butlletÍ climÀtic mensual. gener del 2018 · el dia 3 la temperatura va pujar fins als 25 °c de...
TRANSCRIPT
1
BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. GENER DEL 2018 Data del document: 22 de novembre del 2018 (v.3)
El període s’ha de qualificar de termomètricament càlid a gran part de Catalunya, i molt càlid
a punts del litoral Central, de Ponent, del prelitoral Sud i a les Terres de l’Ebre. En alguns punts ha estat el gener més càlid de la sèrie
La distribució de la precipitació ha estat molt irregular. Ha estat sec al nord-est i litoral i prelitoral Sud, fins i tot molt sec al delta de l’Ebre. En canvi, ha estat normal o plujós a la
resta i molt plujós a la conca del Llobregat, sud del Maresme, massís del Port i Pirineu
Els valors d’irradiació solar global han estat per sobre dels normals a la major part del centre i sud del territori. En el cas de la plana de Lleida, cal esmentar l’absència de boira. En canvi,
al terç nord del país, més afectat per les pertorbacions que van creuar Catalunya, els valors
han quedat, en general, semblants als valors normals
El marcat flux zonal i les pertorbacions que van afectar Catalunya han provocat quatre episodis de vent (6-7 de gener, 17 gener, 20-22 gener, 25-27 gener), si bé cal remarcar els
fenòmens violents del dia 7 de gener, amb un tornado als municipis de Cistella, Terrades i
Darnius (l’Alt Empordà), i un altre a Cardona (el Solsonès)
Mapes d’anomalia de temperatura, precipitació i irradiació solar global
2
Resum Mensual
La meteorologia del mes de gener ha estat marcada per una circulació zonal (vent de l’oest en altura) com a conseqüència d’un desplaçament del corrent en jet al sud de la seva posició habitual, provocant un
flux en superfície del tercer i quart quadrant sobre Catalunya. Aquesta configuració ha afavorit una inhibició de les masses d’aire fred procedents d’altes latituds i el pas de sistemes frontals. Si bé aquests
van afectar principalment el Pirineu, dues pertorbacions que van creuar el país del dia 6 al 8 i els dies 25
i 26 de gener van provocar precipitació general, especialment abundant a la Terra Alta i la conca del Llobregat.
Ponentada del 2 al 5 de gener
Entre els dies 2 i 5 de gener Catalunya va estar afectada per una marcada situació de vent de l’oest que
va provocar una temperatura molt alta per a l’època de l’any al litoral, prelitoral i plana de Lleida.
Valors molt alts de temperatura màxima:
El dia 3 la temperatura va pujar fins als 25 °C de màxima a l’extrem sud del litoral, com és el cas
d’Alcanar (Montsià), amb 25,4 °C. És una estació amb 26 anys de dades que va superar per
només una dècima la seva anterior màxima absoluta de gener (25,3 °C el 23 de gener de 2009).
Els valors de temperatura màxima es van mantenir durant el dia 4. Cal remarcar els 23,4 °C de
Viladecans (Baix Llobregat), que amb 24 anys de dades va superar la seva anterior màxima absoluta de gener (21,4 °C el 23 de gener de 2009).
Cal remarcar que 12 de les 139 estacions de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques
(XEMA) amb més de 10 anys de dades van igualar o superar la seva màxima absoluta de gener.
Són estacions situades a diversos sectors del litoral, prelitoral i Ponent (Segrià, Pla d’Urgell i
Noguera).
Temperatura nocturna insòlita al mes de gener:
L’Observatori de l’Ebre (Roquetes, el Baix Ebre), amb dades des de 1905, va registrar una
mínima de 18,2 °C el dia 3, la més alta en un gener de tota la seva sèrie, superant els 16,7 °C
del 10 de gener de 2004. La nit del 3 al 4 la temperatura no va baixar de 18,8 °C.
A la ciutat de Barcelona, la temperatura mínima del dia 4 va voltar els 17 °C, uns 10 °C per sobre
de la temperatura mínima mitjana de gener. A l’Observatori Fabra, amb dades des de 1913, la mínima va ser de 13,7 °C, la segona més alta de tota la sèrie en un mes de gener, només per
darrere dels 14,5 °C del 29/01/1944.
Entre els dies 3 i 4 de gener, 39 de les 139 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades
van mesurar la seva temperatura mínima més alta en un mes de gener. Novament, són estacions
situades al centre i sud del país, des del litoral fins el pla de Lleida o la Terra Alta.
Pluja, neu i fenòmens severs del dia 6 al 8 de gener
La causa va ser l’arribada d’un profund solc a nivells mitjans i alts, amb formació d’una depressió sobre la península Ibèrica, que va provocar un episodi de pluja i neu abundant a diversos sectors del país,
3
sobretot del nord. La precipitació va anar en molts casos acompanyada de tempesta i calamarsa o pedra,
així com ventades violentes i dos tornados. Feia dos mesos i mig, des de l’episodi que entre el 18 i 19
d’octubre va deixar més de 100 mm a sectors del litoral i prelitoral, que no hi havia un episodi de precipitació tan extensa i abundant a Catalunya.
La precipitació acumulada va superar els 50 mm en alguns sectors del Pirineu, especialment a les
cotes altes, així com en punts de la Terra Alta. En canvi, va ser inferior als 10 mm a diversos
sectors de Ponent i del litoral Central, amb acumulacions minses a la Costa Daurada i al delta de l’Ebre.
De les estacions XEMA i de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) gestionades pel Servei
Meteorològic de Catalunya (SMC) cal destacar les següents quantitats acumulades: 119,0 mm a Salòria (2.451 m), al Pallars Sobirà; 95,0 mm a Bonaigua (2.266 m), al Pallars Sobirà; 95,0 mm a
Horta de Sant Joan (XOM), a la Terra Alta; i 91,3 mm a Boí (2.535 m), a l’Alta Ribagorça.
El dia 6 la precipitació va ser intensa i 3 estacions de la XEMA van superar el llindar de Situació
Meteorològica de Perill (SMP) per intensitat de pluja (20 mm en 30 minuts), un fet poc habitual
durant l’hivern. Concretament, en mitja hora es van recollir fins a 31,8 mm a Horta de Sant Joan (Terra Alta), 23,2 mm a Pinós (Solsonès) i 21,9 mm a Margalef (Priorat). A Horta de Sant Joan la
tempesta va deixar un total de 86,6 mm al llarg de la tarda i vespre i va anar acompanyada de molta calamarsa.
Pel que fa a la precipitació màxima en 1 minut, el dia 7 es van recollir 2,4 mm en 1 minut a
Cabrils (Maresme), un registre amb un sol precedent al conjunt de les estacions de la XEMA en
un gener aquests últims 10 anys: 2,5 mm en 1 minut a Torredembarra (Tarragonès) el 28 de
gener de 2011.
La nevada es va iniciar al vespre del dia 6 per sobre d’uns 1.600 m de cota. Al llarg del dia 7, la
cota de neu va baixar progressivament fins al voltant dels 1.000 m, o fins al fons d’algunes valls del Pirineu ja de cara al vespre. Va ser la primera nevada abundant de la temporada a diversos
sectors del Prepirineu, especialment a l’Alt Berguedà i en alguns sectors del Ripollès i el Solsonès.
En general, per sobre dels 1.800 m es van acumular entre 20 i 50 cm de neu nova, amb l’excepció del nord de l’Aran.
La Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques va registrar un total de 3.443 llamps núvol-
terra, dels quals 1.529 van caure sobre territori català. Es tracta d’un episodi amb una activitat
elèctrica totalment inusual al mes de gener: la mitjana mensual (2004-2016) és de 66 descàrregues sobre Catalunya.
El vent del sud, sud-est i est que impulsava la depressió es va deixar notar especialment a
sectors enlairats del litoral i del prelitoral (amb algunes ratxes superiors als 70 km/h), així com a cotes altes del Pirineu i Prepirineu.
A banda, algunes de les tempestes van anar acompanyades de ventades molt violentes. El dia 7
a la matinada, poc abans de la 01:00 UTC, es va formar un tornado que va afectar els municipis
de Cardona i Navès. Els danys causats són compatibles amb el grau EF2 de l’escala de Fujita
millorada (vent de més de 180 km/h). Al matí, al voltant de les 07:20 UTC, una violenta tempesta va afectar l’interior de l’Alt Empordà, i que va provocar un altre tornado. El fenomen va
afectar els municipis de Navata, Cistella, Terrades i Darnius. Amb l’avaluació preliminar dels danys, es tractaria també d’un tornado de categoria EF2.
4
Precipitació i temperatura alta del dia 20 al 23 de gener
El flux de mestral que va afectar Catalunya entre els dies 20 i 23 de gener va provocar precipitació destacada els dies 20 i 21 al Pirineu, mentre que la temperatura màxima de diumenge 21 va superar els
20 °C a bona part del litoral i prelitoral, així com molts sectors de ponent.
La precipitació registrada va ser important al vessant nord del Pirineu: cal destacar els 63,3 mm a
Certascan (2.400 m) al Pallars Sobirà, els 49,0 mm al Lac Redon (2.247 m) a la Val d’Aran, o els 42,2 mm a Vielha (la Val d’Aran).
La temperatura alta va provocar una pujada de la cota de neu al Pirineu fins a 2.300-2.400 m a
l’Aran i Pallars Sobirà i possiblement encara més amunt en alguns sectors del Pirineu més oriental. Cal destacar els 19 cm a Certascan (2.400 m) i els 18 cm a la Bonaigua (2.266 m) al
Pallars Sobirà.
La pujada de temperatura va ser notable a cotes baixes, fins a valors semblants als dels dels dies
3 i 4 de gener d’enguany. La temperatura màxima del dia 21 va superar els 20 °C a bona part del
litoral i prelitoral, així com molts sectors de Ponent. A 9 de les 139 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades es va superar la màxima absoluta de gener.
La temperatura mínima va ser alta al centre i sud del país. El dia 21 va quedar per sobre dels 15
°C a les Terres de l’Ebre i a la Costa Daurada (18,6 °C de mínima a Alcanar). 22 de les 139
estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades van mesurar la mínima més alta de la sèrie en un mes de gener.
Precipitació del dia 25 al 27 de gener
Entre el 25 de gener a la tarda i la matinada del 27 es va produir un episodi de pluja i neu a Catalunya,
amb acumulacions importants a molts sectors de la conca de Llobregat. La precipitació va ser localment
intensa i acompanyada de tempesta en alguns sectors del litoral i prelitoral Central. La cota de neu va baixar fins als 600 m a l’interior.
El causant va ser l’arribada d’un front fred en superfície amb un profund solc a nivells mitjans i alts. En
arribar al Mediterrani es va formar una petita baixa en altura que, juntament amb l’aprofundiment d’una depressió en superfície davant del litoral català, van afavorir l’extensió i la persistència de la precipitació
sobre Catalunya.
La precipitació acumulada va superar els 40 mm a bona part de la conca del Llobregat, des del
litoral fins a l’Alt Berguedà, amb màxims superiors als 70 mm a punts del Barcelonès, el Baix
Llobregat i el Vallès Occidental. En canvi, la precipitació va ser minsa (inferior als 5 mm) a bona part de l’Empordà i en alguns sectors de les Terres de l’Ebre. Cal remarcar els 74,7 mm a
Vallirana (Baix Llobregat), el 73,4 mm a Badalona-Bufalà (XOM), al Barcelonès, i els 71,9 mm a
Castellbisbal (Vallès Occidental).
Durant el primer terç del dia 26 es van produir alguns xàfecs intensos acompanyats de tempesta,
fins al punt que 4 estacions de la XEMA van superar el llindar d’SMP per intensitat de precipitació. Concretament, es van recollir 26,6 mm a Vallirana (Baix Llobregat), 25,6 mm a Badalona-Museu
(Barcelonès), 23,2 mm a Vilanova del Vallès (Vallès Oriental) i 22,5 mm a Cabrils (Maresme).
Al matí del dia 26 la neu va afectar diversos sectors de la serralada prelitoral, com ara el
Montseny, els cims de Sant Llorenç del Munt, l’Obac, Montserrat, serra d’Ancosa, les Muntanyes
5
de Prades o el massís dels Ports, entre d’altres. També els sectors més elevats de l’interior,
especialment comarques com la Conca de Barberà, l’Anoia, la Segarra, el Solsonès, el Bages, el
Moianès o Osona. En general, els gruixos van ser inferiors als 5 cm per sota dels 800 m, amb registres lleugerament superiors per sobre d’aquesta cota. Segons dades dels col·laboradors de
la XOM, 6 cm al Puig Castellar (943 m), al municipi de la Llacuna (Anoia) o 5 cm a la cota 900 del municipi de Mura, a cavall del Bages i el Vallès Occidental. Al llarg del prelitoral destaca la nevada
del massís dels Ports, a l’extrem sud del Principat, amb 28 cm a l’estació automàtica del PN dels Ports (1.055 m, el Baix Ebre). A cotes mitjanes i altes del Montseny el gruix va superar els 10 cm,
mentre que als cims del Prepirineu s’hi va acumular fins a mig metre de neu nova.
La Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques va registrar un total de 419 llamps núvol -
terra, dels quals 65 van caure sobre territori català.
6
ÍNDEX
1. Introducció: objectiu i metodologia ................................................................................... 7
2. Descripció sinòptica del mes ............................................................................................... 9
2.1. Ponentada del 2 al 5 de gener ............................................................................................... 9
2.2. Pluja, neu i fenòmens severs del dia 6 al 8 de gener ............................................................. 11
2.3. Precipitació i neu els dies 10 i 11 de gener ........................................................................... 15
2.4. Precipitació i neu els dies 13 i 14 de gener ........................................................................... 18
2.5. Precipitació i temperatura alta del dia 20 al 23 de gener ........................................................ 21
2.6. Precipitació del dia 25 al 27 de gener ................................................................................... 24
2. Balanç de la temperatura de gener del 2018 .................................................................... 30
3. Balanç de la precipitació de gener del 2018 ..................................................................... 32
4. Principals episodis de vent fort de gener del 2018 ........................................................... 38
5. Balanç de la irradiació solar global de gener del 2018 ..................................................... 44
6. Efemèrides meteorològiques del mes de gener del 2018 ................................................. 45
7. Taula resum dels valors termopluviomètrics de les estacions gestionades per l’SMC ..... 46
8. ANNEX ............................................................................................................................... 50
7
1. Introducció: objectiu i metodologia
Aquest informe té com a objectiu principal caracteritzar climàticament el mes de gener del 2018, així com presentar un resum dels aspectes meteorològics que han estat més destacats i analitzar si ha presentat
algun tret d’excepcionalitat dins un context històric de llarg recorregut. Aquests apartats es realitzen bàsicament amb l’anàlisi de les dades enregistrades a les estacions integrades a la XEMA (Xarxa
d’Estacions Meteorològiques Automàtiques). En el cas de la variable precipitació s’usen també les dades
registrades a la XOM (Xarxa d’Observadors Meteorològics). Ambdues xarxes cobreixen de manera prou homogènia gran part del territori. La XEMA i la XOM són xarxes gestionades pel Servei Meteorològic de
Catalunya (SMC).
En relació amb el càlcul dels valors mensuals:
Per a calcular les mitjanes mensuals de la temperatura cal disposar d’un mínim del 80% de totes les
dades del mes, i en el cas de precipitació s’exigeix que hi siguin totes. En el cas de la variable precipitació, és obligació comentar que no es consideren aquells valors corresponents a les estacions de
la XOM que van enregistrar precipitació significativa durant les primeres set hores del primer dia del període, o durant les últimes set hores de l’últim dia pluviomètric, ja que aquestes estacions registren la
precipitació d’acord amb el dia pluviomètric (de 07 a 07 h TU), mentre que les estacions de la XEMA la
registren d’acord amb el dia civil (de 00 h a 24 h TU). Per a cadascuna d’aquestes variables es mostren taules de dades i mapes de Catalunya realitzats amb el valor mitjà o acumulat, segons correspongui a la
variable concreta i al període d’estudi, i també els corresponents al valor de l’anomalia calculada en relació amb un període de referència climàtic.
En relació amb el càlcul dels valors d’anomalia:
Segons l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), la determinació de les condicions climàtiques d’un indret es fa segons les mitjanes de les variables meteorològiques durant un període de 30 anys. Els
períodes definits que actualment s’usen per fer estudis són el 1961-1990, 1971-2000 i 1981-2010. Per al càlcul dels valors d’anomalia, en el cas de la temperatura i la precipitació el trentenni de referència que
s’utilitza és el període 1961-1990. Els valors mitjans climàtics que s’han utilitzat s’han extret de Martín-
Vide, J.; Raso Nadal, J.M. (2008): Atles climàtic de Catalunya. Període 1961-1990.
En el càlcul de l’anomalia d’irradiació solar, i atenent a la disponibilitat de dades de la XEMA, es treba lla amb un període de referència de només 10 anys, 2007-2016.
S’entén per anomalia d’una determinada variable (temperatura mitjana i precipitació) la diferència resultant entre el seu valor i el que li correspon a la seva normal climàtica o mitjana climàtica calculada
per a un cert període de referència. Ara bé, en el cas de la precipitació, l’anàlisi de les dades es realitza majoritàriament en termes del percentatge que suposa el valor de precipitació acumulada en relació amb
el corresponent valor de la mitjana climàtica d’un període de referència.
En relació amb la representació dels mapes de Catalunya:
La interpolació espacial que s’utilitza és:
Per a la temperatura, regressió múltiple amb correcció dels residus per kriging, tenint en compte
com a variables independents les que millor funcionen d’entre l’altitud, la distància al mar i la
latitud (no sempre s’utilitzen totes)
Per a la precipitació, el mètode de krigatge (kriging), ponderat per a zones amb més alta
correlació
8
Per als mapes d’anomalia, el mètode de krigatge (kriging)
En relació amb les abreviatures i la nomenclatura tècnica:
Es presenta, al final de l’informe a mode d’Annex un recull de les abreviatures i de la nomenclatura.
9
2. Descripció sinòptica del mes
2.1. Ponentada del 2 al 5 de gener
Entre els dies 2 i 5 de gener Catalunya va estar afectada per una marcada situació de vent de l’oest que
va provocar una temperatura molt alta per a l’època de l’any al litoral, prelitoral i plana de Lleida.
La figura 1 assenyala la ubicació dels diferents centres d’acció a partir del mapa de pressió en superfície i la topografia de 850 hPa (a uns 1.500 m d’altura) del dia 3 de gener a les 12.00 hores UTC. La
temperatura al nivell de referència de 850 hPa resulta un bon indicador de la temperatura en superfície.
En aquest últim es pot veure com la temperatura a 850 hPa era clarament més alta al litoral mediterrani (>12 °C) que no pas al Cantàbric (6 °C). L’ascens de temperatura s’explica per la situació marcadament
zonal, amb l’anticicló de les Açores abraçant el sud-oest de la península Ibèrica i profundes depressions al nord del continent. Entremig, vent de component oest a tota l’Europa occidental, que sol comportar
ambient sec i càlid al litoral català.
Figura 1. Mapa de pressió en superfície i topografia de 850 hPa del dia 3 a les 12 hores UTC
La temperatura més alta de l’episodi es va assolir entre els dies 3 i 4, quan es van superar els 20 °C de
màxima a pràcticament tot el litoral i prelitoral, així com al pla de Lleida, i es van situar entre 5 i 10 °C per sobre de la mitjana de les màximes diàries de gener. A l’extrem sud del litoral es van arribar a
superar els 25 °C, com és el cas d’Alcanar (Montsià), amb 25,4 °C de màxima el dia 3 de gener. És una estació amb 26 anys de dades que ha superat per només una dècima la seva anterior màxima absoluta
de gener (25,3 °C el 23 de gener de 2009). Al llarg del dia 4 els valors de temperatura màxima van ser semblants, destacant els 23,4 °C de Viladecans (Baix Llobregat), una estació amb 24 anys de dades que
va superar la seva anterior màxima absoluta de gener (21,4 °C el 23 de gener de 2009).
Cal remarcar que a 12 de les 139 estacions de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques
(XEMA) amb més de 10 anys de dades, la temperatura màxima de l’episodi (TX) va igualar o superar la seva màxima absoluta de gener (TXx). Són estacions situades a diversos sectors del litoral, prelitoral i
Ponent (Segrià, Pla d’Urgell i Noguera). En canvi, a les cotes mitjanes i altes del Pirineu i Prepirineu la
temperatura màxima va quedar lluny dels valors màxims de la sèrie de gener, ja que en aquests àmbits la temperatura és més alta en situacions anticiclòniques, amb inversió tèrmica, absència de vent i humitat
relativa molt baixa.
10
Nom de l’estació Comarca TX (°C)
03-04.01.18 Dia
TXx (°C)
gener Data
Alcanar Montsià 25,4 3 25,3 23/01/2009 Portbou Alt Empordà 23,8 3 22,3 13/01/2004
Cunit Baix Penedès 22,8 3 22,0 23/01/2009
Viladecans Baix Llobregat 22,7 4 21,4 23/01/2009 Sant Pere de Ribes - PN del Garraf Garraf 22,7 4 22,5 10/01/2004
Torres de Segre Segrià 20,4 3 19,8 08/01/2016 el Poal Pla d'Urgell 20,2 3 20,1 27/01/2003
Albesa Noguera 20,1 3 19,5 25/01/2014
Algerri Noguera 19,7 3 19,2 25/01/2014 Alguaire Segrià 18,9 3 18,0 18/01/2008
Baldomar Noguera 18,4 4 18,4 24/01/2016 Camarasa Noguera 17,7 3 17,2 25/01/2014 Taula 1: Temperatura màxima (TX) de l’episodi a les estacions amb més de 10 anys de dades que van superar la seva màxima absoluta de gener (TXx)
El vent de ponent i mestral va impedir el refredament nocturn, provocant que la temperatura mínima del dia 3 quedés per sobre dels 15 °C a diversos sectors de les Terres de l’Ebre i de la Costa Daurada, i la del
dia 4 per sobre dels 10 °C a la meitat sud del país (fins i tot en indrets de Ponent on és molt habitual que
glaci) i per sobre dels 15 °C a la meitat sud del litoral i a diversos sectors del prelitoral.
L’Observatori de l’Ebre (Roquetes, el Baix Ebre), amb dades des de 1905, va registrar una mínima de 18,2 °C el dia 3, la més alta en un gener de tota la seva sèrie, superant els 16,7 °C del 10 de gener de
2004. La nit del 3 al 4 la temperatura no va baixar de 18,8 °C. A la ciutat de Barcelona, la temperatura
mínima del dia 4 va voltar els 17 °C, uns 10 °C per sobre del normal de gener. A l’Observatori Fabra, amb dades des de 1913, la mínima va ser de 13,7 °C, la segona més alta de tota la sèrie en un mes de
gener, només per darrere dels 14,5 °C del 29/01/1944.
Cal remarcar que 14 de les 60 estacions de la XEMA amb més de 20 anys de dades, la temperatura
mínima de l’episodi (TN) va igualar o superar la seva mínima mes alta en un mes de gener (TNx). Són estacions situades al centre i sud del país, des del litoral fins el pla de Lleida.
Nom de l’estació Comarca TN (°C)
03-04.01.18 Dia
TNx (°C) gener
Data
Aldover Baix Ebre 18,2 3 16,5 10/01/2004
Mas de Barberans Montsià 16,4 3 15,9 09/01/2004 l'Ametlla de Mar Baix Ebre 16,3 3 16,0 10/01/2004
Constantí Tarragonès 16,1 3 15,4 13/01/2004
Sant Martí Sarroca Alt Penedès 14,4 3 13,6 13/01/2004 Benissanet Ribera d'Ebre 14,0 3 13,7 25/01/2014
Vinyols i els Arcs Baix Camp 16,5 4 16,2 10/01/2004 Vallirana Baix Llobregat 14,0 4 13,2 02/01/2003
l'Espluga de Francolí Conca de Barberà 12,6 4 11,9 10/01/2004 la Granadella Garrigues 10,8 4 10,5 10/01/2004
Lleida - la Bordeta Segrià 10,5 4 9,6 29/01/1999
Os de Balaguer - el Monestir d'Avellanes Noguera 10,4 4 9,8 21/01/1997 Sant Salvador de Guardiola Bages 10,0 4 9,1 08/01/2016
Vilanova de Segrià Segrià 9,6 4 9,0 19/01/2010 Taula 2: Temperatura mínima (TN) de l’episodi a les estacions amb més de 20 anys de dades que van superar la seva mínima més alta de gener (TNx)
11
Finalment, cal destacar que sense tractar-se d’una ventada extraordinària, entre els dies 1 i 4 de gener,
el ponent i el mestral va afectar molts sectors del país. A banda d’algunes ratxes màximes superiors als
100 km/h del dia 1 a l’Alt Empordà, Terres de l’Ebre i cotes altes del Pirineu, es van mesurar ratxes per sobre de 70 o 80 km/h a sectors del litoral i prelitoral Central (vegeu l’apartat 3).
2.2. Pluja, neu i fenòmens severs del dia 6 al 8 de gener La causa de l’episodi del 6 al 8 de gener va ser l’arribada d’un profund solc a nivells mitjans i alts, amb
formació d’una depressió sobre la península Ibèrica, que va provocar un episodi de pluja i neu abundant a diversos sectors del país, sobretot del nord. La precipitació va anar en molts casos acompanyada de
tempesta i calamarsa o pedra, així com ventades violentes i dos tornados (informació ampliada a l’apartat 3). Feia dos mesos i mig, des de l’episodi que entre el 18 i 19 d’octubre va deixar més de 100 mm a
sectors del litoral i prelitoral, que no hi havia un episodi de precipitació tan extensa i abundant a
Catalunya.
La figura 2 mostra la situació sinòptica en base al mapa de pressió en superfície i la topografia de 850 hPa del dia 7 de gener. El causant va ser l’arribada d’un profund solc a nivells mitjans i alts, amb
formació d’una depressió sobre la península Ibèrica. El mapa de pressió en superfície mostra com el
centre de la baixa es trobava entre Catalunya i el País Valencià, amb un mínim de pressió atmosfèrica de 995 hPa mesurat per les estacions del delta de l’Ebre. La topografia de 850 hPa mostra el flux del sud i
sud-est incidint sobre la costa catalana i el contrast de masses d’aire que explica el comportament de la cota de neu durant l’episodi. La temperatura a aquest nivell voltava els 4 °C a bona part de Catalunya,
amb una cota de neu que se situava al voltant dels 1.600 m. Al sud del país la temperatura era
lleugerament inferior, mentre que a l’interior de la península la massa d’aire era clarament més freda, amb valors negatius a 850 hPa i una cota de neu més baixa. La progressió de la baixa cap al nord-est va
fer baixar la temperatura al nord del país, situant la cota de neu al voltant dels 1.000 m.
Figura 2. Mapa de pressió en superfície i topografia de 850 hPa del dia 7 a les 12 hores UTC
Durant la matinada del dia 6 es va registrar algun ruixat feble i aïllat a cotes altes de la Val d'Aran. A
partir de migdia hi hagué precipitació feble a punts de Ponent i del vessant sud del Pirineu i Prepirineu occidental. A partir de primera hora de la tarda es desenvoluparen ruixats i xàfecs al litoral i prelitoral
12
Sud, que van arribar també al sud de Ponent, i al quadrant nord-est. A la nit la precipitació va afectar
qualsevol punt, la circulació fou de sud-est a nord-oest en general. Foren d'intensitat feble, localment
moderada, si bé a l'extrem sud del territori van ser puntualment d'intensitat forta, sovint amb tempesta i localment amb pedra petita. S'acumularen quantitats minses o poc abundants de precipitació, localment
abundants a l'extrem sud del territori. La cota de neu es va situar entorn dels 1.600 metres. A més, la precipitació va anar acompanyada de fang a darrera hora del dia.
A primeres hores del dia 7 es produïren precipitacions arreu, tret de l'Empordà. Durant el matí
desaparegueren de Ponent i del litoral i prelitoral sud i romangueren a la resta. Durant la tarda es van
concentrar al terç nord i meitat est del país, però a partir del vespre minvaren de sud a nord fins a desaparèixer a la nit pel Pirineu. Les precipitacions foren generals, tret del Delta de l'Ebre on van ser
disperses. Van ser gairebé continuades al vessant sud del Pirineu i Prepirineu, sobretot l'occidental, i en forma de ruixat, xàfec i tempesta a la resta del país. Van tenir una intensitat entre feble i moderada en
general, però localment fortes. A més, anaren acompanyades al matí de fang i fins a mitja tarda de pedra
petita (en alguns indrets abundant) i pedra. La cota de neu començà al matí cap als 1.600 metres, però a partir de migdia va anar baixant de forma progressiva fins als 800-900 metres, essent aquest descens
més ràpid al sector occidental del Prepirineu i més lent a l'oriental. Malgrat això, durant la tarda la cota de neu va baixar de manera molt irregular i es va observar neu o aiguaneu fins a 600 metres en algunes
valls del Prepirineu. Al Pirineu la precipitació fou abundant i puntualment molt abundant, tret de la Val d'Aran i la zona baixa del Pallars Jussà on va ser poc abundant. A la resta del quadrant nord-est els
registres foren entre poc abundants i abundants, mentre que a la resta del territori es van acumular
quantitats entre minses i poc abundants, o fins i tot inapreciables al delta de l'Ebre.
Durant el matí del dia 8 se'n produïren de febles i disperses al quadrant nord-est, així com al nord del litoral central a partir del vespre. Van tenir una intensitat feble i van acumular quantitats minses de
precipitació.
La figura 3 mostra l’estimació de la precipitació acumulada en 24 hores dels dies 6 i 7 de gener. La
precipitació acumulada va superar els 50 mm en alguns sectors del Pirineu, especialment a les cotes altes, així com en punts de la Terra Alta. En canvi, va ser inferior als 10 mm a diversos sectors de Ponent
i del litoral Central, amb acumulacions minses a la Costa Daurada i al delta de l’Ebre.
Figura 3. Precipitació estimada en 24 hores del dia 6 i 7 d’acord amb les imatges dels radars
gestionats per l’SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres de la XEMA
13
A la taula següent es detallen les quantitats de precipitació que van superar els 50 mm del dia 6 al 8 de
gener a les estacions gestionades per l’SMC, mentre que la figura 4 mostra la distribució de la precipitació
a Catalunya.
Nom de l’estació Comarca PPT (mm)
06-08.01.18
Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 119,0 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 95,0
Horta de Sant Joan (XOM) Terra Alta 95,0 Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 91,3
Ulldeter (1.999 m) - XOM Ripollès 85,6
Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló Cerdanya 79,2 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 71,1
Sant Joan de l'Erm (1.720 m) - XOM Alt Urgell 66,2 Lliurona (XOM) Alt Empordà 66,1
Gisclareny Berguedà 65,1 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 62,0
Molló - Fabert Ripollès 60,3
Sant Pau de Segúries Ripollès 58,1 Núria (1.971 m) Ripollès 57,0
Guardiola de Berguedà Berguedà 54,5 Bagà (XOM) Berguedà 52,7
Maià de Montcal (XOM) Garrotxa 52,6
Alinyà Alt Urgell 51,9 la Vall d'en Bas (XOM) Garrotxa 50,7
Guixers - Valls Solsonès 50,5 Taula 3: Precipitació acumulada (PPT) del dia 6 al 8 de gener a les estacions que van superar els 50 mm
Figura 4. Distribució de la precipitació acumulada del dia 6 al 8 de gener del 2018
14
En alguns casos la precipitació va ser intensa, sobretot el dia 6 a la tarda i al vespre, quan fins i tot hi va
haver 3 estacions de la XEMA que van superar el llindar de Situació Meteorològica de Perill (20 mm en 30 minuts), un fet poc habitual durant l’hivern. Concretament, en mitja hora es van recollir fins a 31,8 mm a
Horta de Sant Joan (Terra Alta), 23,2 mm a Pinós (Solsonès) i 21,9 mm a Margalef (Priorat). A Horta de Sant Joan la tempesta va deixar un total de 86,6 mm al llarg de la tarda i vespre del dia 6 i va anar
acompanyada de molta calamarsa.
Pel que fa a la precipitació màxima en 1 minut, el dia 7 al matí es van recollir fins a 2,4 mm en 1 minut a
Cabrils (Maresme), un registre amb un sol precedent al conjunt de les estacions de la XEMA en un gener aquests últims 10 anys: 2,5 mm en 1 minut a Torredembarra (Tarragonès) el 28 de gener de 2011, dia
en què l’estació va recollir un total de 48,8 mm. Altres valors destacats de precipitació màxima en 1 minut van ser els 1,9 mm de diumenge a la tarda a Torroella de Montgrí (Baix Empordà) o 1,8 mm a
Margalef (Priorat), entre d’altres.
Al vespre del dia 6 la precipitació va ser en forma de neu per sobre d’uns 1.600 m de cota. Al llarg del dia
7, la cota de neu va anar baixant progressivament fins al voltant dels 1.000 m, o fins al fons d’algunes valls del Pirineu ja de cara al vespre. Va ser la primera nevada abundant de la temporada a diversos
sectors del Prepirineu, especialment a l’Alt Berguedà i en alguns sectors del Ripollès i el Solsonès. En general, per sobre dels 1.800 m es van acumular entre 20 i 50 cm de neu nova, amb l’excepció del nord
de l’Aran.
Nom de l’estació Comarca GNEU (cm)
06-07.01.18
Lac Redon (2.247 m) Val d'Aran 74
Ulldeter (2.410 m) Ripollès 65 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 46
Ulldeter (1.999 m) - XOM Ripollès 46 Sant Joan de l'Erm (1.720 m) - XOM Alt Urgell 45
Malniu (2.230 m) Cerdanya 45
Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 43 Núria (1.971 m) Ripollès 42
Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló Cerdanya 39 els Rasos de Peguera (1.894 m) - XOM Berguedà 35
Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 34
el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 33 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 26
el Port del Comte (1.813 m) - XOM Solsonès 25 Puig Sesolles (1.668 m) Vallès Oriental 12
Puigcerdà (1.160 m) - XOM Cerdanya 12
Tavascan (1.128 m) - XOM Pallars Sobirà 9 Das (1.200 m) - XOM Cerdanya 4
Planoles (1.151 m) - XOM Ripollès 4 Ciuret (1.176 m) - XOM Osona 4
Viu de Llevata (1.250 m) - XOM Alta Ribagorça 3 Esterri d'Àneu (960 m) - XOM Pallars Sobirà 2 Taula 4: Gruix de neu nova (GNEU) dels dies 6 i 7 de gener a les estacions gestionades per l’SMC. El vent va provocar
sobreacumulacions de neu o va impedir que el gruix fos major, segons la zona.
15
La Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques (XDDE) va registrar un total de 3.443 llamps núvol -
terra, dels quals 1.529 van caure sobre territori català. La comarca més afectada va ser la Terra Alta,
amb 166 llamps núvols-terra, seguida del Bages (152 llamps) i el Solsonès (90 llamps).
Es tracta d’un episodi amb una activitat elèctrica totalment inusual al mes de gener. Segons dades del període 2004-2016, durant els tres mesos d’hivern (desembre, gener i febrer) es registra menys de l’1%
del total anual de descàrregues, mentre que a l’estiu (juny, juliol i agost) supera el 64%. Més concretament, i segons dades del mateix període, la mitjana de llamps núvol-terra del mes de gener és
de 66 descàrregues sobre Catalunya, un valor molt inferior als 1.529 llamps registrats al llarg dels dies 6 i
7 de gener.
Figura 5. Distribució de les descàrregues elèctriques del dia 6 i 7 de gener del 2018 registrades per La Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques (XDDE)
2.3. Precipitació i neu els dies 10 i 11 de gener
El pas d’una pertorbació atlàntica amb direcció nord-oest a sud-est i que es va aprofundir al golf de Lleó,
va provocar precipitació els dies 10 i 11. Les quantitats acumulades van ser minses o poc abundants.
La figura 6 mostra la situació sinòptica en base al mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hPa (a uns 5.500 m d’altura) del dia 11 de gener. El causant va ser l’arribada d’un solc a nivells mitjans
de la troposfera, amb formació d’una depressió en superfície sobre el golf de Lleó. El mapa de pressió en
superfície mostra el flux del nord-oest, mentre que la temperatura al nivell de 500 hPa voltava els -32 °C a la vertical de Catalunya, amb una cota de neu que se situava al voltant dels 1.000 m, mes baixa al
vessant nord del Pirineu.
16
Figura 6. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hPa del dia 11 a les 12 hores UTC
A primeres hores del dia 10 la precipitació va ser feble al terç sud del territori, mentre que des de
darrera hora del vespre se'n produïren al terç oest, sobretot al Pirineu i al Prepirineu occidental. Al llarg de la nit, a més, van afectar altres indrets de la meitat oest. Durant la matinada del dia 11 se’n va
enregistrar precipitació feble i dispersa, sobretot a la meitat nord i est de Catalunya, si bé aïlladament foren moderades a punts del litoral Central. La cota de neu es va situar al voltant dels 1.000 metres,
localment més baixa. A més, se'n van produir al llarg del dia i de manera intermitent al vessant nord del
Pirineu, amb una cota de neu ubicada al voltant dels 800 metres. Van acumular quantitats de precipitació minses o localment poc abundants al litoral Central i al vessant nord del Pirineu.
La figura 7 mostra l’estimació de la precipitació acumulada en 24 hores dels dies 10 i 11 de gener. La
precipitació va afectar a la meitat nord i vall de l’Ebre, especialment, al voltant de la serra del Corredor.
Figura 7. Precipitació estimada en 24 hores dels dies 10 i 11 d’acord amb les imatges dels radars gestionats per l’SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres de la XEMA
17
A la taula següent es detallen les quantitats de precipitació que van superar els 5 mm els dies 10 i 11 de
gener a les estacions gestionades per l’SMC, mentre que la figura 8 mostra la distribució de la precipitació
a Catalunya.
Nom de l’estació Comarca PPT (mm)
10-11.01.18
Lac Redon (2.247 m) Val d'Aran 15,1 Sant Andreu de Llavaneres (XOM) Maresme 15,1
Arenys de Mar (XOM) Maresme 9,0 Dosrius - PN Montnegre Corredor Maresme 8,8
Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 8,1
Puig-reig (XOM) Berguedà 6,8 Mataró - Vista Alegre (XOM) Maresme 6,4
Mataró - Can Canyelles (XOM) Maresme 6,3 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 5,6
Canet de Mar (XOM) Maresme 5,6 Taula 5: Precipitació acumulada (PPT) dels dies 10 i 11 de gener a les estacions que van superar els 5 mm
Figura 8 - Distribució de la precipitació acumulada dels dies 10 i 11 de gener del 2018
La taula següent recull els gruixos de neu nova mesurats al Pirineu per les estacions de la XEMA i pels observadors i vigilants de la XOM. La neu va afectar a les parts més elevades del Pirineu i ell fons
d’algunes valls del Pirineu oriental.
18
Nom de l’estació Comarca GNEU (cm)
10-11.01.18
Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 9
Ulldeter (1.999 m) - XOM Ripollès 5 Núria (1.971 m) Ripollès 5
Sasseuva (2.228 m) Val d'Aran 5
Malniu (2.230 m) Cerdanya 4 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 3
Puig Sesolles (1.668 m) Vallès Oriental 2 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló Cerdanya 2
el Port del Comte (1.813 m) - XOM Solsonès 1
Puigcerdà (1.160 m) - XOM Cerdanya 1 Taula 6: Gruix de neu nova (GNEU) dels dies 10 i 11 de gener a les estacions gestionades per l’SMC. El vent va provocar
sobreacumulacions de neu o va impedir que el gruix fos major, segons la zona.
2.4. Precipitació i neu els dies 13 i 14 de gener
Una nova pertorbació atlàntica va afectar Catalunya els 13 i 14 de gener amb aire fred que va provocar nevades al Pirineu, Prepirineu i prelitoral Central.
La figura 9 mostra la situació sinòptica en base a les topografies de 850 hPa i de 500 hPa del dia 14 de gener. El causant va ser l’arribada d’un solc a nivells mitjans de la troposfera, amb aire fred tant als
nivells baixos com mitjans de la troposfera. La topografia de 850 hPa mostra l’aire fred que abraçava gran part de la península Ibèrica amb una temperatura de -4 °C (a un 1.500 m d’altura) a la vertical de
Catalunya, mentre que a uns 5.500 m la temperatura era de -30 °C, factors que van provocar un descens tèrmic en superfície.
Figura 9. Topografies de 850 hPa i de 500 hPa del dia 14 a les 12 hores UTC
Al final de la tarda del dia 13 s'iniciaren precipitacions febles i disperses a punts del terç oest, malgrat
que puntualment es va observar una banda de precipitació que procedent de l'Aragó arribà a punts del
Prepirineu occidental, alhora que també es van enregistrar a punts del litoral i prelitoral. A partir del vespre les precipitacions s'estengueren a altres indrets del territori.
19
Durant la matinada del dia 14 s'observaren precipitacions febles a punts del Pirineu i Prepirineu que
localment foren moderades. A banda, també es van enregistrar ruixats entre febles i moderats a punts
del litoral i prelitoral Central i Nord. Al final de la matinada les precipitacions minvaren. Malgrat això, de nou a partir de final del matí es van iniciar algunes precipitacions a punts del Pirineu i Prepirineu oriental
(Berguedà aproximadament) que minvaren ràpidament. D’altre banda, fins al final de dia hi hagué també algunes precipitacions a punts del litoral i prelitoral Nord, així com més disperses a altres punts del
quadrant nord-est. La cota de neu durant la matinada es va mantenir entorn dels 1.100 metres aproximadament, malgrat que puntualment es situà per sota, ja que es té constància de neu a la Seu
d'Urgell. A Puigcerdà s'acumularen uns 5 cm i a Santa Fe del Montseny (1.300 metres aprox.) uns 2 cm.
Es van acumular quantitats minses o poc abundants.
Figura 10. Precipitació estimada en 24 hores dels dies 13 i 14 d’acord amb les imatges dels radars gestionats per l’SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres de la XEMA
A la taula següent es detallen les quantitats de precipitació que van superar els 10 mm els dies 13 i 14 de gener a les estacions gestionades per l’SMC, mentre que la figura 11 mostra la distribució de la
precipitació a Catalunya.
Nom de l’estació Comarca PPT (mm)
13-14.01.18
Torroella de Montgrí Baix Empordà 15,4
Mosqueroles (XOM) Vallès Oriental 13,2 Cadaqués (XOM) Alt Empordà 12,7
la Bisbal d'Empordà Baix Empordà 11,9 Puig Sesolles (1.668 m) Vallès Oriental 11,5
Breda (XOM) Selva 11,5
Sant Esteve de Palautordera (XOM) Vallès Oriental 11,2 Muntanyola Osona 11,1
Palau-saverdera (XOM) Alt Empordà 11,1 Calonge (XOM) Baix Empordà 11,0
Campins (XOM) Vallès Oriental 11,0
Torroella de Montgrí – centre (XOM) Baix Empordà 10,3 Centelles (XOM) Osona 10,2
Ciuret (XOM) Osona 10,1 Taula 7: Precipitació acumulada (PPT) dels dies 13 i 14 de gener a les estacions que van superar els 10 mm
20
Figura 11. Distribució de la precipitació acumulada dels dies 13 i 14 de gener del 2018
La taula següent recull els gruixos de neu nova mesurats al Pirineu per les estacions de la XEMA i pels
observadors i vigilants de la XOM a l’alta muntanya.
Nom de l’estació Comarca GN (cm)
13-14.01.18
Sant Joan de l'Erm (1.720 m) - XOM Alt Urgell 8
Sasseuva (2.228 m) Val d'Aran 6 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló Cerdanya 5
Núria (1.971 m) - XOM Ripollès 5 Ulldeter (1.999 m) - XOM Ripollès 4
el Port del Comte (1.813 m) - XOM Solsonès 4
Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 3 el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 3
Núria (1.971 m) Ripollès 3 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 3
Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 3 Malniu (2.230 m) Cerdanya 2
Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 2
Lac Redon (2.247 m) Val d'Aran 1 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 1 Taula 8: Gruix de neu nova (GN) dels dies 13 i 14 de gener a les estacions gestionades per l’SMC. El vent va provocar
sobreacumulacions de neu o va impedir que el gruix fos major, segons la zona.
21
La taula següent recull els gruixos de neu nova mesurats al Pirineu per les estacions de la XEMA i pels
observadors i vigilants de la XOM fora de l’àmbit de l’alta muntanya.
Nom de l’estació Comarca GN (cm)
13-14.01.18
Das (1.200 m) - XOM Cerdanya 4
Puig Sesolles (1.668 m) Vallès Oriental 3 Viu de Llevata (1.250 m) - XOM Alta Ribagorça 3
Planoles (1.151 m) - XOM Ripollès 2 Esterri d'Àneu (960 m) - XOM Pallars Sobirà 1
Peramea (867 m) - XOM Pallars Sobirà 1
Das - Aeròdrom (1.097 m) Cerdanya 1 la Seu d'Urgell (690 m) - XOM Alt Urgell 1 Taula 9: Gruix de neu nova (GN) dels dies 13 i 14 de gener a les estacions gestionades per l’SMC. El vent va provocar
sobreacumulacions de neu o va impedir que el gruix fos major, segons la zona.
2.5. Precipitació i temperatura alta del dia 20 al 23 de gener El flux de mestral que va afectar Catalunya entre els dies 20 i 23 de gener va provocar precipitació
destacada els dies 20 i 21 al Pirineu, mentre que la temperatura màxima de diumenge 21 va superar els 20 °C a bona part del litoral i prelitoral, així com molts sectors de Ponent.
La figura 12 mostra la situació sinòptica en base a la topografia de 850 hPa i imatge del METEOSAT del
dia 21 de gener del 2018. La configuració venia dominada pel vent de mestral (flux del nord-oest)
provocant un ascens tèrmic al litoral i prelitoral de Catalunya tal com es pot observar a la topografia de 850 hPa (colors grocs i taronges). A més el flux del nord-oest provocava nuvolositat que quedava
retinguda al Pirineu amb precipitació, especialment al vessant nord amb una cota de neu molt alta, entre els 2.000 i els 2.300 metres.
Figura 12. Topografia de 850 hPa i imatge del METEOSAT del dia 21 de gener a les 12 hores UTC
22
A mitja matinada del dia 20 la precipitació va ser febla i aïllada al sector central de la Costa Brava. A
partir de mig matí se'n registraren de febles i continuades al vessant nord del Pirineu, mentre que al
migdia afectaren altres indrets del terç nord de manera feble i intermitent. La cota de neu es va situar entre els 2.000 i els 2.300 metres, localment més baixa a mig matí al vessant nord del Pirineu. Van
acumular quantitats de precipitació poc abundants, localment abundants al vessant nord del Pirineu i minses a la resta.
Fins a migdia del dia 21 se'n produïren d'intensitat feble, puntualment moderada al Pirineu i a l'extrem
nord del Prepirineu. A partir d'aleshores van afectar al vessant nord del Pirineu, on persistiren de manera
feble i intermitent fins al final del dia. Les acumulacions de precipitació foren abundants a l'extrem nord del Pirineu i entre minses i poc abundants a la resta. La cota de neu se situà al voltant dels 2.200 metres.
La figura 13 mostra l’estimació de la precipitació acumulada en 24 hores del dia 20 de gener. La precipitació va afectar bàsicament al Pirineu, especialment al vessant nord de la serralada.
Figura 13. Precipitació estimada en 24 hores del dia 20 d’acord amb les imatges dels radars gestionats per l’SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres de la XEMA
A la taula següent es detallen les quantitats de precipitació que van superar els 20 mm els dies 20 i 21 de
gener a les estacions gestionades per l’SMC, mentre que la figura 14 mostra la distribució de la precipitació a Catalunya.
Nom de l’estació Comarca PPT (mm)
20-21.01.18
Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 63,0 Lac Redon (2.247 m) Val d'Aran 48,3
Vielha Val d'Aran 42,2
Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 40,0 Tavascan (XOM) Pallars Sobirà 40,0
Malniu (2.230 m) Cerdanya 36,7 Sasseuva (2.228 m) Val d'Aran 29,4
Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 24,2 Taula 10: Precipitació acumulada (PPT) dels dies 20 i 21 de gener a les estacions que van superar els 20 mm
23
Figura 14. Distribució de la precipitació acumulada dels dies 20 i 21 de gener del 2018
La pujada de la cota de neu al Pirineu va ser espectacular, fins a 2.300-2.400 m a l’Aran i Pallars Sobirà i
possiblement encara més amunt en alguns sectors del Pirineu més oriental. L’estació de Certascan (2.400 m), al Pallars Sobirà, va mesurar 19 cm de neu nova fins el dia 21 al matí, amb una temperatura al
voltant dels 0 °C. Després la neu es va convertir en pluja o aiguaneu, perquè el gruix va començar a disminuir. L’estació de Bonaigua (2.266 m) va mesurar 18 cm de neu nova fins el dia 20 a la nit, quan el
gruix es va estabilitzar i va començar a disminuir, amb temperatura lleugerament positiva. La resta d’estacions no van mesurar increments apreciables del gruix de neu, més aviat lleugeres reduccions.
La pujada de temperatura va ser més notable a cotes baixes, fins a valors semblants als del 3 i 4 de gener d’enguany. La temperatura màxima del dia 21 va superar els 20 °C a bona part del litoral i
prelitoral, així com molts sectors de ponent. A 9 de les 139 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades van superar la màxima absoluta de gener.
Nom de l’estació Comarca TX (°C)
21.01.18 Dia
TXx (°C)
gener Data
Viladecans Baix Llobregat 23,4 21 23,4 04/01/2018 Sant Pere de Ribes - PN del Garraf Garraf 23,2 21 22,7 04/01/2018
Alfarràs Segrià 20,9 21 20,5 27/01/2003 Albesa Noguera 20,7 21 20,1 03/01/2018
Algerri Noguera 20,7 21 19,7 03/01/2018 el Poal Pla d'Urgell 20,5 21 20,2 03/01/2018
Baldomar Noguera 20,5 21 18,6 04/01/2018
Alguaire Segrià 19,4 21 18,9 03/01/2018 Camarasa Noguera 18,9 21 17,7 03/01/2018 Taula 11: Temperatura màxima (TX) de l’episodi a les estacions amb més de 10 anys de dades que van superar la seva màxima absoluta de gener (TXx)
24
La temperatura mínima va ser alta al centre i sud del país. El dia 21 va quedar per sobre dels 15 °C a les Terres de l’Ebre i a la Costa Daurada (18,6 °C de mínima a Alcanar). 22 de les 139 estacions de la XEMA
amb més de 10 anys de dades van mesurar la mínima més alta de la sèrie en un mes de gener.
Nom de l’estació Comarca TN (°C)
21.01.18 Dia
TNx (°C)
gener Data
l'Aldea Baix Ebre 17,2 21 17,0 10/01/2004 Amposta Montsià 16,8 21 15,3 25/01/2014
Ulldecona - els Valentins Montsià 16,6 21 15,1 25/01/2014
Mas de Barberans Montsià 16,5 21 16,4 03/01/2018 Illa de Buda Montsià 15,7 21 14,9 25/01/2014
Alcanar Montsià 15,4 21 15,1 25/01/2014 Benissanet Ribera d'Ebre 15,3 21 14,0 03/01/2018
els Alfacs Montsià 15,2 21 14,6 25/01/2014 Vinebre Ribera d'Ebre 14,8 21 13,8 03/01/2018
Viladecans Baix Llobregat 14,7 21 13,0 24/01/1997
Batea Terra Alta 12,8 21 11,9 04/01/2018 la Granada Alt Penedès 12,8 21 12,3 04/01/2018
Horta de Sant Joan Terra Alta 12,1 21 11,5 23/01/2009 Maials Segrià 12,0 21 11,1 03/01/2018
Lleida - la Bordeta Segrià 11,5 21 10,5 04/01/2018
Albesa Noguera 10,9 21 9,2 04/01/2018 Vilanova de Segrià Segrià 10,5 21 9,6 04/01/2018
Sant Martí de Riucorb Urgell 10,2 21 10,1 10/01/2004 Alfarràs Segrià 10,2 21 8,5 03/01/2014
Golmés Pla d'Urgell 9,8 21 9,6 10/01/2004 Algerri Noguera 9,8 21 8,8 04/01/2018
Alguaire Segrià 9,3 21 8,9 03/01/2014 Taula 12: Temperatura mínima (TN) de l’episodi a les estacions amb més de 10 anys de dades que van superar la seva màxima absoluta de gener (TNx)
Pel que fa al radiosondatge de Barcelona, el valor més elevat a 850 hPa va ser de 12,0 °C. Supera en 9 °C molt els valors mitjans d’aquesta època de l’any, que és d’uns +3 °C, però la nit del 3 al 4 de gener
encara va ser més alta, amb 13,4 °C.
2.6. Precipitació del dia 25 al 27 de gener
Entre el 25 de gener a la tarda i el 27 de matinada es va produir un episodi de pluja i neu a Catalunya, amb acumulacions importants a molts sectors de la conca de Llobregat. La precipitació va ser localment
intensa i acompanyada de tempesta en alguns sectors del litoral i prelitoral Central. La cota de neu va
baixar fins als 600 m a l’interior.
La figura 15 mostra la configuració sinòptica a partir del mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hPa del dia 26 de gener a les 12h UTC. El causant de la precipitació va ser l’arribada d’un front fred
en superfície amb un profund solc a nivells mitjans i alts. En arribar al Mediterrani es va formar una petita
baixa en altura que, juntament amb l’aprofundiment d’una depressió en superfície davant del litoral català, van afavorir l’extensió i la persistència de la precipitació sobre Catalunya. A 850 hPa la
temperatura es va situar entre 0 i -2 °C, fet que va permetre la baixada de la cota de neu.
25
Figura 15. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hPa del dia 26 a les 12 hores
UTC
Durant la nit del dia 25 es va observar precipitació al terç oest d'intensitat feble i va acumular quantitats
minses.
Fins al migdia del dia 26 s'observà precipitació a qualsevol punt. A partir de llavors, la precipitació va
afectar el litoral i prelitoral, sobretot el sector central, punts de la Catalunya Central i la cara nord del
Pirineu. Al final del dia, es va restringir al vessant nord del Pirineu, a l'extrem nord de l'Empordà i de forma més aïllada a punts del litoral. La precipitació va tenir una intensitat entre feble i moderada. Les
quantitats de precipitació acumulada foren entre poc abundants i abundants en general, si bé localment van ser molt abundants al sector central del litoral i del prelitoral i punts de la Catalunya Central. La cota
de neu voltà els 700 metres, tot i que en moments de xàfec va baixar puntualment fins als 500 metres a
l'Alt Empordà.
Al litoral i prelitoral hi va haver alguns ruixats dispersos al llarg de la jornada del dia 27. La cota de neu
se situà entorn dels 800 metres a l'extrem nord del Pirineu. La cota de neu va voltar els 1.200 metres, puntualment fou més baixa a l'extrem sud. En conjunt foren d'intensitat feble i es van acumular
quantitats de precipitació minses en general i poc abundant a l'extrem nord.
La precipitació acumulada va superar els 40 mm a bona part de la conca del Llobregat, des del litoral fins
a l’Alt Berguedà, amb màxims superiors als 70 mm a punts del Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental. En canvi, la precipitació va ser minsa (inferior als 5 mm) a bona part de l’Empordà i en alguns
sectors de les Terres de l’Ebre. Algunes estacions de la XEMA amb més de 20 anys de dades situades al Bages, Osona, Berguedà, Conca de Barberà o Vallès Occidental no havien registrat cap dia de gener tan
plujós com el dia 26. És el cas de Castellnou de Bages, instal·lada el gener de 1998, que ahir va recollir
50,7 mm i fins ara el dia més plujós en un mes de gener era el 19 de gener de 2013, amb 25,7 mm. D’altra banda, l’estació de la Quar (Berguedà), amb 44,9 mm al llarg de divendres, va registrar ahir el dia
més plujós dels últims 3 anys, des del 28 de setembre de 2014 (54,2 mm).
Entre la matinada i primera hora del matí de divendres es van produir alguns xàfecs intensos
acompanyats de tempesta, fins al punt que 4 estacions de la XEMA van superar el llindar de Situació Meteorològica de Perill (20 mm en 30 minuts), un fet poc habitual a ple hivern. Concretament, en mitja
26
hora es van recollir 26,6 mm a Vallirana (Baix Llobregat), 25,6 mm a Badalona – Museu (Barcelonès),
23,2 mm a Vilanova del Vallès (Vallès Oriental) i 22,5 mm a Cabrils (Maresme).
Pel que fa a la precipitació màxima en 1 minut, es van recollir fins a 2,4 mm en 1 minut a Badalona -
Museu (Barcelonès), un registre amb només dos precedents al conjunt de les estacions de la XEMA en un gener aquests últims 10 anys: 2,5 mm en 1 minut a Torredembarra (Tarragonès) el 28 de gener de 2011
i 2,4 mm a Cabrils el passat 7 de gener de 2018. Altres valors destacats de precipitació màxima en 1 minut van ser els 2,2 mm de Vallirana (Baix Llobregat) o els 2,1 mm de Sabadell - Parc Agrari (Vallès
Occidental).
La figura 16 mostra l’estimació de la precipitació acumulada en 24 hores dels dies 25 al 27 de gener. A
mida que la pertorbació creuava Catalunya, la precipitació s’anava desplaçant de oest a est.
Figura 16. Precipitació estimada en 24 hores dels dies 25 al 27 d’acord amb les imatges dels
radars gestionats per l’SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres de la XEMA
27
A la taula següent es detallen les quantitats de precipitació que van superar els 60 mm del dia 25 al 27
de gener a les estacions gestionades per l’SMC, mentre que la figura 17 mostra la distribució de la
precipitació a Catalunya.
Nom de l’estació Comarca PPT (mm)
25-27.01.18
Vallirana Baix Llobregat 74,7
Badalona - Bufalà (XOM) Barcelonès 73,4 Lac Redon (2.247 m) Val d’Aran 72,9
Castellbisbal Vallès Occidental 71,3 Martorelles (XOM) Vallès Oriental 66,4
Collbató (XOM) Baix Llobregat 63,3
Sant Llorenç Savall Vallès Occidental 62,0 Cerdanyola del Vallès (XOM) Vallès Occidental 61,2
Castellar del Vallès (XOM) Vallès Occidental 60,4 Taula 8: Precipitació acumulada (PPT) del dia 25 al 27 de gener a les estacions que van superar els 60 mm
Figura 17. Distribució de la precipitació acumulada del dia 25 al 27 de gener
La neu va afectar per sobre dels 700 metres a l’interior de Catalunya i al prelitoral. La nevada es va iniciar el dia 25 al vespre al Prepirineu occidental a partir d’uns 1.500 m de cota. Al llarg de la nit i la
matinada del dia 26 va anar baixant arreu del país fins a situar-se entre els 1.000 i els 800 m a la majoria de valls del Pirineu, i lleugerament per sota a les comarques de l’interior i a molts sectors del prelitoral. Al
llarg del dia 26 es va veure a nevar a partir de 600 o 700 m. Així, al matí la neu va agafar a diversos
sectors de la serralada prelitoral, com ara al Montseny, als cims de Sant Llorenç del Munt, l’Obac, Montserrat, serra d’Ancosa, les Muntanyes de Prades o el massís dels Ports, entre d’altres. També als
sectors més elevats de l’interior, especialment a comarques com la Conca de Barberà, l’Anoia, la Segarra, el Solsonès, el Bages, el Moianès o Osona.
28
En general, els gruixos van ser inferiors als 5 cm per sota dels 800 m, amb registres lleugerament
superiors per sobre d’aquesta cota. Segons dades dels col·laboradors de la XOM, 6 cm al Puig Castellar
(943 m), al municipi de la Llacuna (Anoia) o 5 cm a la cota 900 del municipi de Mura, a cavall del Bages i el Vallès Occidental. Al llarg del prelitoral destaca la nevada del massís dels Ports, a l’extrem sud del
Principat, amb 28 cm a l’estació automàtica del PN dels Ports (1.055 m, el Baix Ebre). A cotes mitjanes i altes del Montseny el gruix supera els 10 cm.
Figura 18. Gruix màxim de neu nova, segons dades de XEMA i els col·laboradors de la XOM
La taula següent mostra els gruixos de neu nova acumulats entre el dia 25 a la tarda i el 26 al matí:
Nom de l’estació Comarca GNEU (cm)
25-26.01.18
Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló Cerdanya 62
Sasseuva (2.228 m) Val d'Aran 49 el Port del Comte (1.813 m) - XOM Solsonès 45
Ulldeter (1.999 m) - XOM Ripollès 45 Núria (1.971 m) Ripollès 41
els Rasos de Peguera (1.894 m) - XOM Berguedà 40
Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 34 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 30
Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 26 Das (1.200 m) - XOM Cerdanya 22
Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 15
Sant Joan de l'Erm (1.720 m) - XOM Alt Urgell 15 Malniu (2.230 m) Cerdanya 14
Vielha (1.002 m) Val d'Aran 12 Puigcerdà (1.160 m) - XOM Cerdanya 11
Planoles (1.151 m) - XOM Ripollès 7 Tavascan (1.128 m) - XOM Pallars Sobirà 7
Viu de Llevata (1.250 m) - XOM Alta Ribagorça 4 Taula 9: Gruix de neu nova (GNEU) dels dies 25 i 26 de gener a les estacions gestionades per l’SMC. El vent va provocar
sobreacumulacions de neu o va impedir que el gruix fos major, segons la zona.
29
El dia 26, la XDDE va registrar un total de 419 llamps núvol - terra, dels quals 65 van caure sobre territori
català. La comarca més afectada va ser el Vallès Oriental, amb 23 llamps núvols-terra, seguida del Vallès
Occidental (10 llamps) i el Baix Llobregat (9 llamps).
Figura 19. Distribució de les descàrregues elèctriques del dia 26 de gener del 2018 registrades per la Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques (XDDE)
Finalment, al llarg de l’episodi el vent ha bufat amb algunes ratxes fortes, sobretot a l’Empordà i a cotes altes del Pirineu, Prepirineu i serralada prelitoral (vegeu l’apartat 3).
30
2. Balanç de la temperatura de gener del 2018 El període s’ha de qualificar de termomètricament càlid a gran part de Catalunya, i molt càlid a punts del litoral Central, de Ponent, del prelitoral Sud i a les Terres de l’Ebre (figura 20).
La marcada circulació zonal (vent de l’oest en altura), com a conseqüència d’un desplaçament del corrent
en jet al sud de la seva posició habitual, va provocar una inhibició de les masses d’aire fred procedents
de altes latituds, a més de provocar un flux de ponent que va comportar temperatura alta en superfície a Catalunya.
Figura 20. Mapes de temperatura mitjana del mes de gener del 2018 i de diferència
d’aquesta respecte de la mitjana climàtica
Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada per l’SMC. No inclouen els valors de temperatura d’una estació concreta si no
es disposa del 80% de totes les dades d’aquesta estació.
La taula següent mostra els valors d’anomalia positiva (diferències de la temperatura mitjana mensual de
gener respecte de la mitjana climàtica mensual del mes de gener pel període de referència 1961-1990) que han estat iguals o superiors a +3,5 °C a les estacions de la XEMA.
Nom de l’EMA Comarca Anomalia (°C)
Mas de Barberans Montsià +4,0
Barcelona - el Raval Barcelonès +3,7
Barcelona - Zona Universitària Barcelonès +3,5
el Canós Segarra +3,5 Taula 10: Valors d’anomalia positiva que han estat iguals o inferiors a +3,5 °C a les estacions de la XEMA
31
De fet a àmplies zones del litoral i prelitoral Sud, plana de Lleida i altiplà Central es va igualar o superar
els +3 °C respecte de la mitjana climàtica de gener, llindar que l’SMC considera com a una anomalia tèrmica molt càlida.
Cal destacar que a 14 de les 57 estacions de la XEMA amb més de 20 anys de dades aquest gener ha
estat el més càlid de la seva sèrie. D’altra banda, la temperatura mitjana registrada a l’observatori de l’Ebre (el Baix Ebre), de 13,5 °C, ha estat la més alta d’un mes de gener des del 1905, quan es van iniciar
la sèrie. La més alta fins al moment era de 12,8 °C, enregistrada el 2004.
De la caracterització dels darrers 10 geners (2009-2018) segons l’anomalia registrada a mode general,
destaca que al conjunt del país el gener del 2017 ha estat càlid o molt càlid però els geners del 2013 i molt especialment el del 2015 van ser molt similars.
Figura 21. Mapes d’anomalia de temperatura respecte de la mitjana climàtica 1961-1990
dels darrers 10 geners (2009-2018)
32
3. Balanç de la precipitació de gener del 2018
La distribució de la precipitació ha estat molt irregular. Ha estat sec al nord-est i litoral i prelitoral Sud, i fins i tot molt sec al delta de l’Ebre. En canvi, ha esta normal o plujós a la resta i molt plujós a la conca
del Llobregat, sud del Maresme, massís del Port i Pirineu (figura 22).
El flux zonal va afavorir el pas de sistemes frontals que si bé principalment van afectar el Pirineu, dues
pertorbacions que van creuar el país del dia 6 al 8 i els dies 25 i 26 de gener van provocar precipitació general, especialment abundant a la Terra Alta i a la conca del Llobregat.
Cal remarcar que el gener és un dels mesos més secs de l’any a bona part de Catalunya, amb mitjanes
climàtiques de precipitació mensual inferiors a 50 mm a l’interior, de manera que la precipitació
registrada a la Terra Alta (6-8 de gener) i la conca del Llobregat (25-26 de gener) va superar aquesta mitjana en alguns sectors.
Figura 22. Mapes de precipitació acumulada durant el mes de de gener del 2018 i de
percentatge d’aquesta respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA, gestionada per l’SMC. No inclouen els
valors de precipitació d’una estació concreta si no es disposa de les dades d’un episodi significatiu d’aquesta estació.
La taula següent mostra les estacions gestionades per l’SMC en les quals la precipitació acumulada durant
el gener ha igualat o superat els 100 mm, afectant principalment a les zones més elevades del Pirineu i algun punt del Prepirineu i el prelitoral:
33
Nom de l’estació Comarca PPT (mm)
Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 229,4 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 197,1
Lac Redon (2.247 m) Val d'Aran 197,0 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 160,2
Ulldeter (2.410 m) Ripollès 154,8
Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló Cerdanya 151,5 Ulldeter (1.999 m) - XOM Ripollès 149,9
Malniu (2.230 m) Cerdanya 146,0 Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 143,1
Sasseuva (2.228 m) Val d'Aran 133,1
Vielha Val d'Aran 123,0 Tavascan (XOM) Pallars Sobirà 120,5
Gisclareny Berguedà 119,1 Horta de Sant Joan Terra Alta 114,1
Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 113,6 Núria (1.971 m) Ripollès 110,5
Santuari de Núria (1.971 m) - XOM Ripollès 102,0
Vallirana Baix Llobregat 101,5 Collbató (XOM) Baix Llobregat 100,9 Taula 11: Precipitació acumulada (PPT) durant el gener a les estacions gestionades per l’SMC que han superat els 100 mm
Les precipitacions superiors a 50 mm en 24 hores que es van enregistrar a la XEMA són les següents.
Nom de l’EMA Comarca PPT en 24h (mm) dia
Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 96,8 7 Horta de Sant Joan Terra Alta 86,6 6
Vallirana Baix Llobregat 74,4 26
Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 71,8 7 Castellbisbal Vallès Occidental 71,0 26
Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 70,6 7 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló Cerdanya 67,3 7
Sant Llorenç Savall Vallès Occidental 61,1 26
Gisclareny Berguedà 60,5 7 Rellinars Vallès Occidental 58,7 26
Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 57,9 7 Vacarisses Vallès Occidental 57,6 26
Vilanova del Vallès Vallès Oriental 55,5 26 Sant Cugat del Vallès - CAR Vallès Occidental 54,3 26
Guardiola de Berguedà Berguedà 53,4 7
Molló - Fabert Ripollès 53,4 7 Sabadell - Parc Agrari Vallès Occidental 53,3 26
Badalona - Museu Barcelonès 53,2 26 Núria (1.971 m) Ripollès 53,0 7
el Pont de Vilomara Bages 52,6 26
Artés Bages 51,7 26 Montserrat - Sant Dimes Bages 51,7 26
Sant Salvador de Guardiola Bages 51,5 26 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 51,5 7 Taula 12: Precipitació màxima en 24 hores (PPT en 24h) a les estacions de la XEMA que han superat els 50 mm
34
De la caracterització dels darrers 10 geners (2009-2018) segons l’anomalia registrada a mode general,
destaquen els desembres dels anys 2012 i 2016 que, en general, van ser molt secs, o dels anys 2011 o 2015 que van ser secs. La resta dels anys mostren una alta variabilitat espacial de la precipitació, com és
el cas de la distribució de la precipitació del gener d’enguany.
Figura 23. Mapes del percentatge de precipitació respecte de la mitjana climàtica 1961-1990
dels darrers 10 geners (2009-2018)
A continuació, es presenta el gràfic d’evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) mesurat a les EMA
ubicades a l’alta muntanya (per sobre dels 1.800 m) gestionades per l’SMC. Per a facilitar-ne la interpretació, es presenten 3 gràfics que agrupen les EMA segons una classificació en tres zones
diferenciades a partir de criteris nivoclimàtics:
1. Aran-franja nord de la Pallaresa: influència atlàntica. Bonaigua (2.266 m), Certascan (2.400 m) i
Sasseuva (2.228 m). 2. Pallaresa-Ribagorçana: clima mediterrani pirinenc occidental. Boí (2.535 m), Espot (2.519 m), Lac
Redon (2.247 m) i Salòria (2.451 m). 3. Pirineu oriental: clima mediterrani pirinenc oriental. Cadí Nord (2.143 m) - Prat d’Aguiló, Malniu
(2.230 m), Núria (1.971 m), el Port del Comte (2.316 m) i Ulldeter (2.410 m).
35
0
20
40
60
80
100
120
140
160
180
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
Gru
ix d
e n
eu
(cm
)
Dies
Bonaigua (2.266 m) Certascan (2.400 m) Sasseuva (2.228 m)
Gràfic 1. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades a l’Aran-franja nord de la Pallaresa
0
20
40
60
80
100
120
140
160
1801 2 3 4 5 6 7 8 9 1
0
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
Gru
ix d
e n
eu
(cm
)
Dies
Boí (2.535 m) Espot (2.519 m) Lac Redon (2.247 m) Salòria (2.451 m)
Gràfic 2. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades a la Pallaresa-Ribagorçana
36
0
20
40
60
80
100
120
140
160
180
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
Gru
ix d
e n
eu
(cm
)
Dies
Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló el Port del Comte (2.316 m)
Malniu (2.230 m) Núria (1.971 m)
Ulldeter (2.410 m)
Gràfic 3. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades al Pirineu oriental
La taula següent mostra el gruix de neu màxim mensual del gener del 2018 i el dia que es va enregistrar
a les EMA d’alta muntanya (per sobre dels 1.800 m) gestionades per l’SMC, juntament amb el màxim
mensual del gener del 2017 i el dia que es va enregistrar.
Nom de l’EMA Comarca
Gruix de neu
màxim 2018 (cm)
Dia
Gruix de neu
màxim 2017 (cm)
Dia
Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 179 16 163 9
Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 147 16 160 27 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 170 16 142 27
Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 124 16 130 27
Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló la Cerdanya 106 28 108 26 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 101 16 84 7
Boí (2.535 m) l'Alta Ribagorça 132 16 72 8 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 100 28 65 7
el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 48 28 60 26
Núria (1.971 m) el Ripollès 76 28 51 26 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 75 26 46 7
Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 26 15 31 7 Taula 13: Gruix màxim de neu mensual i dia en què es va enregistrar per a les estacions de les XEMA dels geners del 2018 i 2017
37
Després d’un inici de mes càlid i sec, entre els dies 6 i 8 de gener es va produir el pas d’una pertorbació
que va comportar un davallada de la temperatura i neu al Pirineu. Va ser la primera nevada abundant de
la temporada a diversos sectors del Prepirineu, especialment a l’Alt Berguedà i en alguns sectors del Ripollès i el Solsonès. En general, per sobre dels 1.800 m es van acumular entre 20 i 50 cm de neu nova,
amb l’excepció del nord de l’Aran. La segona nevada destacada del mes es va registrar els dies 25 i 26 de gener amb relació a una baixa que es va aprofundir a la Mediterrània. Al Pirineu es van acumular un gruix
de neu per sobre de 20 cm i dels 40 cm a punts del Prepirineu i del Pirineu Oriental. La neu va afectar diversos sectors de la serralada prelitoral, com ara el Montseny, els cims de Sant Llorenç del Munt,
l’Obac, Montserrat, serra d’Ancosa, les Muntanyes de Prades o el massís dels Ports, entre d’altres. També
els sectors més elevats de l’interior, especialment comarques com la Conca de Barberà, l’Anoia, la Segarra, el Solsonès, el Bages, el Moianès o Osona. En general, els gruixos van ser inferiors als 5 cm per
sota dels 800 m, amb registres lleugerament superiors per sobre d’aquesta cota. Segons dades dels col·laboradors de la XOM, 6 cm al Puig Castellar (943 m), al municipi de la Llacuna (Anoia) o 5 cm a la
cota 900 del municipi de Mura, a cavall del Bages i el Vallès Occidental. Al llarg del prelitoral destaca la
nevada del massís dels Ports, a l’extrem sud del Principat, amb 28 cm a l’estació automàtica del PN dels Ports (1.055 m, el Baix Ebre). A cotes mitjanes i altes del Montseny el gruix va superar els 10 cm.
Els episodis de neu relacionats amb el flux del sud o del sud-est de les pertorbacions atlàntiques que van
afectar Catalunya va afavorir nevades al vessant sud del Pirineu que és on el gruix de neu del gener d’enguany ha estat, en general, superior al gener del 2017.
38
4. Principals episodis de vent fort de gener del 2018 Els dies 6 i 7 de gener el vent del sud, sud-est i est que impulsava la depressió que va afectar Catalunya es va deixar notar especialment a sectors enlairats del litoral i del prelitoral (amb algunes ratxes superiors
als 70 km/h), així com a cotes altes del Pirineu i Prepirineu. En el primer àmbit, destaquen els 74,9 km/h del dia 6 al vespre a l’Observatori Fabra de Barcelona i a Falset (Priorat). A l’alta muntanya pirinenca, la
majoria d’estacions van mesurar entre 80 i 100 km/h de ratxa màxima, amb l’excepció de la Tosa d’Alp
2500 (Cerdanya), que la matinada del dia 7 va arribar fins a 142,6 km/h. Aquestes van ser les estacions de la XEMA que van superar els 90 km/h de ratxa màxima durant l’episodi.
Nom de l’EMA Comarca VVx (km/h)
6-7 gener 2018
DVx
(graus) Dia
la Tosa d'Alp 2500 Cerdanya 142,6 127 7
Navata Alt Empordà 114,8 174 7
el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 99,4 106 7 Ulldeter (2.410 m) Ripollès 98,3 76 7
Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 90,7 97 7 Taula 14: EMA gestionades per l’SMC on es van superar els dies 6 i 7 el llindar dels 90 km/h (VVx) juntament amb la direcció (DVx) que va bufar aquesta ratxa
Figura 24. Distribució de la ratxa màxima de vent dels dies 6 i 7 de gener
39
A banda, algunes de les tempestes van anar acompanyades de ventades molt violentes. Aquesta mena
de fenòmens solen ser molt localitzats i difícilment els registra cap estació meteorològica oficial, però en
aquest cas l’estació de Navata (Alt Empordà), molt pròxima a l’àrea més afectada de la comarca, va mesurar 114,8 km/h a les 08.25 h del dia 7. El dia 7, una violenta tempesta va afectar l’interior de l’Alt
Empordà, provocant pluja intensa, pedra de més de 3 cm i un tornado. El fenomen es va iniciar a Navata cap a les 08.25 h i va avançar cap al nord, afectant els municipis de Cistella, Terrades i Darnius. En total,
el tornado hauria recorregut una distància d’entre 15 i 20 km i hauria tingut una amplada mitjana de 100 a 300 metres. Amb l’avaluació preliminar dels danys, es tractaria d’un tornado de categoria EF2, segons
l’escala de Fujita millorada (vent de més de 150 km/h). A banda, de matinada, poc abans de la 01.00
UTC es va produir un altre tornado a Cardona i Navès, també de categoria EF2 d’acord amb els danys causats.
Els tornados a Catalunya se solen presentar entre finals d’estiu i fins a mitjans de tardor, però és molt
poc habitual que n’hi hagi durant els mesos d’hivern. Per trobar un tornado en un mes de gener caldria
recular fins al gener de 1997, quan una mànega va tocar terra i va causar danys a una cala de Lloret de Mar (Gayà, 2015).
Danys causats pel vent a Cistella (Alt Empordà). Autor: Oriol Rodríguez
El dia 17 el vent de ponent (oest) i mestral (nord-oest) va bufar amb ratxes fortes, especialment a
sectors mes elevats del Pirineu i Prepirineu, nord del cap de Creus i vall de l’Ebre (figura 19). La configuració sinòptica estava caracteritzada per el desplaçament de l’anticicló atlàntic al nord de la seva
ubicació i una pertorbació al nord del continent. Entre el dos centres d’acció es va generar un flux del
quart quadrant. Aquestes van ser les estacions de la XEMA que van superar els 90 km/h de ratxa màxima durant l’episodi.
Nom de l’EMA Comarca VVx (km/h)
17 gener 2018
DVx
(graus) Dia
Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 133,2 213 17 Ulldeter (2.410 m) Ripollès 123,8 336 17
Portbou Alt Empordà 121,7 327 17 Mas de Barberans Montsià 108,7 301 17
Pantà de Siurana Priorat 104,4 305 17
el Perelló Baix Ebre 104,0 311 17 Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 99,0 335 17
Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 98,6 319 17 Amposta Montsià 95,8 294 17
PN dels Ports Baix Ebre 90,4 249 17 Taula 15: EMA gestionades per l’SMC on es van superar el dia 17 el llindar dels 90 km/h (VVx) juntament amb la direcció (DVx) que va bufar aquesta ratxa
40
Figura 25. Distribució de la ratxa màxima de vent del dia 17 de gener
Una situació sinòptica semblant a la de l’episodi del dia 17 de gener va provocar un nou episodi de vent entre els dies 20 i 22 de gener. Les zones afectades van ser els sectors mes elevats del Pirineu i
Prepirineu, nord del cap de Creus i vall de l’Ebre (figura 19).
Aquestes van ser les estacions de la XEMA que van superar els 90 km/h de ratxa màxima durant l’episodi.
Nom de l’EMA Comarca VVx (km/h)
20-22 gener 2018
DVx
(graus) Dia
Portbou Alt Empordà 142,9 142,9 21
Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 118,1 118,1 21
Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 105,8 105,8 20 Mas de Barberans Montsià 105,1 105,1 21
Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 104,4 104,4 20 el Perelló Baix Ebre 102,6 102,6 21
la Tosa d'Alp 2500 Cerdanya 99,0 99,0 21
Ulldeter (2.410 m) Ripollès 95,8 95,8 21 PN dels Ports Baix Ebre 92,5 92,5 21 Taula 16: EMA gestionades per l’SMC on es van superar el dia 17 el llindar dels 90 km/h (VVx) juntament amb la direcció (DVx) que va bufar aquesta ratxa
41
Figura 26. Distribució de la ratxa màxima de vent del dia 20 al 22 de gener
Entre els dies 25 i 27 de gener es va produir el darrer episodi de vent del mes. El causant va ser l’arribada d’un front fred en superfície amb un profund solc a nivells mitjans i alts. En arribar al
Mediterrani es va formar una petita baixa en altura que, juntament amb l’aprofundiment d’una depressió
en superfície davant del litoral català. El flux que es va generar al Principat va ser del primer quadrant. Les zones més afectades del país van ser l’Empordà i a cotes altes del Pirineu, Prepirineu i serralada
prelitoral (figura 19)
Aquestes van ser les estacions de la XEMA que van superar els 90 km/h de ratxa màxima durant l’episodi.
Nom de l’EMA Comarca VVx (km/h)
25-27 gener 2018 DVx
(graus) Dia
Portbou Alt Empordà 127,8 335 26
Santuari de Queralt Berguedà 102,2 312 26 Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 102,2 355 26
Puig Sesolles (1.668 m) Vallès Oriental 101,2 32 26
Pantà de Darnius - Boadella Alt Empordà 100,8 46 26 Taula 17: EMA gestionades per l’SMC on es van superar del dia 25 al 27 el llindar dels 90 km/h (VVx) juntament amb la direcció (DVx) que va bufar aquesta ratxa
42
Figura 27. Distribució de la ratxa màxima de vent del dia 25 al 27 de gener
Malgrat que no es pot fer una anàlisi exhaustiva del vent a Catalunya, atesa la seva complexitat
orogràfica, s’han seleccionat 9 estacions distribuïdes uniformement arreu del territori per poder donar
una visió general del comportament d’aquesta variable durant el mes.
La taula següent detalla, d’aquestes nou estacions, el valor de la ratxa màxima mensual del vent i el percentatge de calmes (velocitat del vent igual o menor a 0,5 m/s) i s’hi representa la rosa dels vents, la
qual dóna idea de la direcció del vent que ha bufat amb més freqüència (s’hi distingeixen 16 sectors) i,
alhora, informa sobre la seva velocitat mitjana (s’hi distingeixen 6 intervals).
43
Ratxa màxima (m/s) Component % Calmes Rosa dels vents
Data dominant ≤0,5 m/s mensual
ENE
WNW
WSW
3 de gener
16,3
WSW
1 de gener
6 de gener
19,6
11,0
S/D
Montsec d'Ares (1.572 m) NW
4,5
2,3
6,1
16,5
0,9
10,8
VK Segrià Raimat
19,6
W
17 de gener
5,9
DP Cerdanya Das-Aeròdrom
24,4
6 de gener
CY Osona Muntanyola
WQ Pallars Jussà
17 de gener
C8 Segarra Cervera
21,2
UU Montsià Amposta
26,6
17 de gener
NNW
ENE
7 de gener
19,0
U2 Alt Empordà
DQ
X4 Barcelonès Barcelona-el Raval
Comarca Nom de l'EMA
Alt Camp Vila-rodona
NW
Sant Pere Pescador
16,0
23,7
1 de gener
> 0,5 - 2,5 > 2,5 - 5 > 5 - 7,5 > 7,5 - 10 > 10 - 20 > 20 V e l o c i t a t
m i t j a n a d e l v e n t ( m / s )
44
5. Balanç de la irradiació solar global de gener del 2018 Els valors d’irradiació solar global han estat per sobre dels normals a la major part del centre i sud del territori. En el cas de la plana de Lleida, cal esmentar l’absència de boira. En canvi, al terç nord del país,
més afectat per les pertorbacions que van creuar Catalunya, els valors han quedat, en general, semblants als valors normals (figura 28).
Figura 28. Mapa d’anomalia d’irradiació solar global del mes de gener del 2018 respecte de
la mitjana dels últims 10 anys Mapes d’anomalia d’irradiació global elaborats amb les dades de les estacions integrades a la XEMA
(Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques). Les mitjanes contra les quals es comparen les dades
del mes en curs s’han elaborat a partir de les dades de les estacions de la XEMA dels últims 10 anys (2008-2017).
45
6. Efemèrides meteorològiques del mes de gener del 2018
Temperatura màxima absoluta
Alcanar (el Montsià) 25,4 °C dia 3 Ulldecona-els Valentins (el Montsià) 24,1 °C dia 3
Portbou (l’Alt Empordà ) 23,8 °C dia 3
Temperatura mínima absoluta
Alta muntanya (per damunt dels 1.800 m)
Lac Redon (2.247 m) - la Val d’Aran -11,3 °C dia 8 Boí (2.535 m) - l’Alta Ribagorça -11,1 °C dia 11
la Tosa d’Alp 2500 (la Cerdanya) -10,6 °C dia 12
Resta del territori
Das - Aeròdrom (la Cerdanya) -11,2 °C dia 13 Puigcerdà (la Cerdanya) -8,6 °C dia 13
Guixers-Valls (el Solsonès) -7,9 °C dia 13
Precipitació màxima en 24 hores
Salòria (2.451 m) - el Pallars Sobirà 96,8 mm dia 7 Horta de Sant Joan (la Terra Alta) 86,6 mm dia 6
Vallirana (el Baix Llobregat) 74,4 mm dia 26
Vent*
Navata (l’Alt Empordà) 114,8 km/h dia 7
Mas de Barberans (el Montsià) 108,7 km/h dia 17
Pantà de Siurana (el Priorat) 104,4 km/h dia 17 el Perelló (el Baix Ebre) 104,0 km/h dia 17
Santuari de Queralt (el Berguedà) 102,2 km/h dia 26 Pantà de Darnius - Boadella (l’Alt Empordà) 100,8 km/h d ia 26
Amposta (el Montsià) 95,8 km/h dia 17
PN dels Ports (el Baix Ebre) 92,5 km/h dia 21
* Es dóna només informació de vent de les EMA representatives de poblacions de Catalunya.
46
7.Taula resum dels valors termopluviomètrics de les estacions gestionades per l’SMC
GENER 2018
Codi Comarca Nom EMA TMm (°C)
TXm (°C)
TNm (°C)
TXx (°C)
dia TNn (°C)
dia PPT (mm)
PPTx24h (mm)
dia
VY Alt Camp Nulles 9,6 14,7 4,4 20,9 3 -1,3 9 16,7 15,3 26
DQ Alt Camp Vila-rodona 10,0 14,6 6,1 20,2 3 0,7 13 23,5 17,9 26
U1 Alt Empordà Cabanes 9,5 15,9 3,4 21,8 21 -3,4 13 24,4 15,7 7
W1 Alt Empordà Castelló d'Empúries 9,3 15,0 3,4 21,0 21 -2,4 13 19,8 12,5 7
VZ Alt Empordà Espolla 9,7 15,2 3,9 21,4 21 -2,4 13 53,6 30,2 7
Y5 Alt Empordà Navata 9,2 15,1 4,3 21,5 4 -1,0 13 38,9 29,8 7
J5 Alt Empordà Pantà de Darnius - Boadella 8,8 15,1 4,2 21,0 4 -0,4 13 57,0 33,3 7
D6 Alt Empordà Portbou 11,4 14,9 8,7 23,8 3 5,4 26 17,7 7,0 14
D4 Alt Empordà Roses 10,8 15,6 5,4 21,0 21 -1,4 13 21,8 10,8 7
U2 Alt Empordà Sant Pere Pescador 9,2 15,5 3,3 21,9 21 -4,2 13 25,6 13,7 7
XZ Alt Empordà Torroella de Fluvià 9,1 15,4 3,2 22,3 21 -3,3 13 34,0 23,4 7
WP Alt Penedès Canaletes 8,9 13,2 5,0 19,9 21 0,0 13 63,3 42,2 26
DI Alt Penedès Font-rubí 9,4 14,1 5,2 20,3 21 0,7 9 63,4 40,4 26
W4 Alt Penedès la Granada 9,4 14,8 4,7 21,5 4 0,1 13 61,5 40,9 26
U3 Alt Penedès Sant Martí Sarroca 9,3 14,7 4,1 20,8 21 -0,8 9 57,0 31,9 26
WY Alt Penedès Sant Sadurní d'Anoia 9,3 15,1 3,7 21,5 21 -2,3 13 50,3 34,9 26
Y4 Alt Urgell Alinyà 4,7 9,3 1,5 15,3 23 -4,2 9 91,7 49,6 7
CD Alt Urgell la Seu d'Urgell - Bellestar 4,1 11,1 -0,8 18,7 3 -5,0 13 58,9 39,3 7
W5 Alt Urgell Oliana 4,5 11,4 -0,6 19,0 21 -3,2 19 56,4 26,6 26
CJ Alt Urgell Organyà 3,8 12,1 -1,2 18,8 21 -4,5 20 66,5 32,5 26
Z2 Alta Ribagorça Boí (2.535 m) -3,2 -0,4 -5,9 4,8 29 -11,1 11 113,6 71,8 7
CT Alta Ribagorça el Pont de Suert 2,1 11,8 -3,4 18,4 21 -6,8 13 46,4 24,0 7
CE Anoia els Hostalets de Pierola 9,2 14,9 5,0 21,1 21 0,4 13 69,1 40,6 26
XB Anoia la Llacuna 7,2 11,7 2,9 17,8 21 -2,1 13 53,2 29,7 26
XA Anoia la Panadella 5,3 8,7 2,6 15,0 21 -1,0 9 42,4 29,0 26
H1 Anoia Òdena 7,5 13,3 2,0 19,3 21 -3,9 13 65,3 36,6 26
WW Bages Artés 5,8 13,1 0,4 19,4 4 -3,8 13 85,7 51,7 26
MQ Bages Cardona 5,1 13,2 -0,4 20,9 21 -4,5 13 76,8 45,6 26
U4 Bages Castellnou de Bages 6,6 12,1 2,2 17,5 3 -2,5 13 83,8 50,7 26
R1 Bages el Pont de Vilomara 6,6 14,1 0,9 19,8 4 -4,4 13 68,2 52,6 26
WN Bages Montserrat - Sant Dimes 6,7 9,6 3,5 15,9 21 -1,2 12 80,3 51,7 26
CL Bages Sant Salvador de Guardiola 6,4 13,3 0,6 19,1 4 -4,7 13 84,0 51,5 26
YF Baix Camp Mont-roig del Camp 12,4 16,4 8,8 22,2 3 4,2 13 10,8 6,8 26
XR Baix Camp Prades 4,2 8,7 -0,1 14,0 3 -4,5 13 52,4 21,3 26
W6 Baix Camp Riudoms 11,0 16,0 6,6 22,2 21 1,9 13 16,5 9,9 26
U6 Baix Camp Vinyols i els Arcs 11,9 16,3 7,2 22,9 21 0,5 8 12,0 7,7 26
U7 Baix Ebre Aldover 12,4 17,4 7,9 23,0 4 1,2 13 9,8 4,9 6
DB Baix Ebre el Perelló 11,0 15,1 7,4 21,1 3 1,1 9 11,8 9,6 26
U9 Baix Ebre l'Aldea 12,0 16,7 7,4 23,4 3 -0,3 9 10,7 6,5 26
UA Baix Ebre l'Ametlla de Mar 11,7 16,4 7,5 22,4 4 1,3 13 9,6 9,2 26
X5 Baix Ebre PN dels Ports 4,4 8,7 1,1 15,5 25 -3,8 8 71,4 35,3 26
DO Baix Empordà Castell d'Aro 9,5 15,8 4,4 20,9 4 -0,5 13 24,8 9,0 7
DF Baix Empordà la Bisbal d'Empordà 8,8 15,9 2,9 22,9 3 -2,8 13 35,2 15,3 7
UB Baix Empordà la Tallada d'Empordà 8,7 15,5 2,7 21,4 3 -3,0 13 25,5 13,3 7
UC Baix Empordà Monells 8,3 15,4 1,9 21,9 3 -3,9 13 31,2 17,5 7
UE Baix Empordà Torroella de Montgrí 9,3 15,2 3,8 20,8 21 -1,6 13 50,0 24,4 7
47
Codi Comarca Nom EMA TMm (°C)
TXm (°C)
TNm (°C)
TXx (°C)
dia TNn (°C)
dia PPT (mm)
PPTx24h (mm)
dia
XL Baix Llobregat el Prat de Llobregat 11,0 16,6 6,2 23,1 4 2,1 13 52,2 38,7 26
UF Baix Llobregat PN del Garraf - el Rascler 8,5 12,2 5,9 17,5 4 1,4 9 46,9 34,5 26
Y9 Baix Llobregat Port de Barcelona - ZAL Prat 12,0 15,9 8,4 22,8 21 3,6 13 48,3 31,3 26
D3 Baix Llobregat Vallirana 10,5 15,4 6,8 21,3 4 2,4 13 101,5 74,4 26
UG Baix Llobregat Viladecans 11,3 16,6 6,4 23,4 21 2,2 13 48,6 33,8 26
WZ Baix Penedès Cunit 11,3 16,5 6,0 22,8 3 -0,3 12 43,5 32,9 26
UH Baix Penedès el Montmell 8,5 13,1 5,3 18,7 21 1,0 15 36,2 25,2 26
D9 Baix Penedès el Vendrell 11,1 16,5 5,5 22,5 3 0,0 15 26,7 24,3 26
WO Baix Penedès la Bisbal del Penedès 10,2 15,3 4,7 21,0 3 -2,6 13 19,2 14,8 26
WU Barcelonès Badalona - Museu 11,8 15,4 8,5 21,9 4 4,8 13 71,7 53,2 26
X4 Barcelonès Barcelona - el Raval 12,9 16,3 10,1 22,6 21 6,5 12 55,4 40,3 26
D5 Barcelonès Barcelona - Observatori Fabra 9,7 13,7 6,9 19,7 4 2,6 9 62,5 45,3 26
X8 Barcelonès Barcelona - Zona Universitària 12,0 16,5 8,4 22,0 4 4,2 13 55,6 42,3 26
X2 Barcelonès Barcelona - Zoo 12,0 15,9 8,2 22,1 4 3,3 13 S/S S/S S/S MS Berguedà Castellar de n'Hug - el Clot del Moro 2,8 10,6 -1,4 18,2 23 -5,8 13 74,6 33,2 7
UI Berguedà Gisclareny 3,3 7,1 0,5 15,6 22 -3,3 8 119,1 60,5 7
WV Berguedà Guardiola de Berguedà 3,3 11,2 -1,7 17,2 3 -6,6 13 86,8 53,4 7
CR Berguedà la Quar 4,4 10,2 0,8 16,2 21 -4,6 12 92,6 44,9 26
WM Berguedà Santuari de Queralt 5,7 10,3 2,1 18,2 22 -2,2 9 95,9 44,0 26
Z9 Cerdanya Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló -0,4 2,1 -3,1 7,8 24 -8,1 27 151,5 67,3 7
DP Cerdanya Das - Aeròdrom 0,6 9,3 -5,4 17,2 4 -11,2 13 66,6 33,1 7
ZD Cerdanya la Tosa d'Alp 2500 -2,9 -0,4 -5,5 5,1 22 -10,6 12 S/S S/S S/S Z3 Cerdanya Malniu (2.230 m) -0,3 3,1 -3,7 9,9 22 -8,3 8 146,0 44,7 7
YA Cerdanya Puigcerdà 2,2 8,3 -2,7 16,4 22 -8,6 13 69,7 35,8 7
W8 Conca de Barberà Blancafort 7,9 12,6 3,3 19,0 3 -3,1 13 22,0 16,8 26
CW Conca de Barberà l'Espluga de Francolí 8,0 12,4 3,9 18,4 3 -2,4 13 33,3 16,3 26
UJ Conca de Barberà Santa Coloma de Queralt 6,1 10,1 2,7 16,0 21 -1,3 9 46,8 33,0 26
XU Garraf Canyelles 10,1 15,8 4,8 22,1 21 -0,9 9 43,0 28,1 26
UK Garraf Sant Pere de Ribes - PN del Garraf 11,0 16,3 6,9 23,2 21 2,2 9 47,4 25,6 26
UM Garrigues la Granadella 7,1 11,5 2,9 17,4 3 -2,9 9 29,9 14,2 26
YD Garrigues les Borges Blanques 7,8 12,7 2,7 20,2 3 -2,5 31 37,4 14,2 6
W9 Garrotxa la Vall d'en Bas 5,9 14,0 -0,4 21,1 3 -4,4 13 66,9 33,6 7
YB Garrotxa Olot 6,4 14,1 0,2 21,8 3 -4,6 13 53,8 29,0 7
UN Gironès Cassà de la Selva 8,1 15,0 2,3 21,3 3 -2,2 12 38,8 15,4 7
UO Gironès Fornells de la Selva 7,4 15,9 0,5 22,1 4 -4,5 13 32,4 18,8 7
XJ Gironès Girona 7,9 15,7 1,0 21,5 4 -4,2 13 33,5 21,4 7
UP Maresme Cabrils 11,0 16,0 6,7 22,6 4 3,6 12 73,0 42,7 26
UQ Maresme Dosrius - PN Montnegre Corredor 8,7 12,8 5,1 19,4 21 1,0 12 86,1 46,1 26
WT Maresme Malgrat de Mar 9,7 15,4 4,0 20,8 21 -0,7 13 28,0 14,2 7
US Montsià Alcanar 11,8 17,0 6,2 25,4 3 1,5 9 14,5 11,7 26
UU Montsià Amposta 11,5 16,2 6,9 22,3 22 2,0 9 7,8 5,5 26
UW Montsià els Alfacs 11,9 16,1 7,8 23,4 3 3,3 15 12,2 11,8 26
DL Montsià Illa de Buda 12,1 16,1 8,3 22,7 3 1,7 9 15,0 13,9 26
C9 Montsià Mas de Barberans 11,9 16,3 7,8 22,7 22 1,6 9 12,6 7,5 6
UX Montsià Ulldecona - els Valentins 10,9 16,8 5,2 24,1 3 -1,1 9 11,8 5,1 26
WB Noguera Albesa 7,0 12,2 2,2 20,7 21 -2,6 31 27,8 10,4 6
WG Noguera Algerri 7,1 11,9 2,5 20,7 21 -1,5 31 31,0 10,1 6
X6 Noguera Baldomar 4,7 11,5 -0,5 20,5 21 -5,0 13 33,2 14,0 26
WX Noguera Camarasa 5,7 10,7 1,6 18,9 21 -3,6 12 33,3 13,8 7
WA Noguera Oliola 4,8 11,3 -0,6 20,3 21 -4,7 13 30,8 15,5 26
UY Noguera Os de Balaguer - el Monestir d'Avellanes 6,3 11,3 1,7 20,1 21 -3,8 12 36,9 11,3 7
V1 Noguera Vallfogona de Balaguer 6,6 12,6 1,0 21,4 21 -2,8 31 29,4 10,6 7
48
Codi Comarca Nom EMA TMm (°C)
TXm (°C)
TNm (°C)
TXx (°C)
dia TNn (°C)
dia PPT (mm)
PPTx24h (mm)
dia
CQ Noguera Vilanova de Meià 5,5 11,6 0,9 20,6 21 -3,8 12 45,7 19,5 7
V3 Osona Gurb 5,1 11,7 0,3 16,8 4 -4,3 13 63,8 34,0 26
V4 Osona Montesquiu 4,9 12,1 0,2 17,2 4 -5,1 13 82,2 39,7 26
CY Osona Muntanyola 5,9 10,6 2,2 16,4 21 -3,6 12 80,8 36,6 26
CC Osona Orís 4,7 12,1 0,2 18,0 4 -5,1 13 64,1 31,0 26
KE Osona Pantà de Sau S/S S/S S/S S/S S/S S/S S/S 56,9 26,6 26
V5 Osona Perafita 4,8 10,0 0,9 15,6 4 -3,6 12 73,6 41,7 26
XO Osona Vic 5,1 11,5 0,3 16,8 28 -4,8 13 69,5 35,8 26
WS Osona Viladrau 5,1 9,9 1,3 16,8 23 -2,8 12 91,4 43,5 26
YC Pallars Jussà la Pobla de Segur 3,5 11,1 -1,5 19,1 21 -4,4 12 17,9 8,3 7
WQ Pallars Jussà Montsec d'Ares (1.572 m) 2,4 5,2 0,0 12,6 22 -4,7 11 54,3 28,7 7
CP Pallars Jussà Sant Romà d'Abella 5,4 12,2 0,5 18,9 21 -3,2 13 41,2 14,2 7
XQ Pallars Jussà Tremp 3,4 11,2 -1,8 18,8 21 -5,1 13 33,0 13,1 7
Z1 Pallars Sobirà Bonaigua (2.266 m) -2,2 1,0 -5,2 6,9 5 -10,4 12 197,1 70,6 7
Z5 Pallars Sobirà Certascan (2.400 m) -2,3 0,6 -5,0 6,6 24 -9,7 27 229,4 51,5 7
Z7 Pallars Sobirà Espot (2.519 m) -2,1 0,5 -5,0 5,6 24 -10,2 26 160,2 57,9 7
ZB Pallars Sobirà Salòria (2.451 m) -2,6 0,2 -5,3 5,4 24 -10,4 11 143,1 96,8 7
XH Pallars Sobirà Sort 3,7 11,6 -1,4 20,0 23 -4,6 15 47,4 29,7 7
DJ Pla de l'Estany Banyoles 9,2 14,8 4,5 20,4 3 -0,6 13 56,0 42,5 7
C6 Pla d'Urgell Castellnou de Seana 6,8 12,6 1,7 20,5 21 -3,3 31 29,9 13,1 26
V8 Pla d'Urgell el Poal 6,7 12,3 1,4 20,5 21 -3,0 31 32,0 9,3 7
WC Pla d'Urgell Golmés 6,9 12,3 1,8 20,0 21 -3,0 31 25,6 11,6 26
XI Pla d'Urgell Mollerussa 7,1 12,5 1,8 20,4 21 -2,8 31 27,2 11,3 26
WJ Priorat el Masroig 9,2 15,2 3,7 21,1 21 -2,7 13 15,5 6,7 26
X1 Priorat Falset 8,8 13,7 4,9 19,4 21 0,2 9 21,7 11,6 26
D1 Priorat Margalef 7,3 13,0 2,4 19,0 21 -1,4 9 47,1 24,7 6
MR Priorat Pantà de Siurana 8,0 13,4 3,5 19,2 4 -1,6 9 28,2 11,2 7
WR Priorat Torroja del Priorat 9,2 14,7 4,6 20,4 21 -1,1 9 25,8 9,5 6
XD Priorat Ulldemolins 6,6 10,8 2,9 16,0 3 -1,9 8 44,9 21,1 26
VA Ribera d'Ebre Ascó 9,0 13,5 5,0 19,7 3 -3,1 9 35,6 13,2 6
VB Ribera d'Ebre Benissanet 10,0 16,2 4,3 22,2 4 -1,9 9 15,1 8,7 26
VC Ribera d'Ebre Pantà de Riba-roja 9,1 14,3 4,9 20,3 3 -1,5 9 26,9 15,2 6
Y6 Ribera d'Ebre Tivissa 9,2 14,0 5,4 19,8 4 -0,2 9 20,1 13,3 26
D7 Ribera d'Ebre Vinebre 9,3 15,7 3,9 21,7 21 -1,3 13 24,0 9,0 26
CG Ripollès Molló - Fabert 4,3 9,2 0,6 17,3 3 -2,8 8 86,4 53,4 7
DG Ripollès Núria (1.971 m) 0,8 5,3 -3,8 10,6 24 -9,7 13 110,5 53,0 7
M6 Ripollès Sant Joan de les Abadesses S/S S/S S/S S/S S/S S/S S/S 62,6 32,9 7
CI Ripollès Sant Pau de Segúries 3,8 11,0 -1,0 16,3 3 -5,5 13 87,1 48,2 7
ZC Ripollès Ulldeter (2.410 m) -1,3 1,4 -4,4 7,9 24 -9,4 26 154,8 49,2 26
C8 Segarra Cervera 6,4 10,6 3,0 17,6 21 -0,8 13 31,6 23,1 26
VD Segarra el Canós 6,9 11,3 3,3 18,6 3 -0,3 10 25,6 18,6 26
YE Segarra Massoteres 5,3 10,6 0,6 18,1 21 -4,2 13 44,9 25,3 26
VE Segrià Aitona 7,7 13,8 2,3 22,6 3 -2,9 13 23,4 6,6 6
XY Segrià Alcarràs 7,2 13,6 1,4 21,7 3 -3,3 13 26,5 6,5 6
WK Segrià Alfarràs 6,8 12,7 1,3 20,9 21 -2,4 12 29,9 8,1 6
X3 Segrià Alguaire 7,0 11,6 2,6 19,4 21 -2,2 31 25,5 8,6 7
XM Segrià els Alamús 7,1 12,6 1,8 20,6 21 -2,9 13 33,3 12,4 6
VH Segrià Gimenells 7,3 12,5 2,2 20,0 3 -2,7 9 22,9 7,8 6
XW Segrià Lleida - la Bordeta 7,5 13,2 2,4 21,0 3 -2,4 9 26,5 9,4 26
WI Segrià Maials 7,5 12,6 2,6 19,2 21 -4,0 9 27,1 10,2 26
VK Segrià Raimat 7,0 12,3 1,8 19,9 21 -2,7 12 21,3 5,5 6
XN Segrià Seròs 7,8 13,8 2,1 22,1 3 -4,0 13 26,7 7,6 6
49
Codi Comarca Nom EMA TMm (°C)
TXm (°C)
TNm (°C)
TXx (°C)
dia TNn (°C)
dia PPT (mm)
PPTx24h (mm)
dia
X7 Segrià Torres de Segre 8,0 12,6 3,8 20,4 3 -3,3 9 18,1 5,6 26
VM Segrià Vilanova de Segrià 6,9 12,7 1,0 20,8 21 -3,0 13 22,5 6,8 6
DN Selva Anglès 9,0 15,5 2,6 20,7 4 -3,1 13 32,4 13,0 7
KP Selva Fogars de la Selva 8,0 16,1 1,4 21,1 4 -3,2 13 40,2 17,5 26
XS Selva Santa Coloma de Farners 8,7 15,7 3,0 21,0 4 -1,5 13 32,8 12,9 26
VN Selva Vilobí d'Onyar 7,0 15,8 -0,3 21,3 4 -5,7 13 35,9 19,1 7
Z8 Solsonès el Port del Comte (2.316 m) -1,8 0,8 -4,6 8,3 29 -9,6 11 67,8 28,4 7
MV Solsonès Guixers - Valls 1,7 11,4 -3,6 19,9 22 -7,9 13 95,9 39,4 7
VO Solsonès Lladurs 4,6 10,2 0,6 17,7 21 -3,0 12 56,1 24,4 7
MW Solsonès Navès S/S S/S S/S S/S S/S S/S S/S 84,6 40,4 26
VP Solsonès Pinós 5,1 9,7 1,6 16,7 21 -1,6 8 84,8 36,4 26
XT Solsonès Solsona 5,5 11,2 1,0 19,0 21 -4,0 13 75,5 34,3 26
VQ Tarragonès Constantí 10,8 16,5 5,1 22,6 22 -2,0 9 13,5 10,5 26
XE Tarragonès Tarragona - Complex Educatiu 12,1 16,9 7,3 23,1 21 1,4 9 18,1 14,3 26
DK Tarragonès Torredembarra 11,9 16,6 6,9 23,5 21 2,2 13 17,9 16,2 26
WD Terra Alta Batea 8,5 12,7 4,6 19,0 3 -1,0 8 39,4 18,2 6
XP Terra Alta Gandesa 8,6 13,1 4,5 19,1 3 -2,1 9 26,2 10,3 26
D8 Terra Alta Horta de Sant Joan 8,1 12,7 4,4 18,4 3 -0,4 8 114,1 86,6 6
WL Urgell Sant Martí de Riucorb 7,2 11,5 3,3 18,6 3 -1,7 31 26,1 17,4 26
C7 Urgell Tàrrega 7,1 12,0 3,2 19,1 21 -0,1 10 30,1 20,3 26
XX Urgell Tornabous 6,6 12,3 1,5 20,3 21 -2,4 31 26,7 15,3 26
VS Val d'Aran Lac Redon (2.247 m) -2,4 0,4 -5,5 6,5 22 -11,3 8 197,0 48,6 26
Z6 Val d'Aran Sasseuva (2.228 m) -1,6 1,3 -4,6 8,4 24 -9,9 27 133,1 28,2 26
CU Val d'Aran Vielha 2,9 7,7 -0,4 17,1 24 -4,5 28 123,0 24,6 21
XC Vallès Occidental Castellbisbal 9,6 15,4 4,9 21,7 4 -0,7 13 86,3 71,0 26
VU Vallès Occidental Rellinars 7,4 13,0 2,7 19,0 4 -4,1 13 81,1 58,7 26
XF Vallès Occidental Sabadell - Parc Agrari 9,4 14,7 4,1 20,5 4 -0,6 13 72,7 53,3 26
XV Vallès Occidental Sant Cugat del Vallès - CAR 9,6 15,2 4,9 21,1 4 -0,9 13 70,4 54,3 26
VV Vallès Occidental Sant Llorenç Savall 7,1 11,9 2,5 16,7 21 -2,7 13 99,7 61,1 26
D2 Vallès Occidental Vacarisses 7,0 13,7 1,8 20,0 4 -4,3 13 67,3 57,6 26
X9 Vallès Oriental Caldes de Montbui 9,0 14,9 3,2 20,6 4 -0,9 13 73,8 40,4 26
KX Vallès Oriental la Roca del Vallès - ETAP Cardedeu S/S S/S S/S S/S S/S S/S S/S 77,8 39,4 26
XG Vallès Oriental Parets del Vallès 9,6 15,8 4,2 22,7 4 -1,1 13 75,2 48,0 26
XK Vallès Oriental Puig Sesolles (1.668 m) 2,8 6,2 -0,1 14,9 22 -4,1 8 87,9 38,4 26
VX Vallès Oriental Tagamanent - PN del Montseny 5,5 9,3 2,8 15,5 23 -0,7 11 87,8 42,8 26
ABREVIATURES
TMm Mitjana de les temperatures mitjanes diàries, en °C TXm Mitjana de les temperatures màximes diàries, en °C TNm Mitjana de les temperatures mínimes diàries, en °C TXx Temperatura màxima absoluta, en °C TNn Temperatura mínima absoluta, en °C PPT Precipitació acumulada, en mm PPTx24h Precipitació diària màxima, en mm S/S Sense sensor
* No s’inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals, a data 15/02/2018. Tampoc s’inclouen els valors de precipitació si s’ha perdut almenys un episodi significatiu.
50
8. ANNEX
Al llarg de tot l’informe cal tenir en compte els següents aspectes:
1) Sempre s’expressa la temperatura (T) en graus Celsius (°C), la precipitació (PPT) en mil·límetres (mm), unitat equivalent al litre per metre quadrat i la irradiació solar global en mega joules per
metre quadrat (MJ/m2).
2) En termes climatològics, s’entén que l’hivern comprèn els mesos de desembre, gener i febrer; la
primavera, els mesos de març, abril i maig; l’estiu, els mesos de juny, juliol i agost i la tardor, els mesos de setembre, octubre i novembre. En el cas de l’hivern, el desembre pertany a l’any
anterior.
3) Les hores estan expressades en UTC, de manera que cal sumar dues hores per obtenir l’horari
oficial d’estiu i una hora per obtenir l’horari oficial de l’hivern.
4) Quan s’efectua la comparació entre la precipitació acumulada o la temperatura mitjana i els seus corresponents valors mitjans climàtics, s’adopten els criteris següents:
Qualificació
PPT total registrada respecte de la mitjana climàtica
Qualificació
Diferència entre la temperatura mitjana i la mitjana climàtica
Molt sec < 30% Molt càlid ≥ +3,0 °C Sec Normal Plujós Molt plujós
≥30% i < 90% ≥90% i < 110% ≥110% i < 190% ≥ 190%
Càlid Normal Fred Molt fred
≥+0,5 °C i <+3,0 °C ≥-0,5 °C i < +0,5 °C ≥-3,0 °C i < -0,5 °C < -3,0 °C
5) S’utilitza la següent adjectivació:
PRECIPITACIÓ
Intensitat
Les categories es defineixen en funció del tipus de precipitació (pluja o neu) i a partir de les
quantitats de precipitació recollides en 30 minuts:
Pluja
- Feble: quantitats inferiors a 3 mm en 30 minuts - Moderada: quantitats entre 3 mm i 20 mm en 30 minuts
- Forta: quantitats superiors a 20 mm i fins a 40 mm en 30 minuts
- Torrencial: quantitats superiors a 40 mm en 30 minuts
Neu - Feble: quantitats inferiors a 1 cm en 30 minuts
- Moderada: quantitats entre 1 i 5 cm en 30 minuts - Forta: quantitats superiors a 5 cm en 30 minuts
Les precipitacions segons la intensitat i durada s'anomenen:
51
- Xàfec: quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau de manera sobtada i intensa però en poc
temps. A més sol anar relacionat amb tempesta.
- Ruixat: quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau de manera intensa durant un període curt de temps.
Acumulació
Les categories d'acumulació es defineixen en funció del tipus de precipitació (pluja o neu) i a partir
de les quantitats acumulades en 24 hores:
Pluja
- Inapreciable (ip.): menys de 0,1 mm en 24 hores - Minsa: quantitats de fins a 5 mm en 24 hores
- Poc abundant: quantitats superiors a 5 mm i de fins a 20 mm en 24 hores
- Abundant: quantitats superiors a 20 mm i de fins a 50 mm en 24 hores - Molt abundant: quantitats superiors a 50 mm i de fins a 100 mm en 24 hores
- Extremadament abundant: quantitats superiors a 100 mm en 24 hores
Neu - Minsa: fins a 2 cm
- Poc abundant: quantitats entre 2 i 5 cm en 24 hores
- Abundant: quantitats superiors a 5 cm i de fins a 10 cm en 24 hores - Molt abundant: quantitats entre 10 i 40 cm en 24 hores
- Extremadament abundants: més de 40 cm en 24 hores
TEMPERATURA
S’indica la tendència de la temperatura respecte del dia anterior amb els criteris següents:
- Ascens o descens notable o acusat: canvis de més de 6 °C
- Ascens o descens moderat: canvis de més de 3 °C i fins a 6 °C - Ascens o descens lleuger: canvis de més d’1 °C i fins a 3 °C
- Estable o sense canvis: canvis de fins a 1 °C
Les onades de fred i de calor es defineixen com a la superació durant un mínim de 3 dies consecutius
del llindar de Situació Meteorològica de Perill per fred i calor, respectivament.
VENT
Pel que fa a la velocitat del vent, habitualment es fa referència a la ratxa màxima diària, la qual és la
mitjana aritmètica més alta del dia de tres valors obtinguts consecutivament durant tres segons.
En la definició d’episodis de vent fort, generalment s’adopta el criteri de la superació del llindar de
ratxa màxima de 90 km/h.
També es té en compte, de manera orientativa, l’escala de Beaufort. Aquesta està definida pel vent a la mar i a partir de velocitats d’una mitjana de 10 minuts, de manera que no es pot aplicar
directament als registres de la XEMA.
- Calma: velocitats de fins a 0,5 m/s (0 Beaufort)
- Fluix: velocitats superiors a 0,5 m/s i fins a 5 m/s (1-3 Beaufort) - Moderat: velocitats superiors a 5 m/s i fins a 10 m/s (4-5 Beaufort)
52
- Fort: velocitats superiors a 10 m/s i fins a 20 m/s (6-8 Beaufort)
- Molt fort: velocitats superiors a 20 m/s i fins a 35 m/s (9-12 Beaufort)
- Extremadament fort: velocitats superiors a 35 m/s (superiors a 12 Beaufort)
6) Llindars de Situació Meteorològica de Perill (SMP)
El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) emet un Avís de Situació Meteorològica de Perill (SMP)
quan es preveu la superació d’uns llindars específics per cada meteor. Per cada meteor es defineix un llindar alt i un llindar baix.
Meteor Llindar baix Llindar alt
Intensitat de pluja
Intensitat > 20 mm / 30 minuts Intensitat > 40 mm / 30 minuts
Acumulació
de pluja Acumulada > 100 mm /24 hores Acumulada > 200 mm /24 hores
Neu acumulada
en 24 hores
gruix ≥ 0 cm a cotes inferiors a 300 metres gruix > 5 cm a cotes inferiors a 300
metres
gruix > 2 cm a cotes superiors a 300 metres
fins a 600 metres
gruix > 15 cm a cotes superiors a 300
metres fins a 600 metres
gruix > 5 cm a cotes superiors a 600 metres fins a 800 metres
gruix > 20 cm a cotes superiors a 600 metres fins a 800 metres
gruix > 10 cm a cotes superiors a 800 metres
fins a 1000 metres
gruix > 30 cm a cotes superiors a 800
metres fins a 1000 metres
gruix > 20 cm a cotes superiors a 1000 metres fins a 1500 metres
gruix > 50 cm a cotes superiors a 1000 metres fins a 1500 metres
Vent
Ratxa màxima > 20 m/s a: Anoia, Alt
Penedès, Bages, Baix Llobregat, Baix Penedès, Barcelonès, Garraf, Gironès,
Maresme, Moianès, Osona, Pla d’Urgell, Segarra, Segrià, Selva, Tarragonès, Urgell,
Vallès Occidental i Vallès Oriental
Ratxa màxima > 30 m/s a: Anoia, Alt
Penedès, Bages, Baix Llobregat, Baix Penedès, Barcelonès, Garraf, Gironès,
Maresme, Moianès, Osona, Pla d’Urgell, Segarra, Segrià, Selva,
Tarragonès, Urgell, Vallès Occidental i
Vallès Oriental
Ratxa màxima > 25 m/s a: Alt Camp, Alt
Urgell, Alta Ribagorça, Baix Camp, Baix
Empordà, Berguedà, Cerdanya, Conca de Barberà, Garrigues, Garrotxa, Noguera,
Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Pla de l’Estany, Priorat, Ribera d’Ebre, Ripollès, Solsonès,
Terra Alta i Val d’Aran
Ratxa màxima > 35 m/s a la resta a:
Alt Camp, Alt Urgell, Alta Ribagorça,
Baix Camp, Baix Empordà, Berguedà, Cerdanya, Conca de Barberà,
Garrigues, Garrotxa, Noguera, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Pla de l’Estany,
Priorat, Ribera d’Ebre, Ripollès,
Solsonès, Terra Alta i Val d’Aran
Ratxa màxima > 30 m/s Alt Empordà, Baix
Ebre i Montsià
Ratxa màxima > 40 m/s Alt Empordà,
Baix Ebre i Montsià
53
Estat de la mar
Onades > 2,50 metres (maregassa) Onades > 4 metres (mar brava)
Fred
Temperatura mínima extrema: temperatura
inferior al percentil 2 de la temperatura
mínima diària
Onada de fred: temperatura inferior
al percentil 2 de la temperatura mínima diària durant tres dies
consecutius o més
Calor
Temperatura màxima extrema: temperatura
superior al percentil 98 de la temperatura màxima diària
Onada de calor: temperatura superior al percentil 98 de la temperatura
màxima diària durant tres dies
consecutius o més