BELLPUIGARTA

12 JULIOL 1986 NO34 -V EPOCA - ANY XXVII- REVISTA QUINZENAL

HA ARRIBAT L'ESTIU

Fotos: G. Bisquerra

L'AMBIENT DE L'ESTIU

suman:* ARTA I ELS ARTANENCS* DE LA COLONIA* PLE DE L'AJUNTAMENT* PREMSA FORANA* NOTICIARI1‘' ESPORTS I ALTRESCOL.LABORACIONS

Arribat el periode del juny al setembre, la gent del nostrepoble surt de ca seva i cerca l'entorn de les platges, cansadadel quefer quotidià de tot l'any.• Artà, per la seva situació, distant de la mar solsament uns10 kms., tant de la Colônia, La Dualist o Canyamel, es prestaperquè la gent es dividesqui i vagi a prendre el sol i els banyson més li agradi o on hi tengui la seva casa.

( passa a plana 2 )

eel

ILL I

i/OWNI II LA 11110011161■ MIA TWIMMAINAtIO. III. SI 4011

REVISTA QUINZENALNQ 34 V EPOCA 12 JULIOL 1986

DIRECTOR: Rafel UmbertCONSELL DE REDACCIO:

C. Obrador G. BisquerraS. Massanet J.L. MartinTaller de Comunicacions

COL.LABORADORS:

BELLPUI

T. MuñozGili

J. SolivellasA. Genovart

G. BisquerraS. Ginard

B. BaltasarJ. Mesquida

ADMINISTRACIO:

G. BisquerraJ. Bernat

A. EstevaT. Esteva

REDACCIOI ADMINISTRACIO:

C. Rafel Blanes, 10,1g.ARTA.

Dipdsit legal: P.M. 57-1969.

IMPRIMEIX:Gràfiques LlevantCarrer Ciutat, 55. ARTA.

XERRIMXERRAM

FOT UNA CALOR QUE ESMASSAD'aquest pas ens arribarema fondre. Si mostram sa pella n'es sol segur que romandremben morenos.La gent (no tothom) sobretotels capvespres, agafen els atu-pins i sen van a la mar, perTugir d'aquest forn que és elpoble, i sols queden els queno poden dependir.Només veuen gent a "la fres-ca" i no ens referim a seurea s'ombra, sin6 a les senyore-tes que es passejen quasi ambel vestit dei nèixer.

I ELS PARTITS POLITICS quees pensen que encara estama la campanya del votar?Ens referim a que pel pobleencara hi ha pancartes i foto-grafies dels partits. O ja elshi deixen per a les municipals?"Limpiemos la ciudad".

Z 31Q BELLPUIG 12 juliol 1986

ve de portada )

EditorialEl mes de juny, els al.lots i joves acaben els estudis,

malgrat n'hi hagi qualcun que no tengui aprovat del tot elcurs, disposa d'unes hores lliures per, entre repassada i repa-ssada de text, anar a divertir-se.

Amb tot i amb això, els pares preparen les seves vacancesposant a punt les cases o xalets d'estiueig i van a passar unsdies de descans, mostrant al sol els cutis esblanqueïts quehan estat amagats durant el rigor de l'hivern i les primave-res.

El poble d'Artà sempre ha sabut prendre unes petites va-cances estiuenques. Els més madurs recorden encara la sevajoventut, en què quan s'havia feta la recollida del camp, en-tre les testes de Sant Salvador i Sant Roc, i quan a Mal/orcano es coneixia encara el fenomen del turisme, la gent pagesaanava wit o quinze dies cada any a la platja de "Sa Torre",que, malgrat no tos del terme, si era la més avinent i bonad'anar, i, sense xalets ni apartaments, perquè aleshores non'hi havia, habilitaven unes tendes de campanya del més rus-tic estil (tampoc no hi havia les d'ara), i fent el cami ambcarro o amb biciõleta, es desplaçaven per disfrutar unes va-cac ions agosten ques.

Però els temps canvien. Molts s'han fet els seu xalet o ca-sa, ja sia a Canyamel, La Colônia o a Cala Rat jada, i els queno, van a fer acampades a La Duaia, o simplement es passenels diumenges a la mar disfrutant de la natura.

Sense por a equivocar-nos creim que avui on la gent témês tirada és a La Colônia Ce Sant Pere. No sabem si perquèés d'Artà, o per la tranquil.litat que es respira per l'ambieniencara no sofisticat, o per la familiaritat que impera encarca la petita vila. El motiu no importa, els artanencs s'hi tro-ben bé i ja són molts els que hi han construft la seva casa cxalet, i no tan sols per l'estiu sinó també hi van a passarmolts de caps de setmana durant la resta de l'any.

Altres, pel motiu que sia, han feta la segona vivenda al'entorn de la platja de Canyamel, que encara que no perta-nyi al nostre terme, "Sa Torre" sempre sera un lloc que elsartanencs el consideram com a nostre, malgrat només siamoralment. A més, com ja dèiem abans, l'apreci per Canya-mel ja ve de molt enrera, i malgrat tengui l'allau del turis-me, resulta agradable /a convivència.

La Duaid ja és una altra cosa. Les seves platges encaraverges, són més per gent de pas. Allà l'estada és també moltagradable per la tranquil.litat d'un lloc sense edificacions,i, per tant, sense els monstros de ciment per albergar el tu-risme. Però és molt adequat pels excursionistes i gent amantde les acampades. Els nostres al.lots, si aprofiten aquest cai-re, i organitzats pels dirigents dels col.legis, hi solen passaruns periodes de descans i esplai.

Per tant, Arta, malgrat que no tengui la mar als peus delpoble, com succeeix a altres nuclis, té una contrada que sapaprofitar, almanco durant l'estiu, per tenir uns dies meres-cuts de descans.

Al poble, el mes d'agost només hi romanen els impedits iels que per la seva edat passen ja d'aquest trui i pre fereixenl'ombra de ca seva o del cafè. Els altres, disfruten dels airessans de la natura, deixant per un temps l'ambient de feina,preocupacions i tot e1 seu quefer quotidià.

12 juliol 1985 BELLPUIG 411 3

@@@@@@@@@

ECOS

4

NACIMIENTOS

Día 5 de junio.- Francisca M@ Aya-la Ginard. Hija de Ginés y Fran-cisca-Ana. Plaza P. AntonioLlins. I.

Oía 8.- Juan López Ferrero. Hijode Pedro y Marla-Magdalena. C/.Jaime III. 34.

Día 19.- Bartolomé Febrer Mesqui-da. Hijo de Margarita Febrer Mes-quida. C/. Major. 24.

Día 23.- Francisco-Manuel Gil Gri-llo. Hijo de Josefa Gil Grillo C/.Menéndez Pidal. 28.

MATRIMONiOS

Día 12 de Junio.- Gabriel GarauPastor con Francisca OrellFerriol , C/. Gran Via , 35.

DEFUNCIONES

Día 1 de Junio.-Rosa Tous Gays.a) Tuniona. C/. Major. 108.79ships.

Día 17.- BArbara Bernat Casellas.a) Boira. C/. M. Esplugas. B. 85arms.

Marfa Llaneras Flaquer. a)Mahana.

C/. Abrevadero, 12. 82 años.

Josefa Gil Grillo. C/. M. Pidal.28. 38 años.

El ['fa 12 de abril falleció RafaelGili ESteva, a) de Sor Forté Nou.omitido en su día por no estar

incluido en la relación que nos

facilita el Juzgado.

Nota.- En las tres últimasdefunciones faltan datos a

cumplimentar. El motivo es porhaber fallecido fuera de nuestralocalidad , y por tanto el Juzgadono nos facilita su óbito.

Rogamos por tanto una vez mas a

las familias que en lo sucesivose encuentres en parecidascircunstancias. nos hagan llegarlos datos a nuestra redacción.Gracias.

ACAMPADES

Aquest mes de juny les notí-cies són mês bé escasses al po-ble.

Per tant és notícia les acam-pades que els nostres al.lotshan fet, fan i faran a la nostracontrada.

Aixi podem dir que del dia1 al 6 de juliol, els alumnes delcol.legi Sant Salvador, acam-paren a la platja de la Duaia.

Del 7 al 13, foren els al.lotsde 62, 72 i 8g, els que anarenal Ca16, Aubarca i a la Duaia,sempre amb campamentvolant.

La setmana del 23 al 27, elsjoves de "La comuna", pensenanar d'excurssió a Eivissa, i es-

tar uns dies amb fraternitati espial.

Del 30 de juny al 12 dejuliol, 7 alumnes del col.legiSant Bonaventura, prenguerenpart a una acampada al campament de La Victòria, orga-nitzada per la ConselleríaGral. de Deports.

Aquests dies d'esplai varenser dedicats completament aactivitats esportives.

També del 14 al 26 de juliol,50 al.lots del col.legi Sant Bo-naventura, pensen anar alcampament de La Victòria, or-ganitzat per la Delegació Gral.de Cultura j amb coordinaciódels col.legis dels PP. Francis-cans.

Aquest campament estaràcompletament dedicat a enc-aminar els al.lots en les cosesde la muntanya i a aprendrea resoldre els perills iemergències que puguin sortir.

En total seran 220 els al.lotsque faran la acampada, entreells 30 de Menorca i Eivissa.

NUEVAMENTE EN ESTE LOCAL,puede celebrar sus BODAS, BAN-QUETES Y COMUNIONES.

Tels. *53 74 5056 22 07

NUEVA DIRECCION

Gran Barbacoa deArtáArtá. Mallorca

4 412 BELLPUIG 12 juliol 1913A

Ara faBellpuig, 5 de juny de 1.961.ns� 1-8.

* En SILUETA DEL MES,destaca el "crecimiento inte-rés y acogida de la gente a nu-estro periódico Bellpuig". LasPrimeras Comuniones de nues-tros chiquillos en mayo y el"mes de Marla" para mayoresen el Centro Social. Tambiénel "sprint" final de losestudiantes para aprobar losexámenes de junio.

En VOCES AUTORIZADAS,la charla con D. Lorenzo Gar-cías i Font, conservador delMuseo Regional de Arta. A lapregunta de quienes fueron losfundadores, responde: "El Rdo.D. Lorenzo Lliteras, D. JaimeSancho (s'Apotecari Cusi), D.Miguel Sureda Blanes, que fueel primer Presidente, y un ser-vid-or. A destacar la magnifi-ca acogida de la Caja Rurala nuestro proyecto..

Se le preguntó si tenla algomas que anadir, y contestó:"SI, mi deseo szw-la Tie estaconversación se publicase enmallorquie-Pero por el motivoque fuera no se le concedió eldeseo.

25 anys* De AIRES DEPORTIVOS,

en fútbol las huestes artanen-ses no pudieron con las de SonServera en su campo. Pero alfinal, vencedores y vencidosdisfrutaron de buena unidaddeportiva.

En ciclismo, la inauguraciónde la temporada en nuestro ve-lódromo con la prueba para ju-veniles que ganó. Más, seguidopor el debutante artanense An-tonio Sastre. La americana fuéganada por la pareja Tortella-Sastre.* De la COLONIA, destaca-mos el fallecimiento de SorAngela del Rosario VichSalom, a los 69 años de edad,natural de Sta. Maria y que fueuna de las fundadoras del con-vento de la Colonia allá porel año 1922. A reseñar tambiénel comienzo del asfaltado dela carretera, con gransatisfacción de los vecinos.Bellpuig, 5 de Julio de 1961.En SILUETA DEL MES, la visi-ta a nuestra villa de la esposadel Jefe del Estado. Tambiénla presencia de la G. Civil mo-torizada ?n nuestras carrete-ras poniendo más orden en lacirculación.

* En VOCES AUTORIZADAS,la entrevista al Rdo. José Fus-ter Fuster, decano del sacer-docio mallorquín. D. Pepe, co-mo cariñosamente le llamabanen el pueblo, con sus 92 añosa la espalda se considera jovenaún. EI recuerdo mas emocio-nante de su vida sacerdotal noslo relata así: "Fué la peregri-nación diocesana a Rolna elario 1913. Fuimos en el vapor"Miramar", con el obispo Cam-pins al frente. Nos recibió elPapa Pío X, reinante en aquelentonces, y que después se ve-neraria en los altares comoSan Pic) X.* En AIRES DEPORTIVOS la

victoria por 14-0 sobre SonServera en futbol el 2Q equipojuvenil. Sucumbieron sin em-bargo contra San Lorenzo porel tanteo de 8-1.

Lleno absoluto cn el velódro-mo local donde Fullana se im-puso a Sastre en persecución,al igual que Torte-11a sobre elcampeón nacional Miguel Mo-ra. En la americana, con unpromedio de 42,600 kms. hora,triunfo para la pareja Tortella-Fullana, aventajando en 5 pun-tos a Bover-Sastre.* DE LA COLONIA. A punto

de terminar las obras del cam-panario, Ilse Tide un último es-fuerzo econômico para poderloinaugurar el próximo 15 de a-gosto.

UN NOU LLIBREL'escriptor i poeta Gregori Mateu, amic i

col.laborador de la nostra revista, llicenciaten psicologia i pedagogia, augngenta la sevaproducció literaria amb aquesta nova obra decaire filosòfic i popular, demostratiu d'unaploma hábil.

L'aparició de tot llibre nou constitueix unafesta i una satisfacció per l'esperit que estimatot allô que és testimoniatge d'una creacióprofitosa; i tot allò que acompleix la tascahonrosa d'enaltir i dignificar el patrimoni ge-nerós de les virtuts de l'home, Ia tradició, lapau, la història, la fraternitat de l'anima i launitat entre els pobles i les races. Comesa queconeix hé Gregori Mateu, seguidor de la prep-nesa de la germanor cristiana de Francesc d A-ssis.

RAMELL DE NOSTALGIES és una obra lite-raria enriquida amb una selecció de bellissimesfotografies de Gabriel Mas que il.lustren, unper un, els articles que ha escrit Gregori Ma-teu. L'apreci de Gregori Mateu per la vila deCampos fa que hagi volgut que el seu llibrefos presentat amb senzillesa en aquest poble,amarat de bon gust i de cultura el passat dis-sabte, dia 5 de juliol.

BELLPUIG desitja que la vena creativa del'amic Gregori Mateu no s'estronqui mai i quepugui i vulgui ben prest delitar-nos de bell nouamb altres llibres que ens transmetin la joiade viure com ell sempre ha intentat.

GRE(4)R1 I Ai EU ESFARELLAS

Ramell de nostalgies

Aquesta foto demostra l'estat de les obresde la central de telefons el dia 10 de juny pas-sat, i que tenien que êstar acabades .el Ilia 1de juliol.

A la noticia sortida al darrer número deBellpuig, la redacció equivocà la foto per unaaltra. Fregam disculpes.

12 juliol 1986 BELLPUIG 413 5

BONA PARTICIPACIOPassaren les festes de la

Colònia, duent-se a terme elsdistints actes programats, lamajoria dels quals es verenbastant concorreguts; possi-blement dos factors ajudarena que la gent sortis al carreri participAs: foren el bontemps i el fet de que tots elsactes eren gratuits. Lescarreres de bicicletes esrealitzaren baix d'un solfortissim i l'actuació del grupCalabruix -bone, per cert- esdesenrotIlà davant només duesdotzenes d'espectadors. Fouuna 11Astima ,perquè el duo esmereixia mes públic, peròtambé era comprensible deguta que l'endemà era dilluns.

JARDINS IN MILLORABLESDe la mateixa manera que

criticam aquelles coses quecreim mereixen la critica, aixítambé volem alabar, perquèés de justicia, aquelles quevan bé. En aquest cas voldríemtreure a llum la feina calladai constant que realitza l'em-pleat de l'Ajuntament JaumeGenovart, una feina que estàa la vista i que tal volta enlo que més es nota sigui enles zones ajardinades del nos-tre poble, que són cuidadescom un "cabell de nina". Llàs-tima que encara hi hagi perso-nes que no respectin les plan-tes i per guanyar mitja dotze-na de metres no mirin primen travessar pels jardins i tre-pitjar plantes.

A LA FIA la fi l'Ajuntament es deci-

di a arreglar els "ditxosos centmetres" que van del Club Nau-tic a la Cova dels Coloms. Fe-ia anys que des d'aquestes pà-gines demanAvem aquesta mi-flora que incomprensiblementno arribava mai. Ara ha quedatde meravella, així que a pesarde tot enhorabona! 7-o que arahi manca un detall: arreglarels bancs que hi ha enfrontdel mollet davant elstamarells. Sup& que elshonorables membres del nostreConsistori hi estaran d'acord.Esper que no es torbaran tantsd'anys com per asfaltar elscent metres abans esmentats.

MANQUEN PAPERERESEls altres anys hi havia una

paperera a cada costat de laplatja; enguany no hi són, potser perque slasin romput operdut. Lo cert es que la platjaqualque horabaixa presentaun aspecte lamentable i famal dir a la gent que no em-brutin si no hr ha un Hoc pertirar els papers o el pots deCoca-Cola. Suggerim posardos bidons amb un rètol indica-dor a fi que es vegi claramentque són pels ferns i les deixa-lles i al/Isar als homes de laneteja pública ,que es cuidinde buidar-los. Es una sugge-rência que faig a l'Ajuntamentper mantenir neta la platja.Si volem un poble acollidorhem de cuidar els detalls.

Andreu Genovart

RucedadelDE MES VIGILihs

Dedicat a Pere Ginardper haver-me descobertels dromedaris.

La nit cara bruna, que passa en xoquin.scap//eva vestigis d'ancestrals ofrenes.Del mar, la rescobla, enerva serenes,batzers de silenci subo men camins.Dromedaris dòcils pujen les carenes,i oblades de lluna llambrejen pels pins.

Joan Mes quida

6 414k BELLPUIG 12 juliol 1966

BELLPUIG.- Jaume, sortintal _pas del rumors que circulenper poble i que inevitablementla. gent fa, davant les obresque es realitzen a Na Batles-sa‘oodrIes fer una breu expo-sictõ del que es fa i del que se-rá una vegada acabades agues-tes obres?-

BATLE.- A Na Batlessa es fanuris obres de re - )araci6 neces-sitries pel que és vol destinar

d'aquesta casa.Primerament vull dir que de

la casa només queden prácti-cament les parets mestres.S'han canviat els sdtils delprimer pis i del porxo, s'hanarreglades totes les parets,s'ha enrajolat tot de bell nou,també l'escala interior, al pri-mer pis s'han llevat les mitja-nades quedant una sala delsdos aiguavessos, i han passat,el pis més avall per poder do-nar alçada al segon, on tambéqueda una sola sala. La cuinaes deixa tal com estava, res-pectant la cuina i els estants.BELL.- Aquesta casa, a quêserá destinada?BATLE.- Na Batlessa quedaràtotalment destinada a un Artacivic, oberta a totes les enti-tats, associacions i activitatsculturals, d'esplai, artistiques,etc.BELL.- ¿Com estarà distribui-da?BATLE.- A la planta noble espensa fer-hi el traspàs del'SMOE. També els tallers d'ar-tesania i potser la gimnasiaper a dones embaraçades. Elprimer pis, estirà destinat abiblioteca, i també per cele-brar-hi conferènciesreunions. A més s'instal.laràuna viodeoteca amb pantallagrossa (100 pulgades), i tambéun equip de música. Al segonpis, hi haurà la pinacoteca mu-nicipal, i també s'hi podran fertota casta d'exposicions, amb

uns panels moviblesplegables, poguent-se llevar

posar a gust de l'expositor.BELL.- I a l'exterior, que s'hipodrá fer?.BATLE.- Potser moltes coses.Sobre tot a l'estiu. Per exem-ple, alguns actes que es feiena Sant Salvador, com poden es-ser concerts i altres quehi ca-bin. Ara sembla arid, perdquan les enredaderes haginvestit un poc, crec que queda-rà molt acollidor.BELL.- Quan estaran acabadesles obres i tot a punt d'inaugu-rar?.BATLE.- Si no hi hacontratemps les obres queda-ran llestes per Sant Salvador.Per tant, la casa de Na Batlesaper les festes la gent podrà vi-sitar-la. Pensam,hi hagi obertauna exposició de fotosantigues, par escuda a la queja fErem a Sa Central.BELL.- Qui es cuidará delmanteniment i funcionamentde la casa?.BATLE.- De moment no és sapel qui, perd si pensam posar-hi una persona capacitada per-quê ho tengui tot sempre apunt pels qui necessitinempraria.BELL.- Passant a un altre te-ma, sabem que hi ha intencióde ampliar Ia residência, quêhi ha de ver?.BATLE.- Si, fa pocs dies i ala sessió d'un ple de l'Ajunta-ment, és va aprovar l'encarre-gar uns plans per dita amplia-ció.BELL.- En què conssistirfl'ampliació?.BATLE.- El problema més sreuque té ara fa Residência es lafalta de Hits. Ara bé, si és fanmés habitacions, tampoc bas-tarà el menjador i eIs salonsd'estar. Per tant, l'esforç jaserá més gros.

BELL.- I de la depuradora quepodeu dir?.BATLE.- Si no ens enganen laprbxima setmana rebrem elprojecte, per tant, el temasortirá a subhasta i pensamque per Nadal estigui a punt.La seva ubicació com saps, se-ra al terreny que té l'Ajunta-ment a Na Borrassa, on ja hiha la parada dels sementals,i on també hi pensavem dur-hi el parc de bombers. Perdsembla que hi ha projectes deque el parc sigui a Manacorper unificar la comarca en a-quest aspecte. El que si hi f a-rem serà un magatzem

BELL.- El cost, com es sufra-gará?.BATLE.- El 50 % será subven-cionat per O.P. i la resta perl'Ajuntament, perd no pensamposar imposts especials per a-questa obra.BELL.- Teniu altres projectesde millora pel poble?.BATLE: Si, una i crec quebastant -important. S'ha propo-sat a GESA -i ho aprova- elcanviar totalment la xarxa dellum dels carrers del poble.Gesa proposa de fer també elcanvi de tensió. Aleshores sesuprimirien tots els pals i decada tres fils sols en quedariaun. Per altra part, sliauriende revisar totes les cases, perveure com es troben les instal-.lacions interiors, ja que latensi6 passaria tota a 220 i180. Això beneficiaria els in-dustrials i llevaria les duestensions existents. Aquest pro-jecte no resultaria massa car,ja que l'exterior aniria a cár-rec de GESA. El .poble tambéguanyaria en estetica ja quees canviarien també moltes fa-roles, posant les més adequa-des.

"BELLPUIG" presenta avui una entrevista que hem feta al nostrebatle. Jaume Morey. per a donar un repés al que es fa j es pensaFar a curt plaq a la nostra vile.

El Wale. amb tota amabilitat. com és costum en ell. ens harespost a totes les preguntes que li hem dirigit. i queseguidament posam en coneixement dels nostres apreciats lectors.

111=111,

11111114.

BELLPUIG q15712 juliol 19E16

AMB EL BATLEBELL.- Jaume, en que encarafalti temps, vos presentareua les properes eleccions muni-cipals, com a partit i com abatle?.BATLE.- Com dius encara ésprest, però pensam que els In-dependents es presentaran. A-ra Jo, pens que no, com a bat-le. Hi ha que donar pas a altresque ho puguin i vulguin esser.Ara que repetesc que encaraés un poc pres per parlar-neamb seriositat. Li he de donarmoltes voltes.

ACOMIADAMENT

Ens acorniadam d'En JaumeMorey, batle d'Artà des de faquasi 8 anys, desitjant-liencert per dur a terme els pro-jectes que hi ha en marxa i elsque també ens ha perfilat, itambé kit de cara al futurpolític del poble, encara queno seguesqui de primera auto-ritat des prés de les eleccionsmunicipals. G. B.04.■

13111111111111111011111011

am LIN II

1

RESUM DEL PLE DE L'AJUNTAMENT CELE-BRAT A LA SALA D'ARTA EL PASSAT DIA1 DE JULIOL.

ACORDS1.- Es va prendre l'acord de encarregar un pro-jecte per construir un edifici municipal a laColònia de Sant Pere, al solar propietat del'Ajuntament a la bassa d'En FassoI.

La idea seria de moment fer-hi un magatzemmunicipal, i potser també un Hoc per a fa CreuRoja, una oficina per cobrances, un dispensaripel metge, etc.2.- S'acorda encarregar un pla per ampliacióde la Residência de persones majors. Dit pro-jecte comprendria d'habitacions,sala d'estar i menjador.

La comissió de govern pecla encarregadade fer anar envant la qUestio.

3.- Es discuti un projecte de modificació de lesretribucions dels funcionaris de l'Ajuntament,que va ser aprovat_.

4.- S'aprova la proposta de les bases que regi-ran les oposicions de la plaça vacant de policiamunicipal. Dins breus dates és donaran a co-nèixer per interés dels opositors.5.- Es comenta el projecte que s'ha fet pera canviar la instal.lacio elèctrica dels carrers,feina gratuita pels veins. De pas es canviaríala tensió, passant tota a ser 2,20.6.- El Club de la 3 edat va sol.licitar la con-cessió del magatzem situat devora el club.Aquest pagaria la reforma. Es va acceptar lasol.licitut.7.- També es va acordar l'adecentament dela plaga carretera Can Canals, amb el creuer-1 - 1 ,-qrrer Pedro Amorós.

8 41 6 BELLPUIG 12 juliol 1986

A POESIA CRIPTOGRAMATICADE EDUARDO SCALA :onceptualidades de la tradi-

zión, ofrece los gestos de unacombinatoria desenvuelta paraocupar las claves distantesde fa realidad.

Elegias paralelas (Málaga,1974) fué la primera composi-ción poética de un hombrepreparado para huir de lasformalizaciones del simbolis-mo superrealista ("Los niñospeces sacan ta luz del aguapara la gran cena con el espejodel padre"). Geometria deléxtasis (Toledo, 1974) señalael primer despojamiento dolo-roso de unos caligramas dibu-jados para ejercitar la virtuddel azar ("Moriremos devora-dos por la lengua", escribe enuna de las hojas separadas dellomo del libro para ser baraja-das por el lector). Soltma (To-ledo, 1977), nueva seña de lapoética de lo mínimo, recogelas palabras casadas a pesarde las contraposiciones delvicio coloquial. Circulo (Ma-drid, 1979) traza las resonan-cias infinitas que describen13 palabras escogidas por laidentidad primordial .que pro-meten. Cuaderno de agua(Palma de Mallorca, 1984) esun poema profético que con-tiene las peticiones clamadaspor el deseante y, al invertirel libro, reflejo de la primeraparte del poema, las instruc-ciones espirituales consecuen-tes.

COL•LABORACIÓ

Ar

Artigues. Poble de l'Alta Cer-danya al massís del Montseny.Barceló. Forma masculinitzadade Barcelona (Barcelonus).Bernat. Nom germànic: "Ber-inhard" = os fort.Bisbal. Municipi del baix Em-pordà.

Cantallops. Poble de l'alt Em-pordà. Etimologia: "Canta lu-,pos". Lloc on es sentia udolarels llops.

Entre las averiguacionesmidriásicas del libro provenzal"Sefer ha-Bahir" y las a_glome-raciones textuales de Borges,la singular obra poética deEduardo Scala mantiene ladiluida persistencia de unaliteratura ascética española.Autor de, cinco libros de poesi-a, editados en Málaga, Toledo,Madrid y Palma de Mallorcadesde 1974, el escritor ha con-tenido entre disciplinados si-lencios una escritura progre-sivamente despojada de recur-sos estilísticos. Tras rehusarel arrobamiento que concedela lírica, Scala ha concebidoel poema como una oraciónestricta y un oráculo certero.Este proceso de aniquilamientoliterario -una maestria insupe-rable tras la geometria foneti-ca de la palabra desnudada-señala la búsqueda severa em-prendida por el autor tras elorigen de las voces que nom-braron al mundo.

La trashumancia geográficae intelectual de Eduardo Scala(Madrid, 1945) y su austeroretiro permiten leer su obracomo la conclusión veraz deuna experiencia real ejercitadasobre la escritura. Ligada es-crupulosamente a los inapren-sibles procesos espirituales,la poesia criptogramática deScala induce una asombradavisión de los sucesos del mun-do: no hay apariencia sensibleque enmudezca ni sospechaanímica enterrada para siem-pre.

Los anagramas y palíndro-mos construidos en la lentitudobligada del arte de nombrarmuestran la disposición delautor por conservar los paren-tescos que unían el acto deescribir a la ambiciosa totali-dad del ser. Las peripeciasinterpretativas de los misticosjudios advierten preocupacio-nes similares. En el Libro delos nombres, Abraan Abulafia,judío español del siglo XIII,explica el método necesarioa Ia lectura cabal del jeroglífi-co de relaciones ofrecido porla naturaleza. "Confia en elNombre", dice, "y no en elhombre". Abulafia recomiendainmiscuirse en las "escriturasllenas de nombres" y practicarlas combinaciones de Ias letrasy el reconocimiento de susdiferentes figuras paraasegurar los modos de unaascesis indudablemente

Poemarios recientesAlejado con discreción de

las aptitudes del mercado edi-torial, Scala ha publicado re-ducidas ediciones de sus poe-marios. Financiados siemprecon la participación entusiastade sus amigos, se distribuyendespués entre las apetenciasde raros coleccionistas y laavidez de los escasos lectoresestupefactos.

Sin embargo, estas tímidasy silenciosas reflexiones pro-ponen un cauto y momentáneoretorno a las primeras fuentesde la narración. Los poemasde Eduardo Scala, que no quie-ren ser ingresados en los ana-les del género, son una censuracontra el encaramamiento ex-citado de las letras acosadaspor el agotamiento de las fór-mulas históricas. No será ne-cesaria una apreciación apre-surada de los anagramas poéti-cos de Eduardo Scala. Tampo-co su notoria lectura. Las su-yas son palabras para la con-templaciõri.

Llinatges

artanencsPer J. Solive [Las

Danfis. Derivat de "dominus":senyor amb el sufix "-ucius"= "Donucius".

introspectiva. Basilio BaltasarPróximo también a la "vox

significativa" de Abelardo,Scala, artifice de una gematriay un notaricon libres de las

(Articulo cedido por el autora nuestra revista y publicadoen EL PAIS, jueves 5 dediciembre de 1985)

417912 juliol 1986 BELLPUIG

LA TORTUGA DE CORRAL EN PERILLSi, si, heu llegit 1)6: la tortu-

ga que viu entre els cossiolso davall els .geranis del paties troba en greu perill de de-saparició. Les causes son vari-es i passaré explicar-les lla-vors. Primer, peroz no ens ani-ria malament coneixer un pocmés de la vida d'aquest animal.La tortuga mediterrania

(Testudo hermanni) és una deles dues espècies de tortuguesque viuen a les garrigues deles nostres illes. Degut a quel'altra especie (la Testudograeca) ocupa una area mésrecluida i no es troba a la nos-tra comarca, centraré la mevaexplicació en la que viu mésaprop de nosaltres.Distribució: A Mallorca lespoblacions de tortuga mediter-rània ocupen dues zones prin-cipals:

Zona nordest, des de Ca inPicafort fins a Cala Mesquida,profunditzant terra endins finsa Santa Margalida. Es la méspoblada.

Zona surloest, des de PuntaLlobera fins a la Colònia deSant Jordi.

Com veim, ocupa gran partde les zones costeres no mun-tanyenques, i ben seguramenten el passat les ocupava totes.En quan a la seva distribuciógeneral, a mês a més del nos-tre cas, trobam la T. hermannissp. robertmertensi a petitsnuclis d'Italia central, sud deFrança, Cdrcega, Cerdenyai Menorca. Hi ha indicis dela seva existência a Catalunya,per-6 se la pot considerar ex-tinguida.Hàbitat: Les tortugues ocupenzones de maquia tipicamentmediterrània, en la zona d'in-fluência marina (les poblacionsno arriben a més de I0-15 kms.terra endins). Les plantes mêscaracteristiques del seu habi-tat són les següents: pi, olive-ra, mata, romani, estepes, al-1)6, frare bec i orquidees. Evi-dentment, les mês baixes d'a-questes plantes constitueixenla base de l'aliment de les nos-tres poblacions. Cal tambécitar que les tortuges no des-precien animals morts si elspoden trobar.Reproducció: Exceptuant elsmesos d'octubre fins a febrer(en que sofreixen la hibernaciópròpia dels reptils) es podenobservar còpules tot l'any, mêsfrequentment en els mesosd'abril i maig. Les famelles

excaven llavors un forat deset-vuit cms. de profunditat(malgrat moltes vegades eslimiten a posar els ous davalluna mata) on depositen de tresa set ous. Les t5rtugues tardena néixer entre seixanta i se-tanta dies.Depredadors: A les nostresilles, els únics enemics natu-rals d'aquests reptils són elcorb i la rata. Llevatd'aquests, com és natural, elmes gran depredador és l'ho-me.

Causes principals de la sevaregressió:Incendis: Els incendis forestalssuposen un dels factors mésimportants de la seva greuminva demogràfica. Desprésd'un incendi, entre les cendres,no és estrany trobar closquescalcinades d'aquests animals.Comerç: Malgrat estar prote-gides per la llei, gran quantitatde tortugues són recolectadesper tal d'exportar-les a la pe-ninsula i resta d'Europa pera vendrer-les com animals decompanyia.Utilització de plaguicides: De-gut al seu regim vegetaria,els insecticides que s'amollenper a eliminar els insectes pas-sen a formar part de l'orga-nisme de l'animal, causant-li la mort.

Fins fa ben poc no existiacap tipus de protecció oficialque preservas aquest animalde l'extinció. En el 1973 s'in-clou a la llista d'espècies pro-

tegides per la llei,'pel que laseva tenència i comerç potesser sancionada pels organis-mes pertinents. Cal citar larecent creació d'una reservade cria a Girona, on s'intentarestablir la població recent-ment extinta.

De les causes enunciadesanteriorment, sense cap dubtela de més fàcil remei és lade tenència i comer. Si unapersona va pel camp i es trobaamb una tortuga, la reaccióés sempre la de collir-la i dur-la-se'n a caseva pels al.lots.La veritat és que la tortugano és realment un perfecteanimal de companyia: es freda,dura, aspre i, degut a la sevacondició de reptil, no és preci-sament un animal capaç dedemostrar carinyo al seu cui-dador. Un consell: si el vostrefill us demana un animal decompanyia, duis-li un canet,un moix o una cosa semblant,perd, per favor, deixau les tor-tugues al seu Hoc.

La tortuga és tota una reli-quia del passat, un fôssil vi-vent i, com hem vist, una ver-tadera joia de la nostra fauna.Evitem, doncs, que desapare-guin de les nostres garriguesprocurant alterar les sevespoblacions el més minim possi-ble i renunciant totalment ala seva tenência i recolecció.

Toni MuñozMembre del Col.lectiu

del GOB a Arta

Telex 69565 VGOR E W G.A.T. 820

Calle Binicanella, 12- g 585515/52 CALA MILLORCarretera Ca1a Agulla, 19 IV 564017 - CALA RATJADA

VERANO 86

Excursión CRUCERO A MENORCAcon visita 3.800 ptas.

UN DIA EN IBIZA, en AVIONcon excursión completa a la Isla 6.500 ptas.

VUELOS INTERNACIONALESLONDRES 18.500 ptas.MANCHESTER (vuelo directo) 22.950 ptas.AMSTERDAMPARISROMAFRANKFURT

VUELOS TRANSCONTINENTALES(desde Palma)

BUENOS AIRES (ida y vuelta)NEW YORK (ida IT vuelta)

y uLLU especial BARCELONA(ida y vuelta

GALICIA 3 ciudades - 7 nochesen hotel XXX

CURSOS DE INGLES en LONDRES, OXFORD,CAMBRIDGE y EDIMBURGO en familia. Nues-tro precio incluye AVION desde Palma.

2 semanas alojamiento P/C 71.840 ptas.3 semanas 15 lecc. semanales 94.590 ptas.4 semanas una excursión dia completopor semana 117.345 ptas.

26.900 ptas.31.300- ptas

39.300 ptas.41.800 ptas.

s.104.000 ptas.s.83.400 Ptas.

5.500 ptas.

34.500 ptas.

1041e BELLPUIG 12 juliol

LA DUAIA (V)Per A. Gili

Pero volvamos a la parte que poseyercn losVives.

Julián Vives, ya en 1529, pagaba diez sueldosanuales a Miguel Garau, de Sencelles, supues-tamente descendiente de los Carri6, radicadosen Sancelles y que recibían sus derechos anua-les sobre posesiones de Artá, por su posesiónde La Duala.

Este mismo año, Julián Vives da en arrenda-miento su posesión, llamada La Duaia con 650ovejas, por tres años, a Jaime Gil y Pedro Fe-rrer, por el pago anual de 190 libras, 10 cuar-teras de trigo y 5 de cebada, dejándoles a ellosla torre y na casa d'avall". Es la primera vezque aparece documentada la torre de La Dua-ia.

Otro arrendamiento de Julián Vives de suposesión de La Duaia hallamos en 1539. Estavez hecho en favor de su hijo Antonio Vivesy de Miguel Massanet, por cinco años, incluidas600 ovejas, 80 cabras, 3 vacas, por 160 librasanuales.

En el año 1541, ya ha muerto Julián Vivesde La Duaia.

Su viuda Catalina y sus hijos Antonio y Lo-renzo Vives, el 19 de octubre de este año, in-ventarian todos sus bienes.

Además de la casa de la villa donde el difun-to tenía su habitación, se encuentra la posesiónde La Duaia, en la cual se encuentran los si-guientes objetos: Una mesa larga "ab sos pet-ges", dos bancos largos, un torno de hilar, unaespuerta de palma con cerca de una libra devezas, unos manteles de artesa, cinco tresnalesde lino sin espadillar, dos posaderos de palmaviejos, dos trozos de lata, dos muelas de moli-no de mano, una tolva, tres ollas de tierra,seis escudillas de tierra, una cubertora, unasartén, un jarro de cobre, un astil, un cuartón,un manto de lino de la dicha Catalina, trescamisas, menuderias de poco valor y dos hoces.

Su sucesor en La Duaia fue su hilo Antonioel cual cabrevó esta posesión en el ano 1556.

Día 6 de agosto, fiesta de Sant Salvador,Antonio Vives, hijo de Julián, el cual fue hijode Lorenzo Vives, de la parroquia de Artá., enla Escrivania de la Real Cabrevación, confiesatener y poseer una alquería, llamada La Duaia,situada en la misma parroquia de Artá, tenidabajo alodio del Rey, a incierto de laudemioy al censo de cinco sueldos al mismo Rey enIa fiesta de Navidad en los cuales cinco sueldosestá igualmente obligado el rafal, denominadoEl Verser, situado en la misma parroquia. Laalqueria, llamada "La Duaia Vella", poseídapor el mismo Antonio Vives, está bajo alodiopropio del honorable Tomás Andreu, de Mana-cor, de todo lo cual consta en el acta de esta-blecimiento en la Escrivania Real, 16 enerode 1477, hecho por el mismo Tomás Andreua los hermanos Lorenzo y Jaime Vives.

Con todo, el mismo dia 6 de agosto del ario1556, Antonio Vives vende a Pedro Sanxo laalquería llamada La Duaia, adquirida por suabuelo Lorenzo Vives con su hermano Jaimejuntamente con Albarca con los rafales vul-garmente denominados El Verger y "d'En Mai-mó i d'Els Ametlers" del honorable Tomás An-dreu, día 18 de enero de 1477 de las cualesposesiones vino a su abuelo la posesión de LaDuaia, confrontante, en 1556, con el rafal"d'En Maim6" de Pedro Molines, con la pose-sión de Solor del mismo vendedor, con la pose-sión de Miguel Massanet. dicha El Racó. con

las posesiofies de Jerónimo Guiscafré, Barto-lome Terrassa, Bartolomé Melis. Mateo Melisy Rafael Melis y con la ribera del mar.

En 1575, día 6 de febrero, Pedro y . AntonioSanxo Font, hermanos, herederos universalesde su abuelo Pedro Sanxo, venden al mismoAntonio Vives la misma posesión, llamada LaDuaia, comprada por su abuelo, dia 6 de agostode 1556. Confronta con el rafal Maimó de Pe-dro Motines, con Solor del comprador, con ElRacó en otro tiempo de Miguel Massanet, yahora de Pedro Janer, con ras posesiones deJerónimo Guiscafré, Bartolomé Terrassa, Bar-tolomé i ateo Melis y Rafael Melis ycon la orilla del mar.

Antonio Vives alargó muchos años su pose-sión de La Duaia.

En julio del año 1581 vuelve a cabrevar laposesión, denunciando tener y poseer una pose-sión, dicha "La Duaia Nova i La Duaia Vella",situada en 'el término de la villa de Artá. LaDuaia Nova tenida en alodio del Rey a inciertode laudemio y al censo de cinco sueldos al Reyy "La Duaia Vella" en alodio de Mossèn... An-dreu d'Albocàsser. Limita dicha posesión conposesión de Jerónimo Guiscafré, con posesiónde Bartolomé Terrassa, con posesión de Barto-lomé Melis, con posesión de Mossèn Nicolás

12 juliol 1986 BELLPUIG ''911

Premsa foranaPORTOL: OLLES... I PEBRES

El meu poble ha estat anomenat des de sem-pre per la ceràmica, especialment les olles.Tothom sap que a Pôrtol -fan olles, greixoneresi cossiols.

Però ja són menys els qui saben que al poblede les olles hi havia fins no fa molts d'anysun bon grapat de families que se dedicavena la elaboració de pebre, pebre bord i coentper a fer sobrassada i bones llengonisses quanarribava el temps de matances.

Enrera quedava la collita de les messes iel rodolar ritmic dels carretons damunt leseres. A finals de juliol començava el pagèsa batre ametles ija amb la Mare de Déu d A-gost arribaven a Pôrtol els camions carregatsde pebres vermells, menuts els dolços, que ser-virien per a fer el pebre bord, i llargs i primsels coents. Era el vespre tard o el demati benprest, abans de sortir el sol, quan se presenta-ven carregats els camions del Pla de Sant Jordii Casablanca i, fins i tot, de Muro. Era aquestl'inici d'un procés d'elaboració del pebre rudi-mentari i primitiu, quasi arcaic i eminentmentartesà: només amb els pebres i les mans.

Les saquetes de pebres que havien duit elscam'ons se repartien en carros per les casesi s'abocaven dins la carrera o dins la mateixacasa. Les madones enfilaven l'agulla sa9ueraamb fil d'empalomar i passaven gairabe totlo dia enfila que enfila per tal d'acabar la mun-tanya de pebres que tenien al seu costat. Aaquesta feina d'enfilar també hi participavennins i nines, majors i veils, i a l'horabaixa tornaa enganxar els muls i hala, venga! a penjar elsenfilolls per les façanes de les cases -cada untenia una llargària d'uns quatre metres en do-ble i pesava devers deu quilos- ... I el poblese vestia de festa amb tantes cases d'un ver-mell rabiós, com si posassin cara d'empegueï-des quan un turista perdut les treia fotografi-es.

Els pebres prenien el sol penjats a les faça-nes de les cases o estesos damunt reixetes almanco una setmana. Aixi comenaven a perdreaigua. Perd no era suficient, i mes que a partirdel setembre començava a caure qualque brus-ca i l'aigua els era mortal perque els podria.Per això i per aconseguir clue els pebres es ros-tissin calia enfornar-los. La imatge de l'home,en alt els braços estirats r ajupit el cap i quasicompletament cobert d enfilolls de pebres,semblava un Crist clavat que caminas, tot ta-cat d'un vermell com de sang i de brutor. Erala operació de despenjar els enfilolls, préviaa la d'enfornar.

Els forns eren alts i tenien cabuda per a dossostres a mês de la planta baixa. Els dos sos-tres superiors estaven poblats de perllonguesplenes de tatxes suficientment separades perpermetre el pas de la calor fins a dalt de tot.En aquests sostres hi penjaven els enfilolls,i per aquest treball feia falta un home a daltde tot, un altre enmig i un que portàs els enfi-lolls, a mês del qui els servia des del carro ala porta del forn. La part baixa del forn s'om-plia també d'enfilolls o de reixetes que se col.-locaven en uns suports amb rails de fusta. Lacalentor pujava per unes tuberies que darrera-ment eren d'uralita per() crue antigament forende ferro.

Al cap de vuit dies arribàvem a la part mésdura del procés. Es treien les reixetes i es cies --penjaven els enfilolls, per picar-los, estesosen terra amb unes maces ilargues que se podi-en emprar estant drets. La picada durava totlo dia i els pebres quedaven capolats a cop demaça. Especialment interessant era picar elpebre coent. Calia posar-se un mocador davantel nas com una mascareta i picar-lo dins sena-Iles per tal d'evitar que s'espargis amb el venti pegas dins els ulls.

Tot el pebre picat se porgava amb garbellsper a decantar tots els capolls de la llavor ila molsa. Després se porgava encara una altravegada per a llevar Ia polsina del pebre ambun sedàs.

A la fi, una vegada picada i porgada totala fornada, les llavors i la molsa capolades pas-saven al molí per a convertir-se en pebre bordi coent tal com el coneixem quan el posama les sobrassades. El pebre sortia per la cana-leta convertit en un producte bastant pesati finissim de color vermell. Pei-6 encara falta-va la darrera fase en aquest procés llarguissim.El pebre ja mòlt s'havia de cendre amb unssedaços molts fins per tal d'eliminar qualsevolbusca que no fos pebre.

Arribam així al final d'aquest procés artesade producció del pebre. Ja estava a punt decomercialitzar i era servit als particulars ials industrials dels productes del porc. La tem-porada durava des de mitjan agost fins al no-vembre, ja en plena tardor, alla devers l'esti-uet de Sant Marti, quan a Mallorca es comen-ça a fer matances.

Si un dia veniu a Pextol encara hi trobareumoltes olles, per-6 només queda una familiaque faci pebre tal com ho hem descrit. Ja no-més en queda un dels molts que foren, despla-çats per les noves tècniques i les maquinaries.Pujant a Pòrtol, entrant per la part de SantaMaria, a mitjan costa, hi ha ca lamo En RafelPinso. El seu fill Tomeu, ajudat pels al.lotsi sa dona, mantén la tradició familiar de ferpebre bord i coent només pebre sense cap tipusd'additius ni colorants, cosa que els honra. Isi hi veniu 9uan sigui temporada encara podreugaudir de 1 espectacle, ja únic i quasi insòlit,dels pebres penjats a les cases. Per moltsd'anys.

Pere Joan Amengual i Bestard(PORTTJLA - Marratxí)

(Extractat de 'article inèclit:"El poble de les011es, la Ciutat de la Pua i el Pebre")

•

BE1.1,1'UI:L 12 juliol 19861242g

ESPORTSHACE 40 AN-OS

FUTBOL

La junta directiva del C.D.ARTA ens consta que fa moltade feina per perfilar l'equip dePreferent per a la properatemporada.

El que subscriu, assisti elpassat dilluns a la reuni6 dela junta, i va conèixer d'apropels problemes que dur la con-tractació dels jugadors.

De moment hi ha un tant percent molt gros de fer una sèriede fitxatges que cubriran ambsatisfacció les linees fonamen-tals de l'equip.

Ara bé, sembla que no ésprudent anomenar peces sensetenir una plena seguretat. Lescircunstáncies aixf ho aconse-llen i per tant ja en parlaremquan tot sia en firme.

Aixi que els afeccionats alfutbol sembla poden estartranquils. El tema està en bo-nes mans, encara que poques,i esperam que dins unes breusdates tot sia resolt.

El proper dia 22 de juliol co-mençaran els entrenos, i el dia1 d'agost es farà la presentacióde la plantilla.

Sembla també que per leslestes de Sant Salvador es ce-lebrará el torneig acostumat.Els equips participants són:

Escolar, Murense i Ara.

Els partits es jugaran aixi:Dia 2 d'agost:

ESCOLAR - MURENSE

Dia 3 d'agost:

ARTA - MURENSE

Dia 6 d'agost:

ARTA - ESCOLAR

(Les dates i equips del torneigno les sabem directament dela directiva, per tant hi podenhaver modificacions).

Felanitx 23-6-41

FELANITX 2 ARTA O

FerrerSancho Gilabert

J.Ginard Servera HomarTano, Ortiz, Roca, Fluirà, Llinàs

Arbitro: Font

Santanyi 29-6-46

SANTANY1 2 ARTA 3

FerrerSancho Gilabert

J. Ginard Salord A. EstevaM.Ginard, Ortiz, Servera, Homan, Tano

Goles: M. Ginard, Ortiz, Servera.Arbitro: Moragues

GOB

Dia 6 de juliol els gabellins i cala rajadersferen festa. Aquest dia inauguraren una dele-gaci6 del GOB al seu poble ¿Què no trobau queestan d'enhorabona?

Si, és veritat que no són massa. Un grapatd'uns vint i cinc joves (i no tan joves), disposatsa fer molta de feina per tal de conservar elsdarrers racons verges, d'ho'.els i de brutor, queencara ens resten a Mallorca, i que (no sabemsi ho sableu) ja no són gaire, disposats a fer ex-cursions i muntar ginkames, disposats a fermalbé papers de pr6ximes urbanitzacions, dis-posats...

Perquè és ben cert, que ni aillats ni mans a-plegacres podem fer res al respecte.

Si, aturau-vos mia mica i contemplarem totsplegats la passivitat dels habitants de la nostraterra. Els vilatans d'Artà, que deixen que èsfirmin projectes i més projectes de futures(probablement inmediates) urbanitzacions, quedeixen que fassin un xaletet ben enmig de SaDuaia, que deixen que els embrutin de fernsplatges i pinarets, que deixen... I tot es quedaen infitils comentaris. "Si que m'agradaria sersoci del GOB, hauré de demanar una subscrip-ció". Si que hauriem de fer alguna cosa. Si queés una llastima.

¿Una llàstima? Fa plorera, que hi hagi tantagent clue es dediqui a construir hotels als po-quets lpoquissimsJ llocs verds que encara (i nosabem si per molt de temps) tenim. I tan pocaque fassi quelcom per conservar-los.

¿Què no trobau que ja és ben hora d'obrir elsulls, que ja fa tan de temps que resten clucs,pel pes de la peresa o de -la ignorància, i quecomencem a fer ...molta de feina?

No només és que som un grup de joves queja esteim cansats de no fer res, que .ja és benhora de muntar una delegació per devers Arta,que nomes són necessaris quinze socis delGOB, que mos hauriem d'animar, i fer socis,i veurer-nos,

Socis del GOB a Arta.