C M Y CM MY CY CMY K

2

Butll

etí9

3.Ju

liol2

008

SUMARI

Poesia ............................................................ 2El nostre Consiliari...................................... 3Junta Directiva ............................................. 4Necrològiques ............................................... 5Una mica de tot............................................ 7Entrevista: Neus Garriga i Botella .............. 10Vida de les Seccions..................................... 12Notícies ......................................................... 16Raconet Infantil ........................................... 17Aquest món tan nostre ................................ 18

Aina CapelladesAina Purroy ComaAlbert MaymóCarmina LaraDesideri DíezDora SerraEquip d’excursionismeFamília Saló CaminalFerran HomarJose Ruiz (fotos)

Josep Magrans i BreuJosep Puigbó (fotos)Lluís CuevasManel GausachsMaria FranquesaMateu TerratsNúria FontRicard TerradesRoser Vallhonesta

Han col·laborat en aquest número:

Imprimeix: El Tinter, SALD.L.: B-12.935-89

EL RATOLÍ

Ai ratolí d’ullets negres, per què fuges tan rabent?Que tens por de la mestressa, de l’escombra o del gatet?Au, ratolí, menja, menja les clofolles i els papers!I dels humans, fuig-ne sempre.Malfia’t fins dels parents!

LA MOSCA

Per passejar sobre lletres es creu ja intel·lectual, no una mosca, no un insecte: una artista universal!Amb aire altiu, picoteja unes esses del plural i recita a les companyes versos de ressò mundial.S’ha aturat, ben confiada, sobre un sonet sensual i, badant, no ha vist la pala que s’estavella, brutal, sobre el seu cosset gris-negre.S’ha acabat el recital!

CENTRE PARROQUIAL D’HORTAFeliu i Codina, 7 i 908031 BarcelonaTel. 93 427 73 27e-mail: info@lluisoshorta.orghttp://www.lluisoshorta.org

SALUT■ Urgències Mèdiques: 061■ Servei Català de la Salut: 93 403 85 85■ Sanitat Respon: 902 111 444 (24 hores del dia)■ Coordinadors d’Usuaris de la Sanitat: 93 302 41 38

INFORMACIÓ GENERAL■ Atenció Ciutadana: 012■ Departament de Benestar Social: 900 300 500■ Imserso: 91 363 89 09■ Informació Municipal: 010■ Informació Telefònica: 1003■ Telèfon d’Atenció al Consumidor: 012

Resol dubtes, qüestions... i al mateixtemps atén reclamacions dels consumidors

Quan dic que crec...

A les portes de les vacances he volgut com-partir amb vosaltres aquest poema de l’extraor-dinari científic i poeta que és en David Jou.Un testimoni de com es complementen la mi-rada científica, estètica i profundament contem-plativa i religiosa de la realitat.

Mateu Terrats i Oliver

Quan dic que crec no faig un salt al buit:miro en mi mateix, i em veig raó finita, cos

mortal, sentiment inconstant, passió insaciable:

el buit sóc jo quan manques Tu,Raó infinita, Amor etern, Perfecció saciada

Quan dic que crec no vaig contra raó: pene-tro en la raó, exulto en la raó,

m’enfonso en l’arrel de la raó,i floreixo, creixo, estimo,no sols en sentiment, no sols amb foc que

s’exhaureix, sinó també en raó, i el cos es torna etern en la memòria de

l’amor.

Quan dic que crec, dic que no crec en unaabsència de sentit,

dic que no crec en l’absolut de l’univers nidel dolor no de la mort ni de l’atzar

ni de la mentni en una Raó freda sense Amor,ni en un silenci glacial entre nosaltres i

l’Amor.

Quan dic que crec, no només dic; em deixoomplir per una joia molt profunda,

em deixo caure en la mirada que em fa ser,em deixo créixer en una veu de bona nova,miro l’infinit i no m’esglaia.

Quan dic que crec en Déu no salto al buit:toco les arrels d’allò que sóc,

em sento il·luminat — tan fosc com soc! —de pietat, de gràcia i de misteri.

3

Butll

etí9

3.Ju

liol2

008

EL NOSTRE CONSILIARI

Amb el títol Documents Històrics dels Lluïsosd’Horta 1866 / 2008, us volem fer presentalguns moments puntuals de la vida d’aques-ta Casa al llarg dels 142 anys d’existència. Unequip de socis està classificant tots els docu-ments i els fa il·lusió mostrar-vos-en alguns ala contraportada del Butlletí. Quan l’arxiu seràben classificat, el podreu consultar tots els so-cis que ho desitgeu. Ara, però, deixem treba-llar l’equip, el qual està format per:

Daniel Comas i GüellJoaquim Terrades i PujolJosep Magrans i BreuJosep Magrans i GuillemíManel Gausachs i Marí Salvador Casals i GausachsQuim Casals i CampmanyToni Nerín i Toboso

Racó dels Lluïsos

L’últim racó proposat era un extractor de lasala de teatre, el primer de l’esquerra, to-cant al taló.Ha encertat el “racó”:

Marta Solé i Font

El premi és un val per tenir de franc una tirade fotos de la vostra càmera fotogràfica.Endevineu el present “racó” que és super fàcil.

Butll

etí 9

3.Ju

liol2

008

4

Ja hem acabat un altre curs, amb les festesde Sant Lluís com a cloenda amb un esclatd’activitats.

• L’exposició del taller d’espai creatiu onel més petits de la casa ens han de-mostrat el seu talent.

• L’exposició de manualitats com sempredemostraqnt les mil i una meravellesque es poden fer amb les mans.

• El XXXVI concurs de diapositives d’a-rreu de l’Estat i l’exposició de fotogra-fies.

• La col.laboració amb la ballada de sar-danes a la plaça Eivissa.

• El festival de final de curs de l’EsbartFolklòric que ens oferiren un espectaclede música i colors.

• La celebració de l’Eucaristia on pregà-rem i oferírem el llibre visual de l’asso-ciacionisme

• La botifarrada que va omplir el carrerdel nostre esperit de germanor i alegria.

• El dinar de Sant Lluís, amb un to unamica més formal.

• L’obra de teatre La volta al món en80 dies, en la qual participaren socisgrans i petits de totes les seccions de laCasa, als quals volem agrair, especial-ment aquest any, l’esforç que els ha su-posat el fet de no tenir la directora ar-tística i el director tècnic entre nosaltresa l’últim moment.

Sol passar que en el dia a dia no ens adonemde la bona disposició de la gent, però en mo-ments crítics sempre s’alcen persones que fanque tot pugui realitzar-se. A tots ells i a totsvosaltres, moltes gràcies per fer d’aquestacasa un lloc d’acolliment, acompanyament,aprenentatge i divertiment que fa que tothoms’hi senti estimat i valorat i, si algú no se sentaixí, que vingui i intentarem posar-hi remei.

Només ens queda dir-vos Bones Vacances!...i fins la tornada.

Núria Font

JUNTA DIRECTIVA

Al babau de bonamena, tot li pengen

a l’esquena(extret del llibre de

Víctor CatalàQuincalla)

De notaris iescrivans, passa-

te’n avui si no potsabans

(extret del llibre deVíctor Català

Quincalla)

C./ Tajo, 5508032 BARCELONA

servei a domiciliTelèfon: 93 429 10 50

e-mail: canpaulet@mailpersonal.com

Pere Solé i Sans

Soci número 1

Morir és una mica relatiu, no morim per morir, morim per ressuscitar.(Pere Casaldàguila.)

Gràcies Pere pel teu testimoniatge als Lluïsosa través de l’Orfeó Montserratí, del teatre, dela Federació de Joves Cristians de Catalunya idels càrrecs directius a través dels quals vasfer tants amics, amb els que, segur, t’has re-trobat. Intercediu per tots nosaltres perquè si-guem sempre fidels a Jesucrist.

Josep Magrans

Una escena de La Verbena de la Paloma

Sabíem que el nostre benvolgut amic Pere,soci número u dels Lluïsos, s’estava apagant.Esperàvem i desitjàvem que arribés fins als centanys, però no ha pogut ser. Ens va deixar físi-cament, el dissabte dia 29 de març d’enguany,dia dedicat a la Verge, dins l’octava de Pasqua.Ha arribat fins als 98 anys, 14 vegades 7, totun símbol de plenitud i de gràcia.

He tingut el privilegi d’estar a prop seu aquestsdarrers vint anys i d’haver comptat amb la sevaamistat. Per a mi ha estat un bon mestre. EnPere ha estat un home just, generós, de bonhumor i humil. Sempre procurava estar en se-gon pla, discret. Recordo les seves paraules:no vulguis ser número u, tindràs enemics, peròsigues sempre el primer en servir, en aquestcamp no hi ha cues, tothom hi cap..

Una escena de La Passió

M’impressionava veure’l aquests darrersmesos acudir diàriament al convent de lesmonges Adoratrius per assistir a la Missa, mal-grat el gran esforç que això li causava.

Menció apart mereix la seva aportació albutlletí dels Lluïsos, un recull de Records d’al-tres temps que tant de bo es publiquessin enformat de llibre perquè tots els hortencs en po-guessin gaudir.

En l’hora dels adéus vull dir-te: Tu ets Pedra,has estat pedra angular aquí entre nosaltres.Has tingut una vida plena i fecunda. Gràcies,Pere, per cada instant compartit, per tants donsrebuts. El teu record i presència ens acompa-nyarà sempre.

Albert Maymó

5

Butll

etí 9

3.Ju

liol2

008

NECROLÒGIQUES

Butll

etí 9

3.Ju

liol2

008

Maria Caminal i Serret

Va morir el 17/5/2008.Germana d’en JaumeCaminal, del grup foto-gràfic, mare de la MercèSaló, del grup de dan-saires, esposa d’enJosep Saló, un soci quefa una pila d’anys ensva deixar i que haviatreballat molt per

aquesta Casa. Portava el butlletí IDEAL dels anys40 i 50, a part de moltes més coses, que a totarreu arribava, en Josep. La Maria també arri-bava a tot arreu, encara que fos a segona fila.La seva família li ha dedicat unes paraules tansentides, que les copiem per a tots vosaltres,socis dels Lluïsos:

“Avui ens estem acomiadant d’una personamolt estimada i molt especial, la Maria Caminali Serret. Ens sentim molt tristos per la seva pèr-dua, tot i que sabem que hem d’estar contentsper haver-la conegut i haver pogut viure ambella durant tant de temps. Tots els qui l’hemconegut sabem com és d’impossible descriure-la en unes paraules; seria talment com inten-tar posar en un cistell tota l’aigua del mar.

“La Maria era un persona alegre, positiva, bo-nica, elegant —un tant presumida—, sempre dis-posada per tothom a qui fes falta, amant delseu jardí, gran treballadora... La Maria ha sa-but gaudir i valorar tant les coses importantscom els petits detalls de la vida; però el mésimportant és que ha estat una persona gene-rosa en tots els sentits.

“La Maria ens ha estimat molt i ens ho ha sa-but demostrar sempre. Alhora també ha estatmolt estimada per tots nosaltres, seguramentaquesta sigui la raó perquè fos tant feliç. Ensva encomanar la seva alegria i el seu optimis-me, la seva manera de veure i viure la vida haestat un gran exemple per a tots.

“La mare, l’àvia, la besàvia, la germana, latieta, la sogra... la Maria ha omplert les nos-tres vides i ara haurem d’aprendre a viure sen-se ella, però la recordarem i l’estimarem sem-pre: la seva petjada mai s’esborrarà.”

Els seus néts i nebots

“AMOR: Lema: No em diguis res, dient-meque sí.

“Mira’m als ulls... No em diguis res... Guaita’mfit a fit... sincerament! No trenquis, no, l’encísdel moment. ¿No veus que en aqueixa miradaemprèn joiosa volada el desig del nostre espe-rit? No em diguis res, dient-me que sí. ¿Quèmés vull que em diguis? Si sense dir-me un mot,en aqueixa mirada, ja m’ho has dit tot!”

Del seu espòs Josep Saló Rodríguez

Dolors Molins i Rovira

En el darrer butlletíno vam fer referènciade la mort de DolorsMolins i Rovira, sò-cia numero 131. En elfull de la parròquiaconsten les paraulesque la seva filla Roserli va dedicar. Les co-piem aquí perquè que-din reflectides en la his-tòria d’aquesta Casa:

“El dia cinc de generla Dolors s’ha acomia-dat d’aquest món. Avui, dia 7, hem celebrat lesexèquies a la capella del tanatori Ronda de Dalt,a tocar del cementiri vell d’Horta.

“Horta ha estat el seu món. A Horta hi ha que-dat la família i els amics.

“El seu encant, la senzillesa, la discreció. laseva bellesa, el saber estimar. La conversa dol-ça i entretinguda que la feia dolça i entranya-ble. Esposa amorosa, mare excel·lent, àviacomprensiva, besàvia carinyosa, germana com-plaent, amiga incondicional. L’Ignasi, el seu es-timat; els fills, les seves joies, tot i que les hau-ria volgut polir. La Montse, el seu tresor méspreuat. Per tot això, t’estimem tant, Mare!”

Roser Vallhonesta i Molins

L’Infinit és allò que no assolirem mai, és creixement, envelliment i recomençar,

eternament.

6

NECROLÒGIQUES

7

Butll

etí 9

3.Ju

liol2

008

Diada de Sant Jordi

És el primer any que organitzem un inter-canvi de llibres i una lectura de textos. Ens n’-havem sortit força bé. Llibres a dojo, gent, Déun’hi do, i lectors, tants com auditors.

Ja estem pensant la nova organització del’any que ve. Cal que tingui més ressò.

Com a activitat extra, hem tingut una can-tada de la coral infantil d’Horta Notes.cat, di-rigida per Marta Finestres, que cada dia són méscolla i se’n surten molt bé. El públic ha omplertla sala: pares, avis i tots els familiars que gau-deixen veient els petits artistes. Com sempre,hi ha més participació femenina que no pas mas-culina. És un fenomen que es repeteix en totsels camps de l’art. Què ho deu fer que la ma-joria de nois només s’interessin pel futbol?

Festa de la gastronomia

-El dia primer junyi hem celebrat per vuite-na vegada aquesta gran festa. Els nostres so-cis, convertits en cuiners i cuineres “d’alt stan-ding” ens preparen uns plats exquisits. Caldràcrear una nova sala amb cabuda per a més co-mensals. L’espai se’ns fa petit! Us mostrem lesdues cuineres més joves de la diada:La Meda Aguilar i la Marta Solé

Presentació del llibre“Records d’escola”

Per als qui, al llarg de quaranta anys, enshem dedicat amb passió a l’escola, la tarda del

28 de maig d’engany va serdel tot emotiva. A l’Ajunta-ment de Nou Barris es vapresentar un llibre important:el testimoni d’un grup esco-lar lligat a la història de l’ense-nyament que va néixer en lainauguració de la República.

El llibre ha estat treballatper Dora Serra, que ha reco-pilat els records d’antics con-deixebles. El presentavendues personalitats: l’huma-nista senyor Josep MariaAinaud de Lasarte i el peda-gog senyor Jaume CarbonellSebarroja.

UNA MICA DE TOT

8

Butll

etí 9

3.Ju

liol2

008

A la sala d’actes s’hi arriba per una escala no-ble de marbre. Era plena. Molts antics alum-nes del Grup Escolar Hermenegildo Giner de losRíos, el nom d’origen de l’escola, avui avis i àviesque gaudiren d’aquelles escoles de pedagogiaviva, activa, gratuïta, plena de dedicació, de lli-bertat i de tolerància, que mai més hem tor-nat a viure a partir del 1939. Ara, a l’escola,la burocràcia, la preocupació del professorat enqui és més que qui, qui té més mèrits, mésdrets, fa que l’escola sigui un espai de clientsmés que no d’alumnes, els quals han passat asegon terme. Ho dic amb tot l’amor de mestreque, ja jubilat, no oblidaré mai els anys pas-sats amb ells. En tornar a néixer, de bell noutornaria a fer de mestre a l’Escola de Magisteri.

BTV, Televisió de Barcelona, entrevistal’autora del llibre

El senyor Josep Maria Ainaud obria els par-laments tot recordant la figura d’Hermenegil-do Giner de los Ríos, amic del seu pare, Manuel,també pedagog i assessor de la prestigiosaComissió de Cultura de l’Ajuntament deBarcelona i que va representar l’escola públi-ca en aquells anys històrics, temps en que escreia que l’Escola era el fonament d’una nova

societat més justa i més lliure. Els grups esco-lars que foren creats pel Patronat Escolar deBarcelona havien estat l’orgull de la ciutat.També ens recordà la importància del compro-mís del director, senyor Joan Delclòs.

Quina delícia escoltar les seves paraules!Dora Serra, tot un estil de llegir i escriure,

magnífic el seu treball de recopilació com a do-cument escrit, enriquit amb testimonis direc-tes d’antics alumnes, acabà la seva dissertacióamb un magnífic poema dedicat als condeixe-bles, ple de força per a seguir endavant:

Mentre hi hagi una il·lusiócal escalar la muntanya.En arribar dalt del cim

ja trobarem nova estança.No us gireu a guaitar el mar;ara és nostra la muntanya!”

El Grup Escolar creat el 1931 amb l’espe-rit de la República, transformà el barri de lesCases Barates d’Horta, can Peguera, fent un es-pai de cultura, conscienciació i cívic que esta-va a l’alçada del compromís polític del moment(Pujol Francesc. Relligant Nou Barris. Barcelona:Ajuntament de Barcelona, 2003, p 83,84). Finsque va deixar d’existir, marcà la vida quotidia-na dels seus alumnes i la de tot un barri (D.Díez. L’ensenyament a Horta. Barcelona: ElTinter, 1989, pp 61-63).

Després del 1939 el canvi de l’ensenyamentseria notori. El pedagog i director de Cuadernosde Pedagogía, Jaume Carbonell i Sebarroja, an-tic alumne del “nou” centre escolar amb el nomde Ramiro de Maeztu, ens ho recordà. Haviadesaparegut tot tipus d’escola digna de talnom. Ara eren petites presons amb uns mes-tres castigats a ser el que volia el nou règim iuns alumnes castigats físicament i mentalmenta l’antic sistema.

Jaume Carbonell, Dora Serra, la regido-ra Carmen Andrés i Josep Maria Ainaudde Lasarte

UNA MICA DE TOT

9

Butll

etí 9

3.Ju

liol2

008

Tancà l’acte la regidora de Nou Barris, sen-yora Carmen Andrés, donant les gràcies alspresentadors de tan digna obra i també als as-sistents que omplien la sala de plens.

Voldria felicitar el Districte de Nou Barris perla magnífica obra ben editada, un llibre que elshonora. Els mestres de tota la vida ho agraïm.

Una gran tarda, un gran acte per a un granllibre amb magnífiques il·lustracions, per totel que significa de testimoni històric de l’ense-nyament.

Desideri Díez

Concert Mans Unides

El passat 31 de maig vàrem acollir el con-cert promogut per la Parròquia Sant Joan d’Hortaper recollir diners per al projecte de Mans Unides.

Després de moltes deliberacions, vam de-cidir fer-ho als Lluïsos, car la tarda i el vespreamenaçava pluja. Participaren tres dels quatreconjunts que havien de tocar i el grup de taba-lers dels Diables d’Horta.

Traslladàrem tot el material als Lluïsos i co-mençàrem els preparatius. Bar, decoració, ins-truments, amplificadors, micros, un anar i ve-nir de gent molt engrescada en aquest projecte,tot i el canvi que havíem hagut de fer.

L’Antoni Calvera ens féu una reflexió sobrela solidaritat mal entesa, i els grups comença-ren a tocar i, entre grup i grup, els tabalers nodeixaven que l’ambient decaigués. Tots ells fe-ren del concert una festa amb la qual tots elspresents gaudiren molt.

Núria Font

Nota de l’equip de RedaccióSi els vocals de cada secció no ens fan arribar elresum de les seves activitats el Butlletí se’n res-sentirà perquè deixa de ser el reflex i portaveu dela vida de la Casa. No podem pas inventar arti-cles. Ens manca material per a informar els socis.

VIDA DE LES SECCIONS

Esbart Folklòric d’Horta

Vaig assistit a la festa de final de curs, eldia 15 de juny. Em va agradar. Dóna bo veu-re una colla de criatures marcant el compàsd’unes danses que s’han esforçat en memo-ritzar. Falten nens. Per què?

El cos juvenil se supera en cada actuació.Falten nois. Per què?

El cos de dansa és preciós. També faltennois. Sort que en tenben un que val per deu!

Els veterans estan dre sort: hi ha tantshomes com doness (gairebé) L’enhorabona!

Bona pensada posar-nos un MAG com apresentador!

Us mpstrem una fotografia de la coreogra-fia que ens van fer sobre les bugaderes d’Horta.Tot plegat va ser molt bonic.

Dora Serra

10

Butll

etí 9

3.Ju

liol2

008

Neus Garriga i BotellaNascuda el 2/5/1956. Sòcia número 77

La Neus va néixeren una clínica com jas’acostumava a fer enaquells temps (Encarahi havia el costum deparir a casa amb l’a-juda de la llevadora ires de metges nianestèsies). Diguem,doncs, que és filla delscarrers Consorts SansBernet i Rivero.

Neus: Puntualitzo: pel carrer ConsortsSans Bernet té la porta d’entrada i per Riverola porta de l’hort que encara existeix i on po-dem gaudir del privilegi de tenir arbres frui-ters com un taronger, mandariners, caqui, nes-prer i potser algun altre que ara no recordo.

Dora: Comparteixes aquest bé de Déu d’hort i jardí?

Neus: En realitat, hi ha tres vivendes fa-miliars i tots en gaudim. Fa molts i molts anys,hi havia una bòvila; el 1800 i escaig se n’hiva la família Garriga cap allà i, més tard, elmeu avi Hilari, que era paleta... Mira, sapsquè? Tot això t’ho explicarà més bé el meupare que ha ser el pròxim entrevistat.

Dora: Em sembla bé. Ja parlarem de cal’Hilari un altre dia. Ara centrem-nos en l’en-trevistada present, la Neus. Encara vius a lacasa pairal?

Neus: No. Hi vaig viure fins la dècada delsvuitanta, que m’independitzo i em trasllado alcarrer Eduard Toda, aquí, a Horta mateix. Des-prés vaig a Viladecans on m’hi estic deu anys.

Dora: Per què te’n vas d’Horta?Neus: Coses del treball. Vaig fer un con-

tracte de tres anys en una escola fent feinade logopèdia i com que era molt pesat tras-lladar-me cada dia d’Horta a Viladecans, llo-go un piset i m’hi quedo fins molt després d’haver caducat el contracte.

M’agradava la zona, que era la part anti-ga del poble, al costat de l’església de SantJoan amb carrers agradables com el de SantJoan i el de la Farina. Faig molts amics. Torno

a treballar a Barcelona i a la fi, penso que ésmillor canviar novament de residència. Moltsdels meus nous amics també havien marxat.La casa em queia a sobre i com que tinc unesperit nòmada, l’any 2002 decideixo tornarals meus orígens. Ara m’estic sola al carrerSant Tomàs, prop de la família i dels amicsde la infantesa i joventut, que molts encarasón a Horta de tota la vida.

Dora: Hem de fer saber als nostres lectorsque la Neus és psicòloga i treballa en un ga-binet de psicologia i psiquiatria infanto-juve-nil. Tracta problemes d’hiperactivitat, ansietat,trastorns alimentaris, depressions i altres al-teracions. En resum, sempre ha de solucionarproblemes i drames. Oblidem problemes i tor-nem enrere, a la teva infantesa i joventut.

Neus: Vaig a l’escola de les Dominiques,primer al carrer Chapí i després al carrerCampoamor. Comparteixo estudis amb la NuriSolé i la Montse Toboso a primària i amb laNuri també el batxillerat i la Universitat. Totestres també passem juntes l’època de l’escol-tisme, a la Parròquia d’Horta, Sant JoanBaptista i Santa Bernardeta. Som daines,noies guies, caravel·les.

Tardor 1966: Nuri, Neus i Rosalia

Arribo a ser cap de llobatons. La colla d’a-mics es fa gran: Quim Pujades, Toni Nerín, Joani Lluís Homar, Ramon Roca, Eduard Vila, JordiFàbregas, Montse Cabau, Alícia Serra, les in-separables Nuri i Montse... Amb aquesta co-lla passo hores i més hores al Cau, als Lluïsos,a casa dels Homar en un soterrani habilitat ireservat per a la colla, el nostre espai de dis-

EEEENNNNTTTTRRRREEEEVVVVIIIISSSSTTTTAAAA

coteca, de repòs, de llibertat on ens esplaià-vem amb les nostres idees de “construir el mónnou” i de criticar el que ens tocava viure. Comque era l’època que als Lluïsos es feia cine–fò-rum, nosaltres ens empassàvem totes lespel·lícules encara que moltes no les entengués-sim. També fèiem comèdia a les ordres de laDora Serra, de l’Armand Calafell i del senyorCabré, el pare del Daniel i l’Albert. Jo patiamolt a l’hora de fer teatre. Em feia vergonyai no tenia traça. Malgrat tot, feia l’esforç d’ac-ceptar el meu paper per autocontrolar-me ivèncer la meva por. A més del teatre ens im-plicàvem tota la colla amb els Lluïsos i en lesactivitats que anaven sorgint. Els vermutsdels diumenges eren imprescindibles.

Dora: Ens parlaràs de les teves activitatsesportives?

Neus: Oh, i tant! Era i és el meu primer“vici”. Començo a jugar a bàsquet quan en-cara anava a l’escola, sóc del grup “Rimpa”,un any o dos del C.P. Horta i després passoa la Unió Esportiva d’Horta. Jugo a futbol-sala.Ens dèiem “Com Tu” i també C.P. Horta.

Teià: torneig internacional, 1986

He jugat una colla d’anys les vint-i-quatrehores de l’esport al Cau. Per fi aconseguimfer una lliga femenina. Competim amb grupsde diferents punts de Catalunya. Recordomolt les anades a Vilanova i a Teià. Plego quanvaig a viure a Viladecans. Ara faig bicicleta.

Dora: Dius que l’esport és el teu primer“vici”. En tens algun altre?

Neus: N’hi ha un de segon: el viatjar. Tenirun grup d’amics capaços d’entusiasmar-seorganitzant un gran viatge de tres o quatre

setmanes de durada, és formidable. Carregaruna motxilla, estudiar rutes, preparar itinera-ris i marxar a l’aventura, és fabulós.

Dora: Cita’m alguns països per on t’hagispassejat.

Neus: A la llista hi ha Turquia, Tunísia, l’-Índia del Nord, la del Sud, Indonèsia, Birmània,Paquistan, Yunnan, al sud de la Xina, Nepal(el continent asiàtic és el que més m’atrau).També he fet la ruta maia, tota la penínsuladel Yucatán que avarca Mèxic, Nicaragua,Hondures i Belize. Em queden dos punts pera visitar que no els descarto del meu calen-dari: el Machu Picchu i el Tibet.

Dora: Ja hi aniràs. Encara ets jove i tensenergia. Em fas enveja perquè m’agradaria te-nir forces suficients per acompanyar-te. Els viat-ges també són el meu “vici”. Això és un apartque no hauria de fer. En fi, ja està escrit. Podriesvenir algun dia a passar-nos un reportatge d’al-gun dels teus viatges. En gaudiríem tots aquellsque tenim les ganes de conèixer món. Algunacosa has de fer per als Lluïsos.

Neus: Quan em jubili, vindré a fer manua-litats. M’agradaria muntar un taller de res-tauració de mobles i obres d’art. Conec quifaria de mestre.

Dora: T’agafem la paraula. A veure si cap-tem un grup masculí, que ara sembla noméshaver-hi dones amb ganes de treballar. Ensvindràs a veure fer teatre?

Neus: Vinc sempre que puc. Si no vinc,com a mínim, em llegeixo el butlletí i estic alcorrent de la vida activa dels meus consocis.

Dora: T’ho agraïm. Entre tots manteniml’esperit d’amistat i comunió per aquesta en-titat centenària que n’ha viscudes de tots co-lors, a la qual podem dir amb orgull que ésla nostra segona llar.

Dora Serra

11

Butll

etí 9

3.Ju

liol2

008

12

Butll

etí 9

3.Ju

liol2

008

EXCURSIONISME

VIATGE A ÀUSTRIA I ALEMANYA

MUNIC – capital Bàvara, Wagner, Olimpíades1972, Palau castell de Lluía II “el rei boig”INNSBRUCK – jocs olímpics d’hivern 1964 i1976, capital del TirolSALZBURRG – i el seu “fill” MozartVIENA – capital d’Àustria, Straus, valsos, con-certs, Danuvi blau... UN SOMNI!

Una vegada més hem fet una excursió encan-tadora, del 19 al 27 de maig 2008

El més important és la unió i amistat amb les49 persones d’Horta. Hem estat en dues na-cions molt internacionals i ens hem vist ambl’obligació de matinar. El tribut internacional s’hade pagar quan sortim del nostre territori. GràciesCarme i Josep per la perfecta organització d’unviatge molt difícil de compaginar: 4 hotels di-ferents, avions, autocars, vaixell, cavalls, tren,etc. La vostra humanitat i carinyo saben ferfelices a una colla de persones dels Lluïsos.Perdoneu les nostres febleses pròpies de l’e-dat d’or. Seguiu aquesta tasca per a bé de lanostra Casa i per la unió de tantes personesd’Horta. Una forta abraçada extensiva a tothom.El vostre,

Lluís Cuevas i Garcia

Nota: Aquells viatgers que vulguin un resumcomplert del viatge, que demanin una còpia aSecretaria i tindreu el detall dia a dia de tanmagnífica exursió

Durant nou dies del mes de maig, un grup desocis dels LluÑisos hem corregut les terresd’Àustri. Hem quedat bocabadats amb les mun-tanyes del Tirol, els pobles, la verdor, l’aigua quecorria pertot, semblava una postal. No hem pa-rat ni un moment, hem visitat castells, palausfastuosos, pobles, ciutats, monuments, hembadat veient rellotges que es movien, hem be-gut unes bones cerveses (per fer penitència) ihem menjat galldindi. També hem anat amb trende vapor, carro amb cavalls, vaixell, telefèric,metro, autocar, avió i unes bones pujades a peu.Ah, l’últim dia, a Viena, vam sopar en un res-taurant giratori a 160 metres d’alçada que eradalt d’un pirulíon s’hi accedia per un ascensor.La vista sobre Viena era impressionant!

Després de tant tragí i quan les cames ja feienfiga, vam tornar a Barcelona per poder repo-sar. Això sí, molt feliços.

Maria Franquesa

EXCURSIONS MENSUALS

Durant el curs 3007/2008 hem fet sis excur-sions d’un dia. Vanm començar a l’octubre peranar a Sant Joan de les Abadesses; el novem-bre, terres de Lleida amb Montfalcó murallat, san-tuari de Sant Ramon; al febrer, la clàssica calço-tada al Pla de Santa Maria i la visita a Santes Creus.Al mes de març va tocar el lluçanès amb visitaa la Gleva, els Munts, Santa Maria de Lluçà i elsantuari de Lourdes. A l’abril visitem el recent re-modelat monestir de Sant Benet de Bages;

i finalment al juny, Sant Pere de Casserres i elFar. volíem anar a Rupit però ens va ploure ino ho vam poder fer.

Ara ja comencem a pensar en les excursionsdel proper curs

L’equip de les Excursions

VIDA DE LES SECCIONS

13

Butll

etí 9

3.Ju

liol2

008

GRUP FOTOGRÀFIC D’HORTA

XXXVI Concurs Nacional de DiapositivesVeredicte

Obres presentades 131 obres de 44 autors.Obres acceptades 131PREMI D’HONOR= Títols Gebrada 1 – 2 – 3

Josep Companyó, de Puig-reigPRIMER PREMI= títol Sevillana

Joan Serrano, de RipolletSEGON PREMI= títol Moreneta

Llorenç Tabernero, del G.F.HTERCER PREMI= títol Ars Hotel

Sergio Tello, de RipolletCLASSIFICACIÓ SOCIAL

PRIMER PREMI= títol Xemeneia 128Carme Ballester i Piqué

SEGON PREMI= títol BensJaume Caminal i Serret

L’enhorabona als guanyadors. Les diapositives estan quedant relegades

perquè s’imposa la fotografia digital que és unaaltra manera de treballar. No obstant, com queencara rebem força material dels artistes, con-tinuarem organitzant aquest concurs que tantsd’anys ens ha fet gaudir tot contemplant lesbelles imatges.

El nostre soci Llorenç Tabernerorecull el seu guardó

MMAANNUUAALLIITTAATTSS

Com cada any, la secció de Manualitats ensmostra una bella exposició amb els millors tre-balls de l’any. L’enhorabona a professores ialumnes!

TENNIS DE TAULAS’ha acabat la temporada

La temporada s’ha acabat i no gaire bé.Finalment l’equip de Veterans de primera ter-ritorial no ha aconseguit mantenir la categoriai baixa a la segona divisió. Això té com a con-seqüència que l’equip que militava en aquestasegona categoria hagi de baixar a tercera cat-egoria, en no poder tenir una mateixa entitatdos equips a la mateixa categoria.

Pel que fa a l’equip de Divisió d’HonorCatalana, la cosa ha anat millor, ja que final-ment va quedar en segona posició a la lliga ies va guanyar al dret a jugar la fase d’ascensa la segona divisió nacional.

És ben cert que el partit decisiu s’hauria pogutguanyar, però es va perdre, en bona part perl’experiència en aquest tipus de partits d’un delsjugadors de l’equip contrari que havia estatCampió d’Espanya anys enrera.

Vols Jugar a Tennis de Taula????Vine a l’escola dels Lluïsos d’HortaDilluns i Dijous de 17,30 H a 19 H

Telèfon 646314448tennistaula@lluisoshorta.cat

Seguim treballant amb l’escola per a nensels dilluns a la tarda, i esperem que de micaen mica en vagin venint més, tot i que a finalsd’aquesta temporada i en època d’estudis hemtingut alguna baixa.

Si no ens trobeu a la sala sapigueu que ens podeu trobar a l’adreça electrònica ten-nistaula@lluisoshorta.cat on podeu consultar-nos qualsevol cosa.

Josep Magrans i BreuVocal de Tennis de Taula

Solucions raconet infantil(1) Passamuntanyes, pintallavis, gratacels,escuradents, cobrellit, obrellaunes, paral-lamps, portallapis, trencaclosques, tiralínies,eixugamans, espantaocells.(2) La lletra U

14

Butll

etí 9

3.Ju

liol2

008

TEATRELa veritable història de la Caputxeta Vermella

La Cecília Font ha dirigit el quadre escènicinfantil que ens ha fet passar una bona vetlla-da amb aquesta història fantàstica de la moltpopular Caputxeta Vermella.

És envejable aquesta desimboltura que tenenels nostres nois i noies: parlen, canten, ballen,el que sigui, tot amb gràcia i seguretat. Felicitemtota la colla: Clara Solé, Clàudia Garcia, LauraCanales, Marta Solé, Arnau Coronas, MiquelFerreira, Jordi López, Marc Cardelús, MedaAguilar, Laia Purroy, Andrea Ortuña, AndreaLópez, Xènia Esteve, Sònia Basco, Aina Purroy,Emma Armora, Esther Carabí, AriadnaComigüelas, Mireia Sans, Aina Teno i Laia Valls.

Esperem tornar-vos a veure actuar ben aviat.

Un dels grups de teatre infantil dels Lluïsos,vam presentar l’obra “La Veritable Història dela Caputxeta Vermella” els dies 19 i 20 d’abril.El grup el formem 15 nens i nenes entre 8 i 13anys, però a més, van actuar 6 caputxetes ver-melles de 4 a 6 anys. La representació va sertot un èxit de públic els dos dies.

La història és una representació còmica delclàssic conte de la Caputxeta Vermella. No hifaltaven els personatges principals: Llop,Caputxeta, Àvia, Caçadors..., però una mica can-viats: el Llop era molt bo, i la Caputxeta moltdolenta. Va haver-hi música i com a gran nove-tat, al final de l’obra es va fer una representacióde “tomes falses” que va ser una de les partsmés divertides de la història.

Aquesta obra és el resultat de l’esforç tantdels actors, nosaltres, com de la direcció, laCecília, que li vam donar molta feina, recordant-nos constantment: “Crideu, vocalitzeu...”, si vasortir bé, va ser perquè tots ens vam esforçarmolt, però també perquè la Cecília ha tingut

molta paciència amb nosaltres i ens ha ajudati ensenyat molt. Durant els assajos, a més depreparar l’obra, també aprenem moltes cosesja que ens fa fer exercicis i improvitzacions.

El proper cop encara cridarem més.

Dora Serra

Amb aquesta obra vam participar per primercop a la V Mostra de grups infantils ama-teurs de Catalunya a Sant Feliu de Codinesel 27 d’abril.

Va ser un dia complert, ja que a les 8 delmatí vam sortir d’Horta, els 21 actors i les sevesfamílies. A les 9:00 ens havien preparat un es-morzar, xocolata desfeta amb galetes, coca,melindros, boníssim. Després vam anar alsvestuaris per preparar-nos, i quan va començarla mostra vam anar a la sala.

La nostra obra era la tercera del dia, almatí van fer quatre obres i a la tarda cinc, en-tremig ens van preparar un bon dinar a l’Escoladel poble, encara que per anar-hi ens van fercaminar una mica, vam fer una marató. Hi vanparticipar grups de teatre de tot Catalunya:Vandellós, Hospitalet, Torrelles de Llobregat,Sant Feliu de Codines, Tàrrega...

El nostre grup era dels que portava nens inenes més petits, i la representació, el nostreprimer “bolo”, va ser tot un èxit, aquest cop síque vam cridar.

L’any que ve, una mica més...

Aina Purroy Coma

Jo seré el seu gendre

El grup de teatre l’AUCA dels Lluïsos va rep-resentar els passats dies 26 i 27 d’abril d’aque-st 2008, la divertida comèdia, original de JaumeVilanova i Torreblanca, Jo seré el seu gendre.

La situació de l’obra tracta del festeig del joveEduard (Juli R. Martínez), amb Esperança (ToniRimblas). El pare de la noia (Josep Royuela) noveu gaire clara aquesta relació, però degut a la

VIDA DE LES SECCIONS

15

Butll

etí 9

3.Ju

liol2

008

insistència i tossuderia de l’Eduard i després d’unseguit de peripècies, la cosa se solventa i aca-ba bé.

És una obra plena de situacions divertidesque varen fer passar una estona distreta als as-sistents a les representacions.

Bona interpretació per part dels actors.Celebrem el debut de Toni Rimblas. Un excel·lentper a Ilida Iñigo en el personatge d’Agustina.Una bona labor, com sempre, de l’equip tècnici una bona feina en la direcció de la Núria Coma,a la qual desitgem veure en altres obres.Felicitats a tots —Ilida Iñigo, Lluïsa Vital, ToniRimblas, Josep Royuela, Juli R. Martínez i XavierSala. Dircció Núria Comas—. I endavant!

Ricard Terrades i Mut

El rei i el drac

El grup infantil que dirigeix la Paula ens haofert els dies 17 i 18 de maig una comedietad’embolics que un grup de nenes molt ben as-sajades han interpretat amb molta força expres-siva. Hi han posat tan bona voluntat que enshem quedat ben admirats del treball tan reeix-it. Felicitem a tota la colla.

On són els nois que obliguen les nenes a om-plir el seu lloc?

Bravo per les artistes i les directores!

La volta al món en 80 dies Mini-reportatge fotogràfic

NOTÍCIES

16

Butll

etí 9

3.Ju

liol2

008

EXPOSICIONS CAN MARINER

Des de la seva inauguració, a la sala PepMuntanyès de la biblioteca de can Mariner, nohan parat les mostres d’exposicions. Aquestadarrera sobre el tema de les bugaderes ha apor-tat un nombre de visitants que ha sobrepassattotes les espectatives. Cal felicitar aquest grupde dones d’Horta per la feina tan ben feta.Felicitats!

En aquesta foto podeu veure el goig que feiala sala.

INAUGURACIÓ DEL CASAL DE GENT GRAN D’HORTA

El 17 de maig, per fi s’inaugura el casal quel’Ajuntament ha fet construir en les dependèn-cies del Futbol d’Horta. Avui, érem tantes les per-sones grans que hem passejat pel nou Casal queaviat n’hauran de construir un altre perquè nohi cabrem pas. Us mostrem un parell de fotos.

Els parlaments d’inauguració. La regido-ra del districte, Elsa Blasco i l’alcalde deBarcelona, Jordi Hereu

Comencen les primeres activitats que encap-çalen voluntaris:

Senderisme, a partir del 12 de junyCatalà, a partir del 6 de junyPuntes de coixí: a partir del 18 de junyDinamitzadora del Casal:

Aina Capellades i Riera

Aquest ha estat el nostre primer contacte ambla nova Entitat d’Horta. Esperem que sigui pro-fitosa per a la molta gent que, tot i ser jubi-lats, ens sentim plens d’energia i tenim ganesde viure.

MOSTRA D’ENTITATS

L’Ajuntament d’Horta Guinardó ha organitzatun any més, la Mostra. La resposta de les en-titats i grups de treball ha estat excel·lent.Aquest any ens ha acompanyat el senyor al-calde, en Jordi Hereu en el sopar de mongetesamb botifarra, en una nit amenaçada per la plu-ja però que es va saber retenir fins diumengea la matinada. L’esperit de germanor que varespirar la Mostra ha quedat ben present pera tothom.

17

Butll

etí 9

3.Ju

liol2

008

Numismàgia 10

En l’últim número t’explicava que Numismàgia és el nom que donem els mags a la màgia ambmonedes.

Avui et donaré una altra petita mostra d’aquesta branca de l’il·lusionisme.

DE PESSETA A EURO (en les fotos s’ha passat a penic anglès antic)

Efecte: S’ensenya a la mà dreta una moneda molt petita agafada pels costats pels dits polzei índex, veient-se el palmell de la mà completament buit (foto 1). Aquesta moneda es posa enel palmell esquerra que també es veu completament buit. Es tanca la mà esquerra i quan estorna a obrir la moneda petita s’ha transformat en una de molt més gran (foto 2).

Secret i mètode: Tot consisteix en posar la moneda més gran entre els dits índex i polzeagafada pels costats però de manera paral·lela al terra (foto 3), mentre que la petita al posar-se al davant d’aquesta i de manera perpendicular la tapa totalment. Al mostrar la moneda pe-tita has de tenir la precaució de posar la teva mà a l’alçada dels ulls dels teus espectadors.

Ara et disposes a deixar la moneda petita a la mà esquerra i així ho fas, primer deixes la mo-neda petita i després a sobre la gran (no et preocupis que ningú veurà res ja que el dors de lamà dreta et fa de pantalla), després tanques la mà i fas uns passis i la tornes a obrir aparei-xent la moneda gran a la vista.

Història de la bicicleta

T’interessarà conèixer la història de la bici-cleta, car els seus orígens són molt aristocràtici és, a part de pràctica, el transport més ecològ-ic que hi ha.

1790 — CELERÍFER — És la “bici” més anti-ga, semblant a un cavall de fusta. La fabricà elcomte de Svzac.

1817 — DRAISINA — El baró Carl von Draisvon Sauerbronn presentà un nou model a Parísamb una innovació: la direcció giratòria.

1861 — VELOCÍPEDE — Un ferrer francès,Pierre Michaux, té una idea genial: posar ped-als al giny.

1879 — BICYCLETTE — Es patenta la bici-cleta. La transmissió per cadena millora l’invent.

1970 — BMX — Surten noves “bicis” espe-cialment dissenyades per a gent jove.

1990 — BICICLETA AERODINÀMICA —Revolució en el disseny de la bicicleta. Materialsmixtos i lleugers.

Per a pensar una mica

* (1) En el següent llistat de noms compos-tos algú ens ha gastat una broma i ens els habarrejat. Ens pots ajudar a desembolicar aque-st embolic?

PASSALLAMPS / TIRAMANS / ESCURALÍNIES/ PINTALLAUNES / PARAOCELLS / COBRELLAVIS/ PORTACELS / OBREMUNTANYES / EIXUGAL-LIT / TRENCALLAPIS / GRATADENTS / ESPAN-TACLOSQUES.

* (2) Quina és la vocal que fa més por?

Carmina Lara

RACONET INFANTIL

18

Butll

etí 9

3.Ju

liol2

008

Llegit als diaris durant els mesos demarç, abril, maig i juny de 2008:

Març de 2008

L’abat emèrit de MontserratCassià Maria Just mor als 81anys després d’una llarga ma-laltia. L’Església catalana perdun dels seus líders. Defensorde les llibertats de Catalunya,lluitador pels drets humans isocials, crític amb la rígida mo-ral de l’Església i de tarannàobert, dialogant i pacificador.Va ingressar al monestir quannomés tenia 9 anys com amembre de l’Escolania i, pos-teriorment, com a monjo, com-promís que va desenvolupardurant 64 anys. L’1 de desem-bre de 1966 va ser escollitabat de la comunitat, a la qualva imprimir el seu tarannà pro-gressista i conciliador en l’èpo-ca del post-Concili.

L’Esculapi torna a Empúries.Després de gairebé cent anys,l’Esculapi, la millor esculturagrega clàssica trobada alMediterrani occidental, torna alseu lloc d’origen, Empúries.L’Esculapi o, en grec, Asclepi,va ser localitzat per Josep Puigi Cadafalch el 1909, al jacimentd’Empúries. La peça té una al-çada de 2 metres i 20 centí-metres i pesa 900 quilos i liatribueixen una antiguitat demés de 2.200 anys.Viure a Barcelona ja és tancar com viure a Nova York. Nínxols massa curts. El ce-mentiri del Poblenou adaptaels nínxols a les noves midesdels morts. Fa obres per adap-tar els nínxols més vells i onfeia temps que no s’hi podiaenterrar ningú, a les mides ac-tuals dels morts i l’embalum deles caixes. Del total de 30.000sepultures que té el cementi-ri, se n’hauran de modificarunes 5.000 per fer-les uns vintcentímetres més llargues. Dels1.347 nínxols que hi havia ala tanca del carrer Taulat, 800estaven buits de feia anys. Enalguns casos puntuals s’ha-vien fet enterraments guanyantuns centímetres per la partdel davant fent avançar la llo-sa que tanca la sepultura. Peròen la majoria, l’Ajuntamentoferia als propietaris un nínxolprovisional si tenien necessi-tat d’enterrar algun familiar.Passats uns anys, si es podiafer un a reducció de les restesdel difunt, s’enterraven als nín-xols petits que eren propietatde la família.Josep Benet i Morell (Cervera,1920) mor, als 87 anys, des-prés de tota una vida dedica-da al redreçament nacional dela Catalunya trencada i anorre-ada per la victòria franquistaa la Guerra Civil.

Polític, advocat i historiadorformat en el cristianisme i elcatalanisme, va convertir laseva existència en una lluita in-cansable a favor de la lliber-tat i la cultura del país. L’Estat insta a reclamar els‘papers de Salamanca’ en cas-tellà.

Abril de 2008

La direcció general d’Atenció ala Infància i l’Adolescència ins-tarà la Fiscalia de Menors per-què demani a un jutge sancio-nar els pares que consentinl’absentisme a l’escola delsseus fills de manera reiterada. Mor Charlton Heston. El prota-gonista de Ben Hur i El plane-ta dels simis mor a causa del’Alzheimer als 83 anys. Laseva interpretació d’Antoni iCleòpatra, Dark City, L’espec-tacle més gran del món, Els DeuManaments, La historia másgrande jamás contada, Set demal, Grans horitzons i MajorDundee, Soylent Green, Ter-ratrèmol o Aeroport 75 i la nis-saga d’El planeta dels simis.

Els jutjats especialitzats enviolència domèstica de Cata-lunya van registrar durant l’anypassat una mitjana diària decinquanta denúncies per casosde maltractaments.

AQUEST MÓN TAN NOSTRE

19

Butll

etí 9

3.Ju

liol2

008

Maig de 2008

El 12 de febrer del 1997 va mo-rir Joan Moras, conegut com“l’Espardenyeta”. Va ingressara l’Hospital Vall d’Hebron des-prés d’un accident domèsticamb un estat físic molt dete-riorat, i l’aspecte d’un indi-gent. Onze anys després, laGeneralitat acaba de fer efec-tiu el repartiment entre 48 en-titats sense ànim de lucre delsmés de dos milions d’eurosque va deixar en diners, bénsi propietats, sense hereus nitestament. El seu negoci: llo-gar pianos. Els metges d’ur-gències que el van atendrevan descobrir que amagatssota la roba hi portava fins acinc milions [de pessetes], delsquals no volia desprendre’s.Duia sempre una bossa deplàstic plena de diners i paga-va sempre en efectiu tots elsseus pianos i les seves furgo-netes. Durant l’enderroc de lacasa del difunt, a Horta, hiapareixien constantment bit-llets de mil, cinc mil i deu milpessetes amagats en diversosllocs de la casa, i, segons sem-bla, no tots van arribar a mansde la Generalitat. Molts bit-llets que anava col·leccionanta còpia de portar pianos amunti avall, tot el dia i a tots els ra-cons on el reclamaven els or-ganitzadors de concerts com elGrec o Peralada. Sembla quetampoc tots el seus pianos vanarribar a mans de la Gene-ralitat. El seu patrimoni enca-ra hauria estat més importantsi en vida hagués pagat lescontribucions d’uns terrenysque tenia a Virrei Amat i quel’ajuntament li va expropiar.I un cop mort, i com que nin-gú pagava el manteniment delnínxol de Collserola, les sevesrestes reposen ara a l’osserageneral.

Vaig conèixer l’Espardenyeta el1991. Aquell any es celebra-ven els primers 125 anys delsLluïsos d’Horta i vaig organit-zar uns concerts de Jazz on ac-tuava “La Locomotora Negra”.El problema era que necessi-tàvem un piano per als con-certs. (En els Lluïsos havíemtingut un piano, però... bé,això és una altra història).L’amic de la família Jordi Dordalen va facilitar el contacte.L’Espardanyeta havia estat socidels Lluïsos i havia ballat al’Esbart durant la seva joven-tut. Vaig trucar al Sr. JoanMoras i vam quedar que ensfacilitaria un piano. Del preu jaen parlaríem mes endavant. Eldivendres 14 de juny de 1991i amb el “vestit de feina” es vapresentar als Lluïsos amb un“Piano Steinway de Gran Cua”acompanyada del qual haviacantat la mateixa Caballé. Els que vam ajudar a pujaraquell piano des del carrer finsa l’escenari, no ho podremoblidar mai... Vaig convidar-loal concert de l’endemà, ja queaquell divendres encara haviad’anar a Palafrugell a portar-hi un altre piano. I, efectiva-ment, el dissabte 15 de junyde 1991, va venir, “vestit dediumenge”, a veure el concert.Va ser llavors que va comuni-car-me que no cobraria res alsLluïsos pel lloguer del piano, jaque ell també es consideravapart integrant del CentreParroquial d’Horta. Aquesta in-formació ha estat elaborada

arrel d’una conversa entre elscorresponsals de carrer JosepHomar (pare) i Josep Magrans(pare). El Vaticà ha traduït la seva pà-gina web a la llengua oficial del’Església catòlica, el llatí, ques’ha afegit als altres sis idio-mes en què ja es podia llegirla web. www.vatican.vaLa fuita d’Ascó va ser 170 copsmés greu del que s’havia dit.Els aliments s’apugen fins a un440% entre el camp i la taula.

Juny de 2008

Defensa s’endú els canons delcastell de Montjuïc. Defensaels trasllada al museu militarde Toledo. El president del consell d’ad-ministració de Seat, diu queSeat no tindrà cap cotxe ambnom català, perquè ells són es-panyols. Josep Carreras celebra ambun recital triomfal el 50 aniver-sari del seu debut al GranTeatre del Liceu.

Josep Magrans i Breujmagrans@uoc.edu

C M Y CM MY CY CMY K