BUTLLETI

La Bustia del Casal (2)Presencia Catalana en el Món (2)Resultats del Casal a la Internet (3)Reunio del Grup de Treball del Consellde Comunitats Catalanes a l’Exterior (4)Aniversari d’en Eusebi Molera (4)Monument a Gaspar de Portolà (5)Moviment a Santa Barbara (5)La Recepta: Avui Panellets (6)L’Exit del Grup Dansaire (6)En el Centenari del Naixementdel Dr Josep Trueta (II) (7)La Veu d’en Roger H. Rangel (8)

INDEX

CASAL DELS CATALANSDE CALIFORNIA

Words from thePresident

Our Grup Dansaire Catalunya has planneda series of presentations in August and Oc-tober at Casa de España, Centro Aragonés,Casa de Galicia and have participated inmany events. Of particular interest to mewas the presentation they made at my openhouse in July. The perseverance and hardwork of each member of the group meritsour support and our thanks.

Our next Aplec will be October 5, 1997, atRancho Dominguez. I look forward to see-ing all of you to show your support.

In October, there will be two new BalsellsFellows entering the University of Califor-nia at Irvine. They will be Francisco LópezDekker and Maria Alba Pérez Gracia. I hopewe all have an opportunity to meet them atthe next Aplec to welcome them to our Casalto wish them a good stay in California.

In my travels throughout the world, ourCatalan language really stands out. Peoplewonder what sort of language it is. They tryto determine if it is French, Spanish, Ital-ian, Portuguese - of course, it is none ofthem but similar to all of them. We have toexplain that it is Catalan and we are distinctand different. Unfortunately, most peopleoutside Europe do not know much about us.Of course, it is our duty to inform them.So, whenever you run across somebody whodoes not know where Catalonia is, do takethe time to explain. We should be proud ofour roots and we should express that.

Thank you very much.

Peter BalsellsPresident

Núm. 39 EDICIÓ de TARDOR SETEMBRE de 1997

Paraules delPresident

El nostre Grup Dansaire Catalunya ha actuat oactuarà a la Casa d’Espanya, Centre Aragonès iCasa de Galícia entre els mesos d’agost ioctubre; tambe han participat en altresesdeveniments. Per a mi va ser especialmentemotiva l’actuació que van fer a la meva “casaoberta” al juliol. La perseverança i dedicacióde tots els membres del grup mereixen el nostresuport i agraiment.

El nostre proper Aplec serà el 5 d’Octubre de1997, a Rancho Dominguez. Espero amb il.lusióveure-us a tots per demostrar el vostre suport.

A l’octubre dos nous Becaris Balsellsingressaran a la Universitat de California aIrvine. Són en Francisco López Dekker i naMaria Alba Pérez Gracia. Espero que tingueml’oportunitat de conèixer’ls al proper Aplec perdonar-los la benbinguda i desitjar-los una bonaestada a Califòrnia.

En els meus viatges pel món he pogut observarcom destaca la nostra llengua catalana. La gentes pregunta quina mena de llengua és aquesta.Tracten d’esbrinar si és francès, castellà, italià,portuguès - no és cap d’aquests, és clar, però ésben similar a tots ells. Els expliquem llavorsque parlem català i que som ben distints idiferents. Malhauradament, la major part de lespersones que viuen fora d’Europa no sap gairescoses de nosaltres. Evidentment, és el nostredeute explicar-los-hi. Així doncs, si us trobeuamb algú que no sap on és Catalunya, preneu eltemps necessari per explicar-l’hi. Hauríemd’estar ben orgullosos de les nostres arrels i aixího hauríem de manifestar.

Moltes gràcies.

Peter BalsellsPresident

PO Box 91142, Los Angeles, CA 90009. Tel (310) 640-8847. 105333.325@compuserve.com

Visiteu-nos a http://www.eng.uci.edu/~jpulido/casal/, l’adreça del nou website del casal a la Internet.

Casal2

La Bústia del Casal

No estem pas oblidats. Al menys, així ho demostra laquantitat important de correspondència que el Casalreb setmanalment. La bústia del nostre apartat decorreos està gairebe sempre plena. Heus aquí unarelació de les lectures de publicació periòdica que enshan arribat en els darrers mesos i que es podenconsultar trucant al secretari, Pere Garriga al 310 6408847 o a l’Agusti Guardino al 310 216 7342:

Butlletins d’altres centres i casals:

“Catalonia Today” de l’American Institute for CatalanStudies de Spring, Texas, publicada en anglestrimestralment amb un contingut de traduccions dearticles sobre història i actualitat catalana.

“Butlleti de la Fundacio Pauli Bellet” de l’Associaciode Catalans de l’Area de Washington, en catalatrimestralment amb articles originals sobre la culturai l’actualitat catalana a Amèrica.

“Flama” del Casal dels Paissos Catalans de Toronto,cada dos mesos en català i en anglès, amb forçainformació sobre les activitats d’aquest actiu centre.

“Revista de l’Orfeó Català de Mèxic”, revistatrimestral, de molta qualitat, a tot color, en català icastellà, amb gran selecció d’articles.

“La Nostra Veu”, del Casal Català de Costa Rica, cadados mesos, en castellà i català, amb moltes notíciesde les seves activitats, amb un interessant article enl’ultim butlletí pel seu professor, “Perque estudiarcatalà?”, a la cloenda del seu curs.

“La Patufa” informatiu del Grup de Catalans de SaoPaulo, en català I portuguès, mensual, amb notes so-cials i articles de indrets i tradicions catalanes.“Sempre Avant” del Centre Català de Rosario, Ar-gentina, butlletí mensual en castellà i català, que elmes de juliol publica el seu numero 150.

“Butlleti del Casal Català de Tolosa de Lenguadoc”,trimestral, en català. “Xipreret” de l’Ateneu de CulturaPopular de l’Hospitalet de Llobregat, butlletí men-sual en català, molt simpàtic. “Portula” plataforma

de l’Institut Marratxi, de Mallorca, mensual encatalà.

D’entitats de govern, politica i cultura, rebem:

“Noticies de la Generalitat de Catalunya”, cada mesen català, “Revista de Girona” cada dos mesos encatalà, “Gi”, butlletí de la Diputació de Girona, cadames en català, “Barcelona Bulletin” cada mes enanglès, “Temple” de la Sagrada Familia deBarcelona, cada dos mesos en català, “Tecno 2000”de la Fundació catalana per a la Recerca, cada dosmesos en català, “Informe Mensual” sobreEconomia de la Caixa, cada mes en català,“Nouarts” revista d’art i opinió, en català, “CardonaOberta”, butlletí de foment, cada mes en català,“Butlleti Informatiu” del Partit per laIndependència, periòdicament en català, “Españolesen el Mundo”, cada tres mesos en castellà, “Cartade España” revista de la Dirección General deOrdenación de las Migraciones”, cada mes encastellà.

Diari: Avui de Barcelona.Revista Setmanal: El Temps de Valencia.Video: “Crònica Catalana” de la Generalitat, cadatres mesos.

Presència Catalana en el Món

El Casal ha rebut de la Generalitat “Presènciacatalana en el món, 1997”, un llibre bastant gruixutamb bona documentació sobre les institucionspolítiques i civils que dediquen els seus esforcos ala projecció exterior de Catalunya, ja sigui des deCatalunya mateixa o des d’altres llocs del món. Hihan 112 paissos amb presència catalana amb nomstan exòtics com Burundi, Benin i Burkina Faso.De cada país hi ha informació de temes comrelacions institucionals (CIDEM, COPCA),convenis universitaris, ensenyament de català,entitats catalanes, biblioteques amb fons de llibrescatalans, catalanòfils del país, empreses i entitatsfinanceres catalanes, publicacions, missioners,becaris, etc. La informació dels EUA ocupa 21pàgines. Truqueu al secretari per a més informació.

Casal / Noticies 3

En Norman, molt actiu

En Norman Neuerburg ens comunica que acomençament d’estiu va assistir a una reunióinternacional sobre les excavacions de la Vila deiPapiri d’Herculaneum, a Itàlia, organitzat per l’Institutde Papirologia de la Universitat de Nàpols. Aquestavila romana es la que està admirablement reproduidaal Museu Getty de Malibu i al que en Norman vacontribuir notablement en la seva construcció fa unesdècades. Estava invitat per l’Institut que el reconeixiacom un expert en aquesta vila on es creu està enterradaencara una bona part de la seva biblioteca (d’aquí elnom de papiri). En Norman últimament sempre hade tenir les maletes fetes. El setembre estarà a laUniversitat de Mèxic ensenyant unes classes d’art deles missions del nord de Mèxic per unes setmanes.

Festa, festa i més festa

Aquest estiu, la Carme Roig és la nostra corresponsala Catalunya, i ens ha enviat aquesta crònica tansimpàtica, quina enveja…

Festa, festa i més festa. Catalunya està de festa, d’unafesta ben gran, Catalunya està de Festa Major. Totsels pobles petits i grans fan la Festa Major. La gentes va preparant per aquests dies de festa i aprofitenper netejar a fons, per pintar i tenir-ho tot a punt pera la Festa Major. Els pobles, les viles i ciutatss’afanyen a acabar les variants i les places per serinaugurades per la festa Major. La Festa Major tambés’associa amb la calor, s’arriba a temperatures demés de 30ª i humitat entorn al 80%. I menjar, moltde menjar. A les ciutats grans com ara Barcelona, amés a més de la festa Major que és per la Mercè, hiha la Festa Major dels barris; la del barri de Gràciava començar el dia 15 d’agost i ha durat una setmanai tot just s’acaba aquesta, ja comença la festa a Sants.

A la zona del Penedès, La Festa Major de Vilafranca,que diuen que és la més típica de Catalunya, és elremat final. La Festa va començar el dia 21 amb laCapta, on els administradors surten amb gent delpoble a vendre els programes que els porten en unatartana tirada d’un cavall i acompanyat dels grallers.Els dia següent comencen els Goigs a Sant Fèlix,que es canten a la Basílica de Santa Maria durantnou dies abans de Sant Fèlix, patró de Vilafranca. Eldia 30 és la festa grossa: hi ha castells a la plaça,ball, processó i entrada de Sant Fèlix a la Basilica.Després d’aquesta Festa Major ja tot torna a lanormalitat.

Resultats del Casal a la Internet

La presència del Casal a la Internet està resultant moltsatisfactòria: la pàgina del Casal té una mitja de 5visites diàries, el que significa 150 al més. S’ha deconsiderar un resultat molt bo tenint en compte quela publicitat que s’ha fet ha sigut per boca a boca.Les visites provenen principalment d’Espanya,d’universitats i d’empreses privades. VilawebLA téuna mitja de 20 visites diàries, o 600 visites mensuals.Es un resultat també molt bo, s’ha de tenir en compteque el nombre de visites baixa a l’Agost, i al Junys’havia arribat a les 751. Es confirma que el nombrede visites és gran gràcies al ressò d’un servidorconegut comVilaweb.

Més que les estadístiques, el que ens ha animat méshan sigut les mostres de suport. Des de gent sorpresaatrets pel dinamisme que projecta la comunitat decatalans de Califòrnia, fins a la noia que venia aestudiar anglès, que no volia estar amb catalans oespanyols per a aprofitar l’immersió, però que estavacontenta de pensar que havia algú de Catalunya a“terres desconegudes”! El nostre objectiu es arribaramb VilawebLA a les 1000 visites mensuals al finald’any, i en consequència, esperem un augmentproporcional a les pàgines del Casal. Aixi, ensaproparem al nostre objectiu de ser el servidor dereferència del sud de Califòrnia per a catalans.http://vilaweb.com/ I, si en comptes del foc, hagues estat l�email...

Preparant l�Aplec de la Glaciació del Pleistocè....

Noticies4

Reunio del Grup de Treball del Consellde Comunitats Catalanes a l’Exterior

En Xavier Tudela, Secretari General de la FIEC, ensha fet arribar l’informe de la reunió que es va celebrarel passat dia 18 de juliol, a Barcelona, entre laGeneralitat i el Grup de Treball constituït a partir dela reunió del Consell de Comunitats Catalanescelebrada el passat mes de gener a Barcelona. Incluimalguns dels punts més importants de la nota preparadaper L’Antoni Montserrat i Moliner, responsable deRelacions Institucionals de la FIEC.

Un cop entrada en vigor la Llei 18/1996 de relacionsamb les comunitats catalanes de l’exterior, les entitatsde l’exterior podran sol.licitar la signatura de convenisamb el Departament i, particularment, amb el Centrede Promoció de la Cultura Popular i Tradicional(CPTC), el que vol dir que a la propera convocatòriade subvencions per cultura popular les entitats de foraja hi podran accedir.

Pel que fa al Departament d’Ensenyament es vaanunciar que es posarà en marxa un curs de català adistància del Nivell C a partir del curs 98/99 i que ferel BUP (o la ESO -Ensenyament Secundari Obligatori-) mitjançant l’ICESD (Institut Català d’EnsenyamentSecundari a Distància) és possible sense restriccions.

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) va anunciarque la matrícula pel primer semestre del curs 97/98ha estat acceptada a títol experimental a Brussel.les.La UOC anuncia la seva disponibilitat per a signarconvenis amb centres catalans o lectorats de catalàper a la creació de centres de suport a la UOC al’exterior. La idea és poder cursar carreres íntegres enanys vinents, assignatures soltes i molt especialments’anuncia la creació de la Llicenciatura de FilologiaCatalana i d’uns estudis telemàtics sobre llengua icultura catalana que es podran fer utilitzant la xarxade l’UOC.

El Sr. Puig Garriga (Departament de Benestar Social)va anunciar que les entitats de l’exterior podran acollir-se als convenis i ajuts que Benestar Social subscriuamb les entitats de l’interior. A la propera convocatòriaaixò ja serà possible i (si bé amb terminis diferents)

es podran sol.licitar ajudes per al suport a lesentitats, tant pel seu treball voluntari com per a laseva estructura diguem-ne “professional”.

L’Antoni Montserrat (Luxemburg) va insistir enque l’article 26 de la Llei 18/1996 obliga a laGeneralitat a elaborar un cens de catalans del’exterior i que convindria precisar qui ho fa. ElCERA (Censo Electoral de Residentes Ausentes)que elabora el Ministerio de Asuntos Exteriorestenia censats a 1.2.1997 un total de 796 470espanyols residents a l’exterior dels que 75 301procedeixen de Catalunya que esdevé així la quartaComunitat Autònoma en nombre absolut de resi-dents a l’estranger (després d’Andalusia, Galícia iMadrid). Aquí hi manquen: els residents a l’Estatespanyol, els que no s’han censat perquè no volenvotar, els que tenen la nacionalitat dels país deresidència, els de segona o tercera generació, etc.Malgrat tot, és ja un punt de partida per a arribar aconèixer aquest cens.

Aniversari d’en Eusebi Molera

El 13 de Novembre d’enguany es complirà el 150eaniversari del naixement d’en Eusebi Molera,nascut a la vila de Vic. Aquest vigatà il.lustre eraenginyer de Camins i per consell del general Primse’n va anar a Amèrica i es va establir a San Fran-cisco. Va construir la cadena de fars de la Costadel Pacífic. També va ser regidor de l’ajuntamentde San Francisco i l’encarregat, com a enginyer,de la reconstrucció de la ciutat després delterratrèmol de l’any 1906. Des del Butlleti ensvolem afegir a la celebració de l’aniversari d’aquestcatalà; la seva vida, tan interessant, ja va ser objected’un article fa uns anys en una edició del Butlletí.

L’Espai WebUn servidor que val la pena tenir al bookmarkés el de la Generalitat de Catalunya, http://www.gencat.es. Si esteu interessats sobre laFesta Major de Vilafranca pot visitar http/www.totweb.com/Festamajor/.

Noticies 5

Monument a Gaspar de Portolà

El 14 d’agost la comissió de monuments històrics deLos Angeles va acordar la construcció d’un monu-ment a Gaspar de Portolà en el centre de la ciutat.L’Andres Topacio, membre de la comissió i bon amicdel Casal va fer la proposta. Varios membres delconsell del Casal van van assistir a la reunio i vantenir l’oportunitat de parlar a favor de la proposta.Entre els assistents estava també el nou cònsuld’Espanya, Sr. Herminio Morales.

Gaspar de Portolà, fill d’un poble de la provincia deLleida (n’hi ha tres que es disputen aquest honor),era el comandant de l’expedició que en el 1769 vaestablir els primers assentaments europeus a Cali-fornia. Els expedicionaris van acampar en un planella la vora del riu que avui dia està a les inmediacionsde la placeta del centre i van anomenar l’indretNuestra Señora Reina de Los Angeles de Porciuncula.Poc haurien previst aquells exploradors, molts d’ellsde parla catalana, que en un espai de dos segles, aquestlloc, i les seves rodalies, es convertiria en la segonametròpolis dels EUA.

Breus

El president fundador del Casal Ramon Marti,sacerdot escolapi, ens comunica que treballa deconseller espiritual a l’hospital City of Hope deDuarte (818 359 8111, ext 4313). Ens va informarque un company seu, el Pare Linan, que dirigeix uncol.legi a l’Havana, Cuba, es troba amb gran mancade recursos. Ensenya una classe de català per aalumnes que tenen l’esperança d’emigrar a Barcelonai necessita gramàtiques i diccionaris. El Casal va estarmolt content de poder-lo ajudar amb alguns llibresque teniem disponibles.

En Josep Sendra, soci del Casal, fill de Vilafrancadel Penedès, ens comunica que ha tingut algunsproblemes de salut recentment. Li sap greu que noes podrà cuidar del seu nou gos Esquitx, un Dalma-tian de raça, de només sis mesos. Voldria saber sialgú del Casal estaria interessat en adoptar-lo. Encal cas, cal trucar-li al 310 423 3753.

Hem rebut el primer número del butlletí del’Associació Internacional de Joves dels CasalsCatalans. El butlletí presenta informació que ha deser d’interès per a qualsevol dels nostres socis menorsde 30 anys (trobades, excursions, intercanvis,programes culturals, etc). Recomanem la seva lecturai incluim una butlleta d’inscripció pels que el vulguinrebre.

El Sr. Josep Nubiola, despres de tretze anys d’ocupar-se de les relacions entre la Generalitat i les comunitatscatalanes d’altres paissos, ha dimitit el seu càrrec.Al llarg d’aquests anys ell havia sigut el contacteprincipal entre el Casal i el govern de Catalunya.Hem d’agrair la cordialitat i l’esperit de col.laboracióamb que sempre ens ha rebut i li desitjem bona sorten la seva nova responsabilitat de Comissionat per aUniversitats i Recerca de la Generalitat. El substitueixel Sr. Jaume Gine amb qui esperem mantenir lamateixa bona relació en el futur.

Moviment a Santa Barbara

La Carme Farreras, vicepresidenta del Casal, ensinforma treballa per una subvenció regularitzadadesde Catalunya pensant en un Centre d’EstudisCatalans a la UCSB on s’imparteixen totes lesllengües de la península. També, vinculada al’Ajuntament, hi ha l’associació de Ciutats GermanesSanta Barbara-Palma de Mallorca, que pertany a lesNacions Unides; és una bona oportunitat, ens diu,per a ser present als esdeveniments festius. Perexemple, com informavem a VilawebLA, el cap desetmana del 2 i 3 d’Agost es celebrà l’equivalent aCatalunya de la festa major de Santa Barbara. EnPere Garriga i la Carme Farreras van participar en ladesfilada com a representació catalana.

Finalment, vinculades a la Universitat hi ha haguttambé aquest any classes de català. L’AmàliaLlombart, llicenciada en filologia catalana, ha donatun curs amb força èxit.

Altres Coses6

La Recepta, Avui: Panellets

A la tardor, tempten els peatons a cada barri, a cadaplaceta, a cada raco de Catalunya. Amb muntanyesd’aquests pastissets arrodonits, apinyonats,irresistibles, als aparadors, qui més qui menys acabacaient en la temptacio. Aprofitant un moment dedebilitat, entrem a la botiga per fer-nos amb unabosseta plena de panellets; en mengem un parell, ien guardem els altres per sorprendre la família o elsamics... Però perquè ningú no es quedi sense tastar-ne, l’Àgatha Campderà ens proposa una fórmula, enprincipi infal.lible, per a fer-ne uns de ben bons. Percert, ens diu que ha trobat feina, l’enhorabona!

Ingredients per a un kg de panellets:

1/2 kg d’ametlles picades, 1/2 kg de sucre1 ou sencer, 1 ou per batre, 100 gr de pinyons100 gr de cireres, 100 gr d’ametlles senceres1 patata, una mica d’oli i farina

Preparació:

Barrejar el sucre i les ametlles picades, després afegirla patata cuita (bullida) d’aproximadament 100gr, pertal de fer la massa. A tot això se li afegeix un oubatut sencer; es treballa molt be la massa i es fan unamena de “pessics” o trossets per aconseguir la formadesitjada del panellet. En cas que es vulgui guarnirel panellet amg una ametlla o cirera a sobre es con-venient aixafar una mica el panellet i col.locarl’ametlla o cirera fent una xic de pressió. Si en canvies volen guarnir amb panellets, es sucarà o millor dites pintarà el panellet amb un ou batut i es passaràpels pinyons, que quedaran enganxats.

Posteriorment es col.loquen els panellets en unasafata sucada prèviament amb oli i una mica de fa-rina amb l’objectiu que els panellets no s’empeguin.Es ficaran a forn lent durant uns 10 minuts, parantcompte que no es cremin. Després es gratinen eltemps just perquè agafin el color del panellet.

Un cop realitzades totes aquestes operacions ja elspodeu col.locar en situació d’atac gastronòmic fa-miliar. Que us sigui de gust i...........bona cuina!

L’Exit del Grup Dansaire

El passat dia 26 de Juliol, el Grup Dansaire Catalunyava actuar a una escola d’arts de Hollywood i vanésser molt ben rebuts: van fer tres ballets, tots ellsmolt aplaudits en particular el ball de La Tirotitaina,ball que sembla que tothom els demana. El passatdia 2 d’Agost actuaren a UCLA en un festivalorganitzat pels Polonesos amb col.laboració delConsulat general de Polònia. En Joan Comellas,President del Grup, ens comenta que la seva actuacióaquell dia fou una de les millors fins el moment, i denou fou el ball de La Tirotitaina la nota màxima dela seva actuació.

El dia següent actuaren a Long Beach per la Casad’Espanya, i de nou van ésser cobertsd’aplaudiments per part dels assistents, dels qualsnomés l’u per cent eran catalans. Això els donal’orgull necesari per a continuar. Ens han fet saberque necesiten homes o nois que tinguin ganes deformar part del seu Grup, només és necessari bonavoluntat i ganes d’assajar.

De moment tenen en vista 4 actuacions, el properdia 4 d’octubre a l’Alambra, el dia 5 del mateixmes per l’Aplec de tardor, i el dia 12 també d’octubrea Santa Ana per les festes de la Verge del Pilar. Lapropera actuació que tenen serà el dissabte 13 deSetembre al Garden Pavillon Internacional deCelebridades de Hollywood. Els esperen de bensegur els aplaudiments del públic, que tan confortaa tots els membres del seu grup.

El ball de la sardana, pels components del Grup Dansaire Catalunya acasa d’en Peter Balsells.

En el Centenari del Naixement delDr Josep Trueta (II)1897-1977

El dia següent En Trueta em portà al pis seu, empresentà la seva muller Aurèlia i tot parlant endemanar-li jo si era possible tenir una còpia del llibresobre les fractures de guerra escrit durant la GuerraCivil graciosament em donà la darrera còpia, ambuna dedicatòria de company, que té una vàluaextraordinària ja que està plena de correccions iafegidures de la seva pròpia mà, probablement enpreparació de l’edició en anglès que sortí durant laseva estada a Oxford. Per cert que aquesta traducciófou feta per la seva filla gran Amèlia que tenia llavors14 anys. Ella era l’única persona al voltant d’EnTrueta en aquell temps que sabia català i anglès jaque les tres filles havien passat la Guerra Civil enuna escola anglesa a França.

En Trueta publicà “The Spirit of Catalonia” el 1946mitjançant l’Oxford University Press, un llibre de200 pàgines, que és una història de Catalunya ambèmfasi sobre els aspectes culturals que ajudàmoltíssim a donar conèixer la cosa catalana al mónde parla anglesa. Jo puguí adquirir-ne dues còpies aNova Zelanda el 1957. Posteriorment sortí l’ediciócatalana de “L’Esperit de Catalunya” el 1950 editadaper la Institució de Cultura Catalana de Mèxic.També n’aconseguí jo una còpia d’aquesta edició el1973 durant el Congrés fundacional de l’AILLAC(Associació Internacional de Llengua i LiteraturaCatalanes) a Cambridge, UK.

En el prefaci a l’edició catalana En Trueta ens diuque el llibre fou escrit el 1941 quan encara la lluitaentre els dos conceptes de la vida estava en pugna.Però havent altre cop triomfat l’esperit sobre la força,les dades recollides en el seu llibre “anuncien, mésque les grisors de la posta, les llums rosades del’aubada”. Quan hom considera que això fou escritcap el 1950, veritablement té un caire i abastprofètics.

En Josep Trueta tenia un nombre gegantí decondecoracions, títols “honoris causæ”, etc. Nomésvull remarcar que a l’octubre del 1966 fou guardonatamb el Premi Pere Virgili i Antoni Gimbernat de

J G LLAURADOProfessor of Radiation Sciences

Loma Linda University School of Medicineat VAH #115

Loma Linda CA 92357-0001

Tema 7

l’Associació de Cirurgia de Barcelona. Es escaientque fos així: En Gimbernat 150 anys abans haviademostrat a Edinburgh un nou tractament d’hèrnies;En Trueta demostrà als anglesos un nou tractamentde ferides de guerra. Al gener de 1977, a títolpòstum, En Joan Antoni Samaranch que era llavorspresident de la Diputació de Barcelona -ara cap delComitè Olímpic Internacional- li imposà la medallad’or de la província.

Havia estat nomenat vegades mantes per al PremiNobel. Fa poc, l’historiador lleidatà Josep MariaPrim que estava a Estocolm el 1975 a l’entorndecisori dels Premis Nobel ha divulgat que el SrSalvador de Madariaga, republicà, ministre deJustícia en el gabinet de Lerroux al 1934,antifranquista, home de gran prestigi internacional,però també totalment incomprensiu del fet català,s’hi oposà d’una manera draconiana al nomenamentd’En Trueta, perqué Madariaga creia que un PremiNobel atorgat al Dr Trueta el 1975, l’any quan elGeneral Franco es moria, “hauria suposat una patentinternacional per al nacionalisme català” i, com queell el coneixia molt bé perquè havia estat veí d’EnTrueta a Oxford, sabia que En “Trueta hauria utilitzatla distinció en benefici de la sobirania de Catalunya”.Si això és especulació o fet, jo no ho puc dir.

El ball de La Tirotitaina, a la “casa oberta” d’en Peter Balsells.

La Veu d’en Roger H. Rangel

Paraules del PresidentPeter Balsells

Edició i CoordinacióSergi de Miguel

En Aquest NúmeroVolem Agrair

Especialment laCol.laboració de:Àgatha CampderàJosep Ma. CasalsJoan Comellas

Jordi Garcia BuscatoProf. J.G. LlauradoNorman Neuerburg

Jeff OlsenProf. Roger H. Rangel

Xavier Tudela

El Butlletí

CasalPere Garriga

8

We are celebrating a decade since California and Catalunya signed a Sister-State Agreement describing thecontributions of Catalonia to the history, culture, art, architecture, geography, and religious institutions of Cali-fornia. Following the spirit of the Sister-State Agreement, The University of California and The Generalitat deCatalunya signed a California-Catalonia Partnership Agreement in 1995. As President Pujol is cited in thisagreement “Catalunya should try to establish a relationship with states such as California that in many respectsare ahead of ours. California means the holders of Nobel prizes, the business firms that are world leaders, thepeople responsible for introducing new elements in the culture of the whole world.’’

The California-Catalunya agreement includes the training of graduate students and postdoctoral fellows, ex-change of faculty members, technology transfer, and joint research projects. It also includes a coordinatingcouncil with the responsibility of setting the policies and priorities and the selection of joint activities of mutualinterest to UC and the Catalonian institutions. University of California Professor Emeritus Lowell Lewis wasappointed as the first and present Coordinator of the program. The just released 1996-97 Annual Report de-scribes significant progress made in five programs. These are some highlights of the accomplishments:

AGRICULTURE. Catalan Coordinator: Dr. Josep Tarrago, UC Coordinator: Dr. Henry Vaux.UC and “The Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentaries” (IRTA) have several joint research projects inpest management and farm water utilization operating through the exchange of personnel and information. Agroup of managers from IRTA visited California to meet with UC field station managers and two Catalonianstudents have joined the M.S. program at UC Davis.

ENGINEERING. Catalan Coordinator: Dr. Artur Blade, UC Coordinator: Dr. Roger H. Rangel.The Balsells Fellowship provides two annual fellowships for graduate students from Catalunya to obtain gradu-ate degrees (M.S. and Ph.D.) in the School of Engineering of the University of California, Irvine.Sergi de Miguel and Jose Miguel Pulido were awarded the first two fellowships in 1996. Two new students areexpected to arrive in September for the 1997-98 academic year.

ENVIRONMENT. Catalan Coordinator: Dr. Josep Tarrago, UC Coordinator: Dr. Henry Vaux.A biennial world conference on water policies issues in arid lands has been established. The first planningconference was held in Barcelona in September 1996 and the first conference will be held in San Francisco inSeptember 1997. The California Resources Agency has provided the Catalan Foundation for Research withinformation on the technology for fire control through better forest management as used in California.

HEALTH SCIENCES. Catalan Coordinator: Dr. Alicia Granados,UC Coordinator: Dr. Eliseo Perez-Stable. An international con-ference on chromosome 21 and medical research on Down Syn-drome was organized by the Catalan Foundation for Down Syn-drome with the National Down Syndrome Society of New Yorkserving as scientific adviser. Eight UC faculty members who wishto collaborate in research with Catalonian colleagues have beenidentified. The Generalitat will provide a fellowship for one sci-entist to spend a year with one of these faculty members.

In addition, the Gaspar de Portola program is also celebrating tenyears and is currently under review for renewal.

Roger H. RangelProfessor of Mechanical and Aerospace Engineering, UCI

NoticiesCarme Roig

Carme Farreras

La veu deJosé M. Pulido