butlletÍ climÀtic estacional. tardor del 2019 · 2020-01-20 · 1 butlletÍ climÀtic estacional....
TRANSCRIPT
1
BUTLLETÍ CLIMÀTIC ESTACIONAL. TARDOR DEL 2019 Data del document: 20 de gener de 2020 (v.2)
La tardor ha estat càlida a la major part de Catalunya, especialment al litoral i prelitoral, però
normal o freda al Pirineu
La pluviometria ha estat marcada per la irregularitat: el territori s’ha dividit, de manera força repartida, entre àrees seques, plujoses i dins la normalitat climàtica
Els valors d’irradiació solar global de la tardor han estat propers a la mitjana dels darrers anys
a bona part de Catalunya
Pel que fa al vent, ha estat una tardor en què s’han donat episodis de vent fort durant tots tres
mesos, especialment al novembre
Mapes d’anomalia de temperatura, precipitació i irradiació solar global de la tardor 2019
2
ÍNDEX
1. Introducció: objectiu i metodologia ............................................................................................................... 3
2. Balanç de la temperatura de la tardor 2019 a tot Catalunya .......................................................................... 6
2.1. Temperatura de la tardor 2019 en el context històric ................................................................................... 9
2.1.1. Precedents de caràcter càlid a les sèries de més de 20 anys ..................................................................... 9
3. Balanç de la precipitació de la tardor del 2019 a tot Catalunya.....................................................................10
3.1. Precipitació de la tardor 2019 en el context històric ................................................................................... 13
3.1.1. Anàlisi de tardors precedents de caràcter plujós a les sèries de més de 20 anys .................................... 13
4. Evolució del mantell nival al Pirineu i Prepirineu durant la tardor del 2019 ..................................................14
5. Dies de tempesta de la tardor 2019 segons la XDDE .....................................................................................16
6. Principals episodis de vent fort de l’any la tardor del 2019 ...........................................................................17
7. Balanç de la irradiació solar global durant la tardor 2019 .............................................................................18
8. Episodis meteorològics de la tardor 2019 .....................................................................................................20
9. Evolució històrica de la temperatura i la precipitació de la tardor als dos observatoris amb les sèries climàtiques més antigues de Catalunya ................................................................................................................22
9.1. Temperatura de la tardor 2019 als observatoris de l’Ebre i Fabra .............................................................. 22
9.2. Precipitació de la tardor 2019 als observatoris de l’Ebre i Fabra ................................................................ 28
10. Evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar durant la tardor a l’Estartit ................................33
11. ANNEX ......................................................................................................................................................35
3
◀
1. Introducció: objectiu i metodologia
Aquest informe té com a objectiu principal caracteritzar climàticament la tardor 2019, així com presentar un resum dels aspectes meteorològics que han estat més destacats i analitzar si ha presentat algun tret
d’excepcionalitat dins un context històric de llarg recorregut.
En relació amb les dades utilitzades:
En els apartats 2, 3, 4 i 7 es presenta la caracterització climàtica del la tardor per a les variables
temperatura, precipitació, gruix de neu i irradiació solar global respectivament, i a l’apartat 6 es dóna un resum dels episodis de vent fort. Aquests apartats es realitzen bàsicament amb l’anàlisi de
les dades enregistrades a les estacions integrades a la XEMA, Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques. En el cas de la variable precipitació s’usen també les dades registrades a la XOM, Xarxa
d’Observadors Meteorològics. Ambdues xarxes cobreixen de manera prou homogènia gran part del territori.
La XEMA i la XOM són xarxes gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). Per a efectuar la comparativa dels valors de temperatura i precipitació del 2017 amb precedents s’usen també les sèries
climàtiques del període 1950-2017 referenciades al BAIC (Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics).
A l’apartat 5 es presenta la caracterització climàtica de la tardor pel que fa a dies de tempesta. En aquest
cas les dades provenen de la XDDE, Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques atmosfèriques de l’SMC. La XDDE és una xarxa gestionada per l’SMC.
En l’apartat 8 es detallen en ordre cronològic, tots els episodis meteorològics que s’han identificat
durant la tardor, presentant-ne una descripció molt sintetitzada, acompanyada de vegades d’una imatge
gràfica de Catalunya que ajudi a valorar de manera ràpida la repercussió geogràfica de l’episodi sobre el conjunt del territori (només per a la precipitació, el gruix de neu acumulat, ...). Es pot ampliar la informació
descriptiva de qualsevol episodi meteorològic amb la consulta específica del Butlletí Climàtic Mensual corresponent.
A l’apartat 9 s’analitza l’evolució històrica de la temperatura i la precipitació de la tardor a partir de les
dades de l’Observatori de l’Ebre1 i de l’Observatori Fabra2, dos observatoris de Catalunya que disposen de
sèries històriques amb dades que es remunten al començament del segle XX. La sèrie de l’Observatori de l’Ebre, ubicat a Roquetes (el Baix Ebre), s’inicia el gener de l’any 1905, i la de l’Observatori Fabra, ubicat a
Barcelona (el Barcelonès), l’agost de l’any 1913.
A l’apartat 10 es duu a terme una anàlisi de l’evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar
mesurada a l’Estació Meteorològica de l’Estartit3 (el Baix Empordà), únic indret de Catalunya on s’han fet aquests tipus de mesuraments durant un període llarg de temps (la temperatura superficial de l’aigua des
del 1969 i la temperatura a una fondària de 80 metres des del 1973). Aquests mesuraments es realitzen a una milla a llevant de les illes Medes.
En relació amb el càlcul dels valors estacionals:
Per a calcular les mitjanes estacionals de la temperatura cal disposar de tots els valors mensuals de tots els tres mesos, els quals no es calculen si no es disposa d’un mínim del 80% de totes les dades del mes
L’SMC vol agrair a l’Observatori de l’Ebre, a l’Observatori Fabra i a l’Estació Meteorològica de l’Estartit la cessió de les dades i el suport facilitat tant en l’obtenció de les sèries de dades com en l’obtenció de la informació necessària per valorar la qualitat i l’homogeneïtat
de les sèries climàtiques pertinents. 1 http://www.obsebre.es/ 2 http://www.fabra.cat 3 http://www.meteoestartit.cat/
4
que corresponen. En el cas de la variable precipitació cal disposar també del valor de cadascun dels tres
mesos, i no es consideren aquells valors estacionals corresponents a les estacions de la XOM que van enregistrar precipitació significativa durant les primeres set hores del primer dia del període, o durant les
últimes set hores de l’últim dia pluviomètric, ja que aquestes estacions registren la precipitació d’acord amb
el dia pluviomètric (de 07 a 07 h TU), mentre que les estacions de la XEMA la registren d’acord amb el dia civil (de 00 h a 24 h TU).
Per a cadascuna d’aquestes variables es mostren taules de dades i mapes de Catalunya realitzats amb el valor mitjà o acumulat, segons correspongui a la variable concreta i al període d’estudi, i també els
corresponents al valor de l’anomalia calculada en relació a un període de referència climàtic.
En relació amb el càlcul dels valors d’anomalia:
Segons l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), la determinació de les condicions climàtiques d’un
indret es fa segons les mitjanes de les variables meteorològiques durant un període de 30 anys. Els períodes definits que actualment s’usen per fer estudis són el 1961-1990, 1971-2000 i 1981-2010. Per al càlcul dels
valors d’anomalia, en el cas de la temperatura i la precipitació el trentenni de referència que s’utilitza és el
període 1961-1990. Els valors mitjans climàtics que s’han utilitzat s’han extret de Martín-Vide, J.; Raso Nadal, J.M. (2008): Atles climàtic de Catalunya. Període 1961-1990. En el càlcul de l’anomalia d’irradiació solar, i atenent a la disponibilitat de dades de la XEMA, es treballa
amb un període de referència de només 10 anys, 2007-2018.
En el cas de les sèries centenàries de l’Observatori de l’Ebre i Observatori Fabra, en general, si no s’explicita
una altra cosa, sempre s’usa el trentenni de referència 1961-1990 quan en el text s’indiquen els valors d’anomalia. Ara bé, per a aquests observatoris els valors d’anomalia, que es presenten en forma de taula,
estan calculats per a tres trentennis diferents de referència: 1961-1990, i també 1971-2000 i 1981-2010. En els gràfics en canvi sempre es presenta amb relació al trentenni 1961-1990. Cal fer esment que les
sèries dels observatoris de l’Ebre i Fabra, s’actualitzen anualment d’acord amb els resultats de les anàlisis
d’homogeneïtat que es detallen en el Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC).
S’entén per anomalia d’una determinada variable (temperatura mitjana, temperatura mitjana màxima, precipitació,...) la diferència resultant entre el seu valor i el que li correspon a la seva normal climàtica o
mitjana climàtica calculada per a un cert període de referència. Ara bé, en el cas de la precipitació, l’anàlisi
de les dades es realitza majoritàriament en termes del percentatge que suposa el valor de precipitació acumulada en relació amb el corresponent valor de la mitjana climàtica d’un període de referència.
En relació amb la representació dels mapes de Catalunya:
La interpolació espacial que s’utilitza és:
• Per a la temperatura, regressió múltiple amb correcció dels residus per krigatge (kriging), tenint en
compte com a variables independents les que millor funcionen d’entre l’altitud, la distància al mar i la latitud (no sempre s’utilitzen totes)
• Per a la precipitació, el mètode de krigatge (kriging), ponderat per a zones amb més alta correlació
• Per als mapes d’anomalia, el mètode de krigatge (kriging)
En relació amb els diferents episodis meteorològics identificats de diferents variables:
Es detallen els episodis que s’han identificat durant la tardor 2019, presentant-ne una descripció molt sintetitzada, acompanyada de vegades d’una imatge gràfica de Catalunya que ajudi a valorar de manera
ràpida la repercussió geogràfica de l’episodi sobre el conjunt del territori (només per a la precipitació, el gruix de neu acumulat, ...). Es pot ampliar la informació descriptiva de qualsevol episodi meteorològic amb
la consulta específica del Butlletí Climàtic Mensual corresponent.
En relació amb els precedents històrics de les sèries que disposen de més de 20 anys:
5
Per a contextualitzar històricament els valors de temperatura o de precipitació i conèixer si han estat valors significatius per molt elevats o per molt baixos ubicant-los en el rànquing que correspon, s’utilitzen les dues
sèries centenàries de Catalunya (Observatoris de l’Ebre i Fabra), el conjunt d’EMA (Estacions
Meteorològiques Automàtiques) que disposen ja de més de 20 anys de dades completes, i també les 18 sèries climàtiques històriques homogeneïtzades des del 1950.
Algunes d’aquestes sèries històriques més llargues tenen continuïtat gràcies a EMA operatives actualment
dins la XEMA (s’assenyalen amb un asterisc a la següent taula). En el cas que algunes d’aquestes EMA tinguin també més de 20 anys de dades, només es presentarà en l’anàlisi de precedents la sèrie climàtica
històrica.
Les sèries climàtiques històriques amb inici el 1950, o a inicis del s. XX, són:
(*) Sèries amb continuïtat gràcies a la XEMA
En relació amb les abreviatures i la nomenclatura tècnica:
Es presenta, al final de l’informe a manera d’Annex un recull de les abreviatures i de la nomenclatura.
Sèrie climàtica Comarca any inici Sèrie climàtica Comarca any inici
1 Ebre Baix Ebre 1905 10 Nerets_Tremp Pallars Jussà 1950 *
2 Fabra Barcelonès 1914 11 Lleida Segrià 1950
12 Igualada_Òdena Anoia 1950 *
3 Moià Moianès 1950 13 Girona Gironès 1950 *
4 Vilafranca_P Alt Penedès 1950 14 Flix_Vinebre Ribera d'Ebre 1950 *
5 Vielha Val d'Aran 1950 * 15 Figueres_Cabanes Alt Empordà 1950 *
6 Vic Osona 1950 16 Pont_Suert Alta Ribagorça 1950 *
7 Turó_Home_Puig Sesolles Vallès Oriental 1950 * 17 Caldes_Montbui Vallès Oriental 1950 *
8 Tàrrega Urgell 1950 * 18 Barcelona_Aeroport Barcelonès 1950
9 Oliana Alt Urgell 1950 *
6
◀
2. Balanç de la temperatura de la tardor 2019 a tot Catalunya
La tardor del 2019 (mesos de setembre, octubre i novembre) es pot qualificar de càlida a tres quartes parts
del territori (figura 1). Tot i això, les anomalies no han assolit valors excessivament elevats, a causa d’un mes de novembre fresc que ha compensat, en part, el caràcter càlid dels dos mesos anteriors, sobretot de
l’octubre.
La figura 1 mostra els mapes de temperatura mitjana de la tardor 2019 (mapa esquerre) i de la diferència
d’aquesta temperatura mitjana respecte de la mitjana climàtica (mapa dret).
La figura 2 mostra els mapes d’anomalia de la temperatura mitjana respecte de la mitjana climàtica dels mesos de setembre, octubre i novembre.
L’estació va començar amb un mes de setembre càlid en general, a excepció d’àrees de la meitat occidental, especialment del Pirineu. La situació predominant de fluxos de l’oest va inhibir tant les masses d’aire fred
procedents d’altes latituds com les càlides procedents dels tròpics.
L’octubre va estar caracteritzat per un posicionament del corrent en jet (vents de l’oest en altura) al sud de
la seva ubicació habitual, amb una alternança de falques anticiclòniques i pertorbacions atlàntiques, i una inhibició de les masses fredes procedent de latituds altes. Com a conseqüència, el mes va resultar càlid a la
major part de Catalunya, amb anomalies notables a l’est del país.
Al novembre van arribar algunes masses d’aire relativament fred, acompanyant les pertorbacions que van
creuar Catalunya. Així, es va produir anomalia tèrmica negativa a la meitat nord del territori i parts més elevades del país, on la massa d’aire fred va afectar d’una manera més apreciable.
En l’anàlisi de l’anomalia de temperatura a les estacions de la XEMA, es constata que les anomalies
positives estacionals més destacades, entre +1,5 °C i +2,0 °C, s’han enregistrat a la conurbació de Barcelona, l’interior de l’Alt Empordà, a punts de la Segarra i del Baix Ebre, així com a àrees del litoral i
prelitoral Central i Sud i de la plana de Vic.
Per contra, la tardor d’enguany ha resultat freda al Pirineu occidental i punts del Prepirineu, tot i que les
anomalies no han baixat de -1 °C. En aquests indrets, no només el novembre va resultar fred, sinó que també al setembre es van enregistrar anomalies negatives de temperatura.
La taula següent recull les estacions on els valors d’anomalia positiva han estat més alts, superiors a
1,5 °C:
Nom de l’EMA Comarca Anomalia (°C)
Barcelona - el Raval Barcelonès +1,9
el Canós Segarra +1,8 Pantà de Darnius - Boadella Alt Empordà +1,7
Aldover Baix Ebre +1,6 Barcelona - Observatori Fabra Barcelonès +1,5
Gurb Osona +1,5
Barcelona - Zona Universitària Barcelonès +1,5 Vila-rodona Alt Camp +1,5
els Hostalets de Pierola Anoia +1,5 Taula 1: Valors d’anomalia positiva més alts corresponents a la tardor del 2019
7
La taula següent recull les estacions on els valors d’anomalia negativa han estat de -0,5 °C o inferiors:
Nom de l’EMA Comarca Anomalia (°C)
Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà -1,0 Lac Redon (2.247 m) Val d'Aran -0,9
Sasseuva (2.228 m) Val d'Aran -0,6 la Tosa d'Alp 2500 Cerdanya -0,5
Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà -0,5
Espot (2.519 m) Pallars Sobirà -0,5 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà -0,5
el Port del Comte (2.316 m) Solsonès -0,5 Boí (2.535 m) Alta Ribagorça -0,5
Taula 2: Valors d’anomalia negativa més baixos corresponents a la tardor del 2019
8
Figura 1: Mapes de la temperatura mitjana i de l’anomalia respecte de la mitjana climàtica
1961-1990 de la tardor 2019
Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques
Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No s’hi inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals.
Figura 2
Figura 2: Mapes de l’anomalia de temperatura mitjana dels mesos de la tardor 2019
(setembre, octubre i novembre) respecte de la mitjana climàtica 1961-1990
9
◀
2.1. Temperatura de la tardor 2019 en el context històric
2.1.1. Precedents de caràcter càlid a les sèries de més de 20 anys
Per a obtenir la perspectiva de quant càlida ha estat la tardor 2019 en referència amb la sèrie històrica,
s’analitzen els valors d’aquelles estacions que disposen de 20 anys, o més, de dades estacionals completes,
i que són un total de 108: 90 EMA, 16 EM que disposen ja de 70 anys (des del 1950), i 2 sèries centenàries, els Observatoris de l’Ebre i Fabra.
La figura 3 mostra on s’ubiquen aquestes estacions i queden assenyalades segons la posició que ocupa el
valor de TMM de la tardor 2019 en el rànquing de valors de cadascuna de les sèries: 1r, 2n, 3r, o 4t valor més alt de TMM, entre el 5è i 10è més alts, i entre l’11è i 20è més alts de la sèrie. El número interior del
cercle indica el nombre d’anys complets disponibles de la sèrie de l’EMA.
Figura 3: Posició del valor de TMM de la tardor 2019 a les sèries de més de 20 anys
La temperatura de la tardor de 2019 ha estat la 3a més alta a Caldes de Montbui (Vallès Oriental), amb 70
anys de dades i a Dosrius – PN Montnegre Corredor (Maresme), la qual disposa de 22 anys. El valor ha
estat el 4t més elevat a Aitona (Segrià) i Aldover (Baix Ebre). Entre el 5è i el 10è valor més alt es troben gairebé tota la resta de sèries, repartides arreu del territori. Entre els 11è i 20è valors més alts es troben
algunes sèries, especialment de 70 anys.
10
◀
3. Balanç de la precipitació de la tardor del 2019 a tot Catalunya
La precipitació recollida durant la tardor, en comparació amb la mitjana climàtica, ha estat ben variada arreu del territori. Les àrees on l’estació ha resultat seca, plujosa i normal s’han repartit de manera força
equitativa, si bé han predominat lleugerament les àrees on la tardor ha resultat plujosa.
Els sectors amb més dèficit pluviomètric, entre el 50% i el 70% respecte de la mitjana climàtica, han estat
el prelitoral Central i Sud, així com alguns punts localitzats del litoral Central.
L’altre extrem es troba a indrets de Ponent, del prelitoral Sud i del Prepirineu oriental, on la pluja recollida ha representat més del 150% respecte de la mitjana climàtica.
La figura 4 il·lustra la distribució dels totals de precipitació de la tardor del 2019 (mapa esquerre) i la
distribució geogràfica dels percentatges de precipitació respecte a la mitjana climàtica (mapa dret).
La figura 5 il·lustra la distribució geogràfica de la precipitació durant els mesos de la tardor del 2019 (setembre, octubre i novembre), expressada com a percentatge respecte de la mitjana climàtica.
Al llarg dels tres mesos, la distribució de la precipitació ha estat irregular.
El setembre va estar caracteritzat per l’arribada de fronts i pertorbacions d’origen atlàntic, algunes de les quals es despenjaven del corrent general i s’aprofundien a la Mediterrània. Aquesta situació va provocar
episodis tempestuosos que van afectar el litoral i prelitoral i que van descarregar puntualment amb força intensitat. A bona part del país, però, va ser un mes sec, especialment a l’oest.
A l’octubre també van tenir protagonisme els episodis de tempesta, d’entre els quals destaca molt especialment el que es va donar entre el 21 i el 23 d’octubre. Com a resultat, el mes va acabar amb valors
de precipitació mensual superior a la mitjana a gran part del territori.
Durant el mes de novembre la precipitació va quedar molt més delimitada al quadrant nord-oest, ja que les pertorbacions atlàntiques arribaven força desgastades a la resta del país. Així, aquest mes va resultar
sec a la major part de Catalunya.
En valors absoluts, les quantitats més abundants s’han situat per sobre dels 400 mm a sectors del Pirineu,
on fins i tot puntualment s’han assolit els 500 mm, així com a les muntanyes de Prades. Per contra, els registres de precipitació més escassos, al voltant de 100 mm, es troben al Segrià, la Ribera d’Ebre i a punts
de l’Alt Penedès.
Tot seguit es mostren les dades de precipitació acumulada superiors a 400 mm enregistrades a les EMA i
les estacions de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) gestionades per l’SMC:
Nom de l’estació Comarca PPT (mm)
el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 510,4
Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 510,2 Prades Baix Camp 445,9
Ulldeter (1.999 m) (XOM) Ripollès 434,1 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 432,8
Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló Cerdanya 422,6
Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 417,4 Ulldeter (2.410 m) Ripollès 414,6
Lac Redon (2.247 m) Val d'Aran 406,6 Santuari de Núria (1.971m) (XOM) Ripollès 404,2 Taula 3: Valors màxims de precipitació acumulada durant la tardor 2019
11
A continuació es mostren els valors més baixos de precipitació acumulada, inferiors a 120 mm, enregistrats
durant la tardor 2019 a les estacions gestionades per l’SMC:
Nom de l’estació Comarca PPT (mm)
Seròs Segrià 99,8
Aitona Segrià 103,3 Gimenells Segrià 104,0
Pantà de Riba-roja Ribera d'Ebre 104,6
Lleida - Butsènit (XOM) Segrià 113,3 Raimat Segrià 113,6
Torres de Segre Segrià 113,8 Sant Martí Sarroca Alt Penedès 114,7
Maials Segrià 115,6
Lleida - la Femosa Segrià 116,0 Sunyer (XOM) Segrià 119,2
Font-rubí Alt Penedès 119,2 Taula 4: Valors mínims de precipitació acumulada durant la tardor 2019
12
◀
Figura 4: Mapes de precipitació acumulada durant la tardor 2019 i del percentatge d’aquesta
precipitació respecte de la mitjana climàtica 1961-1990
Mapes elaborats amb dades d’estacions gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya. No s’hi inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si aquesta estació no disposa de les dades d’un
episodi significatiu.
Figura 5: Mapes del percentatge de precipitació respecte de la mitjana climàtica 1961-1990
dels mesos de la tardor 2019 (setembre, octubre, novembre)
13
◀
3.1. Precipitació de la tardor 2019 en el context històric
3.1.1. Anàlisi de tardors precedents de caràcter plujós a les sèries de més
de 20 anys
Per a obtenir la perspectiva de quant plujosa ha estat la tardor 2019 en referència amb la sèrie històrica, s’analitzen els valors d’aquelles estacions que disposen de 20 anys, o més, de dades estacionals completes,
i que són un total de 93: 75 EMA, 16 EM que disposen ja de 70 anys (des del 1950), i 2 sèries centenàries, els Observatoris de l’Ebre i Fabra.
La figura 6 mostra on s’ubiquen aquestes estacions i queden assenyalades segons la posició que ocupa el valor de la precipitació de la tardor 2019 en el rànquing de valors de cadascuna de les sèries: 1r, 2n, 3r, o
4t valor més alt de precipitació, entre el 5è i 10è més alts, i entre l’11è i 20è més alts de la sèrie. El número interior del cercle indica el nombre d’anys complets disponibles de la sèrie de l’EMA.
Figura 6: Rànquing de la tardor 2019 per a les sèries de precipitació de més de 20 anys
La tardor de 2019 no es pot qualificar de plujosa en general, però en determinats indrets sí que ha estat una de les més plujoses de les darreres dècades. La causa ha estat la llevantada del 21 al 23 d’octubre, en
què l’abundant precipitació va assolir fins i tot sectors de Ponent, deixant rècords de precipitació acumulada diària. Així, a l’estació de Golmés (Pla d’Urgell) la tardor de 2019 ha resultat la més plujosa de la seva sèrie
de 20 anys, mentre que al Poal, a la mateixa comarca, ha estat el 3r valor més plujós. En 5è lloc es situen les estacions de Cervera (Segarra), Sant Romà d’Abella (Pallars Jussà) i Lladurs (Solsonès).
14
◀
4. Evolució del mantell nival al Pirineu i Prepirineu durant la tardor del 2019
En relació amb les acumulacions de neu a les zones d’alta muntanya al Pirineu i del Prepirineu, cal esmentar que s’han produït, en general, en dates més tardanes que a la tardor de 2018. La meteorologia del
novembre d’enguany, que va afavorir els fluxos del tercer i quart quadrant, va provocar que al vessant nord del Pirineu els gruixos de neu fossin superiors als enregistrats al novembre del 2018. Així, s’ha de
destacar que a la Bonaigua, amb dades des de 1998, el gruix de neu mitjà de la tardor ha estat el 4t més
alt de la sèrie. En canvi, al Pirineu oriental les acumulacions han estat clarament inferiors a les de l’any passat.
Atesa la gran variabilitat que s’observa en les acumulacions de neu als diferents sectors del Pirineu i
Prepirineu davant una mateixa situació meteorològica, es presenta a continuació una taula informativa (taula 5) on s’explicita el gruix de neu mig d’aquesta tardor 2019, i també en ordre decreixent, la de les
quatre tardors de la sèrie que han estat més nivoses per a una selecció d’estacions de la XEMA que disposen
de les sèries més llargues d’aquesta variable (figura 7).
Figura 7: Ubicació de les EMA amb sèries de dades de gruix de neu més llargues
Taula 5: Gruix de neu mitjà de la tardor 2019 i tardors més nivoses a una selecció d’estacions
del Pirineu i Prepirineu que disposen de les sèries més llargues
Taula 5: Gruix de neu mitjà de la tardor 2019 i tardors més nivoses a una selecció d’estacions del Pirineu i Prepirineu que disposen
de les sèries més llargues
A la figura 8 es mostren els gràfics d’evolució durant el període 1 de setembre - 30 de juny, per a les
mateixes estacions, de la mitjana diària del gruix de neu calculada en cada cas segons la sèrie de dades
disponible. S’hi superposen també els valors de la present tardor, així com els de l’any anterior.
Gruix de neu mitjà (cm) - TARDOR 2019
Bonaigua
(2.266 m)
Certascan
(2.400 m)
Boí
(2.535 m)
El Port del Comte
(2.316 m)
Cadí Nord
Prat d'Aguiló (2.143 m)
Malniu
(2.230 m)
Núria
(1.971 m)
TARDOR 2019 10 9 7 2 7 5 2
tardors més nivoses de la sèrie - Gruix de neu mitjà (cm)
1r 2008 27 2008 31 2003 36 2018 12 2008 19 2013 8 2013 6
2n 2004 13 2002 25 2008 30 2008 9 2018 18 2008 8 2001 6
3r 1999 11 2013 17 2018 20 2003 5 2005 8 2018 5 2005 5
4t 2019 10 2001 17 2000 15 2005 5 2013 7 2019 5 2018 4
15
Figura 8: Evolució del gruix de neu mitjà diari de l’any en curs i també del de l’any anterior, i
la seva corresponent mitjana diària
16
◀
5. Dies de tempesta de la tardor 2019 segons la XDDE
En aquest apartat s’analitzen els dies de tempesta (dT), definits com aquells dies en què com a mínim s’ha
detectat un llamp en algun punt de Catalunya, i l’anomalia de dies de tempesta respecte del període 2004-2018.
La figura 9 mostra el mapa de dies de tempesta de la tardor 2019 (mapa esquerre) i la diferència d’aquests dies de tempesta respecte de la mitjana climàtica 2004-2018 (mapa dret).
Les anomalies han estat positives al nord del país, mentre que a la meitat sud han estat per sota de la
mitjana dels darrers anys.
Figura 9: Mapa de dies de tempesta durant la tardor 2019 i d’anomalia de dies de tempesta,
respecte de la mitjana del període 2004-2018
17
◀
6. Principals episodis de vent fort de l’any la tardor del 2019
Durant la tardor de 2019 s’han produït 4 episodis en què la ratxa màxima ha igualat o superat els 90 km/h a zones habitades de Catalunya.
Al setembre se’n van produir 1: dies 10 i 11
A l’octubre es va donar 1 episodi: dies 22 i 23
Al novembre es van produir 2 episodis: 2 i 3 i 22-24
A la figura 10 es presenten els mapes de ratxa màxima de vent d’aquests episodis.
Figura 10: Ratxa màxima i direcció del vent registrada a les estacions de la XEMA durant els
principals episodis de vent fort de la tardor 2019
18
◀
7. Balanç de la irradiació solar global durant la tardor 2019
Els valors d’irradiació solar global de la tardor han estat propers a la mitjana dels darrers anys a bona part de Catalunya (figura 11), amb algunes anomalies positives a sectors del prelitoral, la Catalunya Central,
Prepirineu oriental i Ponent, i negatives al Pirineu, resta del Prepirineu i Costa Daurada.
El desglossament mensual (figura 12) mostra com al setembre es van donar, en general, registres
semblants o superiors a la mitjana climàtica, mentre que a l’octubre van ser, globalment, negatius. Al novembre la irradiació va ser força contrastada: l’extrem nord-occidental va tenir valors inferiors a la
mitjana, a diferència de la resta del país, on van predominar clarament les anomalies positives.
Figura 11: Mapa d’anomalia d’irradiació solar global de la tardor 2019, respecte de la mitjana
dels últims 10 anys
19
Figura 12: Mapes de l’anomalia d’irradiació solar global dels mesos de la tardor 2019
(setembre, octubre, novembre)
20
◀
8. Episodis meteorològics de la tardor 2019
A continuació s’esmenten els episodis que han tingut lloc la tardor 2019, en ordre cronològic, els quals
s’acompanyen d’un mapa de distribució de la quantitat4 de precipitació , i si s’escau i a la seva dreta, també de neu:
setembre 2019 dies 1-2
Els dies 1 i 2, episodi de xàfecs acompanyats de tempesta i localment de calamarsa o pedra. La precipitació va afectar gran part de Catalunya, especialment la meitat est i vessant sud del Pirineu.
setembre 2019 dies 5-8
Entre els dies 5 i 8, tempestes que van afectar sobretot el litoral i prelitoral Central i Nord. Van acumular quantitats de precipitació entre abundants i localment molt abundants; a més a punts del Baix Llobregat van observar-se dos tornados.
setembre 2019 dies 9-11
Del dia 9 a l'11, episodi de precipitació general, localment abundant, amb algunes tempestes fortes. Les acumulacions més importants al llarg de l’episodi van superar els 70 mm a punts de la ciutat de Barcelona. Ventada de gregal el dia 11, destacable prop de la costa (amb algunes ratxes inusuals) i en zones altes del Pirineu i prelitoral.
setembre 2019 dies 13-19
Entre els dies 13 i 19, tempestes irregulars que van afectar diverses parts del territori.
setembre 2019 dies 20-22
Episodi de precipitació del dia 20 al 22, abundant a diversos sectors del litoral i prelitoral, però també molt irregular. Els xàfecs van anar acompanyats sovint de tempesta.
4 La llegenda que acompanya els mapes d’episodis de precipitació és la següent: Precipitació en mm Gruix màxim de neu en cm
21
octubre 2019 dies 1-2
Episodi de precipitació els dies 1 i 2 que va afectar el Pirineu i el litoral Central. Va tenir una intensitat entre feble i moderada, i localment va anar acompanyada de tempesta i de calamarsa o pedra.
octubre 2019 dies 14-15
Entre els dies 14 i 15 d'octubre, episodi de pluja que va afectar tot Catalunya, si bé va ser més important a les comarques de Ponent. Localment va anar acompanyada de tempesta i calamarsa o pedra.
octubre 2019 dia 20
Episodi de tempestes localment fortes el dia 20, especialment al Prepirineu i la serralada Transversal. Es van acumular quantitats puntualment abundants.
octubre 2019 dies 21-23
Temporal de pluja amb acumulacions extraordinàriament abundants, de més de 50 mm a pràcticament tot el país i més de 100 mm a bona part del terç sud, Costa Brava, sectors del prelitoral, cotes altes del Pirineu i fins i tot a la conca de Tremp. Des del dia 22 fins a la matinada del 23 d'octubre de 2019 una línia de torbonada va creuar Catalunya de sud a nord seguint la línia de la costa, des del Baix Camp fins la Selva, donant lloc a fenòmens de temps violent (fortes ratxes de vent, probables tornados i pedregades) a diverses comarques. Temporal marítim a les comarques de Girona.
novembre 2019 dies 2-4
Del dia 2 al 4, episodi de pluja, neu i sobretot de vent que va afectar els indrets típicament més ventosos del centre i sud del país
novembre 2019 dies 5-10
Episodi de precipitació entre el dia 5 i el 10, que va afectar tot Catalunya, però sobretot el vessant nord del Pirineu, on es van acumular gruixos de neu entre 20 i 40 cm.
novembre 2019 dia 14
El dia 14, pluja i neu que va afectar molts punts del Pirineu, fins a fons de vall. La cota de neu es va situar al voltant dels 800 metres al Pirineu i Prepirineu occidental, mentre que a la resta del país va baixar dels 1.200 als 800 metres.
novembre 2019 dies 22-23
Episodi de precipitació arreu del país entre els dies 22 i 23. A més, mestralada amb ratxes de vent que van superar els 90 km/h al centre i sud del país.
22
◀
9. Evolució històrica de la temperatura i la precipitació de la tardor als dos
observatoris amb les sèries climàtiques més antigues de Catalunya
9.1. Temperatura de la tardor 2019 als observatoris de l’Ebre i Fabra
A l’Observatori de l’Ebre, la temperatura mitjana de la tardor 2019 ha estat de 19,8 °C, el 5è valor més elevat d’entre totes les tardors de la sèrie de dades disponibles, que per a aquest observatori
s’inicia la tardor de 1905.
La temperatura mitjana ha estat +1,7 °C superior a la temperatura mitjana climàtica de referència 1961-1990 per a la tardor. L’anomalia ha estat positiva sobretot per a la temperatura màxima (+1,9 °C) però
també per a la mínima (+1,4 °C). Destaquen especialment els valors de temperatura màxima assolits durant l’octubre, amb una anomalia de la temperatura màxima mitjana de +2,6 °C. Els del setembre tampoc
són menyspreables, amb +2,2 °C.
A l’Observatori Fabra, la temperatura mitjana de la tardor 2019 ha estat de 17,4 °C, el 7è valor
més elevat de tota la seva sèrie, en aquest observatori des de l’any 1913. L’anomalia de la temperatura mitjana respecte del període de referència 1961-1990 ha estat de +1,3 °C.
També en aquest observatori, l’anomalia positiva de la temperatura màxima mitjana (+1,8 °C) ha estat
superior a la de la temperatura mínima mitjana (+0,8 °C). A més, a l’octubre també es van enregistrar les màximes anomalies: +2,5 °C en el cas de la temperatura màxima i +2,0 °C en el de la mínima.
A la taula 6 es presenta la comparativa dels valors de l’any actual amb els corresponents als més càlids i més freds de les sèries per a tots dos observatoris.
A la figura 13 es presenta l’evolució de l’anomalia de la temperatura mitjana de la tardor a l’Observatori
de l’Ebre (1905-2019) i a l’Observatori Fabra (1913-2019).
A les taules 7 i 8, per a tots dos observatoris es mostren els valors de la temperatura mitjana estacional de la tardor 2019, i també els corresponents valors mensuals.
A la figura 14 es mostra l’evolució de la temperatura mitjana de la tardor per a l’Observatori de l’Ebre en
el període 1905-2019, i per a l’Observatori Fabra per a 1913-2019, així com també de la temperatura màxima i mínima mitjana.
Observatori Fabra: ubicat a la part alta de Barcelona (el Barcelonès), i amb dades des
d’agost de l’any 1913
Observatori de l’Ebre: ubicat a Roquetes (el Baix Ebre), i amb dades des de gener de
l’any 1905
23
Taula 6: Comparativa de la tardor actual amb les tardors prèvies als observatoris Ebre i Fabra
que han estat més càlides i més fredes
Temperatura mitjana TMm tardor (°C)
Observatori de l’Ebre
Observatori Fabra
tardor
2019
setembre octubre novembre
tardor
2019
setembre octubre novembre
19,8 24,4 20,5 14,4 17,4 21,8 18,5 11,9
TMm estacional i mensual de les tardors prèvies més càlides de la sèrie (°C)
1r 2014 20,5 24,7 21,3 15,5 2011 18,7 22,9 19,1 14,0
2n 2006 20,1 24,0 20,4 15,8 2014 18,4 22,0 19,6 13,6
3r 2013 20,1 24,3 21,7 14,3 2006 18,3 21,6 18,8 14,6
4t 2009 20,0 23,6 20,7 15,7 2013 17,9 22,0 19,5 12,2
TMm estacional i mensual de les tardors prèvies més fredes de la sèrie (°C)
1r 1919 16,0 21,5 14,9 11,6 1974 13,8 18,6 11,6 11,2
2n 1972 16,3 19,3 16,1 13,5 1976 14,0 18,3 14,3 9,5
3r 1912 16,4 19,9 16,9 12,4 1919 14,0 20,0 12,7 9,3
4t 1905 16,4 20,8 16,0 12,4 1922 14,4 17,8 15,3 10,1
Taula 6: Comparativa dels valors de la tardor del 2019 amb les quatre més càlides i més fredes de les respectives sèries
24
Figura 13: Evolució de l’anomalia de la temperatura mitjana de la tardor a l’Observatori de
l’Ebre (1905-2019) i a l’Observatori Fabra (1913-2019)
L’anomalia s’expressa respecte de la temperatura mitjana climàtica de l’hivern calculada segons el període 1961-1990. La corba negra correspon a un filtre gaussià de 13 membres.
25
Taula 7: Valors a l’Observatori de l’Ebre de temperatura mitjana mensual i estacional de la
tardor 2019, i dels corresponents valors dels períodes climàtics de referència
La taula següent mostra els valors de temperatura mitjana (TMm), temperatura màxima (TXm) i mínima mitjana (TNm) de la tardor 2019, i dels tres mesos que la composen a l’Observatori de l’Ebre.
Es mostren també els valors mitjans climàtics corresponents per als tres períodes climàtics de referència, així com els diferents valors corresponents a l’anomalia:
Observatori de l’Ebre
Temperatura mitjana (°C) - TARDOR
TMm 2019 1961-1990 1971-2000 1981-2010
19,8 18,1 18,2 18,6
ATMm (°C) +1,7 +1,6 +1,2
TMm ATMm TMm ATMm TMm ATMm
setembre 24,4 22,7 +1,7 22,8 +1,6 23,2 +1,2
octubre 20,5 18,3 +2,2 18,2 +2,3 18,8 +1,7
novembre 14,4 13,3 +1,1 13,5 +0,9 13,9 +0,5
Temperatura màxima mitjana i anomalia (°C) - TARDOR
TXm 2019 1961-1990 1971-2000 1981-2010
25,3 23,4 23,4 23,8
ATXm (°C) +1,9 +1,9 +1,5
TXm ATXM TXm ATXM TXm ATXM
setembre 30,7 28,5 +2,2 28,6 +2,1 29 +1,7
octubre 26,2 23,6 +2,6 23,5 +2,7 24,1 +2,1
novembre 19,0 17,9 +1,1 18,1 +0,9 18,4 +0,6
Temperatura mínima mitjana i anomalia (°C) - TARDOR
TNm 2019 1961-1990 1971-2000 1981-2010
14,2 12,8 12,9 13,4
ATNm (°C) +1,4 +1,3 +0,8
TNm ATNm TNm ATNm TNm ATNm
setembre 18,1 17,0 +1,1 17,0 +1,1 17,5 +0,6
octubre 14,8 12,9 +1,9 12,9 +1,9 13,6 +1,2
novembre 9,8 8,6 +1,2 8,8 +1,0 9,3 +0,5
Taula 7: Comparació de la temperatura mitjana de la tardor 2019 i de la dels seus mesos amb les mitjanes climàtiques de l’Observatori de l’Ebre
26
Taula 8: Valors a l’Observatori Fabra de temperatura mitjana mensual i estacional de la tardor
2019, i dels corresponents valors dels períodes climàtics de referència
La taula següent mostra els valors de temperatura (TMm), temperatura màxima (TXm) i mínima mitjana
(TNm) de la tardor 2019, i dels tres mesos que la composen a l’Observatori Fabra. Es mostren també els valors mitjans climàtics corresponents per als tres períodes climàtics de referència, així com els diferents
valors corresponents a l’anomalia:
Observatori Fabra
Temperatura mitjana (°C) - TARDOR
TMm 2019 1961-1990 1971-2000 1981-2010
17,4 16,1 16 16,5
ATMm (°C) +1,3 +1,4 +0,9
TMm ATMm TMm ATMm TMm ATMm
setembre 21,8 20,3 +1,5 20,3 +1,5 20,7 +1,1
octubre 18,5 16,3 +2,2 16,1 +2,4 16,8 +1,7
novembre 11,9 11,6 +0,3 11,6 +0,3 11,9 +0,0
Temperatura màxima mitjana i anomalia (°C) - TARDOR
TXm 2019 1961-1990 1971-2000 1981-2010
21,2 19,4 19,3 19,8
ATXm (°C) +1,8 +1,9 +1,4
TXm ATXm TXm ATXm TXm ATXm
setembre 26,0 24,1 +1,9 24,1 +1,9 24,6 +1,4
octubre 22,1 19,6 +2,5 19,4 +2,7 20,2 +1,9
novembre 15,4 14,5 +0,9 14,4 +1,0 14,7 +0,7
Temperatura mínima mitjana i anomalia (°C) - TARDOR
TNm 2019 1961-1990 1971-2000 1981-2010
13,6 12,8 12,7 13,2
ATNm (°C) +0,8 +0,9 +0,4
TNm ATNm TNm ATNm TNm ATNm
setembre 17,6 16,6 +1,0 16,5 +1,1 16,8 +0,8
octubre 15,0 13,0 +2,0 12,8 +2,2 13,5 +1,5
novembre 8,3 8,7 -0,4 8,8 -0,5 9,1 -0,8
Taula 8: Comparació de la temperatura mitjana de la tardor 2019 i de la dels seus mesos amb les mitjanes climàtiques de l’Observatori Fabra
27
Figura 14: Evolució de la temperatura mitjana de la tardor a l’Observatori de l’Ebre (1905-
2019) i a l’Observatori Fabra (1914-2019)
El gràfic següent mostra l’evolució de la temperatura mitjana (TMm), de la temperatura màxima mitjana (TXm) i de la temperatura mínima mitjana (TNm). Les línies de tendència es mostren en traç
discontinu. La corba negra correspon a un filtre gaussià de 13 membres.
28
9.2. Precipitació de la tardor 2019 als observatoris de l’Ebre i Fabra
A tots dos observatoris, la precipitació de la tardor 2019 ha estat inferior a la respectiva mitjana climàtica.
A l’Observatori de l’Ebre, la precipitació acumulada durant la tardor 2019 ha estat de 135,3 mm, valor
que suposa una anomalia de -87,4 mm, i que representa un 60,8% del valor climàtic de referència.
En l’anàlisi mensual, tots tres mesos han contribuït a l’anomalia negativa, però especialment el novembre, quan es van recollir un total d’11,3 mm, valor que representa un 19% respecte de la mitjana climàtica del
període de referència 1961-1990. L’octubre, en canvi, tot i recollir precipitació inferior a la mitjana climàtica,
va estar-hi molt proper (92,5%), i es pot considerar pluviomètricament normal.
A l’Observatori Fabra, la precipitació acumulada la tardor 2019 ha estat de 194,1 mm, la qual cosa
suposa una anomalia de -31,9 mm, un 85,9% del valor mitjà climàtic de referència.
El desglossament mensual mostra un mes de setembre plujós (112,8%), seguit d’un octubre
pluviomètricament normal (95,2%) i finalment un novembre clarament sec (52,3%).
A la taula 9 es presenta la comparativa dels valors de l’any actual amb els corresponents als més plujosos
i més secs de les sèries per a tots dos observatoris.
A la taula 10 es presenten els valors de la precipitació acumulada mensual i estacional dels Observatoris
Ebre i Fabra de la tardor 2019, i dels corresponents valors dels períodes climàtics de referència.
A la figura 15 es pot consultar l’evolució de la precipitació de la tardor a l’Observatori de l’Ebre (1905-
2019) i a l’Observatori Fabra (1913 -2019).
A la figura 16 es presenta el percentatge de la precipitació de la tardor respecte de la mitjana climàtica a l’Observatori de l’Ebre (1905-2019) i a l’Observatori Fabra (1913 -2019).
29
Taula 9: Comparativa de la tardor actual amb les tardors prèvies als observatoris Ebre i Fabra
que han estat més plujoses i més seques
Precipitació PPT tardor (mm)
Observatori de l’Ebre
Observatori Fabra
tardor
2019
setembre octubre novembre
tardor
2019
setembre octubre novembre
135,3 mm 38,2 mm 85,8 mm 11,3 mm 194,1 mm 71,5 mm 83,2 mm 39,4 mm
PPT estacional i mensual de les tardors prèvies més plujoses de la sèrie (mm)
1er 1972 487,4 338,3 134,5 14,6 1987 498,9 68,4 325,4 105,1
2on 1971 464,3 203,9 83,4 177,0 1994 479,1 272,5 156,7 49,9
3er 1959 464,3 292,0 83,2 89,1 1959 476,9 284,5 140,4 52,0
4rt 2018 430,8 59,4 237,4 134,0 2018 448,1 44,4 201,9 201,8
PPT estacional i mensual de les tardors prèvies més seques de la sèrie (mm)
1er 1974 30,5 20,8 6,8 2,9 1981 51,4 35,6 15,8 0,0
2on 1935 34,9 13,4 9,5 12,0 1950 55,0 28,5 20,1 6,4
3er 2017 53,3 11,2 33,6 8,5 1954 69,5 57,0 4,1 8,4
4rt 1950 53,9 4,3 48,1 1,5 1917 73,7 30,8 6,3 36,6
Taula 9: Comparativa dels valors de la tardor del 2019 amb els quatre més plujosos i més secs de les respectives sèries
30
Taula 10: Valors de precipitació acumulada mensual i estacional dels Observatoris Ebre i Fabra
corresponents a la tardor 2019, i valors dels períodes climàtics de referència
La següent taula mostra els valors de precipitació (PPT) de la tardor 2019, els valors mitjans per als tres períodes climàtics de referència, així com també els corresponents valors d’anomalia (APPT) expressats
en mm.
Observatori de l’Ebre
PPT
tardor
2019 1961-1990 1971-2000 1981-2010
135,3 mm 222,7 mm 198,1 mm 200,0 mm
APPT (mm) -87,4 mm -62,8 mm -64,7 mm
PPT APPT PPT APPT PPT APPT
setembre 38,2 mm 70,7 mm -32,5 mm 66,7 mm -28,5 mm 62,1 mm -23,9 mm
octubre 85,8 mm 92,5 mm -6,7 mm 74,6 mm +11,2 mm 78,0 mm +7,8 mm
novembre 11,3 mm 59,4 mm -48,1 mm 56,9 mm -45,6 mm 59,9 mm -48,6 mm
Observatori Fabra
PPT
tardor
2019 1961-1990 1971-2000 1981-2010
194,1 mm 226,0 mm 222,0 mm 232,3 mm
APPT (mm) -31,9 mm -27,9 mm -38,2 mm
PPT APPT PPT APPT PPT APPT
setembre 71,5 mm 63,4 mm +8,1 mm 76,2 mm -4,7 mm 75,7 mm -4,2 mm
octubre 83,2 mm 87,4 mm -4,2 mm 80,4 mm +2,8 mm 91,1 mm -7,9 mm
novembre 39,4 mm 75,3 mm -35,9 mm 65,4 mm -26 mm 65,5 mm -26,1 mm
Taula 10: valors de precipitació de la tardor 2019 i dels seus mesos a l’Observatori de l’Ebre i Fabra
31
Figura 15: Evolució històrica de la precipitació corresponent als tardors de l’Observatori de
l’Ebre (1905-2019) i de l’Observatori Fabra (1913-2019).
La corba negra correspon a un filtre gaussià de 13 membres. L’Observatori de l’Ebre no disposa de dades
durant el període comprès entre maig i novembre del 1938.
32
Figura 16: Evolució històrica del percentatge de la precipitació de les tardors respecte de la
mitjana climàtica a l’Observatori de l’Ebre (1905-2019) i a l’Observatori Fabra (1913-2019)
Els valors s’expressen en percentatge respecte de la mitjana climàtica per a la tardor del període 1961-1990. Les barres de color verd indiquen percentatges positius, és a dir, tardors més plujosos, mentre que
les barres de color carbassa indiquen tardors més secs. La corba negra correspon a un filtre gaussià de 13 membres. L’Observatori de l’Ebre no disposa de dades durant el període comprès entre maig i novembre
del 1938.
◀
33
10. Evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar durant la tardor a
l’Estartit
La temperatura mitjana de l’aigua del mar de la tardor 2019 ha presentat una anomalia positiva a totes les
fondàries, excepte a la de 80 m.
A la tardor el valor de la temperatura de l’aigua és en mitjana d’uns 19 °C a la superfície, i va baixant
gradualment fins a 15 °C a la fondària de -80 m. Enguany, el valor en superfície ha estat 0,4 °C per sobre, i aquesta anomalia respecte dels valors mitjans s’ha incrementat a més profunditat, fins a +1,0 °C a 50 m.
En canvi, la temperatura mitjana a -80 m de fondària ha estat igual a la mitjana.
En els nivells més superficials, l’octubre ha estat el mes amb anomalies positives més marcades, mentre
que a les fondàries de -50 m i -80 m ho ha estat el setembre.
La figura 17 presenta la temperatura del mar a l’Estartit durant les tardors 1974-2019 a les diferents
fondàries.
La figura 18 presenta l’anomalia de la temperatura de l’aigua del mar a l’Estartit de les tardors de la sèrie.
Taula 11: Anàlisi de la temperatura de l’aigua del mar a diferents fondàries a l’Estartit
La taula següent mostra els valors de temperatura (T) de la tardor 2019, dels seus mesos, i el valor corresponent al període climàtic de referència 1981-2010, així com també els diferents valors d’anomalia:
L’Estartit TARDOR 2019
Temperatura mitjana i anomalia respecte del període 1981-2010 (°C)
fondàries
Superfície -20 m - 50 m - 80 m
2019 19.3 19.0 17.7 15.0
1981-2010 18,9 18,4 16,7 15,0
AT +0,4 +0,6 +1,0 +0,0
TM 1981-2010 ATM TM 1981-2010 ATM TM 1981-2010 ATM TM 1981-2010 ATM
setembre 21,4 21,3 +0,1 20,6 20,3 +0,3 17,9 16,4 +1,5 14,5 14,0 +0,5
octubre 19,6 18,7 +0,9 19,4 18,4 +1,0 18,5 17,4 +1,1 14,9 15,3 -0,4
novembre 16,8 16,6 +0,2 16,9 16,6 +0,3 16,6 16,4 +0,2 15,5 15,8 -0,3
Taula 11: valors de temperatura de l’aigua del mar de la tardor 2019 i dels seus mesos a l’Estartit
L’Estartit: observacions realitzades a 2 milles mar endins del port de l’Estartit (el Baix Empordà), i amb dades des d’agost de l’any 1978
34
Figura 17: Evolució de la temperatura del mar a l’Estartit durant les tardors 1974-2019
La temperatura mitjana a cada fondària es representa amb línies de traç continu i les línies de tendència
amb traç discontinu.
Figura 18: Evolució de l’anomalia de la temperatura de l’aigua del mar a l’Estartit a la tardor
35
◀
11. ANNEX
Al llarg de tot l’informe cal tenir en compte els següents aspectes:
1) Sempre s’expressa la temperatura (T) en graus Celsius (°C), la precipitació (PPT) en mil·límetres (mm), unitat equivalent al litre per metre quadrat i la irradiació solar global en mega joules per
metre quadrat (MJ/m2).
2) En termes climatològics, s’entén que l’hivern comprèn els mesos de desembre, gener i febrer; la
primavera, els mesos de març, abril i maig; l’estiu, els mesos de juny, juliol i agost i la tardor, els mesos de setembre, octubre i novembre. En el cas de l’hivern, el desembre pertany a l’any anterior.
3) Les hores estan expressades en UTC, de manera que cal sumar dues hores per obtenir l’horari
oficial d’estiu i una hora per obtenir l’horari oficial de l’hivern.
4) Quan s’efectua la comparació entre la precipitació acumulada o la temperatura mitjana i
els seus corresponents valors mitjans climàtics, s’adopten els criteris següents:
Qualificació
PPT total registrada respecte de la mitjana climàtica
Qualificació
Diferència entre la temperatura mitjana i la mitjana climàtica
Molt sec < 30% Molt càlid ≥ +3,0 °C Sec Normal Plujós Molt plujós
≥30% i < 90% ≥90% i < 110% ≥110% i < 190% ≥ 190%
Càlid Normal Fred Molt fred
≥+0,5 °C i <+3,0 °C ≥-0,5 °C i < +0,5 °C ≥-3,0 °C i < -0,5 °C < -3,0 °C
5) Es fan servir les següents abreviatures:
TEMPERATURA (°C)
Mensual o estacional:
Abreviatura Nom de la variable
TMm Temperatura mitjana
TXm Temperatura màxima mitjana
TNm Temperatura mínima mitjana
TXx Temperatura màxima absoluta
TNn Temperatura mínima absoluta
ATMm Anomalia de la temperatura mitjana
ATXm Anomalia de la temperatura màxima mitjana
ATNm Anomalia de la temperatura mínima mitjana
Anual:
36
PRECIPITACIÓ (mm)
GRUIX DE NEU (cm)
ALTRES
6) S’utilitza la següent adjectivació:
PRECIPITACIÓ
Intensitat
Les categories es defineixen en funció del tipus de precipitació (pluja o neu) i a partir de les quantitats de precipitació recollides en 30 minuts:
Pluja
- Feble: quantitats inferiors a 3 mm en 30 minuts
- Moderada: quantitats entre 3 mm i 20 mm en 30 minuts - Forta: quantitats superiors a 20 mm i fins a 40 mm en 30 minuts
- Torrencial: quantitats superiors a 40 mm en 30 minuts
Neu
- Feble: quantitats inferiors a 1 cm en 30 minuts - Moderada: quantitats entre 1 i 5 cm en 30 minuts
- Forta: quantitats superiors a 5 cm en 30 minuts
Les precipitacions segons la intensitat i durada s'anomenen:
Abreviatura Nom de la variable
TMM Temperatura mitjana
TXM Temperatura màxima mitjana
TNM Temperatura mínima mitjana
TXX Temperatura màxima absoluta
TNN Temperatura mínima absoluta
ATMM Anomalia de la temperatura mitjana
ATXM Anomalia de la temperatura màxima mitjana
ATNM Anomalia de la temperatura mínima mitjana
Abreviatura Nom de la variable
PPT Precipitació acumulada (per a qualsevol període)
PPTx24h Precipitació màxima diària
PPTx1h Precipitació màxima en 1 h
PPTx30min Precipitació màxima en 30 min
PPTx10min Precipitació màxima en 10 min
PPTx1min Precipitació màxima en 1 min
Abreviatura Nom de la variable
GNEUX Gruix de neu màxim diari
GNEUXx Gruix de neu màxim mensual
GNEUXX Gruix de neu màxim anual
Abreviatura Nom de la variable
S/S Sense sensor
37
- Xàfec: quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau de manera sobtada i intensa però en poc
temps. A més sol anar relacionat amb tempesta. - Ruixat: quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau de manera intensa durant un període
curt de temps.
Acumulació
Les categories d'acumulació es defineixen en funció del tipus de precipitació (pluja o neu) i a partir de les quantitats acumulades en 24 hores:
Pluja - Inapreciable (ip.): menys de 0,1 mm en 24 hores
- Minsa: quantitats de fins a 5 mm en 24 hores - Poc abundant: quantitats superiors a 5 mm i de fins a 20 mm en 24 hores
- Abundant: quantitats superiors a 20 mm i de fins a 50 mm en 24 hores
- Molt abundant: quantitats superiors a 50 mm i de fins a 100 mm en 24 hores - Extremadament abundant: quantitats superiors a 100 mm en 24 hores
Neu
- Minsa: fins a 2 cm - Poc abundant: quantitats entre 2 i 5 cm en 24 hores
- Abundant: quantitats superiors a 5 cm i de fins a 10 cm en 24 hores
- Molt abundant: quantitats entre 10 i 40 cm en 24 hores - Extremadament abundants: més de 40 cm en 24 hores
TEMPERATURA
S’indica la tendència de la temperatura respecte del dia anterior amb els criteris següents:
- Ascens o descens notable o acusat: canvis de més de 6 °C
- Ascens o descens moderat: canvis de més de 3 °C i fins a 6 °C
- Ascens o descens lleuger: canvis de més d’1 °C i fins a 3 °C - Estable o sense canvis: canvis de fins a 1 °C
Les onades de fred i de calor es defineixen com a la superació durant un mínim de 3 dies consecutius
del llindar de Situació Meteorològica de Perill per fred i calor, respectivament.
VENT
Pel que fa a la velocitat del vent, habitualment es fa referència a la ratxa màxima diària, la qual és la mitjana aritmètica més alta del dia de tres valors obtinguts consecutivament durant tres segons.
En la definició d’episodis de vent fort, generalment s’adopta el criteri de la superació del llindar de ratxa màxima de 90 km/h.
També es té en compte, de manera orientativa, l’escala de Beaufort. Aquesta està definida pel vent a
la mar i a partir de velocitats d’una mitjana de 10 minuts, de manera que no es pot aplicar directament als registres de la XEMA.
- Calma: velocitats de fins a 0,5 m/s (0 Beaufort) - Fluix: velocitats superiors a 0,5 m/s i fins a 5 m/s (1-3 Beaufort)
- Moderat: velocitats superiors a 5 m/s i fins a 10 m/s (4-5 Beaufort)
38
- Fort: velocitats superiors a 10 m/s i fins a 20 m/s (6-8 Beaufort)
- Molt fort: velocitats superiors a 20 m/s i fins a 35 m/s (9-12 Beaufort) - Extremadament fort: velocitats superiors a 35 m/s (superiors a 12 Beaufort)
7) Llindars de Situació Meteorològica de Perill (SMP)
El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) emet un Avís de Situació Meteorològica de Perill (SMP) quan
es preveu la superació d’uns llindars específics per cada meteor. Per cada meteor es defineix un llindar alt i un llindar baix.
Meteor Llindar baix Llindar alt
Intensitat de
pluja Intensitat > 20 mm / 30 minuts Intensitat > 40 mm / 30 minuts
Acumulació de pluja
Acumulada > 100 mm /24 hores Acumulada > 200 mm /24 hores
Neu
acumulada en 24 hores
gruix ≥ 0 cm a cotes inferiors a 300 metres gruix > 5 cm a cotes inferiors a 300
metres
gruix > 2 cm a cotes superiors a 300 metres fins a 600 metres
gruix > 15 cm a cotes superiors a 300 metres fins a 600 metres
gruix > 5 cm a cotes superiors a 600 metres
fins a 800 metres
gruix > 20 cm a cotes superiors a 600
metres fins a 800 metres
gruix > 10 cm a cotes superiors a 800 metres fins a 1000 metres
gruix > 30 cm a cotes superiors a 800 metres fins a 1000 metres
gruix > 20 cm a cotes superiors a 1000 metres
fins a 1500 metres
gruix > 50 cm a cotes superiors a
1000 metres fins a 1500 metres
Vent
Ratxa màxima > 20 m/s a: Anoia, Alt Penedès,
Bages, Baix Llobregat, Baix Penedès, Barcelonès, Garraf, Gironès, Maresme,
Moianès, Osona, Pla d’Urgell, Segarra, Segrià, Selva, Tarragonès, Urgell, Vallès Occidental i
Vallès Oriental
Ratxa màxima > 30 m/s a: Anoia, Alt Penedès, Bages, Baix Llobregat, Baix
Penedès, Barcelonès, Garraf, Gironès,
Maresme, Moianès, Osona, Pla d’Urgell, Segarra, Segrià, Selva,
Tarragonès, Urgell, Vallès Occidental i Vallès Oriental
Ratxa màxima > 25 m/s a: Alt Camp, Alt Urgell, Alta Ribagorça, Baix Camp, Baix
Empordà, Berguedà, Cerdanya, Conca de Barberà, Garrigues, Garrotxa, Noguera,
Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Pla de l’Estany, Priorat, Ribera d’Ebre, Ripollès, Solsonès,
Terra Alta i Val d’Aran
Ratxa màxima > 35 m/s a la resta a:
Alt Camp, Alt Urgell, Alta Ribagorça, Baix Camp, Baix Empordà, Berguedà,
Cerdanya, Conca de Barberà,
Garrigues, Garrotxa, Noguera, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Pla de l’Estany,
Priorat, Ribera d’Ebre, Ripollès, Solsonès, Terra Alta i Val d’Aran
Ratxa màxima > 30 m/s Alt Empordà, Baix
Ebre i Montsià
Ratxa màxima > 40 m/s Alt Empordà,
Baix Ebre i Montsià
39
Estat de la
mar Onades > 2.50 metres (maregassa) Onades > 4.00 metres (mar brava)
Fred
Temperatura mínima extrema: temperatura
inferior al percentil 2 de la temperatura mínima diària
Onada de fred: temperatura inferior al
percentil 2 de la temperatura mínima diària durant tres dies consecutius o
més
Calor Temperatura màxima extrema: temperatura superior al percentil 98 de la temperatura
màxima diària
Onada de calor: temperatura superior al percentil 98 de la temperatura
màxima diària durant tres dies consecutius o més