BLOC 3: LA REALITAT QUE ES VEU I LA QUE NO ES VEU

A) EL QUE ÉS ESSENCIAL ÉS INVISIBLE !

Una bona part de les experiències interiors que vivim les persones no es fan paleses a l’exterior. Són invisibles als ulls. Déu també és una realitat que no veiem i, tanmateix, està present.*Llegeix aquestes frases i explica en qu ès’assemblen i en qu èes diferencien.

– Quins són els diversos motius pels quals en Xavier no es pot aixecar? Quina diferència hi ha entre aquests motius?– Quin dels dos motius creus que és més real?

**Llegeix aquest relat extret del capítol XXI de la novel·la El petit príncep, de l’autor francès Antoine de Saint-Exupéry.

El petit príncep va anar a veure les roses.— No us assembleu gens a la meva rosa. No us ha domesticat ningú i no heu domesticat ningú. Sou com era la meva guineu. Només era una guineu igual que cent mil d’altres. Però ens hem fet amics i ara és única al món.I les roses estaven incòmodes.— Sou boniques, però esteu buides. No es pot morir per vosaltres. És clar, un vianant qualsevol es pensaria que la meva rosa és com vosaltres. Però ella sola és més important que totes vosaltres juntes, perquè és la que he regat. Perquè és la que he protegit amb el paravent. Perquè és la que he escoltat queixar-se o presumir, o fins i tot de vegades callar. Perquè és la meva rosa.I va tornar amb la guineu.— Adéu –li va dir.— Adéu –va dir la guineu–. Aquí tens el meu secret: només s’hi veu bé amb el cor. L’essencial és invisible als ulls.— L’essencial és invisible als ulls –va repetir el petit príncep, per recordar-se’n.

– Quina diferència hi ha entre la guineu i la rosa del petit príncep i les altres roses i guineus?– Aquestes diferències, es poden veure? Creus que són importants? Podries posar exemples d’aquest tipus de diferències? – Creus que hi ha coses que no es veuen però que són aquí i són importants en la vida de les persones? Per exemple...– Quines són les dues frases del text que expliquen millor tot això?2

7

En Xavier no es podia aixecar de l a cadira perqu è a causa de l a seva t imidesa l i feia pànic

En Xavier no es podia aixecar de l a cadira perqu è e l seu germ àse l i havia assegu t a sobre i fins que l ’avi no acab és e l

B) DUES CLASSES DE REALITAT

1) LA CIÈNCIA...

El pensament científic es basa en allò que es pot mesurar i comprovar amb els sentits. Les proves científiques han de ser clares i evidents per a tothom.Diuen que les teories científiques són demostrables. La ciència s’ocupa de la realitat que es veu i es toca.

La nostra cultura valora molt el pensament científic. Malgrat tot, correm un perill: pensar que només existeix allò que la ciència pot demostrar. La realitat de la qual s’ocupa la ciència és la realitat que capten els sentits (tacte, vista, oïda, olfacte): és la realitat sensible.

2) NO ES VEUEN PERÒ SÓN REALS...

Però hi ha uns altres elements de la vida que, malgrat que no es veuen, són absolutament reals i influeixen directament en la vida .de les persones. La por no es veu, però és tan real que pot arribar a paralitzar-nos completament. El suport i l’estimació que sentim tampoc no es veu, però és una força real que ens impulsa

constantment a la vida. Aquesta por i aquesta estimació són “reals” malgrat que no es veuen.A ningú no li escapa que les coses importants de la vida ni es veuen, ni es mesuren ni es pesen. I, no obstant això, existeixen. I són tan reals com que sense elles no vivim. A tot estirar sobrevivim. Ningú no dubta que l’afecte o l’amor no es veuen, però experimentem i patim la seva presència o absència. Està demostrat que un bebè sense mostres d’afecte pot arribar fins i tot a morir. La creença cega en la infal·libilitat del discurs científic ha estat la tònica dominant durant la segona meitat del segle XX. Abans ho

havia estat el criteri d’autoritat o la llei natural. (Valora especialment l’autoritat com criteri de veritat)

Avui distingim perfectament entre la realitat sensible i la realitat que no es veu, però que existeix igualment.

- Qui creus que té raó: el discurs científic o el criteri d’autoritat?

- ESCOLTA AQUESTA CANÇÓ: EL PODER DE LOS DESEOS (La lletra està en un arxiu a part)

http://www.youtube.com/watch?v=5fWDjrXMvic

8

Hi ha e l emen ts de l a vida, com aral ’estimaci ó, que ma lgra t que no es veuen, són

3) LA REALITAT QUE NO ES VEU

Hi ha persones que han mantingut una relació molt intensa amb els seus avis i que han gaudit amb ells i n’han après molt. Quan els avis moren, la seva influència no desapareix, sinó que resta al seu interior. Al llarg dels anys els tindran “presents” d’alguna manera en les seves vides i recordaran allò que els van ensenyar.En aquesta realitat que no es veu també trobem la “presència” de totes les persones amb les quals ens relacionem al llarg de la nostra vida; en especial la presència de les persones que ens han acompanyat en la

nostra infantesa i de tots aquells que ens han ensenyat coses importants. En certa manera, continuen presents” en la vida de les persones.Aquesta realitat que no es veu s’anomena “realitat espiritual”. Hi trobem elements intangibles i invisibles, però són reals per a les persones perquè influeixen directament en les seves vides. Aquesta realitat espiritual es viu en la interioritat.

- Precisa, concreta aquesta realitat amb exemples concrets...

DÉU ÉS UNA REALITAT QUE NO ES VEU

Molts homes i dones s’han preguntat i es pregunten on és Déu. És una pregunta que no té resposta. És com si preguntessin a la persona que se sent estimada on és l’amor que percep de les altres persones.Tot i això, molts homes i dones han percebut i perceben Déu com una presència al seu interior, al seu món espiritual, juntament amb unes altres realitats importants de la seva vida que no es veuen.Déu, per als qui hi creuen, és una realitat que no es veu; és una realitat espiritual que es viu en la interioritat. Per això, Déu pot arribar a ser tan real com aquests altres elements que no es veuen en la vida de les persones. Per als creients, Déu és una presència en la interioritat que els acompanya en la seva vida. Aquesta presència, com en el cas d’unes altres presències que les persones portem a dins, és conseqüència d’experiències que hem tingut de relació amb Déu: algú que ens en va parlar, les oracions i les celebracions en les quals hem participat, el testimoni de les persones que hi han cregut, etc.

De Déu, com de l’amor, solament es pot afirmar que ningú no l’ha vist en persona però que tothom pot experimentar-lo com a força, refugi, il·lusió, esperança i impuls creador.Per a l’actual mentalitat secularitzada d’Occident resulta molt complex i gens evident parlar de Déu. En altres cultures la presència de Déu és indiscutible en tots els àmbits de la vida. L’espiritualitat cristiana consisteix a viure “a l’aire” de Jesús, deixar-se dur per l’Esperit de Déu, intentar descobrir els signes de la seva presència en la realitat quotidiana de l’escola, de casa, dels esdeveniments del món, etc.- Persones que han viscut o viuen “a l’aire”, de Jesús...

9

ESPIRITUALITAT: Qualitat del que és espiritual. Ciència que estudia i enseña els principis i la pràctica d’allò que és espiritual.

Quan els cristians parlen d’espiritualitat fan referència a la manera de viure d’aquelles persones que es deixen portar per l’esperit de Déu.