caer produccions 2009-2010

PortadaLlibret.indd 1 4/6/09 18:44:14

programacio0910.indd 2 3/6/09 10:32:30

PRODUCCIONS 2009/2010

CAER

CENTRE D’ARTS ESCÈNIQUES REUS

www.caer.cat

Centre d’Arts Escèniques Reus


MERMAID’S CALL / 08PETIT BALL / 12EL JARDÍ DELS CINC ARBRES / 16ILÍADA / 20ALBA ETERNA / 24PASQUA / 28

LLITS / 32NATALE IN CASA CUPIELLO / 36LA DONA JUSTA / 40THE HAMLET’S CIRCUS / 44PLECS / 48

ATEMPO / 52LA GAVINA / 56ESPECTACLES EN GIRA / 60


06

QUADERN DE BITÀCOLA 2009-2010

Teniu a les vostres mans el quadern de bitàcola del CAER-Centre d’Arts Escèniques Reus. La bitàcola és un element imprescindible per marcar el rumb, per trobar el camí a seguir i antigament, quan els bucs mancaven de pont de comandament cobert, solia guardar-se a l’interior l’anomenat quadern de bitàcola. El nom està basat en els quaderns de viatge que relataven el desenvolupament de les diferents sortides. La nau escènica CAER en prepara 13, de viatges, des d’octubre fins al juny i la majoria surten des de la capital del Baix Camp i després fondejaran la costa catalana fins a amarrar a Barcelona.

Dos continuen sent els eixos bàsics que marquen el nostre rumb: la creació contemporània i les arts circenses. Si en la passada temporada aquesta direcció només s’apuntava, ara la tripulació del vaixell fa un pas endavant presentant productes de màxima qualitat que prenen com a denominador comú aquestes dues premisses. La nau CAER assumeix el risc d’apostar per creadors del nostre país i continuar treballant per la normalització de les arts de la pista. El circ és un art major que veu de


07

moltes altres disciplines i a la vegada elabora un discurs propi. Com a centre de producció pública volem contribuir a la construcció d’aquest discurs i ser altaveu del nou circ, d’aquesta nova manera de presentar-se al damunt de l’escenari o pels carrers i places d’arreu del món.

Creadors com Roberto Olivan, Lluís Danés, Manolo Alcántara i companyies com Au ments o Atempo seran els encarregats de capitanejar la nau en el mar del circ o de les arts més parateatrals. A l’altra part del vaixell ens trobarem amb passatgers com Albert Guinovart, Andreu Benito, Oriol Broggi, Fer-nando Bernués, Rosa Novell, Mercè Anglès, Toni Martín o David Selvas, entre altres, amb propostes que ens faran passejar per un oceà i per unes aigües on s’hi submergiran des d’una òpera de cambra fins a teatre d’Strindberg o Txèkhov passant per De Filippo. Tot, revisat per la contemporaneïtat de grans creadors del nostre país.

Esperem que ens vulgueu acompanyar en aquest intens viatge.

Cèsar Compte Margalefdirector CAER – Centre d’Arts Escèniques Reus


MERMAID’SCALL

TEATRE BARTRINA / 17 / OCTUBRE ‘09

DIRECCIÓ ARTÍSTICA / ROBERTO OLIVAN.CREACIÓ i INTERPRETACIÓ / KONSTANDINA EFTHIMIADOU, ROBERTO OLIVAN, ANA CALSINA. Resta de repartiment en curs.

CREACIÓ i INTERPRETACIÓ MUSICAL / ESTAS TONNE.IL.LUMINACIÓ / KIKO PLANAS.VESTUARI / ISABEL LHOAS, FRÉDÉRICK DENIS.

Una producció de CAER-Centre d’Arts Escèniques Reus.

08


MERMAID’SCALL

ROBERTO OL IVANDE

09


10

Mermaid’s call és una oda a l’instint i a les emocions relacionades amb aquest magnetisme que ens arrossega cap als desitjos més purs i personals que tots tenim ben endins de nosaltres mateixos. Els protagonistes de l’espectacle s’entreguen al cant de la seva sirena i converteixen aquesta veu en el sentit de la seva existència. És això el que realment els dóna força per tirar endavant? No és tothom una part d’algú altre?

Utilitzant el llenguatge de la dansa, del teatre, de la música i del circ contempo-rani, ballarins, acròbates i músics posen en escena les pulsions que els marca el cant de la sirena, una melodia sense lletra que mai no s’atura.

Mermaid’s call és un espectacle que mitjançant l’imaginari es pregunta sobre la decepció i la felicitat, sobre els detalls i la sensibilitat; sobre les maneres de veure la vida; sobre les coses i la importància o l’absència d’elles; sobre allò inexistent; sobre el que queda, sobre allò necessari i sobre allò innecessari; sobre tot això i tot el que pot obrir les portes al lloc al qual pertanyem veritablement.

Teatre, música, dansa i circ contemporani. Quatre elements per configurar aquesta melodia

rani, ballarins, acròbates i músics posen en escena les pulsions que els marca el cant de la sirena, una melodia sense lletra que mai no s’atura.

és un espectacle que mitjançant l’imaginari es pregunta sobre la decepció i la felicitat, sobre els detalls i la sensibilitat; sobre les maneres de veure la vida; sobre les coses i la importància o l’absència d’elles; sobre allò inexistent; sobre el que queda, sobre allò necessari i sobre allò innecessari; sobre tot això i tot el que pot obrir les portes al lloc al qual pertanyem veritablement.

sinopsiés una oda a l’instint i a les emocions relacionades amb aquest és una oda a l’instint i a les emocions relacionades amb aquest és una oda a l’instint i a les emocions relacionades amb aquest és una oda a l’instint i a les emocions relacionades amb aquest és una oda a l’instint i a les emocions relacionades amb aquest és una oda a l’instint i a les emocions relacionades amb aquest és una oda a l’instint i a les emocions relacionades amb aquest


11

He començat a escriure unes cosetes aquest matí:

“Vaig néixer el 7è mes d’embaràs. Sóc setmesó. Un cop em van llegir les línies de la mà i em van dir, sense conèixer-me, que jo tenia una missió a la vida. Potser per això no vaig poder esperar a néixer als 9 mesos. Estava inquiet i hi havia una mena d’urgència en començar a viure. “

Mermaid’s call és un espectacle oníric sobre gent real en un món hiperrealista, que tracta sobre el desequilibri, sobre la contradicció, sobre l’artificiositat que encobreix les personalitats sinceres i honestes i que preserva el camí de cada individu, sobre la persecució vital dels somnis dels inconformistes i sobre tantes altres coses que s’han deste-rrat en un món que pretén ser perfecte.

Mermaid’s call és un espectacle real que ens parla sobre el temps que ens queda de lluita, sobre les prioritats alhora de triar entre diverses possibilitats, sobre l’opció d’ignorar-les per a seguir camins inexistents, sobre els guerrers es-pirituals que desenfunden les seves espases des d’aquests cossos habitats per un silenci seré, aparentment inert; sobre els estranys i els rars.

Roberto Olivan

MERMAID’S CALL

MERMAID’S CALL / 17 D’OCTUBRE ‘09

en començar a viure. “

inconformistes i sobre tantes altres coses que s’han desterrat en un món que pretén ser perfecte.

és un espectacle real que ens parla sobre el temps que ens queda de lluita, sobre les prioritats alhora de triar entre diverses possibilitats, sobre l’opció d’ignorar-les per a seguir camins inexistents, sobre els guerrers espirituals que desenfunden les seves espases des d’aquests cossos habitats per un silenci seré, aparentment inert; sobre els estranys i els rars.

NOTES DEL DIRECTORNOTES DEL DIRECTOR

“Vaig néixer el 7è mes d’embaràs. Sóc setmesó. “Vaig néixer el 7è mes d’embaràs. Sóc setmesó. “Vaig néixer el 7è mes d’embaràs. Sóc setmesó.

He començat a escriure unes cosetes aquest matí:

“Vaig néixer el 7è mes d’embaràs. Sóc setmesó.

NOTES DEL DIRECTOR

“Vaig néixer el 7è mes d’embaràs. Sóc setmesó. “Vaig néixer el 7è mes d’embaràs. Sóc setmesó. “Vaig néixer el 7è mes d’embaràs. Sóc setmesó. “Vaig néixer el 7è mes d’embaràs. Sóc setmesó.

NOTES DEL DIRECTOR


TEATRE BARTRINA / 24 / OCTUBRE ‘09

DIRECCIÓ I COREOGRAFIA / TOMEU GOMILA,

ANDREA CRUZ.

INTERPRETACIÓ / DOLORES ACOSTA,

CARME SERNA, LAURA BURGAYA, PERE MAS,

TOMEU GOMILA, VICENÇ GOMILA, CARLES PUJALS.

ESPAI ESCÈNIC / ANDREA CRUZ.

VESTUARI / NÚRIA CLANCHET, PAULA SITJAR.

DISSENY D’IL·LUMINACIÓ / MANU MARTÍNEZ.

MÚSICA / BIEL MAJORAL.

AJUDANTIA DE DIRECCIÓ / PERE MAS.

CONSTRUCCIÓ D’ESCENOGRAFIA / FRANK HÜBER.

Una producció de CAER-Centre d’Arts Escèniques Reus,

Fundació Teatre Principal de Palma i Au ments.

12


Petit ballAU MENTS

13

estrena COS,

Festival Internacional de Mim

i Teatre Gestual de Reus


Petit ball és la nova creació d’Au Ments, un es-pectacle basat en un procés de recerca sobre el gest, la dansa i els objectes. Au Ments explora les noves dramatúrgies escè-niques i el llenguatge artístic contemporani.

Petit ball s’apropa al tema de la guerra civil mi-tjançant els elements visuals i sonors que hem heretat dels nostres avantpassats, per tornar a experimentar les imatges i els sentiments que ells van viure a la nostra petita pàtria.

14


Quatre històries coreografiades relacionades entre si.

Sis intèrprets i un nen participen en el desenvolupament del Petit ball. La principal font d’inspiració parteix del material sonor i visual recopilat sobre la guerra i la postguerra espanyo-la, al qual s’afegeix una anàlisi de diverses obres cinematogràfi-ques i literàries sobre el mateix tema. Es tracta de diferents històries marcades pel surrealisme, l’humor i la nostàlgia, i que volen esdevenir una reflexió sobre la quotidianitat de l’època, les relacions i les emocions que van viure els nostres pobles abans, durant i després de la guerra.

Au Ments interpreta aquesta època de la història dels del seu propi imaginari, on l’equilibrada fusió entre la dansa butoh, el teatre gestual i el treball amb els objectes defineixen l’estil d’aquest espectacle intens en moviment i en emoció.

Just abans d’esclatar la guerra es troben homes, dones i nens a la plaça del poble per celebrar una festa, es conten històries i realitzen jocs surrealistes amb objectes i moviments. La festa es veu trunca-da amb l’explosió del conflicte, però el dia a dia al poble continua mostrant les ganes de viure i de compartir les emocions.

El fil conductor d’aquestes històries és la mirada d’un nen que, durant aquest període, es transforma en un home. L’espectador veu així com la guerra s’enduu la seva infantesa.

Petit ballAU MENTS

PETIT BALL / 24 D’OCTUBRE ‘09

15


EL JAR DÍ DELSCINC ARBRES

16


EL JAR DÍ DELSCINC ARBRES

A partir de textos de Salvador Espriu

TEATRE FORTUNY / 6 / NOVEMBRE ‘09

DIRECCIÓ / JOAN OLLÉ.

DRAMATÚRGIA / IBAN BELTRAN, JOAN OLLÉ.

INTERPRETACIÓ / MONTSERRAT CARULLA,

JOAN ANGUERA, IVAN BENET, ESTER FORMOSA,

ÀNGELS POCH, JOSEP M. DOMÈNECH. Resta de

repartiment en curs.

IL.LUMINACIÓ / LIONEL SPYCHER.

ESCENOGRAFIA / SEBAS BROSSA.

VESTUARI / MÍRIAM COMPTE.

SO / DAMIEN BAZIN.

MÚSICA EN DIRECTE / LLUÍS CARTES. Resta de

repartiment en curs.

Una producció d’El Canal (Centre d’Arts Escèniques Salt-

Girona), CAER-Centre d’Arts Escèniques Reus, Fundació

Teatre Principal de Palma i CAET (Centre d’Arts Escèniques

de Terrassa.

17


Un altre Espriu, si us plau

Si hem titulat El jardí dels cinc arbres aquesta adaptació escènica de textos narratius i poètics -cap de teatral- de Salvador Espriu, és perquè és així com anomenava el poeta el petit pati de la casa dels seus primers estiueigs a Arenys, població del Maresme que, escrita a l’inrevés, dóna Sinera, única pàtria ideal i perduda d´Espriu.

Ho diu ell mateix:

“Mai no ha entès ningú perquè sempre parlodel meu món perdut”.

Seguint el curs de les hores del dia, passejaran per l escenari la gent de Sinera: Laia, Tereseta, Maria Castelló, les germanes

Un altre Espriu, si us plau

18


Ginebredes, la Bòtil, l Esperanceta Trinquis, el patge Sembobitis, el drapaire Quel.la. I barques i rials i jardins i carrers… I el propi Espriu, disfressat de Salom, lúcid i nihilista com pocs:

“Em dic Salom, fill de Sinera. Contemplo el buit, mirant enrera.I, temps enllà, només m espera desert, tristor d´hora darrera “. Volem dedicar aquest treball sobre un dels nostres més grans poetes al mestre Ricard Salvat, el primer que va intuïr la magní-fica teatralitat de l escriptura d´Espriu. Potser aquestes paraules servirien:

“Perdura ens els meus dits la rosa que vaig collir”.

Joan Ollé

EL JAR DÍ DELSCINC ARBR ES

A partir de textos de Salvador Espriu

EL JARDÍ DELS CINC ARBRES / 6 DE NOVEMBRE ‘09

19


TEATRE BARTRINA / 14 / NOVEMBRE ‘09

DIRECCIÓ / TOM BENTLEY-FISHER.TRADUCCIÓ / ANNA CASASSAS.DRAMATÚRGIA / TOM BENTLEY-FISHER, ELISABETH RÀFOLS.INTERPRETACIÓ / MERCÈ ANGLÈS, MERCÈ ARÀNEGA, ANNA GÜELL, ÀNGELS SÁNCHEZ,

MAR ULLDEMOLINS.ESPAI ESCÈNIC i VESTUARI / MONTSE AMENÓS.ESPAI SONOR / BÀRBARA GRANADOS.IL·LUMINACIÓ / SYLVIA KUCHINOW.AJUDANTIA DE DIRECCIÓ / JOAN M. SEGURA.Una producció de Festival de Barcelona “GREC”, Q-ARS

Teatre, CAER - Centre d’Arts Escèniques Reus i CAET.

20


Ilíadad’Alessandro Baricco

21


Tots coneixem la història que ens explica La Ilíada escrita pel poeta Grec Homer al segle VIII aC. sobre l’assetjament de la ciutat de Troia. La particularitat d’aquest muntatge és que no són ni els braus gue-rrers, ni els reis, ni els déus, qui l’explica, sinó les dones de l’un o l’altre bàndol: esposes dels guerrers o mares de les víctimes innocents o les velles sàvies o les joves esclaves, que volen descobrir el perquè d’aquesta guerra, i en definitiva, el perquè de totes les guerres.

Diu Baricco a la seva presentació del text:

“Fa temps vaig pensar que seria bonic llegir tota la Ilíada en públic, però de seguida vaig veure que, en realitat, el text, tal qual, era il·legible. De manera que vaig considerar la possibilitat d’intervenir per adaptar-lo a una lectura pública”.

La intervenció de Baricco passa per suprimir fragments, eliminant repeti-cions, suprimint els déus, ja que la Ilíada mostra una obstinació sorprenent a buscar una lògica dels fets que tingui l’home com a únic artífex i si traiem els déus del text, queda una història humaníssima en la qual els homes viuen el seu propi destí.

Ha intervingut en l’estil, utilitzant un llenguatge més viu, ha posat la narra-ció en primera persona i ha afegit algunes coses al text que en la majoria dels casos fan aflorar a la superfície matissos que la Ilíada no podia declarar en veu alta i amagava entre línies.

22

sinopsi


Ilíadad’Alessandro Bariccod’Alessandro Baricco

ILÍADA / 14 DE NOVEMBRE ‘09

“Tot va començar en un dia de violència.”

El text de la Ilíada és el nostre punt de partida.

Per què s’explica aquesta història una vegada i una altra? Potser perquè sempre és actual. Estem en temps de guerres, hi ha conflictes a molts llocs del món, territoris ocupats com la ciutat de Troia.

L’obra es veu a través dels ulls d’unes dones que examinen la guerra amb claredat per intentar entendre-la d’una altra ma-nera, per intentar trobar-ne els motius. Aquestes dones no són víctimes, sinó que malden per arribar a una solució.

Volem explorar la vida interior de l’obra i descobrir què hi ha en la història mateixa que té l’elegància i la percepció per guiar-nos cap a una nova comprensió de la pau.

Com deu ser la vida, sabent que en qualsevol moment pot caure una bomba? Quan sembla que la guerra no s’ha d’acabar mai? Com deu ser parir, sabent que la guerra fora dels murs els devorarà els fills de la mateixa manera que els devora els marits? M’interessa veure com el naixement i la mort estan íntimament relacionats. M’interessa veure com la guerra és un resultat directe de les relacions i característiques interiors humanes.

La Ilíada és una de les històries més violentes i més masculines que mai s’hagin explicat. Fer que ens l’expliquin un grup de dones és un repte que remou tant la nostra imaginació com la nostra consciència.

Tom Bentley-Fisher

23

NOTES DELDIRECTOR


alba eternaÒpera de cambra amb música d’Albert GuinovartLlibret Jordi Faura

TEATRE FORTUNY / 12 · 13 / DESEMBRE ‘09

MÚSICA / ALBERT GUINOVART.

DIRECCIÓ / ABEL COLL, JORDI FAURA.

DIRECCIÓ MUSICAL / TOMÀS GRAU.

COREOGRAFIA / ROBERTO OLIVAN.

INTERPRETACIÓ / ANTONI COMAS, BEGOÑA

ALBERDI, CLAUDIA SCHNEIDER, MARC CANTURRI,

ORQUESTRA CAMERA MUSICAE.

Una producció de CAER - Centre d’Arts

Escèniques Reus.

24


25


“Tot canvia, res resta per sempre,

ningú no pot banyar-se dos cops al

mateix riu.” (Heràclit)

El Pare vol gaudir de la bellesa de l’Alba.

La Mare vol recuperar la bellesa (perduda)

robant-la de qui la té, l’Alba.

El Fill està perdudament enamorat (de la bellesa) de l’Alba.

La Professora utilitza a l’Alba per mantenir-se ella mateixa jove i bella.

L’Alba ha fet un pacte per conservar allò que més importància té (per a ella i per

als altres), la seva bellesa.

26

sinopsi


alba eterna

Que el temps passa i és irrecuperable és una de les primeres idees que entenem quan tenim ús de raó. Però arribar a acceptar-ho, assimilar aquesta idea del pas del temps iacceptar la degradació del cos fins arribar a l’extinció són algunes de les grans batalles de l’ésser humà.

A l’actualitat, gran part de la nostra indústria (cosmètica, moda, joieria, alimentació, cirurgia estètica...) està enfocada a evitar, esquivar o combatre la decadència del cos.O dit d’una altra manera, està basada en la no-acceptació del pas del temps (i les seves marques).

A Alba Eterna, hi conflueixen diferents visions de la idea de bellesa o, més ben dit, diferents perspectives d’una mateixa obsessió: l’obsessió per la bellesa en temps de vellesa, l’obsessió per conservar la bellesa quan encara se’n té, l’obsessió per mantenir-la perpètua, per aprofitar-se’n,per posseir-la, per consumir-la...

En definitiva, una òpera sobre el pas del temps i la sevapetjada indeleble, sobre la vel·leïtat humana, l’enveja, la cobdícia i sobre com (obsessionats com estem amb la imatge) “semblar” i “tenir” han esdevingut més importants que “ser” i “saber”.

Jordi Faura

ALBA ETERNA / 12 i 13 DE DESEMBRE ‘09

27


28


29

TEATRE BARTRINA / 18 · 19 / DESEMBRE ’09

DIRECCIÓ / FRANCESC CERRO.TRADUCCIÓ / JEM CABANES.INTERPRETACIÓ / ANDREU BENITO, PAU ROCA,MERITXELL SANTAMARIA, FINA RIUS, MÍRIAM MARCET, ENRIC RODRÍGUEZ. VESTUARI / MARIAN VARELA. IL.LUMINACIÓ / KIKO PLANAS.AJUDANTIA DE DIRECCIÓ / LAURA GUITERAS.

Una producció de CAER – Centre d’Arts Escèniques Reus amb la col·laboració de la Nau Ivanow.


30

Pasqua ens presenta la dramàtica situació dúna família marcada per la dissort dúna cadena désdeveniments que han portat al cap dáquesta, el Sr. Heyst, a ser empre-sonat per deutes. Paral·lelament, i de manera incomprensible, viuen també el tanca-ment de la seva filla petita, lÉleonora, en una institució psiquiàtrica.

Durant tres jornades consecutives de marcat sentit religiós i alhora simbòlic –Dijous Sant, Divendres Sant i Dissabte de Glòria-, els personatges protagonistes dáquesta història –la família Heyst-, aniran desgranant totes les seves pulsions, obsessions, passions, turments i també esperances que ens ajudaran a entendre que en la vida gairebé sempre existeix una possibilitat de redempció i que aquesta, sovint, no es troba gaire lluny de nosaltres mateixos.

sinopsi


31

PASQUA / 18 i 19 DE DESEMBRE ‘09

Pasqua significa la possibilitat de redempció. Una redempció que apareix com a única i última solució a un camí de pulsions, tur-ments i obsessions que dolorosament amaguen aquella finestra tímidament oberta que es diu esperança. Una esperança que ben sovint habita dins nosaltres mateixos però que cal saber trobar. I és en el llarg camí dáquesta recerca on pren sentit Pasqua, un tour de force entre les llums i les ombres, entre la culpa i el perdó, entre la innocència i el sacrifici.

Francesc Cerro

“Vet aquí com, de La Senyoreta Júlia a Pasqua, Strindberg -que en

la vida real mai no va trobar la dona, perquè ja havia perdut la

mare abans de néixer-, en el seu món literari, a través dúna

inclement introspecció personal, passa de la via morta dels sexes

que se cerquen i no es troben a la dona profunda que l’encamina

al retrobament déll mateix i a la reconciliació amb tot i tothom.”

Jem Cabanes

NOTES DEL TRADUCTOR

NOTES DEL DIRECTOR


TEATRE BARTRINA / 9 · 10 / GENER ‘10

DRAMATÚRGIA, DIRECCIÓ i ESCENOGRAFIA /

LLUÍS DANÉS.

MÚSICA / LLUÍS LLACH.

VEU / LÍDIA PUJOL.

TEXTOS / JORDI BILBENY.

ARTEFACTES / JORDÀ FERRÉ.

MÚSICS / LAURA ALMERICH, ANNA COMELLES, MIQUEL

CÓRDOBA, JORGE CUSCUETA, DANI FORCADA, BORJA

PENALBA, MARC PART, LALY RODRÍGUEZ.

MOVIMENT / MAR GÓMEZ.

VESTUARI / ROSA SOLÉ.

DISSENY DE LLUMS / JOAN TEIXIDOR (TEIXI).

DISSENY DE SO / XAVIER PUIG, DIDIER RICHARD.

Resta de repartiment en curs.

Una producció de Teatre Nacional de Catalunya, Santa-

mandra Produccions, Andréas Claus Management i amb

la col·laboració de CAER - Centre d’Arts Escèniques Reus.

32


De Lluís DanésAmb una banda sonora creada per Lluís Llach

33


La imaginació de Lluís Danés s’uneix a la nova creació musical de Lluís Llach per presentar un espectacle que fusiona el teatre visual, la música, la dansa i el circ i que narra la història d’un personat-ge, de qualsevol de nosaltres, a través dels Llits que ha habitat al llarg d’una vida: el llit on naixem, el bressol on escoltem el primer conte, la llitera d’adolescent, el llit on descobrim el sexe, el llit del matrimoni i la intimitat compartida, el llit del malalt, el llit infidel, el jaç del sense sostre, el llit dels somnis, el llit de la soledat, el llit on morim...

llarg d’una vida: el llit on naixem, el bressol on escoltem el primer conte, la llitera d’adolescent, el llit on descobrim el sexe, el llit del matrimoni i la intimitat compartida, el llit del malalt, el llit infidel, el jaç del sense sostre, el llit dels somnis, el llit de la soledat, el llit on morim...

34


Així doncs, el llit és un objecte quotidià aparentment intranscen-dent, però en realitat està present en molts dels moments més significatius de la nostra existència. El llit és, alhora, un objecte que pot ser molt personal –el nostre llit, o totalment anònim, com els llits dels hotels o de les pensions, dels hospitals, dels prostíbuls o de les presons. Malgrat la seva aparent intranscen-dència com a objecte quotidià, doncs, els llits són impregnats de records, de vida. Són testimonis privilegiats dels anhels, les fantasies, les frustracions, els secrets, les pors i els desigs dels éssers humans. Per això, l’espectacle Llits no deixa de ser una excusa per parlar, un cop més, de la condició humana: de les nostres grandeses i misèries, de les nostres frustracions i debi-litats, de la nostra força i capacitat per a tornar a inventar-nos constantment, de la nostra fragilitat.

Llits és la nova creació del director de teatre i cinema Lluís Danés, amb una banda sonora creada per l’ocasió pel músic i compositor Lluís Llach. Ambdós artistes col·laboren des de fa més de 12 anys i es retroben després de l’èxit de crítica i de públic de l’espectacle ‘Tranuites Circus’.

Un espectacle per tot tipus de públic, ja que desenvolupa un llenguatge artístic molt obert mitjançant una sèrie d’imatges poètiques i oníriques de gran bellesa visual.

De Lluís DanésAmb una banda sonora creada per Lluís Llach

Un espectacle per tot tipus de públic, ja que desenvolupa un llenguatge artístic molt obert mitjançant una sèrie d’imatges poètiques i oníriques de gran bellesa visual.

LLITS / 9 i 10 DE GENER ‘10

35


36


37

TEATRE FORTUNY / 15 · 16 / GENER ‘10

DIRECCIÓ / ORIOL BROGGI.TRADUCCIÓ / NÚRIA FURIÓ.INTÈRPRETS / PEP CRUZ, MARISSA JOSSA, RAMON VILA, MÀRCIA CISTERÓ, CARLES MARTÍNEZ, JOAN ARQUÉ. Resta de repartiment en curs.VESTUARI / MARTA RAFA.CONSTRUCCIÓ ESPAI ESCÈNIC / SEBASTIÀ BROSSA.

Una producció de La Perla 29 amb CAER -Centre d’Arts Escèniques Reus.


38

Les obres d’Eduardo de Filippo són, com tots els grans textos, difícils de classificar i difícils de definir. És, per damunt de tot, un teatre atractiu (atraient), viu, i amb una força que transcorre els camins que des de la Comèdia circulen cap a la Tragèdia. Per a la gent de teatre de la ciutat de Barcelona i de ciutats mitjanes, fortament comer-ciants com Reus, el teatre d’Eduardo es fa doblement atractiu. En primer lloc hi ha un lligam entre Nàpols i Catalunya, a nivell d’estils de pobles, de ciutats; alguna cosa que respira igual, i que ens fa reconèixer la nostra societat en la napolitana. I en segon lloc l’esperit profundamente teatral de l’autor i la seva troupe proporciona un reflexió sobre l’ofici, sobre la vida lligada a l’ofici i sobre tota una manera de fer aquest ofici.

A través dels seus personatges veiem com batega una ciutat, que sempre sembla estar a mig camí de fer-se. Hi ha problemes, sovint misèria, una mica de brutícia, falta de diners, una mica de patiment... Però al mateix temps els personatges semblen estar alegres, i tenen voluntat de superar com sigui tots els seus problemes. Es parla amb claredat de la classe baixa i d’una classe petit burgesa, en constant qüestionament i decadència. Els ambients descrits circulen del realisme – o neorealisme - a la màgia i un cert to poètic.

Els personatges queden descrits en poques paraules. Amb molta intel·ligència i senzillesa. Són molt propers a tots nosaltres, i es fan entranyables. Tenim ganes de saber què els passa, ens diuen moltes coses. I per tots aquests motius ens porten des de la comèdia més divertida fins a una sensació de pena, de fatalitat tràgica que els fa patètics i miserables. Aquest recorregut és una de les perles del teatre. Mostrar-ho és un repte per a una companyia i una delícia per als actors. Hi ha en les obres d’Eduardo una barreja entre tradicions teatrals. Alguns personatges demanen formes de l’antiga tradició italiana i Napolitana, que ve des de la Commedia dell’Arte, i es posen al costat d’una concepció molt mes moderna d’altres personatges.

És per tot això que el teatre de Eduardo se’ns fa atractiu, i necessari.

Oriol Broggi

NOTES DEL DIRECTOR


39

NATALE IN CASA CUPIELLO / 15 i 16 DE GENER ‘10

Un pis gran però molt fred, és la casa d’una família italiana que reconeixem prou bé i que segueix alguns dels tòpics que ens agrada imaginar. Un pare vell, despistat, rabiüt i molt xerraire preocupat pel seu pessebre, i pel seu cafè del matí. Una mare abnegada, a mig camí entre la mama italiana, i la dona consumida per l’esforç i el patiment. Un germà del marit que viu amb ells, que és solter, maniàtic, jugador de loteria i empleat de banca, amargat i enfadat contínuament. Un fill que encara viu amb els pares, gran però mimat de la mare, que es fa el tonto, o que potser és una mica curt de gambals, que roba tot allò que troba. Una filla jove i guapa que ha estat casada amb un industrial més gran que ella, avorrit, gelós, pedant i amb molts diners. I un amic del fill, jove galant i tímid, que manté un idil·li amorós amb la filla, la qual projecta fugir amb ell i deixar el marit. Tot això esclata la nit de Nadal. Tots s’enfaden, criden, es recon-cilien i s’estimen profundament. L’espectador es troba rient de les coses més importants d’una família, de l’estimació profunda d’una gent que s’està barallant al menjador de casa.

sinopsi


40


41

TEATRE BARTRINA / 25 · 26 · 27 / MARÇ ‘10

DIRECCIÓ / FERNANDO BERNUÉS.

ADAPTACIÓ / EDUARDO MENDOZA.

INTERPRETACIÓ / ROSA NOVELL, CRISTINA PLAZAS,

ABEL FOLK, VÍCTOR PI.

VESTUARI / ANTONI BELART.

ESCENOGRAFIA / FERNANDO BERNUÉS.

IL·LUMINACIÓ / XABIER LOZANO.

Una producció de CAER - Centre d’Arts Escèniques

Reus amb Tanttaka Teatroa.


42

Que l’estructura narrativa de la novel·la ofereix unes possibilitats d’adaptació escèni-ca innegables no és l’argument més important a l’hora d’adaptar-la al teatre, però sí el primer que em crida l’atenció. La història està formada per tres falsos monòlegs (ja que en cadascun d’ells hi ha un interlocutor la veu del qual no consta, però les intervencions del qual contribueixen al desenvolupament de la narració) a través dels quals se’ns conten tres històries o una història amb tres plànols superposats: un triangle amorós, amb els seus misteris i les seves revelacions; una crònica de decadència i extinció d’una societat rígidament jerarquitzada; i el profund canvi ocorregut a Europa arran de la guerra, la destrucció i la barbàrie.

No fa falta insistir en el pes específic d’un autor com Sandor Marai, probablement qui millor ha explicat la tràgica història moderna d’aquesta part d’Europa, des de l’esplendor imperial a la destrucció i l’opressió. Tampoc cal insistir en la forma que els seus relats connecten amb el públic aquí i ara. La proposta teatral que fem no consisteix a resumir la novel·la per a convertir-la en tres monòlegs d’una durada raonable (encara que aquesta idea és la fonamental i no ha de ser oblidada en cap moment), sinó a donar als tres relats una estructura dramàtica que conservi l’essència de la novel·la però que tiri mà de diferents recursos teatrals per a agilitar la seva posada en escena i potenciar el contingut més enllà de l’anècdota argumental.

En definitiva, hauria de ser un espectacle compacte i d’intensitat creixent, com en el seu terreny ho és la novel·la.

Eduardo Mendoza

Cadascun dels tres narradors refereix la mateixa història, però no només des d,un punt de vista distint, i sovint contradictori amb l,anterior, sinó reprenent-la a partir del moment que la deixa el narrador anterior. Un quart personatge, la veu del qual no apareix directament en el relat, però les intervencions del qual coneixem a través dels tres narradors, recorre les tres his-tòries i aporta un balanç lúcid, en aparença fred, en el fons desesperat, dels tres temes citats: l,engany dels sentiments i la impotència dels afectes no correspostos, la inviabilitat d,una classe social els privilegis de la qual ja no tenen raó d’ésser en un món canviant, la irracionalitat de la conducta humana, individual i col.lectiva.

notes de l’adaptador


43

LA DONA JUSTA / 25, 26 i 27 DE MARÇ ‘10

Tres monòlegs, una mateixa història.

Una tarda, en una elegant pastisseria de Budapest, una dona expli-ca a una altra dona com un dia, havent trobat a la cartera del seu marit una cinta lila, es va adonar que a la vida d’ell hi havia -i potser hi ha encara- una passió secreta i ardent i com, des d’aquell dia, prova debades de reconquerir-lo.

Un vespre, en una cafeteria de la mateixa ciutat, l’home que va ser-ne el marit explica a un altre home com va esperar durant una pila d’anys una dona que era la seva raó de viure i com, havent-se divorciat de la primera esposa, s’hi va casar i a continuació la va perdre per sempre.

sinopsi


TEATRE BARTRINA / 16 · 17 / ABRIL ‘10

DIRECCIÓ / TONI MARTÍN.

INTERPRETACIÓ / PEPA LÓPEZ, FRANCESCA PIÑÓN,

LURDES BARBA, XAVIER PUJOLRAS, XAVI RIPOLL,

EDUARD FARELO, CARME GONZÀLEZ.

Resta de repartiment en curs.

IL·LUMINACIÓ / NANI VALLS.

VESTUARI / BÀRBARA GLAENZEL.

ESCENOGRAFIA / MAX GLAENZEL, ESTEL CRISTIÀ.

ESPAI SONOR / JORDI COLLET.

Una producció de CAER - Centre d’Arts Escèni-

ques Reus.

44


THE HAMLET’S

de Toni MartínCIRCUS

45


Una obra que parla de la devaluació de la paraula enfront la imatge. D’una Europa en decadència que lluita per mostrar un aparador que sembli atractiu als ulls encara que per dins, estigui ple d’accions monstruoses. Un món on allò que realment importa és la forma i no el contingut. On la mort en directe és el més gran espectable dels nostres dies.

46

sinopsi


CIRCUS

Jugant amb la figura del Hamlet Shakespearià i amb la metateatralitat que desprèn l’obra, el text se centra en la confrontació de dos móns -un circ de persones enfront un circ de feres- que es construeixen per crear un clar paral·lelisme entre els valors humans en els quals es basa la nos-tra societat.

THE HAMLET’S

“No hi ha mirall que reflecteixi millor la imatge d’un home que les seves pròpies paraules”. Aquests mots, dits pel filòsof i humanista valencià Joan Lluís Vives a meitats del segle XVI, sintetitzen clarament la necessitat que em va empènyer a escriure aquest text.Situada en un circ en plena decadència, la peça planteja la di-ficultat que suposa canviar les regles inamovibles d’un joc que no ens permet escapar. Com puc canviar el meu món, el meu públic, el meu circ quan els paràmetres que regeixen el meu hàbitat es basen en elements tan febles com l’audiència, les xifres o el perillós regust de l’èxit? Si allò que veig o el discurs que escolto no m’agrada com puc esborrar del mirall la meva imatge? Preguntes com aquestes duen al nostre protagonista a l’abisme. Una tria sempre suposa una renúncia. Una manera honesta de qüestionar-se allò que fem o allò que sóm. Una decisió sensata que ens defineix i que ens compromet amb el món.Participar-hi o no. Jugar o sortir-se’n. Ser o no ser. Aquest és el veritable dilema dels nostres dies.

Toni Martín

THE HAMLET’S CIRCUS / 16 i 17 D’ABRIL ‘10

47

NOTES DEL DIRECTOR


TEATRE BARTRINA / 14 · 15 / MAIG ‘10

IDEA ORIGINAL / MANOLO ALCÁNTARA, XAVIER ERRA.

INTERPRETACIÓ / MANOLO ALCÁNTARA, KARL STETS,

CLAUDIO DORIGO, XABI ELIÇAGARAY.

MÚSICA ORIGINAL I ADAPTACIONS / CLARA PEYA.

COREOGRAFIA / CLAIRE DUCREUX.

ESCENOGRAFIA / XAVIER ERRA.

IL·LUMINACIÓ / JOAQUIM GUIRADO.

VESTUARI / ROSA SOLÉ.

Una producció de CAER - Centre d’Arts Escèniques Reus.

48


estrena TRAPEZI,

la Fira del Circ de Catalunya

49


50


“Un teló gegant de paper escup els quatre pro-tagonistes: un músic i tres acròbates. Retallen,

esquincen i rebreguen el teló, i amb els estrips fan malabars, construeixen vestits, instruments…

Transformen el paper en una trompeta que sona i en una corda fluixa per on caminar. Mantenen

l’equilibri gràcies a una perxa que és alhora un pal de pluja, que fa música... com l’acordió, i el piano.

La música es passeja per l’escenari, sobre rodes. El teclat es gronxa sobre el cablípside per on

caminen els acròbates, i ballen, i giren, i un cop més recuperen l’equilibri, de moment, fins que

comenci a ploure… paper.

Teatre, circ, moviment i música despleguen els seus artificis per recordar la metamorfosi a la

qual estem sotmesos. Tot allò sòlid s’esvaeix i allò que s’esvaeix, retorna a sòlid. Tot, en el transcurs

d’uns setanta minuts de plegar i desplegar.

PLECS

PLECS / 14 i 15 DE MAIG ‘10

51

sinopsi


52


53

DIRECCIÓ / YEVGENY MAYORGA.

INTERPRETACIÓ / JOSÉ ARIAS, MIGUEL SOTO,

MATÍAS MARRÉ, MARILÉN RIBOT.

COREOGRAFIA / MATÍAS MARRÉ.

VESTUARI / ESPERANÇA PASCUAL.

MÚSICA / JOSÉ ARIAS.

Una producció de CAER - Centre d’Arts Escèniques

Reus.

MAIG ‘09

estrena TRAPEZI, la Fira del Circ de Catalunya


54

Atempo passeja per un fil, entre la vida i la mort.

És una història fragmentada, un dibuix musical on els personatges transiten dins una realitat màgica i quotidiana.

Atempo visita un indret on el temps no existeix, on el temps ja ha passat o es queda suspès en l’aire.Tres personatges es retroben en aquest univers després d’un llarg recorregut i la mú-sica serà l’encarregada de definir el llenguatge precís per arribar a comunicar-se.

Atempo és el lloc del vertigen, de la felicitat i la tragèdia.

sinopsi


55

La primera part del projecte es presentarà durant la Fira de Tàrrega 2009 i l’estrena de l’espectacle es durà a terme en la nova edició de Trapezi.

“De moment sabem que volem fer un treball molt físic a partir de les nostres tècniques de circ: màstil, roda cyr i corda volant. I que tant la música com la coreografia tindran un paper molt important dins l’espectacle.

Volem treballar sobre una paraula que ens hem inventat, “atempo”, i que te a veure amb aquells llocs on no existeix el temps, on el temps es queda suspès en l´aire.”

Matías Marré i Marilén Ribot

ATEMPO / XIV EDICIÓ DE TRAPEZI


La gavina56


La gavinad’Anton Txèkhov

Amb adaptació de Martin Crimp

TEATRE FORTUNY / 17 · 18 · 19 / JUNY ‘10

DIRECCIÓ / DAVID SELVAS.

ADAPTACIÓ / MARTIN CRIMP.

TRADUCCIÓ / CRISTINA GENEBAT.

INTERPRETACIÓ / BIEL DURAN, JACOB TORRES,

NORBERT IBERO. Resta de repartiment en curs.

ESCENOGRAFÍA / MAX GLAENZEL, ESTEL CRISTIÀ.

VESTUARI / ISABEL LHOAS, FRÉDÉRICK DENIS.

Una producció de CAER-Centre d’Arts Escèniques Reus.

57


Un llac. Un jove autor, Kostia, escriu un monòleg avantguardis-ta i desolador per aconseguir l’aprovació de la seva jove mare, Arkadina. Ella, una coneguda actriu de Moscou, surt amb un autor jove però consolidat, Trigorin. Nina, l’actriu inexperta i amor platònic de Kostia, fuig amb Trigorin per iniciar la seva vida també en el teatre. Dos anys després, havent perdut el fill, fruit de la parella, torna al llac i confessa seguir estimant Trigorin.

La gavina va ser escrita el 1896, fa més cent anys, i és com si parlés de coses de fa poc més de cent dies. Un text, d’una contemporaneïtat total on la lenta i implacable destrucció del temps tot ho corca: les emocions, els paisatges, les il·lusions, les esperances... L’angoixa que es va apoderant dels personat-ges és el camí estret i fosc que va formant tots els elements visibles. La gavina és el símbol principal, però no l’únic, de la maldat gratuïta, de la irresponsabilitat insensible amb què topem al llarg de l’obra.

58

sinopsi


“La vida no s’ha de representar tal i com és ni com hauria de ser, sinó tal i com se’ns apareix en els somnis”.- Konstantin. La gavina d’Anton Txèkhov (acte I).

Aquesta frase escrita el 1895 segueix ressonant en moltes obres dels grans escriptors, dramaturgs, cineastes i artistes dels nostres dies. Denota la necessitat de trepitjar territoris inexplorats però també el perill de perdre’s en la cerca. Amb aquest premissa Txèkhov crea uns personatges que lluiten per assemblar-se a la imatge que d’ells mateixos tenen. Una imatge que es clava als nostres ulls i ens fa pensar en allò que cadascú espera d’ell mateix. Un viatge arriscat però amb la recompensa d’entendre una mica més el nostre somni. O malson?.

David Selvas

aquest premissa Txèkhov crea uns personatges que lluiten per assemblar-se a la imatge que d’ells mateixos tenen. Una imatge

La gavinad’Anton Txèkhov

Amb adaptació de Martin Crimp

LA GAVINA / 17, 18 i 19 DE JUNY ‘10

59

NOTES DEL DIRECTOR


ESPECTACLES EN GIRAPASQUA

21, 22 i 23 de desembre de 2009. Barcelona (Nau Ivanow)

NATALE IN CASA CUPIELLODel 23 de gener al 14 de març de 2010. Temporada a Barcelona (Biblioteca de Catalunya)

MERMAID’S CALL

Març/abril 2010. Lleida, Mataró, Girona i Olot.

LA DONA JUSTA Abril/maig 2010. Temporada a Barcelona (Teatre Borràs)

THE HAMLET’S CIRCUS

Maig 2010. Temporada a Barcelona (Teatre Romea)

LA GAVINAJuny/juliol 2010. Temporada a Barcelona.

ALBA ETERNA

60


ESPECTACLES EN GIRAPASQUA

21, 22 i 23 de desembre de 2009. Barcelona (Nau Ivanow)

NATALE IN CASA CUPIELLODel 23 de gener al 14 de març de 2010. Temporada a Barcelona (Biblioteca de Catalunya)

MERMAID’S CALL

Març/abril 2010. Lleida, Mataró, Girona i Olot.

LA DONA JUSTA Abril/maig 2010. Temporada a Barcelona (Teatre Borràs)

THE HAMLET’S CIRCUS

Maig 2010. Temporada a Barcelona (Teatre Romea)

LA GAVINAJuny/juliol 2010. Temporada a Barcelona.

ALBA ETERNA

61


62


® 2009 CAER - Centre d’Arts Escèniques ReusRealització Gràfica DLAB Advertising

PAPER FABRICAT A PARTIR DE PASTES PRODUÏDES

SOTA EL PROCÉS KRAFT BEKP (UWP UNCOATED WOOD FREE)

I ECF (ELEMENTAL CHLORINE FREE)


PortadaLlibret.indd 1 4/6/09 18:44:14

caer produccions 2009-2010

Documents