Bombers celebrala festa del seu patró,Sant Joan de Déu

Bombers celebrala festa del seu patró,Sant Joan de Déu

Ajuntament de Barcelona Sector de la Via Pública

Núm. 8Abril 2003

• El Parc de Llevantentra en funcionament

• Taula rodona: laprevenció a debat

• Ecoauditoriesa l’SPEIS

www.bcn.es/bombers

PREMI DE NARRACIÓ CURTA

Els guanyadors del 1er. Premi de Narració Curta, es donaran a conèixer el 23 d’abril, a: www.bcn.es/bombers

2

LA FOTO

El passat 9 de març, laGenoveva, el vehicle històric deBombers, va participar com cadaany en el Ral·li de Sitges

3

EditorialMotius de celebració

4

CandentEl nou parc de Llevant

Notícies- La festa del patró - Concurs de narració curta

Serveis destacatsResum de les primeres in-tervencions de 2003

Eines de prevencióInspecció nocturna a unrestaurant

Materials i equipaments- L´autoescala E-17- Captura d´animals

Cooperació i solidaritatLa experiència africanade la caravana solidària

Taula rodonaDebat sobre la prevencióa Bombers de Barcelona

Món verdEcoauditories als parcs,compromisos ecològics

Al margeCordes Roca, així es fabriquen les cordes deBombers

El cau del jubilat- Homenatge i assemblea- Les excursions de 2003

Jocs de Policies i Bombers- L´equip de voleibol- Les regles del Muster

Activitats- FIATC patrocina l´equipde golf de Bombers- La cursa ciclista del patró

21

5

22

8

26

10

28

12

30

14

32

34

SUMA

RI

FAHRENHEIT•451Edita: Bombers de BarcelonaAjuntament de Barcelona

Consell Editorial: Josep Barjuan, Màrius Comorera, Ri-card Cervantes,Carles Escarpanté, EvaLlorach, Mònica Navas, Joan Pedreny,Montse Radresa i Susana Suárez

Directora: Montse Radresa

Serveis editorials: Op-team SIC SL

Navas de Tolosa, 270, 5-308027 - BarcelonaTel. 93 243 08 35 Fax 93 352 76 76www.op-team.com(fahrenheit451@mail.bcn.es)

Coordinació: Mònica Navas (nicanavas@op-team.com)

Disseny i maquetació: Joan Serra,Núria Güell

Redacció: Susana Suárez, Loli Rivas

Fotografía: Ricard Cervantes, Joaquim Pol,Susana Suárez, Antoni Cabeza

Col·laboradors en aquest número: Joan Andrés, Anselm Andrés, Jordi Asín,Josep Barjuan, Antoni Cabeza, Josep RamónCarme, Ramón Eslava, Miquel Àngel Fuente,Josep Ribas, Eduard Salvador, Isidre Soler,Esther Valero, David Zapater,

Fotomecànica i impressió: Cevagraf SCCL

Dipòsit legal: B-33873-2001

Formació- Estabilització de vehicles - Extinción con agua pulverizada- Cursos al Metro i Aula Oberta

16 Flamarades- Nous bancs al Parc Central- Serigrafia de Mariscal- Bombers a “16 Dobles”

36

A ciutat- Humor- Espectacles de foc i aigua al Fòrum 2004

38

4

EDIT

ORIA

L

El passat 8 de març

Bombers celebrava,com cada any, ladiada del seu pa-tró, Sant Joan deDéu. A la festa

d’enguany, a més dels habi-tuals lliuraments de Genove-ves als companys jubilats i dela resta d’actes que acom-panyen tradicionalment lajornada, vam celebrar moltesaltres coses.

Celebràvem la incorpora-ció al torn en pràctiques de30 nous bombers, un cop fi-nalitzats els cursos de forma-ció i adaptació a l’Escola deMollet del Vallès i als parcsde bombers de l’Eixample i laZona Franca, respectivament.

Celebràvem la pau amb eldescobriment d’un quadreal·legòric que homenatjava ales víctimes –entre elles molts

Motius de celebració

bombers– de l’atemptat deNova York, donat per l’artis-ta Enric Ortuño i que ocu-parà per sempre un espai alquarter de Provença. I la soli-daritat amb l’acomiadamentd’un vehicle que Bombers deBarcelona cedeix als seushomòlegs de la ciutat deMinsk, capital de Bielorússia.

I ara acabem de celebrarla inauguració del nou Parcde Llevant –de la qual us do-narem amplia informació enel nostre proper número–,del que Bombers de Barcelo-na se’n sent especialment sa-tisfet per la seva participaciói per les aportacions que hafet durant tot el procés deconstrucció. Com hem cele-

brat també la incorporacióde la nova autobomba pe-sant B-314, destinada a tas-ques d’extinció i que comptaamb un dipòsit amb capaci-tat per 3.500 litres d’aigua,així com del nou portaconte-nidors J-16.

Els “homes que defensen ique no ataquen”, com ensdefinia recentment MarujaTorres en un article, tenimmotius de celebració, peròsobretot, ara i sempre, cele-brem la vida, i condemnemla mort d’innocents i a totsaquells qui la provoquen.

5

CAND

ENT

El Parc de Llevantes posa en marxa

El parc de Llevant co-mença la seva trajectò-ria aquest mes demarç. Ubicat al carrerCastella, entre l´avin-guda Diagonal i el ca-rrer Pere IV, la nova ca-serna aposta per lasostenibilitat en l´ús derecursos.

distribució zonal de parcs im-pulsada per l´Ajuntament deBarcelona. L´edifici de Llevantserà el nou parc de Bombers delbarri del Poblenou i reemplaçala caserna d´Almogàvers, quenomés permetia allotjar cincpersones i dos vehicles.

Àrea d´influència

El parc dona servei a les no-ves zones de desenvolupamentdel Districte de Sant Martí(22@bcn, els nous habitatgesdel Front Marítim, l´espai delFòrum 2004, Diagonal Mar, etc),i també als altres barris d´aquestentorn. La nova caserna tindràespecial incidència a la zona de

Quant a edificació, ser-veis i operacions, elParc de Llevant és unexemple del Parc Ti-

pus de Bombers de Barcelona,que pot acollir 23 ocupants i técinc crugies d´hangar, amb lapossibilitat d´allotjar dos vehi-cles a cadascuna. Es tracta d´unedifici funcional i accessible,amb dues plantes que facilitenla mobilitat dels residents. Éstambé un parc ecològic, onl´energia solar cobreix un 60%de les necessitats tèrmiques, ion s´han aplicat diverses mesu-res de sostenibilitat en l´aprofi-tament de recursos. Els Bom-bers es van traslladar a la novacaserna a finals de març.

Aquest centre completa la

Barceloneta, amb l´objectiu dereforçar la col·laboració amb elPort de Barcelona i completar lacobertura portuària dels parcsde Drassanes i Zona Franca.

La dotació del nou parc co-rrespon a una sortida complertadel model Barcelona: Un tanclleuger, un tanc pesat, una au-toescala, una ambulància i unvehicle d´assistència tècnica.Quant a la dotació de personal,s´han desplaçat a Llevant els re-

⇐ Panoràmica de la façana delcarrer Castella, amb les cinccrugies d´hangar del parc

⇐ Imatge del pati interior delparc, on es pot apreciar l´acurattractament de la coberta

CAND

ENT

6 7

El compromís de Barcelona

L´aprofitament dels recursos energètics demana canvisimportants, que consisteixen a intensificar l´ús de fonts d’energianetes i renovables, i també a millorar l’eficiència energètica. Enaquest sentit, el foment de l´energia solar tèrmica que adopta elParc de Llevant va ser una iniciativa pionera de l´Ajuntament deBarcelona. A l´agost de 2000 va entrar en vigor l´Ordenança Solarde la ciutat de Barcelona, l´objectiu de la qual és regular laincorporació de sistemes de captació i utilització d´energia solarper a la producció d´aigua calenta sanitària als edificis iconstruccions de la ciutat. Les determinacions de l´ordenanças´apliquen a les noves edificacions o construccions, i també alsprocessos de reforma integral o canvi d´ús dels immobles.

sidents del Parc d´Almogàvers.El parc tipus té una estructurade tres comandaments, quatreconductors i vuit bombers.

El Parc de Llevant és un pro-jecte de l´arquitecte ManuelRuisánchez, que el defineix comun Parc de zona amb tres àreesclarament diferenciades: l´àreatècnica-administrativa, amb lasala d´útils i la zona d´oficines,el pati de maniobres i pràcti-ques i l´àrea de descans i serveis.La primera zona correspon a laplanta baixa, on s´ubiquen totesles dependències relacionadesamb operacions. Hi ha un mò-dul administratiu i de gestió, ones situen les oficines, la recepciói la centraleta de telèfon. Un al-tre mòdul acull els despatxosd´oficials, la sala de secció, eldispensari de l´ATS, un lavaboadaptat per minusvàlids i elsvestidors de neteja. El telèfondel foc i els controls de megafo-nia estan situats al costat del´escala principal de l´edifici,

que divideix la planta baixa endues parts: oficines i sala d´útils.

La sala d´utillatge

La sala d´útillatge té cinchangars de vehicles amb sortidadirecta al carrer. A un primervestíbul d´aquesta sala hi ha labarra, els carregadors de llan-ternes i telèfons d´intervenció,els walkie-talkies, uns plafonsamb les fitxes de sortida i lesguixetes d´intervenció. Tambéhi ha 24 guixetes de presència,que contenen els uniformespreparats per a les interven-cions, i una zona de neteja i as-secament ràpid de roba. A l´al-tre extrem de la sala hi ha unvestíbul de serveis, que inclouun magatzem amb el grupelectrògen i les calderes, elscomptadors de subministres i unsistema d´extracció forçada defums.

A través de l´escala principal

s´accedeix a un altell on hi ha elSAI, la centraleta de regulaciódel corrent elèctric. A la primeraplanta hi ha la resta de de-pendències, distribuïdes a la zo-na de dia o i la zona de nit odescans. A l´àrea de dia hi ha lacuina, el menjador i les neveresi arcons. També hi ha la sala detelevisió, un magatzem, un la-vabo, una petita bibliotecaadaptada per posar tres ordina-dors i una aula de formació po-livalent.

A la secció de nit o descans hiha cinc dormitoris de quatrepersones cadascun, dos dormi-toris individuals per l´oficial il´ATS i un lavabo individual.També hi ha dos nuclis amb

banys complerts. A un extremdel passadís hi ha el gimnàs,amb cintes transportadores, bi-cicleta estàtica, aparells de mus-culació i cordes. La torre depràctiques i entrenament té unaalçada de 22 metres, amb 8plantes i un terrat. A l´exteriorde l´edifici hi ha dues escales la-terals per evacuació d´emergèn-cia, que també condueixen algimnàs i a l´aula del primer pis.

Segons Ruisánchez, “l´orga-nització dels volums i de les de-pendències per plantes respona la necessitat d´eficàcia i velo-citat”.

Sostenibilitat i materials

A la coberta de l´edifici hi hala maquinària d´aire condicio-nat, i el sistema de plaques so-lars tèrmiques. La disposiciód´aquestes plaques es basa enun sistema de pannells plans novidrats selectius. L´avantatge

d´aquesta estructura és que elspannells poden variar la inclina-ció sense afectar el rendimentdel col·lector solar, la qual cosacontribueix a un aprofitamentmés gran de les hores de sol i aun ús més reduït de la llum arti-ficial. El resultat és un immoblemolt lluminós, amb finestresobertes a ambdós costats i clara-boies de metacrilat a la salad´utillatge, que permeten l´en-trada de llum zenital.

L´aportació energètica natu-ral també cobreix fins al 60% del´aigua calenta sanitària. El parcde Llevant utilitza bombetesd´alt rendiment i baix consum, iles aixetes i assecadors de màsón temporitzats. Hi ha un siste-

ma de recollida selectiva de dei-xalles, i en el futur s´hi contrac-tarà la recollida pneumàtica.

Respecte dels materials, s´hautilitzat la planxa metàl·lica, itambé el formigó vist a la torrei les escales. Al primer pis, s´handiferenciat els colors dels mò-duls d´oficines, d´esmalt negre, ila sala d´utillatge, amb un tovermell. Als dormitoris hi haunes lames que permeten elcontrol solar.

Com que el parc té menysalçada que els edificis que l´en-volten, s´ha dignificat la cobertatractant-la com si fos una altrafaçana, i posant especial atencióa la qualitat dels acabats.

Les obres del Parc de Llevantvan començar a l´octubre de2001. L´arquitecte Ruisánchez faun balanç “molt satisfactori” del´assesorament proporcinat perBombers de Barcelona, que haestat fonamental per assolir unaòptima combinació d´aspectestècnics i residencials.

Es tracta d’un parcecològic, on l´energiasolar cobreix un 60%

de les necessitatstèrmiques

La dotació és d’un tanclleuger, un de pesat,una autoescala, una

ambulància i un vehicled´assistència tècnica

⇐ La torre de pràctiques té 22metres d´alçada, i es composa devuit plantes i un terrat

⇓ Cadascuna de les cinc crugies delparc pot allotjar dos vehicles

El parc dona servei a les noves zones dedesenvolupament del Districte de SantMartí (22@bcn, els nous habitatges delFront Marítim, l´espai del Fòrum Universalde les Cultures, el barri de Diagonal Mar,la desembocadura del riu Besòs, etc) itambé a als altres barris d´aquest entorn,com el Poble Nou o la Barceloneta.

UBICACIÓ DEL PARC DE LLEVANT

98

NOTÍ

CIES

Des de Bombers de Barcelo-na, i en col·laboració ambel Sector de la Via Pública,es van preparar els actes

de la festivitat de Sant Joan de Déu,patró dels bombers. La Jornada vacomençar amb una ofrena floral almonument de Bombers. JosepLluís Fernàndez, el capellà deBombers, va ser l´encarregat debeneir la festa.

Els actes van continuar al vestí-bul d´entrada al parc. AntoniPallarès, director de Bombers deBarcelona, va agrair al pintor EnricOrtuño la donació d´un quadrededicat a l´actuació dels Bombersdurant els atemptats de l´11 desetembre. Pallarès va obrir una pla-

La gran festa de BombersDissabte 8 de març, Bombers de Barcelona va celebrar la festivitat de SantJoan de Déu, patró del Servei. La festa va tenir lloc al Parc de l´Eixample, iva incloure el lliurament de diplomes a 30 nous bombers en pràctiques.

ca commemorativa on quedaconstància de la “generositat” delgest d´Ortuño.

Maruja Torres, convidada

Cap a les 12.30 h, els prop dequatre-cents assistents es van dirigiral recinte on tindrien lloc la restadels actes, un improvisat auditorisituat a la sala d´útils del parc.Manel Carracedo, cap de Guàrdiade Bombers, va presentar la cerimò-nia. A la taula presidencial van seu-re Antoni Pallarès, Director deBombers de Barcelona, JoanPedreny, cap de la Divisió d´Opera-cions, Jesús Martínez, cap de la

⇓ Els bombers jubilats de 2002, iels més grans de 85 anys, van rebreGenovevas de plata

⇓ Els nous bombers, mullats ambl´aigua d´una mànega per celebrarla incorporació a torn.

En la seva intervenció, la perio-dista Maruja Torres va parlar de latasca dels bombers, a qui va definircom “els poetes de l´acció”.Torres va fer gala d´un gran sentitde l´humor, i va dir que els bomberssón "aventurers, pirates i capi-tans intrèpids" i que representen“el cantó més clar de la socie-tat”. Díes després, la periodista vatornar a parlar sobre els bombers al´article “Capitanes de Siempre”,publicat a El País Semanal el passatdiumenge 16 de març.

Genovevas per als jubilats

El lliurament de reproduccionsen plata de la Genoveva, l´històricvehicle de Bombers, als jubilats deldarrer any va ser un dels actes mésentranyables. Les Genovevas es vanconcedir a 17 bombers que es vanjubilar l´any 2002.

Albert Marcus, president delCau del Jubilat, també va honoraramb aquestes distincions quatre

bombers jubilats més grans de 85anys: Alfredo Maria Hualde,Josep Martí Boria, Macari Mar-tin Fuentes i Pere Tomàs Moli-ner.

Benvinguda als nous

El dia del patró també es vanlliurar els Diplomes del Curs de For-mació Bàsica i del Curs d´Adaptacióals 30 nous bombers en pràctiques,que s´incorporaven a torn el 10 demarç. Els nous relleus del Cos vanser cridats un per un a recollir elsseus diplomes, animats per la gres-ca i la cridòria dels companys depromoció.

Els alumnes Francesc Ros, Emi-li Roura i Rafael Caballero van ferun breu parlament per expressar elseu desig de ser “bons professio-nals i bones persones”. Els ins-tructors Joan Canudas i XavierTorrent els van acompanyar i se´lsva destacar la seva tasca formativa.

Cap a les 13.30 h es va presen-

tar una iniciativa de cooperació.Bombers de Barcelona farà donaciód´un vehicle escala E-9, al Cos deBombers de la ciutat de Minsk,capital de Bielorússia. El dia delpatró es va fer el lliurament oficialdel vehicle, que sortiria de Barcelo-na la setmana següent. El conduc-tor del vehicle será el bomberJesús Romero Garcia.

La cloenda de la jornada va anara càrrec de la regidora Carme SanMiguel, que va agrair l´assistènciade Pablo Lastra Arnáiz, un bom-ber jubilat que va venir des de San-ta Cruz de Tenerife. Desprès d´unmatí ple de celebracions, records isolidaritat, la festa va acabar ambun aperitiu al pati del ParcCentral.

Divisió de Prevenció, i l´escriptora iperiodista Maruja Torres, convida-da especial de l´acte.

A continuació es va fer lliura-ment de 24 trofeus per als classifi-cats a les proves de ciclisme del diadel patró. També es va obsequiaramb un detall personalitzat al´equip de Bombers que va guanyarla prova limitada del Campionatd´Excarceració de Praga, a l´octubrede 2002.

Més tard, es van incorporar a lataula presidencial Blas Alascio,gerent del Sector de la Via Pública,i Carme San Miguel, regidora pre-sidenta de la Comissió de Seguretati Mobilitat de l´Ajuntament de Bar-celona.

⇒ Maruja Torres va fer unaxerrada molt amena sobre el

caràcter i la tasca dels bombers

La història del patróSant Joan de Déu, patró delsBombers i de la Infermeria, vanéixer a Portugal l´any 1495amb el nom de Joan Ciutat. Vaser soldat i comerciant. La sevavida va canviar quan va anar aviure a Granada, on vaconèixer Sant Joan d´Àvila,que el va animar a dedicar-se al´obra de Déu. Al 1540 vafundar l´Hospital Real deGranada. Quan un incendi vacremar aquest hospital, Joanva rescatar els malalts senseque ningú prengués mal. SantJoan de Déu, conegut coml´apòstol de Granada, és tot unreferent de la màxima prioritatdels Bombers, la lluita perconservar la vida de lespersones.

Maruja Torres va fer unparlament sobre la

tasca dels bombers, aqui va definir com “els

poetes de l´acció”

⇓ Imatge de l’article “Capitanes desiempre” que Maruja Torres va

publicar sobre els bombers a El PaísSemanal, el 16 de març de 2003

1110

SERVEIS DESTACATS

Un incendi a la ClínicaPuigvert, situada al ca-rrer Cartagena, va pro-vocar la intervenció de

Bombers el passat 2 de novem-bre de 2002, cap a les 19 h. Elfoc es va localitzar a l´espai si-tuat entre uns mòduls prefabri-cats, que es feien servir com a

Un hivern ple d’activitatBombers de Barcelonava acomiadar l´any2002 amb dos incendisdestacats. El primer si-nistre es va generar ala Clínica Puigvert, i lasegona intervenció vatenir lloc al túnel de laRonda del Mig, on vacremar una camioneta.

vestuaris, i la planta soterrani 2de la clínica. En aquest soterranivan cremar vàries bosses amb ti-res de paper procedents de des-tructores de documents.

A l´arribada dels bombers, elpersonal clínic ja havia activat elPla d´evacuació del centre i tras-lladaven els pacients a un altreedifici. Mentrestant, els respon-sables de manteniment del re-cinte sanitari intentaven sufocarl´incendi. El foc es va extingirmitjançant una instal·lació d´ai-gua i els treballs es van allargardurant uns 30 minuts a causa dela gran quantitat de paper acu-mulat. Cap a les vuit de la tarda,els pacients van tornar a les se-ves habitacions.

La causa de l´incendi podriahaver estat un curtcircuit d´unainstal·lació elèctrica, les espur-nes del qual van provocar el foc

⇐ La propagació del fum pot serperillosa quan crema un vehicle.Imatge d’arxiu

de la camioneta i una part delcontingut de la caixa, que con-tenia ordinadors. L´extinció esva portar a terme amb aparellsrespiratoris. Els bombers van ferservir una línia de mànega desde dues autobombes situades altúnel descendent, recolzadesper dues autobombes més al tú-nel descendent.

El conductor de la camione-ta, amb símptomes d´intoxicacióper inhalació de fum, va sertraslladat a l´Hospital Clínic pel061. L´estructura del túnel no vasofrir danys aparents, i els venti-ladors van extreure el fum. Elservei va finalitzar cap a les 21h,restablint-se tot seguit la circu-lació de vehicles.

Empreses i habitatges

A finals de desembre es vaincendiar un magatzem d´arti-cles de recuperació al carrerSant Martí. Els bombers van ex-

tingir el foc amb una línia demànega de 25 mm de diàmetre,tot utilitzant aparells respirato-ris. El 31 de gener, el Servei varescatar un treballador de 64anys, que tenia la cama atrapa-da per una ensulsiada de terresdins una rasa de 3,5 m defondària. L´home va ser atès pelTècnic Sanitari de Bombers.

El 12 de febrer es va produirun incendi de maquinària i vehi-cles a un recinte de magatzemsdel camí de Can Clos. A causad´un vessament de gran quanti-tat de gas-oil inflamat, les fla-mes es van propagar fins a 80metres de distància. A aquest si-nistre van intervenir quatre au-tobombes, que en dues hores imitja van extingir les flamesamb escuma. No hi va haverdanys personals.

D’altra banda, el 12 de generes va produir un incendi a l´inte-rior d´un habitatge a l´AvingudaDiagonal. Bombers va procedira l´extinció amb línia de màne-

ga, i va rescatar el matrimoniestadant. La causa del sinistrepodria haver estat un endoll del´estufa elèctrica.

Enfosament de coberta

El 20 de febrer va tenir llocun altre sinistre al carrer Fer-nando Poo, provocat per unacaiguda d´uns 100 m2 de l´envàpluvial de la finca nº 33, impac-tant sobre la coberta de la fincaconfrontant, la nº 35. Com aconseqüència d´aquest impacte,es van enfonsar 12 m2 de co-berta i un dels pisos va patirdanys d´importància. L´estadantd´aquest pis, una dona de 87anys, va ser rescatada d´entre laruna i va ser traslladada a l´Hos-pital Clínic.

Després del rescat, els bom-bers van revisar la resta del´envà pluvial i l´estructura de lafinca, però no va ser necessàriacap acció d´apuntalament.

en cremar el paper acumulat asota. Els danys van afectar la ins-tal·lació elèctric, i també un delsplafons de tancament del mò-dul de vestuari i algunes persia-nes de plàstic de les finestres dela clínica. No hi va haver danyspersonals.

Foc a la Ronda del Mig

El 17 de desembre, una ca-mioneta Mercedes-Benz 410 esva incendiar dins el túnel de laRonda del Mig a l´alçada de laRambla del Brasil. El foc va inun-dar de fum un tram del túnel, iva provocar l´atrapament d´unaltre vehicle 50 metres mésamunt del sinistre.

L´incendi es va originar cap ales 20 h per causes desconegu-des, i va afectar tota la cabina

Una camioneta Mercedes-Benz 410 es

va incendiar dins eltúnel de la Ronda

del Mig

⇑ Una instal·lació d´aigua permetextingir focs a edificis. Imatge d’arxiu

Intervencions en hotelsDurant el mes de febrer,

Bombers de Barcelona vaintervenir als incendis

esdevinguts a dos hotels deBarcelona. El primer sinistre

va ser el de l´Hotel JuanCarlos I, on hi va haver un

inici d´incendi el 17 de febreren cremar uns llençols.

L´actuació de Bombers vaconsistir al reconeixement de

la zona afectada.L´altre establiment sinistrat

va ser l´Hotel Montblanc,situat a la Via Laietana. El 25

de febrer va cremar undormitori. El Servei va

extingir els matalassos i vaventilar el recinte, a més

d´atendre nou treballadorsque van inhalar fum.

12

EINES DE PREVENCIÓ

1 3

La nit comença a l´arxiu deles oficines de Prevenció,on busquem els antece-dents dels tres establi-

ments, consistents en informesd’inspecció i projecte anteriors, iel projecte de legalització(memòria i plànols). Avui noméstenim informació del restauranti del cine; anirem al bar senseantecedents.

Inspeccions a locals públics (1a part)

Des de fa anys, Bombers de Barcelona revisa lo-cals de pública concurrència alguns divendres ala nit. Ramon Eslava i Antoni Cabeza, tècnics deprevenció de Bombers, ens descriuen inspeccionsa un restaurant, un cinema i un bar musical.

Sortim de la caserna de l’Ei-xample a les 22.30 h i ens diri-gim a un restaurant del centrede la ciutat. Portem dues llan-ternes, els antecedents, la car-peta amb les actes d´inspecció il´acreditació personal com a"agents de l’autoritat". Abansd’entrar a l´establiment, revi-sem en el cotxe el projecte dellocal que inspeccionarem, pertal de conduir la investigació onens interessa.

⇐ Deformacions als pilars defundició, desprès de l´incendi alcarrer d´Alí-Bei, nº 29

⇐ Passadissos protegits ocupatsparcial o totalment amb objectes(no corresponen a l´establimentrelatat)

part de l’aforament, i que ja ha-víem detectat als plànols. Laporta d’accés al passadís des delmenjador està correctamentsenyalitzada i disposa d’enllu-menat d’emergència.

Accedim al passadís i, en arri-bar a la zona que dóna al carrer,trobem dos cambrers de nacio-nalitat estrangera traient unmaterial que obstruïa el pasparcialment. L’encarregat elsdemana què estaven fent; ellscontesten que els han avisat dela inspecció dels bombers i elshan ordenat treure tot aquellmaterial. Òbviament no s’ha-vien adonat que les dues perso-nes amb uniforme que acom-panyaven l’encarregat, eren

bombers. Podeu imaginar la ca-ra del responsable.

El cor del restaurant

A continuació visitem la zonade cuines. Comprovem la secto-rització de la cuina respecte dela resta del restaurant, verifi-cant la situació de comportes ta-llafocs als conductes de ventila-ció, l´existència o no de portesRF, si tenen sistema de tanca-ment automàtic o falques queimpedeixin el tancament, etc. Ésmolt important comprovar lainstal·lació d’extinció automàti-ca a la campana de la cuina, jaque ha de cobrir la zona de coc-ció, els filtres i el primer tramdel conducte d’extracció.

En sortir de la "sala de mà-quines", conversem amb l’enca-rregat sobre el sistema de pro-tecció contra incendis aplicat alspilars de l’edifici. Es tracta d’unspilars de fundició que s’han

tractat amb pintures intumes-cents, i també s’han instal·latruixadors d’aigua.

Donem per acabada la ins-pecció, realitzant l’acta on cons-tatem els defectes trobats. L’en-carregat signa aquesta acta vo-luntàriament. En un breu termi-ni rebrà un informe amb unaexplicació detallada de les fal-tes i de les possibles solucions.Amb aquest informe també essol·licitaran diversos certificatsdel correcte manteniment deles mesures de protecció contraincendis.

Sortim d´aquest primer esta-bliment visitat tot comentantentre nosaltres que el localcompta amb força mesures deprotecció, tot i que els respon-sables no són prou conscientsde la importància de mantenir-les en bones condicions.

A continuació ens dirigimcap al cinema, però això ho ex-plicarem en el proper númerode Fahrenheit 451.

Per Ramon Eslava i Antoni Cabeza

Es tracta d’un local d’uns 890m2, amb un aforament d´unes300 persones. Una part de l’es-tabliment està sota edifici, i lamajor superfície està a l’interiord’illa. Al centre del local estanels menjadors, i perimetralmenthi ha el passadís d’evacuacióque porta al carrer i serveis an-nexes, al fons es troba la cuina ila zona de neteja i preparació.

La sortida d´emergència

Ens presentem a la porta idemanem per l’encarregat. Im-mediatament detectem movi-ments sospitosos dels cambrers.Un de nosaltres intenta esbrinarquè passa, però llavors arriba elresponsable. La seva missió ésentretenir-nos una mica més,però nosaltres forcem la situa-ció i l’instem que ens acompan-yi a veure la sortida d’emergèn-cia. S’hi arriba per un passadísprotegit que dona sortida a una

La inspecció, pas a pas

1. Sortida d´emergència:Passadís d´evacuació,senyalització i enllumenat,accessibilitat de la porta.2. La cuina: Comportestallafocs dels conductes deventilació, portes RF, coberturadel sistema d´extincióautomàtica de la campana.3. Pilars de l´edifici: sistema deprotecció contra el foc, pinturaintumescent, ruixadors d´aigua.

Al centre del local estanels menjadors, i

perimetralment hi ha elpassadís d´evacuació

que porta al carrer

1514

MATERIALS

I EQUIPAMENTS

cat de persones amb cistella,l´escala està preparada per su-portar un pes màxim de 180 kg,que sol ser el pes mitjà de duespersones adultes. Pel que fa ales funcions de grua, l’E-17 potarrossegar des de 450 Kg a 0ºfins a 1.000 Kg a un màxim de70º.

A causa de la necessitat d’in-tervenir en espais reduïts i alts,l’E-17 es va instal·lar al parc deDrassanes, per la cobertura delCasc Antic de la ciutat. L’autoes-cala E-16, que fins ara estava enaquest parc de bombers, pas-sarà a formar part de la dotaciódel parc de vehicles de la Valld’Hebron.

Bombers de Barcelona jadisposa del material d´in-tervenció necessari percapturar animals. Es trac-

ta d´una sèrie d´estris que acom-pleixen diverses funcions, segonsel tipus de procediment requeriti l´animal que s´hagi d´atrapar.

Per a la captura de rèptils,Bombers disposa de pinces d´alu-mini, bosses i ganxos amb mànecextensible. També hi ha llaços decaptura i salabres grans per agats, gossos i altres mamífersmitjans. A més, hi ha salabresmitjans per a la captura d´aus iocells de tamany mitjà.

La immobilització d´animalses porta a terme mitjançant xar-xes de niló resistent de 2,5 x 2,5metres. Pel transport de rèptils,hi ha bosses de cotó resistentamb corda corredissa superior,

que tenen unes dimensions de35 x 70 cm.

Gàbies

Les gàbies de transport d´ani-mals també formen partd´aquest material. Hi ha gàbiesde plàstic, amb unes dimensionsde 81 x 56 x 59 cm, pel transportde gossos, micos i altres animalsde tamany mitjà. Per transportargats i altres animals petits s´uti-litzarà una gàbia de plàstic de 57x 37 x 36 cm.

Les unitats disponibles de ca-dascun d´aquests estris s´han dis-tribuït en quatre jocs complertsde materials, un per a cadascunade les tres zones d´intervenció, iun altre per al magatzem deBombers.

L’E-17, una autoescala ambeix posterior direccional

L’autoescala automàtica E-17 és un vehicle pensatper a intervencions a in-cendis i salvaments en

alçada.Amb una llargada de 7,30

metres, el principal avantatgede l´E-17 és la incorporació d’uneix posterior direccional de no-va tecnologia. Aquest eix facili-ta les maniobres en carrers dedifícil accés, i possibilita els girsen un diàmetre de 10,80 me-tres. Les dimensions i presta-cions d´aquest vehicle també

permeten moviments d’aproxi-mació perpendiculars a façana.

L´E-17 té una amplada de2,35 metres i una alçada de 3,16metres, i pot girar 11,90 metresentre parets. Aquesta autoesca-la automàtica és un model Mer-cedes Benz Atego 1218 F, ambtracció 4 x 2, que prioritza latracció davantera i dóna opcióa la tracció a les quatre rodes.

L´E-17 té una potència de180 cavalls, i pot suportar unpes màxim de 11.900 Kg. El pesreal aproximat del vehicle és

d´uns 9.800 Kg, que li atorguenuna capacitat de càrrega demés de 2.000 kg.

L’escala

El vehicle transporta una es-cala model Metz DLK-18 PLC,que pot treballar a alçades finsa 20 metres. La cistella arriba auns 18 metres d’alçada i el seuabast màxim horitzontal arribaa 15 metres sense persones enel seu interior. Als casos de res-

L’autoescala automàtica E-17 incorpora un eix direccional posterior que lipermet l’accés a carrers estrets, i pot girar 11,90 metres entre parets.Aquest vehicle forma part de la dotació del parc de Drassanes.

⇑ L´E-17 incorpora un eixdireccional posterior que li permet

l’accés a carrers estrets

⇐ El vehicle formarà part de ladotació del parc de Drassanes

⇑ Les gàbies són un dels elementsde captura i transport mésconeguts

⇒ Pinces, llaços i bosses són algunsdels estris adquirits per capturar

animals

A causa de la necessitatd’intervenir en espaisreduïts i alts, l’E-17 esva instal·lar al parc de

Drassanes

Estris de captura

Gàbies i salabres de diverses mides, pinces illaços són alguns dels estris de captura d´animalsdels que ja disposa Bombers de Barcelona. Elsmembres del Servei podran utilitzar aquest ma-terial a les intervencions un cop hagin rebut laformació adient.

1 71 6

FORM

ACIÓ

RECORDEU: Vehicle inestable = Vehicle insegur

EL PROCÉS PAS A PAS

POSICIONS PER AL VEHICLE... EL PROCEDIMENT ÉS...

1 En marxa Col·locació de quatre falques d´escala entre les rodes del vehicle,dues a cada costat. Tensar-les amb falque petites.

2 Bolcat sobre un far Col·locació de falques petites a la part superior, que toca el terra, i dos puntals als baixos delvehicle.

3 Recolzat sobre el motor Col·locació de dues falques d´escala invertides al triangle que forma el sostre del vehicle i el terra. Tensar el conjunt amb la col·locació de dues falques petites.

Els coneixements sobre es-tabilització de vehiclesaccidentats faciliten la fei-na del personal especialit-

zat. En els casos d'excarceracióamb persones atrapades, aques-tes nocions contribueixen a es-talviar danys als equips d´inter-venció i a les persones afecta-des.

Si pensem en allò que femnormalment per poder serrar otallar qualsevol material (unafusta, una peça de metall, etc.),la primera acció que realitzemés fixar aquest material d’unamanera sòlida, per exemple aun cargol, perquè no es mo-gui i es pugui treballar co-rrectament amb l’eina queestem utilitzant.

L’estabilització de vehiclesA les intervencions deBombers amb vehiclesaccidentats, és impor-tant tenir clars algunsconceptes bàsics sobrel’estabilització devehicles, per tal de fermillorar la feina delpersonal especialitzat il´atenció als afectats.

Si aquesta idea, lògica quanes treballa sobre un material, latraslladem a una intervenció debombers sobre un vehicle acci-dentat, ens trobarem que elvehicle o vehicles afectats per lacol·lisió són els elements quehem de fixar per treballar co-rrectament amb les nostres ei-nes d’excarceració, utilitzant elsmaterials d’estabilització ade-quats.

El paper de la fixació

La no estabilització dels vehi-cles vol dir que no estaran fixatscorrectament. Per tant, les einesutilitzades no disposaran d’unpunt de recolzament rígid i s’o-riginaran moviments no desit-jats en utilitzar-les i en transitarels equips d´intervenció per l’in-

que l’estabilització és un pasmolt important a tenir en comp-te dins dels protocols d’excar-ceració.

Les posicions

Existeixen tres posicions d’es-tabilització bàsiques:

Vehicle en posició de marxa:En aquesta posició s´han decol·locar quatre falques tipus es-cala entre les rodes del vehicle,dues a cada costat, i tensar elconjunt amb falques petites.Això fa que el xassís del vehiclequedi recolzat sobre les falques ino sobre les rodes i amortidors,evitant així que el vehicle es mo-gui. Hem de falcar les rodes perevitar que el vehicle es desplacicap endavant o cap endarrere.

Si cal refermar l’estabilitza-ció, es poden punxar o desinflarles rodes del vehicle. És impor-tant recordar que mai no s’hande col·locar les falques als para-

xocs, ja que el fet de ser de ma-terial plàstic no estabilitza elvehicle.

Vehicle en posició de bolcatsobre un lateral: En aquest cas,s’han de col·locar falques petitesa la part superior del vehicle,que està en contacte amb el te-rra, i dos puntals, o taulons en lapart dels baixos del vehicle perevitar que es mogui i pugui tor-nar a la posició de marxa. És laposició més inestable de les tresque es descriuen.

Vehicle en posició de bolcattotal: Si el vehicle es troba enposició de bolcat total -recolzatal motor i al vidre davanter-,s´han de col·locar dues falquestipus escala invertides al triangleque forma el sostre del vehicle iel terra, i dues falques petitesper tensar el conjunt. També s’hipoden afegir, si es disposa, dospuntals d’estabilització inclina-da per reforçar l´estabilització.

Aquestes són les tres posi-cions bàsiques d´estabilització

dels vehicles accidentats, tot ique l’experiència ens demostraque poden quedar a les posi-cions més inversemblantsdesprès d’una col·lisió. No obs-tant, el coneixement i entrena-ment d'aquestes tres posicionsbàsiques d'estabilització enspermetrà fixar qualsevol vehiclesigui quina sigui la posició enquè el trobem. Per aquest mo-tiu, cal formar els equips d´inter-venció en el concepte bàsic d’es-tabilització i el coneixement delsmaterials específics per portar-laa terme.

Una correcta estabilitzacióens permetrà treballar millor iamb més seguretat al conjunt deles nostres intervencions.

Per Jordi Asín Ferrando

terior del vehicle. Aquests moviments poden

agreujar els danys que ja tenenles víctimes, o també causar-nede nous a l’equip d’intervenció.Per tant, hem d’assumir queun vehicle inestable és unvehicle insegur. És per això

L’estabilització és unpas molt important a

tenir en compte dins els protocols

d’excarceració

⇓ Estabilització d´un vehicle enposició de bolcat lateral

⇐ Estabilització d´un vehicle enposició de bolcat total

⇐ Estabilització d´un vehicle enposició de marxa

Precaucions amb lespersones

Els vehicles sinistrats ambpersones atrapades s´han

d´estabilitzar sempre en lamateixa posició que els

trobem, ja que mai no s´han demoure, podríem agreujar

l´estat de les personesatrapades a l´interior. El vehicle

es mourà únicament quan nohi hagi cap altra alternativa.

La no estabilització delsvehicles origina moviments no

desitjats, que poden agreujarels danys de les víctimes, o fins

i tot als equips d´intervenció.

1 91 8

FORM

ACIÓ

⇒ Un bombero muestra unprocedimiento de difusión del

agua pulverizada en alta presión

⇐ La preparación técnica de losbomberos es un factor clave eneste tipo de intervenciones

La extinción con agua pulverizadaEl uso de agua finamente pulverizada en altapresión es el procedimiento ideal para la extin-ción de incendios urbanos. Además de sus pro-piedades refrigeradoras, este medio proporcionanotables garantías de seguridad a los bomberos.

La utilización del agua pulve-rizada en alta presión es la op-ción más conveniente para com-batir la mayoría de los incendiosdel ámbito urbano, aunque hayque tener en cuenta una seriede criterios y sistemáticas opera-tivas para realizar una correctagestión del agua como elemen-to extintor, y también para ac-tuar de forma adecuada sobrelos gases del incendio.

El agua es el elemento extin-

tor por excelencia. Su poder re-frigerante es absoluto y su costeinsignificante. La preparacióntécnica de los bomberos es elfactor que determina la efectivi-dad de nuestro trabajo.

Ventajas

El agua finamente pulveriza-da y lanzada de forma racionalcontra los gases del incendio in-cide al unísono en tres acciones:La refrigeración, que permiteextinguir el incendio con unospocos litros de agua; la inertiza-ción, que favorece la sofocacióngracias a la presencia de vaporde agua; y la dilución, con laque conseguimos una disminu-ción considerable del Rango deInflamabilidad.

El mínimo peso de los ele-mentos utilizados en las instala-ciones de alta presión con líneasde manguera de 25 mm propor-ciona rapidez de acceso al espa-

cio incendiado. El método deutilización del agua pulverizadadependerá del sistema de ata-que al fuego considerado másoportuno según las característi-cas del incendio.

Tipos de ataque

Proponemos dos sistemasbásicos de ataque al fuego: elataque indirecto y el ataque di-recto. El ataque indirecto es decarácter defensivo y con él sepretende conseguir el mayorvolumen de vapor posible paraintentar la extinción por sofo-cación, o en su defecto estable-cer las condiciones necesarias

para iniciar un ataque directo.Dicho ataque directo puede serdefensivo u ofensivo, y consisteen controlar el volumen de va-por generado, actuando siem-pre sobre los gases del incen-dio.

El ataque directo será de ca-rácter defensivo cuando se ac-túe sobre estos gases desde elexterior del local incendiado,con el fin de establecer las con-diciones necesarias para un ata-que ofensivo. El ataque directoofensivo se da cuando se pene-tra en el local incendiado, ac-tuando sobre los gases del in-cendio, y finalmente sobre elfoco o focos localizados.

Los bomberos deben adqui-rir la habilidad necesaria y, me-diante disparos de agua muycortos con la difusora (pulsacio-nes), controlar la generación devapor. De este modo se contro-laran también los fenómenosde expansión y contracción delcojín de gases situados en la

parte alta del local.La correcta aplicación del

ataque directo ofensivo permi-te crear un espacio de seguri-dad en el entorno del bombero.

Un método seguro

El efecto aislante generadopor la difusión del agua permi-te controlar un espacio vital enlos fuegos estructurales. De es-te modo, las evoluciones de losbomberos en el incendio se lle-van a cabo con elevadísimos ni-veles de seguridad. El uso deagua pulverizada posibilita unadeterminación más completade las causas del siniestro y losciudadanos también sufren me-nos daños derivados del uso delagua en la extinción de incen-dios en sus viviendas.

En próximas ediciones deFahrenheit 451 desarrollaremosdiversos puntos implícitos eneste artículo de presentación.

Por José Ramón Carme

En Bombers de Barcelonadebemos enfrentarnoscon incendios declaradosen viviendas o lugares

confinados. El buen conoci-miento de este tipo de siniestrosaumentará la efectividad de losequipos de extinción, y asimis-mo permitirá a los bomberostrabajar con notables garantíasde seguridad.

Proponemos dossistemas básicos deataque al fuego: el

ataque indirecto y elataque directo

Las acciones de losbomberos dentro delespacio incendiado se

llevan a cabo conelevadísimos niveles de

seguridad

2 0

FORM

ACIÓ

VISITEU L´AULA OBERTA:

Parc de Bombers de l´EixampleC/ Provença, 164-182 (entrada C/ Casanova)Planta baixa, segona porta a mà esquerra08036 / BarcelonaTelèfon: 932.915.384Persona de contacte: Esther ValeroHorari: De dilluns a divendres, de 16 a 20 h.

p r o v e n ç a

m a l l o r c a

r o s e l l ó

urg

ell

vil

larr

oe

l

mu

nta

ne

r

casa

no

va

r o s e l l ó

ptge

. de

batll

ó

plaça deldoctorferrer icajigal

Aula Oberta d´autoformacióL´Aula Oberta, ubicada al Parc de l´Eixample, ésun espai d´autoaprenentatge per al col·lectiu deBombers. El seu objectiu és millorar les com-petències professionals i personals dels mem-bres del Cos, mitjançant material autoformatiu.

L´Aula Oberta existeix desde fa uns quatre anys, iobre les seves portes de di-lluns a divendres, de 4 a 8

de la tarda. Els usuaris disposende sis ordinadors, i podenadreçar les seves consultes al´Esther Valero, responsabled´atenció al públic i de la coor-dinació d´activitats.

Aquesta dependència es vaconcebre com un espai innova-dor i obert a les noves tecnolo-gies. Amb aquesta filosofias´està aplicant un Pla de Dina-mització, que vol fer de l´aula

un referent d´autoformacióamb noves tecnologies i un es-pai de convivència entre elsusuaris. Aquest pla contempladiverses aportacions, com ara“notici@aula”, una secció infor-mativa sobre l´agenda d´activi-tats de l´aula, o “Avui cafèamb...”, sessions de tertúlia so-bre temes diversos. L´aula tam-bé disposa d´un fons documen-tal que inclou CD´s autoforma-tius sobre informàtica, idiomes imatèries específiques del Cos.Amb motiu dels propers JocsMundials de Policies i Bombers,

el passat 19 de març va tenir llocla sessió formativa “L´anglès ales Olimpíades”, una classed´anglès adaptada a les situa-cions en què es poden trobar elsassistents als Jocs.

Cursos sobre el metro per a Bombers

El Centre de Control deMetro de Barcelonaofereix sessions formati-ves dirigides al personal

de Bombers. Aquestes classesproporcionen coneixementsteòrics i pràctics sobre la xarxade Metro. Entre el gener i elmarç de 2003 s´ha impartitformació a comandaments iTMS. A partir del març es rea-litzaran set sessions per abombers, i la resta de perso-nal del Servei rebrà formaciócontinuada durant els mesosd´octubre i novembre.

Els cursos s´imparteixen di-mecres i dijous, de 8 a 14.30h., al CCM, situat al carrer Jo-

sep Estivill, 47. La idea dels cur-sos de formació a Bombers haestat motivada pels avenços tec-nològics incorporats a la infras-tructura de Metro, com ara lasubstitució del tercer carril perla catenària rígida, el teleco-

mandament de pous de ventila-ció i la creació de noves esta-cions.

Entre d´altres matèries, esproporciona formació sobre tec-nologia i autoprotecció. Les ses-sions pràctiques es duen a ter-me a la cotxera del Triangle Fe-rroviari de Sant Andreu, i consis-teixen a conèixer l´ús dels trens,el comportament dels elementsde tensió, les normes de segure-tat, etc. El desplaçament fins aSant Andreu s´aprofita per mos-trar als bombers el pou de ven-tilació i la gàbia de seccionadorsde l´estació de La Pau. L´instruc-tor és Fèlix Sepúlveda, supervi-sor del CCM.

⇑ Imatge del Centre de Control deMetro, situat al costat de l´aula on

s´imparteixen els cursos.

21El regreso de la Caravana Solidaria 2002

que las dificultades se solucio-nan gracias a la colaboración yel trabajo de un equipo unidopara superar cualquier conflic-to. Este hecho ha constituidouna gran satisfacción para mí, ypara todos los componentes dela caravana.

Hemos atravesado Marrue-cos y Mauritania, donde esteaño se han iniciado algunosproyectos que presentan unaevolución satisfactoria. Por últi-mo visitamos Senegal, y acaba-mos nuestro recorrido cerca dela frontera de Guinea Bissau.Hemos recorrido 8.000 Km., ymetro a metro han sido todauna experiencia, pese a la dure-

za de algunos momentos.Espero regresar a África con

las pilas recargadas, para poderdisfrutar de un país tan extenso.Un país con verdaderas necesi-dades que en un momento de-terminado podemos satisfacer,transportando los elementos ymateriales que precisan para se-guir llevando a cabo los proyec-tos iniciados.

Han sido 23 días de viaje y unaño de preparación para podercompletar el trayecto y cumplirla finalidad de la Caravana Soli-daria. En estos momentos, ya seestá preparando la Caravana de2003 con nuevos proyectos quecumplir.

Por Eduardo Salvador

Con la grata impresióndel deber cumplido y apesar de las dificulta-des, el pasado 17 de di-

ciembre llegamos a Barcelona.En primer lugar, me gustaría co-mentar que todo lo que me ha-bían explicado no tiene nadaque ver con la experiencia quehe vivido.

El trayecto se hace intenso einteresante a causa de la dificul-tad del terreno, de los proble-mas que surgen con los vehícu-los y de la convivencia entre laspersonas que participan. Resul-ta muy gratificante comprobar

⇒ Eduardo Salvador, MontserratGou, Pilar Pulgar, y Juan Toribio,

fueron los integrantes en lacaravana solidaria de Bombers de

Barcelona 2002

Eduardo Salvador, deBombers de Barcelona,participó en la Carava-na Solidaria al ÁfricaOriental 2002. En esteartículo explica sus im-presiones del viaje, ysu satisfacción por lalabor realizada.

COOPERACIÓ I

SOLIDARITAT

2322

La importància i la reper-cussió de les tasques pre-ventives, i l´anàlisi de lesconductes dels ciutadans,

van ser alguns dels temes trac-tats a la tercera taula rodonade la revista de Bombers deBarcelona, Fahrenheit 451.

El debat va comptar amb lapresència de Ramón Eslava, tèc-nic de Prevenció de Bombers deBarcelona; Antoni Castellà,caporal del Servei; Josep Martí,sergent de Bombers; AntonioNieves, bomber; Joan ManelFraile, representant de la ciuta-dania i professional de la pre-venció, i Salvador Prats, oficialde bombers jubilat.

caps anteriors. Castellà va expli-car, també, que els arxius delcos recullen informes d´inspec-cions dels anys cinquanta.

La prevenció es valora comuna tasca molt important aBombers de Barcelona, però laimpressió general és que laimplantació de les mesures pre-ventives i la formació en aques-

Nieves va comentar que elsconstructors d´edificis apliquenles mesures perquè ho estableixla llei, i en definitva, “perqueels obliguen”, però l´usuariadopta un comportament ins-conscient i en fa un ús indegut.Un exemple és l´ús de les sorti-des d´emergència com a magat-zems.

Joan Manel Fraile es va mos-trar d´acord amb la necessitatde conscienciar els usuaris:“Quan una actitud contrària ala normativa pot devenir en unproblema de salut, o a la mortd´una persona, no hi havacil·lació possible”, va dir.També va remarcar laimportància de l´actualització

de les mesures preventives “diaa dia”, una pràctica molt mésadequada i econòmica per alsusuaris.

Els pilars de la prevenció

Segons els presents, existei-xen quatre pilars fonamentalsen la tasca de prevenció que esporta a terme des de Bombersde Barcelona: l´assessoramenten l´elaboració de normatives,la col·laboració amb els tècnicsper l´aplicació d´aquests proce-diments, les inspeccions persupervisar-ne l´aplicació, i laformació preventiva al ciutadà(escoles, empreses...). En aquestsentit, Martí va afegir que laclau està en el fet que la gentprengui consciencia, i creu queun dels principals obstacles ésque l´usuari veu a l´inspectorcom “aquell que ve a tocar elsnassos” i es lamenta que noméstinguin en compte “les trabes i

ta àrea encara són insuficients.Segons Josep Martí, “la preven-ció hauria de tenir més incidèn-cia, rigor i validesa”.

Joan Manel Fraile va pun-tualitzar que la prevenció ésdoblement important, no solspels Bombers de Barcelona,sinó per tota la ciutadania. Frai-le va elogiar el dossier de pre-venció per escoles d´educacióprimària i secundària elaboratpel Cos.

El paper del ciutadà

L´actitud del ciutadans res-pecte de la prevenció és un delsprincipals problemes a resoldreper assolir una major efectivi-tat. Ramon Eslava va dir que “lacultura de prevenció encara ésmolt baixa. Per a projectistes ipromotors d´edificis, la norma-tiva és una molèstia i una des-pesa que encara no està assu-mida”. Per la seva part, Antonio

A l´inici de la sessió, AntoniCastellà i Salvador Prats vancomentar els antecedents histò-rics de la prevenció a Bombersde Barcelona. Prats va afirmarque ja es feia prevenció al 1957,i va recordar les inspeccions aempreses practicades pel cap deBombers Josep M. Jordan i Este-ban Rifà, i fins i tot per altres

El paper de la prevenció a Bombers de Barcelonava centrar el debat de la tercera Taula Rodona deFahrenheit 451. Els assistents van valorar la granimportància de la prevenció, i la necessitat dereforçar l´autoritat per l´aplicació de les mesures.

TAULA RODONA

La conscienciació,eina clau de la prevenció

Josep Martí, sergent deBombers: “La prevenció

a l´exterior hauria detenir més incidència,

rigor i validesa”

Cooperació entrebombers i empresa

Les deficiències preventivesde les empreses solen ser el

resultat de la mancad´informació de treballadors,

caps d´Emergències iresponsables de Prevenció.

Els bombers assistents aldebat van oferir la sevaajuda en nom de tot el

Servei, per tal deproporcionar formació quan

els ho demanin. Segons JoanManel Freire, aquesta

col·laboració és bàsica alsplans d´emergència de les

empreses. L´assessorament aempreses també permetria

als bombers conèixer lesinstal·lacions i millorar la

prevenció operativa.

Necessitat de conscienciar els usuaris sobre la importància de la prevenció

Actualització periòdica de les mesures preventives

Intensificació de la prevenció operativa a l´SPEIS

Aprofitament de les noves tecnologies com a eines de prevenció segures,per tal d´obtenir una informació completa i actualitzada

Augmentar l´efectivitat a l´acompliment de les sancions i dels terminisd´aplicació de les recomanacions preventives

LES CONCLUSIONS

⇓ Imatge del grup assistent a lajornada de debat sobre prevenció

Les claus del proper debat

El tema de la propera TaulaRodona serà “El Bomber enforma”. Podeu adreçar lesvostres idees i opinions al´adreça de correu:mradresa@mail.bcn.es. Algunes de les qüestions adebatre seran:- Els bombers estanmentalitzats de la importànciade mantenir una bona formafísica?- Com es compatibilitzal´esport amb la professió?- Representen una motivacióels Jocs de Policies i Bombers?- Es cuida prou l´alimentació?

2524

els problemes” que els posen.Els bombers també trobeninconvenients per aplicar laprevenció als sinistres, quantroben usuaris que no volen"complicacions". Tots els partic-ipants a la taula es van mostrarunànimes en la percepció delrebuig de bona part dels ciuta-dans quan es presenten per feruna inspecció.

En aquest punt, es vacomentar que l´usuari acostu-ma a associar el terme inspeccióamb una activitat punitiva. Peraquest motiu es va plantejar laconveniència de trobar unaaltra accepció per referir-s´hi,com per exemple la fòrmula“revisió d´obra”.

Nieves va destacar laimportància de l´ensenyament ila formació preventiva a l´esco-la per “educar” els futurs usua-ris, i va apostar per “l´esperançaque la joventut revaloritzi lavida”.

També cal esmentar com

una tasca molt positiva la pre-venció que es fa a les escolesdes de fa molt temps.

Prevenció operativa

Ramón Eslava va ressaltar laimportància de la prevencióoperativa. El coneixement previde l´estructura dels edificis en elmoment de fer front a un sinis-tre és una eina bàsica per alsmembres del cos, ja que lesmesures preventives proporcio-nen, entre d’altres coses, unavaluosa informació sobre lasituació de sortides d´emergèn-cia, tipologia de les escales, etc.

Nieves va insistir que aquestconeixement previ suposa unagran ajuda en les intervencions(equivalent a un 70% de l’èxitassegurat) i un estalvi de tempsconsiderable, que pot ser deci-siu per la ràpida resolució d´unsinistre i per la seguretat delsbombers. Així doncs, la sensacióde seguretat es va confirmarcom el principal avantatge de laprevenció operativa.

Un capítol polèmic enaquest apartat va ser la mancade canals d’informació ade-quats per obtenir aquest conei-xement necessari dels edificis.Nieves va dir que la informacióque proporcionen les visites alocals i instal·lacions és tambéuna eina de prevenció.

Al debat també es va tractarel tema de la prevenció operati-va a l’SPEIS. Els bombers opinenque actualment no es fa pre-venció operativa, tret d´iniciati-ves puntuals, principalment acausa de la manca de personal

que hi ha en certs moments, toti la conveniència d´organitzarvisites als edificis.

La gestió executiva

Un dels punts àlgids de latrobada va ser el debat sobre lamissió de l´autoritat executivaen la prevenció.

Tots els assistents van coinci-dir a destacar l´escasa efectivi-tat de les sancions per l´incom-pliment de les mesures preven-tives. Ramón Eslava va afirmarque “no sortim de cap inspec-ció sense indicar deficiènciespreventives, que després

poden trigar bastant temps aresoldre´s”. En aquest punt,Martí va sostenir que aquesttema té a veure a la mancad´exercici de l´autoritat. Lainquietud comuna és determi-nar “qui ha de donar la cara idir prou?”. Però, Joan ManelFraile va puntualitzar que nos´ha de personalitzar, ja que “laque obliga a l´usuari és la llei”.

Noves tecnologies

Els bombers veuen moltsavantatges en l´aplicació de lesnoves tecnologies a la preven-ció. Un dels beneficis principals,segons Ramón Eslava, és la pos-sibilitat de traspàs d´informaciódels projectes al Centre deComunicació, per a la realitza-ció de fitxes informatives ambplànols d´edificis, situació de lesboques, llistat de materials, etc.

Per assolir aquest objectiu,Antoni Castellà va dir que l´eina

principal és una informació vivai actualitzada. Tot i que la tec-nologia es va valorar com ungran avenç, Joan Manel Fraileva avisar que no s´ha de posarexcessiva confiança als mitjanselectrònics, i va suggerir l´habi-litació de canals alternatius alshabituals per establir unescomunicacions segures. Fraileva puntualitzar que l´ús de lesnoves tecnologies també com-porta l´aplicació de normes deprevenció en salut laboral.

Josep Martí va remarcar laimportància de la implantacióde terminis per procedir a lacorrecció de les deficiències, i esva plantejar de nou la necessi-tat d´una autoritat ferma i reso-lutiva. La intensificació de laprevenció operativa també ésuna opció de futur molt valora-da pels bombers.

En definitiva, la opinió gene-ral és que l´execució i l´autoritatsón les claus del futur de la pre-venció.

Ramón Eslava, tècnic deprevenció de Bombers:

“No sortim de capinspecció sense indicar

deficiènciespreventives”

La intensificació de laprevenció operativa és

una opció de futurmolt valorada pels

bombers

⇓ Antonio Nieves, bomber ⇓ Ramón Eslava, tècnic prevenció⇓ Salvador Prats, oficial debombers jubilats ⇓ Joan Manel Fraile, ciutadà⇓ Antoni Castellà, caporal ⇓ Josep Martí Pijoan, sergent

TAULA RODONA

2726

que inclou l’estructura organit-zativa, les responsabilitats, lespràctiques, els procediments, elsprocessos i els recursos per de-terminar i portar a terme la polí-tica mediambiental”.

Aquest mètode de diagnosidels parcs consisteix en l´avalua-ció mediambiental de l´edifici,quant a materials, instal·lacions,consums energètics, etc. Tambées revisen les pràctiques i els pro-cediments, com ara la generacióde deixalles o els hàbits de con-sum. L’objectiu és disminuir l’im-pacte ambiental de l´activitatdels bombers, i reduir els costosque s´en deriven. L’ecoauditoriarevela les mancances o desajus-tos mediambientals, per tal d´in-

troduir i executar les accions co-rrectores pertinents.

Ecologia i economia

L’objectiu de l’ecoauditoria ésaconseguir millores mediam-bientals a mig termini. La im-plantació de mesures ecològi-ques evitarà el malbaratamentdels recursos naturals i tambécomportarà un estalvi energètici econòmic. Aquestes millores esmaterialitzen en aspectes coml´optimització en el consum dematèries primeres i energia, lareducció de despeses de trans-port, emmagatzematge i emba-latge, l´estalvi dels costos de tre-balls de neteja i reparació me-diambiental de fuites acciden-tals i emissions, i la disminuciódel risc d´accidents i de costosderivats.

Actualment, el cos de Bom-bers estudia diverses propostesper dur a terme la diagnosi me-

La realització d´ecoauditories als parcs simbolitza el compromís del Cos ambel desenvolupament sostenible. Són avaluacions que estableixen els puntsdèbils del respecte mediambiental, per tal d´introduir accions correctores.

Les ecoauditories formenpart del compromís ètic es-tablert a l´Agenda 21.Aquesta expressió va sorgir

a la Cimera de la Terra de Rio deJaneiro al 1992, i es refereix alpla d’acció que haurien d´em-prendre les nacions per tal d´as-solir un nou model evolutiu. Unafòrmula que substituiria l´explo-tació massiva i desigual dels re-cursos per noves vies de desen-volupament. Es tracta d´adoptaralternatives duradores, eficients,racionals en l´ús dels recursos i

equitatives en els beneficis.Aquesta idea és la base del quees coneix com a desenvolupa-ment sostenible.

Per tal de consolidar l´Agen-da 21 de Barcelona, més de 120institucions i entitats de la ciutat

Ecoauditories als Parcs de Bombers

van signar el 9 de juliol de 2002el Compromís Ciutadà per la Sos-tenibilitat. En aquest sentit, elcos de Bombers promourà la re-alització d´ecoauditories als seusparcs.

Què és una ecoauditoria?

Segons la definició del Regla-ment europeu d’ecogestió i eco-auditoria, un sistema de gestiómediambiental és “aquella partdel sistema general de gestió

L’ecoauditoria preténdisminuir l’impacteambiental de l´activitati reduir els costos ques´en deriven

diambiental. A finals de l´estiu esfaran les ecoauditories als parcsde la Vall d’Hebron, Sant Andreui Zona Franca. Amb la diagnosiresultant es farà l´avaluacióeconòmica de les accions correc-tores, que es duran a terme al2004, i també s´estudiarà la pos-sibilitat de fer les ecoauditories ala resta de parcs de Barcelona.

⇐ Les ecoauditories es realitzaranals parcs de de Zona Franca,⇓ Vall d´Hebron i Sant Andreu (dedalt a baix)

FASES D’UN SISTEMA DE GESTIÓMEDIAMBIENTAL

compromís

avaluació mediambiental inicial

política mediambiental

planificació

revisió per ladirecció

implantació ifuncionament

comprovació iacció correctora

MÓN VERD

Actualment, el cos deBombers estudia

diverses propostes perdur a terme la diagnosi

mediambiental

2928

AL MARGE

La fabricació de les cordesutilitzades per Bombers deBarcelona es du a terme ala fàbrica Roca, una em-

presa de Santa Perpètua de laMogoda amb 112 anys d’histò-ria en el món de les cordes.

Aquesta empresa familiar vanéixer el 1891 com a manufac-tura de trenes mecàniques, em-paquetatgess, amiants i cordi-lleria. Amb els anys es va espe-cialitzar en la fabricació de cor-des i arnesos d’escalada i indus-trials. Actualment produeix tresgrans tipus de cordes, classifica-des segons el seu comporta-ment en cordes dinàmiques,estàtiques o semiestàtiques, i

Les cordes de Bombers

⇐ Les combinacions de colors en elfilat de les cordes són un elementidentificatiu de l’empresa

de la “funda”, la part exteriorde la corda. En aquestes duesetapes, Roca treballa amb po-lièster i nylon, en el cas de lescordes estàtiques; i amb una po-liamida procedent dels EstatsUnits (que té un comportamentmés flexible que els estàndardseuropeus) per a les cordes dinà-miques.

Després del procés de filat,existeixen dos tipus de prepara-ció, segons es tracti de cordesdinàmiques o estàtiques. A lesdinàmiques, el següent pas ésreunir els fils i donar-los un ter-mofixat, que és un tractamenttèrmic que fixa les capes i acolo-reix la funda. Com que les cor-

mesuren, es pleguen i es prepa-ren per al seu lligament, on esdurà a terme l’etiquetatge.

A les etiquetes de les cordes,Roca fa constar informacions so-bre la norma europea regulado-ra de la fabricació de la corda, eltipus de corda, longitud, any defabricació, i dades sobre les pro-ves de laboratori, que es realit-zen sobre una mostra de cadapartida de fabricació.

Controls de laboratori

La directiva actual obligatots els productes a acompliruna norma determinada per acada corda. Es requereix control

Al laboratori es provenels impactes que resisteix

la corda, la tracció, elpes per metre, el

diàmetre i fregament

des estàtiques tenen un baix co-eficient d’allargament, no cal eltermofixat.

Els fils de color

El següent pas per a aquestatipologia de cordes és escollirels fils de colors per fer la tramaacolorida segons els estils de lacasa. Antoni Roca, empresari deCordes Roca i un dels fills delfundador, afirma que aquestera un dels punts on més es po-dia distingir una empresa de lacompetència. “A més de tenircura dels valors empresarials desatisfacció del client–comentaRoca– , has de mantenir un estilpropi, evolucionar en els colorsi models sense deixar de ser tumateix”.

Després de l´acoloriment deles cordes, es deixen reposar unmínim de 24 hores, per tal queperdin la tensió de la fabricació.Posteriorment es repassen, es

L’empresa de cordes Roca proveeix a Bombers de Barcelona des de SantaPerpètua de la Mogoda. L’empresa està especialitzada en la fabricació i dis-tribució de cordes i materials de seguretat per a escalada i usos industrials.

cordes auxiliars (cintes i cordesde barrancs). Roca subministraals bombers cordes específiquesd’entre 20 i 30 metres, amb dià-metres de 10-11 mm, però pro-dueix sobretot mesures estàn-dars de 60 i 75 metres per a es-caladors i afeccionats als esportsde muntanya.

La fabricació

El procés de fabricació d’unacorda té diverses fases. A la pri-mera, es fila el teixit interior dela corda o “ànima”, que compo-sarà més del 50% de la corda. Ala segona fase es realitza el filat

extern per a la fabricació o unsistema de qualitat que faciacomplir la ISO 9001 i garantei-xi la fabricació idèntica de totesles partides de cordes fabricadesa l’empresa.

En el cas de la fàbrica Roca,aquests requisits normatius escontrolen al propi laboratori,mitjançant set proves fixes. Enaquests controls s’examinen va-riables com el número d’impac-tes que resisteix un tipus de cor-da, la tracció, el pes per metre,el diàmetre i el fregament. Tot iser subministrades a Bombersde Barcelona, les cordes Roca noes sotmeten a cap prova de re-sistència al foc, ja que en teoriano es fabriquen per ser usadesen aquest context.

Un cop acabades les compro-vacions, es recuperen les parti-des de cordes i s’emagatzemenper ser després distribuïdes pertot Catalunya i Espanya. Entreles seves destinacions hi haBombers de Barcelona.

⇒ Després de l’acoloriment, les cordes es deixen reposar un

mínim de 24 hores

2002 60 m TOT-SEC

2002 180 m TOT-SEC

tractament

longitud de la corda

any de fabricació

tipus de corda

núm. de norma CE - UIAA

1UIAA

1EN

892

rocaCE

0639

laboratori acreditat

ETIQUETATGE DE LES CORDES ROCA

⇓ Procès de trenat dels fils quecobreixen l´ànima de la corda

3 13 0

ELCA

UDE

LJU

BILA

T CAU DEL JUBILAT – AGENDA 2003

30 e

28 e

284 e(suplement individual 65 e

DATA EXCURSIÓ RUTA PREU

30 d´abril, 7.30 h PER TERRES DE L´EBRE Castell Miravet, Assut de Xerta,Tortosa

20 de maig, 7.30 h ESCAPADA AL ROSSELLÓ Elna i Cotlliure (Port d´Amunt,castell Reial, tomba d´AntonioMachado), Llançà

10 de juny, 7 h SET DIES A GALÍCIA Ourense, Sanxenxo, A Toxa,Santiago de Compostela,A Coruña, Vigo, etc.

Jaime Labraña Iborra, 12534 BOMBVicente J. Allue Casaus, 12531 CONBGabina Iglesias Martínez, 9264 AUXAAureo Rojo Montero, 3972 TELBCristóbal García Ribas, 3811 TELBJosé C. Sánchez Cabañero, 14600 BOMBAntonio Gimeno Blasco, 3818 BOMBPablo Lastra Arnaiz, 3851 BOMBAnselmo Salvat Reverte, 14588 BOMBLuis Ribas Larrión, 7986 SGTBJorge Maronda Rojals, 7976 CTEBEugenio Mendia Lara, 3894 CONBTomás López Genzor, 7969 CONBSalvador Miras Rodríguez, 12532 TELBMiguel Santin Gargallo, 11181 BOMBAlfredo Sanchís Victor, 3997 BOMAJosé Alemany Marine, 3667 BOMAJuan Tirado Casanovas, 4020 BOMSalomé Delfa Oviedo, 7956 CAPJosé A. Arratibel Echavarri, 10119 BOMFelipe Martín Mateos, 11618 BOMJuan José Díaz Luengo, 7957 BOMSantiago Martínez Larriba, 12567 BOM

JUBILACIONS DE L´ANY 2002

Desitgem a tots els companys molta sorten aquesta nova etapa, els enviem la nostrasalutació i els esperem al Cau del jubilat

L´homenatge al monumentde Bombers va començaramb l’ofrena d´un ram deflors, col·locat al peu de

l´escultura. Josep Martí Bòria,promotor del Cau del Jubilat, vafer un breu discurs, seguit d´unminut de silenci pels companysmorts en acte de servei.

L´acte va comptar amb lapresència d´Antoni Pallarès, Di-rector de Bombers de Barcelona,i altres membres del Comité deDirecció. També hi va assistir Jo-sep M. Jordan, l´únic professio-nal entre els presents que va sercap de Bombers, un càrrec desa-paregut de l´organigrama.

Història del monument

Josep Martí va ser el principalimpulsor del monument, que

Un dia per al record i la reunióEl 4 de febrer es va ferl´homenatge anual almonument de Bom-bers del Parc de l´Ei-xample. Durant la ma-teixa jornada, elsmembres del Cau delJubilat van celebrartambé l´Assemblea Ge-neral de socis.

data de l´any 1967 i que està si-tuat a l´entrada del Parc Centralde Bombers. L´escultura repre-senta un bomber amb una nenaen braços, una figura basada enla víctima real d´un incendi aPlaça Espanya. A la placa com-memorativa es pot llegir la ins-cripció: “Bombers de Barcelona,

en memòria dels companysmorts al servei dels ciutadans”.

Després d´aquest acte, els ju-bilats van fer una visita guiada ala ciutat preromana d´Ullastret.

Assemblea de socis

A les 11.45 h va començarl´Assemblea general ordinàriade socis, amb la presència de 64assembleistes. La reunió es vacelebrar al Museu de les einesdel camp, a Palau-sator (BaixEmpordà). La sessió va conclou-re a les 14.30h, i després es vafer un dinar al restaurant MasPou, al qual va assistir una re-presentació del Comité de Direc-ció, entre ells el director AntoniPallarès. L´acta de l´assemblea jas´ha enviat als membres del Caudel Jubilat.

⇓ Un moment de l´acted´homenatge al monument de

Bombers

Un any ple d´activitats

El Cau del Jubilat ha inau-gurat l´any 2003 amb tresexcursions. La primera sor-tida es va fer el 21 de ge-

ner. Els veterans van visitar lescases nadiues del violoncelistaPau Casals i del poeta Àngel Gui-merà a Sant Salvador del Ven-drell. La segona excursió va tenirlloc el 26 de febrer. Cinquanta-una persones van disfrutar d´unavisita guiada a les restes de la Ta-rraco romana.

El 18 de març, els jubilats vanfer La ruta de l´exili, una excursióamb visites al castell de Bella-guarda, situat a El Pertús, al po-ble de La Vajol i al port de laManrella.

Fins al juny de 2003, el Caudel Jubilat té una agenda moltcompleta. El 30 d´abril és la datade l´excursió Per terres de l´Ebre.Aquesta sortida inclou una visitaal castell Miravet, una fortalesadel segle XI, i a l´assut de Xerta.El dinar es farà a Tortosa, i elpreu de l´excursió és de 30 euros.

Visita al Rosselló

El 20 de maig hi haurà l´Esca-pada al Rosselló. Els viatgers visi-taran les ciutats d´Elna i Cotlliu-re, amb parades al castell Reial ia la tomba d´Antonio Machado.El preu és de 28 euros.

El 10 de juny començarà unrecorregut de set dies per terresgallegues. El Cau té previst visi-tar Ourense, Sanxenxo, Comba-rro, el port pescador de O Grove,l´illa de A Toxa, A Coruña, Vigo iSantiago de Compostela, entred´altres indrets. De tornada, elgrup dinarà a Saragossa i visitaràla basílica del Pilar. Es pot sol·lici-tar el programa completd´aquest viatge al local social delCau del Jubilat.

El Cau vol convidar tots els ju-bilats, socis i no socis, i també alsbombers en actiu, a participar aaquestes sortides, que són unaexcel·lent manera de recórrermón en bona companya.

El Cau del Jubilat no pararà ni un moment al 2003. Les sortides previstesfins al mes de juny inclouen diverses destinacions, entre les que destaquenuna visita a les terres de l´Ebre i un viatge de set dies per Galícia.

3332

L´equip de voleibol del´ACE (Associació Cultural iEsportiva de Bombers) esva constituir al 1950, i es-

tava format exclusivament perbombers. Aquesta agrupació vaguanyar el primer campionatd´Espanya a la temporada 1950-51. Carles Casanova, bomber ientrenador nacional, és consi-derat el “pare” de l´equip.L´any 1975, Casanova va fundari dirigir l´Escola d´Iniciació Es-portiva. A aquesta època vanparticipar com a jugadors i di-rectors dos bombers amb unnotable palmarès: RamonBorràs i Josep Antoni Gallardo.

Entre d´altres èxits, l´equipva ser sots-campió d´Espanya de1a Divisió al 1987, i els bons re-sultats els van permetre l´ascensa la Divisió d´Honor. La ONCE vaesponsoritzar l´equip, i s´hi va

Voleibol, un equip històric

L´equip de voleibol de Bombers es va cre-ar al 1950. A la seva trajectòria mai no hanfaltat la il·lusió ni les victòries. El seu pro-per repte són els Jocs de Barcelona, on es-peren fer un bon paper.

incorporar Rafa Pascual, juga-dor de la Selecció Nacional. No-més va quedar un jugador-bomber, l´Àngel López.

A principis dels anys 90, vaningressar al Cos els esportistesde l´Escola: Juan Abellán, Ra-món Valdés, Ferran Lorente iJuan Luis Ferrer.

Un nou esperit

Amb el temps, els voleibolis-tes de Bombers van abandonarla competició a causa de lamanca de relleu generacional,en no incorporar-se al Serveipersonal de nou ingrès. L´equipva tornar a competir l´any 1998,i nous companys es van afegiral grup: Pons, Ribas, Campos,Llistosella, Pedro Torres, Bosch,etc. Aquests esportistes van

participar als Jocs Mundials deBombers de París l´any 2000, ials WP&FG del 2001 a Indianà-polis. L´Olimpiada de París vaser la primera competició inter-nacional de l´equip, i també vaconstituir l´estímul per partici-par als jocs de Barcelona.

Als darrers temps, s´hi hanincorporat tres jugadors de laúltima promoció de Bombers:Miquel Sanz, Jordi Garcia i JuanManuel Buj.

Els voleibolistes de Bomberss´estan preparant per la citaolímpica des del darrer setem-bre; participen a torneigs i en-trenen un dia a la setmana. Val-dés diu que la seva expectativaés “fer un bon paper”. L´equipjugarà a segona Divisió, a lamodalitat de voleibol pista oindoor i a la categoria de sismasculí.

JOCS DE POLICIES

I BOMBERS

L´equip

Els integrants de l´equip actualde voleibol són: Ángel López,caporal; Juan Abellán, caporal;Ramón Valdés, caporal; PerePorcada, caporal; AntonioCampos, bomber; XavierLlistosella, bomber; FerranLorente, bomber; Juan LuisFerrer, bomber; Carlos Pons,bomber; Pep Ribas, bomber, iels futurs bombers MiquelSanz, Jordi García i JuanManuel Buj.

El Muster, tot un repte d´habilitat

El Muster és una prova combinada molt popular entre els bombers. Es trac-ta d´una disciplina amb dues fases d´exercicis on calen rapidesa i habilitat.A continuació, s´ofereix una informació general d´aquest esport.

El Muster té dues fases. Estracta del carro portamà-negues i la brigada de ga-lledes.

El carro portamànegues:Cinc competidors estiren el ca-rro, i el sisè subjecta una destrali la boca de la mànega. Han decórrer fins a una boca de reg.Dos membres de l´equip aco-blen la mànega a la boca, i laresta continua el recorregut. Elportador de la destral la clava aun bloc de fusta, i dues personeshan de conectar la boca de lamànega. Quan l´aigua arribi a laboca, dues persones l´han de di-rigir a l´objectiu. El cronòmetres´atura quan cau l´objectiu, sem-pre i quan la destral s´hagi cla-vat prèviament al bloc de fusta.

La brigada de galledes:S´instal·la una bastida amb unbidó buit a sobre, i una pilotade ping-pong com a testimoni.Quan el jutge dóna l´ordre d´ini-ci, cada equip ha d´agafar la se-va escala i assegurar-la amb unnus de ballestrinca. A l´escala,els participants s´han d´assegu-rar una tècnica de creuament decames adequada. Les galledesplenes es van passant de mà enmà cap amunt per l´escala, finsque el bidó s´ompli. El tempss´atura quan la pilota de ping-pong cau de l´aixeta.

Els equips en el Muster estanformats per sis persones, i po-den ser masculins, femenins omixtes. El perfil dels participantsés el d´uns esportistes coordi-

nats, ràpids i amb una gran pre-paració física. L´equip guanya-dor és el que assoleix l´objectiuen menys temps.

L’organització estima que hiparticiparan uns 150 esportistesde tot el món. L’import a abo-nar per a la participació comple-ta al Muster és de 95 dolars (uns95 euros). Les proves es faran el31 de juliol al Village de PlaçaEspanya. Per a informació:www.2003wpfg.org

⇓ Imatge de l’equip queparticiparà als Jocs de Barcelona

2a. FASE: LA BRIGADA DE GALLEDES

Final de la prova.Cau el testimoni

(pilota ping-pong)

2a. FASE: LA BRIGADA DE GALLEDES

3 Destral clavada

2 Acoblament mànega

boca de reg

2Connexió de la

boca a la mànega

1Destral,

boca mànega

4Final de la prova

cau l’objectiu

30,48 m 91,44 m15,24 m

A

BC

D E

F

F

B C

E

A D

F

1Desplaçament

del carro

1a. FASE: EL CARRO PORTAMÀNEGUES

3 53 4

ACTI

VITA

TS

ELS EQUIPS:Aquests són els integrants dels dosequips de golf de Bombers:

Manuel Azkárate

Miguel Ángel Ferres

Rafael Lebrero

Josep Ribas

EQUIP “FIATC-BOMBERS”

Joaquín Álvarez

Agustí Bruño

Guillermo García Parreu

Enric Riba

EQUIP “BOMBERS-FIATC”

ELS GUANYADORS

Féminas: Elisabeth Marco, Mossos d´Esquadra

Gran Master D: Pedro Matamala, Bombers BCN (Jubilat)

Gran Master B: Francisco Martínez, Bombers BCN

Gran Master A: José Ramón Carme, Bombers BCN

Master B: José García, Bombers Generalitat

Master A: Javi García, Bombers Generalitat

Senior B: Victor Lopez, Mossos d´Esquadra

Senior A: Francesc Carmona, Mossos d´Esquadra

Open: Albert de la Fuente, Mossos d´Esquadra

Medalla de natació

Entre el 24 i el 26 de generde 2003, es va celebrar aValladolid el Xè Campionatd´Espanya d´Hivern deNatació de la categoriaMaster. El company EduardoNavarro Zarzoso va obtenirla medalla de bronze als 800metres lliures, i també vaaconseguir la quarta posicióals 200 metres braça.

Amb motiu de la celebraciódels propers Jocs Mun-dials de Policies i Bombersa Barcelona, la Secció de

Golf de Bombers ha aconseguit elpatrocini de l´empresa catalanaFIATC Assegurances. Aquest patro-cini consisteix en una aportacióeconòmica, destinada a cobrir elscostos de participació a diversos tor-neigs de golf fins al juliol de 2003.Aquest suport també inclour el lliu-rament de la roba esportiva ne-cessària per a les proves.

El patrocinament de FIATCés fonamental per al Golf deBombers, atès el cost que com-porta la participació de dosequips, de quatre persones ca-dascun, a les competicions.

La Secció de Golf vol fer cons-

FIATC patrocina el golf de Bombers

La Secció de Golf deBombers ha aconse-guit el patrocini del´empresa FIATC Asse-gurances. Amb aquestimportant suport, elsmembres de l´equipvan guanyar el I Tor-neig de Golf Bombersde Barcelona.

tar el seu agraïment a FIATC peraquest patrocini.

El torneig de Bombers

Els golfistes de Bombers vanestrenar el patrocini de FIATC el12 de març, amb motiu del I Tor-neig de Golf Bombers de Barce-lona, on es disputava el premiSant Joan de Déu. El torneig vaconsistir en un match Bombers-Guàrdia Urbana, celebrat al Cal-des Internacional Golf Club.

Els quatre primers classificatsa la prova individual van ser elsbombers Joaquím Álvarez (41punts), Miquel Àngel Ferres (39punts), Rafael Lebrero (38punts), i Josep Ribas (38 punts).

També es van classificar els com-panys Enric Riba, Manuel Azká-rate, Agustí Bruño i Guillem Gar-cia. Bombers també va guanyarla classificació per equips. Des-prés del torneig, els participantsde Bombers i Guàrdia Urbanavan fer un dinar.

Fahrenheit 451 es farà ressòdels progressos de l´equip degolf de Bombers als torneigs, itambé als Jocs de Barcelona.

⇓ Imatge dels components de lasecció de Golf de Bombers

I prova ciclistaSant Joan de DéuEl 8 de març, coincidint amb la festivitat del pa-tró de Bombers, va tenir lloc a Montjuic la pri-mera edició de la prova ciclista Sant Joan deDéu. Els ciclistes del Cos van resultar guanyadorsa la categoria Grand Master.

El circuit de la I cursa ciclis-ta Sant Joan de Déu vatranscórrer íntegramentper la muntanya de

Montjuïc, i va cobrir un tram de5.700 metres. Hi van participarun total de 45 persones, repar-tides a les categories Open, Se-nior, Master, Grand Master i Fé-minas. A més dels esportistes deBombers de Barcelona, a la cur-sa van participar corredors deBombers de la Generalitat,

Guàrdia Urbana, Mossos d´Es-quadra i Policia Nacional.

La inauguració de la cursa vaanar a càrrec de les autoritatsresponsables de la organitzaciódels X Jocs Mundials de Policiesi Bombers: Elena Lladó, directo-ra d´esports del consorci orga-nitzador, Mariano López, subdi-rector del mateix organisme, iTeresa Trabal, coordinadora delVoluntariat. A les vuit del matí,els representants del consorci

van tallar la cinta que obria lacursa. Els equips Open i Seniorva fer sis voltes al circuit, i laresta de participants van com-pletar la cursa amb quatre vol-tes.

L´èxit va acompanyar els ci-clistes de Bombers. Pedro Mata-mala, bomber jubilat, va guan-yar a la categoria Grand MasterD, el bomber Francisco Martí-nez va obtenir la victòria a laGrand Master B, i el bomber Jo-sé Ramón Carme va ser el guan-yador a la Grand Master A.

Aquesta cursa, organitzadaper la Secció Ciclista de l´Agru-pació Cultural i Esportiva deBombers, va constituir tambéuna prova del possible desenvo-lupament del ciclisme del Cosals propers jocs de Barcelona.

La Secció Ciclista té intencióde continuar organitzantaquesta prova en el futur, pertal que es constitueixi en com-petició de referència per alsamants del ciclisme.

3 6

FLAM

ARAD

ES

Per poder organitzar un es-deveniment de la im-portància dels WP&FG, és

imprescindible la col·laboracióde persones que, desinteressa-dament, vulguin participar coma recolzament als actes espor-tius, socials i de planificació prè-via que complementaran el de-senvolupament dels Jocs. L'es-perit d´aquesta competició, i laidea de trobada entre policies ibombers d´arreu del món, fanque la participació no hagi delimitar-se als esdeveniments es-portius. Més de 10.000 atletesd’arreu del món competiran icompartiran bons momentsamb un sol lema: ‘Se la juguenper tu’. Per assolir aquest objec-tiu cal gent que s´hi impliqui,

Donació de Bancs

Obsequi d´una serigrafia de MariscalLa Direcció de Bombers de

Barcelona va felicitar elnou Any 2003 a tot el per-

sonal amb l´obsequi d´una seri-grafia exclusiva del dissenya-dor Javier Mariscal. Els mem-bres del Cos van rebre la seri-grafia durant el mes de desem-bre de 2002.

L´obra reprodueix una inter-venció al Temple de la SagradaFamília de Barcelona. Tambéapareixen els equips de Bom-bers en plena activitat. Al fonsde la imatge es veuen les silue-tes de la Torre de Collserola ide l´Església del Tibidabo.

El dibuix conté tota la forçaexpressiva i colorista pròpiadels treballs de Mariscal, ambintenses pinzellades de blaus,

Bombers de Barcelona vaparticipar al rodatge de lasèrie de TV3 “16 Dobles”. El

capítol es va rodar al barri de laBarceloneta i hi van participar elcaporal Xavier Garcia Guixé i elsbombers Esteve Rabadan i PereMartínez. La seqüència repro-dueix un incendi al pis de la Lí-dia, protagonista de la sèrie. Lagravació va recollir l´arribada delvehicle de bombers i la realitza-ció d´una instal·lació de mànega.El capítol es va emetre el passat26 de març.

La intervenció de Bombersforma part d´un pacte de col·la-

Extres a “16 Dobles”

boració entre la productora delprograma, Diagonal TV, i l´Ajun-tament de Barcelona. Aquestacord contempla el tractament ila difusió dels esdevenimentsd´actualitat a la ciutat.

Fes-te voluntari dels Jocs

que doni un cop de mà. Tu potscol·laborar de forma activa aqualsevol àrea de l’ organitza-ció dels Jocs. Amb la teva parti-cipació tindràs l’oportunitatd’acostar-te una mica més a totsaquells que fan del risc la sevaprofessió. Anima’t!.

Canvis a lesdivisions dePrevenció iOperacions

Joan Pedreny i Abella ha si-gut nomenat Cap de la Divi-sió d´Operacions. Jesús Mar-

tínez Viejo es reincorpora al Ser-vei com a Cap de la Divisió dePrevenció, mantenint les fun-cions que fins ara desenvolupa-va com a Director d´Explotaciódels Túnels.

L´empresa Fundició DúctilBenito ha fet donació desis bancs, model Neo-Bar-

cino, a Bombers. David Rou-ra, Director d´Operacions dela Fundició, va assistir a l´actede donació dels seients, queva tenir lloc al Parc Central.Tres dels bancs es col·locarana la caserna de l´Eixample, ialtres tres al Parc de ZonaFranca. Antoni Pallarès, Di-rector de Bombers, també vaassistir a l´acte, i va obsequiarRoura amb el llibre Barcelo-na, imatges i records.

3 7

⇒ David Roura, Directord´Operacions de la Fundició

Dúctil Benito, mostra els bancsa Antoni Pallarès, Director de

Bombers.

⇑ El dissenyador Javier Mariscal,signant una de les serigrafies

taronja, vermell, gris i negre. Aquest obsequi, del qual es va

fer una tirada limitada de 1.000unitats, es va lliurar amb una tapade paper vegetal, on figura l´ana-grama del Servei i la inscripció:“Serigrafia creada per JavierMariscal, exclusivament pel Cosde Bombers de Barcelona”.L´obra té unes dimensions de35x50 cm, i es va entregar a totsels membres del Cos acompanya-da d´una carta d´Antoni Pallarés,Director de Bombers de Barcelona.Aquesta carta explica que al dibuixqueden plenament identificats elCos de Bombers i la ciutat a quèserveixen. De ben segur que elsmembres del Servei conservaranaquesta serigrafia com un recordmolt especial.

Seu de voluntaris WPFGc/de Lleida, 3008004 BarcelonaTelèfon: (+34) 934 237 000Fax. (+34) 932 289 883Correu electrònic: volunta-ris@2003wpfg.org

web: www.2003wpfg.org

Joan Pedreny,cap d´Operacions

Jesús Martínez,cap de Prevenció

Els 15 nous comencenla formació

El 17 de març va començarl´etapa de formació bàsicadels 15 nous bombers que

van aprovar el concurs d’oposi-ció de la Convocatòria de 2002.Els nous alumnes formaran partde la segona promoció de perso-nal de nou ingrés al Servei,desprès dels 30 bombers en pràc-tiques que es van incorporar atorn el passat 10 de març. Bom-bers de Barcelona els va donar labenvinguda oficial en un actecelebrat al Parc de l´Eixample.

A CIUTAT

Aprincipis de març esvan conèixer elsprojectes guanya-dors del concurs

per adjudicar les cerimòniesd´inauguració i clausura delFòrum Universal de les Cultu-res 2004. L´empresa catalanaFocus serà la responsable dela cerimònia d´obertura, ambuna representació que sim-bolitza el diàleg entre l´or-

Escenes de foc iaigua al Fòrum L´aigua i el foc protagonitzaran les cerimòniesd´inauguració i clausura del Fòrum de les Cul-tures, que se celebrarà a Barcelona l´any 2004.Aquests espectacles seran representacionsmolt originals, d´inspiració mediterrània.

dre i el caos. El muntatge va serpresentat per Focus en col·labo-ració amb l´artista Hansel Cere-za, i té com a element centraluna flor que sorgeix d´una granesfera situada sobre l´aigua. Larepresentació inaugural es faràel 9 de maig de 2004, i una ver-sió de l´espectacle es repetiràuna vegada al dia durant cadajornada del Fòrum.

El projecte del mestre pi-rotècnic Cristophe Berthonneau

L’ICEBERG

es representarà a l´acte de clau-sura, el 26 de setembre de 2004,i farà present la màgia del foc alcostat del mar. Berthonneau,amb la seva companyia GroupeF, guarnirà la plaça del Fòrumamb la llum, el color i les formesd´un gran espectacle de focs ar-tificials. Aquests focs es dispara-ran des d´uns vaixells ancoratsen cercle al litoral proper a l´es-planada del Fòrum. Els respon-sables d´aquest esdeveniment-cultural volien incloure un actesimilar al Piromusical de laMercè durant la clausura del Fò-rum 2004.

Al juliol de 2002, la compan-yia Groupe F també va fer unagran exhibició pirotècnica alTemple de la Sagrada Família.De ben segur que al Fòrum tor-naran a enlluernar-nos ambl´encantament del foc. Per amés informació sobre les activi-tats del Fòrum 2004, podeu con-sultar la pàgina web oficial:www.barcelona2004.org.

Per David Zapater

38

imatges de la història