Colonia Iulia Augusta Paterna Fauentia Barcino

SEMINARI DE CLÀSSIQUES

1

BÀRCINO

La fundació de Barcelona, malgrat les llegendes que l'atribueixen a Hèrcules o les hipòtesis a favor de la cèlebre nissaga cartaginesa dels Barca, es va produir com una colònia de dret romà, segons tots els indicis arqueològics i les fonts clàssiques. Bàrcino, amb el nom oficial complet de Colonia Iulia Augusta Paterna Fauentia Barcino *, va ser fundada per l'emperador August cap a l'any 14 a.C., un cop acabades les guerres càntabres i en plena reforma administrativa i viària del nord-est de la península. És, per tant, una fundació tardana respecte de les altres ciutats romanes de l'actual Catalunya.

La ciutat es va alçar damunt un petit turó anomenat en l'edat mitjana mont Tàber (15 m. sobre el nivell del mar), enmig del fèrtil pla situat entre el Llobregat i el Besòs i entre la serra de Collserola i el mar. El territori (ager) va ser objecte d'una parcel·lació o centuriació entre els colons i d'una intensa explotació agrícola per mitjà de nombroses uillae. Una de les produccions més comercialitzades de la zona era el vi, però també s'hi van conrear cereals. Es va practicar també la pesca, en la qual destacaven per la seva fama les ostres. Altres recursos presents en el territori van ser el ferro de les mines de Gavà i el gres de Montjuïc, el material constructiu per excel·lència per a la major part de les edificacions de Bàrcino. El comerç va ser un altre motor econòmic de la ciutat. En aquest sentit cal destacar que el Llobregat era una important via de comunicació cap a l'interior.

L'extensió de la colònia, delimitada per unes muralles amb torres i quatre portes, no superava les deu hectàrees. S'hi va respectar l'estructura habitual de les fundacions romanes: el seu recinte era rectangular, tot i que amb els angles retallats per adaptar-se al relleu del turó. Els dos carrers principals partien de les quatre portes i formaven una creu: el Decumanus Maximus s'estenia sobre l'eix muntanya-mar ara ocupat pels actuals carrers del Bisbe, de la Ciutat i del Regomir, mentre que el Cardo Maximus seguia l'eix perpendicular al primer (Besòs-Llobregat), corresponent als actuals carrers de la Llibreteria i del Call. Tant els carrers principals com els secundaris (decumani i cardines minores) eren originàriament amples, amb clavegueres, i formaven una quadrícula.

Els primers colons van ser d'origen itàlic. La població era reduïda, d'uns 2000 habitants com a màxim. Tant per la seva població com per la seva extensió, la mida de la ciutat era petita respecte d'altres fundacions augústees i de la magnificència del seu espai públic (fòrum i temple). Això s'explica segurament perquè des de bon principi va ser concebuda com un centre administratiu i religiós d'una àrea més àmplia, que abraçaria altres nuclis urbans preexistents i vil·les de la Laietània.

S'han trobat restes de diversos habitatges del tipus domus, sobretot sota la Plaça del Rei i els seus voltants (actualment visibles al Museu d'Història de la Ciutat), el carrer del Bisbe Caçador i la plaça de Sant Miquel. D'altres cases privades se'n van poder rescatar bells mosaics com els de les tres Gràcies i la cursa de circ. En canvi no s'han localitzat, per ara, insulae. Les termes públiques, ara sota la mateixa plaça de Sant Miquel, van ser donades a la ciutat per la família Minici Natal el 125 d.C. Aquesta família, pròxima a l'emperador, va ser una de les més notables de la Barcelona romana i va accedir a la categoria social més elevada, la classe senatoria l . Fins i tot consta que Luci Minici Natal va participar amb una quadriga en els Jocs Olímpics del 129 d. C.

2

Quadriga, detall del mosaic del circ, s. IV d.C., Museu d'Arqueologia de Catalunya (S.G.).

 

El fòrum de Bàrcino es trobava en la confluència del Decumanus Maximus amb el Cardo Maximus i abraçava un ampli espai situat aproximadament entre els carrers de la Llibreteria, de la Pietat, de Sant Domènec del Call i de la Freneria, incloent l'actual palau de la Generalitat. S'hi alçava un gran temple, construït a l'últim quart del s. I a.C. i probablement dedicat al culte imperia l . Era un temple de planta rectangular, hexàstil (6 x 11 columnes) i perípter, amb dues columnes in antis. Avui se'n conserven quatre columnes i un part del podium de l'angle est (carrer Paradís). No hi ha constància que hi hagués cap edifici d'espectacles.

3

 

Maqueta de la reconstrucció del temple romà de Bàrcino, construït a finals del segle I a.C. (Museu Arqueològic de Catalunya, Barcelona) i les úniques quatre columnes que en resten al Centre Excursionista de Catalunya, c. Paradís, 11 (Fotos: S.G.).

Dos aqüeductes subministraven aigua a la ciutat: confluïen a la muralla al costat de la porta de l'actual plaça Nova, on se n'han conservat restes que han permès una reconstrucció d'una arcada d'un d'ells. Al carrer Duran i Bas se n'ha descobert un tram de quatre arcades. Així mateix el record dels aqüeductes ha perdurat en els noms d'alguns carrers (Arcs, Voltes...). L'aigua que fornien els aqüeductes provindria l'un de Collserola i l'altre del Besòs.

Les quatre arcades que resten de l'aqüeducte de la Barcelona romana al carrer de Duran i Bas, conservades en la paret d'una casa però en l'actualitat en una situació ben lamentable (S.G.).

4

 

Necròpolis de la plaça de la Vila de Madrid (S.G.).

Com era habitual en les ciutats romanes les vies properes que hi accedien estaven flanquejades per àrees d'enterrament com encara és possible veure a la necròpolis de la plaça de la Vila de Madrid, que conserva 85 elements funeraris, sobretot del s. II d.C.al III, que abracen els tipus més freqüents de sepultura romana de categoria humil: cupae, ares, esteles, cobertures de tegulae o d'àmfora o fosses.

Ara, de totes les restes romanes conservades a Barcelona sens dubte les més impressionants són les muralles. La muralla fundacional va ser àmpliament reforçada al segle IV d.C., un moment d'esplendor econòmic per a la ciutat però d'inestabilitat política i militar per a l'Imperi. Pràcticament es manté el mateix perímetre de la primera muralla, però se n'augmenta l'alçada -que arriba als 9 m-, se'n dobla l'amplada -fins als 4 m- i s'hi afegeix un gran nombre de torres fins a atènyer les 78. Les quatre portes també es reformen: resten en part les dues decumanes (plaça Nova i carrer Regomir), amb tres obertures (dues per als carros i una per als vianants). Per refer la muralla es van fer servir molts materials de tombes i altres construccions en desús, alguns dels quals s'han pogut recuperar. Actualment en nombrosos punts del casc antic es poden veure trams més o menys extensos de la muralla romana, sovint dissimulada per palaus medievals i altres construccions que van reaprofitar les seves estructures. Els llocs on es veuen les restes de la muralla romana -i els edificis que s'hi recolzen- són: plaça Nova -Palau del Bisbe, Casa de l'Ardiaca, Pia Almoina-, plaça de Ramon Berenguer -Capella de Santa Àgueda, Palau Reial-, carrer de la Tapineria, carrer del sots-tinent Navarro -Palau Requessens-, plaça dels Traginers, carrer del Correu Vell, carrer del Regomir -Pati Llimona-, carrer d'Avinyó, carrer del Call, carrer dels Banys Nous i carrer de la Palla.

La nova fortificació i la seva situació estratègica va donar a Bàrcino un paper més important en el període final de l'antiguitat, passant per davant de la capital romana tradicional, Tàrraco. Així va esdevenir capital del regne visigot (415, 507-510 i 531-548). D'altra banda el cristianisme es va fer cada volta més present: del s. V és la primera basílica cristiana coneguda, de la qual es poden veure les restes -tres naus i el baptisteri- sota la catedral i el Palau Reial.

5

(Foto superior) Quatre de les torres de la muralla romana, ara incorporades a la Casa de l'Ardiaca i el Palau del Bisbe, a la plaça Nova. Les dues semicirculars emmarcaven una de les portes de la ciutat, que donava pas al Decumanus Maximus (avui carrer del Bisbe). S'hi pot veure també una arcada reconstruïda d'un dels aqüeductes (S.G.).

La muralla romana al carrer del sots-tinent Navarro, amb la volta medieval del Palau Requessens, actualment seu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres (S.G.).

6

Ruta de la Barcelona romana

L'antiga colònia romana va fundar-se entre l'any 15-10 aC, en temps de l'emperador August. La ciutat, de només 10 hectàrees i 1.000 habitants, es construí sobre un petit turó i tenia el seu espai urbà envoltat de muralles amb quatre portes d'entrada que es localitzaven als eixos dels carrers principals que s'encreuaven just al centre, on hi havia el fòrum o plaça pública. El temple, la basílica, el senat municipal i les botigues, juntament amb els habitatges, completaven la ciutat.

El proveïment d'aigua de la ciutat de Barcino es feia a partir de dos aqüeductes que transportaven l'aigua, un des del riu Besòs i l'altre des de Collserola.

Fora de la ciutat i als dos costats dels camins hi havia les tombes i els mausoleus, com per exemple la necròpoli conservada a la pl. Vila de Madrid.

Una nova muralla adossada a la part exterior de la muralla antiga i reforçada amb torres de defensa va ser construïda el segle IV.

Un dels conjunts subterranis condicionats com a museu més grans d'Europa es troba al Museu d'història. Conserva al subsòl de la ciutat 4.000 metres quadrats de l'antiga Barcino. Una exposició també permet una aproximació a la cultura dels ibers (habitants del pla de Barcelona abans de l'arribada dels romans), com també a la fundació de Barcino, per saber com era i qui hi vivia, a partir de nombrosos objectes trobats a les excavacions dutes a terme.

Els punts principals d'interès d'aquesta època romana són: El temple romà (final del segle I aC) al carrer Paradís, 10. La Via Sepulcral romana (segles I-III dC) a la plaça Vila de

Madrid. Les muralles i la porta d'entrada a la ciutat romana de Barcino

(segles I aC-IV dC) a la plaça Nova. La muralla i la porta d'entrada a la ciutat romana de Barcino

(segles I aC-IV dC), Pati Llimona, al carrer Regomir, 3. La muralla i les torres de defensa de la ciutat romana de

Barcino (segle IV dC) al carrer del Correu Vell. La muralla i les torres de defensa de la ciutat romana de

Barcino (segle IV dC) a la plaça Ramon Berenguer.

7

Les muralles i els aqüeductes romans (segle I aC) a la plaça Nova. Un barri artesanal: tallers i factories a Barcino. Museu

d'Història de la Ciutat (segles II-IV), pl. del Rei. El conjunt episcopal (segles IV-VIII) al Museu d'història de la

ciutat, plaça del Rei.

Punts d'interès1. Temple romà2. Via sepulcral3. Muralla i porta d'entrada4. Pati Llimona5. Muralla i torres de defensa6. Muralla i torres de defensa7. Muralla i aqüeductes8. Barri artesanal9. Conjunt episcopal. Museu d'història de la ciutat

8

Temple romà

Finals s. I aC

El temple estava al fòrum o plaça pública de la ciutat, on hi havia la majoria dels edificis públics. Sabem que estava dedicat al culte dels emperadors divinitzats. Se'n conserven a l'emplaçament original

quatre columnes unides per un arquitrau i part del podi a què s´accedia per una escalinata. Les cerimònies religioses no es feien mai a l´interior del temple, sinó a l´espai de davant de l edifici.

Via sepulcral romana

segles I-III dC

A la Pl. vila de Madrid es conserva part d´una necròpoli romana de la qual es coneixen 95 enterraments. Les tombes se situen a tots dos costats d´una de les vies secundàries d´entrada a la ciutat de Bàrcino. En època

romana les necròpolis se situaven sempre fora de les muralles, ja que la llei romana prohibia enterrar dintre les ciutats. La majoria de les tombes corresponen a cupae, una mena de monument funerari senzill.

Muralles i Porta d'entrada a la ciutat romana de Bàrcino

Segles I aC - IV dC

A l´actual Pl. Nova es poden contemplar dos trams de muralla i dues torres quadrangulars del segon recinte emmurallat de la ciutat (segle IV dC) sobre les quals es va construir al segle XV la Casa de l´Ardiaca. S

´en conserva la porta d´accés a la ciutat reformada en construir-se la segona muralla de Bàrcino. L´entrada es feia per un dels carrers Principals: el decumanus, l´actual carrer del Bisbe. A la dreta de la porta s'hi pot veure un dels passos laterals per a vianants i les dues torres semicilíndriques que defensaven la porta.

9

Muralla i porta d´entrada a la ciutat romana de Bàrcino. Pati Llimona

Segles I aC-IV dC

A l´interior de l'edifici medieval, ara dedicat a centre cultural, es pot veure el pany de parament interior pertanyent al primer recinte emmurallat que va tenir la ciutat (segle I aC), construït amb petits

carreus, que va ser reaprofitat en la construcció del palau de la família March (segle XIV). Se'n conserva també el pas lateral per a vianants pertanyent a una de les portes d´entrada.

Muralla i torres de defensa de la ciutat romana de Bàrcino

Segle IV dC

Al carrer del Correu Vell i travessant un petit passatge s´accedeix a un espai obert on es pot contemplar un pany i dues de les torres quadrangulars de la segona muralla de la ciutat alçada al segle IV dC. Al segle XIV, s'hi va

construir a sobre la part superior la casa de la família March.

Muralla i torres de defensa de la ciutat romana de Bàrcino

Segle IV dC

A la Pl. de Ramon Berenguer es conserven un tram de la segona muralla de la ciutat (segle IV dC) i les torres quadrangulars de defensa. Les edificacions que se situen damunt aquest tram de muralla corresponen a

la capella reial de Santa Àgata i el Palau Reial Major (segle XIV). Aquests edificis poden visitar-se al Museu d´Història de la ciutat de Barcelona.

10

 Muralla i aqüeductes romans

Segle I aC

Dintre la Casa de l´Ardiaca es poden visitar el parament interior de la muralla i les dues arcades dels aqüeductes que proporcionaven aigua a la ciutat (finals del segle I aC). Un d´aquests es pot veure reconstruït a la

mateixa Pl. Nova.

Un barri artesanal: tallers i factories a Bàrcino. Museu d´Història de la ciutat

Segles II-IV

El conjunt arqueològic del museu permet visitar dos tallers del segle II dedicats al rentatge i el tintatge de roba que en època romana es coneixien com a fullonica i tinctoria. Després de travessar un carrer, un

cardum minor que portava al fòrum o plaça pública, s´entra a una factoria del segle III on es feien salaó de peix i garum, una salsa molt apreciada a l´antiguitat. Contigua a la factoria, hi ha una instal·lació de vi que permet conèixer el procés de transformació del raïm.

Conjunt episcopal. Museu d´Història de la Ciutat

Conjunt episcopal: segles IV-VIII

L´itinerari arqueològic del museu passa també pels diferents edificis que van formar el conjunt episcopal: una aula destinada a sala de recepció del bisbe del segle V dC que conserva les pintures que decoraven les parets, i el

baptisteri, on es batejaven els primers cristians de Barcino. Durant el recorregut poden veure´s diferents objectes de simbologia cristiana, segells per marcar el pa litúrgic i una mostra dels testimoniatges materials de l´etapa visigòtica de la ciutat: civelles, plaques de cinturó i objectes litúrgics.

11

* NOTA BENE

El nom de la colònia

El nom oficial era Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino o Barcinonensium. De tots aquests noms, només dos han presentat problemes: d'una banda, identificar Paterna (i no Pia, com s'havia interpretat des del Renaixement o Patricia, com han apuntat alguns estudiosos), que pretendria recordar que Cèsar ja tenia la intenció de fundar una colònia per als veterans dels seus exèrcits.

D'altra banda, Barcino ha presentat dificultats a l'hora d'interpretar-ne l'origen.

Els dracmes ibèrics d'imitació d'Empòrion encunyats al final del segle II aC porten el lema Barkeno, que donaria Barcino si l'adaptem a la fonètica llatina. La dificultat consisteix a localitzar exactament aquest topònim. Hi ha autors que el relacionen amb el nucli ibèric de Montjuïc, però no és clar. També ha generat hipòtesis diverses l'arrel de Barcino: teories més o menys científiques li han volgut donar un origen cèltic, iber o lígur, i les de caràcter llegendari l'han volgut relacionar amb Hèrcules (que hauria arribat aquí des de Líbia i una de les seves barques, la novena o Barca Nona hauria encallat) i amb la família Barca.

Pel que fa a Iulia i Augusta, recorden el nom del fundador, l'emperador August, i la seva família, la gens Iulia -tot i que algú l'ha vist com un privilegi d'August a la fidelitat cesariana de la colònia durant la guerra civil entre Cèsar i Pompeu.

Finalment, Faventia sembla tenir més un caràcter protector que no pas ser un indici d'un origen faventí -de la Favèntia itàlica (Faenza).

Després d'uns segles de coexistència de diverses formes (Faventia, Barchinonam, Barcilonam, Barchinon, Barcilona, Barcilo/Barcino i Barcino/Barcinona, Barcillona...) al segle VI la numismàtica i els concilis visigots parlen de Barcinona, mentre que l'epigrafia medieval dóna, des del segle IX, Barchinona.

12

VOCABULARI

13