2º Butlletí Prosocial

Eina que informa sobre les novetats de l’associació, sobre els esdeveniments més importants

dins l’àmbit social a les illes, i que aporta una visió crítica sobre aquests fets.

1- NOTÍCIES I NOVETATS

VISITA DE PROSOCIAL A DASC BARCELONA

La visita als companys de DASC (defensem l'acció social i comunitària) ha estat una passa més que profitosa en el que és el creixement de PROSOCIAL. Un dels trets identitaris de la nostra associació és la voluntat de treballar amb altres, sabem que sols no podem. D'aquí el viatge a Barcelona o sense anar més enfora la convocatòria conjunta amb el CEESIB i el COTSIB per a la manifestació del 15 de setembre. DASC en un principi nasqué com una reunió de treballadors de plans comunitaris de Barcelona, però molt prest les contínues agressions al sector social feren que DASC es convertís en un punt de trobada de treballadors de l'àmbit social preocupats per les seves condicions i per l' impacte en la població de mesures antisocials. Unitat i transversalitat per aglutinar al sector social. Es reuneixen cada 15 dies en un centre cívic del barri de Sants, ho fan mitjançant una assemblea oberta. Fins al moment han participat en les grans mobilitzacions ciutadanes, entenent que la nostra lluita està emmarcada en un conflicte més ampli,Vàrem explicar els orígens de PROSOCIAL, la seva conversió en associació, les raons, la nostra organització en

1) Notícies i novetats • Visita de Prosocial a Dasc (defensem l'acció

social i comunitària) a Barcelona • Participació de Prosocial a la manifestació de

la Cimera Social • Comunicat del tancament d’Alas

2) Articles d’opinió

• La moralitat d’una acció. Gori Estarellas • Estudi de la situació dels serveis social a la

part forana. Comissió de dades

3) Entrevista • Entrevista a Lorena Herrero. Coordinadora del

Programa d'Informació, Orientació i Acompanyament per a la Inserció Sociolaboral de la Població Penitenciària del GREC

comissions, la nostra política d'aliances i quines són en aquest moment les nostres prioritats. No podem fer més que agrair la rebuda i hospitalitat. En aquest moment estan realitzant un mapa dels sectors afectats, per valorar l' impacte de les retallades. Els elements que els interessen són: quines empreses acomiaden, quines empreses paguen malament, processos de privatització entre altres. DASC a la tardor s'ha proposat realitzar una jornada de reflexió per tal de clarificar objectius i estratègies de cara la curs vinent. Què hem acordat? Informar-nos mútuament de les nostres accions, mantenir un contacte permanent. Participar a les futures jornades de reflexió de les dues entitats. Contactar amb les "mareas naranjas" d'Aragó, Madrid i Andalusia. Aquesta és el primer contacte dels molts que haurem de fer per tal de que cresqui la lluita.

MANIFESTACIÓ DE LA CIMERA SOCIAL El passat dissabte 15 de setembre Prosocial participà de forma activa en la manifestació convocada per la Cimera Social de les Illes Balears, unint la veu de la nostra comunitat a les manifestacions d’arreu del país, contra les retallades. La Cimera Social de les Illes Balears aglutina una quarantena d’entitats entre sindicats, associacions i organitzacions de la societat civils. Sota el lema “Volen arruïnar el país. Per a la defensa del futur” es volia posar de manifest el desacord davant les contínues, i cada cop més preocupants, retallades realitzades pels nostres governants, que afecten directament als serveis més necessaris per als ciutadans. De forma conjunta, Prosocial, el Col·legi Oficial d’Educadors i Educadores de les Illes Baleras(CEESIB) i el Col·legi Oficial de Treballadors i Treballadores Socials ens varem unir a la manifestació afegint-nos a la convocatòria a nivell nacional de la Marea Taronja, que convidava als professionals dels serveis socials a vestir d’aquest color, per identificar-nos i denunciar les retallades en el nostre sector. Reclamam una compromís real dels governants per defensar els serveis per als que més ho necessiten. Sota el lema de la pancarta: “ – serveis socials, + desigualtat”, els integrants de la Marea Taronja avançàrem de forma conjunta amb la resta de ciutadans, per reclamar entre tots el final d’aquestes retallades injustes, sense sentit, que l’únic que fan és perjudicar als més afectats per la crisi.

COMUNICADO OFICIAL DE LA SITUACIÓN ACTUAL DE ALAS (10-AGOSTO-2012)

Debido a la coyuntura económica actual, el retraso en los pagos de las subvenciones por parte de la CC.AA Illes Balears y la falta de liquidez, la Asociación de Lucha Antisida de las Islas Baleares (ALAS), se ha visto obligada a paralizar sus servicios y programas en funcionamiento. La entidad ha ido realizando ajustes en infraestructura, en equipo humano y de servicios a lo largo de todo el ejercicio 2011 y en el primer semestre del 2012, aunando esfuerzos por mantener la atención directa a la persona que vive con VIH/SIDA, así como a toda la población general.

Sin embargo, estos esfuerzos han resultado insuficientes y la actual situación de la asociación no ha permitido el mantenimiento de los servicios más fundamentales. Es más, se ha tenido que prescindir completamente de todos los profesionales que trabajaban en ALAS y cambiarse a un local aún más económico para no continuar acumulando más deuda de la ya existente.

La situación actual de ALAS es la siguiente:

• Nueva dirección: C/ General Riera, Nº 3, 2º-A

• Teléfono de contacto: 680 73 03 03

• Mail: alas@alas-baleares.com

Se está trabajando para que a partir de septiembre se puedan poner en marcha algunos servicios, con un horario de atención establecido. Hasta el momento, se responderán consultas de información vía mail y/o teléfono. Rogamos utilizar estas vías para contactar con ALAS.

En breve, podremos comunicar qué servicios estarán disponibles en la nueva sede, entre ellos retomar la realización de pruebas rápidas de detección de VIH, primeras acogidas, atención psicológica y reparto de material preventivo.

Cabe recordar que, según datos epidemiológicos de la Conselleria de Salud, Familia y Bienestar Social del Govern Balear, la tasa de SIDA en las Islas Baleares es de 28 casos por millón de habitantes, situando al archipiélago con la segunda mayor tasa del país, sólo superada por la de la Comunidad de Madrid. Además, durante el pasado año se diagnosticaron 149 nuevas infecciones por VIH en las islas, manteniendo una tasa de 134,7 casos por millón de habitantes, la más alta del país.

Estando en un momento histórico de crisis, desde ALAS valoramos que también hace falta una reflexión ante la respuesta al VIH. Las organizaciones no lucrativas que trabajamos en tema VIH, nos hemos caracterizado durante todo este tiempo por ser un movimiento organizado, con años de experiencia y con importantes logros conseguidos. Hasta ahora, hemos sido parte de la solución y, pese a las adversas condiciones, vamos a seguir asumiendo nuestro compromiso por continuar trabajando en mejorar la calidad de vida de las personas que viven con VIH.

En último lugar, sirva la presente comunicación para agradecer los numerosos apoyos recibidos a lo largo de estos últimos meses por parte de compañeros/as, voluntarios, profesionales y entidades. Especial mención a los profesionales con los que ha contado ALAS en sus años de historia y que, en no pocas ocasiones, han soportado estoicamente los vaivenes de tiempos inestables y de cambios, sostenido la entidad con profesionalidad y sin descuidar la calidad de los servicios prestados. Así mismo, la aportación del voluntariado en términos de esfuerzo e ilusión ha sido, y sigue siendo, encomiable. Joan Lluis Llull Sarralde. Presidente de ALAS

2- ARTICLES D’OPINIÓ

GORI ESTARELLAS. LA MORALITAT D’UNA ACCIÓ

Aquest estiu Sánchez Gordillo i altres sindicalistes andalusos han protagonitzat una acció cridanera i de molt rebombori mediàtic. Em refereixo a l’”assalt” d’un supermercat, d’ on se’n dugueren queviures. Ha estat una acció molt polèmica. Fins i tot intel·lectuals, diguem-ne d’esquerres, l’han criticada. I els seus arguments han estat de caire moral. El que s’ha afirmat per rebutjar l’acció: “El

fi no justifica els mitjans”. Aquesta màxima kantiana ha estat invocada per criticar i des legitimar de forma contundent l’acció de Sánchez Gordillo i els seus companys. Personalment estic d’acord amb aquest axioma moral. Per la seva universalitat, claredat i pel seu caràcter pràctic. Vol dir això que pensi que l’acció de Sánchez Gordillo i els seus companys és moralment repudiable? No, no ho pens. Ho seria si parléssim d’un furt o un robatori. No és el cas. S’ha presentat com una acció simbòlica, pretensió de la qual era posar sobre la taula una realitat sovint amagada: hi ha molta gent que passa gana. No veig que els mateixos que han estat tant contundents i cridaners amb l’acció de Gordillo, ho siguin amb un fet de primer ordre que clama a la consciència moral de tots i totes: la situació d’aquell que tenen autèntiques dificultats per menjar adequadament. Apliquem, idò, l’axioma de Kant a aquesta realitat. Com ens hi situam? Quins “mitjans” usam per acarar-la? Són moralment bons o més aviat repudiables? O, si més no, dubtosos? Sovint davant la situació dels que no tenen

el mínim per viure dignament, el que fem és aclucar els ulls. Mirar cap a una altra banda; desconèixer o bé negar la realitat és un mode de procedir que es jutja per si mateix. Més dubtosa és la moralitat d’aquell (subjecte o institució) que malaveja pal·liar la situació donant el que “sobra”, tot articulant sistemes (banc d’aliments; repartiment d’aliments a parròquies i altres organitzacions, etc.) per donar menjar a qui ho necessita (sovint el que no ens fa falta, el que ha caducat, inclòs amb el segell de la Unió Europea). Per una banda, pal·lia momentàniament una situació d’emergència, la qual cosa convindrem que és quelcom positiu; per altra, no toca la cosa: demà la situació continuarà igual. El que la màxima kantiana hauria de jutjar de forma implacable és l’arrel de la cosa: uns ho passen malament perquè un altres tenen més del que necessiten. El sistema que permet, afavoreix i justifica les desigualats és moralment reprovable. I quan aquest sistema queda legitimitat, fins i tot constitucionalment, com és el cas de l’estat espanyol, encara més. Recorda-m’ho: fa un any es modificà la Constitució per tal de posar un sostre al dèficit, la qual cosa fa que es doni prioritat al pagament del deute, a fi i efecte de mantenir o minvar el dèficit, a costa d’impedir atendre les necessitats (alimentació, sanitàries, etc.) de la població més empobrida. Per què no s’alcen veus amb la mateixa cridòria que l’emprada per criticar i desligitimar l’acció dels sindicalistes andalusos?

ESTUDI DE LA SITUACIÓ DELS SERVEIS SOCIALS A LA PART FORANA. COMISSIÓ DE DADES

Des de la Comissió de Recollida de Dades i Denúncia hem fet algunes entrevistes a professionals varis de la part forana i n’ hem extret algunes dades i conclusions que consoliden la nostra hipòtesi inicial. En Serveis Socials, quan la demanda creix, la oferta baixa, tot el contrari de la lògica, no és vera? Tots els entrevistats coincideixen que hi ha un nombre molt major de persones que acudeixen als Serveis Socials, persones en situació de vulnerabilitat i persones que fins ara consideràvem normalitzades, però que per causes exclusivament econòmiques necessiten dels recursos de la comunitat. Uns recursos cada pic més escassos o inexistents. Quan més els necessitem, ens el neguen. En els millors dels casos, trobam els mateixos professionals que hi havia als serveis socials, però aquests no disposen de les mateixes eines per oferir als ciutadans. Desapareixen, entre d’altres: - Servei socioeducatiu de medi obert. - RMI. Minva la partida, augmenta la demanda, manco espais de formació. - Partides pressupostàries per ajudes no tècniques. Ajuts d’urgència social del Govern Balear i Pla Municipal de Serveis Socials de l'IMAS, com també les de la pròpia corporació per famílies amb menors en situació de risc i ajuts d'urgent i greu necessitat. - Atenció jurídica com el punt d'informació

jurídica itinerant de l'Ibdona, oficina d'ajuda a víctimes del delicte de Manacor. - Serveis d’orientació laboral, tant de sindicats com del SOIB , així com cursos de formació ocupacional. GOL (servei d'acompanyament), Oloas, El SOLSUD. - Mediació intercultural. - Es preveu pel curs escolar 2012-2013 no comptar amb els PISE. - Convocatòria d'ajuts de llibres i material escolar per a l'educació obligatòria pel 2012-2013. - PAS (Punt assessorament en salut) i privació a la salut pública a alguns col·lectius. - No substitució dels professionals que es jubilen. - INFOJOVE. - Modificació dels barems de la valoració del Grau i nivell del reconeixement de dependència i del sistema de prestacions. Així com també retràs en la aplicació del Pla Individual d'Atenció de la Dependència. - Menor dedicació de les treballadores familiars. Tot això, entre d’altres coses, suposa un augment de les situacions d’angoixa, ansietat i estats depressius, conflictes i tensió en els nuclis familiars, que s’han de redistribuir, augment de fenòmens socials com la xenofòbia, descontent de la població... Si en vols saber més... (i aquí l’enllaç pel document, no?)

3- ENTREVISTA

ENTREVISTA A LORENA HERRERO. COORDINADORA DEL PROGRAMA D’INFORMACIÓ, ORIENTACIÓ I ACOMPANYAMENT PER A LA INSERCIÓ SOCIOLABORAL DE LA POBLACIÓ PENITENCIÀRIA DEL GREC Vos oferim un extracte de l'entrevista realitzada a Lorena Herrero fa un temps, per continuar amb l'objectiu de donar a conèixer les diferents mirades de persones relacionades amb el sector social. Lorena Herrero és diplomada en Treball Social per la UIB. Ha estat Educadora i actualment és coordinadora del Programa d'Informació, Orientació i Acompanyament per a la Inserció Sociolaboral de la Població Penitenciària del GREC des de 2002. Quines són les claus per realitzar una

bona inserció social d'un reclús? Suposo que les mateixes que per a la inserció social de qualsevol persona: Contemplar aquesta inserció d'una manera integral i entendre la persona i el seu procés de la mateixa manera, construint un procés personalitzat. Es tracta d'acompanyar-lo en el procés de "tornada" des d'una relació d'ajuda, un vincle educatiu, on la persona manté el protagonisme i els objectius són compartits i adaptats a la seva realitat. Donar-li opcions per millorar el seu perfil (formació, pràctiques, capacitació laboral, etc.), Tractar problemàtiques afegides, orientar-lo en l'ús de recursos comunitaris, etc. Jo crec que en el fons, es tracta que la persona trobi alguna cosa pel que li valgui la pena "lluitar" i eines amb les que pugui seguir lluitant: objectius realistes, opcions laborals, xarxa social de suport, necessitats bàsiques cobertes, orientació , confiança ... Tenir la possibilitat. Amb quines dificultats us topeu normalment en el treball amb els reclusos? -La supremacia del control sobre el tractament en el sistema penitenciari (encara que això ha anat millorant, forma part de la pròpia estructura penitenciària) -La manca de recursos de tractament (psicològic, social, mèdic ...) -Etiquetatge social negatiu. El col · lectiu penitenciari carrega amb molts prejudicis i no genera solidaritat social com altres. -Els efectes de la presonització.

-Manca de necessitats bàsiques cobertes. -Addiccions. -Manca de xarxa social, de suport. -Baix nivell formatiu-laboral. -I de manera general a qualsevol tipus d'intervenció social i / o laboral: La situació socioeconòmica actual i concretament del mercat laboral Com es poden solucionar? No es com es poden resoldre, però sé que solucionar algunes implicaria un canvi molt important, que ens sobrepassa, començant per la pròpia concepció del sistema penitenciari. I també es el que des del nostre programa (i altres programes i persones que treballen per aconseguir la re-inserció social d'aquestes persones), intentem fer per superar-les: -Una atenció integral a la persona des de l'acompanyament i la relació d'ajuda, respectant i entenent el procés de cada persona, orientant i oferint alternatives de capacitació (accions formatives ...). -Un treball en xarxa amb els recursos comunitaris normalitzats i específics. -Una relació de col · laboració-mediació amb la institució penitenciària que es manté i millora en el temps amb objectius tractamentals. -Una acció comunitària a petita escala, per exemple mitjançant la intervenció amb el sector empresarial o l'administració pública.

Quines són les principals contradiccions

que veus en el sistema penitenciari i la

societat a l'hora de reinserir un exreclús? La principal contradicció és l'aïllament social que suposa un mitjà que, en funció del seu objectiu de reinserció, hauria d'anar precisament orientat cap a l'entorn comunitari. L'entorn penitenciari contradiu la finalitat de reinserció: s'aïlla a la persona i la hi s'insereix en un mitjà contrari al procés de socialització "desitjat", tal com explica Valverde en els seus llibres. La persona que ingressa a la presó durant un temps perllongat s'adapta a un nou context social amb normes i valors propis. Per adaptar la persona ha d'assumir uns valors "antisocials" que s'afegeixen a les dificultats que pogués tenir prèviament a l' entrada. És l'agreujament d'un procés de desadaptació social des de la perspectiva comunitària, que es relaciona en part amb el que coneixem com a efectes de la presonització. El sistema penitenciari pot ser educatiu pel que fa a la parada que suposa i pot donar lloc a un "adonar-se", a l'obligació de plantar cara als problemes ... però falla quant a la resposta que es dóna a aquesta oportunitat de canvi: es prioritza el control sobre els recursos tractamentals. L'acció de professionals que segueixen creient que és obligat dotar d'un sentit educatiu-tractamental a aquest sistema (ja siguin de dins o fora) i per sobre de tot, la necessitat-desig de canvi de les persones que estan a la presó i que mantenen malgrat totes les dificultats que han d'afrontar, aconsegueixen que en aquest mitjà puguem viure autèntics processos de canvi i de re-inserció social. Quines són les principals falses creences

amb les que et trobes? Tant en la comunitat com en els propis reclusos A la comunitat: - L'etiquetatge social: la perillositat dels presos, la manca de valors en aquesta població, la manca de desig de canvi, la intenció permanent d'engany ... -La bona vida que aparentment suposa la presó i l'escàs càstig que comporten els delictes més comuns (...)

Per part dels presos: que tots els professionals són "iguals", que no necessiten de ningú ni res per canviar, la manca de confiança en la possibilitat de rebre ajuda o ser escoltats sense ser jutjats ... Les drogodependències tenen una incidència significativa en la població penitenciària? En quin grau? En la meva experiència he vist que la major part dels delictes estan relacionats d'una o altra manera amb les drogues: ja sigui pel seu abús, la seva capacitat addictiva o pel negoci que pot suposar el trànsit a diferent escala. De fet, quan vaig fer l'estudi a les presons basques vaig aprendre que entre un 70 i un 80% dels delictes estan relacionats amb les drogues i més del 50% dels interns a Espanya tenien problemes d'abús. Així, les addiccions o l'abús de substàncies solen aparèixer en les memòries del Servei on treball com una de les dificultats recurrents que ens trobem a l'hora de poder treballar cap als objectius d'inserció. A més d'això, em sembla important que el grau d'incidència no només s'ha de definir pel nombre d'afectats, sinó pel que afegeix la seva situació penitenciària ja que, a més de les conseqüències que té aquest problemàtica per a qualsevol persona, en el cas concret de els reclusos, s'afegeixen les limitacions tractamentals i complicacions que pot suposar el medi carcerari: manca de recursos, de xarxa social, d'entorn normalitzat, de llibertat ... Calen més recursos per al tractament de

les drogodependències? A Mallorca els recursos tractamentals són limitats pel que fa a diversitat i capacitat d'atenció. Per al tractament d'addiccions és fonamental poder oferir a la persona que es planteja un canvi, un tipus de tractament d'acord a les necessitats i característiques específiques de cada persona i cada procés. No només es tracta que hi hagi una comunitat terapèutica, sinó que el tipus de tractament d'una comunitat a una altra pugui ser des d'un paradigma tractamental diferent (humanista, psicoanalític ...).

Des d'un punt de vista motivacional, que ell mateix pugui protagonitzar l'elecció d'aquest tractament és ja una ajuda per seguir endavant. De la mateixa manera que el sentir-se "atès" durant el tractament ajuda a mantenir aquesta motivació. A Mallorca, els mitjans per atendre els demandants de tractament em semblen molt limitats (malgrat l'intens treball dels professionals que treballen en aquest àmbit) i els tipus i paradigma dels tractaments també. Sense oblidar les dificultats d'atenció dels casos més complexos en els que s'afegeixen problemes de salut mental (patologia dual), casos de desprotecció de menors, necessitats bàsiques no cobertes ... Generant la manca d'un referent tractamental clar, intervencions inconnexes, etc. Per tant, sí que crec que fan falta més recursos que permetin el tractament de les addiccions des de totes les dimensions

(mèdic, psicològic i social), en totes les seves peculiaritats (personalització del tractament) i en tota la seva necessitat de referent i atenció ( mitjans humans i materials adequats a la demanda ia la complexitat dels casos, coordinació ...). Alguns exemples de mancances són per exemple més pisos de reinserció per a persones que surten d'algun tipus de tractament com ara una comunitat o un mòdul terapèutic, de centres de dia per preparar les persones a un procés de deshabituació ... Què és el que més t'agrada i el que menys

del teu treball? El que més: les persones amb les que treballo i tenir l'oportunitat de facilitar una millora en la vida d' algú El que menys: la part més burocràtica ... entre altres coses, justificar amb certs nombres alguna cosa que va molt més enllà.

mailto:professionalsabmitsocial@gmail.com Twitter: @assocprosocial

Facebook: Grupo de profesionales del ámbito social Bloc: http://grupdeprofessionalsambitsocial.blogspot.com.es/