El Butlletí. Número 41. Edició de Primavera. Abril 1998PO Box 91142, Los Angeles, CA 90009. Tel (310) 640 88 47. Email 105333.325@compuserve.comB

UTLLETÍ

Paraules del President (1)Casal (2-3)Noticies (4)Miscel.lania(5)Història de Catalunya-Califòrnia: Eusebi J. Molera (6) Reflexions sobre la Guerra Civil d’Espanya (7)Entrevista al soci desconegut (8-9)Viatges d’aquí i d’allà: Vic, una visita a la capital d’Osona (10) Page: una visita al Lake Powell, Arizona (11)La veu de l’Anselm(12)

Words from the president:

I just came back from Catalonia, after makinga quick trip to visit my mom and relatives inSanta Coloma de Queralt, where my fathercomes from. A sleepy village is turning into athriving community. New industries are mov-ing in and some are originated in the area byenterprising personnel. This seems to reflectthe entrepreneurial spirit of Catalans.

Going through Barcelona, you see activityeverywhere. Things run on time and run well.Viewing the economic activity from “EXPORTTODAY, The Global Business and TechnologyMagazine” reads as follows: “Catalonia maybe one of the more industrialized regions inEurope; yet, it is one of the least expensive.”“Catalonia is the driving force behind Spain’sstrong economy. Alone, the region takes in24% of Spain’s total foreign direct investment.”

“Catalonia, for its part boasts 124,000 studentsenrolled at polytechnical universities studyingsuch subjects as law, economics, engineering,medicine, pharmacy, and applied sciences.Another 140,000 students are enrolled at vo-cational training centers.” This education willflourish and create better jobs for Catalans andpromote greater growth and a higher standardof living. We all should be proud of our roots,courage, energy, and discipline, and we shouldalways welcome the students that come herethat hopefully, in time, will do like their pre-decessors, Jordi Quintana and Miguel Huguet,who now hold positions of high responsibilityin their respective endeavors in Barcelona.

Peter J. Balsells

Paraules del president:

Tot just he tornat de Catalunya., on he fet unabreu visita a la meva mare i parents a SantaColoma de Queralt, d’on era el meu pare. Unpoble abans sense gaire activitat s’estàconvertint en una comunitat pròspera . Novesindústries arriben i d’altres són creades a l’àreaper gent emprenedora. Això sembla reflectirl’esperit empresarial català.

Recorrent Barcelona es veu activitat a tot arreu.Les coses es fan a temps i es fan be. A la revista“EXPORT TODAY, The Global Business andTechnology Magazine” es pot llegir sobrel’activitat econòmica de Catalunya “Catalunyaés una de les regions més industrialitzadesd’Europa, tot i això es una de les menys cares”.“Catalunya és el motor de la forta economiaespanyola. Només aquest àrea rep un 24% dela inversió directa estrangera a Espanya”.

“Catalunya, per la seva banda, compta amb124.000 estudiants al sistema universitaricursant matèries com dret, econòmiques,enginyeria, medicina, farmàcia i ciènciesaplicades; 140.000 més estudien als centres deformació professional”. Aquesta educaciódonarà els seus fruits i servirà per crear millorsllocs de treball pels catalans promovent elcreixement i elevant la qualitat de vida. Totsnosaltres hauríem d’estar orgullosos de lesnostres arrels, del coratge, l’energia i disciplinaque ens caracteritzen, i sempre hauríem d’estardisposats a acollir els estudiants que venen aquí,que esperem que amb el temps segueixin elspassos dels seus predecessors, en Jordi Quintanai en Miguel Huguet, que ara ocupen càrrecsd’alta responsabilitat a les seves respectivesempreses a Barcelona.

Peter J. Balsells

1

INDEX

CASAL DELS CATALANS DE CALIFORNIA

Casal

Reunió del Consell

La tarda del 22 de febrer es va celebrar una reunió ordinàriadel consell a casa del Pere Balsells de Newport Coast. Ala reunió hi van assistir tots els membres del consell menysla Montse Jason, que s’havia excusat. A més assistirenmembres del grup dansaire i becaris del Balsells Fellow-ship: José Miguel Pulido, Paco Dekker, Alba Pérez i FerranNegre.

L’ordre del dia fou· Correspondència· Nous socis· Estat de comptes· Sol·licituds· Pròxim Aplec

Correspondència

(Veure taula a pàgina 3)

Nous socis

El consell va aprovar l’alta dels següents nous socis:Roger BalartAnselm BossacomaJesús CavalMercè Miquel MoseneRoser PujadesElisa RoperoSergi Sagas

Estat de Comptes

El secretari ha informat sobre els comptes del Casal aHawthorne Savings and Loan i Califòrnia Federal Bank.Va donar a firmar un full que autoritzava a Joan Bertran,actual tresorer, a treure fons de California Federal amb lasignatura del president o secretari. Al compte de Hawthorneel tresorer ja està reconegut.Acció: Secretari, trametre noves signatures a CaliforniaFederal.

El secretari va informar que 73 dels socis d’alta del Casalen el 97 han renovat la quota.

El tresorer va presentar un resum de les despeses i ingressosal compte corrent del Casal de Bank of America de 1997.

2

Hi van haver $7170 d’entrada i $5627 de sortida.Acció: Tresorer, integrar despeses i ingressos del CompteFellowship de B of A a l’estat de comptes de 1997.

Aplec de Primavera

El secretari informa que el Joan Corominas ha rebutautorització perquè el Casal celebri l’aplec el 26 d’abril de1998.

Assignació de responsabilitat de cuinar paella a l’Aplec aJosé Miguel Pulido amb l’ajuda dels estudiants becaris.

Més Correspondència

· Programa per a joves del Casal a Catalunya

Hem rebut una carta del director general de Relacions Exte-riors de la Generalitat, Joaquim Llimona, per informar-nossobre el Programa Catalunya ’98 per a joves de casalscatalans. El programa és ben interessant. Es una invitacióinternacional per a joves de 18 a 30 anys, membres de casals,per a reunir-se durant tot el mes de juliol a Catalunya perajudar a organitzar activitats per la AIJOCC (l’AssociacióInternacional de Joves de Casals Catalans). Tant l’estada aCatalunya, com totes les activitats aniran a càrrec de laDirecció General de Relacions Exteriors. Cal tenir encompte, però, que les despeses de viatge fins a Catalunyaaniran a càrrec dels participants. Durant la primera setmanade l’estada s’organitzaran visites a museus, pobles d’interès,monestirs, etc. per ajudar a tenir un coneixement més amplide Catalunya. Entre el 13 i el 25 es farà una ruta pels Pirineus,a peu, no massa difícil, amb jornades de 3 ó 4 hores decamí, amb una estada al Parc Natural dels Aiguamolls del’Empordà. Els últims cinc dies seran jornades de treballper estudiar futures activitats de l’AIJOCC.

Els joves del Casal interessats a participar cal que es posinen contacte amb el secretari Pere Garriga (310 640 8847), ola vocal de relacions publiques Carme Roig (310 374 4952)abans del 15 de maig.

· Vídeo sobre Carles Riba

La Generalitat ens ha fet arribar un documental sobre elpoeta i crític literari català Carles Riba (1893-1959). Unescriptor, de riquíssima personalitat i sensibilitat aguda queha aportat a la literatura catalana rigor, passió i lucidesa. Enel documental, en vídeo, coneixem la seva vida i activitats

Casal

3

C orrespondènc ia

P roced èn c ia A ssu m p te A cc ió

P ep C am psG enera l i ta t021298

D ia M und ia l de l L l ib reC om anda de C arte l ls

C asa l es posa rà en de ca rte l ls. F a rà com

Joaqu im L lim onaG enera l i ta t020298

Serve i d ’O b jec to rs deC onsc iènc ia a C asa ls

R e fusa r

Joaqu im L lim onaG enera l i ta t103097

N ou de lega t de cen tres icasa ls: X av ie r A rm angué

T ram etre sa lu tac ion

A C C A T D ivu lgac ió de C a ta lunyape r l ’any 2000

C asa l es posa rà en c

C onse ll deC om un ita tsC a ta lanes (C C C )011698

In fo rm ac ió sob re m a tè riatrac tada

C ap

D av id C ardusA IC S120697

In fo rm ac ió sob re reun ióde l C C C

S a lu tac ió i g ràc ies

Joan C o rom inas011098

F a lta de re fe rènc ia a lbu tl le tí pe r la m o rt desoc is.

P rend re no ta d ’aque

Susan C onno lly So l·l ic ita l l ib res en ca ta là F e r p réstec de l l ib reX av ie r T ude laF IE C012098

A ssem b lea P aga r quo ta ($60 , 5com p te de F IE C d ’A

T . A nd rew ,H isto rica l S oc ie ty

G ràc ies pe r dona tiu C ap

M .D .de C ospeda lE m ba . d ’E spanya022698

N ova t i tu la r.B u tl le tí d ’assum p tessoc ia ls

C ap

B aró T rique llA nd rés T opac io

In fo rm ac ió sob reM onum en t a G aspa r dePo rto là

C ap

F .d e P . S o le r010298

O fe rta G u ita rr ista . G ira aC a lifò rn ia N ovem bre iD esem bre 1998

In fo rm ar a l S r. S o letres rec ita ls a C a lifò

de servei a Catalunya i a la seva cultura. Els que estiguininteressats en veure aquest interessant vídeo cal ques’adrecin a en Joan Comelles (310 641 0467).

· La Sardana que envolta el mon

En Josep Viñas, de Melbourne, ha informat al JoanComellas, director del Grup Dansaire del Casal, que laFundació de la Sardana es proposa fer “la sardana queenvolta al món”, una sardana que es farà simultàniamenta diferents llocs del món, a les ciutats respectives de lagent que té una vinculació amb la sardana, l’any vinent.Es tracta de donar un impuls a la divulgació de la nostradansa nacional i fer que la premsa en parli. Els lectors delbutlletí recordaran que la Fundació de la Sardana vapresentar als Jocs Olímpics d’Atlanta una ballada desardanes amb la participació de joves d’arreu del món. Elnostre Casal va tenir l’honor de ser-hi representat amb la

Laura Andreu i en Joan Colillas. La sardana que envolta elmón sembla una gran idea i serà qüestió de pensar quinaseria la millor manera de presentar-la a Califòrnia. Dirigiules vostres propostes al Joan Comellas.

· Beques

El cònsol d’Espanya a Los Angeles, Herminio MoralesFernández, ens fa saber que la Consejeria Laboral y deAsuntos Sociales de l’ambaixada d’Espanya a Washingtonpromou una sèrie de beques i ajudes econòmiques per a emi-grants, cònjuges i fills d’emigrants espanyols. Exemples: lesbeca Reina Sofia per a estudiants (caduca el 15 de maig),ajudes per a colònies de vacances (caduca el 15 de maig),ajudes de promoció social. Cal fer les sol·licituds dirigint-sedirectament al consolat (213 938 0158).

Pere Garriga

4

Notícies

Taula rodona

L’any 1898, data de la pèrdua de Cuba, l’última colòniade la corona espanyola en territori americà, després dela guerra entre Espanya i els Estats Units, sempre haestat analitzat com la culminació de la decadència del’imperi colonial espanyol.

Les taules rodones que el Centro Español de Recursosha anat presentant, sota la direcció del Dr. Araluce, hanvist aquesta data des d’una altra perspectiva, la delrenaixement de les cultures minoritàries que tantranscendents serien per a la configuració de l’Espanyamoderna. El Centre havia dedicat abans una sessió aGalícia, una altra al País Basc i el passat dia 24, aprofitantla diada de Sant Jordi, es va fer la sessió dedicada aCatalunya.

Sota el títol “Cataluña a finales del siglo XIX”, es vanpresentar les següents ponències:

· “Catalan up to the turn of the century - an over-view”, Peter Garriga, enginyer.

· “Nuevo impulso para ‘La Renaixença’: Crisis del98", Montse Reguant, professora UCLA.

· “La Generación del 98 i el Modernismo enCataluña”, Juan Corominas, professor, DominguezHills, CSU.

· “Arquitecture and urbanism at the end of the 19thcentury”, Roberto Moreno, arquitecte.

La sessió es va tancar amb un repertori de músicacatalana de finals de segle, a càrrec de Maria Candelas(Master in Music USC), i amb unes tapes amenitzadesper la mostra del documental “Catalonia today”, deCristina Rodriguez (Master in Broadcast andJournalism USC).

Un jardí a Laguna inspirat en els PirineusCatalans

La Rosaura Montagut Ulvestad que és sòcia del Casaldes de la seva fundació ens diu que la revista PETTERSHOMES AND GARDENS va fotografiar i filmar el seujardí i que està previst de sortir a la televisió americanaels dies 18 o 19 de juliol. La Rosaura ens diu que lesseves flors preferides són les dàlies i que la dèria de serjardinera li ve des que era molt petita i ajudava a la seva

mare i àvia a tenir cura del jardí que tenien al BalneariMontagut de l’aigua de Ribes (propietat de la famíliaMontagut). Tot i que ella és nascuda a Barcelona diu que elsPirineus li tenen el cor robat des de que era molt petita doncshi anava sovint amb la família, especialment a l’estiu. El jardíde la Rosaura no és la primera vegada ha sigut visitat per lapremsa. Fa un temps, el diari L.A. Times també el va visitar iva ser fotografiat per Melba Levick coneguda per més de 20llibres que ha publicat sobre el modernisme a Barcelona.També l’any passat el Garden Club de Laguna Beach el vanomenar el jardí més bonic de Laguna Beach. Felicitats i quela inspiració dels Pirineus segueixi fent que siguis la millorjardinera a Califòrnia.

Català amb empenta

En Ramon Pajares, de 62 anys, que als 15 anys era un marmitóal Ritz de Barcelona, després d’un llarg periple pels hotelsd’Europa és ara gerent-director del Savoy Group de Londres,que inclou a més del Savoy Hotel, Claridge’s, el Berkeley i elConnaught a Londres, el Lygon Arms a Worcestershire. Elconjunt està avaluat en prop de 900 milions de dòlars. Una nital Savoy de Londres costa com uns 450 dòlars

Barça Campió

Faltant 4 partits per a acabar la Lliga, el FC Barcelona,guanyant al Saragossa per 1-0 el 18 d’abril, es proclamàcampió de la temporada. Això és un bon auguri pel Centenaridel Barça el 1999. Força Barça!!!

Miscel·lània

5

Grup Dansaire Catalunya

El Grup Dansaire Catalunya celebra el seu tercer aniversariaquest mes d’abril. La dedicació tan gran del director JoanComellas i del grup ha fet que durant aquests tres anys elgrup hagi fet un total de 33 actuacions a diferents indrets deCalifòrnia: entitats culturals, museus, universitats, casalsd’Espanya, festes particulars, etc. La primera actuació vaser a Santa Barbara i el dissabte dia 18 hi va tornar a actuar,aquesta vegada com a part dels actes de celebració de“Presidio Day”. També el mes de març va actuar a la “PlacitaOlvera” a la celebració d’una festa espanyola. La properaactuació serà el dia 26 d’abril a l’aplec de Primavera delCasal. Felicitats Grup Dansaire i gràcies per continuarpromovent la cultura catalana arreu de Califòrnia.

Josep Carreras

Al tenor Josep Carreras, que deixà ciències químiquesdesprés de dos anys d’estudis a la Universitat de Barcelonaper a guanyar-se la vida cantant, li ha estat conferit eldoctorat honorari per la Universitat Quimico-TecnicaMendeleyev de Moscou. Això fou en mèrit de la sevacontribució fundant la International Foundation for the Pre-vention of Leukemia, on els químics han desenvolupat novessubstàncies per combatre aquesta malaltia.

Nou becari, nou coeditor.

En Ferran Negre s’ha afegit al grup d’afortunats becarisBalsells, amb la qual cosa som tres els becaris en actiu.D’aquesta manera també ha crescut l’equip editor d’aquestbutlletí. Les seves col·laboracions ja es poden apreciar enaquest número. Benvingut Ferran.

LA RECEPTA: Pastís de Quallada

Aquesta dolça recepta ens ha arribat des de l’Alt Aragó,terra amb gran tradició de dolços i postres.Ingredients: (mida familiar)

20-25 galetes maria2-3 cullerades de mantega2 llimones1/2 litre de llet1/2 litre de nata líquida2 sobres per fer quallada3-4 cullerades de sucre

Preparació:

Per fer la base del pastís, es desfan les galetes i se’lsafegeixen un parell o tres de cullerades de mantega desfeta“al baño maria” i el suc de dues llimones. Amb això ensha de quedar una pasta més aviat sòlida, que estendrem enel fons del motlle on farem el pastís. Ens ha de quedar unfons d’un gruix d’aproximadament mig centímetre, encaraque això pot variar segons el/la cuiner/a, i és millor que lapasta estigui ben compactada. El motlle es pot cobrir ambpaper d’alumini, perquè resulti més senzill extreure elpastís.

Un cop preparada la base del pastís, posem a bullir dosgots de llet (en reservem una mica fora del foc per desferels pols de quallada) amb sucre, 3 o 4 cullerades. Això potvariar depenent de com de dolços us agradin els postres;tradicionalment a l’Alt Aragó els pastissos no es fan moltdolços, de manera que es puguin tastar millor els ingredi-ents. Al mateix temps que la llet s’escalfa, desfem en ungot amb la resta de llet els dos sobres de quallada. Quan lallet bull, s’afegeix la qualla a poc a poc, remenant senseparar fins que torna a bullir. Aleshores ho traiem del focsense deixar de remenar-ho, durant un parell de minuts, idesprés es torna a posar al foc fins que bull una altra vegada.Apaguem el foc i afegim el mig litre de nata líquida i homesclem bé. Abans que es refredi s’ha de bolcar en elmotlle, a poc a poc per no arrossegar la base del pastís. Uncop al motlle, es deixa refredar fins que se solidifica, sensemoure-ho gaire per no alterar el procés de solidificació.Es fica a la nevera, i en un parell d’hores està llest permenjar. Aquest pastís s’ha de tastar a poc a poc. La primeramossegada no impressiona gaire, però després d’un parello tres de cullerades no podreu deixar de menjar. Bon profit!!

Maribel Gracia

6

Història de Catalunya i Califòrnia

Volem dedicar aquest espai a un dels molts catalans quehan deixat la seva empremta a la història de Califòrnia.

Eusebi Molera i Bros va néixer a Vic un 13 de novembrede l’any 1846 o 1847. Els seus primers anys van transcórrera aquesta ciutat, on va cursar els estudis primaris. El seupare era general de l’exèrcit espanyol, i quan el seu fill liva dir que volia ser enginyer civil, el va enviar a Madridamb recomanacions per al General Prim, de qui era granamic. L’any 1863 va entrar a l’acadèmia d’EnginyersMilitars a Madrid i Guadalajara, on va cursar la carrerad’enginyer militar. Però la vocació d’Eusebi Molera noera l’exèrcit, i juntament amb el seu company d’estudisJoan Cebrian, varen decidir anar-se’n cap a Amèrica l’any1870. Encara que en un principi el seu pare s’oposava,finalment va accedir i va ajudar econòmicament al seu fill.

Els seus primers temps a Amèrica no van ser especialmentbons; van arribar a Nova York, on van passar un any sensetrobar una feina adequada. Degut a això van decidir marxarcap a l’interior del continent, fins arribar a Califòrnia.

L’any 1872 va aconseguir la seva primera feina comenginyer. Segons les seves pròpies paraules, recollides pelJoan Sunyol: “Vaig anar a veure al General d’enginyers,que tenia un nas imponent, enrogit pel whisky. Dubtà de lameva preparació, adoptà un gest olímpic, provocador.Resolt a tot, vaig dir-li: -En sé tant com vostè. -Ell alçà elbraç per contestar-me però va baixar-lo tot seguit, sospitoque els meus ulls el varen deturar, i, us asseguro, no erauna mirada de prec. Potser li va plaure la meva energia. Alcap d’una mica, per tota contesta, i esforçant-se a somriure,em va dir: -Em cal un dibuixant i no un enginyer.- Llavorsvaig demostrar-li que sabia dibuixar, i em va donar feina.”

A partir d’aquesta primera feina, ràpidament va prosperari passà al Departament de Millora de Ports i Rius, i méstard al de Fars. La seva carrera va ser brillant i ràpidamentva ser reconegut dins la societat de San Francisco. L’any1875 va contraure matrimoni amb Francesca G. AmeliaCooper, filla de John Rogers Cooper, terratinent deMonterrey, i d’Encarnacion Vallejo.

L’Eusebi es troba ara al cim de la seva carrera professionali és reconegut per les universitats i les entitats culturals.La seva carrera professional va ser molt diversa, incloentactivitats en enginyeria d’obres públiques,urbanisme,arquitectura, enginyeria mecànica i elèctrica, cartografiao mineria. A més es va interessar per matèries tan diverses

com arqueologia, història o ciències naturals.urbanisme,arquitectura, enginyeria mecànica i elèctrica,cartografia o mineria. A més es va interessar per matèriestan diverses com arqueologia, història o ciències naturals.

Dins de les seves contribucions a l’enginyeria civil podemdestacar la construcció dels fars i l’establiment del sistemade sirenes de seguretat a la costa del Pacífic, el traçat delscanals de Sacramento i Columbia, i el disseny del pontd’Oakland, inaugurat l’any 1936 després de la seva mort.

Construcció del Oakland Bridge, 1934

Com urbanista va destacar en el disseny d’obresd’infrastructura d’aigües a la ciutat de Mèxic (1881) i a SanFrancisco, on va formar part del comitè de reconstrucciódesprès del terratrèmol de 1906 i va ser regidor del’Ajuntament. Comptem amb el seu propi testimoni desprésdel terratrèmol: “La casa habitació per mi concebuda iconstruïda suportà la fúria del terratrèmol sense que s’hivegi ni una esquerda, i, per misericòrdia de Deu, l’incendis’aturà a una sola quadra de la nostra habitació, quan haviaconsumit centenars de quadres. Per sort, l’esperit d’aquestajove nació, està accentuat en aquesta encare més jovepoblació i s’està reedificant amb una rapidesa admirable.Mireu, jo tenia una casa a l’avinguda Van Ness, es cremà eldia 19 d’abril, a primers de maig havia llogat el solar.Literalment els mahons encare cremaven quan es netejà deruna, i avui hi ha una nova casa de dos pisos amb botigues abaix. Només he perdut un mes de lloguer.”

EUSEBI J. MOLERA

7

També va dedicar-se a enginyeria mecànica i elèctrica, ijuntament amb el seu amic Joan Cebrian patentà nombrososaparells, com sistemes d’il·luminació, una cambra fotogràficade butxaca, bombes d’extracció d’aigua, motors accionatsper fluids i sistemes de refrigeració.

Es pot dir que va ser un destacat mecenes de les arts i lesciències. Va formar part de nombrosos comitès, acadèmies isocietats, de les quals en destacarem algunes. Va formar partdel Comitè d’embelliment i recepcions públiques a San Fran-cisco, impulsant els actes de la celebració del 140e aniversaridel descobriment del port de San Francisco per Gaspar dePortolà, i l’anada de la Flota Americana a la badia. Va serpresident de l’Academy of Sciences of California i membrede la Sociedad Geográfica y Estadística de México, la Inter-national Society of Electrical Engineers of Paris, la Califor-

nia Historical Soociety, la Real Academia Espanyola, etc.

Encara que apassionat de Califòrnia, ell mai no oblida laseva terra, i va mantenir els vincles a traves de lesnombroses publicacions que rebia i les seves estades a Vic.Pertanyia a la colla de l’Esbart de Vic i a nombroses entitatsculturals catalanes. Després de la seva mort a San Fran-cisco el 14 de gener de 1932, podem llegir en un articlenecrològic: “..like all true Catalonians he was a royalist,and like St. Paul who boasted he was a “citizen of no meancity”, so Mr. Molera was proud of his ancestry and spokethe Catalan language even more fluently than Spanish.”

La seva ciutat tampoc no l’ha oblidat, i el 4 d’octubre de1985 es va celebrar a Vic la col·locació del seu retrat a laGaleria de Vigatans il·lustres.

Per molts anys he tingut la ferma convicció de que els queteníem com a 10 anys al començament de la Guerra CivilEspanyola i l’experimentaren com a testimonis, tenim laresponsabilitat de passar a generacions futures les vivènciesarreplegades durant aquells esdeveniments horrorosos. Acíve a la ment el dictum del filòsof nord-americà, mig catalàen les seves arrels, George Santayana: “Aquells que no se’nrecorden del passat estan condemnats a repetir-lo”.

Durant una recent visita a Catalunya, em retrobí amb un delsmeus millors amics: de fet, havíem estat companys de curs al’Institut i a la Facultat de Medicina. Durant una de les nostresconverses jo obrí el tòpic de la Guerra Civil i ell em responguéque ara és un esdeveniment quasi completament oblidat enel “mind-set” espanyol, que el poble mai en parla i que lageneració present no se’n xauta de la tal cosa. Quan jo mostríescepticisme sobre el seu comentari, ell em féu una apel·lacióa la situació amb la següent comparació: “mira, quan éremal batxillerat feia com 50 anys de la guerra amb els EstatsUnits que reportà les pèrdues de Cuba, Puerto Rico, Filipines,etc., i ningú en parlava de la guerra de Cuba; ara som a mésde 50 anys de l’acabament de la Guerra Civil, de forma quecom a semblant patró tu no pots esperar que la gent a Espanyaen parlin de la guerra”.

Per bé que la comparació, de bell antuvi, pugui semblardramàticament molt exacta, la dissemblança entre els dosesdeveniments és gegantina: estem considerant la pèrdua deles colònies d’un imperi decadent i despòtic persistent en elseu absorbent centralisme en una guerra amb relativamentpoques baixes humanes i feta enterament a ultramar sensesentir-ne a casa cap de les destruccions que una guerra duu;

contrastant-ho amb una guerra civil cruentíssima que nodeixà cap família incòlume a Espanya, causant entre migo un milió de morts. La guerra durà menys de 3 anys peròles represàlies bestials imposades pel govern tirànic deFranco duraren -si bé gradualment o esporàdica atenuadesen intensitat- fins l’acabament del règim a la meitat de ladècada dels 70, és a dir, quasi 40 anys.

És curiós que la generació actual d’espanyols que no envolen saber res sobre la Guerra Civil hagin demostratdecididament un gran interès per la recent guerra civil aBòsnia. Les atrocitats comeses allí foren àmpliamentdifoses pels mitjans informatius i debatudes entre la genta Espanya amb un dels bàndols essent més castigat quel’altre per l’opinió pública -una situació molt similar a ladel conflicte espanyol de 1936-39.

Els jueus fan tot el que poden per a que el record de llurholocaust no sia oblidat a fi de que mai es torni a repetir.Els catalans, com una de les nacionalitats de l’EstatEspanyol, hem de recordar la Guerra Civil de 1936-39,particularment per les conseqüències que reportà aCatalunya: moltissimes persones condemnades a mort o allarguíssims terms inhumans de presó, els infortunis delsque pogueren exiliar-se per evitar mort o presó, així comtambé el quasi anihilament de la nostra cultura i de lanostra identitat nacional. Confio en poder presentar enbutlletins successius uns epítoms sobre la Guerra Civilespanyola pel que pertocà a Catalunya.

Josep G. Llauradó

REFLEXIONS SOBRE LA GUERRA CIVIL D’ESPANYA

Història de Catalunya i Califòrnia

(El Butlletí)

Entrevista al soci desconegut

8

Entrevistem a l’Anselm Boss, el soci desconegut d’aquesttrimestre, amb el desig que a partir d’ara sigui una micamenys desconegut.

Q. Dades personals: nom, gènere, mesures, edat, estatcivil....Nom: Anselm Bossacoma i XicoiraNom Artístic/Comercial: Anselm Boss.Mesures: 140 lbs/ 5’8'’Edat: Nov. 22, 1977Estat Civil: Solter

Q. Què ets? A què et dediques? Quina feina fas?Estudiant de Cinema i Televisió a Cinema Division of LosAngeles City College.Actualment sóc Productor deFashion-Music Videos per almercat llatinoamericà. Peròfins fa poc les meves feineseren Editor i/o Assistent deDirector.

Q. Què fas a Califòrnia?Quins vents et van ferarribar a aquest indret?Explica’ns el teu periple pelsEUA?Vaig arribar a Los Angeles el8 de juny de 1996, amb laintenció d’estar-hi tres mesosper estudiar anglès a Cal StateUniversity/Fullerton i em va agradar i vaig decidir quedar-me i estudiar Cinema que era el meu somni des de quetenia 6 anys. El gener de 1997 vaig arribar a Hollywood perestudiar Cinema. Des de molt jovenet, imaginava viure aLos Angeles o New York. Des que estic per aquestes terreshe visitat la part central nord i sud del país, i tot i el meugran interès pel país encara Califòrnia és la part que mésprefereixo.

Q. De quina part de Catalunya eres, ets o et sents? I dequina part no et sents?Vaig néixer a Girona, però he viscut sempre a Mont-Ràs,prop de Palafrugell (el Baix Empordà). Barcelona és la ciutatque em roba el cor i la Costa Brava és aquella altre part quetant estimo. Los Angeles em dóna energia i força per realitzarels meus projectes, és el camp de treball; tot i que se m’estàcomplicant la situació legal i financera, però confio en queho superaré. No fa gaire hem començat una Productora ambels meus companys, si funciona em quedaré.

Q. Què et faria tornar a Catalunya? Quines coses trobesmés a faltar, TV3, les passejades per les Rambles, les“discos” de Terrassa?El sentiment de llibertat em faria tornar a Catalunya.Estimo Europa i em sento molt europeu. Aquí em sentovigilat i controlat per un conjunt de normes i mètodes;però considero que encara soc jove i que l’experiènciaporta la pau i llibertat. La televisió en català, els boscs deCatalunya i els carrers de Barcelona són d’aquelles pe-tites coses que més trobo a faltar. Les “discos” no massa.

Q. Ets del Bar¢a? Núñez o Elefant Blau? Creus que elCasal hauria de ser també una Penya Blau-grana?Creus que al Barca li falta una secció de Baseball?

Soc Barça. He viscutl’època Núñez, i tot i queconsidero que és un“omple butxaques” nocrec que sigui un mal“presi”. El Casal hauria detenir un local i per suposatuna penya barcelonista,encara que no ens agradiel futbol. Recordem, queel Barça era la única granexpressió catalana legal,durant l’època de “ElGallego” i crec que avuipodria ser un punt d’unióentre els catalans d’aquí,ja que ens donaria energia

per trobar-nos de tant en tant. No soc Baseball, ni Bàsquet,però quan el Barça juga almenys m’agrada saber què hafet.

Q. Com vas conèixer el Casal dels Catalans deCalifòrnia? Per què (no) t’agrada?Vaig conèixer el Casal gràcies al VilaWeb i em va feril·lusió saber que no era l’únic que s’havia perdut peraquests móns. El Casal m’agrada però crec que hauria detenir més activitats, no necessàriament relacionadesdirectament amb la cultura catalana. Tots tenim sentimentsen vers les nostres cultures, allò que sentim que ens fafalta aquí i que teníem allà és el que hauríem de fer realitatal Casal.

Q. Quines aficions tens?Com a lectura espiritual l’Astronomia i la Filosofia; elsordinadors són la meva joguina i d’esports l’esquí i labicicleta de muntanya.

Entrevista al soci desconegut

9

Q. Cultura popular: castellers o sardanes?Amb tots els respectes considero que la Sardana és avorrida.Els Castellers tenen més emoció i crec que són molt origi-nals respecte d’altres costums.

Q. El millor fuet és de...Can Terradellas diu la TV, encara que el de l’Empordà és elmeu preferit. Llàstima que els americans no saben que ésun fuet, que per cert ho trobo molt a faltar.

Q. Digues un cantant i una cançó, un llibre i un escriptor,un quadre i un pintor?No m’inclino per un cantant o música específica. M’agradael Rock/Pop en qualsevol llengua i la música New Age oAmbiance. Un llibre: “A Brief History of Time” de StephenHawking. Tampoc em declino per un quadre o pintorespecífic, però Salvador Dalí, Joan Miró i Pablo Picassosón els meus preferits.

Q. Què dinaries a Califòrnia? Què no? I a Catalunya?Cuina cubana, argentina o brasilera. Mai res que siguihamburguesa, salses rares i tot el plàstic aquest. A Catalunya,torrades de pa amb tomàquet amb formatge castellà iembotit, xai a la brasa, rostit, botifarra…

Q. Digues un bon vi. Quin és el millor vi californià pertu? I el millor català?Mateus Roser, portuguès. No he tingut l’oportunitat de tastargaires vins de Califòrnia, normalment són d’importació;però no descarto que hi hagi bon vi. Un vi català el Penedès.

Q. Amb quin dels dos et quedes? Prefereixes un Rioja?El Penedès, però el Mateus Roser sol ser un dels meuspreferits.

Q. Què faries amb un milió de dòlars a Catalunya? Iamb un milió de pessetes a Califòrnia? I què no faries?A Catalunya hi faria un parell de pel·lícules, per ajudar aagitar el Cinema Català. I amb un milió de pessetes aCalifòrnia, no pas massa, si fos avui els invertiria, en elmeu tema i si d’aquest en fes més diners, en donaria unapart al Casal per fer tot allò que he dit. I el que no fariaseria guardar-los, ja que els diners són una eina de valor ical fer-los servir, doncs, pel que serveixen avui i no serà elmateix demà.

Q. Si tinguessis un fill, t’agradaria que es sentís en partcatalà (o del tot), et sabria greu que es sentís 100%americà?No m’agradaria que el meu fill fos o se sentís 100% d’unlloc específic, tot i que seria el seu tema i l’hauria derespectar. Més aviat preferiria de com més llocs fos o sesentís millor.

Qui és el personatge amagat????

Comencem aquesta nova secció amb una persona benconeguda. En el pròxim butlletí direm de qui es tracta,però estem convençuts que molts de vosaltres ja hohaureu endevinat.

Només us donarem una petita pista que us ho farà encaramés fàcil: No es diu Pere i porta gorra.

Si vols ser el pròxim personatge amagat envia’ns laresposta el més aviat possible a:

PO Box 91142, Los Angeles, CA 90009.Email 105333.325@compuserve.com

(El Butlletí)

Viatges d’aquí i d’allà

10

Quan us plantegeu quins llocs visitar en una estada aCatalunya, no us deixeu Vic, sigui que vulgueu dedicar-li undia complert o només visitar-lo unes hores de passada. Fer-liuna visita d’un mati sencer en companyia és també una cosaben agradable de fer.

Vic és una de les poblacions amb més història de Catalunya,amb una vida molt rica al període romà i sobretot a l’edatmitjana. Actualment és una ciutat de tamany mitjà, capitalde la comarca d’Osona, amb 50.000 habitants si hi tenim encompte l’àrea d’influència. Apart d’agricultura i ramaderiael sector industrial i el turístic tenen cada dia majorimportància.

Una visita a Vic és sobretot una visita al centre històric. Siveniu de Barcelona en cotxe, per la N-152, seguiu els senyalsque indiquen el centre. Fàcilment arribareu a un parc, al costatdel petit riu Meder, i pels edificis que veureu us adonareuque heu arribat al casc antic. És moment de deixar el cotxeper continuar passejant a peu.

El primer que podeu veure, abans d’entrar pels carrerons, ésel pont de Queralt, construcció de l’edat mitjana (s.XI) sobre

el mateix camí que seguia la via romana a Barcino. Feu-vosuna foto allà (que jo ja us ensenyaré la meva).

Després d’això trieu el carreró que us agradi més i per fer-hofàcil i que no us perdeu, seguiu la ‘ruta turística’ marcadapels senyals. Veureu edificis religiosos, com esglésies i con-vents, cada tres passes que doneu. Aprecieu també els detallsde les cases antigues, amb les portes de fusta fetes d’arcadesde pedres grans, i les finestres amb enreixats pesants, vells ioxidats.

Aneu per on aneu segur que de seguida arribareu al TempleRoma. És un edifici del segle II que va estar amagat envoltat

Vic, una visita a la capital d’Osonapel castell dels Montcada fins l’any 1882. Veient les ar-cades i les escales que queden com a restes del castell unpensa com seria de maca aquesta residència senyorial.Potser com la casa dels Masferrer, just a l’altra banda delcarrer, encara que aquesta és modernista, de principisd’aquest segle. Els vitralls de colors i la façana fan goigde veure.

Hi ha més cases senyorials a Vic de totes les èpoques. Sónfàcils de distingir per la construcció i pels escuts de famíliade pedra penjats de les façanes. I tampoc es pot deixar demencionar la Catedral, que s’ha de veure per dins i perfora. La torre és del mateix estil, magnificada, d’aquellesque podem veure als Pirineus, a la vall de Boi.

Quan arribeu a la plaça Major tampoc no deixeu d’apreciar-la. Allà us hauríeu de parar a fer unes tapes o a dinar si éshora. Hi ha els restaurants de sempre i de ben moderns,però amb un menjar igual de bo que sempre.

Com a record de la ciutat us hauríeu d’emportar tambémenjar: embotits, doncs això és el que produeix la regió.Al costat de la vella carretera (substituïda per la nova fanomés uns mesos) s’hi troba la fàbrica d’embotitsTarradellas (i només cal veure-la per fora per comprendreque són bons temps pel negoci). Aquests embotits els podeucomprar a Barcelona i arreu, així doncs millor fareucomprant algun fuet o bull fets en qualsevol carnisseriadel centre. Per completar la compra de menjar també podeuentrar en un forn de pa o pastisseria i endur-vos un típic pade pessic, ben bo.

La ciutat de Vic està plena d’història, però és abans de totuna ciutat moderna, ben comunicada i culta. Lamodernització dels accessos a Vic feta als últims temps ha

Viatges d’aquí i d’allà

11

estat doble. Per una banda fa anys que s’està eixamplant lacarretera N-152, de Barcelona a Ripoll. Els dos carrils perbanda feia una desena d’anys que havien arribat fins a Vic,i ara ja hi són també anant cap a Ripoll. Per altra bandas’ha inaugurat ara farà un mes el tram de l’eix transversalque comunica la ciutat amb Lleida. Ja fa més que estavaobert el tram que arriba a Girona. Així Vic passa a estarrealment al centre del país - on havia estat en el passat- encomptes d’estar a la perifèria. Almenys tant important pelsvigatans és la recent reobertura de la Universitat de Vic,reconeguda pel Parlament de Catalunya des del 1997. Latradició universitària hi és molt arrelada, amb tres

institucions que van existir successivament des del seglenovè.

En fi, si acabeu la visita i encara us queda llum, doneu unavolta pel pantà de Sau, d’on es pot veure sobresortir elcampanar de l’església del poble submergit quan aquest noés massa ple, o bé torneu a Barcelona creuant el Montsenyper sobre, encara que per fer això millor fareu disposantd’un altre dia sencer.

I cap a casa. De ben segur que dormireu molt bé.

Tothom coneix o ha visitat el “Grand Canyon”, però el riuColorado i els deserts d’Arizona tenen molt més per oferir.Nosaltres proposem una visita a Page.

És possible que mai no hagueu sentit a parlar de Page. Noseria estrany, perquè fa 40 anys ni tan sols no existia. Pageva néixer a finals dels anys 50 quan es van construir elshabitatges pels treballadors que arribaren a la zona per posaren marxa el Glen Canyon Dam Project. Page es troba alnord-est del Grand Canyon, uns 200 quilòmetres al nord deFlagstaff seguint la carretera 89. Pels que no heu viatjatmassa pel desert gaudireu d’un paisatge molt espectacular,us sorprendran uns cels preciosos (potser el cels més bonicsque hem vist mai).

Tot i que als mapes surt com una ciutat important, en arribara Page trobareu que és més aviat un poble. Tot i això, enestar clarament orientat al turisme, trobareu tot un ventalld’oferta hotelera i tot allò que pugueu necessitar. Molts petitsmotels/hotels han fet ús dels antics habitatges que es vanconstruir pels obrers. Us podem recomanar “Uncle Bill’sPlace”, un senzill motel on la Françoise i l’Uncle Bill usfaran sentir com a casa. Encara que per les butxaques mésriques potser el Wahweap Lodge és una bona opció.Entrareu a Page per la Lake Powell Boulevard, conegudacom “Church Row”, filera d’esglésies per raons que usresultaran evidents. Page, amb vuit mil habitants, rep mésde tres milions de visitants cada any degut a la seva posicióestratègica al costat del Lake Powell i relativament properaa Monument Valley, Grand Canyon i als parcs naturals deBrice i Zion.

Amb la pressa va néixer també el Lake Powell, un enormepantà anomenat darrera John Wesley Powell, un explorador

Page: una visita al Lake Powell, Arizonai veterà de la guerra de secessió. Aquest llac artificial, s’esténdes de la “Glen Canyon Dam” a Arizona seguint el riu Colo-rado amunt travessant Utah fins Hite per un total d’uns 300quilòmetres. Incloent nombrosos canons inundats el llac téuna línia costera de més de 3.000 quilòmetres, més quetota la costa oest dels Estats Units!

Tot i que són les dimensions del llac i la seva situaciógeogràfica les raons que atreuen els turistes a aquesta zona,el seu paisatge únic, el color blau intens de les seves aigüesen contrast amb el color vermellós del terra, la costa sinuosasón el que et faran quedar-te o tornar-hi. Gairebé no trobaràsres alterant la bellesa natural del paratge, i això et farà gaudird’una tranquil·litat única.

Però no tot és tranquil·litat, a Page pots fer tot això: navegarpel riu Colorado, esquí aquàtic, nedar, submarinisme, raft-ing, pescar, veure una posta de sol sobre el llac i passejarper la platja, fer una excursió, bé per terra o bé per aiguafins al Rainbow Bridge, el pont natural més gran del món,fer mountain bike, etc.

(El Butlletí)

(El Butlletí)

La veu de l’Anselm

12

Hollywood fa somnis realitat, Catalunya hi somia

Des del restabliment de la democràcia Espanyola, hi hahagut pocs, o dolents, intents de reconstruir l’antiga indústriacinematogràfica Catalana, que data des de finals del seglepassat, instaurada a Barcelona per Lumière i companyia.Durant el primer quart de segle, la primera guerra mundialdonà pas al moviment Hollywood i des d’aquest tempsaquesta fàbrica de somnis ha estat el líder mundial deixantde banda a Europa per sempre més. Tot i això, el setè art hacontinuat a Europa com una forma d’expressió artística ambun mercat més aviat intern.

Catalunya era la nació pionera en matèria de cinema dinsde l’àmbit Espanyol fins que Franco entrà a governar, quila destruí i creà un nou moviment centralitzat a Madrid.Avui, “La Movida Madrileña” és una petita fàbrica desomnis, de les pioneres d’Europa. Catalunya no s’ha inclinatper un cinema Català i podria ser massa tard per crear unsistema adient, que doni pas a nous directors, productors,etc. Les produccions Catalanes dels últims anys, són la granmajoria subvencionades pel Departament de Cultura de laGeneralitat. La qualitat de les quals sol ser pèssima i pocprofessional. Cal afegir que les ajudes catalanes s’hanconcentrat en els mateixos directors des del començament,barrant el pas als nous directors, i així tancant les possibilitatsd’estimular el capital privat. La necessitat de nou personal

qualificat i de noves personalitats ha tancat les portes de lainversió privada; així doncs els pocs directors de nom (ipèssima qualitat) no han recaptat i els nous no han tingutres que demostrés les seves capacitats. En tant que, fins itot aquells pocs que han recaptat de la mà privada han estatels ignorats.

Els diners són la clau de Hollywood que dia a dia augmentala mitjana del cost de les produccions. Els directors catalanssomien en fer pel·lícules, esperant la subvenció a la PlaçaSant Jaume davant el Palau de la Generalitat; mentre elpúblic català s’empassa les produccions de Hollywood encastellà. Aquest any, el President Pujol i companyia parlavende promoure el cinema Català d’una manera més efectiva.El problema és que el mercat Català és encara petit i si s’hade promoure un cinema Català caldrà que pugui ser vist ientès en algun altre lloc: històries més neutrals, i ús d’altresllengües o preparar post-doblatges. El canvi podria serrealitat si s’enfoca correctament, la Televisió és un bonmercat a Catalunya i les noves tecnologies digitals podriendonar pas a un cinema català inclinat a la Televisió, peròlluny dels cinemes.

Per Anselm Boss.Pros i contres: anselmboss@aol.com

El Butlletí som:Pere Garriga, editor i supervisor.Paco López Dekker, M. Alba Pérez i Ferran Negre, editors.En aquest número també han col·laborat:Pete Balsells amb les seves paraules de president del Casal.Anselm Boss amb la seva veu i com a soci desconegut.Josep G. Llauradó amb les seves reflexions i amb notícies.Carme Roig i Margarita Ravera amb més notícies.Maribel Gracia, que ens farà menjar un bon pastís.Olga Rodríguez, que ha posat moltes petites coses al seu lloc.