CAP VEÍ SENSE VEU

PROGRAMA MUNICIPAL 2015

BLOC MUNICIPAL

www.blocmunicipal.blogspot.com

1

TOTS ELS BARRIS SOM PREMIÀ DE DALT

Cap veí sense veu. La participació ciutadana ha de ser el motor de

l’acció política municipal i la seva opinió la base per a confegir els

pressupostos.

Cohesió social. Lluitarem perquè totes les persones del nostre

poble puguem accedir a l'estat del benestar al qual tenim dret.

Treballarem per una societat igualitària i justa i pels drets dels

ciutadans.

Administració eficient. És el primer pas per construir un municipi

just i socialment confortable per a Premià de Dalt.

Procés d’independència. Col·laborarem, tal com hem fet sempre,

en totes les accions necessàries per a assolir la independència.

2

Introducció

BLOC MUNICIPAL som un grup de veïns del poble que volem

aportar a la gestió de l’ajuntament la nostra experiència en educació,

obra social, urbanisme, medi ambient, economia, sociologia, esport i

sanitat.

Formem una candidatura transversal, no només en pensament

polític sinó generacional, integrada per persones compromeses amb

Premià de Dalt.

El municipi no és una entitat abstracta, sinó l’espai immediat de

relació entre les persones i, per tant, el lloc on es posa a prova la

maduresa democràtica d’una societat.

Des de Bloc Municipal volem impulsar una nova etapa en la que

l'ajuntament no es resigni a ser una “empresa de serveis” i els partits

una “agència de col·locació” d’afiliats.

Volem portar el concepte de participació ciutadana a tots els

àmbits de la decisió política, impulsant processos de consulta

popular per a prendre les decisions més importants de la població, i

convocar reunions periòdiques amb la ciutadania per tal de

compartir la situació local i les mesures a emprendre.

Per això cal enfortir el nostre teixit associatiu. La seva pluralitat de

voluntaris dedicats al municipi el converteix en un eix vertebrador

clau de consulta per a la presa de les decisions polítiques

participatives que hauria d'assumir aquest ajuntament.

EIXOS

Cap veí sense veu.

La participació ciutadana ha

de ser el motor de l’acció

política municipal i la seva

opinió la base per a confegir

els pressupostos.

Cohesió social.

Lluitarem perquè totes les

persones del nostre poble

puguem accedir a l'estat del

benestar al qual tenim dret.

Administració eficient.

És el primer pas per

construir un municipi just i

socialment confortable per a

Premià de Dalt.

Procés d’independència.

Col·laborarem, tal com hem

fet sempre, en totes les

accions necessàries per a

assolir la independència.

3

Candidatura

1 Premià de Dalt no és un poble dormitori. La veu de tots ha d'estar present en la política

municipal, mitjançant l'enfortiment del teixit associatiu, la transparència i una participació ciutadana

que sigui vinculant. Montse Assens, regidora de Premià de Dalt.

2 Premià de Dalt no és un oasi al bell mig del desert. Cal revisar la normativa urbanística en

aquells punts contradictoris, i integrar el seu ordenament a l'entorn immediat, el Baix Maresme,

per millorar la funcionalitat de tot el territori. Francesc Albardaner, arquitecte.

3 Premià de Dalt no és un jardí de flors. Malauradament la pobresa també la trobem en el

nostre poble. En som conscients i treballarem, juntament amb tots els equips socials, per facilitar

la tasca que duen a terme. Núria Agustina, activista social.

Montse Assens i Borda

Francesc Albardaner Llorens (Independent)

Núria Agustina Cardona (Independent)

Josep Cases Mas (Independent)

Núria Garcia Miralles (Independent)

Albert Bonet i Garcia (Independent)

Mireia Xarrié Poveda (Independent)

Jonh Freddy Redin Mancilla (Independent)

Elisenda Sala Ponsa

Ferran Planell i Clofent

Jorge Roca Grassot (Independent)

Carme Poveda López (Independent)

Joan Barba i Badia (Independent)

Àlex Carreras i Bernat (Independent)

Sílvia Sarrà Clofent (Independent)

Jan Bonet Tudela (Independent)

Mariona Borràs Padró (Independent)

Suplents:

Margarita Sancliment Rodríguez (Independent)

Ferran Martínez Alcaina (Independent)

Lluís Soler Fernàndez (Independent)

4

Decàleg

Redactar un programa municipal és una tasca engrescadora d'aquelles de mai no acabar, perquè

volem encabir en un escrit de quatre fulls tots aquells desitjos convertits en propòsits que volem per

a Premià de Dalt.

Sintetitzar-ho tot no és fàcil, perquè ens apassionem escrivint, com quan fem un poema. Tot i així

esperem haver-ho aconseguit, fent aquest decàleg que reflecteix de la millor manera possible la

nostra forma de ser i el nostre compromís.

Treballarem:

1. amb entusiasme, des del primer moment fins a l'últim per una societat igualitària i justa.

2. amb coherència, actuant sempre en positiu, reconeixent la feina ben feta, vingui d'on vingui i

criticant la que no ho sigui, quan faci falta.

3. amb honestedat, perquè som un equip de gent que no viu ni vol viure de la política. Ja fa temps

que treballem pel poble des de les entitats, associacions, AMPA, grups de joves, societats culturals i

grups solidaris.

4. amb compromís, no pactant mai amb cap partit polític sinó és en benefici de la població i al

marge de qualsevol interès partidista.

5. amb democràcia, impulsant les consultes populars en aquelles qüestions que afectin Premià de

Dalt i en especial els pressupostos participatius vinculants.

6. amb transparència, donant compte de què fem nosaltres i què fa o què no fa l'equip de govern.

7. en equip, ja que no és un treball d'uns pocs sinó de tots els qui ens hem compromès.

8. amb creativitat, posant al servei del nostre poble la sensibilitat que com a artistes ens

caracteritza a molts de nosaltres.

9. tocant de peus a terra i no estirant més el braç que la màniga.

10. amb llibertat, perquè com a independents que som no estem sotmesos a cap disciplina de

partit.

Visca Catalunya lliure i visca Premià de Dalt

Montse Assens, Francesc Albardaner, Núria Agustina, Josep Cases, Núria Garcia, Albert Bonet,

Mireia Xarrié, Jonh Freddy Redin, Elisenda Sala, Ferran Planell, Jordi Roca, Carme Poveda,

Joan Barba, Àlex Carreras, Sílvia Sarrà, Jan Bonet, Mariona Borràs,

Margarita Sancliment, Ferran Martínez i Lluís Soler.

5

ELS AJUNTAMENTS PER LA INDEPENDÈNCIA

Redactat presentat per l'ANC a tots els caps de llista de les candidatures

Compromís dels candidats que concorren a les eleccions municipals del 24/05/2015

En/na Montse Assens i Borda, integrant de la candidatura Bloc Municipal, del municipi de Premià

de Dalt, és conscient del repte políticament transcendent al que viu el país arran del procés per a

constituir un nou Estat independent per a Catalunya. També és sabedor/a del paper especialment

important que hi tenen els municipis, així com de la necessitat d'impulsar des dels ajuntaments les

accions que corresponguin per a continuar donant fortalesa, legitimitat i suport al procés que ens ha

de portar a la constitució de la República Catalana com a Estat independent. Per això, en el cas de

ser elegit/da com a regidor/a, alcalde o alcaldessa del nostre ajuntament, em comprometo a:

1) Donar suport, a l’adhesió o continuïtat del nostre ajuntament a l’Associació de Municipis per la

Independència (AMI).

2) Donar suport a les campanyes que s’impulsin des del nostre municipi, per contribuir a fer que les

eleccions al Parlament del 27 de setembre tinguin un clar sentit plebiscitari i que les guanyin les

forces que incloguin el full de ruta cap a la constitució d’un Estat independent en el seu programa.

3) Assumint que, en el cas que les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre configurin una

majoria independentista al Parlament, donaré suport a que el nostre ajuntament, amb el seu alcalde

o alcaldessa al capdavant, es posi a disposició del govern del país per tot el que consideri oportú en

la gestió de la constitució de l’Estat català, superant, si cal, totes les traves que hi puguin posar els

poders de l'Estat espanyol.

4) Donaré suport a la proposta que l’alcalde o alcaldessa, com a màxima autoritat i representant

legítim de tots els veïns/es del municipi, participi a l’Assemblea de Càrrecs Electes que es

constituirà en el cas que les institucions espanyoles intervinguessin o suprimissin les institucions

catalanes d'autogovern. Aquesta Assemblea estarà formada pel president de la Generalitat, els

diputats del Parlament de Catalunya i els representants dels municipis de Catalunya amb l’objectiu

d'assumir la governació de Catalunya, donant així continuïtat al procés i garantint-ne la màxima

legitimitat democràtica i institucional.

Signat a Premià de Dalt, el dia 16 d'abril de 2015

6

Participació ciutadana i transparència

La participació ciutadana ha de ser el motor de l’acció política municipal. Des de Bloc Municipal

reivindiquem un model municipalista, de representació més concreta, on l’administració tingui les

competències més àmplies per tal de garantir una administració millor.

Volem portar el concepte de participació a tots els àmbits de l’activitat i de la decisió política.

Volem que totes les persones afectades per una decisió puguem participar-hi.

Per tal de millorar la participació ciutadana adquirim els següents compromisos:

1. Pedagogia de la participació. Fent programes dirigits a transmetre hàbits i valors participatius,

que permetin l’apropament de la ciutadania a la gestió dels afers públics en iniciatives puntuals o

estructures participatives bàsiques.

2. Consultes populars vinculants. Impulsarem aquest mecanisme establint àmbits d’obligat

compliment i dotant-lo de caràcter vinculant.

3. Participació ciutadana als plenaris. Cal que sigui real i que les seves intervencions quedin

reflectides a l’acta.

4. Impulsarem la redacció del Reglament de Participació Ciutadana sense que aquesta

depengui de la voluntat política o partidista del govern de torn i que blindi tots els àmbits

reconeguts per la llei que permetin la participació de la ciutadania en l’activitat política.

5. Implementarem els Pressupostos Participatius com una de les màximes expressions de

l’autonomia municipal i de la voluntat política de l'ajuntament. Sotmetrem la decisió sobre la

destinació d’una part del Pressupost Municipal a un procediment en el que intervingui la

ciutadania, per a obtenir com a resultat un pressupost més just, igualitari i transparent.

6. Enfortiment i dinamització del teixit associatiu donant suport logístic i financer a les entitats

per tal que puguin desenvolupar la seva activitat. Cal garantir la independència d’aquestes

organitzacions, donant-los serveis d’assessorament. I cal, també, posar en marxa el portal

d'entitats.

7. Lluitarem perquè es presentin llistes obertes a les eleccions, que permetin al ciutadà escollir

les persones que cregui més capacitades.

8. No entenem la voluntat de servei al ciutadà sense una transparència total per part dels

càrrecs electes. Per això, proposem que les següents mesures siguin incloses en el Reglament

Orgànic Municipal de Premià de Dalt:

o Publicació dels sous mensuals dels regidors.

o Fer pública l'agenda política dels càrrecs electes.

o Penjar en el web municipal, el pagament de factures, els concursos i licitacions que efectuï

l'ajuntament, i els seus resultats.

Montse Assens, regidora de Premià de Dalt

7

Urbanisme, creixement i desenvolupament urbà

Premià de Dalt (10.300 Habitants) està situat al bell mig de la sub-comarca del Baix Maresme, que

s’estén a la franja litoral que va des de Montgat/Tiana fins a Cabrera de Mar. La població del Baix

Maresme és equivalent a la de capitals de província catalanes com Lleida o Tarragona i supera

àmpliament la de Girona. En canvi els equipaments socials d’aquests 11 pobles no estan a

l’alçada de les necessitats. El desenvolupament urbanístic ha estat fet de forma puntual i aïllada a

cada poble i no hi ha hagut un planejament territorial que vertebri eficaçment tot aquest rosari de

nuclis urbans. En el moment en què molts d’aquests pobles presenten els seus territoris

plenament urbanitzats, ja resulta pràcticament impossible ni tan sols cosir les xarxes viàries amb

les dels municipis veïns. Caldria crear una mena de mancomunitat de municipis del Baix Maresme

per endreçar i coordinar el territori, per a potenciar elements naturals molt potents per a

l'activitat econòmica com el front marítim i la serralada litoral.

Només entre Premià de Dalt i Premià de Mar hi ha tants habitants com a cadascuna de les

capitals provincials espanyoles de Soria o Teruel. Nosaltres disposem del mateix nombre de

centres sanitaris públics que ells? Cal, doncs, impulsar polítiques i planejaments territorials

conjunts no solament amb els nostres pobles veïns, si no amb la resta del Baix Maresme i també

amb la vall de Mataró i resta del Maresme Nord. Cal revisar el model de creixement urbanístic

de Premià de Dalt i de tot el Maresme pensant en la seva futura sostenibilitat i en la protecció de

l’entorn natural.

Altres objectius a aconseguir:

Revisar i refondre els diferents textos legals ordenadors de l'urbanisme de Premià de Dalt

(POUM, PERIPNA i Patrimoni) en un de sol, per evitar contradiccions i errors.

Revisar i actualitzar el pla de protecció del patrimoni històric arquitectònic i cultural municipal.

Promoure la redacció de diversos plans d’estudi de l’aparcament de cotxes en les vies i espais

públics, barri a barri, començant pels barris més congestionats. Dels resultats d’aquests estudis en

en poden sortir propostes per a la construcció d’aparcaments soterrats de gestió municipal.

Defensar la propietat municipal dels sòls públics, registrar-los i recuperar-los, tot evitant la

seva ocupació il·legal per particulars.

Fer un estudi de renovació i/o millora de les xarxes aèries de subministrament (elèctriques,

telefòniques, fibra òptica, etc.) en tot el poble, ja que les actuals presenten un estat deplorable en

molts indrets.

Donar suport a la pagesia, per tal de mantenir la creació de riquesa agrícola i llocs de treball.

Potenciar la creació d’horts socials en camps de titularitat pública i gestionats pels propis

ciutadans.

Estudiar un protocol municipal o plurimunicipal per afrontar grans catàstrofes (incendis

forestals, terratrèmols, inundacions, llevantades, etc,) al Baix Maresme.

Francesc Albardaner, arquitecte

8

Preservar la cohesió i la inclusió social

La lluita contra la pobresa i l’exclusió social ha de ser una prioritat per als governs locals en el

moment actual, i això s’ha de traduir en polítiques ambicioses i valentes per a fer-hi front. Els

ajuntaments han de ser els protagonistes i els impulsors d’una sortida de la crisi que preservi la

cohesió i la plena inclusió de tota la ciutadania.

Per això proposem:

1. Aprovar i desenvolupar Plans Locals d’Inclusió Social, amb la participació de les entitats

socials locals.

2. Impulsar Plans d’Acció Comunitària actuant preferentment en els segments de la població on

es concentra la pobresa, la desigualtat i altres factors de conflictivitat social.

3. Promoure la integració de les persones immigrades a les entitats i a les festes tradicionals de

la població.

4. Vetllar perquè no hi hagi cap persona discriminada ni exclosa socialment a causa de la seva

raça, religió, origen, sexe, orientació sexual o discapacitat.

5. Millorar els serveis municipals de suport a la vida quotidiana de la gent gran i les persones

dependents, garantint el dret a viure i envellir dignament a casa.

6. Atendre preferentment les persones més vulnerables, amb carències i/o dificultats per

motius de precarietat social, desatenció familiar, dificultat d'integració, i sobretot als infants, joves i

grans.

7. Dedicar l'atenció necessària als discapacitats i garantir assistència a les persones

dependents.

8. Procurar la detecció precoç de les famílies en risc d'exclusió.

9. Reactivar els horts socials no tant sols com a medi d'obtenció d'aliment fresc, sinó com a

recurs d'integració de les persones que estan a l'atur per a que facin una activitat.

10. Donar suport a totes les associacions de caire solidari i d'ajuda a les persones.

Núria Agustina, activista social

9

Cultura, entitats i patrimoni

La cultura és la base ferma on es sosté el patrimoni d'identitat d'un país i d'un poble, i és el

principal motor per impulsar un futur de vida digne per a les persones. Per a nosaltres és prioritari

donar suport i enfortir aquests pilars. Així com, donar suport a les entitats i a tots els col·lectius

locals que treballen de manera voluntària i altruista per fer d'aquest municipi un lloc actiu pel que

fa a la qualitat de vida cultural.

Per això ens comprometem a:

1. Fer que el Consell de Cultura Municipal sigui un òrgan operatiu on hi hagi un representant de

cada entitat i associació del poble.

2. Establir una política clara i transparent de convenis i/o subvencions amb les entitats locals

que promoguin les tradicions, la llengua i la cultura catalanes.

3. Millorar un calendari per coordinar les activitats ciutadanes des de l'ajuntament amb accés

públic de consulta, per tal de no superposar-les en el moment d'organitzar-les i fer la previsió de

dates de manera racional.

4. Establir un circuït de comunicació supramunicipal per optimitzar els actes culturals:

exposicions, concerts, debats, conferències, teatre i d'altres.

5. Continuar els treballs que s'han fet sobre la memòria històrica de Premià de Dalt i

recuperar el patrimoni intangible: històries, llegendes i testimonis.

6. Pel que fa a arxiu i patrimoni, continuar amb la bona feina feta fins ara i impulsar la

digitalització de documents d'interès local per tal de preservar-los i fer-ne difusió.

7. Unificar els espais de l'Arxiu Municipal perquè aquest estigui més a l'abast del ciutadà i

pugui ser utilitzat com a material de consulta.

8. Fer una recollida exhaustiva de dades sobre el patrimoni cultural del municipi i la seva

valoració, permetent així l’establiment de mesures per a la seva protecció i conservació.

9. Crear una Comissió de Patrimoni com a eina per vetllar per a la seva conservació i

restauració.

10. Promoure visites concertades a cases i espais emblemàtics per tal de donar a conèixer el

patrimoni arquitectònic i els béns mobles de Premià de Dalt.

11. Aprofitar el potencial de molts artistes de vàlua nacional i internacional que tenim al nostre

poble per apropar-los als nostres veïns, especialment als joves i als infants perquè en siguin

coneixedors.

Elisenda Sala, artista i activista cultural

10

Ensenyament i Formació

L'escola educa els nostres fills. Allí és on fan els seus primers amics. L'escola ha de ser integradora,

ha de desenvolupar projectes comunitaris amb les famílies, ha de potenciar les bones relacions dels

diferents barris, així com l'esport i uns espais públics que permetin treballar millor tot l'entorn

educatiu.

Per això volem:

Dotar l'Escola Bressol Municipal del material necessari que permeti impartir un ensenyament de

qualitat, en col·laboració amb els mestres i els pares.

Treballar per a la gratuïtat dels llibres de text, consolidant el banc de llibres.

Dedicar especial atenció a l'Escola de música i dansa per potenciar-la i per a una millor

optimització de les ajudes econòmiques municipals.

Instaurar “els camins escolars” per a la seguretat dels nostres alumnes en els seus recorreguts.

Donar suport als mestres i, si cal, a les famílies per tal que els alumnes amb necessitats

temporals d'aprenentatge, puguin tenir classes de reforç.

Fomentar projectes singulars per a alumnes amb alt grau de desmotivació.

Vetllar perquè tots els infants i joves estiguin escolaritzats.

Donar suport a la tasca municipal per a l'educació permanent de persones adultes.

Engrescar els nostres alumnes en projectes innovadors per tal de motivar la participació, la

convivència i el treball en equip.

Treballar per promoure l’èxit escolar, impulsant programes de tractament de l’absentisme, de

suport educatiu personalitzat i de millora de resultats i desenvolupar un pla de mesures contra el

fracàs escolar.

Cal que la formació laboral que es fa vagi lligada a un pla de contractació mitjançant convenis amb

les empreses de la zona. No serveix de gran cosa formar treballadors perquè després no obtinguin

feina.

Núria Garcia, ex-presidenta de l'AMPA

de l'escola Marià Manent

11

Salut i serveis sanitaris

La salut és un dret fonamental de les persones, però està condicionada pels propis sistemes

sanitaris i pel nostre entorn quotidià, l'aire que respirem, els aliments que ingerim, l'aigua que

bevem, l'esforç en la feina que fem... Per tant, més enllà de tenir un servei sanitari, hem de

promoure'n un de prevenció.

És per això que ens proposem:

Elaborar un Pla de Salut per Premià de Dalt orientat a fer polítiques dirigides a aconseguir entorns

sans.

Promoure activitats educatives sanitàries sobre la prevenció en drogodependències, sexualitat,

trastorns alimentaris i prevenció de riscos mitjançant tallers i xerrades sobre hàbits i conductes

saludables a les escoles, empreses i població de risc en general.

Introduir i reforçar, atesa la seva importància i el creixement de la seva demanda, les medicines

naturals, com l’homeopatia, l’acupuntura, energioteràpia, talassoteràpia, teràpies orientals i el

coneixement de les herbes remeieres.

Realitzar campanyes de prevenció de les malalties.

Dedicar especial atenció a les principals problemàtiques dels joves en l’àmbit de la salut: trastorns

de la conducta alimentària, salut mental, sinistralitat juvenil, drogoaddiccions, sexualitat, etc, així

com en les específiques de la dona.

Garantir l'acompanyament o les visites a domicili per a les persones amb mobilitat reduïda.

De forma prioritària, desencallar la construcció del CAP al barri Santa Anna-Tió. Depenem d'un

servei d'urgències i d'un hospital de zona col·lapsat, i actualment més que mai a causa de les

retallades.

Mancomunar serveis sanitaris amb Premià de Mar.

Promoure campanyes de vacunacions en coordinació amb les autoritats sanitàries.

Impulsar un sistema de voluntaris per passejar gossos com a teràpia per a les persones, sobretot

per a la gent gran.

Controlar i gestionar les plagues d'animals que afectin les zones urbanes (rates, mosquits tigre,

etc)

Controlar la potabilitat de les aigües i recuperar mines i pous.

Fer un control periòdic de salubritat en edificis públics.

Sílvia Sarrà, infermera diplomada

12

Joventut i esports

L'equip de joves d'aquesta candidatura reivindiquem el dret a tenir i a gestionar el nostre espai de

reflexió, participació i implicació. És per aquest motiu que creiem necessari impulsar polítiques de

participació en la gestió dels equipaments municipals, promovent l’autogestió.

Cal parlar amb els joves i, amb ells, fer un programa de joventut que respongui a les nostres

necessitats, administrat pels joves i sense les limitacions horàries que tenen les dependències

municipals.

És per això que cal:

Valorar molt favorablement la tasca que s'està fent des del Cau l'Espolsada, i encoratjar-los a

continuar-ho fent. També establir una comunicació més propera i regular amb aquesta entitat així

com fer difusió de les seves activitats del curs i d'estiu.

Potenciar la integració dels nens dels diferents barris als esplais, amb la intenció que s'integrin

amb facilitat en el marc social i cultural català.

Donar suport a les iniciatives de joves fomentant la seva participació.

Que la nit jove de la festa major no sigui un concert de "iaios".

Potenciar l'Oficina del Servei d'Ocupació municipal amb la borsa de treball juvenil.

Fer un seguiment del Pla de Joventut municipal amb noves fórmules per a buscar sortides

laborals al jovent del nostre municipi.

Enfortir la relació entre escoles i entitats esportives del municipi per tal de fomentar els diversos

esports que es practiquen a Premià de Dalt, a través de convenis entre escoles i clubs.

Que els joves puguem tenir lliure accés a les instal·lacions esportives i públiques i que hi

puguem practicar més varietat d'esports, no solament futbol o bàsquet.

Potenciar la utilització de les instal·lacions esportives: futbol, poliesportiu, biciparc, skate,

petanca i les pistes dels barris.

Jonh, Paula, Ignasi, Pep... i tota la nostra colla de joves.

13

Igualtat

Els avenços legislatius en matèria de drets socials – serveis socials, infància, autonomia personal i

ajut a la dependència, acollida, eradicació de la violència masclista-, així com els diversos pactes

signats -educació, habitatge, immigració-, han de seguir desplegant-se i concretant-se en l’àmbit

local.

La igualtat entre dones i homes, el respecte mutu entre éssers humans diferents és una

conquesta de la humanitat que s'ha de construir cada dia, i és el que volem preservar en el nostre

poble. Cal nodrir de força afectiva i d'empatia les accions i pressions per fer respectar els Drets de

les Dones, que en definitiva, són els Drets Humans.

La gestió del poble es porta en calaixos estancs i per fer un veritable poble sense discriminacions

de gènere és necessari un projecte urbà transversal, en el qual es tingui en compte les necessitats i

les veus de diferents col·lectius i moments vitals, i això solament serà possible amb una participació

ciutadana des de l'inici de qualsevol procés. I amb espais i estratègies perquè hi participin les

dones, és a dir, generant la corresponent xarxa d’activitats i suports perquè les dones puguin dir-hi

la seva.

És necessari:

Promoure la participació ciutadana en les actuacions urbanístiques i fer-ne el corresponent

retorn.

Vetllar per la supressió de les barreres arquitectòniques tenint en compte les necessitats dels

diferents col·lectius.

Tenir en compte els espaïs de pas per als vianants que porten cotxets o van en cadira de rodes

quan hi ha obres.

Lluitar contra la violència de gènere i detectar-ne els casos per buscar la solució.

Carme Poveda, mestra i logopeda

14

Activitat econòmica i polítiques d’ocupació i emprenedoria

Premià de Dalt, com molts municipis catalans, necessita generar i ajudar als negocis, a les

empreses, als autònoms i als emprenedors amb iniciatives com ajuts fiscals, naus industrials de

promoció municipal o espais compartits de treball – Coworking-.

La desocupació és un dels principals problemes als quals s’enfronta la societat catalana. Els

seus efectes es noten especialment en l’àmbit local, ja que és on es manifesten amb major

intensitat les necessitats i carències dels ciutadans i on millor es detecten. El desenvolupament

econòmic ha de tenir un espai propi en l’àmbit local, de manera que ajudi a reforçar i potenciar un

model de creixement, el posicionament competitiu del teixit empresarial, la generació d’ocupació i,

en definitiva, el manteniment de la qualitat de vida i la cohesió socials.

Des de Bloc Municipal no participarem de la política caduca i insostenible amb la que els

ajuntaments rivalitzen a oferir sòl barat i exempcions fiscals per a incentivar la inversió externa. La

promoció econòmica ha d’anar acompanyada del respecte al medi ambient i de la preocupació per

la sostenibilitat del foment del civisme.

Una de les competències que la majoria d’ajuntaments assumeixen, sense que sigui d’obligat

compliment, és la d’ocupació. L’ajuntament ha de dur a terme polítiques actives encarades a la

creació de llocs de treball: des d’aquest plantejament cal abordar totes aquelles iniciatives que

contribueixin a la desaparició d’un dels principals problemes socials com és l’atur.

La recuperació urbanística dels centres urbans va molt lligada a l’existència del comerç

tradicional. Cal incloure aquest objectiu en tota la planificació municipal, tan urbanística com

comercial.

Cal emprendre iniciatives com:

Facilitar els tràmits i les gestions dels comerciants, dels industrials i dels nous emprenedors.

Potenciar i defensar el comerç urbà per afavorir la dinamització i vitalitat del municipi.

Posar en marxa una Associació de Comerciants que vetlli pel comerç tradicional davant les

grans superfícies.

Millorar la xarxa de comunicació entre els polígons.

Potenciar la política de contractació d'estudiants del poble en règim de pràctiques.

Subvencionar les empreses que donin feina als ciutadans del poble en situació d'atur.

Establir ajudes per a la retolació en català del comerços i indústries.

Impulsar la modernització i dinamització del mercat municipal.

Crear un viver d'empreses mitjançant la construcció de naus de promoció municipal al polígon de

la Suïssa.

Mireia Xarrié, llicenciada en història de l'art i emprenedora

15

Desenvolupament territorial

Per al desenvolupament local sostenible no només cal l’adopció d’estratègies per a la creació

d’ocupació sinó que també és necessària l’adopció de mesures per a la implantació de l’esperit

emprenedor, per afavorir l’accés a l’ocupació i l’adaptació al mercat de treball canviant per a la lluita

contra la discriminació, l’exclusió social i pel foment de l’economia social.

Donada aquesta limitació apostem per:

Racionalització de la despesa municipal

S’ha de ser raonable i pensar que només podem tenir allò que podem pagar. El nostre futur es

construirà a base d’esforç, estalvi i comptes clars.

Les inversions estructurals del municipi hauran d’atendre criteris ordenats i prioritzats en funció de:

Necessitat: Considerada aquesta com aquella despesa que possibilita la marxa i el

desenvolupament adequat, raonable i sostingut de l’economia i del benestar dels ciutadans i la

solució a les mancances que la dificulten.

Proporcionalitat: El criteri de despesa que ha d’exigir-se, sempre atenent la quantitat d’usuaris

que li és d’aplicació amb el suficient anàlisi de futur respecte al temps d’utilització.

Rendibilitat: Entenent aquest criteri com l’equilibri entre el cost que representa la despesa feta i

la satisfacció obtinguda pels ciutadans.

Oportunitat: Tenint en compte sempre el moment adequat perquè resulti la despesa més

econòmica possible, donades les circumstàncies.

La despesa corrent del pressupost municipal ha de tenir com a base l’eficiència, la capacitat i la

immediatesa en l’execució i en el seu pagament.

Sempre s’ha d’aprovar la despesa amb el convenciment que s’efectua essent l’opció

més raonable la de cost-satisfacció.

Capacitat: La despesa corrent mai pot ser objecte d’endeutament, ni mai comprometre l’execució

de la resta del pressupost ni de futurs pressupostos.

Immediatesa d’execució i de pagament en el termini planificat, efectuant els pagaments als

proveïdors amb la major immediatesa possible.

Totes les despeses són possibles, totes les inversions són possibles, l’estat del benestar és

possible, raonable i desitjable. Només cal saber administrar bé els recursos del municipi.

Cal crear, a nivell local, instruments de foment de cultura emprenedora: noves iniciatives,

autoocupació, microempresa, ampliació i desenvolupament de serveis, empreses d’economia

social, etc. i cal crear plans de suport als autònoms i microempreses del municipi, promovent la seva

integració en el marc de relacions laborals, així com la col·laboració entre ells.

Ferran Planell, titulat mercantil

16

Ràdio, comunicació i noves tecnologies

Des de sempre ha estat de vital importància. Sense comunicació, no hi ha transmissió de

coneixements, idees, pensaments, sentiments. Per això van sorgint els mitjans, com un instrument o

forma de contingut pel qual es realitza el procés a través del qual la informació arriba a una gran

quantitat de persones.

Ràdio

És un mitjà d'una rapidesa informativa i força comunicativa molt important. Per això:

Dotarem de més recursos la ràdio perquè pugui oferir millor servei.

Vetllarem perquè la informació de la ràdio sigui sempre transversal.

Potenciarem l'audiència amb programes imaginatius.

Treballarem perquè la ràdio i les xarxes de telefonia arribin a tot el poble. Aprofitarem la ràdio per

emetre programes de llengua.

A Bloc Municipal volem una ràdio participativa, plural, que sigui una plataforma per a la gent jove,

per tant una radio formativa. Ben segur que hi ha nois i noies que volen estudiar periodisme o que ja

estan fent la carrera i la ràdio ha de ser una eina per a tots ells. Volem la ràdio al carrer.

Revista municipal La Pinassa

Aquesta revista hauria de ser participativa i donar cabuda a tots els veïns i associacions del nostre

poble.

Així com també:

A les regidories per publicar el què fa cadascuna.

Associacions de veïns per publicar aquelles notícies interessants que succeeixen als barris.

Un espai per les entitats socials i benefiques i per les esportives on poder saber quins equips tenim i

en quines categories.

Un espai on els ciutadans de Premià de Dalt puguin escriure a la revista expressant lliurament la

seva opinió sobre un tema determinat.

Una secció on es publiqui poesia, narració, literatura diversa, fotografia etc. d'autors de Premià de

Dalt.

Josep Cases, cofundador de ràdio Vilassar de Dalt

17

Medi ambient

D’un temps ençà hem sentit a parlar molt de la qualitat de l’aire, de l’estalvi energètic, l’escalfament

planetari, el canvi climàtic… I és que cada vegada tenim més clar que per a una bona qualitat de

vida cal cuidar el medi on interaccionem.

A Premià de Dalt tenim una ubicació geogràfica privilegiada: per una banda ja que tenim un pulmó

verd com és la Serralada del Litoral, però per l’altra estem envoltats per l’autopista i vies amb un alt

volum de trànsit rodat. No podem seguir donant l’esquena a aquesta realitat. Cal conèixer de forma

objectiva quina és la contaminació real de la població. La salut de moltes persones amb problemes

respiratoris depèn d’un adequat coneixement i gestió de la qualitat de l’aire.

El massís de Sant Mateu, integrat en el PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural) de la Serralada Litoral

conté una gran diversitat de petits ecosistemes concentrats en una àrea molt petita. Avui la

Serralada Litoral acompleix la finalitat de donar qualitat de vida als ciutadans del Maresme i del

Vallès Oriental, per les seves possibilitats de lleure i de confort ambiental. Per això, l’ajuntament,

que és copartícip en la seva gestió, no hauria d’oblidar la importància d’aquest espai per a Premià

de Dalt, per la qual cosa caldria endegar programes de millora, tant pel que fa als seus usos com a

la seva protecció (control i restricció de l’accés rodat a tota la zona). Fóra important recuperar antics

camins abandonats tot potenciant el senderisme a casa nostra.

Continuar donant suport i potenciar l’Associació de Defensa Forestal (ADF) en la realització de

tasques de prevenció d’incendis. Multiplicar els hidrants als nostres boscos.

Premià de Dalt ha de continuar sent un poble “tranquil” amb un baix índex de pol·lució acústica

mediambiental, tan diürna com nocturna. Es necessari fer un “Pla de Control de la Contaminació

Acústica” per limitar els nivells de sorolls màxims permesos en funció del lloc, l’hora i el dia de la

setmana (maquinària habitual de jardineria i neteja).

Controlar la pol·lució lumínica a la nit, que pot produir la il·luminació artificial de camps esportius

a l’aire lliure sobre zones residencials veïnes.

Continuar promovent la recollida selectiva de residus i l’ús de la deixalleria.

Potenciarem l'ús de la bicicleta senyalitzant els carrils adequats.

Impulsar la pràctica de l'activitat esportiva compatible amb el medi ambient.

Albert Bonet , estudiant d'energies renovables

18

Estalvi energètic

Cal prendre consciència per no malgastar recursos energètics, cal fer una formació i aplicar-ne les

mesures i cal que el Pla d'Acció per a l'Energia Sostenible del 2011 no sigui tant sols paper dins un

calaix.

Pre-auditoria energètica:

Optimització consum i potències contractades, ajustant el màxim possible les necessitats de cada

instal·lació.

Recomanacions i millores d’eficiència energètica.

Seguiment mensual.

Aquestes entre d’altres, són les mesures que ajuden a l’estalvi i bona conservació dels diferents

elements relatius a les instal·lacions elèctriques i de gas.

Aquest estalvi pot ser destinat a d’altres necessitats socials, culturals, d’infraestructures,....

Cal tenir en compte que cap dels estudis d’optimització i recomanacions té cap cost, com tampoc el

té l’assessorament continuat. Aprofitem-ho.

Cal una revisió total de l’enllumenat sota criteris d’eficiència, sostenibilitat i supressió de

contaminació lumínica.

Foment del vehicle elèctric per a l’ús municipal. Reducció de l’impost municipal de circulació als

cotxes elèctrics.

Control de les despeses de calefacció, de llum, etc. dels diferents equipaments municipals i

valorar-ne la naturalesa i possible millora. Revisió total dels edificis i dependències municipals

enfocada a la seva eficiència energètica.

Lluís Soler, assessor energètic

19

Equipaments i serveis

Planificarem els serveis en funció del creixement de la població, tenint en compte tots els barris.

Farem que els equipaments públics siguin accessibles a les persones amb mobilitat reduïda i

vetllarem perquè es tinguin en compte els espais de pas per als vianants quan hi hagi obres.

Millorarem el manteniment de la via pública: voreres prou amples perquè hi puguin passar els

cotxets dels bebès, carros de la compra, cadires de rodes...

Vetllarem per la supressió de les barreres arquitectòniques tenint en compte les necessitats dels

diferents col·lectius.

Afavorirem la proximitat dels serveis bàsics i farem un estudi de millora dels equipaments públics.

Instal·larem bancs i cadires per seure a la via pública i, de manera especial en els llargs

recorreguts de passeig que hi ha fins a la Cisa, el Poblat Ibèric, i d'altres. Així com en els barris on

encara no n'hi ha, com la Floresta, El Remei, Puig de Pedra, la Cisa, Santa Anna...

Instal·larem a tots els equipaments públics canviadors de bolquers, tant als serveis de les dones

com en el dels homes.

Plantejarem la situació de les concessions i d'altres serveis perquè surtin a concurs públic

periòdicament per a donar igualtat de possibilitats i perquè no estiguin adjudicades indefinidament a

una mateixa persona o empresa.

Millorarem la il·luminació de la via pública, en especial de parcs i places.

Augmentarem i millorarem la neteja dels carrers i espais públics.

Instal·larem en els parcs d'esbarjo zones destinades exclusivament per a gossos degudament

separades i senyalitzades, així com instal·larem papereres destinades a la recollida dels seus

excrements.

Joan Barba, tècnic en manteniment

20

Turisme i fires

La Serralada Litoral és un bon parc natural on poder promoure una granja escola que faci

d'aixopluc d'animals a re-introduir com el cérvol, el cabirol, la cabra i d'animals abandonats (cavalls,

rucs, etc)

Crearem i posarem en pràctica itineraris per a conèixer millor la natura, respectar-la i gaudir-ne, així

com itineraris d’interès artístic-històric que recorreran tot el terme municipal.

Potenciarem el Turisme verd implicat en projectes de rehabilitació del patrimoni local i de cura del

medi ambient.

Promourem el turisme de valor, del coneixement i la cultura, que aporta a la societat que el rep no

sols valor capital sinó també una realimentació cultural.

Crearem la fira "Mercatrasto" i donarem suport a les fires artesanals i a la fira de Nadal.

Crearem un portal web que sigui una plataforma de serveis a l'estil d'un banc de temps on

interactuar l'intercanvi entre convilatans de Premià de Dalt, com per exemple un canvi puntual d'un

apartament a les illes per un altre al Pirineu.

Difondrem les festes locals, les tradicions, els gegants, els concerts, les exposicions i el nostra

patrimoni artístic i cultural.

Continuarem mantenint el distintiu de "Vila florida" i a ser possible millorar-lo creant convenis de

col·laboració amb els floricultors de la població.

Àlex Carreras, tècnic en comerç exterior

21

Mobilitat

Entenem la funció de la mobilitat com un dels elements clau a l’hora d’assolir una distribució que

permeti equilibrar les oportunitats i les llibertats de tots els ciutadans i ciutadanes dels nostres

municipis.

Des del Bloc Municipal optem per unes polítiques basades en el reequilibri de la mobilitat com a

resposta del continu augment de la circulació de persones i de mercaderies, fet que ha accentuat

els conflictes generats pel trànsit, com ara la congestió, la contaminació acústica i ambiental.

Optem doncs:

Promoure una xarxa més extensiva i intensiva de transport públic entre els pobles veïns. Cal acabar

la Carretera dels Sis Pobles que uneixi les poblacions de dalt del territori.

Per posar servei Bus tots els dies de la setmana.

Detectar i resoldre els punts negres per a les persones amb mobilitat reduïda.

Col·locarem barreres sòniques per evitar la contaminació acústica que provoca l'autopista, així

com adequarem tota la senyalització viària.

Adequar els accessos i les vies dels polígons industrials a les necessitats del trànsit de vehicles

pesats.

Creació de la senyal de càrrega i descarrega per a TIRS

Revisarem a tot el poble la senyalització de places i carrers.

Alternatives de mobilitat sostenible com la conversió de l'autopista C-32 en la vi ràpida de

comunicació comarcal lliure de peatges. Un nou model basat en l'ordenació del territori i el transport

públic.

Donem suport a les coordinadores de "Preservem el Maresme, Prou peatges, No vull pagar i a

totes les que treballin per millorar el territori.

Jan Bonet, conductor de vehicles pesats

22

Administració Local i Món Municipal

El món municipal és un espai d’actuació urgent per a la regeneració democràtica. Queden massa

qüestions pendents de resoldre.

Es conceben els ajuntaments com una “empresa de serveis” i cal reivindicar competències que

afecten directament els ciutadans com la justícia bàsica, l'ordre públic local, l'ensenyament primari i

secundari, la sanitat de proximitat, l'habitatge, entre d'altres afers que cal resoldre el més a prop

possible dels ciutadans.

Apostem per la limitació de mandats dels regidors i l'alcalde. Dues legislatures són suficients.

Demanarem racionalitat i transparència en les retribucions d’alcaldes/ses i regidors/es.

Vetllarem perquè els acords del Ple s'executin en el menor temps possible.

Potenciarem la millora qualitativa dels tràmits administratius, simplificant-los al màxim, i facilitarem al

ciutadà que els pugui resoldre per via telemàtica.

Dedicarem atenció preferent a la tasca dels treballadors municipals (tècnics, administratius,

mestres, brigada, policia, servei de neteja) donant-los suport, facilitant-los la feina i posant al seu

abast els mitjans necessaris perquè puguin dur a terme la tasca encomanada.

Controlarem que les escales salarials corresponguin realment a la productivitat i mereixements

dels funcionaris.

Respondrem en un termini raonable les peticions que ens adrecin els ciutadans.

En casos de concurs públic, prioritzarem les entitats i empreses del poble.

Fixarem consultes populars a tota la ciutadania del municipi per prendre decisions transcendents

sobre qüestions d'especial relleu per al poble.

Donarem sempre resposta motivada a totes les instàncies i peticions que realitzin els ciutadans

i garantirem l’accés a la informació municipal als regidors de l’oposició, en el temps i condicions

establerts per les lleis.

Som conscients que només podem tenir allò que puguem pagar.

El nostre futur el construirem a base d'esforç, estalvi i els comptes clars.

Jordi Roca, llicenciat en administració d'empreses

23

Política lingüística

Pel que fa a la llengua cal saber que una situació de bilingüisme no és mai equilibrada: quan una

llengua avança, l'altra recula. En el nou Estat el català ha de ser la llengua central en un entorn

multilingüe, en què probablement algunes llengües seran privilegiades per diversos motius: per

motius històrics el castellà, per motius econòmics l'anglès...

Les recents sentències judicials per part del Tribunal Constitucional espanyol respecte del català fan

que els ajuntaments hagin de reforçar, en els espais de la seva competència, el seu compromís

amb el català com a llengua pròpia. En conseqüència des del Bloc Municipal farem del català una

eina d'integració social, a través d'accions decidides de promoció del català especialment entre

aquells que no l'usen habitualment.

Revisarem el Reglament d’Ús del Català a l’ajuntament i vetllarem per al seu acompliment:

1. L’obligació de proveïdors i contractistes d’utilitzar el català en les seves relacions

administratives amb l’ajuntament.

2. Consideració de la llengua catalana com a llengua de senyalització, informació, relació exterior i

compareixença en judici (complements necessaris segons el que estableix l’article 5.1 del Text

Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya).

3. Potenciarem el voluntariat lingüístic donant suport a totes aquelles iniciatives del Consorci per

a la Normalització lingüística i proposant-ne de noves.

Mariona Borràs, professora de català

24

Exercici de la sobirania fiscal i procés d'independència

Els veïns de Premià de Dalt ens podem sentir orgullosos de pertànyer a un dels primers

municipis que va exercir la sobirania fiscal. I evidentment seguirem exercint-la, ingressant els

pagaments efectuats per l'ajuntament, corresponents a l'Impost sobre la Renda de les Persones

Físiques (IRPF) i també, en cas d'haver-n'hi, els corresponents a l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA),

a l'Agència Tributària de Catalunya, en comptes d'efectuar-los a l'Agència Tributària espanyola. Els

gestos també compten.

Però, malauradament, no ens podem conformar amb tan sols accions com aquestes. L’espoli fiscal

que pateix Catalunya per part del govern d’Espanya, no s’arregla fent veure que creem estructures

d’estat que no podran mai esdevenir com a tals si no som primer un estat. La nostra economia no

millorarà fent veure que ingressem a Catalunya allò que finalment acaba marxant igualment cap a

Espanya. Ens cal anar més lluny.

És evident que aquest petit grup de gent, que des d’aquí us està animant a engrescar-vos a fer

poble plegats, no serem prou per proclamar la República Catalana, però sí que us podem garantir

que si en algun moment els municipis són decisius per dur-la a terme, estarem al costat vostre.

Sense hipoteques ni destorbs d’interessos partidistes que a molts de nosaltres tant ens costen

d’entendre.

Procés d’independència. Col·laborarem, tal com hem fet sempre, en totes les accions necessàries

per a assolir la independència.

25

DEMOCRÀCIA REAL: ajuntaments veritablement democràtics

La democràcia real és la que permet decidir dia a dia el model de societat que volem. Això no és

fàcil, però els ajuntaments, com a institucions més properes al ciutadà, tenen una gran oportunitat

i, sobretot, responsabilitat en aquest sentit.

Vivim en uns moments en què la política ha esdevingut una activitat en clara decadència i la

majoria de la població ha deixat de confiar en la classe política. La població està desencisada amb

les actuacions dels seus representants i necessita canvis substancials i accions concretes que li

demostrin que es pot arribar a confiar en la tasca dels polítics. Nosaltres som un reflex de la

societat, i ens posarem al nivell de servei a la societat com qualsevol altre treballador públic. Un

polític es deu als ciutadans que l’han escollit i per als quals treballa i així ha d’actuar, informant en

tot moment del que fa i com ho fa.

En la nostra proposta de regeneració política volem posar l'èmfasi en la claredat en els diferents

àmbits d’actuació (administratiu, d’acció, presa de decisions, etc). Estem convençuts que la

transparència i la informació han de ser els pilars per donar credibilitat i fomentar la participació i

tenir el compromís, respecte i confiança de la resta d’agents de la ciutat (ciutadans, entitats, etc).

Proposem una sèrie d’actuacions on pretenem un posicionament bel·ligerant del consistori per tal

de promoure la regeneració democràtica, la transparència i l’austeritat a partir de la regulació del

règim dels seus membres.

Per tal d’acostar els polítics municipals als ciutadans proposem:

A. Regeneració democràtica

La ciutadania no s’ha allunyat de la política, senzillament la ciutadania pateix desafecció per a la

política tradicional. Per tant, ens comprometem a impulsar mesures sobre la participació

ciutadana, la transparència, l’austeritat i la regeneració política perquè la ciutadania s’apoderi de la

política, és a dir, que la política estigui al servei del poble, pel poble i per al poble.

Nosaltres som un equip de gent que no viu ni vol viure de la política, però, que sí que pretén fer-

ne. I que vol fer-ne perquè la regeneració democràtica comporta que la ciutadania s'organitzi i es

comprometi amb uns ideals.

1. Incompatibilitats/interessos: registre de béns

Els electes formularem la declaració en els termes establerts a la Llei i farem públics el nostre

patrimoni en el moment de prendre possessió del càrrec, en el moment de cessar i sempre que es

produeixi una variació substancial en el mateix mentre exercim el càrrec.

2. Retribucions

El règim econòmic dels electes locals és un àmbit amb un marge d’actuació important en ordre a

l’aplicació de criteris d’austeritat, racionalitat i transparència en les retribucions. Creiem que un

dels factors que dóna sentit a la regeneració és el control de les actuacions dels representants del

poble, tant a nivell econòmic com a nivell de treball i dedicació. En aquest sentit vetllarem perquè

les retribucions dels electes estiguin d’acord amb les feines realment desenvolupades i no

permetrem els sobre-sous encoberts.

26

No volem que el nostre ajuntament esdevingui una agència de col·locació per tal de tornar el favor

d’aquells serveis prestats al partit de torn. Suprimirem els càrrecs de confiança. En cap cas es

contractarà personal eventual com a càrrec de confiança ni a l’ajuntament ni als organismes

autònoms o societats amb participació de l’ajuntament.

3. Duplicitat de càrrecs

Ens comprometem a no exercir simultàniament en més d’un càrrec electe. Tant si estem al govern

com a l’oposició en cap cas podrem exercir qualsevol altre càrrec electe.

4. Informació i claredat

La informació sobre els representants del poble ha d’estar sempre disponible i accessible per

facilitar-ne la consulta als ciutadans. Actualment aquesta informació existeix però ni de bon tros és

fàcil i accessible. Volem posar a disposició dels ciutadans tota la informació referent a les

retribucions dels polítics i la seva tasca al servei de la gent. Cal que estiguin disponibles al web de

l’ajuntament, en un lloc ben visible, les despeses derivades de l’activitat política al municipi (sous,

indemnitzacions, subvencions...) així com les derivades de la prestació dels serveis municipals i

realització d’obra pública.

Habilitarem un espai al web de l’ajuntament, en un lloc ben visible i accessible, on informarem de

l’assistència de tots els regidors als plens i d’altres òrgans col·legiats. Informarem també de les

tasques que porten a terme els regidors de l’equip de govern i en farem un seguiment periòdic per

tal d’acostar als ciutadans el dia a dia de la feina dels seus representants, això es farà promovent

la utilització entre els regidors d’eines 2.0 de comunicació directa amb els ciutadans.

27

índex

1 Eixos. Tots els barris som Premià de Dalt

2 Introducció

3 Candidatura

4 Decàleg

5 Ajuntaments per la Independència. Compromís amb l'ANC

6 Participació ciutadana i transparència. Montse Assens, regidora de Premià de

Dalt

7 Urbanisme, creixement i desenvolupament urbà. Francesc Albardaner,

arquitecte

8 Preservar la cohesió i la inclusió social. Núria Agustina, activista social

9 Cultura, entitats i patrimoni. Elisenda Sala, artista i activista cultural

10 Ensenyament i Formació. Núria Garcia, ex-presidenta de l'AMPA Marià Manent

11 Salut i serveis sanitaris. Sílvia Sarrà, infermera diplomada

12 Joventut i esports. Jonh, Paula, Ignasi, Pep... i tota la nostra colla de joves

13 Igualtat. Carme Poveda, mestra i logopeda

14 Activitat econòmica i polítiques d’ocupació i emprenedoria. Mireia Xarrié,

llicenciada en història de l'art i emprenedora

15 Desenvolupament territorial. Ferran Planell, titulat mercantil

16 Ràdio, comunicació i noves tecnologies. Josep Cases, cofundador de ràdio

Vilassar de Dalt

17 Medi ambient. Albert Bonet , estudiant d'energies renovables

18 Estalvi energètic. Lluís Soler, assessor energètic

19 Equipaments i serveis. Joan Barba, tècnic en manteniment

20 Turisme i fires. Àlex Carreras, tècnic en comerç exterior

21 Mobilitat. Jan Bonet, conductor de vehicles pesats

22 Administració Local i Món Municipal . Jordi Roca, llicenciat en administració

d'empreses

23 Política lingüística. Mariona Borràs, professora de català

24 Exercici de la sobirania fiscal i procés d'independència

25 Democràcia real: ajuntaments veritablement democràtics

27 Índex