i a les tardes de dilluns a divendres de 16.00 a 20.30 h. D’altra banda, amb caràcter extraordi-nari, quan sigui època d’exàmens, la Biblioteca Comarcal també ampliarà l’horari diversos dissabtes tant al matí com a la tarda. Es tracta dels dies 1, 15, 22 i 29 de desembre, així com els dies 12, 19 i 26 de gener de 2013. Aquests dies l’horari serà el següent: de 09.30 a 14.00 i de 15.00 a 18.00 h. Caldestacar d’una banda la nova sessió de l’”Hora del Con-te” que es farà el 26 d’octubre a les 6 de la tarda a càrrec de Sergi Sitjà sota el títol “Poca broma amb els bolets”, i de l’altra les tres exposicions que també es podran visitar aquest mateix mes: des del dia 8 la que du per títol “L’escola: camí del futur”; a partir del dia 26 la mostra “Violència masclista en la parella: desmuntem mites” que s’allotjarà al vestíbul i des del dia 27 “L’Auca de la Catedral de Girona”, que estarà instal·lada al primer pis.

Més biblioteca

L’acné és causat per una profunda infecció en poros obstruits per la grasa. L’Aloe Vera és un tractament molt eficaç

25OCTUBRE

El racó del iogaSobre l’insomniNingú sap explicar com ni per què, però si vostè practica Ioga al matí o a la tarda, conciliarà la son fàcilment a la nit. D’altra banda, practicar a la nit sol deixar a la perso-na més desperta (els estudiants practiquen Ioga a la nit per passar la matinada estudiant).Hi ha, però, exercicis per excel·lència que desperten si es practiquen a la nit (bhastriká, shírshásana) i els que, tot i fets abans de dormir, ajuden a agafar la son (vamah krama, shavásana, dhyana).Hem tingut casos de persones que feia anys que no aconseguien dormir sense medicaments i que amb la seva primera classe de Ioga, simplement es van oblidar de prendre el remei i van dormir la nit sencera.

Sobre la columnaQui no ha tingut algun problema de columna? Gairebé tothom en té. El motiu és la vida sedentària que es porta avui en dia, aliada a les cadires i butaques de les residèn-cies, oficines, automòbils i cinemes, totalment mal dis-senyades. A això cal sumar hàbits com seure malament, amb la columna torta, estar de peu amb mala postura, aturar-se a una cama sola, sempre la mateixa, dormir en una sola posició; carregar bosses, portafolis o paquets sempre d’un mateix costat; aixecar pes amb la columna mal col·locada, dormir en llits molt tous o amb coixins molt alts...Però de totes les causes, la principal és la manca d’exercici

moderat,ja que l’exercici violent fa més mal que bé a la columna.Prenguem com a exemple el jogging. A cada pas es pro-dueix un petit trauma sobre les vèrtebres, el qual, repetit, pot causar problemes en algunes persones que ja no tin-guin la columna a perfecte estat.El Ioga ha produït òptims resultats per a problemes de columna, com ara lordosi, cifosi i escoliosi. Per al “pico de loro’, hèrnia de disc i altres més greus, el Ioga actua com a profilaxi i quan ja està desenvolupat ajuda a ate-nuar els dolors, sempre que es practiqui sota estricta orientació del fisiatra o ortopedista.D’altra banda, hi ha tota una legió de persones que pateix dolors crònics a l’esquena, molèstia que no té res a veure amb la columna pròpiament dita. Són dolors musculars, fàcilment eliminables amb les flexions, extensions, tor-sions i traccions proporcionades pels exercicis de Ioga, sempre biològics.A més hi ha també les relaxacions, que ajuden a eli-minar les tensions musculars, sigui que provinguin de mala postura, cansament físic o estrès. Constatarà que, tot i practicant a partir d’un llibre, la tendència és l’alleujament immediat de els dolors d’esquena, llevat que tingui algun problema que exigeixi les cures d’un metge. De totes maneres, la pràctica amb un instructor format és el més aconsellable, ja que ell disposa d’un bon arsenal de tècniques que s’aplicarà d’acord amb la neces-sitat del alumne.

Xerrades informativesHa començat l’octubre i amb ell el nostre desig de fer coses per a nosaltres mateixos, per a la nostra cura i benestar.Potser és est el moment de provar el ioga, del que tantes vega-des has sentit parlar. Potser et ve de gust primer informar-te....En Espai Magatzem hem programat xerrades informatives per a aquest mes els dies:

17 d’octubre, dimecres, a les 17.30 hs30 d’octubre, dimarts, a les 20 hs

posa’t en contacte amb nosaltres si aquests horaris no et van bé perquè programarem noves xerrades d’acord a les necessitats horàries dels interessats.

Et recordem els nostre horari : Tenim obert cada día, de di-lluns a divendres de 9,30 a 13,30 y de 16,30 a 20,30hs. Dissabtes obrim a les 10 fins les 14,30Les sessions de ioga es fan DILLUNS I DIJOUS als següents horaris: 8,25 · 10,00 · 15,15 · 18,00 · 20,15Cada sessió dura 1,15 hores. Tria l’horari que més et convingui i vina a provar una sessió gratuita sense cap compromis.

Pel seu alt contingut nutritiu i pel seu poder de regeneració celu-lar, l’Aloe Vera és un tractament perfecte per a les arrugues

26 OCTUBRE

Ahir diumenge 30 de setembre, a les 18 h, al Teatre Municipal, Lloret de Mar va celebrar la seva gran cita amb l’esport lo-cal a través de la 39a Festa de l’Esport, que anualment ret un homenatge a tots aquells espor-tistes, equips i clubs que s’han distingint al llarg de l’any pels seus resultats.En el transcurs de la nit tam-bé es varen fer uns reconeixe-ments individuals i col·lectius que s’havien proposat des dels diferents clubs.A més a més, l’Ajuntament va reconèixer als esportistes més destacats de la darrera tempo-rada que han estat: en natació Marc Calveras, Naila Gordils i Guillem Pujol; en atletisme Jonathan Romeo, Anna Quilez i Eva Arias; en gimnàstica rít-mica Andrea Molina; en boxa Ivan Caimel; en muai-thai José Maria Quevedo; en hoquei patins Enric Torner, en Rugby Txell i Núria Carreras; en auto-mobilisme Miguel Molina i en futbol Marc Muniesa.Els dos màxims guardons d’enguany varen ser: •

Premi Llevant a la millor tas-ca de promoció esportiva per al Club Hoquei Lloret, entitat amb més de 40 anys d’història que neix d’un petit grup d’amics i que ara ja compta amb 14 equips de competició i és un els clubs amb més fitxes federatives de Catalunya.Premi Forjador de l’esport llo-retenc per a Jaume Bosch i Car-dona, conegut com a Jacki, que, vinculat al futbol des dels 5 anys, ha passat per les diferents categories del club, i ha esde-vingut fins i tot entrenador. Es premia, a més de la seva vincu-lació a l’entitat Club Futbol Llo-ret, el compromís i repte d’anar sempre més enllà.Paco Llobet i Àngel Mullera, esportistes olímpics, també va-ren tenir un reconeixement en aquesta nit esportiva en què va destacar, com cada any, un am-bient lúdic i festiu de gran sen-timent, símptoma del bon estat de salut de l’esport lloretenc.

lloret

Totes les fotos ahttp://tinyurl.com/8o3oftu

Nit de l’esport lloretenc

27OCTUBRE

L’objectiu d’aquest premi és aprofundir i estudiar des del punt de vista del rigor acadèmic la història marítima de Blanes o bé del seu districte marítim, tant de caràcter ge-neral, com sobre un determinat període. En aquest sentit, el premi es fa extensiu a estudis sobre memòries, diaris i fons documentals així com també a biografies i autobio-grafies que constitueixin una aportació d’especial interès per al coneixement d’aquest àmbit de la història del mu-nicipi.Els treballs que optin han de ser inèdits, per la qual cosa no poden haver estat premiats en altres certàmens. El Pre-mi Es Niell el va instituir l’any 2008 el Club de Vela Bla-nes amb l’objectiu d’acostar els lligams de la vila marinera de Blanes i el mar. L’any passat el premi va quedar desert, després que el jurat qualificador va considerar que, tot i que l’únic treball presentat reunia els mínims requisits es-tablerts, no complia en canvi els objectius del guardó de recerca històrica.El jurat de la present edició està format per personalitats d’alt renom acadèmic: el president és Laureà Carbonell (Capità MM, Dr. Història UB i ex-professor FNB) i els vocals Antoni Riera (Dr. i Catedràtic Història Medieval JUB), Mario Zucchitello (Dr. Història i Filosofia, membre del CES); Enric García (Cap del Centre de Documentació Marítima MMB), Antoni Reyes (Director Arxiu Munici-pal de l’Ajuntament de Blanes) i Rosa Almuzara (Historia-dora de temàtica marítima i Directora Arxiu Comarcal de Mataró). Les bases recullen que el jurat haurà d’emetre el seu veredicte abans del 30 de novembre de 2012.

Premi Es Niell: fins al 15 d’octubre per guanyar els 3000 euros

calella

abaixat el seu sou s’oblidin de com des de CiU es va eliminar l’impost de successions que pagaven les famílies més riques.És impossible que els catalans s’oblidin del Cas Palau, de Cas ITV-Oriol Pujol, del Cas Bagó, del Cas Crespo, de la financiació fosca, dels pactes amb el mateix PP que a fer campanya contra l’Estatut, dels cà-rrecs de confiança milionaris, de Prenafeta, de la vergonya del PIRMI, de Duran i Lleida i la seva habitació a Madrid…I com que tot això és impossible, Artur Mas només té una manera d’obtenir majoria absoluta: que tots els que sabem realment que s’amaga darrera CiU ens creguem que no hi ha res a fer.Artur Mas és un gegant amb peus de fang. La seva estratègia messiànica només es pot sustentar 2 o 3 setma-nes amb l’ajuda de La Vanguardia i TV3… però no fins al 25-N. La reali-tat acabarà trucant a la porta.Trucaran a la porta de Mas els aturats, els desnonats, els funcionaris que no cobren el sou, els independentistes

que saben que CiU no vol la inde-pendència… tots plegats trucaran a la porta de la campanya electoral i trobaran a un Artur Mas derrotat, descol·locat i a milers d’anys llum de la realitat del seu país.Potser si que l’aparell mediàtic acon-seguirà enganyar alguns incauts, potser si que alguns cauran al parany de “primer la independència (amb Mas) i després ja veurem”. Però seran els menys.Una part ja fa anys que no es creu la independència de Mas i una altra part no té temps d’esperar al “des-prés ja veurem”, perquè els seus fills ja no mengen bé, perquè el banc ja no espera i perquè el dolor esperant l’operació ja és molt gran.La única oportunitat que té Artur Mas d’obtenir majoria absoluta és que li regalem, que ens creiem el que diu TV3 i La Vanguardia i que ens do-nem per vençuts abans de començar.A les passades eleccions autonòmi-ques només 2 de cada 10 catalans amb dret a vot van confiar en Artur Mas. El 25N hi ha eleccions…. I la campanya ja ha començat.

(ve de contraportada)

Artur Mas: un gegant electoralamb peus de fang

28 OCTUBRE

Aigua és vida · Plataforma per una Gestió no Mercantil de l’Aigua a Catalunya · plataformaaiguaesvida.wordpress.org

El Govern privatitza l’empresa AigüesTer per enriquir grans fons d’inversióLa gestió d’un bé comú tan imprescindible com és l’aigua es troba majoritàriament en mans públiques arreu del món. A Catalunya però, la ges-tió del 80% dels serveis d’aigua als municipis ja està en mans de la multinacional francesa SUEZ a través de la seves fi-lials AGBAR y SOREA. Ara és el torn de l’empresa pública Aigües Ter Llobregat (ATL), que brinda servei en alta (des de les fonts d’aigua fins als di-pòsits municipals) a gairebé 5 milions de catalans i catalanes i que es troba en procés de pri-vatització.El primer candidat a la licita-ció torna a ser SUEZ (25%), però aquesta vegada acompan-yada per dos fons d’inversió de pensions; Caisse de Dépot, un fons canadenc (33%) i First State, un fons australià (30%). Fons d’inversió, d’altra banda, coneguts per la seva inversió en armament, grans projectes de mineria aurífera, processos

de fractura hidràulica o “frac-king” i fracassats processos de privatització de l’aigua, com en el cas de Manila, Filipines. El segon candidat a la licitació és del mateix estil, Acciona amb un fons d’inversió coreà.Paradoxalment el Govern de Catalunya utilitza arguments de manca de viabilitat per jus-tificar la privatització d’ATL, però en canvi la seva venda desperta l’interès d’una de les multinacionasl de l’aigua més gran del món.L’aportació inicial que de-

mana la Generalitat per a la privatització és de 300 M€, xifra que està molt lluny de solucionar el deute de Cata-lunya, que supera els 48.000 milions d’euros. D’altra ban-da, tot i que la llei Òmnibus, en la qual s’empara la priva-tització d’ATLL, indica que els beneficis d’aquest procés s’han de invertir en el cicle de l’aigua, es pretén destinar-los a la caixa comuna de la Gene-ralitat, per fer front a qualse-vol altre tipus de dèficit o des-pesa. Això posa en greu perill el finançament de la gestió de l’aigua de la Regió Metropo-litana de Barcelona i de tota Catalunya. De debò aquestes són aquestes les mesures an-ticrisi? O potser són els inte-ressos del negoci de l’aigua?Aquests interessos els paga-rem tots els ciutadans. ATL ja ha aprovat una pujada del 70% del cànon d’aigua que repercutirà entre un 25% i un 35% als usuaris. Però revisant

els plecs de l’externalització es preveu augmentar més del 100% a partir del gener i arri-bar al triple al final de la con-cessió, que s’ha establert en 50 anys, tota una hipoteca demo-cràtica que els ciutadans no han autoritzat. Els beneficis industrials que es repartiran les empreses explotadores de la concessió sobrepassen els 1.600 milions d’euros, mentre queden al calaix tos els plans per fer viable l’empresa públi-ca actual la qual, per exemple, reinverteix en el servei tots els

beneficis que n’obté.Davant d’aquesta situació no tindria més sentit que els nostres serveis públics fos-sin la base en la que assen-tar la societat del benestar i no pas un espoli constant de dividends cap a l’estranger? O que les decisions respecte els nostres serveis bàsics es prenguin a les nostres institu-cions democràtiques i no pas a l’estranger? O que amb la tarifa de l’aigua paguem pen-sions a Canadà i Austràlia. És evident doncs, que la voluntat de l’actual empresa pública ATL serà molt diferent als in-teressos de dos fons d’inversió privats.La Plataforma Aigua és Vida segueix instant a la Generali-tat de Catalunya a paralitzar la privatització d’ATL, per mo-tius socials i ambientals com l’increment immoral de les ta-rifes, l’empobriment del servei que es produirà, el dèficit de-mocràtic que representa cedir

durant 50 anys una institució pública a interessos privats, els nombrosos acomiadaments que presenciarem d’aquí uns mesos, el no manteniment del cabal del Ter i les amena-ces sobre el Segre i l’Ebre, així com una expropiació indegu-da de les instal·lacions d’aigua que més de 100 municipis han pagat per tal de connectar-se a la xarxa Ter Llobregat. Cal recordar que els plens de 26 municipis que represen-ten 1.218.892 d’habitants han manifestat la seva oposició a l’externalització d’ATL i alguns d’ells, com Vilanova i la Geltrú o Vilafranca del Penedès tenen intenció d’emprendre accions legals en contra aquest procés.Per sobre dels discursos de l’actual govern es situa la ven-da del que és patrimoni comú de tots els catalans i catalanes i el desmantellament de tota estructura pública, és a dir, ens parlen de l’estat propi i, men-trestant, es venen el país!

Els candidats a fer-se amb la gestió de l’aigua de 5 milions de catalans

són un fons canadenc, un australià i un coreà. Això

són mesures anticrisis o són els interessos del

negoci de l’aigua?

Els beneficis industrials que es repartiran les

empreses explotadores sobrepassen els 1.600 mi-

lions d’euros. Un espoli constant de dividens cap

a l’estranger.

29OCTUBRE

Esther Vivas · Coautora de “Supermercados, no gracias” (Icaria ed.) y miembro del Centre d’Estudis sobre Moviments Socials (CEMS) de la UPF.

No devem, no paguem

“El deute es paga o es paga”. Ens ho han gravat a sang i foc. Una d’aquestes màximes que a força de ser repetides una i altra ve-gada es converteixen en veritats absolutes. Però, ¿és això cert? I si el deute hipoteca el nostre fu-tur? I si el deute no l’hem con-tret nosaltres? Aleshores, per què cal pagar-lo?Abans d’ahir [29/09] el minis-tre d’hisenda Cristóbal Mon-toro presentava el projecte de llei dels pressupostos generals de l’Estat. Tot, o gairebé tot, baixa. La sanitat encapçala la llista, amb un 22,6% de retalla-des, educació, perd un 17,4%. Ens volen malalts i analfabets. També disminueixen les pres-tacions per desocupació, els fons destinats a les polítiques d’igualtat, les subvencions a la cultura, la cooperació al des-envolupament. I què puja? Els interessos del deute.El deute públic arribarà el 2013 el 90,5% del PIB, quan el 2012 va tancar en un 70,2%. Els nivells més alts en un segle. Per què? El rescat de la ban-ca, la resposta. Les aventures i excessos del sistema bancari ens han sortit cars. Es socia-litzen les pèrdues, mentre que

els beneficis continuen sent privats. Se’ns retalla en sanitat, educació, ajuts públics…, men-tre s’inverteix a salvar, preci-sament, a aquells que ens han conduït a l’actual situació de fallida.Salvar la banca és un pou sen-se fons. Fins al moment s’han invertit ja milers de milions d’euros. Els seus destinataris? Bankia, Novagalicia Banc, Ca-talunyaCaixa, Cajasur, la CAM, UNNIM, Banca Cívica, Banc de València… I el mateix Go-vern reconeix que, molt proba-blement, una suma important d’aquests, 21 mil milions, ja no es recuperarà. La factura, al final, la paguem nosaltres. Els beneficis se’ls queden ells, clar.El gran problema del deute privat, molt superior al públic, ha acabat repercutint a les ar-

ques públiques, en la mesura que una part del deute banca-ri ha estat assumit per l’Estat. I la crisi del deute sobirà i l’augment del deute públic han servit d’excusa perfecta per justificar mesures d’ajust i retallades, mentre que les grans fortunes i les rendes al-tes cada vegada paguen menys impostos. Conclusió: es trans-fereix el cost de la crisi creada per uns pocs al gruix dels ciu-tadans. Un negoci rodó.Arribats aquí tornem a la pre-gunta inicial, s’ha de pagar el deute? Un deute que és resul-tat, principalment, de salvar uns bancs que “han viscut per damunt de les seves possibi-litats”. Uns bancs que durant anys van regalar crèdit fàcil a constructores per edificar pisos que han quedat buits, aeroports que encara estan esperant avions i infraestruc-tures en desús. Bancs que han endeutat a milers de famílies tot i sabent que aquestes no podrien tornar el crèdit. Nosal-tres hem de pagar aquest deu-te? Hem de pagar per l’avarícia i la cobdícia d’uns pocs? Crec que no.Els deutes no sempre es pa-guen. I així en deixa constàn-cia la història. La doctrina del

deute odiós, que en dret inter-nacional s’utilitza per exigir el no pagament d’un deute assu-mit per un govern i utilitzat en contra del seu poble, s’ha esgrimit i aplicat per no pagar deutes contrets al llarg dels segles XIX , XX i XXI. Fins i

tot Estats Units va esgrimir aquesta doctrina per no fer-se càrrec dels deutes adquirits pel govern de l’Iraq, quan el 2003 aquest país va passar a estar sota la seva administració. Tot i que finalment Estats Units va renunciar a l’argument del deute odiós, conscient del precedent que podria establir. Nota: l’alleujament del deute, de tota manera, es va dur a ter-me al·legant raons de “sosteni-bilitat”. Quan interessa, el deu-te no s’assumeix i es perdona.Si no devem, no paguem. I és per tant imprescindible au-ditar els deutes per saber qui els va contreure, a qui han beneficiat, per a què han ser-vit. Així ho han fet governs

com el d’Equador, quan l’any 2007 van posar en marxa una comissió per auditar el deute públic intern i extern i que va culminar, el 2008, rebutjant pagar part del deute al decla-rar-lo il·legítim.Ara ens toca aquí. La Plata-forma Auditoria Ciutadana del Deute ‘No devem, no pa-guem’ indica el camí. Es tracta d’auditar els deutes contrets per les administracions públi-ques, assenyalar aquells que si-guin il·legítims, denunciar els seus responsables i exigir el no pagament. En definitiva, des-muntar el mite de reemborsar el deute “sí o sí”. Pagar el deute és pagar la crisi. Per què hau-ríem de fer-ho?

L’augment del deute públic ha servit d’excusa perfecta per justifica me-sures d’ajust i retallades,

mentre les grans fortunes i les rendes altes cada vegada paguen menys

impostos

Es tracta d’auditar els deutes contretes per les administracions públi-

ques i assenyalar aquells que siguin il·legítimes, denunciar els seus res-ponsables i exigir el no

pagament

(ve de contraportada)

Ctra. de Lloret a Blanes, 161-167Tel. 972 339 514Fax 972 375 146Nou centre de Lloret de Mar

30 OCTUBRE

Fòrum Joan Alsina · Octubre de 2012

L’Esglèsia que no volemAmb motiu del tracte que han rebut del bisbat aquest estiu Mn. Ignasi Forcano i Isern i la seva comunitat parroquial, fem pública aquesta reflexió. Sempre hem volgut i desit-jat una Església oberta, dialo-gant, acollidora i participati-va. Una Església que accepti el pluralisme, que de cap ma-nera és enemic de la unitat. Estem fermament convençuts que la diversitat ens enri-queix. Creiem, per tant, que el tracte que han rebut l’Ignasi i la comunitat de Sant Pau no ajuda gens a construir aquesta Església promoguda pel Con-cili del bon Papa Joan XXIII. És clar que, des del poder eclesiàstic, com passa tam-bé a la societat civil, es pre-tén imposar la submissió i la uniformitat, a fi que imperi el pensament únic. La jubilació de l’Ignasi és un gest indiscu-tible d’aquest autoritarisme intolerant. En el desè aniversari del Fòrum vàrem dir que “la ve-

ritat només esdevé viva i real quan s’aconsegueix convertir les divergències en comple-mentarietats”. La línia con-servadora d’avui tendeix, al contrari, a convertir-les en enfrontaments i a fer callar qualsevol dissidència. En aquests moments, el ta-rannà del nostre bisbat és calcat sobre el de la jerar-quia eclesiàstica en general. Es fan callar els teòlegs que ajuden a pensar, es fan callar grups religiosos que sugge-reixen una altra manera de viure l’Església, es posen bis-bes contra la voluntat de les comunitats, com passa al país basc, o es relleven bisbes de tendència progressista sense cap consulta ni diàleg previ, com és el cas del bisbe Joan Godayol, salesià, d’Ayaviri (Perú), que es va trobar subs-tituït per un bisbe molt con-servador, sense cap informa-ció que ho justifiqués. Que quedi ben clar que si discutim o denunciem

aquests fets és perquè volem una altra forma i un altre fons d’Església. En el cas de l’Ignasi, no s’ha consultat ni el Consell parroquial i, si no es té en compte la comunitat cristiana, quina idea tenim del Poble de Déu, que va de-finir tan encertadament el Concili Vaticà II? On és la corresponsabilitat? Som dels indignats amb tot el que ha passat a Girona aquest estiu amb els nomenaments. Donem suport total a l’Ignasi, a la seva comunitat i a tots els col·lectius: Fòrum Joan Alsina, Barris, Comunitats Cristianes, Xarxa Cristiana, Àkan, i entitats del veïnat, que hi trobaven acollida i re-coneixement. La decisió del Bisbat suposa no solament l’allunyament de l’Ignasi sinó la total desatenció al Consell Parroquial, la negació de la corresponsabilitat dels laics i l’exclusió de molts grups sin-gulars del si de la comunitat parroquial.

Des del poder eclesiàstic es pretén imposar la submissió i la uniformitat. La jubilació de mossén Ignasi Forcano és un gest indiscutible d’aquest autoritaris-me intolerant (...)Es fan callar els teòlegs que ajuden a pensar, es posen bisbes

contra la voluntat de les comunitats, com passa al País Basc.

31OCTUBRE

Nova botiga N-II Km 680 PALAFOLLS entre Tordera i Malgrat

El supermercat més gran en gres i rajola + de 220 models en stock

El Rei de la Rajola

(Tordera)

Nova botiga

MEDINYA · OLOT · LE BOULOU · PALAFOLLS

els preusRetallem

MOBLE DE BANY DOBLE de 120 cms.

575 €INCLOU

2 MIRALLS, ENCIMERA 2 LAV.

EN PORCELLANA, 2 CALAIXOS DE GRAN CAPACITAT AUTO-TANCAMENT I FRE, POSSIBILITAT DE POTES O SUSPÈS

MOBLE DE BANY de100 cms.

375 €INCLOU

MIRALL, ENCIMERA DE PORCELLANA,

2 CALAIXOS AUTOTANCAMENT I FRE AMB MANETES

INTEGRADES, POSSIBILITAT DE POTES O SUSPÈS

MOBLE DEBANY de80 cms.

179 €INCLOU

MIRALL, ENCIMERA DE PORCELLANA

INTEGRADA, MOBLE AMB 1

PORTA BATENT I 1 CALAIX

MOBLE DEBANY 60 cms.FONS REDUÏT 35!!

259 €INCLOU

MIRALL, ENCIMERA DE PORCELLANA

INTEGRADA, MOBLE AMB 1 PORTA

BATENT I 1 CALAIX AUTOTANCAMENT I

FRE, POSSIBILITAT DE POTES O SUSPÈS

AcabatsBlanc

AcabatsAcabatsAcabats

Nomès

VALÈNCIA Beige Marró 60X60

9,95€ /m2

Porcel-lànic ATRIA 57x579,95€ /m2 7,50

€ /m2

BIDASOA Cuir · 31x31

6,95€ /m2

BAMBÚ BEIG-MARRÓ 25X40

7,50€ /m2

Porcel-lànic ALPÍ CAOBA 45X45Per la compra de més de 80 m2 d’un

mateix model, regal d’un rosetó a escollir

Artur Mas: un gegant electoral

amb peus de fang

Albano Dante Fachin

Artur Mas és un geni, és astut i es fa les piscines de 100 en 100. És un gegant electoral… però amb peus de fang. Us ho de-mostraré. “Artur Mas arrasarà”, “CiU tindrà majoria absoluta”, “Mas ha fet una jugada magis-tral”...Aquestes no són frases d’enfervorits convergents. Les he sentit de boca de gent que porta anys lluitant pels drets socials, les he sentit de gent que porta mesos dormint al terra d’un CAP tancat i les he sentit de boca d’independentistes que han treballat durant anys per una Catalunya independent mentre CiU pactava sistemàti-cament amb el PP.Certament, la jugada de Mas no és dolenta: veient a tocar un esclat social per les retallades i veient al seu partit acorralat per la corrupció, Artur Mas

treu l’estelada del seu calaix i desvia l’atenció. Els mitjans de comunicació addictes i contro-lats per CiU van acabar de fer la feina. De cop Catalunya ja no patia retallades, ni repressió policial, ni corrupció.Però com diu la dita “el que no pot ser no pot ser i, a més, és impossible”És impossible que els milers de persones que estan a una llis-ta d’espera oblidin que càrrecs de CiU s’han fet d’or gràcies a l’opacitat de la sanitat pública. És impossible que milers de ciutadans que es queden sense atenció mèdica passin per alt l’escandalós bloqueig que CiU (de la mà del PSC) va fer de la comissió d’investigació de sani-tat... una comissió que va que-dar aturada gràcies a la convo-catòria del 25N, tot sigui dit!És impossible que els milers de mestres que ara no tenen fei-na oblidin que CiU aposta per l’educació privada.És impossible que els milers de funcionaris que han vist

(Continua a la plana 27)

La seva estratègia messià-nica només es pot susten-

tar 2 o 3 setmanes amb l’ajuda de La Vanguardia i TV3… però no fins al

25-N. La realitat acabarà trucant a la porta.