butlletÍ nÚm. 41 butlletÍ nÚm. 39 butlletÍ nÚm. 41 · el contacte amb la terra, les plantes i...

BUTLLETÍ NÚM. 39Abril 2016

BUTLLETÍ NÚM. 41Abril 2017Abril 2017 · Semestral

per no oblidar qui són”

BUTLLETÍ NÚM. 41

“L’alzheimeresborra la memòria, no els sentiments”

2 BUTLLETÍ AFA

Serveis que ofereix l’AFA Baix Llobregat

EQUIP DE PROFESSIONALS I COL·LABORADORS

2 BUTLLETÍ AFA

A.- SERVEIS PER A FAMÍLIES• Servei d’Acollida: Recepció, atenció i informació a les persones

que venen per primera vegada.• Servei d’Aj. Tècniques: servei de préstec de material tècnic (ca-

dires de rodes, matalassos, caminadors, grues, etc.) que facilita l’atenció al malalt.

• Servei d’Assistència jurídica: assessorament professional sobre temes legals, incapacitacions, tuteles...

• Servei d’Atenció Domiciliària (SAD): ajuda d’un professional a les famílies en tasques d’atenció directa al malalt: bany, cures, etc.

• Servei d’atenció psicològica: atenció multifamiliar (grups de su-port) i atenció unifamiliar (entrevistes familiars de contenció, informació, suport i elaboració de la malaltia).

• Servei d’atenció social i mediació: Visites individualitzades per valorar necessitats i recursos (residències, centres de dia, pres-tacions econòmiques…).

• Tallers: sobre com cuidar-se per poder cuidar, de relaxació i me-ditació, de musicoteràpia, de reminiscència, de risoteràpia, de nutrició...

• Club Jasmín: punt de trobada, reunió i esbarjo en festivitats pun-tuals. Excursions periòdiques amb els familiars i malalts.

B.- SERVEIS PER A MALALTS• Aules de memòria: estimulació cognitiva personalitzada a través

de pantalles tàctils i software especialitzat, per a malalts en pri-meres fases de la malaltia

• REMS: teràpies no farmacològiques dirigides a mantenir el mà-xim de temps possible l’autonomia i les capacitats físiques i cog-nitives. També ofereix informació i suport als cuidadors.

• Centres d’estimulació global i descàrrega familiar AloisAlois Prat (Av. Apel·les Mestres 33 Bx., El Prat de Llobregat) Alois Cornellà (Av. Línia Elèctrica 13 Bx., Cornellà de Llobregat)

• Serveis que s’hi ofereixen:• Programa d’Estimulació Multidisciplinari basat en l’esti-mulació cognitiva (individual i grupal), activitats pel Manteni-ment de les Activitats de la Vida Diària, orientació a la realitat, reminiscència, tallers de gnosis i pràxies, de manualitats i re-bosteria i de musicoteràpia.• Seguiment personalitzat: neuropsicològic, funcional, emo-cional i d’infermeria.• Sessions de fisioteràpia: rehabilitació i millora de les pèr-dues motrius. Exercici físic, gimnàstica passiva, esquema cor-poral.• Possibilitat de rebre els serveis de: dutxa, pedicura i perru-queria, menjador i transport adaptat.

• Metodologies innovadores i acreditacions distintives del bon tracte:

- Neuronup: Eina informàtica d’estimulació cognitiva pro-fessional amb exercicis de rehabilitació per a Alzheimer que es treballa sobre pissarres electròniques tàctils. - Hort-jardí terapèutic. El contacte amb la terra, les plantes i les dinàmiques vitals de l’hort tenen múltiples efectes que aporten beneficis en la millora de l’estat general de salut, des de l’àmbit físic, al social, passant pel cognitiu. - Atenció Centrada en la Persona (ACP): Aquest model as-sumeix que els malalts es mereixen ser tractats amb la ma-teixa consideració i respecte que qualsevol persona mereix, tenint en compte la premissa que tothom té dignitat inde-pendentment de la malaltia. - Teràpia Assistida amb Animals: L’aplicació d’un progra-ma de Teràpia Assistida amb Animals (en el nostre cas par-lem de gossos) redueix l’ansietat, l’agitació i la por, ajuda a socialitzar i a treballar l’aspecte cognitiu. - Espai Cardioprotegit: L’AFA Baix Llobregat ha convertit els seus centres Alois en espais cardioprotegits, instal·lant-hi desfibril·ladors i formant els treballadors en el seu ús.- Protocol de prevenció, detecció i derivació de maltrac-taments amb Alzheimer i/o altres demències: L’AFA Baix Llobregat ha editat recentment la primera “Guia de pre-venció, detecció i derivació de maltractaments a persones grans amb Alzheimer i/o altres demències. Els protocols es-tablerts en aquesta guia estan implementats en els nostres Centres Alois.- Acreditació de Cures Sense Subjeccions: Els nostres cen-tres compten amb l’acreditació de cures sense subjeccions emesa per CEAFA amb col·laboració de la Fundació Virginia Wolf, que certifica que es treballa amb un model assisten-cial que fa innecessàries les subjeccions físiques i/o quí-miques.

C.- SERVEIS PER A LA CIUTADANIA EN GENERAL • Formació: cursos especialitzats, acreditats per la Generalitat, sobre la malaltia d’Alzheimer. Per a cuidadors, familiars i profes-sionals. • Tallers: de relaxació i meditació, de musicoteràpia, de reminis-cència, de risoteràpia, de nutrició.• Informació: sobre tots els aspectes de la malaltia, per a qui la sol·liciti.• Divulgació: xerrades, web, butlletins, conferències, actes de sen-sibilització.

Advocada: Judith SerraAjudes tècniques i magatzem: Carles MartyCompres: Conchita AgüeroComptabilitat: Josep Ma. SanchoComunicació: Xavier RullCoordinació Centre Aloïs Cornellà: Antonia GonzálezCoordinació Centre Aloïs Prat: Isabel Macanaz Educadora Social: Laura PuenteFisioterapeuta: Francisca Fito

Gestió, Personal i Comptabilitat: Marta PonceProjectes i captació de recursos: Esther VillegasPsicòlegs Clínics: Mercé Rull, Olga Puig, Álvaro González, Laura Cal-derón, Imma Vegara, Alba Naval, Vanessa Ruíz, Anna Roquer, Gemma Arnau, Alba Auladell, Cristina VázquezTerapeuta Ocupacional: Elisabeth FarréTreballadores Familiars: Yolanda Rodríguez, Pilar Antón, Rosario Oliver, Haydée López, Sonia Vásquez, Dolors Nebot, Loli Penelas, Me-ritxell MartyTreballador Social: César Barrachina

Rúbrica Produccions • www.rubricaeditorial.cat • El Prat de L. (Barcelona) • D.L.: B-49.358-2000

Concepció i supervisió del butlletí i autoria dels textos no signats Xavier Rull • Disseny i maquetació Rúbrica Editorial

3 ABRIL 2017

L’EDITORIAL

Què li passa a l’avi

Avui voldria parlar-vos d’un dels aspectes menys tractats i que considerem molt importants. Parlem de les relacions entre avis amb la malaltia d’Alzheimer i els seus néts. Sempre ens referim als cuidadors i familiars adults però, què passa amb els nens que conviuen dia a dia amb un malalt? Són de gran importància i tenen un paper molt rellevant en aquest procés.

És un tema del que no se’n parla i creiem que és una de les realitats que, per la seva complexitat, es converteix quasi en una qüestió invisible de la qual moltes famílies passen per alt, sense saber de vegades què fer o com enfrontar-la. Els nens no saben realment el que està passant i, els familiars, sense voler donar visibilitat a la malaltia, intenten relegar aquesta problemàtica i mantenir-la en un segon terme deixant la relació amb els avis malalts d’Alzheimer el més allunyada possible.

Si per a la família ja és difícil de comprendre, per als nens, que no entenen el procés de l’envelliment ni el per què de moltes situacions que alteren el seu entorn familiar, és molt més complicat. També capten i viuen les diferents situacions problemàtiques del dia a dia i l’estat d’ànim dels pares, que de vegades han d’estar més pendents dels avis que d’ells mateixos i deixen de fer activitats que normalment feien plegats abans de que la malaltia entrés en les seves vides.

Sempre s’ha d’explicar que l’avi o l’àvia està malalt. Inclús pot ser positiu, parlar-ne tenint en compte l’edat, el seu nivell de comprensió i el nivell de comunicació i registre adequat, com pot ser explicar el que són les neurones i per què es perden i finalment moren, etc. Actualment hi ha molts llibres de contes que els poden ajudar a entendre perquè els avis obliden la seva història i deixen de reconèixer als seus éssers estimats. És important també explicar que la memòria és la capacitat que ens permet tenir records guardats al cervell, tot i que ells els van perdent.

És molt necessari i positiu que sàpiguen el que està succeint, i en la mesura que sigui possible que no perdin el contacte afectiu, de tal manera que els avis continuïn connectats al seu entorn familiar. Tot i que no recordin qui són els seus familiars, abraçar-los, donar-los les mans i acariciar-los els ajuda, els fa companya i els dóna seguretat i afecte.

L’Alzheimer no és una malaltia que s’encomani ni és una vergonya que s’hagi d’amagar, però malauradament les persones gran són actualment el grup més invisible de la nostra societat i més si parlem de persones afectades per la malaltia d’Alzheimer.

Per això, des de l’Associació volem donar un toc d’atenció a aquesta problemàtica. Quan la malaltia es fa visible i els símptomes són evidents, és inclús positiu que els nens ho visquin amb normalitat i entenguin el perquè l’avi o l’àvia té una malaltia que es diu Alzheimer. Per aquest motiu, s’ha d’explicar que perd la memòria, que es desorienta, que repeteix paraules, que li cal atencions especials i que anirà perdent poc a poc les seves capacitats. Es necessita molta comprensió i paciència, han de saber que per als avis les carícies, els somriures i la tendresa són molt importants per la seva qualitat de vida.

Si la família viu la malaltia amb serenitat, senzillesa i naturalitat, els nens reaccionaran més positivament i es sentiran menys angoixats. Cal inculcar que els actes i les paraules d’amor, són molt beneficiosos per cuidar als avis.

Maria Rosa Giner QuiñoneroPresidenta

4 BUTLLETÍ AFA

Hoy en día no hay en Cataluña ninguna ley específica sobre los maltratos a las personas mayores, es por eso, que los aspectos concretos de estos maltratos están previstos en el derecho penal o en leyes sobre derechos humanos, de la propiedad, de violencia de género o de salud mental.

Mientras tanto, según los datos oficiales, los abusos a personas mayores han aumentado considerablemente y esta lacra social, la tenemos que detener uniéndonos administraciones, entidades y ciudadanía en general.

Desde la Asociación de Familiares de Alzhéimer del Baix Llobregat queremos dar un paso adelante para hacer frente a estos maltratos y hemos implementado en nuestros servicios un programa de detección de los maltratos a personas mayores con Alzhéimer y otras demencias y la edición de la guía que tenéis en las manos, entre otras acciones, pero, queremos poner un énfasis especial en la prevención desde tres perspectivas:

• Dando más recursos a los profesionales para que puedan afrontar los maltratos con métodos más eficaces.

• Facilitando a los cuidadores de estas personas las herramientas y los medios necesarios para aligerar la carga y prevenir el agotamiento y la claudicación.

4 BUTLLETÍ AFA · ABRIL 2017

La AFA Baix Llobregat edita la primera “Guía de prevención, detección y derivación de maltratos a personas mayores con alzhéimer y otras demencias”

La “guia de prevenció, detecció i derivació de maltractaments a persones grans amb Alzheimer i/o altres demències” consta de 80 pàgines i s’ha editat en català i castellà. S’està fent

arribar a les més de tres centes AFA’s d’España, a les Àrees de Serveis Socials de consistoris i, en general, a tot arreu on creiem que pot ser útil i necessari.

També s’ha editat una versió

reduïda –una guia de lectura fàcil– en els dos idiomes.

Si esteu interessats en tenir-ne un exemplar, no dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres.

• Formando e informando a la ciudadanía en general de las medidas de prevención recogidas a nuestra legislación, con las cuales podemos evitar la aparición de los maltratos.

Deseamos que esta guía sea un instrumento útil para conseguir

reducir o eliminar los maltratos a las personas mayores, que se encuentran sin capacidad de decisión y que dependen exclusivamente del amor y el respeto, que se merecen, y que nosotros podemos ofrecerles.

Esther Villegas LunaTécnica AFA Baix Llobregat

5 ABRIL 2017

ÍNDEXL’EDITORIAL Què li passa a l’avi _ pàgina 3

L’ALZHEIMER I ELS CUIDADORS _pàgina 6• Cuidar a un enfermo de alzhéimer cuesta 31.000€ de media.

L’ALZHEIMER I L’ADMINISTRACIÓ _pàgina 7• L’atenció a la dependència: una dècada a mig gas

EL CUIDADOR _ pàgina 8• Consejos prácticos para cuidadores • 5 mentiras sobre el alzhéimer

QUÈ HEM FET A L’AFA _pàgina 10• La AFA Baix Llobregat en el Congreso de los Diputados para defender una política estatal para el alzhéimer• Notícies breus sobre l’activitat de l’AFA

EL MALALT _pàgina 15• Participació en els Tallers d’estimulació cognitiva• La estimulación cognitiva y motora ayuda a mejorar las actividades diarias de los pacientes con alzhéimer

LA REALITAT FARMACOLÒGICA _ pàgina 16• El alzhéimer, “curado” varias veces en 2016

EL DIA MUNDIAL DE L’ALZHEIMER 2017 _pàgina 18• La fotografia dels actes programats per l’AFA amb motiu del Dia Mundial de l’Alzheimer

CURIOSITATS DEL CERVELL _ pàgina 22• Cómo conseguir una memoria extraordinaria• 10 trucos para memorizar mejor.

QUÈ HEM FET ALS CENTRES ALOIS _pàgina 26• Los Centros Alois de AFA Baix reciben la acreditación “cuidado de demencias sin sujeciones”• Notícies breus sobre l’activitat realitzada als Centres Alois.

COM CUIDEM?_ pàgina 31• Model d’atenció centrada en la persona

REFLEXIÓ_ pàgina 33• Sobre el concepte de la vellesa al llarg de la història i el maltractament.• Previsions d’un futur més envellit i dependent.

LA VEU DEL SOCI _ pàgina 34

NECROLÒGIQUES _ Pàgina 35

PASSATEMPS _ pàgina 36• Enigmes i reptes lògics per estimular la ment

AGENDA _ pàgina 38• Activitats fixes programades a les diferents poblacions

ADMINISTRACIONS I ENTITATS COL·LABORADORES.


Según un estudio realizado por CEAFA y la Fundación Sanitas, que revela también que el 75% de los cuidadores son mujeresLos costes por cuidar a un paciente con alzhéimer superan los 31.000 euros anuales. Así lo ha revelado el estudio ‘El cuidador en España. Contexto actual y perspectivas de futuro y propuestas de intervención’ realizado por la Confederación Española de Alzhéimer (CEAFA) y Fundación Sanitas. La investigación busca poner de manifiesto el peso que tiene esta patología, que afecta a uno de cada cuatro hogares españoles. Se trata de “un coste elevado si se compara con indicadores como el salario medio en nuestro país, que se sitúa en 24.000 euros anuales, o la pensión media, en los 1.011 euros mensuales”, señala Cheles Cantabrana, presidenta de CEAFA. En este sentido, precisa que los costes específicos pueden ser de tipo directo o indirecto y varían según la fase evolutiva en que se encuentre la enfermedad.

Los costes directos suponen entre el 18 y el 23 por ciento del total e incluyen pruebas de diagnóstico, visitas médicas, hospitalización, medicamentos con receta, productos sin receta y cuidados a largo plazo. Los costes indirectos o invisibles pueden ser tangibles, como la formación de personal de apoyo para su capacitación en el cuidado de las personas con alzhéimer; o, bien, pueden ser intangibles, como los que vienen derivados de la pérdida de productividad, de tiempo, o de oportunidad de empleo y sueldo asociado al cuidado que deben proporcionar los cuidadores.

Según estos parámetros, el coste medio sería de 29.274 euros anuales en la fase inicial, de 36.635 en la fase intermedia y de 29.760 en la fase avanzada. “Al notable coste económico se suma que un elevado porcentaje de cuidadores se ve abocado a reajustar sus condiciones laborales; cerca del 12 por ciento de los cuidadores se ven en la diatriba de abandonar su actividad laboral para dedicarse al cuidado del familiar enfermo”, recalca Cantabrana.

Petición de ayuda“Pero el mayor problema al que se enfrenta el cuidador es el deterioro de la propia salud. El síntoma que manifiestan con más frecuencia es el cansancio y la falta de fuerza física; el desánimo, la depresión y otros problemas de tipo físico, y todo ello sin olvidar la enorme carga emocional para el cuidador y su entorno, unido a las situaciones socio económicas que el alzhéimer genera”, asegura David Curto, jefe de Gestión Asistencial de Sanitas Mayores.

En cuanto a las ayudas que a los cuidadores familiares les gustaría recibir, la ayuda económica aparece en primer lugar en un 60 % de los encuestados. Le siguen los servicios que le sustituyan en parte en el cuidado de la persona dependiente (55 %) y el apoyo psicológico (45 %). Además, pero en menor medida, a los cuidadores familiares también les gustaría ampliar la información (34 %) y la formación (37 %) para continuar con su labor.

El Perfil del cuidadorEl estudio revela que el cuidador es en un 75 por ciento una mujer que

atiende a su madre o padre afectado por alzhéimer. En términos sociales, la mayoría de los casos son registrados en zonas urbanas y cuentan con el apoyo, cada vez más creciente, de sus esposos o parejas.

En cuanto a la edad, cabe destacar que más del 21 por ciento de los cuidadores familiares tiene más de 70 años y son jubilados que cuidan de su pareja. Debido a la avanzada edad media del cuidador, el estudio resalta que aumentan las posibilidades de que el cuidado ofrecido al familiar no sea el más indicado. “Según avanza la edad del cuidador disminuye su funcionalidad y capacidad para asumir de manera correcta y adecuada las distintas tareas que el enfermo requiere, con lo que, sin una ayuda adecuada, el cuidado puede resentirse”, explica Curto.

Entre los sentimientos que genera el rol de cuidador es el miedo a la enfermedad (67 por ciento) el más arraigado, seguido por el convencimiento de que el cuidado de una persona con alzhéimer le hace dependiente (43 por ciento) y le aísla del resto del mundo cercano (25 por ciento).

Sin embargo, las motivaciones del cuidador están vinculadas con relaciones poderosas, como el cariño hacia la persona dependiente (87 %), los lazos familiares (55 %) y el convencimiento de la gratitud de la persona cuidada (42 %).

Cuidar a un enfermo de alzhéimer cuesta 31.000€ de media anual

7 ABRIL 2017

Hi ha menys beneficiaris que abans de les retallades, persisteixen les llistes d’espera i els diners de l’Estat minven.

Quan el Congrés de Diputats va aprovar fa una dècada l’esperada llei de la dependència, la norma havia de convertir-se en una part troncal de l’estat del benestar. Es tractava de desplegar recursos per normalitzar la vida diària i garantir l’autonomia a persones grans i a les que tenien alguna malaltia o discapacitat. Amenaçada des de bon principi per la crisi i víctima de les retallades pressupostàries, la llei ha avançat a batzegades i els recursos per finançar-la no cobreixen encara avui les necessitats de tots els que sol·liciten beneficiar-se’n.

A Catalunya hi ha quasi 145.500 persones que reben prestacions i serveis relacionats amb la dependència, segons l’últim balanç -del setembre- del departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Malgrat que la xifra ha crescut un 5% respecte al mateix mes de l’any passat, l’evolució del nombre de persones emparades per la llei no ha crescut de manera lineal al llarg dels primers deu anys del seu desplegament. Avui, per exemple, hi ha 12.200 beneficiaris menys -un 8,5 % del total- que fa cinc anys, quan les retallades van començar a tenir impacte en els pressupostos públics de la Generalitat i del govern espanyol.

En paral·lel, les sol·licituds per accedir a aquests serveis i prestacions pendents de resoldre no han baixat en els últims cinc anys de les 30.000. Tot i estar al nivell més baix

registrat, el setembre d’aquest any hi havia encara més de 30.600 sol·licituds per estudiar (vegeu gràfic). Les llistes d’espera també són una constant, especialment en el cas dels dependents de grau 3 -els més greus-, segons lamenta Enriqueta Durán, portaveu de serveis socials i igualtat de la UGT de Catalunya. De fet, la Generalitat té 18.118 persones que esperen una plaça en una residència del sistema públic. El departament d’Afers Socials subratlla que la majoria d’aquestes persones ja tenen un programa individual d’atenció (PIA) que els reconeix quins ajuts els pertoquen i que estan rebent altres prestacions que preveu la llei, però la portaveu de la UGT de Catalunya creu que el sentit de la llei de la dependència “s’ha pervertit” i ha quedat relegada a meres ajudes econòmiques. “Es tractava de posar recursos i infraestructura pública per donar resposta a les necessitats de les persones dependents, però l’esperit actual no és aquest i estem decebuts”, sosté Durán.

El primer error, insisteix, va ser aprovar una llei que no ha tingut mai una memòria econòmica que l’acompanyés. “Ha faltat finançament i voluntat política”, sosté la portaveu del sindicat. Part de les mesures s’han anat desplegant, però han arribat amb retard i de manera parcial.

Aportacions desigualsTot i la teoria que preveu la llei, les aportacions del govern espanyol i de les comunitats autònomes no han sigut mai paritàries. Des d’un màxim de 37% aportat per l’estat espanyol al 2009, l’aportació del govern espanyol ha minvat i el 2015 va destinar-hi 223 milions -un 18%-, davant dels 1.000 milions de la Generalitat. Segons el Govern, amb dades de l’any passat, si l’aportació catalana hagués sigut igual a la del govern espanyol només s’haurien pogut atendre una de cada tres persones que actualment són beneficiàries d’algun servei. En tot cas, el cost total de l’actual sistema de dependència a Catalunya són prop de 1.500 milions

d’euros anuals, segons el departament de Benestar, perquè als recursos públics d’una administració i l’altra cal sumar-hi els diners que paguen els usuaris mitjançant el copagament d’alguns serveis, que l’any passat van cobrir 253 milions d’euros.

L’últim informe sobre l’estat dels serveis socials a Catalunya durant el 2016 atribueix al govern espanyol una reducció del 88% en l’aportació feta a programes socials a Catalunya. Un total d’11 dels 16 programes cofinançats han sigut suprimits o han quedat sense partida pressupostària, entre els quals una part de la llei de la dependència.

Des de l’entrada en vigor de la llei fa deu anys i fins al 30 de setembre d’aquest any, els serveis públics catalans han rebut 572.768 sol·licituds de serveis i prestacions de dependència i prop de 250.000 sol·licituds de revisió. Dues terceres parts de la valoració són de dependències severes o grans dependències.

Font: Elena FreixaDiari Ara.

L’atenció a la dependència:una dècada a mig gas


• Ámele y hágaselo saber con hechos y palabras.

• Programe muy bien el horario. Establezca una rutina diaria para tener un mejor control de los días y lograr que sean más predecibles y menos confusos. Programe las tareas más difíciles, como bañarse o acudir a citas médicas, para la hora del día en la que el enfermo esté más calmado.

• Adapte la rutina, según sea ne-cesarioPor ejemplo, si su familiar enfermo insiste en usar las mismas prendas de vestir todos los días, considere adquirir varios atuendos iguales. Sustituya la ropa sucia con la limpia, mientras su ser querido se baña.

• Tómese su tiempo. Anticipe que las cosas llevarán más

tiempo que antes. Programe más tiempo para terminar las tareas, tratando de no apurar al ser querido y darle el espacio que necesita.

• Involucre a su ser querido. Permítale hacer lo máximo posible, con la menor cantidad de ayuda. Por ejemplo, su familiar afectado tal vez sea capaz de vestirse por sí mismo, siempre y cuando usted le deje la ropa colocada en el orden en que debe ponérsela.

• Restrinja las alternativasMientras menos alternativas hay, más fácil es decidir. Por ejemplo, permítale escoger entre dos atuendos, pero nunca entre todo el armario. Retire las correas y los accesorios que posiblemente no se pondrá bien o que puedan causarle confusión.

• Reduzca las distraccionesApague el televisor y reduzca al mínimo las distracciones a la hora de la comida y durante las conversaciones, para que su ser

Algunas sugerencias prácticas que pueden ayudar al enfermo y a quien lo cuida

Las personas que cuidan a un enfermo de Alzheimer necesitan todo el apoyo que puedan obtener. Si usted conoce a alguien que cuida a un ser querido con la enfermedad de Alzheimer, aquí le ofrecemos unos consejos sobre cómo ayudarle.

• Sea específico al ofrecer su ayuda: Si desea apoyar a un amigo que cuida a un ser querido, hágale una oferta concreta. Por ejemplo:

- “Voy al supermercado. ¿Necesitas que te traiga algo?” - “Mañana tendré unas horas libres. ¿Podría sustituirte un rato mientras tú haces mandados o tomas un respiro?” - “Preparé el doble de la receta para compartir la comida contigo. Traje suficiente cantidad para que dure varias comidas.”

• Mantenerse en contacto con el cuidador: Es de gran importancia demostrarles a los cuidadores que no están solos en la tarea. Debido a que el apoyo emocional y moral es indispensable, enviar una tarjeta o llamar a la persona que cuida al enfermo puede ser una forma valiosa de demostrar su apoyo. Los correos electrónicos y los mensajes de texto también funcionan, pero siempre es mejor una visita personal. La comunicación con el mundo exterior puede levantar el ánimo de la persona que cuida al enfermo.

Cómo puedo ayudar a un cuidador de un enfermo con alzheimer u otra demencia

Ser testigo del deterioro de una persona que quieres, víctima de la enfermedad de Alzhéimer, es triste. Lidiar día a día con los síntomas de la enfermedad es desesperante. Ver cómo va a peor el enfermo, cómo tu vida gira a su alrededor, desde la mañana hasta la noche (eso las noches que no aparece el insomnio alzhéimer). Llega un momento en que te sientes asfixiada, que el estrés es tu compañero de vida, y entonces, el “síndrome del cuidador quemado” es evidente en ti.

La desesperación es la mejor aliada de la credulidad. En momentos en los que nada a nuestro alcance parece poder ayudarnos, nuestra disposición para creer en lo primero que nos dicen es inmensa. O puede pasar lo contrario, nos resignamos y no buscamos ningún tipo de ayuda, estilo: esta es mi cruz.

Ninguno de los dos enfoques es muy productivo, ambos te pueden llevar a una situación peor que esa en la que ya estás. Hay mentiras sobre el alzhéimer que son creídas por miles

de cuidadores y que en este artículo queremos que conozcas.

Tiene cura con…o una farmacéutica tiene la cura y no la quiere revelarLa cura se la han achacado a todo. A aceite de coco, a células madre, a compuestos ocultos en selvas vírgenes. Incluso que una farmacéutica tiene la cura pero todavía no la quiere sacar al mercado porque… ¿por qué? Un fármaco para el alzhéimer que logre salir al mercado, se considera que puede ser uno de los más lucrativos de la historia reciente de la industria farmacéutica. Las farmacéuticas están más que interesadas en sacar uno, prueba de ello es cómo invierten millones en desarrollar compuestos que después no llegan a nada.

Hasta ahora, nada ha demostrado poder curar la enfermedad de Alzhéimer, quien te diga lo contrario miente, así de sencillo. Los tratamientos que existen son sintomáticos.

5 mentiras sobre el alzhéimer Existen mentiras sobre el alzhéimer, o “no verdades” —depende de cuán eufemísticos queramos ser— que se van repitiendo, llegándose a aceptar como normales. Ponen en riesgo el bienestar de enfermos y cuidadores.

querido pueda enfocarse mejor en la tarea que realiza en ese momento. En cuestiones de seguridad es muy importante ser precavido y visu-alizar lo que podría significar un riesgo inmediato o posterior, aquí algunos de los aspectos a considerar

• Prevenga caídasEvite las alfombras dispersas por allí, las extensiones eléctricas y cualquier desorden que pueda hacer tropezar o caer a su ser querido. Instale pasama-nos o agarraderas en las zonas críticas.

• Use cerradurasInstale cerraduras en los armarios que contengan cualquier cosa po-tencialmente peligrosa, como me-dicamentos, alcohol, productos de limpieza tóxicos, utensilios y herra-mientas peligrosas.

• Revise la temperatura del agua

Baje el termostato del tanque de agua caliente para evitar quemaduras.

• Tome precauciones de seguridad contra incendios Mantenga fuera de alcance las ceri-llas y los encendedores. Si su ser que-rido fuma, asegúrese de que lo haga bajo supervisión. Mantenga a mano un extintor de incendios y detecto-res de humo con pilas nuevas.

Fuente: www.mayoclinic.org continua en la página 10

9 EL CUIDADOR


Se puede prevenir el alzhéimerLos medios abusan en demasía del término prevenir la enfermedad de Alzhéimer. El alzhéimer, hasta el momento, nadie ha podido probar que se pueda prevenir. Ninguna investigación (o casi ninguna) ha demostrado que siguiendo determinadas pautas de estilo de vida se pueda prevenir la enfermedad. O tomando algún fármaco o inyectándose alguna vacuna, que para el caso es lo mismo: nadie puede asegurarte que la enfermedad no llegará a ti.

Lo que sí se ha encontrado al estudiar grandes muestras de población durante muchos años, es que en gente que lleva un estilo de vida más sano, que tienen menos estrés y el colesterol y la hipertensión en orden, la enfermedad le afecta menos que al grupo de individuos con problemas cardiovasculares, que llevan una vida sedentaria y sin mucho contacto social.

Esas investigaciones sí sugieren que hay cosas que podemos hacer para disminuir el riesgo de desarrollar alzhéimer, en ningún caso asegurando que la enfermedad no llegará a tu vida. Hay enfoques muy prometedores, como la dieta MIND, que se ha comprobado que puede disminuir en más del 50% el riesgo de la enfermedad. O un programa desarrollado por un profesor de la Universidad de California, que directamente dice que puede revertir el deterioro en las fases leves. El problema con este último es que es un programa que lleva un control extremo muy difícil de seguir en la vida cotidiana. Y en ambos ejemplos, los resultados son iniciales, prometedores, pero iniciales. Haría falta que otras instituciones pudieran replicarlos para hablar de una opción real.

El trabajo de prevención no se hace cuando ya hay síntomas, sino mucho antes, desde la juventud y desde la infancia con sus hijos.

El alzhéimer es cosa de viejos¡Qué falta hace cambiar esa idea! Las proteínas tóxicas que son las posibles causantes de la enfermedad de

Alzhéimer, se comienzan a acumular de forma anormal décadas antes de que aparezcan síntomas evidentes del mal. Algunos estudios hablan de alrededor de los treinta años. Una parte importante de los investigadores está convencida de que, solo logrando detectar y tratar el alzhéimer en esas fases que aún ni pensamos que puede estar presente, es como lograremos vencer la enfermedad.Tampoco debemos olvidar a esa porción minoritaria de enfermos, con mutaciones genéticas que los llevan a desarrollar la enfermedad muy temprano en la vida. No existen tratamientosOtro clásico de las mentiras alzhéimer: que no hay tratamiento. Tratamientos hay, lo que no hay es cura. Pero tratamientos sintomáticos existen y todo enfermo tiene derecho a recibirlos, igual que recibe terapia cualquier enfermo de cáncer. Existen tratamientos con fármacos, que se emplean fundamentalmente en la fase leve y moderada de demencia, con resultados muy modestos, pero que al menos al inicio, pueden ayudar a que la persona funcione mejor en el día a día.

Desde el punto de vista no farmacológico hay muchas más opciones. Existen terapias basadas en la realización de actividades específicas para personas con demencia, que pueden ayudar a enlentecer el ritmo de deterioro cognitivo, pero más importante aún; harán que en la vida del enfermo haya algo más que mirar por una ventana todo el día.

Sabemos que el acceso a estas terapias, entre las que se incluye la fisioterapia, la terapia ocupacional, la psicoestimulación o la musicoterapia, puede estar condicionado por la economía. Si puedes, no dejes de acercar a tu familiar a una de estas terapias.

La persona no siente, por eso no importa dejarlo sentado en el sillón todo el día“Ya no se entera de nada” ¿estás segura? ¿100% segura de que ya no se entera de nada? En las primeras fases es evidente que se entera, de mucho. Que alguien no recuerde su nombre ni el de sus hijos, no implica que ha perdido su capacidad de disfrute o sus necesidades afectivas y de ocio.

Disfrutas perfectamente de un pasodoble sin tener la más mínima idea de quién es la persona que te lleva.

En las fases más avanzadas quedan las sensaciones, las de placer y las de dolor. Queda la expresión extra verbal. Queda el amago de sonrisa en los ojos cuando pasamos una mano por su rostro. Queda ese lazo afectivo que ahora se forma a través del contacto. Queda algo, siempre queda, y tú lo sabes. Sobre todo, queda el amor.

Dunia Chappotin.

11 AFA

Què hem fet a l’AFA

El pasado lunes día 6 de marzo la Asociación de Fa-miliares de Alzheimer del Baix Llobregat participó en la reunión convocada por el grupo parlamentario confe-deral Unidos Podemos-En Comú Podem-En marea, en la sala Clara Campoamor del Congreso de los Diputados.

Mercè Rull (psicóloga) y César Barrachina (trabaja-dor social) plantearon diver-sas propuestas en la reunión, donde, junto con profesio-nales y miembros de jun-ta de otras asociaciones del estado, ofrecieron al grupo parlamentario la visión de aquellos que trabajan cada día con las personas afecta-das por el Alzheimer y otras demencias.

La jornada constó de vari-as ponencias a cargo de ex-pertos y la participación de varias diputadas del congreso para introducir diferentes te-mas a los cuales los presentes debíamos aportar la visión del mundo asociativo.

Fruto de esta jornada el grupo parlamentario PODE-MOS presentó una Proposi-ción No de Ley, para instar al gobierno a desarrollar un

Plan Nacional de Alzheimer, y que fue aprobada el pasado 9 de marzo por todos los gru-pos políticos en la Comisión de Sanidad, Servicios Sociales y Consumo del Congreso.

La mencionada PNL ha quedado aprobada de la si-guiente forma:

El Congreso de los Di-putados y diputadas insta al Gobierno a:

• Establecer una Política de Estado de Alzheimer y otras demencias, en coordi-nación con las Comunida-des Autónomas y con ple-no respeto al actual marco competencial, desarrollan-do un Plan Nacional espe-

cífico, centrándonos en la prevención, el diagnóstico adecuado y la intervención no sólo de las personas con Alzheimer, sino tambi-én teniendo en cuenta al cuidador/a, así como a todo el impacto social que gene-ra la enfermedad, desde una dimensión bio-psico-social y económica. El Alzheimer no es solo una enfermedad, es una problemática social que trasciende al ámbito familiar, necesita por tanto una intervención comuni-taria y una política de esta-do integral.• Establecer un registro de personas con Alzheimer.• Fomentar la investiga-ción en Alzheimer y la in-vestigación social.• Creación de una mesa de trabajo, contando con las Comunidades Autóno-mas y con representación de las organizaciones de la sociedad civil, para elabo-rar de manera conjunta el

Plan Nacional Específico, con un plazo máximo de convocatoria inicial de tres meses desde su aprobación.

Desde AFA Baix Llobregat felicitamos esta iniciativa y queremos recordar que hace ya más de 20 años las asocia-ciones del conjunto del Esta-do presentaron al Congreso una propuesta para elaborar un Plan Nacional de Alzhe-imer que nadie se dignó ni tan solo a mirar. Confiemos que esta iniciativa alcance metas más altas y se legisle en beneficio de todos aquellos que padecen la enfermedad de Alzheimer y otras demen-cias, que según se desprende de algunos informes y estu-dios, la mitad de los afectados está aún sin diagnosticar, lo cual es más grave si tenemos en cuenta que la gran mayo-ría de los diagnósticos se hace siempre de forma tardía.

Queremos agradecer el gran trabajo realizado por Karina Fernández D’Andrea (trabajadora social y asesora técnica de la Comisión de Servicios sociales, Sanidad y Consumo) en la organiza-ción de la jornada. También a las diputadas Amparo Bo-tejara (médico de familia), Ana Marcello (trabajadora social) y Ana Terrón (trabaja-dora social) por sus aportaci-ones en dicha jornada.

César Barrachina Trabajador social

de l’AFA Baix Llobregat

La AFA Baix Llobregat en el Congreso de los Diputados para defender una política estatal para el alzheimerEl grupo parlamentario confederal PODEMOS convocó una jornada de trabajo sobre la enfermedad y presentó una PNL para abordar la problemática.

12 BUTLLETÍ AFA · ABRIL 201712 12 BUTLLETÍ AFA · ABRIL 2017

En el Castillo de Cornellà, el pasado 23 de marzo, pu-dimos disfrutar de la repre-sentación de la conferencia teatralizada “Sexo de cine”, a cargo del Instituto de Cien-cia y Teatro, que ya nos ofre-ció “Más allá de las palabras”. Un espectáculo que llenó el recinto.

¿Y …qué es una confe-rencia teatralizada? se pre-guntarán… Es una conferencia y es un espectáculo de teatro a la vez: hay información, datos, conceptos científicos, gráfi-

cas e imágenes. Hay confe-renciantes y también hay una historia que contar con sus personajes y sus conflictos. Hay emociones y metáforas. Hay actores y hay acción. Es una fusión de ciencia y te-atro.

Es una forma diferente de comunicar conceptos ci-entíficos a través de las artes escénicas, en la que el públi-co puede participar pregun-tando sus dudas. Tiene una clara dimensión divulgativa y pedagógica, sin rehuir de

disfrutar de un espectáculo atractivo y entretenido.

La temática de “Sexo de cine”, en concreto, ver-sa sobre la sexualidad en la vejez y en la enfermedad de Alzheimer. Una exposición hecha para poder abarcar el tema sin tabúes, animando a la gente a abrir su mente y poder mejorar la comuni-cación, abriéndose al placer

aprendiendo una poco más sobre la fisiología del hom-bre y la mujer y cómo se complementa. Al finalizar se abrió una rueda de preguntas y aportaciones entre los nu-merosos asistentes -no que-daba silla vacía en el Castell- en la que comentamos qué le pasa a una persona con de-mencia y, por ejemplo, cómo afecta la medicación.

Els Ajuntaments de la Co-marca del Baix Llobregat i altres que s’hi han sumat, han desenvolupat amb la col·laboració de l’Empresa Einsmer – Intergenerati-onal Pact una aplicació que permet contactar en menys de 10 segons amb els serveis i cossos de seguretat, en cas d’emergència.

La novetat de l’aplicació, que té moltíssimes utilitats, radica en que mitjançant un procés d’annexió entre els telèfons mòbils de perso-

nes vulnerables i els seus cuidadors, es pot llençar una alerta per la persona que pot estar en situació de risc. Els cuidadors i cuida-dores de persones en situació de vulnerabilitat o discapacitat podran demanar, per exem-ple, la cerca del seu familiar si aquests consideren que els seus familiars afectats poden trobar-se perduts o en perill.

La immediatesa de la res-posta dels cossos policials i d’emergència, i la facilitat d’accés i utilització d’aquesta

eina millora notablement el que existia fins ara, ja que el seu ús és molt intuïtiu.

Aquesta col·laboració públi-co-privada permetrà aportar

un millor servei a la ciutadania, adaptat a les necessitats socials, degut sobretot al seu impacte supramunicipal i a l’aportació dels tècnics, dels responsables de les diferents regidories i de les policies locals de les ciutats que hi participen.

A l’acte de presentació, que s’ha dut a terme al Parc Ar-queològic de Gavà, aquest 31 de març, han participat els i les alcaldes/esses i regidors/res de la Comarca, i autoritats de les Policies Municipals, Guardia Civil, Policía Na-cional i Mossos d’Esquadra, juntament amb els tècnics d’Einsmer, encapçalats pel Sr. José Antonio Gallego.

Presentació de l’APP Seguretat CiudatanaL’AFA BAIX Llobregat ha estat convidada a participar en el “Protocol de Localització de Persones Vulnerables”.

Conferencia teatralizada: sexo de cine

13 AFA 13 AFA

Des de l’AFA Baix Llobregat estem tre-ballant per donar un suport adequat a les persones grans que poden ser més vulnerables. Volem abordar un proble-ma important: els maltractaments a les persones grans amb demència, tant pels efectes nocius que provoca als individus i al conjunt de la ciutadania, com pel fet

de que se n’observa una prevalença cada cop major. És per això que hem editat la primera “Guia de prevenció i detecció i derivació de maltractaments a persones grans amb Alzheimer i altres demèn-cies.”, i hem implementat els pertinents protocols als nostres serveis.

Aquesta Guia ha estat presentada al

Consell Comarcal del Baix Llobregat i a les ciutats de Cornellà i El Prat, en el context d’unes jornades -que han tingut una gran afluència de públic- sobre la problemàtica en les que es va debatre so-bre eines i estratègies per detectar i com-batre aquesta xacra en una taula rodona formada per professionals del sector.

Està previst realitzar jornades similars a altres poblacions de la Comarca. Con-sulteu la nostra web per a conèixer les dates de les properes presentacions.

Aquest curs s’està duent a terme un projecte de col·laboració entre la nos-tre Associació i la Fundació Rubricatus del Prat de Llobregat, una associació que ajuda a les persones amb disca-pacitat intel·lectual i les seves famílies. L’objectiu final d’aquesta iniciativa és generar sinèrgies entres els professionals de les dues associacions per intervenir sobre l’envelliment de les persones amb

discapacitat intel·lectual. El projec-te -que es va presentar el passat 21 de març- busca dur a terme accions entre entitats socials, l’Ajuntament pratenc i altres agents experimentats per conso-lidar un ecosistema col·laboratiu que afavoreixi els processos d’envelliment d’aquest col·lectiu. Té diverses fases i la nostra associació hi ha col·laborat principalment en dos línies fonamen-

tals: grups de recolzament emocional i formacions internes als professionals de la Fundació Rubricatus.

“Territoris Solidaris” és un progra-ma del BBVA CX que ofereix aju-da econòmica a projectes d’entitats socials proposats pels empleats del banc. Per segon any consecutiu, la nostra Associació ha merescut el premi del recolzament d’aquest programa de Responsabilitat So-cial Corporativa, aquest cop amb la proposta de TAA com a tractament innovador als nostres centres Aloïs.

Des d’aquestes pàgines, volem agrair la iniciativa i, sobretot, la inestima-ble col·laboració i dedicació de la

padrina del projecte, l’Olga Escriu i dels vots que va obtenir per part dels empleats del banc.

Col·laboració amb la Fundació Rubricatus en el projecte “L’envelliment actiu de les persones amb discapacitat intel·lectual al Prat de Llobregat”

L’AFA Baix rep el recolzament de “Territoris Solidaris”, de BBVA CX

Jornades contra el maltractament a persones grans i presentació de la nova guia


El 14 de gener es va celebrar al Res-taurant Masia Can Portell un dinar d’ homenatge a les delegades que, ara fa 23 anys, van fundar l’Associació de Fa-miliars d’Alzheimer del Baix Llobregat.

El que va començar com un modest projecte nascut de la solidaritat s’ha con-vertit, després de molts anys de treball i dedicació, en una entitat de referèn-cia dins de les associacions dedicades a aquesta malaltia. Han estat molts anys d’esforç en els que també s’han hagut de superar moments, si no difícils, compli-cats, per arribar al que som avui en dia. L’AFA no seria el que és sense la inicia-tiva i els anys de perseverança d’aquestes persones a les que vam rendir un més que just.

El dinar, que va reunir molts col·laboradors, va transcórrer amb un ambient emotiu i distès, i va finalitzar amb l’ entrega a les homenatjades d’un obsequi commemoratiu d’aquesta diada

de tant grat record. Des de aquestes pàgi-nes ens volem també afegir a aquest ho-menatge a les fundadores d’AFABAIX, i felicitar-les de tot cor per la feina ben feta i el seu altruisme i dedicació.

El Club Jasmín és un espai de trobada en el que familiars i malalts realitzen acti-vitats lúdiques conjuntes, coincidint amb celebracions de dates assenyalades: Car-naval, Sant Joan, la Castanyada, ...

També inclou sortides com les que, per tal d’oferir als nostres malalts i als seus familiars una sortida de germanor i es-bargiment mentre coneixem entorns es-pecials i diferents, organitzem anualment.

Una d’aquestes excursions ja tradi-

cionals dins de l’AFA és la Calçotada. Enguany aquesta escapada ens ha dut a visitar el museu del que va ser un dels millors violoncel·listes i directors d’orquestra del seu temps: Pau Casals, un català que va mantenir sempre una dedi-cació incansable a la defensa de la pau i de la llibertat.

Un cop acabada la visita, vam anar a dinar un complet menú de calçotada al restaurant El Jardí de Salomó, una casa

pairal creada per gaudir de la gastrono-mia. Una jornada rodona!

Una altra de les sortides que realitzem amb periodicitat anual - i amb la mateixa finalitat i esperit que la calçotada- és l’excursió a Montserrat, que es programa per la primera setmana de setembre de cada any.

Una visita espiritual, d’esbarjo i ger-manor que ens duu al mític Monestir on s’hi ofereix una missa pels difunts de l’Associació i es fa la tradicional ofrena a la Verge. Una sortida interessant, que fi-nalitza compartint un deliciós dinar amb els familiars i malalts al restaurant Can Parellada de Masquefa.

Club Jasmín, de calçotada


Homenatge a les delegades

15 AFA

Els tallers de memòria que ofereix el servei AFA Baix, tenen com a objectiu aconseguir una millora del rendiment cognitiu, a través de diverses activitats d’estimulació que permeten adquirir, mantenir i recuperar habilitats perdu-des a causa del deteriorament. Al ma-teix temps, les activitats desenvolupa-des pretenen promoure l’autonomia personal, l’autoestima i el sentiment d’auto eficàcia.

Aquest tallers estan destinats princi-palment a persones que pateixen pro-blemes associats a la malaltia d’Alzhe-imer en una fase inicial o lleu, però obert també a persones amb problemes de memòria associats a l’edat.

Es realitzen en diferents poblacions del Baix Llobregat. A continuació s’ex-posa un breu resum de la dinàmica i metodologia de treball emprada en els

grups de memòria de Cornellà i Sant Joan Despí.

El moment evolutiu, l’afectació cognitiva i el perfil concret que pre-senta la persona, son elements claus per decidir la configuració dels grups i ens indiquen quina és la millor intervenció possible.

Solem treballar en grups d’entre 6-15 participants agrupats per nivell de deteriorament. En el cas de Cornellà es realitzen dos grups de treball diferents; un lleu i l’altre moderat.

Tots ells tenen una duració d’una hora i mitja i es realitzen un cop per setmana en horari de tarda.

Durant la sessió es treballen les di-verses àrees cognitives: llenguatge, me-mòria, raonament abstracte, evocació i fluència, càlcul, etc.

Procurem utilitzar recursos com la

lectura i reflexió d’alguna notícia actual o document d’interès per centrar-nos en la realitat. També solem realitzar exercicis de reminiscència, activitats emocionals i reflexives (reconeixement de cançons de la seva època, debats so-cials, moralines, històries de la nostra cultura...) que permeten fomentar el propi pensament i millorar l’autoestima.

Com a terapeuta és altament grati-ficant treballar amb les persones que assisteixen als tallers de memòria. Cada grup és diferent, però en tots, destaca la bona sintonia que es respira, un clima familiar i de confiança que fa que, set-mana rere setmana, al finalitzar la ses-sió, tots tinguem ganes de que arribi la popera sessió per tornar-nos a reunir.

Anna RoquerPsicòloga i terapeuta grups

de memòria i GAMS, AFA Baix

Participació en els Tallers d’estimulació cognitivaObjectius, dinàmica i metodologia

La estimulación cognitiva y motora a largo plazo ayuda a mejorar las activida-des diarias de los pacientes con la enfer-medad de Alzhéimer como, por ejem-plo, ducharse, vestirse o comer, según ha mostrado un estudio realizado por expertos españoles y estadounidenses y que ha sido publicada en el ‘Journal of Alzheimer’s Disease’.

En este nuevo trabajo, los científicos, coordinados por la Fundación Maria Wolff, han comparado durante tres años a dos grupos de 40 personas con alzhéi-mer cada uno.

El primero tuvo que acudir a un tra-

tamiento de estimulación cognitiva y motora integral, denominado ‘Animus’, que duraba tres horas y media, dos ve-ces en semana. El otro realizaba una vida y un tratamiento normal.

Así, al cabo de un año los del primer grupo estaban cognitivamente algo mejor, eran más independientes a la hora de realizar las actividades cotidia-nas, tenían un mejor estado de ánimo y tomaban menos fármacos psicotró-picos.

Además, los científicos descubrieron que en el grupo que recibió un trata-miento de estimulación integral las me-joras en el lenguaje, la comprensión, el dibujo, pensamiento y orientación se mantuvieron durante un año; mientras que las de las actividades instrumentales, como manejar dinero o prepararse una comida equilibrada, se mantuvieron durante dos años; y las de actividades más básicas como ducharse, vestirse o comer hasta tres años.

La estimulación cognitiva y motora ayuda a mejorar las actividades diarias de los pacientes con alzhéimer


Un nuevo fármaco que frena la progresión… (en ratones), otro utilizado para el colesterol que promete lo mismo, un tratamiento con una proteína que evita la pérdida de memoria, los probióticos que también ayudan, otro fármaco que bloquea una encima y logra reducir las placas amiloides, otro más diseñado a la carta que hace lo mismo que el anterior, una terapia génica experimental, la estimulación cerebral durante el sueño para mejorar la memoria en las personas con Alzhéimer, o incluso los antibióticos, que también prometían frenar esta patología neurodegenerativa…

Son algunas de las noticias aparecidas en los medios de comunicación a lo largo de 2016.

“Una maravillosa noticia, sí”, decía un lector en un comentario a una de estas “curaciones”. Y continuaba: “Pero los que tenemos la desgracia de tener a un familiar con esta terrorífica enfermedad nos agarramos a un clavo ardiendo ante cualquier noticia esperanzadora de este tipo, creyendo que el milagro que tanto pides, por fin, ya se ha producido. Y luego vienen las decepciones: está en fase embrionaria, queda mucha investigación para probarlo en humanos, quizá 15 o 20 años… y vuelta a la triste y dolorosa realidad”.

Este lector pone el dedo en la llaga, con su “tirón de orejas” amable a los medios de comunicación. Es bueno que las investigaciones sobre el alzhéimer lleguen al público, pero sin

Al novembre de 2016, la revista Science Translational Medicine publicava una investigació en la qual s’havia trobat que un fàrmac aconseguia remoure les acumulacions tòxiques del cervell dels malalts d’alzheimer.

El fàrmac era Verubecestat i la farmacèutica que el desenvolupava era el gegant Merck. I diem era perquè

arriba febrer i les esperances que es van crear al novembre es veuen esborrades de cop. Un grup d’experts externs al que va acudir la farmacèutica per analitzar més objectivament les dades, va concloure que: “Pràcticament no hi ha possibilitat de trobar un efecte clínic positiu.”

També al novembre, el camp de

l’alzheimer va passar per un dur revés: un fàrmac llargament esperat, Solanezumab, desenvolupat per la farmacèutica Eli Lilly, tampoc podia contra la malaltia.

Què tenen en comú Solanezumab i Verubecestat? Encara que a través de mecanismes diferents, tots dos compostos es dirigeixen cap a una substància que s’acumula de forma anormal en el cervell dels malalts d’Alzheimer, la substància beta amiloide.

Es considera que aquesta és una

Un altre fracàs en el camp de l’alzheimer: Verubecestat, de Merck, sense possibilitats de funcionarLa lluita contra l’ alzheimer torna a perdre un altre candidat a tractar la malaltia que estava en fase III d’assaig clínic.

El alzhéimer, “curado” varias veces en 2016Es bueno que las investigaciones sobre el alzhéimer lleguen al público, pero sin generar falsas expectativas. Hay que ser cautos y delicados en esto

Un nou compost passa a la fase més esperançadora -i també la més decebedora moltes vegades- dels assajos clínics d’un fàrmac per a la malaltia d’Alzheimer. La fase III és la prèvia a poder sortir al mercat si tot surt bé, molt bé, en els assatjos reals.

En l’Alzheimer fins al moment la fase III ha estat nefasta, ja que la majoria dels medicaments no aconsegueixen superar-la. Alguns perquè no resulten prou segurs, la majoria perquè no tenen un efecte positiu sobre la malaltia.

Però possiblement el moment actual sigui diferent. Mai abans tants fàrmacs havien arribat a la fase III. Ara un compost desenvolupat per la companyia Japonesa Eisai Co, Ltd, denominat E2609, es començarà a provar en 1330 malalts d’Alzheimer. L’E2609 és el que s’anomena un inhibidor de BACE, una substància que interfereix en el mateix procés de producció de la proteïna que s’acumula de forma anormal en el cervell dels malalts d’Alzheimer. Amb aquest mateix mecanisme d’acció s’estan provant diversos fàrmacs en el món actualment.

La investigació compta amb l’aval de la FDA nord-americana, l’organisme que regula la sortida al mercat dels medicaments als EUA.

La FDA va concedir al desenvolupament del fàrmac la designació de “Via ràpida”. Aquest estatut implica que l’organisme regulador prioritza el fàrmac, facilitant una mica el farragós procés d’investigar i portar al mercat un nou medicament. Facilitar en el sentit que revisa més ràpidament els seus resultats, tenen contacte més freqüent per analitzar els assajos clínics, però, evidentment, les exigències sobre la seguretat i eficàcia del fàrmac són les mateixes per a tothom.

Un nou fàrmac per a l’Alzheimer passa a la fase final de prova en éssers humansE2609 és un nou fàrmac que passarà a provar-se en 1330 malalts en fase primerenca d’alzheimer. Aquest assaig tindrà una durada de dos anys.

generar falsas expectativas. Hay que ser cautos y delicados en esto. A cambio, es verdad, que con más o menos acierto, lo que reflejan las noticias es el incremento en las investigaciones para tratar de acorralar a la enfermedad que Alois Alzhéimer describió en 1907. Y eso siempre es una buena y esperanzadora noticia.

El último número de la revista “Mente y Cerebro” de 2016 hacía una reflexión parecida sobre un fármaco presentado a mediados de 2015, que despertó gran expectación. «Por fin hay

esperanza», titulaba el periódico alemán “Die Zeit”. «Se trata de un gran avance», proclamaba un reputado investigador del alzhéimer en una entrevista al diario “Frankfurter Allgemeine”. Desafortunadamente, el anticuerpo dirigido contra la proteína amiloide no se comportó como los ensayos auguraban. De nuevo la decepción.

No hay que perder la esperanza, pero tampoco hay que lanzar las campanas al vuelo cada vez que un ratón se cura de una patología parecida al alzhéimer. No hay que olvidar que los modelos de roedor no reproducen muy bien esta patología. Y que las enfermedades neurodegenerativas parecen ser un lastre reservado únicamente a nuestra especie.

Sin embargo, hay que agradecer su esfuerzo a los laboratorios que invierten su tiempo y su dinero en la investigación del alzhéimer. Y también a los grupos de investigación que en todo el mundo estudian con tesón esta patología con la esperanza de cercarla y ponerle freno.

Fuente: ABC digital, Pilar Quijada.

de les principals causes de la malaltia El problema? Que els compostos dissenyats sí aconsegueixen netejar el cervell d’aquesta substància, però el que no aconsegueixen és que els malalts milloren clínicament. Una prova de neuroimatge diu que van bé, però la família només veu que van a pitjor.

Alguns experts en el camp de l’Alzheimer ja aixequen les veus de forma notable demanant un canvi de rumb en la investigació. Citat per New Scientist, Rudolph Tanzi, professor de l’Escola de Medicina de Harvard, va dir:

“Com he dit durant anys però les companyies farmacèutiques no semblen escoltar, tractar la beta amiloide en pacients que ja tenen símptomes clínics és massa tard. Una vegada que la demència comença, el cervell ha de ser salvat detenint la neuroinflamació.”

De moment, el sector vira expectant cap a una altra de les grans esperances que també va contra la beta amiloide; el fàrmac Aducanumab, de la companyia biotecnològica Biogen. Els resultats de la fase III d’assaig clínic amb aquest compost s’esperen per a finals de 2018.

17 LA REALITAT FARMACOLÒGICA


El passat dia 21 de Setem-bre es va celebrar el Dia Mun-dial de l’Alzheimer, una jornada d’informació i reivindicació per fer visible a tota la societat la proble-màtica de la malaltia i les conse-qüències que genera tant al malalt que la viu com als familiars que la pateixen.

L’AFA Baix Llobregat programa, cada any per aquestes dates, tota una sèrie d’activitats a la comar-ca per informar la ciutadania sobre l’Alzheimer i tot el que comporta. Xerrades impartides per grans pro-fessionals que versen sobre la malal-

tia, sobre com actuar si es perd un malalt, sobre els avenços mèdics... Però també cinefòrums, exposicions artístiques i obres de teatre.

Volem que es conegui la proble-màtica i volem també explicar i tre-ballar aquells hàbits saludables que la ciència associa a factors de risc de la malaltia: organitzem tallers de memòria, de risoteràpia, de musico-teràpia, d’exercici físic, de nutrició, de reminiscència...

Enguany cal destacar com a nove-tat la 1a caminada per l’Alzheimer feta a Sant Joan Despí que va comp-tar amb més de 200 inscrits i va ser

respectada per la pluja. Esperem que sigui la primera de moltes!

Evidentment, també són dignes de menció especial actes com el FES-TIB@LL pratenc, aquest festival de balls que omple el Teatre Modern; o la Memòria està de Moda de Cor-nellà, que quasi omple l’Auditori d’aquest municipi, que són actes que acaben mobilitzant centenars de persones del teixit municipal, que requereixen una gran impli-cació de professionals i voluntaris, un esforç organitzatiu important i que formen part ja de l’imaginari col·lectiu de l’AFA Baix Llobregat.

Enguany s’han realitzat més de 40 actes repartits entre 17 municipis de la comarca.


La 1a Caminada per l’Alzheimer del Baix Llobregat, a Sant Joan Despí, va ser tot un èxit, amb quasi dues centes persones inscrites.

Taller “Ens cuidem per cuidar” a Sant Boi: com ens hem de cuidar els cuidadors per poder estar en condicions òptimes per cuidar algú altre? En aquest taller ho expliquem.

“L’expert més a prop -Qui pot patir l’Alzheimer” era el títol de la interes-sant conferència que el Dr. Altimir va realitzar a Abrera.

La conferència “El neuròleg al teu costat” del Dr. Reñé, amb jornada de portes obertes del Centre Aloïs del Prat inclosa, van fer que el centre se’ns quedés petit!

La fotografia dels actes programats per l’AFA amb motiu del Dia Mundial de l’Alzheimer

19 AFA 19 AFA

També voldríem destacar, per la seva bellesa i la generositat del seu autor, la preciosa exposició d’en Cristian Sarmiento que ha estat ex-posada a Cornellà i que exposarem a altres poblacions de la comarca.

Durant aquest període que eng-loba el Día Mundial de l’Alzheimer, dediquem també temps a recaptar fons per poder seguir tirant enda-vant l’Associació i tot el que com-porta i ofereix. Les taules petitòries i informatives han arribat enguany a 10 localitats del Baix Llobregat, re-captant en total 16.747,50€. Moltes gràcies als voluntaris que les ateníeu

i a la gent que va donar els seu gra-net de sorra per la causa. Sou ge-nials.

Voldríem agrair també la bona predisposició i professionalitat dels ponents de les xerrades, la dels pro-fessionals dels tallers i de l’AFA. Sobretot destacar la feina realitzada pels voluntaris i les delegades de l’associació, doncs tots aquests actes necessiten una producció i una fei-na al darrera que no es veu, però és imprescindible: des de les trucades i la divulgació fins a l’embolicar obsequis pels nens que desfilen a la Memòria està de Moda. Moltes

gràcies a tots, quins cracks esteu fets!

I, com no, agrair també el paper de les institucions, dels ajuntaments que tantes facilitats ens donen per realitzar la nostra tasca en les millors condicions possibles. Moltes gràcies pel vostre suport i per ser conscients de la nostra utilitat.

Per acabar, convidar-vos a fer un tastet del que ha estat el Dia Mun-dial de l’Alzheimer 2016 fent una ullada a les imatges que ens ha donat l’efemèride. Podeu visitar la nostra web per veure totes les imatges!

www.afabaix.org

Concurs de cartells i exposició del Cau del Record: L’entrega dels premis del concurs de cartells del Dia mundial de l’ Alzheimer es va fer a la in-auguració de l’exposició dels mateixos, que compartia espai amb la dels, Cubs de la Memòria, uns cubs realitzats conjuntament entre els usuaris del centre Alois del Prat i alumnes de l’Escola d’Art d’aquesta localitat. Conta contes ”Mi abuelo Simon lo sabe”

FestiBall

20 BUTLLETÍ AFA · ABRIL 201720 BUTLLETÍ AFA · ABRIL 2017

Taller de reminiscència a Sant Boi i al Prat: un taller nou que ha tingut una gran acollida...La reminiscència dona significat als records i a les pròpies experiències, fent memòria de fets viscuts, olors, imatges, emocions…

Taller de risoteràpia a Collbató: si busqueu un taller per deixar enrere els problemes, agafar forces per enfrontar-los, distreure-us i aprofitar les virtuts terapèutiques del riure, aquest és el vostre taller!

A Sant Feliu, conferència a càrrec de Ma. Rosa Giner i el Dr. Robles: “Parlem de l’Alzheimer” per conèixer tots els aspectes i conseqüències de l’alzheimer en el malalt i la família.

A Pallejà, conferència: “Parlem de l’Alzheimer”, una xerrada sobre la malaltia realitzada con-juntament amb la Fundació Ana Ribot, ideal per conèixer les característiques de la patolo-gia que ens ocupa, els avenços en recerca, la importància de cuidar bé, etc.

“Si et perds estem a prop teu”: a Molins, xerrada per conèixer el protocol d’actu-ació en cas de pèrdua d’un malalt d’alzheimer i com es coordinen i quines són les responsabilitats dels diferents cossos de seguretat i agents socials.

Moda Cornellà 2016

“Parlem de les pensions”, conferència a Sant Feliu molt apropiada pels temps que corren per conèixer el futur i els mecanismes d’aquest instrument que ha de garantir les rendes un cop acabada la vida laboral.

21 AFA

Conferència teatratiltzada: Más allà de las palabras, al Castell de Cornellà. Un format peculiar per conèixer més sobre la comunicació i com aquesta es veu afectada per la malaltia d’alzheimer.

Jornada de la Memòria a Esplugues: amb tómbola solidària, assesso-rament, taller de memòria, i, fins i tot, l’actuació d’un mag, en Màgic Jaïr! Jornada complerta!

Taller de musicoteràpia a Cervelló que ens va permetre veure com es treballa amb aquesta tècnica amb persones amb demèn-cia, i com n’és de beneficiosa per als seus cuidadors.

El sedentarisme i l’envelliment originen alteracions circu-latòries que perjudiquen el cervell i les seves funcions. Una d’elles és la memòria. Per això aquesta sessió d’”activitat física i memòria” al Prat de Llobregat.

A Sant Feliu, taller de nutrició: “La cuineta de l’Alzheimer” en el que vem tenir una de-mostració pràctica de receptes fàcils i ràpides amb les que gaudirr d’una cuina de qualitat i equilibrada.

Taules informatives i petitòries a El Prat de Llobregat Taules informatives i petitòries a Sant Feliu de Llobregat

Taules informatives i petitòries a Castelldefels Taules informatives i petitòries a Cornellà


Qué hacer cuando el enfermo de alzhéimer no para de caminar

La deambulación en el enfermo de alzhéimer

Se levanta, camina unos pasos, vuelve a sentarse, no ha pasado un minu-to y nuevamente está de pie, esta vez se lanza a re-correr todo el pasillo. Ya lleva varias horas así, estás agotada, ya sabes que el médico te dijo que si el ambiente era seguro no era un gran problema, pero a ti te desespera.

Le dices que se siente, la tomas del brazo y la llevas al sillón, sus ojos te miran desde un lugar en al que tú no tienes acce-so. Al poco tiempo, co-mienza nuevamente sus movimientos intermi-nables ¿Qué hacer? Solo quieres que esté tranqui-la unos minutos.

El enfermo de Alzhéimer no para de caminar: vagabundeo o deambulación

A ese continuo caminar sin sentido aparente de las personas con alzhéi-mer se le denomina de-ambulación o vagabun-deo, y se incluye dentro de las llamadas conduc-tas motoras aberrantes. El exceso de actividad motora sin una finalidad conocida aumenta a me-

dida que avanza la enfer-medad y parece ser más común en horario noc-turno.

La deambulación alzhéimer es una con-ducta compleja que, ade-lantamos, es muy difícil de modificar. Implica en muchas ocasiones un ri-esgo importante para el bienestar físico de la per-sona, fundamentalmente por el riesgo de desapa-rición que conlleva si el enfermo sale de su en-torno habitual.

¿Por qué el enfermo de Alzhéimer no para de caminar?

La razón más evidente es porque está enfermo y el alzhéimer provoca una serie de cambios a nivel cerebral, que tienen su reflejo en la conducta, en este caso la deambu-lación.

Pero hay desencade-nantes individuales y ambientales a tener en cuenta al analizar la con-ducta de vagabundeo en una persona con demen-cia. Por ejemplo:

• La persona puede es-tar agitada, ansiosa.

• Está desorientada, lo común en el alzhéimer. Si no sabes dónde estás ni qué haces ahí, segu-ramente termines cami-nando buscando orien-tarte o encontrar un ros-tro conocido.

• Puede estar sintiendo dolor o alguna incomo-didad física, por ejemplo, estreñimiento. Hay que valorar bien este posible desencadenante sobre todo si la deambula-ción no es una conducta habitual y aparece es-porádicamente.

• El ambiente es poco estimulante y lleva al aburrimiento: si pa-sas todo un día sentado en un sillón mirando la nada, posiblemente ter-mines levantándote y caminando a la desespe-rada.

• La persona ha sido trasladada recientemente a un ambiente poco fa-miliar.

• Tiene necesidades básicas: no tiene por qué estar sintiendo dolor, simplemente quiere ir al baño o tiene hambre.

Todos estos desenca-denantes deben llevar-te a una conclusión: las causas del vagabundeo

varían de una persona a otra. Identificarlas es el principio de la solución.

¿Qué hacer para con-trolar la deambulación Alzhéimer?

Soluciones estandarizadas no hay, mágicas mucho menos. Y es fundamen-tal lo que mencionamos anteriormente; intentar comprender la causa que está detrás de que el en-fermo de alzhéimer no para de caminar. Siempre que la conducta haya apa-recido de forma abrupta, es recomendable acudir al médico para descartar causas como infecciones

Trobada la causa de la pèrdua d’orientació espacial associada a l’alzheimerLa desorientació espacial associada a la malaltia està causada per l’acumulació de proteïna tau en les neurones que conformen el sistema

S’estima que al voltant d’un 60% dels pacients amb alzheimer pateixen una pèrdua de la seva orientació espacial i, per tant, es veuen abocats a vagar sense un rumb fix. Un símptoma associat a la malaltia que, segons les sospites dels autors del nou treball, s’origina en l’escorça entorrinal, regió del cervell que juga un paper clau en la memòria i l’orientació i que es troba entre les primeres afectades per l’acumulació de cabdells neurofibril·lars de proteïna tau.

Així, els investigadors van centrar el seu estudi en les ‘cèl·lules de xarxa excitables’, tipus de neurones de l’escorça entorrinal que s’activen en resposta al moviment espacial i creen una ‘reixeta’ que actua com a mapa de l’entorn en què es troba la persona -de fet, aquestes cèl·lules de xarxa també es denominen ‘cèl·lules reixeta’-. I per a això, van utilitzar models animals -ratolins- d’edat avançada i manipulats genèticament per expressar grans quantitats de proteïna tau en l’escorça entorrinal als quals es va ‘animar’ a moure en un espai controlat.

L’anàlisi electrofisiològic de les cèl·lules de xarxa mostra que, comparats enfront dels seus homònims sans, els ratolins alterats genèticament tenien grans problemes d’orientació, el que suggereix que la proteïna tau altera la funció de les cèl·lules reixeta i contribueix als dèficits en l’aprenentatge espacial i la memòria.

Finalment, els autors van analitzar els cervells dels ratolins i van observar que les cèl·lules excitables, però no així les inhibidores, es trobaven danyades. És a dir, els cúmuls de proteïna tau comprometen l’activació de les cèl·lules de xarxa, destrueixen les cèl·lules reixeta excitables però no així les inhibitòries, creant així un desequilibri en l’escorça entorrinal que provoca la desorientació espacial característica de la malaltia. Així, la clau per revertir-la potser podria trobar-se en la restauració d’aquest equilibri.

www.abc.es

o reacciones a medica-mentos. También es im-portante que conozcas que el vagabundeo en sí no tiene por qué ser un comportamiento peligro-so si ocurre en un entor-no seguro.

Estrategias que puedes intentar:

• ¡Seguridad! Esencial, asegúrate de que la persona con alzhéimer no puede salir fuera y perderse. Dentro de la casa también debemos adecuar el entorno. Por ejemplo, puede ser necesario quitar las alfombras y algunos muebles para evitar caídas. O poner luces automáticas

por si se levanta durante la noche y puertas en las escaleras para evitar el acceso. Unas campanillas en las puertas también pueden ayudarte a saber cuándo está caminando de una habitación a otra. De ser posible, crea un espacio donde el enfermo pueda caminar libremente.

• Usa un dispositivo GPS: hay muchos en el mercado. Si existe un ries-go de que la persona esca-pe de casa, un dispositivo GPS que permita locali-zarla es esencial.

• Realiza actividades durante el día que resul-ten significativas: no vale con encender la tele y dejarle ahí. Intenta reali-zar actividades que impli-quen interacción perso-nal, por ejemplo, dar un paseo juntos.

• Crea un ambiente re-lajado, sin ruidos excesivos

• Camufla las puertas: esta estrategia ha resulta-do muy útil en algunos centros residenciales. Puedes poner cortinas o vinilos que camuflen las puertas y las hagan pa-recer como una pared más.

• Distrae: si la persona está caminando incesan-temente, ¿qué tal hacerle una pregunta? O ponerle a pelar los ajos (dependi-endo de su nivel de dete-rioro, por supuesto).

• Si el enfermo está en un entorno nuevo, como una residencia, intenta de-corar al menos su habita-ción con elementos fami-liares.

www.2ti.es

23 CURIOSITATS DELS CERVELL


Un mes y medio de entrenamiento cam-bia las conexiones cerebrales y dobla la capacidad memorística

Entrenarse media hora diaria durante cuarenta días con el método adecuado es suficiente para doblar la capacidad de me-morizar. Y los efectos de esta preparación, que perduran a los cuatro meses, no son únicamente de puertas afuera. También se plasman en las conexiones neuronales, que a base de práctica se asemejan a las del cerebro de los campeones mundiales de concursos de memoria.

Así lo explican los autores de un estudio que publica la revista Neuron, en el que se propusieron explorar qué pasa en el ce-rebro cuando se gana memoria.

Para ello se fijaron en los llamados atle-tas de la memoria, que aseguraron que la clave de su éxito està en el entrenamiento; personas expertas en memorizar en cues-tión de minutos centenares de palabras, cadenas de números o la secuencia de to-das las cartas de una baraja.

“Todos sin excepción nos dijeron que el método de loci es la estrategia más im-portante para sus habilidades. También usan otras estrategias, que no obstante son complementarias”, explica el profesor Martin Dresler, autor principal del estu-dio, desde el Centro Médico Universita-rio Radboud de los Países Bajos.

Se trata de una técnica, ya usada en la Antigua Grecia, que consiste en asociar cada ítem que se quiere recordar con un punto concreto de un lugar o itinerario absolutamente familiar. Por ejemplo, aso-ciar las palabras que vamos a memorizar a los elementos de una habitación que co-nocemos al dedillo.

“Lo más importante es que esta investigación demuestra la plasticidad que tienen las neuronas, que con entrena-miento pueden cambiar sus conexiones para aumentar la capacidad de la memoria”,

destaca en este sentido el doctor Ignacio Morgado, director del Instituto de Neu-rociencias de la Universitat Autònoma de Barcelona.

La misma anatomía, conexiones diferentes

Los investigadores llevaron a cabo su es-tudio en dos fases. En primer lugar, com-pararon las imágenes de resonancia mag-nética del cerebro de esos atletas de la memoria con las del cerebro de otras per-sonas que nunca habían destacado por su capacidad de memorización ni se habían entrenado para ello.

Así fue como vieron que, si bien la ana-tomía del cerebro no cambia, sí se pueden identificar más de dos millares de cone-xiones diferentes, 25 de las cuales presen-tan las mayores divergencias. Al analizar estas 25, vieron que están muy relaciona-das con la asociación entre conocimien-tos nuevos y antiguos y con el aprendizaje estratégico.

En segundo lugar, los autores trabajaron con medio centenar de personas que nun-ca habían entrenado su memoria y las divi-dieron en tres grupos.

El primero si-guió durante 40 días un entrenamien-to de media hora con el método de loci a través de internet, para aprender de for-ma sistemática y

Como conseguir unamemoria extraordinaria

estratégica a recordar lis-tas. El segundo también se entrenó, pero potenciando la memoria de trabajo, que retiene temporalmente la información para su pro-cesamiento. El tercer gru-po no se entrenó.

Antes y después de esos 40 días, los participantes se sometieron a pruebas de memoria que consis-tieron en intentar recordar una lista de 72 palabras. Quienes practicaron con el método de loci fueron claramente los que más evolucionaron, pasando de 26 a 62 palabras recordadas de media. Es decir, doblan-do sobradamente su capa-cidad memorística. Cuatro meses después de finalizar el entrenamiento, la mejo-

10 trucos para memorizar mejor.Usa acrónimos: o lo que es lo mismo, las iniciales de toda la vida. Si tienes que memorizar una lista corta, por ejemplo, la famosa lista de la compra, esta es la mejor opción. Leche, agua, pan, aceite=LAPA

.Construye tu Palacio de la Memoria (método de Loci): técnica muy conocida, seguramente por útil. Apela a una de las estrategias más efectivas para mejorar la memorización, la asociación visual de la información. Para aplicarla solo tienes que colocar mentalmente lo que quieres memorizar en un lugar específico de tu casa (u otro sitio que conozcas bien). Después solo queda dar un paseo mental por el lugar e ir recuperando la información almacenada. Por ejemplo, las cebollas de los ganchos del vestidor.

.La nota en la mano funciona: toda ayuda visual viene bien para recordar. La famosa nota escrita con boli en la mano o el lazo en el dedo son trucos que, más que ayudarte a memorizar mejor, te ayudarán a recuperar información.

.Divide la información en pequeñas unidades: no es lo mismo recordar 649523568 que 64-95 23-568. Nuestra memoria a corto plazo retiene temporalmente entre 5 y 7 unidades de información arbitraria. Si dividimos la información en pequeñas dosis ayudaremos a nuestro cerebro a recordar mejor.

.¡Presta atención! ¿Muy básico este consejo? Sucede que buena parte de las veces que nos quejamos de mala memoria, en realidad es mala concentración o muy buena capacidad de distracción. Haz un esfuerzo por centrar tu atención en lo que quieres memorizar mejor e ignora las cosas que pueden distraerte.

.Busca el significado y la motivación en lo que quieres almacenar: si comprendes lo que quieres memorizar y encima te gusta, es el camino más recto a memorizar mejor ¿Que hay cosas que tienes que retener casi por obligación y no gustan a nadie? Pues sí, pero hasta los estudiantes de Derecho sacan la carrera. Incluso la constitución puedes hacerla más animada recordando casos en los que no se le hizo mucho caso.

.Vincula la nueva información a la que ya tienes almacenada: la anterior idea y esta forman los ejes centrales del llamado aprendizaje significativo. Si quieres almacenar información nueva, intenta vincularla a la que ya tienes. Por ejemplo, quieres poder recordar el nombre de una persona nueva ¿No hay alguien que ya conozcas que se llame igual? ¿O parecido?

.Un lugar para cada cosa y cada cosa en su lugar: si me dieran un euro por cada vez que mi madre me ha dicho esta frase, ya mi hucha estaría obesa. Tal vez tú seas más ordenado que yo y nunca te olvides de tus llaves, precisamente porque siempre las colocas en ese cenicero de la entrada.

.Resume y escribe: si tienes que memorizar gran cantidad de información hacer resúmenes, fichas, mapas conceptuales y demás te será muy útil. Tiene varias ventajas; te ayuda a comprender mejor lo que lees, sirve como repetición y además es una ayuda visual.

.Y hablando de repetición: repite, repite y repite. Sí, repetir es en realidad la base de toda buena memorización. No es la actividad más animada del mundo, pero es la vía segura. Y si repites en voz alta mucho mejor.

Diversas fuentes

ra se mantenía, aunque en menor grado.

Igualmente, los partici-pantes en la segunda fase del estudio se sometieron a pruebas de resonancia magnética previa y pos-teriormente al entrena-miento. Solo en el caso de quienes practicaron con el método de loci se observa-ron cambios en las cone-xiones neuronales que, tal como explican los investi-gadores, pasaron a ser mu-cho más parecidas a las de los atletas de la memoria.

El estudio continúa

Según detalla Dresler, el estudio, en el que tam-bién participan el Insti-tuto Max Planck de Ale-mania y la Universidad de Stanford en Estados Unidos, dará nuevos re-sultados: “Aún estamos analizando otras partes de la investigación. Aho-ra nos focalizaremos en los procesos neurona-les específicos durante la ejecución del método de loci”, avanza.

Asimismo, el investiga-dor recuerda que, aunque su trabajo no se centra en ello, el método ya ha de-mostrado previamente “ser aplicable a poblaciones mayores o a declives cog-nitivos relacionados con la edad”.

Fuente: ROSER REYNER BOU, Big

Vang La Vanguardia

25 CURIOSITATS DELS CERVELL


En España, miles de residencias y centros de día mantienen con su-jeciones físicas a las personas con Alzhéimer y otras demencias, aten-tando de este modo a su dignidad como seres humanos. En torno a la mitad de las personas con demencia institucionalizadas en nuestro país han sufrido el uso de sujeciones fí-sicas por períodos más o menos lar-gos de tiempo. Y eso a pesar inclu-so de que la medida haya quedado obsoleta, ya que países enteros han demostrado que las sujeciones no se necesitan para ofrecer cuidados con una seguridad aceptable. Expe-riencias y estudios demuestran que es posible mejorar la autonomía y dignidad de estas personas con las metodologías adecuadas.

La Confederación Española de Asociaciones de Familiares de per-sonas con Alzhéimer y otras De-mencias (CEAFA) y la Fundación Maria Wolff se han unido para crear un frente común y ayudar a las resi-dencias y Centros de Día a adoptar un modelo de intervención que les permita ofrecer una atención y cui-dados específicos a la demencia que se centre en la dignidad de las perso-nas y huya del empleo de cualquier tipo de sujeciones. Modelo que se certifica con la acreditación “cuida-dos de demencias sin sujeciones”.

Esto es posible mediante estra-tegias sistémicas de apoyo y for-mación de todo el personal de los centros, fundamentalmente, en el

campo de las demencias, preven-ción de caídas, evitación de suje-ciones químicas, manejo de pro-blemas afectivos y conductuales mediante terapias no farmacoló-gicas seleccionadas por expertos, y por programas que implanten una cultura amigable con las personas con demencias.

Esta iniciativa, pues, aspira a orientar las culturas asistenciales a realidades más satisfactorias para todos los implicados: personas con demencia, sus cuidadores (sean fa-miliares o profesionales) y las ins-tituciones que hacen posible una atención de calidad.

AFA BAIX implicada en el proyecto

Aunque nunca hemos usado -ni mucho menos- ningún tipo de su-jeciones en nuestros centros, des de la AFA Baix Llobregat, decidimos, para dar las mayores garantías a fa-miliares y a enfermos, hacer la for-mación para que nuestros centros reciban la acreditación de “cuida-dos de demencias sin sujeciones”.

Así pues, el pasado 18 de febre-ro - como ya os informamos en el boletín nº 39- nuestros profesiona-les de los centros Alois recibieron la sesión formativa sobre el cuida-do sin sujeciones físicas, quedando pendiente una auditoría de CEA-FA para comprobar que se cum-plen los requisitos expuestos en di-cha sesión formativa.

Pues bien, esta auditoría se realizó los días 27 y 28 de octubre y, como no podía ser de otra manera, se ha superado con muy buena nota. Con ello, se nos ha sido otorgado el certificado que garantiza que se aplica en nuestros centros una me-todología probada por la fundación

Los Centros Alois de AFA Baix reciben la acreditación “cuidado de demencias sin sujeciones”

Què hem fet als Centres Alois?

26 26 26 BUTLLETÍ AFA · ABRIL 2017

27 AFA

Maria Wolff que ya ha obtenido excelentes resultados y está respal-dada por CEAFA.

La evaluación presencial realizada por Raquel Goñi (responsable de proyectos y formación de CEAFA) y Ainhoa Etayo (auxiliar de CEA-FA), consistió en una inspección ocular y documental del espacio y de diferentes procesos y actividades, además de la comprobación de pro-cedimientos a través de, entre otros, entrevistas con los trabajadores del centro. El hecho de superarla im-plica que el centro está adecuada-mente dotado y equipado para la correcta atención de sus usuarios.

El informe sobre la acreditación constata la inexistencia de sujecio-nes físicas de cualquier tipo (ni ob-vias, ni encubiertas, ni verbales, ni farmacológicas, ni inevitables), y de elementos que supongan un riesgo de cara a los usuarios. Así como la baja probabilidad de caídas en los centros y la existencia de plena se-guridad jurídica.

También se valora el seguimien-to de los usuarios a través del pro-grama de atención individualizada

(PAI), que permite estudiar las ne-cesidades y hacer una valoración médica, funcional, cognitiva y so-cial. La valoración inicial realizada cuando el usuario entra en el cen-tro y las reuniones interdisciplina-res semanales permite plantear las acciones concretas necesarias de cada uno de los profesionales para

la consecución de los objetivos co-munes establecidos por el equipo, así como la evolución de las mis-mas en caso de ser necesario.

Asimismo, se destaca la composi-ción del equipo según el desarro-llo de sus funciones específicas, el conocimiento de los profesiona-les del GDS-fast y el “compromi-so constante de los mismos con la mejora continua y con el cambio”, así como “el entusiasmo en la im-plementación del “cuidado sin su-jeciones”. Se confirma la existencia de protocolos como el registro de caídas y casi caídas.

La inspección ve la ratio de pro-fesionales “muy competitiva” en relación al número de usuarios, con la presencia de un técnico y un auxiliar en cada uno de los 3 grupos en los que se estructuran los usuarios, y la rotación semanal por parte de los trabajadores entre los diferentes grupos para conocer así a todos los usuarios y su estado, conocimiento que es constatado y resaltado por las profesionales de CEAFA.

El informe de valoración para la acreditación de “cuidados sin suje-ciones” valora muy positivamente el grado de implicación de los tra-bajadores en el cuidado de los en-fermos, la satisfacción personal de los mismos, el ambiente familiar de los Centros y el elevado grado de comunicación entre trabajadores y usuarios.

Para acabar, destacar el agrade-cimiento explícito de las auditoras hacia el personal de los centros, por el trato, la abierta colaboración en la inspección del centro y, sobreto-do, por la transparencia durante las charlas mantenidas. Agradecimien-to que, desde estas páginas quere-mos hacer recíproco. Muchas gra-cias.

27


A l’Aloïs cornellanenc el Nadal hi va arri-bar el 9 de desembre amb la Cantada de la Coral “Ilusión”, i ja no en va voler marxar fins que no li va quedar més remei. Entre-mig hi va deixar la tradicional Torronada, en la que les professionals del Centre ens van delectar amb una sessió de karaoke nadalenc que, entre torrons i cava, va fer les delícies dels que hi vam assistir, que no erem pocs. També hi va haver lloc per a una xocolatada acompanyada per l’actuació de la Coral de la Penya del Domino –una ha-bitual del nostre centre– i per a una acti-

vitat intergeneracional amb intercanvi de postals i cantada de nadales amb l’escola Els Pins. Es trobava tant bé el Nadal al Centre que no en va voler marxar fins que no el vam poder enganyar amb una anticipació de les campanades de cap d’any, una prèvia, unes “precampanades” que van acomiadar la festivitat amb humor i festa.

D’altra banda, al Centre pratenc, el Na-dal no hi va estar menys a gust, i també hi va ser molt present en l’ambientació i la celebració. Hi va arribar el 13 de des-embre, coincidint amb la festivitat de san-

ta Llúcia, atret per la visita d’un grup de joves del Centre de Dia de Salut Mental del Prat que ens va oferir un fantàstic re-pertori de nadales i cançons de sempre. Un Nadal que vem passejar tot visitant el fabulós pessebre que realitza a mà l’Associació de Gent Gran del Prat a la Plaça de la Vila i que vam acomiadar, com en altres anys, amb una festa molt anima-da que vam compartir amb els nostres veïns de la Residència d’avis Penedès i l’animació del nostre musicoterapeuta, en Marc Corominas.

Nadal als Centres Alois

29 AFA

Castañada y panellets

Otras de las tradiciones que dejan huella en los Centros

Aloïs es la Castañada. Tiempo de boniatos, panellets y am-bientación otoñal. Una festivi-dad en la que los usuarios go-

zan con la elaboración de los tradicionales dulces catalanes. ¡Aunque seguramente disfru-ten más cuando se los comen

con sus familiares en casa o en la fiesta que celebran en el mismo centro durante la efe-méride!

Visita a l’exposició dels Cubs de la memòriausuaris i professionals del Centre Alois pratenc vam anar a visitar l’Exposició “El Cau del record”, en la que s’exposaven els Cubs de la Memòria que van confeccionar, ara fa un any, els usuaris del centre conjuntament amb alumnes de l’Escola d’Art del Prat, en una activitat intergeneracional que va re-sultar molt gratificant. Vam realitzar aquesta visita amb molta ilusió, i ganes de veure el resultat final d’aquella activitat, per-què on pot semblar que només hi ha un tros de fusta pintat, en realitat hi ha plasmat un record. Avis i nens van deixar volar la seva imaginació i creativitat, per finalment tenir com a resultat unes peces úniques que són el resum d’ una tarda inigualable plena de rialles.

Pintado Alois CornellàEl Centro Alois de Cornellà, fue pintado gracias a la genero-sidad de la empresa Akzo Nobel, una empresa multinacional holandesa especializada en pintura decorativa que nos dio la pintura que nos era necesaria para pintar todo el centro. Qui-siéramos agradecer, desde estas páginas, su generosidad, y, espe-cialmente la deferencia y trato de Sandra Ramos i José Antonio Jiménez. En las fotografías se puede ver el fantástico resultado ...

Carnestoltes¿¿Qué quieren que les diga de lo que fue esta festividad?? ¡Me-jor dejar que las imágenes ha-blen por sí solas, no les parece?! ¡Juzguen ustedes mism@s!

30 BUTLLETÍ AFA · ABRIL 201730 BUTLLETÍ AFA · ABRIL 2017

Visita dels Pallassos Solidaris a la Creu Roja de CornellàÉs la primera vegada que els pallasos soli-daris de la Creu Roja de Cornellà actuen al nostre Centre Aloïs de Cornellà amb motiu del Festival Internacional de Palla-sos, que es realitza a Cornellà.L’actuació va ser tot un èxit. Els artistes van preparar una activitat de reminis-cència mitjançant música (Rocío Jurado, Antonio Molina, Raphael, Joan Manel Serrat) i acudits per després acabar re-partint globus amb formes diverses, des

Col·laboracions amb estudiantsTant al nostres Centres com a l’Associació en general s’hi dirigeixen alumnes de tota mena: des d’estudiants de pri-mària a universitaris, passant per batxillers i estudiants de l’Eso en plè treball de recer-ca. El denominador comú és la seva voluntat de conèixer la problemàtica de la malal-tia i/o el funcionament dels nostres Centres. Evidentment,

com a Associació que pretén conscienciar la so-cietat sobre l’Alzheimer i tot el que comporta, sempre tenen i tindran les portes obertes per re-

soldre qualsevol dubte o realitzar qualsevol tre-ball, sempre respectant la intimitat dels usuaris i la llei de protecció de dades, és clar.

de cors i ossets fins a gossos i flors. Volem agrair la gran tasca altruista que du a terme

la Creu Roja i els riures que ens va robar al llarg d’aquesta tarda tan entranyable.

Taller de LlanesBeni, una mujer con muchos años de ex-periencia dominando el arte del ganchillo ha querido colaborar con nuestros usuarios impartiendo un taller de lanas. Este taller semanal ayuda a la evocación de tareas y re-cuerdos entre las abuelas del centro, además de hacer que pasen un buen rato poniendo en práctica todo este mundo, que tanto han conocido y practicado. Hacemos ganchillo y media con el objetivo de hacer bufan-das, calcetines, mantitas ... ¡y tener un 2018 bien equipado!

Voluntaris de Caixabank visitan el Centre Alois del PratLa Semana Social es una iniciativa impulsada por CaixaBank que moviliza 30.000 voluntarios vinculados a esta entidad para, de manera desinteresada, ayudar en diferentes causas sociales, medioambientales y culturales. Es dentro de este contexto que se enmarca la visita, este pasado mes de febrero, de 10 empleados de esta entidad financiera al Centro Alois pratense, en representación de los voluntarios de la Obra Social de la Caixa. En primera persona conocieron todo lo que hacemos en los centros Alois, que no

es poco. Aprovechando que las visitas fueron el 13 y 15 de febrero, participaron en las actividades de estimulación cognitiva y luego hicimos una actividad

de manualidades en la que los voluntarios colaboraron con los usuarios del centro en la preparación de la decoración de San Valentín y las máscaras de Carnaval. •

31 AFA 31 AFA

La perspectiva que té la societat de la gent gran, i en concret de la gent gran que pateix demència, ha canviat en els darrers anys, donant visibilitat a les seves necessitats psicològiques bàsiques i destacant les seves fortaleses en contraposició de enfocar-se només en les seves debilitats. La típica imatge de l’avi malalt ingressat en una residència on només els professionals tenen en compte l’esfera biològica (malaltia, medicació, debilitats de la persona, què no pot realitzar) ha donat un gir de 180 graus on l’esfera psicològica, social i espiritual de la persona cobra vital importància en les tasques de cura.

El concepte d’Atenció Centrada en la Persona (ACP) sorgeix en resposta a un predominant enfocament reduccionista- que s’englobaria en el model biomèdic- de la demència i de l’envelliment, el qual rebaixa a la persona a ser una portadora de la malaltia (Vila, 2011). Edvardsson, Winblad i Sandman (2008) sostenen que des del model biomèdic les conductes associades a la demència s’interpreten com a resultat del dany cerebral i als canvis neuroquímics. D’aquesta manera, els comportaments de la persona són interpretats com a símptomes de la demència, donant com a resultat que les estratègies d’atenció es centraran bàsicament en la prestació de tractament farmacològic per reduir o eliminar certs comportament. Al mateix temps, en aquest model biomèdic no es té en consideració l’experiència subjectiva de la persona i la importància de les seves relacions i del entorn psicosocial que són els que haurien d’atendre les

necessitats psicològiques de la persona (Vila, 2011). Aquest mateix autor, assenyala la importància de les reaccions psicològiques que tenen les persones amb demència davant els danys cerebrals i com aquestes reaccions influeixen en la seva relació amb els altres, és a dir, s’ha de comprendre el punt de vista de la persona amb demència i conèixer com està vivint la malaltia. Tanmateix, és necessari oferir recolzament a les fortaleses i habilitats que encara manté la persona amb demència i escoltar la seva percepció i el seu relat en primera persona per arribar a entendre què es el que li passa i com viu el procés de malaltia.

En oposició des del punt d’enfocament biomèdic, en el model de la ACP, les tasques de cura es centren en la persona, és a dir, en la interpretació de les necessitats emocionals no satisfetes i en la importància de la interacció entre la persona i el seu entorn assistencial, familiar i/o social. Aquest model assumeix que les persones es mereixen ser tractades en igual consideració i respecte que qualsevol altre tenint en compte la premissa que totes les persones tenim dignitat independentment de la malaltia (Martínez, 2011). A més a més, aquesta autora sosté que els professionals que treballen amb persones que es troben en situació de fragilitat han de tenir en consideració dues dimensions de la capacitat de la persona per tractar de forma digna: l’autonomia (capacitat de controlar la pròpia vida) i la independència (com realitzes les tasques de la vida diària). D’aquesta forma, el tracte digne significa buscar el màxim benefici terapèutic

i la màxima independència i control de la vida diària que es fonamenta en aspectes variats com el benestar físic i emocional, respecte i recolzament a les pròpies decisions i preferències en la vida diària, promoció de la independència a través d’entorns facilitadors, garantia de la intimitat i privacitat, protecció de la identitat i imatge personal, inclusió social i respecte a l’edat adulta.

Des dels nostres Centres Aloïs, ha sorgit la necessitat d’implementar aquest model en la nostra vida diària. D’aquesta manera, tots el professionals segueixen aquest decàleg d’atenció centrada en la persona per tal d’oferir qualitat de vida i benestar als nostres usuaris:1. Mostra empatia: posa’t en la pell de la persona amb demència2. Dóna valor a les emocions i significat a les seves conductes3. Sigues conscient de les seves necessitats4. Connecta-hi a través de la mirada, el tacte i el somriure5. Posa en pràctica el Treball Positiu per a la persona6. Confort: mostra’t càlid, dóna suport i adapta’t al seu ritme7. Identitat: Reafirma la identitat de la persona, respecta-la i accepta-la tal i com és8. Vinculació: crea vincles de proximitat, dóna confiança i valida la seva realitat9. Ocupació: Facilita i fomenta les seves capacitats per implicar-los en les tasques diàries.10. Inclusió: inclou i integra les persones per potenciar el sentiment de pertinença al grup

Laura Calderón GallartPsicòloga Centre Aloïs II de Cornellà

Model d’atenció centrada en la persona (ACP)


Sobre el concepte de vellesa al llarg

Ja des de l’antiguitat les persones grans eren respectades -i inclòs venerades- per la seva experiència i saviesa adquirida al llarg dels anys, i ocupaven llocs destacats en la política i en la societat.

El fet d’arribar a edats avançades era un privilegi, ja que la longevitat es contemplava com una recompensa divina dispensada als savis i justos, que només es podia assolir amb l’ajuda dels déus.

Això a la prehistòria era tot un orgull per al clan o la tribu donat que els vells eren els dipositaris del saber, la memòria que els connectava amb els seus avantpassats, tenint en compte que la història no arribava d’uns als altres a través de la escriptura sinó per la transmissió oral que les diferents generacions anaven explicant.

Al llarg del temps la concepció de la vellesa ha variat en les diferents cultures i en les diferents èpoques.

Ja a l’època dels egipcis, 2.450 anys abans de crist, trobem textos que deixen constància del problema de l’envelliment; concretament, un d’ells, escrit pel visir Ptah-Hotep, sobre el faraó Tzezi en el que es diu:

“Les seves facultats disminueixen, li és impossible recordar-se avui del que va passar ahir. La vellesa és la pitjor de les desgràcies que pot afligir a un home. Com de penós és el viatge del vell”.

I és que la vellesa és una etapa més de la vida de l’ésser humà, i ha estat interpretada, segons el context social i cultural del moment i també des de les diferents etapes polítiques, econòmiques i religioses en les que a les persones grans els ha tocat viure.

En els nostres dies aquest col·lectiu ha emergit amb força a causa de la seva longevitat, les seves exigències i implicacions a la societat, el seu dinamisme i les seves necessitats socials, que de vegades passen desapercebudes per a la resta de la població, que no valora l’esforç que històricament han fet i que durant molts anys també han estat el pal de paller de moltes famílies i el motor de la economia i que gràcies al seu esforç han aconseguit el benestar del que actualment gaudim.

Per això, quan parlem del maltractament a les persones grans,

de la història i el maltractament

33 AFA

La població gran ja no té les mateixes caracterís-tiques d’abans. Pot esperar viure molts més anys i també més anys de vida en bona salut. ¿A partir de quina edat s’és vell? Tradicionalment s’ha con-siderat un llindar fix de 65 anys. Però fa 40 anys, l’esperança de vida als 65 anys era de 15 anys ¡i ara és de 21. Vist d’una altra manera, si definíssim l’edat a la vellesa com aquella en què l’esperança de vida restant és de 15 anys, el llindar ara seria de 72 anys. L’envelliment demogràfic es defineix estadística-ment com el creixement de la proporció d’habitants de més de 65 anys. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) el 18,1% d’habitants són vells actualment, un gran augment en comparació al

10% del 1975. I la tendència és clara: el 2030, el 23% de la població tindrà més de 65 anys. Les projeccions de l’Idescat preveuen l’evolució de la població catalana i de la piràmide demogràfica. L’any 2030 la xifra d’habitants de 16 a 64 anys serà molt semblant a l’actual, 4,8 milions, però la po-blació de més de 65 creixerà ràpidament i passarà d’1,4 a 1,8 milions. Actualment per cada persona de més de 65 anys n’hi ha 3,6 que tenen entre 16 i 64 anys; l’any 2030 aquesta relació haurà disminuït fins a 2,7. Es preveu que l’índex de dependència passarà de les 26,5 persones dependents per cada 100 persones grans de 65 anys en edat activa, a les 55,9 en 2051.

Les previsions apunten cap a un futur més envellit i dependent

tot i que és una realitat, ens costa d’entendre a molts de nosaltres, però actualment és una de les formes de violència més ocultes i que sovint té el seu origen en la ignorància i el desconeixement i no pas en la malevolència.

El silenci és còmplice moltes vegades, és un tema tabú i a la gent gran li falta sovint informació sobre els seus drets. Ser gran s’associa a la improductivitat i passivitat i es relaciona a un ser depenent que socialment es veu com una càrrega.

En ocasions el maltractador no és conscient de que pot ferir la sensibilitat de les persones grans, ja sigui física o verbalment -com per exemple parlar-li irrespectuosament o cridar-li per qualsevol cosa que per l’edat, la falta de mobilitat o per malaltia no és capaç de controlar- i hem de ser molt curosos en l’agressivitat que poden patir els ancians ja sigui per negligència, per no entendre la problemàtica o de forma inconscient.

A mesura que envellim podem desenvolupar problemes de salut que provoquen disminució de les facultats, de la visió i de la capacitat de raonar, la qual cosa ens torna vulnerables i febles. És un problema relativament freqüent

i és difícil, de vegades, entendre que emocionalment o verbalment les paraules i les actituds negatives poden provocar patiment i ferir sensibilitats.

Tot i que sembla incomprensible, el maltractament és una realitat i crec que les persones grans es mereixen tot l’afecte, respecte i comprensió perquè han donat part de la seva vida perquè la nostra seguís endavant.

Avui dia, a causa de l’important augment de persones d’edat

avançada, l’envelliment de la població genera una situació social totalment nova des de l’inici de la història de la humanitat. El repte i el compromís de tots nosaltres és assolir un envelliment satisfactori, vetllar per la qualitat de vida de les persones grans i aconseguir un futur més saludable i més digne per a aquesta i les futures generacions.

M. Rosa Giner Quiñonero, Presidenta de l’AFA Baix Llobregat


Mal que pretendes robarte a uno de mis más preciados tesoros. A ti, demencia cruel, que borras de tus víctimas sus más preciados momentos. A ti, yo dirijo esto.

No voy a suplicarte, enemigo acérrimo de Mnemósine. En todo caso pediré a sus hijas que me den la inspiración necesaria para encararte.

Sé que eres solo la consecuencia de muchas causas. Eres el fin de un inicio lejano. Para crearte se han seguido muchos caminos, por ahora imposibles de deshacer. Pero, igual que la esperanza no pudo salir de la pithos sin permiso, tampoco lo hará la mía desde mi corazón.

Te venceremos, destructor de recuerdos. Puede que para nosotros sea demasiado tarde, pero las siguientes generaciones vivirán sin miedo a tu nombre. Mi esperanza no radica solo a poder expulsarte de lo nuestro ahora, porque quizás todavía es pronto, pero el futuro no te temerá. ¿Y quién sabe? Tal vez las puertas del Hades están más próximas a ti de lo que tú mismo te crees.

Estás condenado, gran devastador, a ser solo un mal recuerdo de nuestra historia. Nunca mejor dicho, te

desvanecerás en el olvido para no volver. Tu fin anda próximo, día tras días, comparándolo con los anales del tiempo.

Ten por seguro que nos aseguraremos que aquello que por lo que tengamos que pasar nosotros no vuelvan a sufrirlo nuestros hijos, nuestros nietos. Lucharemos hasta el final, no nos verás desfallecer, porque aquellos que no puedan nos tendrán al resto. Todos somos uno contra ti. Y como uno, no nos podrás hacer desistir.

Nuestra mayor fortaleza son los lazos que nos unen. Creamos centros para nuestras joyas malheridas por tu hoz y nos juntamos para intercambiar conocimientos y apoyo. Los más fuertes apoyan a los más débiles, los más sabios a los más inexpertos. Juntos somos una

fuerza mayor que la más brillante de las estrellas. Nuestras almas resonantes curan entre si sus heridas, creando cicatrices que nos aportan fortaleza.

Lucharemos hasta el final, gran mal y por eso te avecino tu fin.

Y a ti, cuidador que no encuentras tu camino, sepas, nos tienes aquí para ayudarte. Pero debes entender que solo tú podrás sanar tus heridas. No te preocupes, eres fuerte aunque no lo veas todavía. Dentro de ti se esconde el milagro de la vida y nosotros te marcaremos la línea de salida hacia la cura. El camino será arduo pero entiende que, todo y que debes completarlo por ti mismo nos tendrás al lado, para tenderte una mano cuando tropieces y creas que ya no hay sendero.

Anónimo

A ti, Alzehimer

“ T’agrada escriure? Ens vols explicar alguna experiencia personal? Alguna reflexió? Potser un dubte? Has tro-bat un article interessant que vols donar a conèixer a la resta de socis? T’agradaria que parléssim d’algun tema en concret ? Alguna imatge en-tranyable? Queixes? Denúncies? Vols donar la teva opinió sobre...?

No t’ho guardis per a tu sol! Parti-cipa a la secció “La Veu del Soci” enviant-nos el que vulguis a l’adreça electrónica: [email protected] amb “escrit butlletí” com a “as-sumpte”. O bé envia’ns una carta a l’adreça c. Eusebi Soler núm 1, 1r, 1a del Prat de Llobregat. Esperem els vostres correus!”

La Veu del Soci


35 LA VEU DEL SOCI 35 LA VEU DEL SOCI

EL PRAT DE LLOBREGAT• Salut Barea (Cuidadora de Francisco Muñoz). • Àngel Garcia Vidal• José Bernal Sánchez• Antonio Maldonadom (pare de la nostra benvolgu-da voluntària Nati Maldonado (Prat de Llobregat)• Pilar Navarro Moragas• Dolors Dot Oller• Matilde Parra

SANT BOI DE LLOBREGAT• Antonia Granados Arias.• Pasqual Garcia

MOLINS DE REI• Teodoro Carrasco Fernandez.• Jaume Miró Carrasquet • Ma. Del Mar Rodríguez Bosquet

CORNELLÀ DE LLOBREGAT• Nicasi Medina Sanvicente• Pedro Arroyo Fernández

ST. FELIU DE LLOBREGAT• Ramón Ribes• Ana Ma. Gómez Díaz• Joan Serra Sigalés• Ma. Antonia Jimenez Herencia• Juana Escámez Alonso

GAVÀ• Cecilia Rodríguez Rodríguez (àvia del nostre benvolgut psicòleg Àlvaro González)

CORBERA DE LLOBREGAT• Virginia Carrasco Llorente

L’HOSPITALET DE LLOBREGAT• Victoria Delgado Lara• Manolita Cazorla Martínez

SANT JOAN DESPÍ• Emilia García Aranega

ESPLUGUES DE LLOBREGAT• Juan Urbe

Necrològiques

No me pidas que me recuerdeNo trates de hacerme comprender

Déjame descansar Hazme saber que estás conmigo

Abraza mi cuello y toma mi manoEstoy triste, enfermo y perdido

Todo lo que séEs que te necesito

No pierdas la paciencia conmigo

No jures, no grites, no lloresNo puedo hacer nada con lo que me ocurre

Aún así trato de ser diferenteNo lo logro

Recuerda que te necesitoQue lo mejor de mí ya partió

No me abandones, quédate a mi ladoÁmame hasta el fin de mi vida

helena@gatita

Poema del alzhéimer

És quan dormo que hi veig clar / foll d’una dolça metzina, / amb perles a cada mà / visc al cor d’una petxina, / sóc la font del comellar / i el jaç de la salvatgina, / o la lluna que s’afina / en

morir carena enllà / és quan dormo que hi veig clar / foll d’una dolça metzina.

Josep Vicenç Foix

Emviem al nostre condol a les famílies que han perdut el seu familiar. Ens han deixat:


LES SOLUCIONS:1. Habría que dividir las bolas en tres grupos de tres. Ponemos un grupo en cada plato y las restantes esperarán su turno fuera. Si en la primera pesada las esferas se quedan en equilibro la distinta estará en el otro grupo. Vaciamos los platos y seleccionamos las que estafan fuera. Volvemos a dejar una apartada y pesamos a las otras dos. De esta forma no habrá equivocación posible y la más pesada se queda-rá abajo. Si esto no pasa, la intrusa será la tercera en discordia.3. El barret del cec és negre. El cec ho dedueix sense necessitat de veure els altres barrets, únicament sabent que cap dels dos amics

han endevinat el color del seu. És a dir, si el barret del cec hagués estat blanc algun dels altres dos hauria endevinat el color del seu.5.- Si mañana fuese ayer, entonces hoy sería pasado mañana (2 días más) y si ayer fuera mañana, entonces hoy sería antesdeayer (2 días menos). La única forma que de en ambos casos estuviera igual de cerca del domingo es que hoy sea domingo.

Les solucions dels reptes i enigmes 2, 4 i 6 els pots trobar a la nostra web afabaix.org

Enigmes i reptes per estimular la mentEl cervell necessita reptes mentals que requerei-xin esforç màxim per poder obtenir recompenses. Es per això que us proposem aquests reptes . No

us deprimiu si no trobeu la solució dels més com-plicats, l’esforç que heu emprat en intentar trobar-la ja haurà valgut cognitivament la pena! Ànims!

Ahora que llega el buen tiempo, nos han dejado un juego de petanca para pasar el rato en un rincón so-leado del parque. El único proble-ma surge cuando el dueño de las bolas nos informa de que una de ellas pesa algo más que el resto.... En el juego hay nueve bolas exac-tamente iguales en dimensión, as-pecto y material, lo único que pasa es que una de ellas tiene un añadi-do de 25 gramos por culpa de un

defecto de fábrica. A pulso resulta imperceptible, pero para que esa bola no suponga una desventaja para los jugadores, decidimos reti-rarla del resto.Para hacerlo más interesante va-mos a utilizar una balanza tradicio-nal que hay en el parque( de esas de un platillo a cada lado). Utilizándo-la sólo en dos ocasiones podemos saber cuál es la distinta. ¿Cómo es posible?

2.-La imatge de les 6 paraules

Troba 6 paraules en an-glès ocultes en aquest di-buix! Les paraules són: • Novel

• Story

• Words

• Read

• Book

• Page

1.-Un juego de petanca distinto

36

37 PASSATEMPS

4.-Troba el Panda amagat entre els ninots de neu en aquesta imatge

6.-La orquesta sinfónicaLa orquesta sinfónica ha perdido algunos de sus elementos y músi-cos ¿Sabrás encontrarlos?

• Arpa• batuta• clarinete• contrabajo• director• fagot• flauta• flautín, oboe• partitura, piano• timbal, triangulo• trombón• trompeta• tuba• viola• violin• violonchelo• xilófono.

En Xavi té cinc barrets: 3 negres i 2 blancs. En col·loca un a cada un dels caps de tres amics i n’amaga els dos restants.- Els tres amics no saben de quin color és el barret que por-ten ells mateixos, ni tan sols saben de quin color són els que en Xavi ha amagat.

- Han d’endevinar de quin color és el barret que duen posat. La seva única pista es poder veure el color dels barrets dels altres dos amics.- En Xavi pregunta als seus amics si saben de quin color és el barret que duen posat, i obté aquests resultats:

a- El primer mira el color del ba-rret dels altres dos i diu que no pot saber de quin color és el seu.b- El segon diu exactament el mateix.c- El tercer, que a més és cec (!!!) diu que sap de quin color és el seu.De quin color és el barret del cec i com ha pogut endevinar?

3.- L’enigma dels 3 barrets

5.- ¿Qué día es hoy?

38 BUTLLETÍ AFA38 BUTLLETÍ AFA

CASTELLDEFELS• REMS

• Tallers de musicoteràpia.

Dimecres de 16 a 17 h (quin-

zenal).

• Atenció psicològica indivi-

dualitzada, horaris a convenir

• Grup de suport emocional

CORNELLÀ DE LLOBREGATCentres Alois Cornellà i Aula

de memòria (Gradior). Tot l’any

• Taller d’estimulació cogniti-

va- Dijous de 16 a 19h – Garcia

Nieto

• Grup de suport, centre Alois-

dilluns de 17:30 a 19 h. (quin-

zenal) Garcia Nieto. Dilluns e

15:30 a 17 h (quinzenal)

• LA MEMÒRIA ESTÀ DE

MODA. el 29 d’octubre de

novembre a les 18 h. Auditori

de Cornellà.

EL PRAT DE LLOBREGATCentres Alois Prat i Aula de

Memòria (Gradior). Tot l’any.

• Tallers d’estimulació que re-

alitzem tot l’any:

-Centre Cívic Lo Gaiter de

Llobregat- dilluns de 15 a

16:30 h.

-Centre Cívic Jardins de la

Pau – dimarts de 15:45 a 19

h (2 grups)

-Residència Penedès - Di-

marts de 11 a 12 h.

-Centre Cívic El Remolar -

Dijous de 16:30 a 18 h.

-Esplai la Caixa - Dimarts de

15:45 a 18:45 h. (2 grups)

• Tallers de musicoteràpia

Centre Cívic Jardins de la Pau

- Dilluns de 15 a 16 h

Centre Cívic El Remolar –

dimecres de 18 a 19 h

• Tallers de relaxació i medi-

tació.

Centre Lo Gaiter de Llobre-

gat. 18 i 25 de maig, i 2 de

juny de 10.30 a 11.30 h

• Grups de suport i ajuda mútua

Centre cívic Jardins de la

Pau- Dijous (quinzenal) e 16

a 17:30 h

• LA MEMÒRIA ESTÀ DE

MODA. 11 de juny a les 18h.

• FESTIB@LL. 8 d’octubre a

les 18h.

ESPLUGUES• Grup de suport emocio-

nal. Dimecres de 17:30 a 19 h

(quinzenal). A partir de març.

MOLINS DE REI• Taller d’estimulació cogni-

tiva.

Dijous de 16 a 19 h (2 grups) i

dimecres de 16 a 17:30 h. A la

Federació Obrera Centre Cívic

i Cultural de Molins

PALLEJÀ• Tallers de musicoteràpia. A la

Fundació Ana Ribot

SANT BOI DE LLOBREGAT• Taller d’estimulació cognitiva

Can Massallera, dilluns de 16

a 19 h. 2 grups

Can Massallera, divendres de

16 a 17:30 h

Unión Extremeña, dijous de

17.30 a 19 h.

• Taller de musicoteràpia

Can Massallera. Dimecres de

16:30 a 18:30 h (2 grups)

• Grup de suport

Can Massallera. Dijous de 17

a 18:30 h (quinzenal)

SANT FELIU DE LLOBREGAT• Taller d’estimulació cogniti-

va. Dimarts de 16 a 19 h (2 grups)

• Grup de suport emocional.

Dilluns (quinzenal)

Suport individual

SANT JOAN DESPÍ• Taller d’estimulació cogni-

tiva. Les Planes, dimecres de

15:30 a 17 h (quinzenal)

• Grup de suport emocio-

nal. Les Planes, dilluns de 15:30

a 17 h (quinzenal)

fixes programades a les diferents poblacions:ACTIVITATS

39 ABRIL 2017

Administracions i entitats col·laboradoresGeneralitat de CatalunyaDepartament de Treball, Afers socials i família

Generalitat de CatalunyaDepartament de Salut

Ajuntament de Cornellà de Llobregat

Ajuntament de CervellóBenestar Social

Ajuntament Sant Andreu de la Barca

xarxa de municipis

40 BUTLLETÍ AFA

Castelldefels - 08860Sra. Alba NavalC. Rafel Casanovas, 33 Tel. 616.197.571

Cervelló - 08758Sra. Lolita GardielCasal Municipal dels Avis C. Major s/nTel. 93.660.02.53 • 93.660. 16. 15

Cornellà de Llobregat - 08940Sra. Clara AvellánAv. Sant Ildefons s/n, entresol (Mercat Municipal)Tel. 93.375.59.25 • 686.453.680

El Prat de Llobregat - 08820Sra. Mercè Rull GinerC. Eusebi Soler, 1, 1r 1aTel. 93.379.00.22 • 639.819.440

Esplugues de Llobregat - 08950Sra. Mercè Martínez PérezCentre Municipal Puig CocaPetit Parc de l’Amistat, s/n, 08950 Espulgues de LlobregatTel. 670.214.511

Martorell - 08760Sra. Mercè RullTel. 639.819.440

Masquefa - 08783Sra. Ma. Rosa GinerTel. 630.037.556

Molins de Rei - 08750Sra. Pilar MasFederació Obrera Centre Cultural i CívicC. Jacint Vergaguer, 48Tel. 661.050.927

Olesa de Montserrat - 08640Sra. Mercè AlertC. Francesc Macià, 88, 1er. 1a.Tel. 93.778.30.33

Pallejà - 08780Sra. Mercè EstellerCastell de Pallejà • Av. GeneralitatTel. 93.663.20.44

Sant Andreu de la Barca - 08740Sra. Imma VegaraTel. 617.131.854

Sant Boi de Llobregat - 08830Sr. César BarrachinaCan Massallera • C/ Mallorca, 30Tel. 93.379.00.22 • 659.886.714

Sant Feliu de Llobregat - 08980Sra. Victòria LópezCasal Municipal de la Gent Gran • C/ Pi i Margall, 43Tel. 93.666.06.53 • 639.822.311

Sant Joan Despí – 08970Sra. Joana FonollosaCentre Antonio MachadoPassatge Sant Miquel, 5. (Les Planes)

Tel. 680.567.297

Sant Just Desvern - 08960Sra. Rosa Rosc/ Roquetas, 33, 2n. 3a.Tel. 600.882.888

Sant Vicenç dels Horts – 08620Sra.Isabel EscolanoTel. 93.656.37.32 • 608.238.264

Torrelles de Llobregat - 08629Sra. Meritxell MartyTel. 639.822.311

Centre Alois del PratAvinguda Apel·les Mestres, 33 - baixos 1a

08820 El Prat de LlobregatTel. 93.370.45.29

Centre Alois de CornellàAv. Línea Elèctrica 13, baixos 08940 Cornellà de Llobregat

Tel. 93.375.59.25

CENTRES ALOIS

BUTLLETÍ NÚM. 41 • ABRIL 2017 C. Eusebi Soler, núm. 1 · 1r 1a08820 El Prat de Llobregat Tel. 93 379 00 22 Entitat declarada d’Utilitat Pública .com/afabaixllobregat.afa @AFABAIXLLOB

Correu electrònic: [email protected]: www.afabaix.org

@afabaix

DELEGACIONS AFA BAIX LLOBREGAT

butlletÍ nÚm. 41 butlletÍ nÚm. 39 butlletÍ nÚm. 41 · el contacte amb la terra, les plantes i...

Documents