butlletí de l'associació d'història rural de les comarques ... · cament de...

any III - núm. 6 - març 200 I

(

mestall: 1. mescla de diferents)espècies de cereals; 2. conjunthomogeni de coses diverses.

Butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines

ARQUITECTURA RURAL I HISTÒRIA

es lamentà del fet que l'interès que des de finals dels anys1980 s'ha despertat a Mallorca sobre les cases de possessió.s'hagi traduït més en la publicació de nombrosos treballs de

divulgació que no pas en investigacions serioses sobre el

tema.Per la seva banda, Salvador Tarragó, de la universitat Po-

litècnica de Catalunya, va fer una "classificació de les tipologiesresidencials", tema que constituí la seva tesi doctoral llegidal'any 1988, amb la idea de crear un sistema de classificació

universal de les construccions basat en elements constructius,al marge de l'ordre cronològic. Per a això parteix de la co-berta com element essencial en la definició de l'habitatge i hi

introdueix altres variables compoden ser la posició en el

terreny, la forma de producció,la grandària, la transportabilitato la morfologia de les cons-truccions. T anragó plantejà quetota l' "arquitectura major"(palaus, esglésies, etc.) arrencade l'arquitectura popular, co-

mençant per les estructures

més elementals de cabanessemicòniques de pastor fetes

amb elements ;vegetals. Quanta la masia, defensà que l'adaptabilitat que permet aquest tipusarquitectònic (amb la seva estructura en tres tramades, que

permeten diferents distribucions) és el explica la seva pervi-

vència al llarg dels segles. Tanragó també defensà la idead'entendre l'arquitectura com el reflex d'una determinadaestructura social, que pot ser "llegida" a través d'ella, i reivindi-

cà que els coneixements sobre la manera com utilitzar i ocu-

par l'espai, les lleis elementals de conformació del'arquitectura, haurien de formar part de l'ensenyament pri-mari infantil.

L'arquitecte Jeroni Moner, que juntament amb Arcadi Pla

i Josep Riera, va començar fa uns vint anys a interessar-se per

La Torre Pansa

Els passats dies 24 i 25 de novembre es va realitzar alCol-legi d'Arquitectes de Girona la Jornada sobre "Arquitectu-ra rural i història" organitzada pel mateix col-legi el Centre de

Recerca d'Història Rural de l'ILCC de la Universitat de Girona

i l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines.L'objectiu principal d'aquesta trobada era possibilitar un re-plantejament del tema de l'arquitectura rural, i més especïfi-cament de l'arquitectura de la masia, a la llum de les novesinvestigacions en curs i de les aportacions de la història rural,

oferint també la possibilitat de comparar l'arquitectura delsmasos amb la de les cases de possessió mallorquines.

Jaume Andreu, de la Universitat de les Illes Balears, vaparlar de "l'evolució de l'espaiarquitectònic en la possessiómallorquina (segles XV-XIX)"

tot posant èmfasi en el fet queels aspectes socioeconòmicsreiacionats amb aquesta unitat

d'explotació bàsica a l'illa deMallorca, consolidada des definals del segle XV i principisdel segle XVI, són fonamentals

per entendre la forma arqui-tectònica de les cases. Remarcàen especial el caràcter multi-

funcional de la casa de possessió: la seva funció residencial

(habitatge dels pagesos arrendataris i dels treballadors tempo-

rals i, alhora, residència "senyorial" dels propietaris, que podi-én tenir-hi fins i tot una capella) i les seves funcions agrícoles

. (lloc per guardar el bestiar, magatzem i lloc de transformaciódels productes agraris, com l'oli o el vi). Quant als aspectes

arquitectònics, plantejà que les cases de possessió poden tenir

alguns elements comuns tant amb les cases tradicionals com

amb les cases senyorials urbanes de l'illa, contra la idead'alguns estudiosos de l'arquitectura mallorquina que han

parlat d'una clara dicotomia entre l'arquitectura urbana ("cui-ta" o "d'estil") i l'arquitectura rural (tradicional). Jaume Andreu

1

any III - núm. 6 - març 2001

professionalque, en algunsdels seusencàrrecs,s'inspiravaenl'arquitectura que havia estudiat. Per altra banda, l'interès deDanés per la masiano es pot desvincularde les sevesconne-xions amb el catalanismeconservador i les institucions de laMancomunitat, ni d'una òptica pairalistaque amaravaels seustreballs, transmetent una determinada memòria social.Malgratreconèixer els mèrits de l'ambiciós projecte de l'Estudi de laMasia (1923-1936) del qual Danés fou un dels principalsartífexs,Puigvertmanifestàel biaix del projecte -que es centrà

sobretot en les grans masiespostremences i "oblidà" lespetites cases (molt mésnombroses) de masovers,petits propietaris i menes-trals- lamentant, en aquestsentit, que als anys vint itrenta s'hagués desaprofitatl'arquitectura de les masiescom un registre de la dife-renciació social pagesa indi-cada per Marc Bloch. Lajornada va acabar amb unavisita a la Torre Ponsa deRiudellotsde la Selvaa càrrecde l'arquitecte Arcadi Pla.

Extraiem, per últim, al-gunes conclusions i suggeri-ments que es van anar ma-nifestant al llarg de les po-nències en l'interessantdebat que hi va haver: enprimer lloc, que cal impulsarmés investigacions sobrel'arquitectura dels masos;quant a l'objecte d'estudi, sibé segueixenessent de refe-rència els treballs de Danés,cal estudiar no només lesgrans masies sinó també elsmasos de menor valor artís-tic, però no per això de me-nor valor històric; i quant a lametodologia, és important

abordar el tema des d'un plantejament interdisciplinari, per-_què no són només els condicionants geogràficsels que ex-pliquen les formes arquitectòniques i la seva evolució, sinótambé l'estructura socioeconòmica, els elements simbòlics iculturals, etc. Lligar les diferents èpoques evolutives del masamb la història del món rural català, lluny de plantejamentspairalistes,pot ser una de les vies més suggeridoresper im-pulsar futures investigacions.

1. Oifofénts 8dlueibns consftucêvee pet a ettuar el cai'.,.ner a l'eix ~ la \OdIa...z. Seccions rteaOent5 del mea de tres COti:SC».3a.. 'llpo!Qyia du.b'ó$ ÇO&SÓéiii ~nló e~(~ del Tidno: èl"COIfedór ~nl(1l1 és unsimp!e.distrtbuTdor i

l'emtllgB!de I. coberta '8COIza"","""'Imon! sobro eis murs· més IIarns,3b. TtpJJlQgiaéonsoUcJa<hl 8 Catalony.a. ~"I·XVIII):el cos çentral. més:"!"pfe pêr ubir.ar·hi la sala.

ptovoca ..'disrunclons i Slet~ oonstrvctius compticats.'4. Sistema CÒIlSJIuCtlu amb murs 8 IJI plt.tnta boixa i pBan a,mb Of\vQJ\S é.I PiS t (l 10& QOIfes.

Ea manté lnvariabie.li tipuG c:on&OÜdi11.

f'gu",2tu _'lllIoció i ner.e.ssit,l! d~ la S(últ central i fil sime.tn"'a. de lll.façt1lUl. en et ''jil'U,f conso-

tídar" obliguen-a artificis L'iJnllrtJrtiÚ$" o'Csqi.u:mtsfilill.·;QfUtI.f poc racíonuls.

Jeroni Moner i Codina, "L'estnJctura tipològica del mas: els precedents medievals" aQuaderns, 19. Actes del cofloqui El mos medieval o Catalunya, Centre d'Estudis Comarcalsde Banyoles-UdG, 1998, p. 133.

l'estudi tipològic del mas,va tractar de l' "arquitectura i socie-tat rurals:el masde l'època medieval i modema". Va parlar del'evolució del mas des del mas-torre i el mas de dos cossosde l'època medieval. No és fins al segle XVI, però, que esconsolida la tipologia del mas (de planta baixa i pis, i amb trescossos),que trobem a partir d'aleshores en els masos de laCatalunyaVella, independentment de la sevasituació geogrà-fica, especialitzacióagrícola o poder adquisitiu del propietari,La seva ponència es centrà en l'estudi d'un espai concret delmas, la sala,la qual constituí,tal com va demostrar, l'eixvertebrador de l'evoluciótipològica del mas,L'evidència que aquestaconsolidació tipològica vaestar determinada per lavoluntat de crear una gransala al centre del pis (deproporcions desmesuradespel seu escàsús), fent coin-cidir el carener amb l'eixlongitudinal de la mateixa, ivolent crear així un falsfrontó i una simetria en lafaçana,malgrat la poca raci-onalitat i els complicats artifi-cis constructius a què totplegat obligava sovint, de-mostra que la consolidaciódel mas de tres cossos vaobeir més a nous criterismorfològics (determinatssobretot per elements sim-bòlics i representatius), queno pas a criteris, o a unaracionalitat. de tipus funcio-nal o arquitectònic. Aquestcanvi, per altra banda, haguéde coincidir amb trans-formacions de tipus socioe-conòmic que són els histori-adors, va dir, qui els hand'explicar.

FinalmentJoaquim M. Puigvert, de la Universitat de Gi-rona, va parlar sobre "memòria social i arquitectura rural a laCatalunya contemporània" dels anys 20 i 30 centrant-se,sobretot, en la figura de l'arquitecte olotí JosepDanés,com aexemple paradigmàtic dels estudiosos, sobretot arquitectes,que en aquella època van interessar-seper l'anomenada ar-quitectura popular, Josep Danés, que constitueix encara avuidia un referent obligat per als estudis sobre la masia,tal comes va palesar al llarg de tota la jomada, reunia els tres as-pectes d'estudiós de la masia, divulgador d'aquests treballs

~

tti=i

Mònica Bosch

2

any III- núm. 6 - març 200 I

JosepFontana i LàzaroEI passat 20 d'octubre, Josep Fontana va inaugurar el curs 2000-200 I dels Seminaris d'Història Rural organitzatspel Centre de Recerca d'Història Rural parlant de "Lo lògica de lo revolto camperola". En acabar, vam poder con-versar amb ell durant uno estona.

Ens pot explicar què el va portara dedicar-se a la història?

d'Espanya en la seva forma actual, igairebé diria que amb el pp govemant-lo i assegurant el funcionament delmercat.Havent-me posata estudiar el que

llavors se'n deia Filosofia i Lletres, ihavent tingut inicialment una pensadaabsolutamentforassenyadacom era ferfilologia semítica,em va venir un ram-pell de seny i vaig descobrir que allòque jo volia fer, i que realment m'a-passionava,era treballar en el terrenyde la història. Això també es pot atri-buir alsanyscinquanta,perquè llavors hihaviauna relació molt clara entre estu-diar història i tractar, per una bandad'entendre, i per l'altra de canviar,aquella mena de societat. Aquesta ésuna de les coses en què, per exemple,la meva coincidènciaamb Vicens Vivesera mésclara.

Fa vuit anys, en el llibre La his-tòria després de la fi de la història,ens deia que s'havia de renovar lahistòria.i, en primer lloc, eliminarde la nostra teoria de la històriala idea de la via única, la idea queles coses només poden passard'una determinada manera. Creuque hem avançat en aquests da-rrers anys, a Catalunya i a Es-panya, en aquesta direcció?

Siem dieu en termes generals...

En termes generals, però tambéen el nostre païs petit

Ésque en el nostre paíspetit hemestat tan absorbits per uns problemesque són els que ens toquen més im-mediatament, i que tenen a veure ambla nostra pura i simple supervivència,que massapreocupar-nos de... Home,jo diria que, per exemple, en part delbon discurs que en aquests momentss'hagi pogut fer com a rèplica crítica ales postures de l'Acodemio de lo Historio-acabade sortir el llibre Lo gestión de lomemorio: lo historio de Españo 01serviciodel poder, dirigit per Juan Sisinio PérezGarzón, un que ho fa bé-, hi ha nosolament l'intent d'explicar com s'haconstruït aquesta versió de la històriad'Espanya que s'explica, sinó tambél'atenció a la idea que el que es vaproduir -aquestaEspanya,per exemple-no era segurament la sola cosa que espodia produir, que podien haver-seproduït coses molt diferents, i que ésmolt probable que els elements perexplicar-ho siguin elements de contin-gència. AI cap i a la fi cal tenir encompte que la visió de la teoria del'evolució que defensen, en aquestsmoments, gent com StephenJayGould

Foto: Enric Saguer

Josep Fontana va néixer a Barcelona el193 I. Ha estat professor d'històriacontemporània i d'història econòmica ala Universitat de Barcelona, a la Univer-sitat de València i a la Universitat Au-tònoma de Barcelona, i actualmentdirigeix l'Institut Universitari d'HistòriaJaume Vicens i Vives de la UniversitatPompeu Fabra Mestre de molts histo-riadors del país, les seves investigacionss'han centrat sobretot en els processosde canvi de la primera meitat del segleXIX. En aquesta línia s'inscriuen llibrescom Lo quiebro de lo monarquia absoluta(1972), Lo crisis del Antiguo Régimen(1979), Guerra y hociendo: lo hociendodel gobiemo central en los oños de loGuerra de lo Independencio, 1808-1 814(amb R. Ganrabou, 1986), o la primeravisió de conjunt en el context de Cata-lunya La crisi de l'Antic Règim i lo indus-trialització (1988). Per aJtra banda, hadestacat per la seva reflexió sobre latasca de l'historiador i els usos socialsde la història, defensant el seu paper enla construcció d'una consciència crítica,en llibres com Historio. Anólisis del paso-do y proyecto social (1982), La històriadesprés de la fi de lo història (1992),Introducció o l'estudi de lo història (1997)o la seva darrera obra, que comenta enaquesta entrevista. Lo història dels homes(2000). També ha publicat Europa onteel espejo (1994) i ha dirigit la HistoriaUniversal Ploneto. publicada en diversosvolums als anys 90.

Diu que reivindica una històriaantiestatista, què vol dir ambaixò?

No, jo no reivindico una històriaantiestatista. EI que he estat explicanten el seminarieren les fonnulacions deRa.najitGuha. De .cap manera pensoque es pot cometre l'error de deixarde banda una cosa tan important comés el poder que ens controla i ensesprem a tots, com si no fos important.EI que en tot cas reivindicaria és unahistòria que no cregui que la sola cosaimportant per entendre la sort delshumans és la construcció del poderestatal; que no cregui, sobretot, enaquellamena d'història que el que fa ésreconstruir tot el passathumà en ter-mes de la genealogiad'aquella formad'estat en que estem vivint i que estemsofrint. Les disputes actuals entorn delque s'had'ensenyaren la història tenenclarament a veure amb l'intent d'impo-sar una forma d'entendre la història onals nens se'ls ensenyi, específicament,que l'objectiu final de la història de lahumanitat és acabar establint el regne

3


que segueix, de nuclis com ara Reus.Per posar un altre exemple, és evidentque, en el terreny del desenvolupamenteconòmic, no és possibled'entendre eldesenvolupament que es produeix delsegle XVII al XVIII si no s'entén comuna acció d'una xarxa que interactua, ien la qual el paper de Barcelonaés unpaper complex, però no el d'un motor

dóna un pes extraordinari a la contin-gència.La lluita contra les visions linealsamb les quals hem estat convivint ésnecessària per moltes coses, entred'altres perquè avui resulta evident, i ésdenunciable, que han servit sobretotper consolidar la idea del domini lògicdels europeus, i dels pobles descen-dents dels europeus, sobre altres po-bles com una necessitat del progrés,cosa que, tenint en compte la situacióactual, resulta com a mínim bastantdiscutible.

Què creu que pot aportar la his-tòria de les classes subalternesper trencar aquesta idea de la viaúnicade la història?

jo no defenso la història de lesclassessubalternes, sinó el retorn delssubalternsa la història, que és una cosamolt diferent. Pot mostrar que hi haviagent que tenia projectes de societatdiferents, perfectament lògics i cohe-rents, que van fracassarper determina-des raons, però que haurien pogutconduir cap a presents diferents. Hi ha,per exemple, tota una historiografia fetaper a condemnar els projectes de lajamància, perquè devia espantar moltels burgesos benpensants d'aquelltemps. EI dia que vaig descobrir elfulletó La Junta Central. Proyectos dedecreto de la Provincial de Barcelona(imprès a Barcelona el 1854), que ex-plicava les coses que volien fer aquellsrevoltats, em va agafar una mena decommoció profunda, perquè vaig des-cobrir que hi havia una gent -que erentreballadors, gent procedent d'esta-ments burgesos,professors universitaris,etc.- que tenien un projecte per cons-truir una societat democràtica total-ment lògic, que no feia més que antici-

vegadesem produeix un neguit absolut.En aquests moments es produeixenreunions i discussionssobre la guerradel Vietnam entre vietnamites del nordi nordamericans, amb persones comRobert S. McNamara que diuen "ensvam equivocar", i que pretenen que elsaltres diguin que ells tampoc no vanacabard'entendre el què passava,comper acabar dient "mira,va ser una equivocació,una mala sort". Però ésuna "mala sort" que vaproduir milions demorts i unes conse-qüències gravíssimes.No juguem a ferbromes. EI que està clar, perquè hoconfessael mateix McNamara, és quequan van prendre les decisions sobreaquellaguerra es van equivocar misera-blement, que es podien haver estalviattots aquells morts. Si tot això no ser-veix per legitimar la idea que no enshem de creure que passanomés allòque necessàriamentha de passar,quetot el que passaés necessari,inevitablei, sobretot, que tot el que passaés elmillor que pot passar...No creure'saquestescosesés l'única forma d'assoliruna mirada crítica perquè en el presentno ens tomin a enredar amb aquestamenad'arguments.

Ufl que hem de fer és reciclar-nos -perescriure coses que interessin a la gentde manera entenedora"

Ja fa anys defensava una històriapolicèntrica. L'auge. en els da-rrers anys. dels estudis d'històrialocal i comarcal ha contribuït afer una història de Catalunyamenys centrada en el cas barce-10nU

Hauria d'haver-hi contribuït, peròno sé si s'ha fet prou. jo crec que hadonat elements per a fer-ho. La històrialocal s'ha renovat profundament; avui té

una qualitat que abansnotenia, i és molt més cons-cient. Encara no esticsegur que s'hagi fet sufi-cientment bé això. Per

exemple, quan estem explicant el de-senvolupament del catalanisme, enshem oblidat massasovint que les prin-cipals iniciatives i molts dirigents noeren barcelonins, sinó que procediend'allò que se'n deia "les comarques". Ino sé si en la història del segle XIXhem valorat suficientment, tampoc, elpaper de motor, i no solament de vagó

~1odefenso el retorn dels subalterns ala història"

par el que després s'ha hagut deguanyar a través de moltes lluites. Lajamànciava produir un horror immens idesprés ha estat caricaturitzada, des-trossada Descobrir que hi haviaaquestagent que tenia raó i que, a més,estavaanunciant una cosa que despréses va haver de fer igualment...Això emrecorda una situació actual que de

4

que arrossegaels altres, sinó el d'unapeça en un motor que es mou en unàmbit d'interrelacions. Em sembla queencaraqueda feina a fer, però la fortunaque podem tenir és que ara hi ha bonahistòria local a partir de la qual segura-ment podrem començar a veureaquestes coses. Encara necessitementendre una mica més la capacitat demotor i d'iniciativa que tenen moltsnuclis d'aquests, per exemple Reus enel liberalisme del XIX és un nucli im-portantíssim.No es pot fer una històriade Catalunya sensetenir en compte elpaper de poblacions com Sabadell,Manresa,etc. Ara estem una mica mi-liar situatsper a fer-ho.

Quina perspectiva veu a aquestamena d'estudis i a la història ru-ral?

Són dues cosesmolt diferents

Però molt sovint la història co-marcal és història rural...

No sé perquè. Hi va haver unaèpoca en que es van fer tota una sèried'estudis aquí a Girona que analitzavenla ciutat de Girona, i jo no ho entenia,perquè a mi em sembla que és im-possible estudiar la ciutat de Gironaseparadadel seu context rural. És unaciutat on vivien els propietaris i allò queexplicava com vivien els propietaris aciutat estava en l'entorn rural. Si unahistòria rural significa recuperar per auna història que només parlava de lesciutats on vivien els propietaris aquestaaltra part del joc, això em sembla ab-solutament necessari. Per posar unexemple, la forma com em semblaentendre ara el desenvolupamenteconòmic de la segonameitat del segle


XVII té molt a veure amb uns entre-llaçamentsmolt complicats en què, perexemple, els comerciants de Barcelonavenen teixits a crèdit a camperols delcampde Tarragona,alsqualsal seutomels compren elsvins que es transforma-ran en aiguardent i ajuden a que s'ex-portin, de maneraque amb les expor-tacions poden pagar després importa-cions de teixits que van a Barcelona.Camp i ciutat estan estretament entre-llaçats.Una de lesfuncions de la històriarural, a part de recuperar la imatge realdel camp, és reconstruir aquesta peçad'un joc dinàmic.

Sempre ha donat molta im-portància a la divulgació de l'en-senyament de la història. Com aprofessor universitari, quins pro-blemes li sembla que plantejal'ensenyament de la història?

Els problemes que tinc amb elsestudiantsde segon cicle deriven de laforma com s'han organitzat els cursos,molt intensius i massacompactes, cosaque dóna escassíssimtemps per llegir.Tot això està lligat a una concepció del'ensenyament universitari que fa pre-dominar el discurs, i la recepció deldiscurs, que multiplica les assignaturesque donen massa poc temps per altreball, que permet escriure poc alsestudiants i no els permet llegir.Aquests són uns problemes molt serio-sos amb els quals un lluita per sabercom pot aconseguir efectivament d'in-teressar la gent. Però crec que en bonamesuradepenen delsvicis que ha agafatl'organització de l'ensenyament univer-sitari.

Digui'ns un parell de raons percontinuar ensenyant història alsnens

N'hi ha més d'una. N'hi ha depràctiques.EI discurs de la història ellsel rebran per tot arreu, perquè és undiscurs que està present en el quediuen els polítics, en els segellsde co-rreus, en les commemoracions i en lesfestes que es fan, en les pellïcules queveuen, en tot hi ha discurs històric. Demanera que donar-los una base decrítica racionalés prou important, entre

d'altres coses perquè quan un pensaquina és la importància de la històriaveu que és important, per exemple, enla mesura que té una enorme influènciaen decidir el que la gent vota. Peròd'una maneramés general,recordo queunavegadaexplicavaa nois d'un institutde Sabadellque pel que ha de servir lahistòria no és per inculcar un coneixe-ment del que va passar,sinó sobretotper ensenyar-los a "pensar històrica-ment", a fer-los malfiats, a que enten-guin que de la mateixa manera que elprofessor de ciències els explica quel'entom físicen que viuen és un entorncanviant,que no sempre ha estat igual ique és susceptible de transformació,perquè l'acció de l'home hi té molt aveure, de la mateixa manera hauriend'entendre que el paisatge social enque viuen, i el joc de relacions en queestan, és un producte de les accionshumanes i és igualment susceptible decanvi. Perquè no hi ha res que siguifatal, natural (aquesta paraula nefasta),que estigui per da-munt de discussió.Que només hi ha unparell de coses queestan per damunt detota discussió,que sónels drets fonamentals(el respecte pel dretde cada un a la sevavida, llibertat i dignitat)i que fora d'això no hiha res indiscutible,que tot és contingent.Que aprenguin amirar i a veure aquestpaisatge amb ullscrítics és molt impor-tant Un noi es vaaixecar i va dir "però si jo ara començoa dubtar de tot, i a pensar que ho hed'analitzar tot, em rodarà el cap" i jo livaig contestar "però què t'estimes més?pensar-ho pel teu compte o que unaltre ho pensi per tu?".

Als historiadors ens llegeixen poc,què hem de fer?

Escriurepels que han de llegir. Labibliografia universitària no interessaningú. Elsprofessors esperen que els la

regalin i els estudiants es limiten a mi-rar-la a la biblioteca universitària i a fer-ne fotocòpies, de manera que no esven. EI que hem de fer és reciclar-nosper escriure coses que interessin a lagent de manera entenedora. Hemd'aprendre a comunicar-nos amb lagent. Malauradament la universitat ensaparta d'això, ens situa dintre d'unscercles tancats, ens ensenya uns llen-guatgespoc entenedors. Éspossibledefer-ho millor i hi ha una sèrie de llibresque ho demostren.

Per acabar, quins són elsseus projectes en aquests mo-ments?

Aquests dies surt un llibre, La His-tòria dels homes, que ha estat un delsprojectes en que he estat treballantmés.Algun dia m'agradaràfer una cosade síntesi d'història del segleXX, peròaixò va per més llarg. Entremig el queés el meu treball està centrat en elsegleXIX, perquè jo suposo que ja he

descobert que, en elfons, el que a mim'interessa és com-prendre com de 1814a I848 es produeix lafallida d'una espe-rança: l'esperançadelsque es pensaven quees podia continuar elcamí que havia iniciatla revolució francesaper canviar el món, icom aquestesillusionssón aturades i esclafa-des el I848. Aquestseriael granargument,I d'alguna maneram'agradaria fer un

llibre que respongués a plantejamentsplurals,que reunís visions diferents a lavegada.Segurament serà un llibre fet atrossos, això seria el meu exercicid'historiador. Treballo contínuament,llegeixo contínuament per aprendre itinc ganesde fer coses.

Text:GenísBamoselli MònicaBosch

5


Notes de lectura a l'entorn de la Biblioteca d'Història RuralJoaquim M. Puigvert i Solà

Rosa CONGOST: Els darrerssenyors de Cervià de Ter. Inves-tigacions sobre el caràcter mu-tant de la propietat (segleXVII-XX), Girona: CCG Edicions,2.000 (Biblioteca d'Història Rural,CoHecció Estudis, I), 302 pàgines.

Que el lector no s'enganyi. Aquestno és només un llibre d'història medie-val sinó que és una excellerrt monogra-fia (profusament illustrada amb foto-grafies i una elaborada cartografia)sobre l'evolució històrica d'un territorique té una unitat i coherència geogràfi-ca (Les Gavarres). EI llibre es pot in-cloure en el camp de la geografia his-tòrica; un camp, val a dir, ben pocdesenvolupat a Catalunya i a EspanyaL'estudi és el fruit de combinar lestècniques de treball de l'historiadormedievalista amb un intens treball decamp sobre el terreny. EI resultat esplasma en sis capítols: el primer dedicatal medi natural; el segon als primerspobladors; el tercer a l'alta edat mitjana;el quart, a les conseqüències de la feu-dalització i roturació de l'espai; el cin-què a la primera meitat del segle XIV; i

Amb aquest llibre l'autora canviade mètode de treball respecte a d'altresinvestigacions seves anteriors. En efecte,si a través de Els propietaris i els altres(1990) s'analitzaven les relacions depropietat en l'àmbit d'una regió (la deGirona), ara ens ofereix un estudi de casque fa referència a Cervià de Ter; unexercici que a voltes recorda els enfo-caments de la microhistòria italiana. Enla primera part del llibre es poden ob-servar els canvis experimentats durantun període prou dilatat (que va del1646 al 1833) en les pràctiques d'apro-piació de la terra i els seus productes; lasegona part fa referència al procés de ladesamortització de terres i dels censosdel Priorat de Santa Maria de Cervià. Através d'aquesta segona part l'autoras'afegeix als pocs historiadors (com araRamon Villares, per Galícia) que hanestudiat les conseqüències de lesdesamortitzacions eclesiàstiques del

el sisè ta referència a la llarga durada de. l'estancament demogràfic que va delsegle XIV al XVIII, però també a l'ex-plotació econòmica que durant elssegles modems i inicis de l'època con-temporània es realitzà sobre els princi-pals recursos del massís de Les Gavar-res (els boscos, les aigües, les terres i lesroques) que donaren lloc a l'existènciade mines, pedreres, terreres, molinshidràulics i de vent, pous de glaç, fomsde calç, foms de rajols, de vidre, fomsde pega i una notable indústria sureraamb múltiples obradors al peu delmassís. En definitiva, un llibre queobligarà a revisar més d'un lloc comú atots els qui tendeixen a reduir les acti-vitats econòmiques del món rural a lesrelacionades stricto sensu amb l'agricul-tura.

segle XIX en aquells territoris en elsquals l'àmplia difusió dels contractesd'emfrteusi (i el desdoblament de do-minis i imperfecció de la propietat quedonà lloc) al llarg de les èpoques me-dieval i modem a havien provocat que,en rigor, els decrets de Mendizabal mésque implicar la pública subhasta deterres eclesiàstiques suposà, desprésd'efectuada la seva nacionalització, lavenda per part de l'Estat de censos ode l'anomenat domini directe. En aquestcas l'autora ens informa, doncs, tant decom es va viure aquest procés a Cerviàaixí com quina farnïlia (els Rosés) fou lacompradora dels censos i terres del vellpriorat. En definitiva, un bon exemplede com la Revolució Liberal a la regióde Girona no implicà, necessàriament,el triomf de la propietat plena i per-fecta que constitueix, tal vegada, una deles principals tesis de fons del llibre.

Elvis MALLORQuí: Les Gavar-res a l'edat mitjana. Poblament isocietat d'un massís del nord-estcatalà, Girona, CCG Edicions,2.000 (Biblioteca d'Història Rural,Col-lecció Estudis,2), 268 pàgines.

6


Amb aquest llibre de Xavier T or-res s'inaugura la Col-lecció Fonts de laBiblioteca d'Història Rural. Es tractad'un llibre oportú com a mínim perdues raons: en primer lloc, perquètracta d'una font i un gènere (els dieta-ris i memòries) que en els darrers anysha començat a ser revaloritzada en lahistoriografia (els treballs de JamesAmelang i d'Antoni Simon en són unsbons exemples); i, en segon lloc, per-què l'autor ens ofereix un tast de lesmúltiples possibilitats de la font a mesu-ra que ens descriu el perfil dels seusautors (en general, pagesos benestantsque havien accedit a la cultura escrita) ila mena de dades que contenen, ja siguisobre el cicle de vida familiar, les colli-tes, la meteorologia, els comptes o ladescripció d'un determinat esdeveni-ment ja sigui una guerra (que pot ser ladels Segadors o la Guerra del Francès),una revolta o un conflicte local. L'autorassenyala, a més, l'interès (tot i que la

labor en aquesta direcció la deixa com-prensiblement per als filòlegs) que té lafont per a l'estudi de la llengua catalanai de la diglòssia en els anomenats seglesde la "decadència". Els aspectes mésoriginals del llibre tal vegada siguin, peruna banda, l'èmfasi que posa l'autor enmostrar el parentiu entre els llibres defamília de pagès i altres documentspresents en els arxius patrimonials(com és el cas dels llibres mestres set-centistes) en la mesura que uns i altreses feien "per inte/'ligèncio" dels futurshereus; i, per l'altra, el capítol 4 ("De laterra a la nació") en el qual l'autor (ques'ha dedicat en els darrers anys a l'estu-di del patriotisme a l'Antic Règim)mostra, a través d'una anàlisi acuradadel vocabulari, com alguns dels pagesosautors de memòries tenien uns horit-zons geogràfics i polítics força mésamplis que els de l'estricta localitat odel simple terrós.

EI debat sobre la transició del feudalisme al capitalismecontinua, malgrat l'escàs interès que aquests temes despertenentre els historiadors espanyols i, en particular, catalans.

En els darrers anys han aparegut nous estudis des de di-verses òptiques. Des de l'economia política marxista, T. J.Byres (Capita/ism from Above ond Copitolism from Be/ow. AnEssay in Comporotive Politica/ Economy, london, MacMillanPress, 1996), enllaça amb la discussió del debat Brenner i, totpartint d'una anàlisi comparativa del desenvolupament eco-nòmic dels EEUU i Alemanya, reclama una major atenciósobre la importància dels processos de diferenciació econò-mica de la pagesia per comprendre les diferències entre elsdistints models de capitalisme que emergiren entre el s. XVIIi el s. XIX. Dins la mateixa tradició, però des del cantó de lasociologia històrica E. M. Wood (The Pristine cu/ture of Copita-lism. An Historico/ Essoy on OId Regimes ond Modem Stotes,London, Verso, 1991; The Origin of Capitalism, New York,Monthly Review, 1999), analitza les diferents interpretacions iconceptes que ha generat aquest debat, especialment dins latradició del materialisme històric. Així mateix, ún conjuntd'articles al Joumol of Peasant Studies segueix discutint la ca-racterització del capitalisme agrari (vegeu les darreres aporta-cions a la discussió entre R. Albritton i M. Zemolek, vols. 27 i28, 2000), i la importància que va tenir l'específica modalitatde feudalisme en la seva formació (G. C. Comiel "EnglishFeudalism and the Origins of Capitalism", vol. 27, 2000).Mentre, a les pàgines d'altres revistes encara es discuteix eltreball de Brenner i sobre tot el paper que va tenir el procés

Xavier TORRES: Els llibres defamília de pagès. Memòries depagès, memòries de mas (seglesXVI-XVIII). Girona: CCG Edicions,2. 000 ( Biblioteca d'Història Rural,Collecció Fonts, núm. I ), 134 pàgs.

Els orígens del capitalisme agrari:Una breu nota bibliogràfica.

Gabriel Jover

de diferenciació econòmica de la pagesia en la formació delcapitalisme agrari (Economic Histor¡ Review; Continuity andChonge, etc.).

A la tradició marxista hem d'afegir treballs com els de R.Lachman, (Capitolists in Spite of themse/ves. Elite Con~ict andEconomic Transitions in Early Modem Europe, Oxford, Oxfordunivesity Press, 2000), que té les seves arrels en la tradició dela sociologia weberiana, i on l'explicació dels orígens del capi-talisme rau en l'èxit d'una determinada elit capaç de liderar elcreixement econòmic en un sentit capitalista. Des de la histò-ria econòmica neoinstitucionalista, es busquen explicacions ales diferències regionals en el desenvolupament agrari prein-dustrial en la major o menor importància que tenien els co-munals i l'agricultura de camps oberts, com R. M. Hopcroft(Regions, /nstitutions, and Agrorian Change in European Histor¡,University of Michigan Press). Mentre, altres autors com S. R.Epstein (Freedom and growth. The rise of stotes ond markets inEurope, /300-/750, London, Routledge, 2000) intenten cer-car en les polftiques governamentals, i més concretament enels entrebancs que suposaven aquestes polítiques sobretot enels mercats de béns de primera necessitat, una explicació al'endarreriment econòmic, en aquest cas l'exemple són lesciutats-estat de la Itàlia del nord (vegeu també una compara-ció entre la Toscana i Anglaterra a R. L. Hopcroft i R. J. Emigh"Divergent Paths of Agrarian Change: Eastern England andTuscany Compared", The Jouma/ of European Economic Histor¡,29-1, 2000).

7


"Cas Fuster. La famnia Martí a través dels seusdocuments": exposició a l'edifici La Nau deTossa de Mar. organitzat per l'Arxiu Municipalde Tossa.

"Pintors Historiadors" al claustre de l'ArxiuHistòric de Girona fins al 29 de març. Hiveureu pintures dels historiadors Josep Clarade Girona. Enric Pujol de Figueres. Joan Sala deLloret de Mar i Mario Zucchitello de Tossa.

--------------------------@~~

Molt recomanable és la visita al Portal Gironíd'Història i Genealogia. que elaboren Xavieri [esús Bohigas. membres de I·AHRCG. Entrealtres coses. hi trobareu un recull de premsasistemàtic de temes relacionats amb història.arqueologia. etc. L'adreça éshttp://www.geocities.comlHeartlandlFields/6372 però també hi podeu accedir a travésde la plana Web de l'associació

Notícies de l'Associació

Assemblea General Ordinària de l'Associa-ció d'Història Rural de les ComarquesGironines. dissabte 21 d'abril de 200 I. al'Arxiu Històric de Girona Properamentrebreu l'ordre del dia. juntament amb l'actade l'Assemblea anterior.

És imminent l'aparició del primer volum dela coHecció Documents Biografia ó explicaciódel arbre genealògic/1 de la descendencia decasa Heras de Adri (1350-1850) de MiquelHeras de Puig. amb l'estudi introductori deMònica Bosch i Llorenç Ferrer.

f s e v e r "'l't,Q."C'Ol! CI••• 'UI _ICIO • ~l"I.C •••"••

alOGaa.lA o IXPUC&ClO DI&; a ••••GINIOLlSolCH •• lA DUClNDINWL DICASA lt'lllAI DI ADI' IU50-18SDI.f •.••• , ••• "••• _.,.aUII,u6 ,,,csl •. \ IIB n!UI "IIII~AT A .IlO"'''' n ••• 7

\: :n.'ltu

convocatòries

Beca d'lnvestigació en Gències Socials i Hu-manes del Patronat Francesc Eiximenis. Ésdestinada a projectes inèdits en els camps del'antropologia, sociologia. història. geografia.economia. etc. en l'àmbit d'una o més comar-ques gironines. Es dotarà el projecte guanya-dor amb 750.000 ptes. EI termini de presenta-ció dels projectes és del 2 de febrer al 30 demarç del 200 I.

EI Museu Marítim de Barcelona convoca el 11premi de recerca "Josep Ricart i Giralt". dotatamb 800.000 ptes .. amb l'objectiu d'estimularles investigacions en el camp de les ciènciesmarítimes de la costa catalana. EI termini depresentació dels treballs finalitza el 14 desetembre del 200 I.

breus

EI projecte guanyador de la 11Beca Museu delSuro de Palafrugell ha estat "EI districte tapercatalà de la Gran Guerra al Pla d'Estabilització:un estudi a través de T refinos. SA. (19 13-1959)" del Dr. Pere Sala.

Curs 'La Masia Catalana'. impartit pels profes-sors de la UdG Lluís To Figueras i Rosa Con-gost Colomer. Organitzat pels Amics delMuseu d'Art de Girona. en dues sessions.dimecres 14 i dijous T1 de març de 200 I a les20h. Per a inscripcions truqueu al 972-203 834els dilluns o dijous de 9 a 14h .. fins al dilluns 12de març.

"Quan els records parlen; visions etnogràfiquesde Tomàs Carreras i Artau" a la sala Fontber-nat d'Anglès fins el 18 de març. Mostra defotografies de la vida quotidiana a Anglès.preses per un dels fundadors de l'lnstitutd'Estudis Gironins a principis del segle XX.Organitza el Grup d'Estudis de la Vall d'Anglès.

Jornada "Sindicalisme i món rural a Catalunya, 1900-1975"divendres 20 d'abril de 200 I

Organitza: Museu Etnogràfic del Montseny 'LaGavella'. Centre de Recerca d'Història Rural(ILCC- Secció Vicens Vives) de la Universitat deGirona i Associació d'Història Rural de les Co-marques Gironines.Matrícula 5.000 ptes. (inclòs el dinar i el preu deles actes. que s'enviaran als assistents quan espubliquin) 2.500 ptes. per als socis de l'Associacid'Història Rural de les Comarques Gironines.Intervindran:

Samuel Garrido (Universitat Jaume I).'L'associacionisme agrari a Espanya. 1887-1936".Jordi Planas (UB). "Les cambres agrícoles: unaresposta dels propietaris a la crisi agrària del finalde segle XIX'.

Roger Zamorano (UB). 'L'explotació forestal delcastanyer: adaptació econòmica i sindicalisme'.Marciano Cardaba (Associació d'Història Ruralde les Comarques Gironines). "La terra per a lacomunitat! L'anarcosindicalisme agrari a lescomarques de Girona',Jordi Pomés (UAB). "La Unió de Rabassaires i elrepublicanisme'.Taula rodona: 'Sindicalisme agrari durant elfranquisme i la transició'. moderada per AndreuMayayo (UB). amb la participació d'AntoniGavaldà (URV) i Pep Riera (Unió de Pagesos).

Horari: 9'30h del matí a 21 h. Lloc: Museu Etno-gràfic del Montseny "La Gavella". Arbúcies. Tel.972 303998

8

Entre les diverses activitats organitzades alvoltant de la "Quinzena de les Gavarres'destaquem les següents:IOde maig: Taula rodona sobre les Gavarres.amb Jaume Vicens. director del Parc Naturalde la Garrotxa.17 de maig: Presentació del llibre Les Gavarreso l'edat mitjana. d'Elvis Mallorquí.20 de maig: Ruta comentada per les Gavarres.a càrrec d'Elvis Mallorquí. Presentació d'unrecull d'itineraris per les Gavarres. .

Propers seminaris d'història I11ral que tindranlloc a la Sala del Centre de Recerca d'HistòriaRural - secció Vicens Vives de l'ILeC (Facultatde Lletres. UdG). tots ells a les 16·OOh.:

Divendres 23 de març de 200 l 'Hisendapública i petita propietat a Catalunya durant lacrisi agrària de finals del segle XIX' per RicardGarcia Orallo (UdG).

Dijous 19 d'abril de 200 I "Problemas entomoa los orígenes del capitalismo agrari o en laArgentina" per Eduardo Míguez (Tandil. Ar-gentina). Atenció al canvi de data respecte elprograma imprès!!

Divendres 18 de maig de 200 I. 'Béns i usoscomunals en una comunitat de muntanya: laVal d'Aran (Segles XVII-XVIII)' per Ma. Àngels5anllehy

mestall ,,~,'redacció: ., ,« ...."" ..••••.......•••

Mònica Bosch. Rosa Congost, LfdiaDonat. Ricard Garcia. Joaquim M.Puigvert

Per a infomnació i inscripcions:

ASSOCIACIÓ D'HISTÒRlA RURALDE LES COMARQUES GIRONINESPI. de Sant Josep. IArxiu Històric de Girona17004 GIRONA Tel. 972 218012Consulteu la nostra Web:www.udg ..edu/ilcdahr.html

Periodicitat febrer. maig i octubre.

Dipòsit legal: GI-731-1999