Guàrdia Urbana,de sempre al

servei del ciutadà

Guàrdia Urbana,de sempre al

servei del ciutadà

barcelonaBarcelona Informació Ajuntament de Barce lona #42 / març 2001

9

Ciutat VellaLa renovada plaça de la Barceloneta

4

El nou Hospitalde Sant Pau

10-11

Objectiu: unaciutat menyssorollosa

2

barcelona guàrdia urbana

Els agents de la Guàrdia Urbana van realitzar durant l’any

2000 un total de 246.000 intervencions. El 57% d’aques-

tes van ser de policia de circulació, el 22% de policia admi-

nistrativa, el 12% de policia d’ajut i assistència i el 8% de

seguretat ciutadana.

La tasca de la Guàrdia Urbana és, doncs, molt més variada

del que aparentment sembla. Durant l’any 1999, els 362

vehicles del cos van realitzar més de cinc milions i mig de

quilòmetres, van consumir més de mig milió de litres de

combustible, van realitzar 915.000 denúncies (unes

800.000 de les quals de circulació, van fer 22.295 proves

d’alcoholèmia, van retirar 130.000 vehicles amb la grua,

van detectar més de 6.000 elements del mobiliari urbà dan-

yats, van fer 38.621 inspeccions relacionades amb guals,

vehicles abandonats, residus sòlids, locals nocturns o obres

a la via pública, van intervenir en 21.855 ocasions en venda

ambulant, van impartir cursets d’educació viària en 229

escoles, van recuperar 943 vehicles, van traslladar 4.702

persones i van fer quasi 11.000 serveis d’ajut i assistència.

Algunes de les tasques de la Guàrdia Urbana són certament

desconegudes pel ciutadà o fins i tot inaudites. Així, per

exemple, van ajudar a localitzar el seu vehicle a 28 perso-

nes que no recordaven on l’havien aparcat.

Una de les activitats ciutadanes més representatives de la

Guàrdia Urbana és el carrussel de la Unitat Muntada que

La GuàrdiaUrbana,molt més que multes

La Guàrdia Urbana és molt més que elsagents amb gorra que es dediquen a regularel trànsit i posar multes. La seva plantillaestà formada per 2.576 persones, queanualment realitzen prop de quatre milionsd’hores de serveis, o, el que és el mateix,una mitjana de 10.400 hores diàries. Unapart important de les seves tasques estanrelacionades amb el trànsit, però no totes.

Durant més d’un segle, les seves funcions van ser bàsica-

ment de vigilància de la via pública, i sols secundàriament

d’ordenació del trànsit. Però, a partir del boom automo-

bilístic del 1950, la regulació del trànsit rodat va esdeve-

nir la funció principal.

La història de la Guàrdia Urbana entra en una tercera

etapa a partir del 1978, quan, amb la restauració de la

democràcia, va assumir funcions de seguretat ciutadana.

La quarta i última etapa s’inicia el 1991, quan la mobili-

tat en general, la sostenibilitat urbana i la millora de la

qualitat de vida es converteixen en les principals funcions

d’aquest cos amb més de 150 anys d’història.

3

barcelonaguàrdia urbana

se sol representar coincidint amb festes tradicionals de

Barcelona. Presentat per primer cop l’any 1910 davant

del rei Alfons XIII, el carrussel és l’activitat més singular

i que ha donat més projecció i reconeixement internacio-

nal al cos de la Guàrdia Urbana.

La Guàrdia Urbana de Barcelona és el cos policial d’a-

quest tipus més antic que existeix a Espanya. Els seus orí-

gens es remunten al 1843, quan es va crear el servei

públic de policia municipal. Posteriorment, el 1907 va

sorgir un nou cos especialitzat en funcions de trànsit, i el

1921 es van unificar en un de sol anomenat Guàrdia

Urbana de Barcelona.

Segons un diari del 1932, “este benemérito cuerpo,tan popular y estimado en la ciudad condal, tiene unhistorial sencillo y modesto; pero en el que alienta unacompenetración absoluta con el pueblo. Siempre ha seguidosus impulsos, adaptándose a sus sentimientos y hasta en aquellastristes circunstancias de movimientos revolucionarios ha sabido proce-der con serenidad, constituyendo uno de los más nobles auxiliares de lasfuerzas armadas, un apoyo para los débiles y llevando constantemente a sucargo aquellos servicios humanitarios y de auxilio; cualidades todas que losciudadanos vieron siempre en esta benemérita institución, la cual inclusoen los momentos de calamidades o peste se ha comportado con generosoheroísmo, sacrificándose sin regateo para el bien común de los ciudadanosbarceloneses”.

C. Cartagena

C. Sant A

ntoni Maria

Claret

4

barcelona el nou hospital de la Santa Creu i de Sant Pau

El NOU HOSPITAL de laSanta Creu i de Sant Pau,

un futur amb història

Amb 600 anys d’història, l’Hospital de

la Santa Creu i Sant Pau és l’hospital

més antic d’Espanya i un dels més

antics d’Europa. El compromís de

l’Hospital amb l’atenció sanitària ha fet

que, des del seu inici, hagi estat capda-

vanter en assistència sanitària. El seu

esperit innovador ha tingut tradicional-

ment un reflex en l’arquitectura dels

seus edificis: el gòtic civil del primer

Hospital de la Santa Creu, el modernis-

me de l’actual centre i ara, de nou, un

nou conjunt hospitalari capaç d’afron-

tar els reptes sanitaris del nou mil·leni.

El més característic de l’actual recinte

és la seva distribució en pavellons inde-

pendents. Aquesta estructura, innova-

dora quan es va construir a principi de

segle, estava pensada per la forma en

que en aquells moments es donava l’a-

tenció mèdica hospitalària, cada espe-

cialitat actuava de forma independent a

les altres. Actualment, aquesta fórmula

està del tot desfasada, ja que cada espe-

cialitat actua tenint en compte a les

altres treballant de forma interdisci-

plinària.

Per aquesta raó l’Hospital encara el nou

segle amb un projecte d’innovació que

va molt més enllà que la construcció

d’un nou edifici. El projecte contempla

des de la redefinició de la missió, a la

innovació tecnològica, al desplegament

d’una nova estratègia de gestió hospi-

talària i a la construcció del nou edifici

que ocuparà la zona del solar al costat

de la Ronda del Guinardò i que tindrà

una superfície total de 80.000 m2.

El desplegament de tot aquest projecte

es va iniciar a l’any 1997. Ara amb la

col·locació de la primera pedra del que

serà el Nou Hospital de la Santa Creu i

Sant Pau, el passat 12 de desembre del

2000, es dona un altre dels passos pro-

gramats per que sigui realitat dintre de

la primera dècada del nou mil·leni.

FORMAR-SE PER AL MÓN DEL TREBALL

Properament s’iniciarà el període depreinscripció dels cicles formatiusper al curs escolar 2001-2002.L’Ajuntament de Barcelona, un anymés, posa a disposició de l’alumnatde la ciutat una oferta politècnica dequalitat que fa possible la formacióen un ampli ventall de professions deplena actualitat, sempre responent ales demandes del mercat de treball.

Oferta disponible en CiclesFormatius de Grau Mitjà i de GrauSuperior• Comerç i marketing

• Instal·lacions de fred, climatització

i producció de calor

• Administració

• Química

• Electricitat i electrònica

• Fabricació Mecànica

• Jardineria

Oferta en Cicles Formatius de GrauSuperior• Edificació i obra civil

• Comunicació, imatge i so

• Hosteleria i turisme

• Animació sociocultural

• Arts plàstiques i disseny –Graduat

Universitari– UAB

Els instituts compten amb instal·la-

cions de gran qualitat, que reproduei-

xen les condicions de treball a l’em-

presa. L’Institut Municipal d’Educació

ha realitzat fortes inversions que per-

meten afirmar, sense cap mena de

dubte, que disposa d’equipaments amb

la darrera tecnologia. Un exemple

d’aquest fet són els laboratoris de quí-

mica a l’IES municipal Narcís Montu-

riol, absolutament punters a la ciutat

de Barcelona.

Els centres municipals ofereixen al

seu alumnat la possibilitat de partici-

par en projectes reals en empreses del

sector en què s’està formant a través

del vincle existent entre els centres

educatius municipals i el Consell de la

Formació Professional i Ocupacional.

La voluntat d’aquests programes és

connectar els nois i noies en procés de

formació amb el món laboral des d’un

primer moment, fomentant així la

plena integració professional en el

mínim temps possible.

Els centres municipals ofereixen estu-dis d’ESO, batxillerat i formació pro-fessional en les diverses branques. Perampliar la informació podeu consultarla web de l’Institut Municipal d’Edu-cació, www.bcn.es/IMEB, on troba-reu les webs dels centres educatiusmunicipals, el ventall d’oferta disponi-ble i els centres on s’imparteix.

5

barcelonaeducació

Institut Municipal d’Educació deBarcelonaPlaça d’Espanya, 508014 BarcelonaDTS: 93 402 36 56Correu electrònic: imebatencio@mail.bcn.es

6

barcelona joves

Aconseguir que els adolescentsadoptin hàbits d’alimentació méssans i tinguin una valoració méspositiva del seu cos i de la seva per-sonalitat. Aquest és l’objectiu deCanvis, un programa pilot quel’Institut Municipal de Salut Pública(IMSP) ha portat a terme a 52 cen-tres d’ensenyament secundari deBarcelona durant quatre mesos. Alprograma han participat 2.827alumnes de segon d’ESO de 13 anysd’edat, amb resultats força positius.Ara, el programa Canvis està a dis-posició de totes les escoles de la ciu-tat que hi estiguin interessades.

L’origen del programa arrenca de la

preocupació existent als àmbits

docents per l’aparició de trastorns ali-

mentaris, com l’anorèxia i la bulímia,

entre els alumnes. Davant de la

demanda de les escoles, l’Institut de

Salut Pública va elaborar un progra-

ma preventiu en aquest àmbit, a imat-

ge dels que ja es feien per a la preven-

ció del consum de drogues o de les

malalties de transmissió sexual.

UNA EDAT CLAU EN EL DESENVOLUPAMENTEl nom Canvis fa referència a les trans-

formacions físiques, piscològiques i

socials que tenen lloc a l’adolescència.

Aquesta és una edat clau, on es pro-

dueix una veritable tempesta al cos i

s’adopten patrons de conducta que

poden determinar en bona part l’estil

de vida de la persona adulta. És el

moment en què es poden triar hàbits

més saludables, i per això és important

oferir informació als joves. El que fa

Canvis és “treballar l’actitud envers els

aliments i la pròpia autoimatge, i trac-

tar d’evitar conductes de risc que poden

acabar, en cas extrem, en trastorns psi-

quíatrics com l’anorèxia i la bulímia”,

explica el doctor Antoni Plasencia, de

l’IMSP. Però no cal arribar als casos

extrems. El simple fet de seguir una

dieta equilibrada permet prevenir en el

futur problemes de salut relacionats

amb el sobrepés i l’obesitat.

El programa pilot de Canvis es va por-

tar a terme en tres etapes. Primer es

7

barcelonajoves

va fer una enquesta per a conèixer qui-

nes eren les actituds, els hàbits i la

informació dels adolescents respecte a

la nutrició. Aquesta enquesta inicial

va posar de manifest que el 95 % dels

nois i noies menja massa carn verme-

lla i embotits, mentre que un 88 % i

un 80 % té un consum insuficient de

verdura i cereals, respectivament.

S’ha d’assenyalar que el programa es

va elaborar el 1998 i es va desenvolu-

par durant el curs 1999-2000, abans

que la crisi de les “vaques boges” fes

disminuir el consum de vedella.

Tornant a l’enquesta, també hi havia

altres dades preocupants: el 17 % de

joves no esmorza abans de sortir de

casa; un 19 % de les noies estan insa-

tisfetes amb el seu pes i un 28 % d’e-

lles ja ha fet règim en alguna ocasió

per aprimar-se.

Durant la segona etapa, es va treba-

llar amb els mestres i els alumnes els

canvis que es produeixen a la puber-

tat, la piràmide alimèntaria més ade-

quada per a aquesta edat i la millora

de l’autoestima, per a tenir una valo-

ració més positiva del propi cos i la

pròpia personalitat. El programa dona

informació sobre els aliments, el cos i

determinats aspectes de l’autoimatge.

També es fa una anàlisi crítica d’a-

nuncis i modes, tot potenciant la

resistència dels joves davant una pres-

sió publicitària que imposa models

estètics basats en la primesa extrema.

Finalment, una nova enquesta va

recollir quins canvis s’havien pro-

duït.Els resultats no van ser especta-

culars, però sí encoratjadors. Es va

aconseguir que s’incrementés el con-

sum de cereals, carn blanca i sucs de

fruita, i per altra banda que augmen-

tés la satisfacció amb la pròpia perso-

nalitat. Segons el doctor Plasencia, el

programa “ha portat a canvis favora-

bles respecte a l’alimentació, que fan

albirar un cert optimisme. S’ha de

tenir en compte que és un tema amb

un entorn complexe, on intervenen

patrons culturals, socials i organitza-

tius (a quina hora es dina i es sopa,

per exemple). Però el programa ha

millorat els coneixements nutricionals

i modifica la intenció de conducta:

ara hi ha més adolescents que es pas-

sen a l’amanida. Un altra conseqüén-

cia important és que després del pro-

grama, ha augmentat el percentatge

de joves que esmorzen”.

Canvis ha obert la porta per a què

l’escola ajudi a prevenir possibles

desviacions de les conductes ali-

mentàries, potenciant conductes

equilibrades de nutrició. Aquest curs

s’hi han incorporat noves escoles, i

ara es treballa en alguna via que per-

meti que les famílies puguin partici-

par al programa. Un altre efecte

positiu és que, amb l’assessorament

que ofereix Canvis, es pot millorar la

dieta als menjadors escolars.

a classeAprendre a alimentar-se bé

10

barcelona medi ambient

El programa municipal per al control de la contaminació

acústica és el resultat d’una línia d’actuació que l’Ajun-

tament treballa des de fa temps. Hi havia una ordenança

que regulava els límits del soroll, i s’havia elaborat un

mapa sònic de Barcelona per conèixer el nivell de decibels

tot l’àrea urbana –que, òbviament, no és homogeni– entre

d’altres iniciatives. A partir d’aquesta base, s’ha elaborat

el programa.

Ja hem dit que el soroll és una problemàtica complexa.

Entre d’altres coses, perquè es produeix en un marc para-

doxal: nosaltres patim el soroll, però també el produïm

(quan agafem el cotxe, quan prenem un aperitiu a la

terrassa d’un bar...). Més exemples: hi ha certs hàbits

associats a una millor qualitat de vida, com tenir un apa-

rell d’aire condicionat, que al seu torn provoquen soroll.

És a dir, la reducció del soroll depén, en bona mida, del

comportament de cadascú. I per això una part important

el programa està dedicada a informar i sensibilitzar als

ciutadans sobre el tema. Però el programa recull també

mides que actuaran sobre les causes de contaminació

sonora més importants.

EL TRÀNSITEl principal focus emissor de soroll és el trànsit. És una

situació comuna a totes les ciutats europees. La circulació

de vehicles és la responsable de la major part del soroll

ambiental o de fons de les àrees urbanes. En aquest punt,

el programa preveu mesures infrastructurals com ara la

instal·lació de paviment antisoroll. En els propers dos anys,

més del 50 % dels grans vials de Barcelona disposaran d’a-

quest paviment, que redueix entre 2 i 3 decibels el nivell de

soroll ambiental (entre 4 i 5, en les vies ràpides). En aques-

ta línia s’inscriu també la instal·lació de pantalles acústi-

ques, que esmorteiran la propagació del soroll generat pels

vehicles. Ara ja n’hi ha en algunes zones, però es preveu

instal·lar-les a altres punts de la ciutat. El de més enver-

gadura serà el tram de Gran Via-Glòries.

Una tercera mesura és un programa de subvenció per a

l’aïllament acústic dels habitatges. L’Institut del Paisatge

Urbà subvencionarà el 50 % de l’import de la factura per

la substitució dels vidres existents per d’altres dobles o més

gruixuts, que ofereixen un aïllament millor. També es pre-

veu potenciar l’arbrat com a barrera acústica.

Pel que fa a la mobilitat en general, s’adoptaran mesures

per reduir el trànsit. Entre elles, l’increment de l’oferta de

transport públic, la peatonalització dels carrers o impul-

sar la xarxa Carsharing d’ús de cotxe de propietat com-

partida, promoguda per l’Associació de Promoció del

Transport Públic.

El programa també contempla els sorolls punta, que són

els que sobresurten per damunt del soroll de fons. Són els

que més molesten a la gent, i poden ser mòbils o fixos.

Entre els primers, les motos s’emporten la palma. En

aquest apartat, la Guàrdia Urbana ha posat en marxa un

operatiu especial, iniciat el 5 de febrer. Consisteix en cinc

equips de patrulla, tres de dia i dos nocturns, que contro-

len les infraccions dels vehicles i les emissions excessives de

soroll produït pels tubs d’escapament de les motos, els clà-

xons, etc. Durant el març i el juny, hi haurà dues campan-

yes especials amb divuit equips de patrulla (tretze diürns i

Objectiu:

reduir el sorollL’Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa un programa perreduir la contaminació acústica a la ciutat. Parlar decontaminació acústica és parlar de soroll, i actualment un nivellmoderat de soroll és considera un indicador del grau de qualitatde vida. Però el soroll és també una problemàtica complexa, onintervenen multitud de factors lligats al nostre estil de vida,especialment a les ciutats.

11

barcelonamedi ambient

El trànsit

quinze nocturns). També es faran accions especials per

a les sirenes d’ambulàncies i de vehicles d’emergència

com els dels bombers.

Dins dels sorolls punta fixos o localitzats, els que pro-

voquen més queixes dels ciutadans són els relacionats

amb l’oci nocturn, especialment amb les terrasses i les

sortides de locals. Són l’altra font important de queixes,

juntament amb les motocicletes. Aquí s’ha previst un

programa de recolzament als districtes, que busca l’a-

cord per tal de compatibilitzar el dret al descans i el

dret a l’oci (regulació d’horaris, canvi del mobiliari de

les terrasses per un altre d’un material que no faci

soroll...), i que preveu sancions en cas de que aquests

acords no s’acompleixin.

12

barcelona societat

L’Ajuntament ha casat unes

4.000 parellesL’Ajuntament de Barcelona celebra matrimonis des de

l’any 1995, d’acord amb la Llei 35/1994, de 23 de

desembre, de modificació del Codi Civil, mitjançant la

qual es va autoritzar els alcaldes o persones en qui dele-

gui a celebrar enllaços civils. En aquest sentit, des de l’1

de març del 1995, l’Ajuntament fa aquest tipus de

cerimònies a les seus dels diferents districtes de la ciutat

i també al Saló de Cent i al Saló de Cròniques de l’edifi-

ci central de la plaça de Sant Jaume.

Després de tots aquests anys, s’han fet aproximadament

uns 4.000 matrimonis civils i la tendència indica que, any

rere any, les parelles opten cada vegada més per aquest

tipus de celebracions a l’Ajuntament de Barcelona. Així,

mentre l’any 1996 es van fer 628 casaments civils, l’any

passat aquesta xifra va augmentar fins als 870.

Segons les dades estadístiques, fins a l’any 2000 s’han

celebrat 264 casaments a l’edifici central de l’Ajunta-

ment de Barcelona, 149 al Districte de Ciutat Vella, 470

a l’Eixample, 276 a Sants-Montjuïc, 337 a les Corts,

444 a Sarrià-Sant Gervasi, 382 a Gràcia, 420 a Horta-

Guinardó, 179 a Nous Barris, 358 a Sant Andreu i 566

a Sant Martí.

Respectant sempre el protocol previst per a aquest

tipus d’enllaç, a les diferents seus municipals on se ce-

lebren matrimonis civils l’Ajuntament de Barcelona

ofereix a totes les parelles la possibilitat d’adaptar la

cerimònia i de guarnir l’espai al seu gust. D’altra ban-

da, com a record de la cerimònia a l’Ajuntament de

Barcelona o als districtes, tots els nuvis reben un petit

obsequi.

1996 1997 1998 1999 2000Districte de Ciutat Vella 47 28 34 23 17

Districte de l’Eixample 72 130 83 90 95

Districte de Sants-Montjuïc 50 49 54 66 57

Districte de les Corts 47 51 73 75 91

Districte de Sarrià-Sant Gervasi 66 92 118 78 90

Districte de Gràcia 83 70 86 72 71

Districte d’Horta-Guinardó 83 85 85 79 80

Districte de Nou Barris 28 42 31 38 40

Districte de Sant Andreu 51 57 73 82 95

Districte de Sant Martí 75 93 131 123 144

Ajuntament de Barcelona 26 46 41 61 90

Total 628 743 817 787 870

Matrimonis civils a l’Ajuntament de Barcelona

Cesc Gay i Marta Esteban, director i

productora de la pel·lícula “Kràm-

pack”, han estat premiats en la cate-

goria d’àudiovisuals per “la seva vita-

litat en la captació cinematogràfica

del món dels adolescents”.

Juan Montenegro s’ha endut el premi

de disseny per la guia trimestral gra-

tuïta “B-Guided”, que, segons el

jurat ofereix una “visió innovadora,

alternativa i inèdita de les activitats

i locals de Barcelona, Madrid i

Bilbao”.

El premi per la projecció internacio-

nal de Barcelona va ser per a la pia-

nista Alicia de Larrocha; el d’inves-

tigació per a l’equip de Radiometria

de la Universitat Politècnica de Ca-

talunya, que ha dissenyat el radiò-

metre instal·lat en un satèl·lit me-

teorològic; altres premiats són el

grup musical Barcelona 216, el tra-

ductor Francesc Parcerisas, l’histo-

riador Ferran Aisa i el periodista

Ramon Besa pels seus articles al

diari “El País”. 13

barcelonapremis Ciutat de Barcelona

El pare Miquel Batllori va guanyar el

premi en la categoria de literatura en

llengua catalana pel seu llibre

“Records de quasi un segle”, mentre

que el premi de literatura en llengua

castellana va ser per a l’escriptor

Enrique Vila-Matas.

Els arquitectes Oriol Bohigas, Josep

Maria Martorell i David Mackay van

guanyar el premi Ciutat de Barcelona

en arquitectura i urbanisme per la

rehabilitació de l’antic quarter Roger

de Llúria com a nou edifici de la

Universitat Pompeu Fabra. La restau-

ració ha conservat l’aspecte extern de

l’edifici i ha adequat l’interior com

instal·lacions docents.

El Ciutat de Barcelona en arts plàsti-

ques va ser per a Zush, artista que fins

al 4 de març ha exposat al Museu d’Art

Contemporani de Barcelona. El premi

en arts escèniques va ser per a l’actor

Manel Barceló, per la seva interpreta-

ció a l’obra teatral “Shylock”, i el de

mitjans de comunicació en ràdio i tele-

visió per a Miquel Giménez, pel progra-

ma especial emès per TVE-Catalunya

amb motiu de l’assassinat d’Ernest

Lluch. De Barceló es destaca la seva

“magnífica interpretació”, i de Gimé-

nez l’”excel·lència professional i la

capacitat de reacció” que va mostrar el

premiat per afrontar l’atemptat d’ETA.

El premi a la categoria multimèdia

va correspondre a la pàgina web

En.red.ando, que dirigeix el periodista

Luis Angel Fernández Hermana. El ju-

rat ha valorat l’”haver articulat un es-

pai de reflexió i debat sobre les noves

formes de comunicació, amb visió de

futur”.

L’alcalde de Barcelona, Joan Clos, va entregar aprincipis de febrer els Premis Ciutat de Barcelonaen un acte celebrat al Saló de Cent.

Entrega dels

premis Ciutat de Barcelona

16

barcelona cultura

El Museu Frederic Marès presenta perprimera vegada a Catalunya una exposiciómonogràfica d’un dels grans escultors tardogòticsque treballaren fonamentalment a Castella. Sota eltítol d’Alejo de Vahía, mestre d’imatges mostrauna selecció de vint-i-cinc peces, entre les quals hiha les més representatives de la producció d’aquestescultor.

Hi són presents pràcticament la totalitat de les con-servades en els museus catalans –Museu Nacionald’Art de Catalunya, Fundación Godia, Museu delCau Ferrat–. N’hi ha també del Museo Nacional deEscultura de Valladolid, així com d’altres col·lec-cions privades o públiques d’altres indrets de l’estat.

A Barcelona no és gens corrent poder veure expo-sicions d’escultura medieval. Per això en aquestcas, el Museu Frederic Marès conjuntament ambel professor Joaquín Yarza, medievalista recone-gut i comissari de l’exposició, contribueix no sols adescobrir una de les màximes figures de l’escultura hispà-nica en talla policromada dels segles XV-XVI, sinó també

a enriquir el panorama expositiude la temporada.

Cal saber que el Museu Frederic Marès és un delsmuseus que posseix més obres d’aquest artista iel seu taller. El seu fundador, l’escultor FredericMarès (1893-1991), que tan generosament vadonar la seva gran col·lecció a la ciutat deBarcelona, va aplegar, al llarg dels anys, nou

obres d’Alejo de Vahía, fet que demostra un copmés el seu coneixement i el seu encert.

En la mostra, presentada en dos espais alhora –lasala d’exposicions i la primera planta del museu–,

s’hi poden veure les pròpies i les cedides per altresentitats, conjunt dins del qual es troben algunes de lesobres més representatives de l’autor.

Originàriament concebudes com a escultura religiosai moltes avui peces de museu, les obres exposades són

d’una gran qualitat artística, raó per la qual permeten al’espectador fruir amb la seva contemplació. Alejo deVahía, una descoberta que val la pena.

El Museu Frederic Marès presenta l’obra de

l’escultor Alejo de Vahía

L’Ajuntament de Barcelona té 70 centres educa-tius entre la oferta dels quals podem trobar:Cicles Formatius Professionals, Batxillerat, ESO,Infantil i Primària, Escoles Bressol, Escoles deMúsica i Escoles d’Adults.

En la línia de proporcionar la màxima informacióa la ciutadania incorporant les noves tecnologies,els centres municipals han publicat webs facili-tant la informació prevista durant el període dematriculació, on cada centre exposa el seu pro-jecte pedagògic, la seva oferta educativa i lesactivitats del centre, al llarg del curs.

La construcció de la web des dels centres es vainiciar el curs anterior i ha requerit l’esforç delsequips directius, responsables d’elaborar i definirels continguts, i del professorat encarregat deconvertir tota la informació en una pàgina webatractiva, donat que en la majoria de casos con-fluïen la dedicació de temps en crear la pàgina il’esforç d’aprendre a fer-ho.

Les webs dels centres representen una nova formade comunicar-se, una gran porta oberta de l’esco-la cap al seu entorn, que combina diferents avan-tatges: facilitat d’oferir informació a distància,accessibilitat immediata i des de qualsevol lloc iagilitat per actualitzar els continguts informatiusi adaptar-se als canvis. La web facilita la partici-pació i la comunicació de l’alumnat i les famílies,entre centres i del conjunt de la comunitat educa-tiva i la societat.

http://www.bcn.es/IMEB

17

barcelonaen xarxa

Una web per a les famílies a cada

escola municipal

L’organització Public Communication of Sciencie and

Technology va ser fundada l’any 1989 per Pierre Fayard, doc-

tor en ciències de la Informació i de la Comunicació. Actual-

ment és membre del Comité Executiu. Fayard considera que la

celebració del congrés en el Fòrum de les Cultures representa

una possibilitat extraordinària per al diàleg entre les cultures.

A parer seu, “la ciència moderna es fa pràcticament igual en

tots els païssos però quan es tracta de comunicar aquesta

mateixa ciència o coneixement, aquest procés es fa de diferent

manera, segons les diferents cultures”.

El regidor Vladimir de Semir ha informat que s’estudia la pos-

sibilitat que, junt amb el Museu de la Ciència de Barcelona, el

congrés dediqui una part fonamental de la seva reflexió al

paper dels museus de ciència com a agents de difusió pública

del coneixement.

18

barcelona què cal fer per...?

El Fòrum Universal de les Cultures que se celebrarà a

Barcelona l’any 2004 acollirà el congrés mundial de

Comunicació Científica i Tecnològica (Public Communi-

cation of Science & Technology Network). Es tracta del

primer encontre que es confirma per a la cita del 2004

i atraurà a la ciutat prop de 300 especialistes de tot el

món. Aquesta xarxa, que congrega representants dels

cinc continents, experts tots ells en els processos cientí-

fics, culturals, socials i polítics, celebra un congrés mun-

dial cada dos anys.

A l’últim congrés –corresponent a l’any 2000 però cele-

brat fa dos mesos a Ginebra, al Laboratori Europeu de

Partícules Elementals CERN–, la regidoria de Ciutat

del Coneixement de l’Ajuntament de Barcelona va pro-

posar la candidatura de Barcelona per acollir aquest

encontre en el marc del Fòrum Universal de les Cultu-

res, iniciativa que va ser acceptada pels organitzadors

entre altres quatre ciutats finalistes. El regidor Vladi-

mir de Semir ha estat elegit com a membre del comitè

executiu d’aquesta organització per als pròxims sis

anys.

Les qüestions que s’abordaran en el Congrés són “La

diversitat cultura com a riquesa en la comunicació del

Coneixement”, “Ètica de la ciència i de la comunicació

científica” i “La Ciència i la comunicació d’aquesta a la

societat del coneixement”. Els debats tractaran sobre

com la Societat del Coneixement supera el que es coneix

com la Societat de la Informació. Els avanços científics

que s’estan produint últimament i el ritme en què es pro-

dueixen, amb l’èxit de la seva difussió pública de forma

massiva, pot reduir aquest procès a un aspecte purament

tecnològic i restar importància a coneixement científic

que comporta.

El Fòrum Universal de les Cultures

acollirà el congrés mundial de Comunicació Científica y Tecnològica

barcelona Edita: Ajuntament de Barcelona. Direcció de Comunicació Corporativa i Qualitat. Consell d’Edicions iPublicacions: Vladimir de Semir (president), Enric Casas (coordinador), Mario Giménez (secretari), Joan-

Anton Benach, Assumpta Escarp, Jordi Marti, Francesc Navarro, Marta Continente, José Pérez Freijo,

Antoni Puig. Director: Francesc Navarro. Redacció: Felicia Esquinas, Gabriel Pernau, Carme Anfosso.

Redacció Districtes: Pilar Fernández (Ciutat Vella), Caridad Farré (Eixample), Josep Pasqual (Sants-

Montjuïc), Gemma Galvez (Les Corts), Teresa Gàmez (Sarrià-Sant-Gervasi), Isabel Pagés (Gràcia), Esther

Sust (Horta-Guinardó), Rosa Farga (Nou Barris), Susana Gómez (Sant Andreu), Ferran Martorell (Sant

Martí). Edició web: Ramon Muns. www.publicacions.bcn.es/BI. Disseny: Zinc design & communication.

Maquetació: Gerard Medina, Marta Costa i Cristina Vidal. Fotografia: Antonio Lajusticia, Luis Clúa, Manel

Socías, Rafael Escudé. Fotomecànica: Imatge i Producció Editorial. Impressió: Rotocayfo-Quebecor SA.

Dipòsit Legal: 29175-94.

Barcelona és de color…Blau cel. És una ciutat

molt clara.

El seu racó predilecte…El mar. Hi he passat moltes

hores. Els clubs en els quals he jugat sempre han

estat allà, i he passat moltes hores a casa d’un amic

íntim al costat del mar.

Un lloc per passejar?Per no repetir el mar, el Passeig de Gràcia o la part

vella.

Una estació de l’any?La primavera.

Ciutat Vella o Eixample?Ciutat Vella.

Canviaria Barcelona per alguna altra ciutat?Mai!

Un record?Mil. Sols un? Barcelona’92.

Un personatge barceloní?El Pep (Guardiola).

Una cosa que s’hauria de millorar?El trànsit ha millorat, però sempre…

Un bon lloc per sopar?Com a zona, la Barceloneta, però no em facis dir un

lloc concret.

Un edifici?La Sagrada Família.

El Museu d’Història de la Ciutatobre a les nits 4.000 m2 delsubsòl de Barcelona Per tercer any consecutiu, la proposta d’oci nocturn que

realitza el Museu durant els mesos d’hivern significa que un

dijous al mes el que s’inicia el 8 de febrer i segueix els dies

8 de març, el 5 d’abril i el 24 de maig, el Museu obrirà les

seves portes a partir de les 9 del vespre.

La visita s’inicia amb el teatre virtual Barcelona: una histò-

ria virtual, un espectacle multimèdia sobre els 2000 anys

d’història de la ciutat. Seguidament, de la mà d’un guia

especialitzat, es descobreix un recorregut de 4000m2 sota

el terra de Barcelona. El passeig mostra les restes arque-

ològiques –des del segle I aC fins al segle XI– amb carrers,

tallers i factories de vi d’època romana i el conjunt episco-

pal, amb el baptisteri paleocristià sota la catedral actual.

Al final de la visita es serveix una copa de cava en el marc

de la Casa Padellàs del Museu. La visita es realitza en

català i castellà.

Tot el recorregut té una durada d’unes dues hores i un preu

de 1000 pessetes. El tiquet es pot adquirir a les taquilles del

Museu qualsevol dia de la setmana (de 10 a 14 i de 16 a 20

hores, excepte els dilluns; el diumenges de 10 a 14 hores).

PER MÉS INFORMACIÓ es pot trucar al telèfon del Museu, 93.315.11.11, de dilluns a divendres de 10 a 14 hores.

La Barcelona de...

19

barcelonabreus

Manel Estiarte