8/14/2019 Botnica BLOC VII (T27)

1/5

124

Tema 27: Grup de les astrides. Caracterstiques generals. Famlia de les ericcies, rubicies,olecies, labiades, escrofularicies, plantagincies, solancies, boragincies, aquifolicies,aralicies, apicies, caprifolicies i astercies.

Famlia ericcies

Plantes llenyoses. Flors entomfiles amb els estams, dobertura poral, inserits en un disc nectarfer. Les arrelssassocien amb micorrizes endo- i ectotrfiques.Erica sp. pl. brucsCalluna vulgaris bruguerolaRhododendron ferrugineum neret

cpsula

Arbutus unedo arboCorema album

sper

Arctostaphylos uva-ursi boixerola

perennifoli

baia

Vaccinium myrtillus nabius caducifolinfer

drupa

Rhododendron ferrugineum (neret) Arbutus unedo (arbo)

Erica arborea (bruc boal) Erica multiflora (bruc dhivern) Calluna vulgaris (bruguerola)Famlia boragincies

Familia amb dos centres de diversitat: regio Mediterrnia iSO dAmrica del Nord.Aquestes plantes solen presentar una pilositat abundant,

molts cops amb pls rgids que les fan aspres al tacte.Contenen principis actius com lalantoina, muclags ialcaloides derivats de la pirrolidina.El periant s pentmer, amb 5 ptals soldats i 5 spalsgeneralment fusionats a la base. Les corolles presenten ala gorja uns apndixs esquamosos o pilosos que obturenlentrada al tub.Les flors es solen disposar en inflorescncies cimoses,generalment escorpioides, que es van desplegant amesura que van maduran les flors.El gnere Echium, anomenades llengues de bou obolengues, trobem corolles tubuloses obertes amb elsestams generalment exserts. Presenten un disc nectarferal voltant de lovari que produeix gran quantitat de nctar.

Echium italicum (bolenga)

8/14/2019 Botnica BLOC VII (T27)

2/5

125

El pistil s sper i, generalment, bicarpellar i bilobat, ambdos lculs cadascun que a la maduritat es separenmitjanant un tabic; el fruit resultant s un tetraqueni,presenten espines que afavoreixen la dispersi epizocorao eleosomes a la base que determina una dispersimirmeccora. Cynoglossum cheirifolium (besneula)Famlia rubicies

Sn plantes de climes tropicals i subtropicals, amb pocsrepresentants a les zones temperades i fredes.Sn generalment arbres i arbusts. Les espcies de casanostra solen ser, en canvi, herbcies amb tiges volubles iquadrangulars, amb pls que els hi permeten enfilar-sesobre altres plantes. Les fulles solen ser oposades i quanapareixen verticillades al voltant de la tija, hi participentant fulles veritables com estpules de mida i formaidntica.Els fruits poden ser carnosos, tipus baia, o secs com algnere Galium (apalagosos). En aquest cas, lovaribicarpellar forma un fruit esquizocrpic amb dosmericarpis monosperms (aquenis), recoberts externamentper pls ganxuts que afavoreixen la seva dispersi

epizocora. Rubia peregrina (rogeta)Coffea arabica (caf) s un petit arbret originari de lesmuntanyes de lE de lfrica (Etipia), introdut i conreat apartir del s.XVIII a diversos pasos asitics i americanstropicals. Cont un alcaloide, la cafena, tant a les fullescom a les llavors.El caf fa fruits de pericarpi carns (drupes) que, engeneral, contenen dues llavors planoconvexes amb unsolc al llarg de la cara plana.Les llavors sobtenen desprs de deixar fermentar lescobertes del fruit i de separar mecnicament les envoltesque les recobreixen, obtenint el que sanomena caf verd.Normalment aquestes llavors es torrefacten, s a dir, es

torren juntament amb sacarosa (sucre), que fa que estornin fosques i ms amargants.De lescora de diferents espcies del gnere Cinchona,especialment C. ledgeriana, sobtenen diversos alcaloides,dels quals detaca la quinina. Usada per lluitar contra lamalria, que afecta cada any a ms de 100 milions depersones, s utilitzada tamb per a lellaboraci derefrescos.Psychotria ipecacuanha, originria del Brasil, tamb contalcaloides (emetina) als seus rizomes, amb propietatsmedicinals com a expectorant.Entre les rubicies ms curioses, trobem Mirmecodiatuberosa, unaplanta dels boscos tropicals que estableix

una estreta relacio amb les formigues en desenvolupa alinterior de la seva tija un conjunt de cavitats, on hi viuenaquests insectes.Famlia olecies

Famlia que pot semblar representativa de la regi mediterrnia, per que t el seu centre de diversitat al sudest asitic ia Austrlia. Alguns dels seus representants tenen un elevat inters econmic, pel seu s agrcola, forestal o ornamental.

FULLES FRUITOlea europaea (olivera) simples i oposades drupaJasminum fruticans (gessam) compostes (trifolilolades) i alternes baiaFraxinus angustifolia (freixe) compostes i oposades smaraFamlia lamicies (o labiades)

Plantes herbcies, de tiges quadrangulars, o arbusts amb fulles oposades. Moltes sn aromtiques a causa de lapresncia d'olis essencials.La corolla amb 5-3 ptals soldats sol ser zigomorfa i (bilabiada o unilabiada), ms rarament actinomorfa, com la menta.Landroceu presenta normalment 4 estams soldats al tub de la corolla, excepte al gnere Salvia i al roman(Rosmarinus officinalis) que es redueixen a 2.

8/14/2019 Botnica BLOC VII (T27)

3/5

126

El gineceu sper bicarpellar dna lloc a un fruit sec format per 4 petites ncules (cluses).

Famlia plantagincies

Particularment abundants a les zones de clima temperat, els plantatges sn plantes tpicament herbcies amb fulles denerviaci parallelinrvia.Les flors sn poc vistoses i agrupades en espigues bracteades sobre un peduncle ms o menys llarg.Les flors solen ser proterognies (el gineceu de la flor es receptiu abans que els estams alliberin el pollen). Lapollinitzaci s, generalment, anemfila.

Plantago major(plantatge de fulla ampla) Plantago lanceolada (plantatge de fulla estreta)Famlia escrofularicies

Famlia molt ben representada als climes temperats i amb una elevada importncia ornamental o per les sevespropietats medicinals.Antirrhinum majus (conillets)

Verbascum pulverulentum (herba blenera) Veronica sp.Famlia solancies

Presenta dos centres despeciaci: Austrlia i centre i sud dAmrica.Inclou un bon grapat de plantes cultivades, amb inters agrcola o ornamental (com el gnere Cestrum).Les flors sn hermafrodites i pentmeres. La corolla pot ser rotcia (tub curt) o clarament tubulosa.

Moltes contenen alcaloides que confereixen a aquestes plantes una elevada toxicitat. Cal destacar els derivats del trop(hiosciamina, atropina i escopolamina), la nicotina i diversos glucsids alcaloides (solanines).Lycopersicon sculentum (tomatera) fa fruits carnosos en baia amb calzes persistents, com en la majoria de solancies.Solanum tuberosum (patatera) s una planta cultivada desde fa milers danys a Sudamrica.T una elevada toxicitat per presncia dun alcaloide(solanina) a les parts aries, que pot provocar alteracionsfetals, afavorint laparici despina bfida. Els fruits snpetites baies de color verd o purpuri la maduritat.Els tubercles caulinars hipogeus (patates) sn lnica partcomestible.Capsicum annuum, amb nombroses varietats cultivades, iC. frutescens fan fruits carnosos en baia de gust dol

(pebrots) o picant (bitxos) a causa de labundnciadamides, com la capsicina.Els seus fruits tamb es venen secs (nyores) o en pols(pebre vermell).

8/14/2019 Botnica BLOC VII (T27)

4/5

127

Nicotiana tabaccum i N. rustica sn dos allotetraploides sudamericans amplament cultivats per a laprofitament de lesseves fulles que es fumen picolades (cigarrets) o enrotllades (cigars).La nicotina s lalcaloide principal daquesta planta que t efectes estimulants o sedants, tot i que en dosis elevades sun potent ver cardac. Tamb susa com a insecticida.El pistil s bicarpellar, per lleugerament girat respecte a la simetria de la resta dels verticils florals, que solen seractinomorfs.Hyoscyamus niger(herba queixalera) presenta cpsules de dehiscncia transversal, anomenades pixidis.Atropa belladona (belladona) s una herba ftida, prpia de les clarianes dels boscshumits, que es fa als sls enriquits en nitrogen per descomposici bacteriana delhumus exposat a la insolaci. Totes les parts de la planta contenen atropina, unalcaloide molt txic pels humans per que els conills i els porcs sn capaosdeliminar. Sutilitza no obstant com a planta medicinal.Datura stramonium (herba talpera) presenta cpsules de dehiscncia valvar,cobertes externament de nombroses espines.A Catalunya es troben naturalitzades tres espcies del gnere Datura:Datura inoxia (americana), Datura stramonium (americana), Datura ferox (asitica).Famlia aquifolicies Ilex aquifolium (grvol)Arbres o arbusts dioics, propis de les regions tropicals delsia i Amrica, amb aproximadament 450 espcies,reunides en un sl gnere.Algunes espcies presenten alcaloides (cafena) i tanins a

les fulles, les quals sn consumides en infusi per lesseves propietats estimulants i diurtiques.Famlia aralicies Hedera helix(heura)Arbres, arbusts i herbes, molt diversificats al SW asitic i l'Amrica tropical, amb ms de 700 espcies a tot el mn.Molt poques arriben a les zones subtropicals i temperades.Les fulles solen ser de mida gran, alternes i dividides de manera diversa.Solen presentar inflorescncies de tipus umbella.El fruit s carns, i tant pot ser una drupa (a vegades amb tants de pinyols com carpels) com una baia.El gnere Panax inclou diverses plantes americanes i asitiques, de les quals se naprofiten els rizomes per usosmedicinals. Les principals espcies sn: P. pseudoginsengque sutilitza en el tractament del cncer a la Xina, aix comP. gingseng (E sia) i P. quinquefolius (N Amrica) molt rares en estat salvatge, cultivades i utilitzades a la medicinaoccidental.Famlia apicies

Plantes herbcies, fruticoses o llenyoses a la base. Florsreunides en inflorescncies tipus umbella, simples ocompostes. Actinomorfes, rarament zigomorfes.Hermafrodites. Calze de 5 spals poc aparents. Corollade 5 ptals escotats, a vegades de mida diferent, decolor blanc, groc o rosat. Androceu de 5 estams, alternsamb els ptals. Gineceu nfer amb 2 carpels soldats.Les fulles sn alternes, generalment molt divides ipresenten una bena basal ben visible.El fruit s sec de tipus esquizocrpic, a la maturitat essubdivideix en duess peces cadascuna amb una llavor(diaqueni).

Els fruits presenten canals resinfers a les seves parets,per la qual cosa sn utilitzats com a condimentsalimentaris, a banda de les seves propietats medicinalscom a estimulants digestius. s el cas de la matafaluga(Pimpinella anisum), el coriandre (Coriandrum sativum) i elcom (Cumimum cyminum).Famlia astercies (o compostes)

Representen quasi b el 10% de totes les espciesconegudes d'angiospermes. S'han adaptat a tots elsambients terrestres i algunes tenen una importnciaeconmica destacable, tant des del punt de vista agrcolacom ornamental.La substncia de reserva s la inulina, i no el mid com a

la majoria d'angiospermes.Presenten canals resinfers, tubs laticfers o alcaloidescom a mecanismes qumics de defensa contra elsherbvors, a ms d'espines.

8/14/2019 Botnica BLOC VII (T27)

5/5

128

El gnere Espeletia ("frailejones") que viu als altiplans sudamericans presenta tiges columnars i rosetes terminals defulles capaces de suportar les adverses condicions ambientals d'aquests indrets.Les flors es troben reunides en inflorescncies de tipus captol. Des d'un punt de vista biolgic es comporta com a unanica "flor" per s formada per desenes de flors, generalment, hermafrodites.Cada captol consta d'un receptacle engruixit i de forma variable, sobre el qual s'insereixen les flors de mida reduda.Aquestes flors poden ser: actinomorfes (flors tubuloses o flsculs) o zigomorfes (flors ligulades).Externament, els captols estan delimitats per una o ms fileres de brctees, formant un involucre, que protegeix lesflors quan el captol est encara tancat. En alguns casos, sn fortament espinescents, com passa al card mari (Silybummarianum).Aquesta espinescncia pot ser present a totes les parts vegetatives de la planta. s tpica de les compostes de captolsformats per flors nicament tubuloses, que anomenem vulgarment cards o carlines.Un tercer tipus de captol de les compostes s el format per flors nicament ligulades, com en el cas dels pixa-llits.Aquestes compostes presenten, a ms, canals laticfers.Les compostes presenten un ovari nfer bicarpellar dins del qual es desenvolupar un nic primordi seminal, donant lloca un fruit en aqueni.Aquest fruit pot portar al capdemunt una estructura anomenada vill o papus, originada possiblement a partir del calzede la flor modificat.A alguns gneres, com Echinops, els captols estan formats per una nica flor, per alhora reunits en inflorescncies englomrul molt vistoses.A Leontopodium alpinum (flor de neu), els captols estan formats per flors tubuloses i reunits en una nova inflorescncia(glomrul umbellar), envoltada per diverses brctees llanoses.

Algunes compostes, com les del gnereArtemisia (donzells), no presenten captols vistosos i es pollinitzen pel vent.Aquestes plantes s fan a les praderies de climes continentals, com els estepes centre-asitiques.Els captols d'Artemisia absinthium (donzell mascle) han estat utilitzats per a la preparaci d'una beguda alcohlica,l'absenta, avui prohibida a molts pasos pels seus efectes sobre el sistema nervis.Els captols de Cynara scolymus (carxofera) sn comestibles quan encara sn tendres, s a dir, abans que esdesenvolupin les flors de la inflorescncia.Famlia caprifolicies

Es tracta fonamentalment de lianes, tot i que es troben representades tamb per arbusts, arbrets de talla petita i plantesherbcies. Les fulles sn normalment simples i oposades; noms en alguns casos, presenten fulles compostes. Les florspoden tenir 4 o 5 peces perintiques amb simetria radial (actinomorfes) o bilateral (zigomorfes). L'ovari s nfer i dnalloc a fruits carnosos.

FULLES FRUITSambucus nigra sauquer arbretSambucusebulus vol herbcia

compostes caducifoli

Viburnum tinus marfull perennifoliViburnumlantana

tortellatgearbust

caducifoli

drupa

Lonicera implexa lligabosc liana perennifoliLoniceraxylosteum

xuclamel arbust

simples

caducifolibaia

Algunes sn plantes ornamentals utilitzades en jardineria, tant per les seves flors (Abelia) com pels seus fruits(Symphoricarpus).