Hª de la Música.EL BARROC

1.- INTRODUCCIÓ.

El Barroc podem dir que va des del 1600 fins el 1750 aproximadament.El s. XVII fou un període de crisi que va afectar tota Europa: crisi econòmica,

política, religiosa, social, agreujada per períodes de fam, epidèmies...que es va mitigar a partir de la segona meitat del s XVII. Aquest període de crisi va provocar la necessitat d'una forta autoritat, tant civil com religiosa. S'estabilitzaren les monarquies europees, el rei serà el cap d'una societat altament jerarquitzada. Sorgirà la monarquia absoluta, rodejada de gran pompa i luxe. El poder es centrarà en el rei, la noblesa i en l'església.

El Barroc fou una època de floriment de les arts i de les ciències europees. Podem citar autors com Lope de Vega, Cervantes, Molière, en el camp de la pintura a Velázquez, Rubens, Rembrandt, o en el camp de les ciències a Galileo Galilei, Newton...

Les arts es convertiran en un vehicle de propaganda capaç de persuadir i commoure, i en un mitjà de l'expressió del poder. El luxe extern s'entenia com una manifestació d'autoritat. La música i els espectacles seran un dels mitjans principals per a la representació i propaganda del poder monàrquic i religiós.

Durant el s. XVII es crearen els primers teatres i concerts públics de pagament, cosa que succeïa per primera vegada en la història, i que es va consolidar durant el S. XVIII. Fins aleshores, per escoltar música s'havia d'anar a l'església, o ésser convidat per algun noble o un comerciant ric a casa seva. Amb l'aparició d'una gran quantitat d'afeccionats que desitjaven escoltar música, ( la majoria provinents de la burgesia), va sorgir la necessitat de llocs als que s'accedia pagant una entrada: teatres i sales de concerts.

2.- CARACTERÍSTIQUES DE LA MÚSICA BARROCA.

La principal característica de la música barroca és l'expressió dels sentiments. Un tret comú a tots els compositors del barroc fou la necessitat d'expressar i representar idees i sentiments amb la major realitat possible mitjançant la música. Per aconseguir-ho sorgiran tres grans mitjans:

a) El contrast.b) La melodia acompanyada i el baix continu.c) L'estil concertat.

a) El contrast.

Utilitzen com a mitjà d'expressió el contrast en totes les seves variants:

Contrast de tempo (o velocitat), i el tímbric. Contrasten parts ràpides amb parts lentes dins una mateixa obra, i per a

indicar els diferents tempos o velocitats sorgiran diferents termes com Grave o Largo, per les parts molt lentes, Adagio o Andante per les parts lentes, Allegro per les ràpides i Presto o Vivace per les parts molt ràpides.

1

El contrast d'intensitat Contrasten també parts fortes amb parts suaus, utilitzant un major o menor número d'instruments, com per exemple en els concertos grossos, on es contraposen un grup petit d'instruments a tota l'orquestra.

Contrast de timbres: parts de corda contra el vent, o parts vocals amb instrumentals, que donaran origen a l'estil concertat.

b) Melodia acompanyada i baix continu.

Ja des de finals del s. XVI, es considerava l'expressió dels sentiments com el principal objectiu de la música i de la poesia. Això implicava una recerca de nous mitjans de composició que pogués donar a la música major poder expressiu: així sorgeix la melodia acompanyada basada en la supremacia d'una veu o melodia sobre les demés. Això suposa el naixement d'una nova textura: la melodia acompanyada. En Renaixement la música polifònica suposava vàries melodies que sonaven al mateix temps, totes amb la mateixa importància (contrapunt), al començament del Barroc es considerava que amb la polifonia no es podrien expressar amb claredat les emocions i els sentiments d'un text, en canvi una única melodia principal que dugués el protagonisme de l'obra si que podria aconseguir l'expressió d'emocions i sentiments.

La melodia principal està acompanyada pel baix continu.El baix continu és un mètode d'acompanyament propi de la música barroca, s'anomena així a la melodia del baix que es toca durant tota la peça. La interpretació va a càrrec d'un instrument greu ( violoncel, fagot...) i un instrument polifònic ( llaüt, guitarra, clave, orgue...) que improvisa els acords d'acompanyament.

El baix continu s'utilitzava per acompanyar una o vàries melodies principals, i a vegades eren varis els instruments que realitzaven el baix i varis els polifònics, per donar major intensitat.

c) Estil concertat.

L'estil concertat es basa en el contrast entre: una veu o instrument i un altre, o d'un grup contra un altre, o d'un grup contra un solista. Aquest principi d'oposició o contrast entre parts sonores diferents va possibilitar l'aparició de les grans formes barroques com el concert.

A més tenim tota una sèrie d'altres característiques comuns durant tota l'època barroca:

d) La melodia: les melodies barroques són freqüentment llargues i fluides, es cerca el virtuosisme, el lluïment del solista, és a dir, són melodies molt ornamentades.

e) El ritme: apareix un ritme molt marcat, amb una pulsació regular. Un ritme mecànic amb patrons rítmics repetitius. Al mateix temps també s'utilitza un ritme lliure per a la declamació del text ( en els recitatius).

f) Sorgeix l' orquestra com a grup d'instruments organitzats per seccions o famílies, en

2

la que la secció de corda ( violí, viola, violoncel i contrabaix) es convertirà en la base de l'orquestra, i s'afegiran: flautes, oboès, fagot, ocasionalment trompetes, trombons i timbales. A més de la presència del clave per a la realització del baix continu.

g) Policoralisme: és l'ús de múltiples veus i cors dins de la mateixa obra, sobretot en música religiosa. Aquesta tècnica contraposa dos cors, cosa que permet crear un efecte d'estereofonia.

h) Gran desenvolupament de la música instrumental que s'iguala en importància a la música vocal. El gran impuls donat a la música instrumental fou degut al gran desenvolupament tècnic dels instruments, sobre tot del violí que es convertirà en el protagonista de l'orquestra per la seva agilitat, volum i possibilitats tècniques. Altres instruments que també milloraren foren les flautes, l'oboè, o el clave que serà un dels instruments més populars i fonamental en la interpretació del baix continu. L'orgue també aconseguí un gran desenvolupament.

3.- MÚSICA VOCAL.

3.1.- FORMES VOCALS: L' ÒPERA

El Barroc serà l'època del naixement de l'òpera a Florència. Aquesta és un drama musical (o el que és el mateix, una obra de teatre amb música) en el que a diferència del teatre, la música participa de forma essencial en el desenvolupament argumental i en la descripció d'estats anímics i sentiments.

És una de les formes més importants del barroc, en la que es veuran reflectides les principals característiques de la música d'aquest període i que influirà tant en la música instrumental com en la vocal, ja sigui profana o religiosa.

Podem definir l'òpera com una forma vocal-instrumental en la que hi ha parts solistes. Les diferents parts de l'òpera que es van alternant són:

-Obertura: L'òpera comença amb una peça orquestral anomenada obertura.

-Recitatiu: és una forma vocal-instrumental que serveix per a què l'acció transcorri ràpidament. Es podria definir com una mescla de cant i parla.

-Ària: és una forma vocal-instrumental per a un o dos solistes, que té dues funcions. Per una banda l'expressió dels sentiments més íntims dels personatges. Per altra, mostrar la capacitat vocal del cantant. És la part més melòdica i lírica de l'òpera, i amb ella l'acció dramàtica s'atura, és a dir, no hi ha acció durant la interpretació de l'ària, sinó que és un comentari sobre l'acció.

-Cor: Peça polifònica interpretada per un grup de cantants. Després es van succeint les principals formes musicals com àries i recitatius, i sol acabar amb la intervenció de tots els cantants ( solistes i cors) acompanyats de l'orquestra.

3

3.2.- MÚSICA INSTRUMENTAL.

En el Barroc hi ha una eclosió de la música instrumental degut a:

1. Els instruments s'emancipen del seu paper d'acompanyar a les veus i passen a ser protagonistes.

2. Apareix l'orquestra, més petita que l'actual.3. Els intèrprets s'especialitzen a tocar un sol instrument, amb el que apareix el

virtuosisme.4. Es perfeccionen els instruments. Gran importància dels luthiers.5. El violí i els teclats adquireixen major protagonisme.6. El compositor determina en la partitura quin instrument farà cada veu, cosa que no

passava en el Renaixement.

EL CONCERT: Peça per a Solista+orquestra dividida en 3 moviments (ràpid-lent-ràpid)

No s'ha de confondre amb el terme anar a un concert, ja que el concert Barroc és un tipus de composició, i no un event musical. És la forma instrumental estrella del Barroc, apareix a les dues darreres dècades del s. XVII.

Resumeix totes les característiques de la música barroca: el contrast de moviments ràpids i lents, l'oposició de timbres i intensitats, l'estil concertat confrontant conjunt d'instruments i solista/es.

El concert és una forma per a un instrument solista o per a varis instruments solistes i orquestra. El solista és el protagonista de l'obra i ha de mostrar la seva capacitat tècnica i expressiva.

Està estructurat en 3 moviments: ràpid/lent/ràpid.

AUDICIONS OBLIGATÒRIES:

-Antonio Vivaldi. Quatre estacions: 1)Estiu ( 3r moviment)2)Primavera ( 1r moviment)3)Hivern ( 1r i 2n i 3r moviments -concert sencer-)

-G.F. Haendel. 4)El Messies. Cor Al.leluia

5.-Rinaldo. Aria Lascia ch'io pianga

-J.S. Bach.6)Passió segons st Mateu. Aria “Erbarme dich”.7)Toccata i fuga en Re menor8)Concert de Brandenburg n 4 (3e moviment: fuga)9)Aire de la Suite no 3

-Tomasso Albinoni10)Adagio

4

QÜESTIONARI

1.- Quin període comprèn el Barroc? Quin tipus de govern hi havia? Quina funció tenia la música dins el poder establert? 2.- Quines característiques té el Barroc musical.3.- Quina textura musical es va imposar en aquest període? Per què?4.-Quins esdeveniments musicals públics varen sorgir? 5.- Quina fou la forma vocal que nasqué durant el Barroc? De quines parts consta? Explica-les.6.- Fes un mapa conceptual de les formes del Barroc. Explica-les totes breument.7.-Durant el Barroc hi va haver una eclosió de la música instrumental. Quines foren les causes d'aquesta eclosió?8.-Explica la forma instrumental més important i la causa de la seva importància.

5