Ud. 5 EL SECTOR SECUNDARIACTIVITAT INDUSTRIAL: DESLOCALITZACIÓ I

GLOBALITZACIO

INTRODUCCIÓ:

Primera industrialització:

Finals s. XVIII- s. XIX

Indústria tèxtil

Font d’energia principal: el carbó

Segona industrialització:

s. XX

Indústria de l’automòbil

Fonts d’energia principal: el petroli i l’electricitat

Tercera industrialització:

Darrer terç del s. XX

Transformacions molt ràpides en el món de la tecnologia

Pocs treballadors però molt qualificats

Reconversió industrial

Globalització de l’economia: multinacionals, deslocalització

1. D'UNA SOCIETAT AGRÀRIA A UNA D'INDUSTRIAL

Els tallers artesans

Tenien pocs treballadors i, sovint, formaven part de l'habitatge.

Els artesans feien el producte de principi a fi.

Utilitzaven eines molt simples.

El procés de producció era lent i costós.

No hi havia dos articles iguals.

La indústria moderna

La Revolució Industrial

Comença a al final del segle XVIII,aAnglaterra.

Invenció de la màquina de vapor.

Característiques de les fàbriques:

* Les màquines fan part del procés de producció.

* Noves fonts d'energiaper al funcionament de les màquines:

- Primer: el carbó.

- Després: l'electricitat i el petroli.

* Creixement constant de les inversions.

* Divisió del treball:

- Treball en cadena: cada treballador fa una tasca concreta.

- la feina es va fer més dura i monòtona.

* La producció:

- Reducció del temps de fabricació.

- Productes iguals.

- Augment de la productivitat.

- Preu per unitat més baix.

* Les primeres fàbriques es van situar a les ciutats.

- Conseqüències:

- Creixement extraordinari de les ciutats.

- Construcció de noves ciutats.

- Èxode rural:migració massiva de pagesos cap a les ciutats.

Expansió de la Revolució Industrial:

* Segle XVIII:Anglaterra.

* Segle XIX: l'Europa Occidental, els Estats Units i el Japó.

* L'Àfrica, l'Àsia i l'Amèrica Llatina: l'agricultura i l'artesania.

* L'activitat industrial diferenciaentreles zones desenvolupades i les subdesenvolupades.

GLOSSARI:

Revolució industrial.

Procés que va comportar el pas d'una economia tradicional, basada en l'agricultura, a una economia fonamentada en la indústria i les màquines, capaces de fabricar gran quantitat de béns. En aquest procés es distingeixen tres etapes: la primera revolució industrial, que va començar cap al 1750; la segona revolució industrial, iniciada entorn de 1870, i la tercera revolució industrial, que va engegar en la dècada de 1970 I actualment encara continua.

2. L'ACTUAL REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

L'aparició d'indústries noves amb necessitats diferents

La Revolució tecnològica

Les indústries capdavanteres fan servir l'alta tecnologia:

- Microelectrònica.

- Informàtica

- Telecomunicacions

- Biotecnologia

- Materials nous

Poca mà d’obra: treballadors molt qualificats.

Robots: fan les tasques mecàniques i repetitives.

Les indústries tradicionals

- Siderúrgia

- Tèxtil

- Naval...

Han patit una greu crisi:

- Falta de competitivitat

- Processos de reconversió industrial*.

- Tancament de fabriques.

Una nova organització del treball en un món globalitzat

La globalització de l'economia

* La producció de moltes empreses industrials es destina al mercat mundial.

* Concentració empresarial en grans grups industrials:

- Inversions elevades.

- Producció gegantina per abastir el mercat mundial.

- Preus competitius.

* Empreses multinacionals:

- Estan presents en molts països diferents.

- Controlen un percentatge molt elevat de la producció mundial.

- Són molt competitives:

- Fabriquen quantitats enormes d'un producte a un preu molt baix.

- Arriben a tenir ingressos econòmics similars als d'alguns estats.

* Nova organització del treball:

- Els processos de producció també són globals.

- Deslocalització: les diferents tasques es fan en diferents països, per reduir els costos.

- Investigació i disseny del producte: en un lloc o país.

- El control financer i comercial: en un altre.

- La producció: en un tercer lloc.

- La deslocalització ha estat possible gràcies a:

- La facilitat de les comunicacions.

- L'abaratiment dels transports.

GLOSSARI

Biotecnologia. Ús de les cèl·lules vives per obtenir nous productes o millorar les propietats d'altres ja existents. S'aplica a camps tan diversos com l'alimentació i la farmacologia.Màrqueting. Conjunt de principis i pràctiques que s'apliquen per augmentar la demanda d'un producte.Reconversió industrial. Procés de modernització d'una indústria que requereix una reorganització completa del procés de treball i de l'estructura de l'empresa.

Una indústria orientada al consumidor

Per dominar el mercat, els productes han de ser:

- Adaptats als gustos i demandes de la societat.

- De més qualitat que els de la competència.

- Més barats.

Per aconseguir-lo, les empreses inverteixen en:

* El màrqueting* i la publicitat:

- Per conèixer els desitjos dels consumidors i influir-ne.

* La recerca i el desenvolupament:

- Productes nous, més sofisticats i personalitzats.

* Buscar una organització més eficient de l'empresa.

* La millora de les vies de comercialització:

- Per arribar a tots els consumidors.

Aquestes activitats són pròpies del sector terciari: terciarització de la indústria.

3. LOCALITZACIÓ DE LES INDÚSTRIES

La localització industrial: bàsicament està en funció del criteri econòmic de la reducció de costos i l’increment dels beneficis.

Factors de la localització industrial

a) Factors físics

1) La proximitat d’una font d’energia:

Primera Revolució Industrial

a) Prop dels jaciments de carbó.

b) Vora dels rius > energia hidràulica.

Segona Revolució Industrial:

Electricitat i petroli i gas natural > més mobilitat industrial.

2) L’existència de primeres matèries:

a) Primeres matèries molt pesants de poc preu unitari > indústries a prop.

b) Cimenteres: al costat de les pedreres.

c) Farineres: a les zones cerealístiques.

b) Factors humans

1) Proximitat d’un mercat important:

a) Absorbeix la producció, en part o totalment.

b) Determinant pels productes peribles.

2) Disponibilitat de mà d’obra.

a) Mà d’obra qualificada: al voltant de grans les ciutats.

b) Mà d’obra barata: països del Tercer Món.

3) Bones comunicacions:

a) Faciliten l’arribada de les primeres matèries.

b) Faciliten el flux de mercaderies.

c) El desplaçament dels treballadors.

d) Zones portuàries, rius navegables, nuclis ferroviaris, grans eixos viaris, aeroports.

4) Infraestructures de serveis públics i financeres. Faciliten:

a) Subministraments bàsics.

b) Mobilitat dels treballadors.

c) Operacions financeres.

5) Infraestructura industrial:

a) Polígons industrials.

b) Parcs industrials i tecnològics.

c) Afavoreix la instal·lació.

d) Es comparteixen infraestructures i serveis.

e) Complementarietat.

6) Disposicions oficials:

a) Afavorir el desenvolupament de zones endarrerides.

b) El preu del sòl.

c) Situació política: estabilitat política i social, moneda estable.

d) Absència de corrupció.

7) La voluntat de l’empresari:

a) Motius personals.

b) El seu poble d’origen.

c) Un lloc agradable.

GLOSSARI

Polígon industrial. Un polígon industrial és un espai destinat a la instal·lació d'establiments fabrils i magatzems. Les naus industrials, més grans o més petites, en dibuixen el paisatge. Els polígons industrials se situen fora de les ciutats, en llocs ben comunicats.

Parc tecnològic. Un parc tecnològic és un espai concebut per fomentar la creació i el desenvolupament d'empreses innovadores i la transferència de tecnologia entre elles. Se situa en una zona privilegiada, a prop d'una gran ciutat o de les universitats i els centres de recerca amb què es relaciona. Presenta un aspecte modern i agradable, amb instal·lacions d'alta qualitat i zones enjardinades.

Generalment, les activitats que s'hi duen a terme estan relacionades amb la recerca i el desenvolupament de productes nous.

4. ELS PRINCIPALS TIPUS D'INDÚSTRIES (203)

Indústria

És el conjunt d’activitats dirigides a la fabricació de productes semielaborats o elaborats, a partir de primeres matèries o de productes semielaborats.

Elements

∙ Primeres matèries o productes semielaborats.

∙ Energia.

∙ Mà d’obra.

∙ Capital.

TIPUS D’INDÚSTRIA

Segons la quantitat d’energia i productes en brut utilitzats:

1.. Indústries pesants o de base

Són les que consumeix molta energia i tracten grans quantitats de productes en brut, pesants. Produeixen primeres matèries, productes semielaborats o energia, destinats als processos productius d’altres indústries.

Observació: La indústria pesant normalment, s’identifica amb la indústria d’ equipament, però la correspondència no és exacta. No totes les indústries d’equipament són indústries pesants (v. gr., material electrònic de precisió).

* Indústries extractives: són les que obtenen els minerals.

* Indústria siderúrgica: és la que produeix ferro i acer a partir dels minerals extrets de les mines, per les indústries metal·lúrgiques. La seva producció serveix de matèria primera per algunes indústries metal·lúrgiques.

* Indústries metal·lúrgiques

* Indústria química de base: és la que transforma elements de la natura en productes químics que serveixen de primeres matèries per la indústria química de consum: plàstics, insecticides, pintures, perfumeria, neteja, etc.

* Indústries de material agrícola

* Indústries productores d’energia: per exemple, les centrals elèctriques.

2. Indústries de béns de equipament: són les que transformen les primeres matèries o els productes semielaborats, en productes acabats destinats a altres indústries, on intervenen com a eines per un nou procés industrial: matèries de construcció, maquinària industrial, material de transport.

* Indústria de maquinària industrial

* Indústria electrònica

* Indústria de material de construcció

* Indústria de material de transport

* Construccions naval i aeronàutiques

3. Indústries de béns de consum o Indústries lleugeres

Són les que consumeixen menys quantitat d’energia i de primeres matèries.

Són les que produeixen, a partir de primeres matèries o de productes semielaborats, articles destinats directament a l’ús i consum de la població, és a dir, que no precisen cap altre procés de transformació.

* Indústria alimentària

* Indústria tèxtil i de la confecció

* Indústria electromecànica: eines petites.

* Indústria de màquines i electrodomèstics

* Indústria farmacèutica

* Indústria de la cosmètica i la perfumeria

* Indústria paperera

* Indústria de la pell i el calçat

* Indústria del moble

5. LES GRANS REGIONS INDUSTRIALS (204)

1.- Els països desenvolupats tenen una indústria potent.

Causes:

*Són països amb molta estabilitat política.

* Disposen de capital per invertir en fàbriques i noves tecnologies.

* Infraestructures de transport adequades.

* Mà d'obra qualificada.

* Els habitants són grans consumidors.

a) Estats Units

És el primer país industrial del món.

Característiques: 1) Primeres matèries abundants 2) Capital abundant 3) Nivell tecnològic alt 4) Mà d’obra qualificada 5) Bones infraestructures 6) Mercat intern molt important

Zones: 1)Nord-est 2) Grans Llacs 3) Golf de Mèxic 4) Costa del Pacífic

Producció: 1) Molt variada 2) Siderúrgia 3) Naval i aeroespacial 4) Maquinària 5) Producció química i farmacèutica 6) Automobilística 7) Equips informàtics i de telecomunicacions 8) Equipament militar, 7) Aliments preparats...

b) La Unió Europea

És la primera regió industrial del món.

La producció del conjunt supera la del Japó.

Zones: 1) Alemanya 2) Regne Unit (regió central) 3) França: nord-oest (París-Le Havre) i sud-est) 4) Nord d’Itàlia 5) Bèlgica i Països Baixos 6) Polònia, República Txeca i Eslovàquia.

Producció: És molt diversificada: 1) Béns d'equipament 2) Automòbils 3) Material de comunicacions 4) Articles de luxe 5) Indústria aeroespacial 6) Química.

c) Japó

És el segon país més industrialitzat del món

Característiques:1) Escassetat de primeres matèries i recursos energètics 2) Tecnologia molt avançada 3) Mètodes de producció capdavanters 4) Mà d'obra abundant, qualificada i disciplinada. 5) Política comercial agressiva

Producció: 1) Automòbils 2) Electrònica de gran consum 3) Vaixells 4) Acer 5) Béns d'equipament.

Zones:La meitat meridional de l'illa de Honshu.

d) Els dragons asiàtics

Característiques:1) Còpies dels productes dels paisos més avançats 2) Salaris baixos 3) Preus molt competitius 4) Actualment fabriquen amb tecnologia pròpia 5) Nivell tecnològic alt

Zones i Producció:

1) Taiwan i Singapur: productes d’alta tecnologia, com ara equips de telecomunicacions, ordinadors i instruments de precisió

2) Hong Kong (Xina): electrònica

3) Corea del Sud: Indústria naval, siderúrgica, automòbils i articles electrònics

2.- Països en vies de desenvolupament o països emergents

a) Sud-est asiàtic

Paísos: Malàisia, Tailàndia, Indonèsia, Vietnam, Filipines.

* Creixement industrial important

* Salaris molt baixos.

* S'hi estan traslladant moltes indústries occidentals pels salaris baixos.

b) La Xina

És el país que ha experimentat el creixement industrial més important dels últims anys. Característiques:1) Govern estable. 2) Mà d’obra barata. 3) Mà d’obra cada cop més qualificada. 4) Localització d’empreses dels paisos desenvolupats.Producció: 1) Equips electrònics 2) Indústria tèxtil 3) Calçat 4) Joguines.Zones:Xangai.

c) L’Índia

L'Índia està experimentant un creixement industrial notable. Característiques: 1) Govern estable. 2) Mà d’obra barata. 3) Mà d’obra cada cop més qualificada. 4) Localització d’empreses dels països desenvolupats.Producció: 1) Equips electrònics 2) Indústria tèxtil 3) Química 4) AcerZones:La ciutat de Bangalore té un dels centres de software més importants del món.

d) Altres regions industrials d'Amèrica

Mèxic: localització d’empreses nord-americanes per la mà d'obra barata.

Brasil: el triangle format per Sao Paulo, Rio de Janeiro i Belo Horizonte;Argentina: l'eix La Plata-Buenos Aires Rosario.

3.- Països subdesenvolupats

Àfrica, Amèrica Llatina i Àsia

* Mà d'obra barata i abundant.

* Recursos naturals abundants.

Continuen sense industrialitzar-se, a causa de:

* La inestabilitat política.

6. LA INDÚSTRIA ALS PAÏSOS DESENVOLUPATS (206)

Les grans empreses

La majoria de les grans empreses pertanyen a països desenvolupats.

Moltes de les grans empreses són multinacionals.

Al principi,les multinacionals occidentals establien les filials en altres països desenvolupats.

Des del 1990, prefereixen països menys desenvolupats

Causes:

- Mà d'obra abundant, barata i poc conflictiva.

- Incentius fiscals.

- Legislació menys estricta:

- Pitjors condicions dels treballadors

- Menys protecció mediambiental.

La deslocalització,

a) Es mantenen als països desenvolupats:

* Les indústries més estratègiques, com ara les armamentístiques.

* Les de productes peribles: prop dels consumidors.

* Les indústries en què el transport n'encareix massa el cost de producció.

* Les d'alta tecnologia, que necessiten mà d'obra qualificada.

* Les tasques de direcció.

* Els centres d’innovació.

b) Es traslladen als països endarrerits:

* Les activitats que requereixen molta mà d'obra i poc qualificada.

Els avenços tecnològics

Disminueixen la mà d’obra.

Augmenten la producció industrial.

Disminueixen els preus: productes més competitius.

Mà d'obra cada vegada més qualificada .

La localització de les fàbriques als països rics

Al començament de la revolució industrial, les fàbriques eren a les ciutats.

Actualment, es localitzen a:

* La perifèria urbana.

* Al costat de les principals vies d'accés.

* En espais rurals ben comunicats.

* En polígons industrials.

* En parcs tecnològics i empresarials.

7. LA INDÚSTRIA ALS PAÏSOS SUBDESENVOLUPATS (207)

La majoria dels països subdesenvolupats

* Tenen poca indústria.

* Els últims anys, industrialització ràpida deguda a la deslocalització d’empreses occidentals.

* Els llocs de treball en el sector secundari augmenten.

* Les multinacionals exerceixen una gran influència sobre els governs.

* Els governs els ofereixen unes condicions molt avantatjoses per atreure les seves inversions.

La instal·lació de multinacionals planteja avantatges i inconvenients:

* Gran part dels beneficis reverteixen als països originaris de les multinacionals.

* Les multinacionals, però, impulsen l'activitat econòmica de la zona on s'estableixen.

* Hi porten tècniques de producció més avançades.

* Hi creen llocs de treball.

Localització de les indústries als països subdesenvolupats

* Es concentren a les grans ciutats

* La mà d'obra és abundant

* Les infraestructures de transport són adequades.

* Als països que tenen costa, les indústries s’estableixen prop dels ports principals.

* Gran part de la producció es destina a l'exportació.

Condicions socials dels treballadors

* La pobresa.

* Absència de lleis que protegeixin els treballadors.

* La recerca del màxim benefici empresarial.

* Explotació laboral.

* Desenvolupament de l'economia submergida

LA INDÚSTRIA A LA UE, A ESPANYA I A CATALUNYA (210)

1. LA INDÚSTRIA A LA UE (210)

La Unió Europea és la primera regió industrialdel món.

Mercat comunitari: llibertat de comerç als països comunitaris.

La indústria: 20 % del PIB de la UE

11 % de la població activa > 34 milions de persones.

.

Indústries pesants: metal·lúrgia, maquinària i altres béns d'equipament.

Indústries lleugeres: química, automobilística, alimentària i equips òptics.

2. GRANS DIFERÈNCIES REGIONALS (210)

a) L'Europa Occidental

Alemanya

És el país més industrialitzat de la Unió Europea.

Indústria: > 8 milions de treballadors.

29 % del PIB.

Itàlia: 5 milions de treballadors.

França: 4 milions.

Regne Unit: 3,8 milions.

Espanya: 3 milions.

Característiques:

* Indústries tecnològicament avançades i molt productives.

* L'ocupació industrial baixa per dues raons:

- La reconversió, necessària per millorar el rendiment de les indústries.

- La deslocalització: les fàbriques es traslladen a països amb mà d'obra més barata.

* Els treballadors menys qualificats en són els més afectats

* Moltes regions industrials queden abandonades i la seva economia entra en crisi.

b) L'Europa oriental

Polònia, Eslovènia, la República Txeca i Eslovàquia,

La indústria: 29 % de la població activa.

Molta importància econòmica.

Avantatges de la incorporació en la UE:

Ajuts per a la reconversió industrial.

Fàbriques occidentals s'han traslladat a l’Europa Oriental:

- Mà d’obra més barata.

- Disponibilitat de mà d'obra qualificada.

3. ELS REPTES DE LA INDÚSTRIA EUROPEA (210)

Punts febles:

La inversió en recerca i innovació és molt menor que als Estats Units i al Japó.

La indústria europea està més endarrerida que la dels Estats Units i el Japó.

Fuga de cervells: investigadors i científics europeus s'estableixen als Estats Units.

- Els Estats Units ofereixen millors condicions als investigadors.

La Xina i l'Índia atreuen inversions estrangeres destinades a la recerca.

Solucions:

La UE fomenta la cooperació entre les empreses europees en projectes comuns.

- L’èxit més gran ha estat 1'Airbus.

Fer front a la creixent competència de l'Àsia.

- Els preus dels productes asiàtics són molt més baixos.

- Els salaris són molt més baixos.

- No es fan despeses en la conservació del medi ambient.

Per mantenir el lideratge, Europa ha de fer productes:

- Innovadors.

- De més qualitat.

- Més avançats tecnològicament.

- Amb un disseny més atractiu.

La Unió Europea estableix plans per reduir:

- El consum energèticde les indústries.

- La contaminació ambientalque generen.

4. LA INDÚSTRIA A ESPANYA (212)

Indústria: 10% de la població activa

29 % del PIB.

La majoria de les empreses espanyoles són petites o mitjanes (PIMES): < 250 treballadors.

Nombroses multinacionals.

El procés d'industrialització

Es va iniciar a mitjan segle XIX.

Més tard que a altres països europeus.

Inicialment: Catalunya, el País Basc i Astúries.

Principi del segle XX: 16 % de la població activa.

A partir de 1960 :

El desarrollismo o desenvolupisme

Inversions estrangeres.

Gran creixement industrial.

35 % de la població activa.

Nous focus industrials: Madrid, València i Valladolid.

A partir dels anys vuitanta:

La reconversió industrial

Motivada en part per l'ingrés a la Unió Europea.

Disminució del nombre total de fàbriques.

Disminució de la població ocupada en el sector.

Renovació tecnològica.

La indústria espanyola actual:

Valor de producció:

- L'alimentària i de begudes, seguida de la de l'automòbil, la metal·lúrgica i la química.

- La construcció.

El comerç internacional:

El 94 % del PIB industrial es ven a Espanya o dins de la UE.

Les importacions espanyoles superen les exportacions.

Necessitat d'augmentar la productivitat.

5. EL SECTOR SECUNDARI A CATALUNYA (212)

La indústria: 23,8% de la població activa.

La construcció: 10 % “

La industrialització

∙ Inici

Segle XVIII.

Model anglès.

Mecanització del treball del cotó.

Màquines filadores angleses.

∙ Mitjan segle XIX

Barcelona

Principal nucli industrial.

Indústria tèxtil.

Primeres matèries:

Carbó: Gales i Astúries.

Cotó

Importació per mar.

Eixos secundaris

Valls del Ter i el Llobregat.

Energia hidràulica.

Colònies tèxtils.

Perden importància des de 1970.

Importància de la indústria catalana dins Espanya

Motor, amb el País basc, de la industrialització d’Espanya.

La comunitat que més inverteix en recerca i desenvolupament.

Comunitat amb més producció industrial d’Espanya.

25 % de la producció industrial d’Espanya.

Zones Industrials

∙ Principal: àrea metropolitana de Barcelona.

Barcelonès

Baix Llobregat

Vallès Occidental

Vallès Oriental

Maresme

∙ Eixos de comunicació:

Litorals

Prelitorals

∙ Algunes capitals de comarca.

∙ Tarragona

Refineria de petroli: Pobla de Mafumet.

> Petroquímica.

Situació actual

∙ Manca de fonts d’energia i primeres matèries.

∙ Producció de béns d’equipament i consum.

∙ Disminució de la indústria tèxtil (tradicional).

∙ Desenvolupament d’altres sectors:

· La indústria química.

· La metal·lúrgica i l'electromecànica.

· Les arts gràfiques.

· Informàtica i l'electrònica.

· Increment constant del sector alimentari i de begudes.

∙ Predomini de petites i mitjanes empreses

Flexibilitat per superar crisis.

No poden competir amb les multinacionals.

Evolució actual

Creixent internacionalització de la indústria:

· Augment de les exportacions, principalment a la Unió Europea.

· Deslocalització:

· Presència d'indústries catalanes a l'estranger.

· Abandonament de empreses multinacionals.

Pèrdua d'importància relativa del sector industrial en el PIB.

Predomini creixent del sector terciari.