barcelona en clau · 9 nota de l’editor teniu a les mans el primer volum de barcelona en clau,...

BARCELONA EN CLAU

VOLUM 1

VOLUM 1

DEU HISTÒRIES INÈDITES PER DESCOBRIR ALTRES

CARES DE LA CIUTAT

<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<

BARCELONA EN CLAU. VOLUM 1

© X. Quatregats (pseudònim)

Primera edició: març de 2020

Editor: Publicació independent

Disseny de la coberta i maquetació: J. Prada

Fotografia de la portada: Llicència Creative Commons (CC). Autor desconegut.

Tots els drets reservats. Queda rigorosament prohibida, sense l'autorització escrita dels titulars del Copyright, sota les sancions establertes per les lleis, la reproducció parcial o total d'aquesta obra per qualsevol mitjà o procediment, inclosos la reprografia i el tracta-ment informàtic, i també la distribució d'exemplars mitjançant el lloguer o el préstec públics.

En cas que posseïu els drets d'autor d'alguna imatge o fotografia apareguda en aquest treball, us preguem que ens ho comuniqueu per correu electrònic a [email protected] amb indicació de les dades de contacte.

ISBN: 9798606047185

ÍNDEX

NOTA DE L’EDITOR 9

EL CAS DEL CONCURS MISTERIÓS 13

ELS QUATRE GATS 133

EL CAS DEL TRESOR DE LA GUERRA CIVIL 171

EPÍLEG DEL VOLUM 1 379

EL CAS DEL TESTAMENT AMAGAT (AVANÇAMENT) 399

9

NOTA DE L’EDITOR

Teniu a les mans el primer volum de BARCELONA EN CLAU,

una sèrie de llibres on es relaten els casos en què han

intervingut quatre joves barcelonins, i en els quals van

haver de descobrir un lloc de la ciutat que amagava un

secret. Per aconseguir-ho, van necessitar resoldre intricades

pistes, interpretar claus ocultes, desentranyar textos xifrats,

i superar jocs i problemes de tota mena.

Els protagonistes ens han exposat els casos de manera que

pugueu posar-vos a la seva pell i tractar de resoldre els

diferents enigmes. Amb aquesta finalitat, abans que revelin

les solucions, trobareu un avís per si voleu interrompre la

lectura i posar a prova els vostres dots detectivescos.

Heu de tenir en compte que s’han mantingut les dates en què

ens van enfrontar a cadascun dels casos. Això no afecta en

absolut ni a les històries ni a les pistes, però us ho comento

per si advertiu alguna referència que, vista des de l'actua-

litat, us pugui resultar desfasada, anacrònica o, fins i tot,

errònia. De totes maneres, al final de cada cas es recullen

els canvis que s'han produït des que van ocórrer els fets.

10

Al llarg del llibre es mostren fotografies, plànols i dibuixos

que tenen per funció complementar les històries que es

relaten. Us recomano que la curiositat no us porti a examinar

aquestes imatges abans de llegir el text. Si ho féssiu, desco-

briríeu anticipadament aspectes rellevants de la trama, fet

que, sens dubte, minvaria l'interès de la lectura ja que es

perdria el factor sorpresa.

Per acabar, vull aclarir-vos una qüestió de naturalesa

lingüística que potser sorprendrà a més d’un lector. Veureu

que els signes d’interrogació i d’exclamació apareixen, no

només al final de les frases —com indica la normativa

tradicional—, sinó també al principi. Aquesta pauta ha

estat escollida expressament pels autors amb la finalitat de

fer més comprensible la lectura.

13

EL CAS DEL CONCURS MISTERIÓS

Any 2004

Dolors Framis


15

1

No oblidaré mai el joc de pistes que vaig haver de

resoldre l'any 2004, tot just quan acabava de fer divuit

anys. Aleshores ja era molt aficionada als problemes de

lògica, als enigmes i als jocs de paraules. Al principi em

conformava amb els que trobava als diaris i revistes, però

em semblaven repetitius i massa senzills. Per aquest motiu,

més endavant vaig començar a navegar per webs especia-

litzades en la matèria i a consultar llibres relacionats amb

el tema, tot buscant enigmes més originals i problemes

més enrevessats. És per això que recordo amb tot detall la

carta que vaig rebre el 29 de febrer d’aquell any. Quan la

vaig llegir, no m’ho podia creure. Una empresa havia

organitzat un joc de pistes i jo havia estat seleccionada per

participar-hi.

Quan vam prendre la decisió de donar a conèixer els

casos en els quals havíem intervingut, jo no volia incloure

aquest joc de pistes en el llibre. Presentava unes peculia-

ritats que el diferenciaven de la resta de casos, i, a més a

més, en aquest joc únicament vaig participar jo. Però els

meus companys no hi van estar d'acord. Van argumentar

que el joc encaixava perfectament en el llibre ja que, com

tots els altres casos, consistia en esbrinar un lloc de Barce-

lona a partir d'una sèrie de pistes. A més, també van adduir

que no era del tot cert que només hagués intervingut jo...

Dolors Framis

16

Per tot això, vaig acabar accedint a les seves preten-

sions. No només pels motius que van esgrimir, sinó perquè

el joc realment era original i atractiu, i perquè les pistes

eren enginyoses. El cas del concurs misteriós mereixia estar

present en el llibre. A més, tot i les seves particularitats,

aquest joc es podia considerar l'origen o el precursor de

tots els altres casos que van venir després.

Recordo perfectament totes les circumstàncies

d'aquest cas malgrat el llarg temps que ha transcorregut

des de llavors. La sorpresa que vaig tenir en rebre la carta,

l'emoció que vaig viure mentre anava resolent els diferents

enigmes, el sorprenent desenllaç... Tot això ha provocat

que els detalls del cas hagin quedat gravats de forma perma-

nent a la meva memòria. Encara que segurament el recordi

especialment per un altre motiu: aquest cas va fer que

una qüestió de naturalesa personal, que mai no m’havia

amoïnat, comencés a inquietar-me.

Retrocedim doncs, quinze anys, i situem-nos en el

matí del 29 de febrer de l’any 2004.


17

2

Em va despertar el timbre de l'intèrfon. Vaig mirar

el despertador. Eren gairebé les onze del matí.

No feia ni cinc hores que m'havia ficat al llit. El dia

anterior havia estat el meu aniversari. Havia sopat amb

un grup d'amics, i després de prendre unes copes pel barri

del Born, uns quants vam acabar la nit en una discoteca

que estava molt de moda. No tenia per costum anar-me’n

a dormir molt tard quan sortia de festa, però feia temps

que volia conèixer aquell local del qual tothom en parlava,

i al qual encara no havia pogut anar ja que l'accés només

estava permès als majors d'edat.

El timbre va tornar a sonar. Vaig suposar que la

meva mare no estaria a casa, de manera que em vaig aixecar

del llit i vaig anar fins a l’intèrfon. Una veu que semblava

pertànyer a un noi jove em va dir que portava un sobre per

a Dolors Framis Sánchez. Em va sobtar que em portessin

personalment una carta, sobretot perquè era diumenge,

però de seguida vaig pensar que podia tractar-se d'alguna

targeta de felicitació que arribava amb un dia de retard o,

fins i tot, d'algun regal inesperat. Divuit anys no es feien

cada dia. Així que li vaig obrir confiadament la porta del

portal.

El noi que portava el sobre duia l'uniforme d'una

empresa de missatgeria. Era un jove pèl-roig, una mica

Dolors Framis

18

grassonet, que aparentava tenir dos o tres anys més que

jo.

Vaig inspeccionar el sobre. Anava dirigit al meu nom

i en el lloc destinat al remitent només apareixien les paraules

Leap Year. Vaig tenir la intuïció que contindria alguna cosa

especial. Sabia que Leap Year significava 'any de traspàs'

en anglès, i aquell dia era precisament 29 de febrer. Vaig

obrir-lo amb gran curiositat, i certament, la carta que hi

havia dins va confirmar plenament els meus presagis.

Us transcric a continuació el contingut literal de la

carta, la qual estava encapçalada pel que semblava un

estrany símbol —que no era una altra cosa que les lletres

'L' i 'Y' entrellaçades—.

Sóc Isabel Masclets, directora comercial de Leap Year,

una empresa de recent creació dedicada a la producció

audiovisual, a la gestió d'espectacles i a altres activitats

relacionades amb l'oci i l'entreteniment. Per tal de

donar-nos a conèixer, hem posat en marxa diverses

activitats adreçades a grups concrets de potencials

clients o col·laboradors. Un dels grups al qual volem

dedicar una atenció especial és el format pels joves que

tot just heu arribat a la majoria d'edat. I una de les

activitats que hem organitzat per a vosaltres és un

original joc en què el premi per al guanyador consisteix

en un viatge a Nova York per a dues persones.

Em plau comunicar-te que ets una de les cent persones

que hem seleccionat per participar en aquest concurs.

L’elecció l’hem realitzada entre tots els nois i noies de la

ciutat de Barcelona que teniu un bon expedient escolar

i que heu fet divuit anys el gener o el febrer d’aquest

any.


19

El joc consisteix en esbrinar un lloc de Barcelona a

partir de les pistes que trobaràs en una carta que rebràs

els pròxims dies. Si descobreixes la solució, hauràs de

presentar-te en aquest lloc a les 20:00 hores del dissabte

3 d'abril. Podràs anar-hi sol/a o acompanyat/ada d'una

altra persona.

Allà se celebrarà un acte on se serviran begudes i un

piscolabis, i durant el qual sortejarem diversos premis

entre tots els que us hi presenteu —com ara regals

d'empreses col·laboradores o entrades de franc per a

concerts—. Així mateix, volem aprofitar aquesta trobada

per conèixer de primera mà les inquietuds i les prefe-

rències dels joves de la teva edat. Això segur que ens

servirà per canalitzar millor els nostres serveis i els

nostres productes.

Només pel fet d'acudir al lloc incògnit demostraràs que

has resolt l'enigma i que has descobert la solució del

joc. Però com que aquesta solució es pot esbrinar des-

xifrant només alguna de les pistes, hem decidit atorgar

un premi especial a qui sigui capaç de trobar i de

resoldre totes les claus incloses a la carta. Aquest

premi és un viatge a Nova York de quinze dies per a

dues persones en un hotel de cinc estrelles. Per tant,

si vols optar a aquest premi especial, no només hauràs

d'acudir al lloc incògnit a les 20:00 hores del dia 3

d'abril de 2004, sinó que, a més, hauràs de presentar

un escrit o memòria que contingui una llista de totes

les pistes incloses a la carta, amb una explicació deta-

llada de la relació d’aquestes pistes amb la solució. Un

jurat designat per a aquesta finalitat estudiarà els

escrits presentats i, en finalitzar l'acte, proclamarà el

guanyador del viatge.

Dolors Framis

20

Si estàs interessat/ada a participar en aquest joc, hauràs

de comunicar-nos-ho abans de divendres trucant al

telèfon que tens al final de la carta. En cas de comptar

amb la teva confirmació, pocs dies després rebràs una

nova carta amb les pistes.

No us podeu imaginar la il·lusió que em va fer rebre

aquesta carta. Com us he dit, m'encantaven els jocs de

pistes. Però és que, a més, un dels meus somnis era conèixer

Nova York. També em va alegrar que m'haguessin seleccionat

per les meves bones notes, i, segons deia la carta, només

havien escollit a joves que haguessin fet divuit anys al

gener o al febrer. Això volia dir que, si hagués nascut

només un dia més tard, no m'haurien pogut triar.

Amb tot, a mesura que passaven els minuts em vaig

anar desil·lusionant. Calia ser realista. Malgrat que era

molt aficionada als jocs d'enginy, no tenia cap garantia de

resoldre l'enigma, ni, menys encara, de desentrellar totes

les pistes. A més, la carta deia que un jurat designaria el

guanyador, cosa que permetia tota mena de favoritismes.

D’altra banda, era molt possible que aquesta suposada

promoció perseguís altres fins, com ara realitzar una mena

d'enquesta o, simplement, tractar de vendre alguna cosa a

les persones que assistíssim.

Estava comprovant a internet la informació que

havia a la xarxa de l'empresa Leap Year quan va arribar la

meva mare.

—Mira quina carta m'han portat. M'han seleccionat

per participar en una mena de concurs...

—¿I l'han portada aquí a casa? —La meva mare va

arrufar el front amb gest d’estranyesa—. ¿Avui diumenge?

A veure, deixa que la llegeixi.

Li vaig entregar la carta, i després de llegir-la per

sobre, la meva mare va dir:


21

—No sé, la carta sembla seriosa, però podria ser un

estratagema per vendre alguna cosa.

—Jo també ho he pensat...

—Sí, això ho solen fer algunes editorials; et citen en

un hotel per regalar-te una cafetera i acabes comprant una

enciclopèdia que val deu vegades més. O pitjor encara,

recorda que a la veïna del primer li va tocar no sé què,

i quan va anar a buscar el premi la van convèncer per

comprar un apartament que només podia fer servir una

setmana l’any.

—Però dubto que només busquin vendre'ns alguna

cosa. Els que anirem som joves de divuit anys... ja supo-

saran que probablement tenim pocs recursos.

—Sí, però també suggereixen que aneu acompanyats.

I sort d'això, ja que, si resols el joc, jo aniré amb tu. No t’hi

deixaré anar sola. No sé... però una empresa d'espectacles

interessada en noies jovenetes... em fa una mica de mala

espina... A veure si estan buscant ballarines per treballar

en discoteques... O actrius per a pel·lícules pornogràfiques...

—¡Ha! ¡ha! ¡ha! ¡Què n’ets d’exagerada! A més, mira

això —li vaig dir mostrant-li la pantalla de l'ordinador—.

He trobat la pàgina web de l'empresa Leap Year. Sembla

una empresa normal i seriosa, encara que no explica amb

detall a quina activitat es dedica. Tampoc no he vist cap

altra pàgina que parli d'aquesta empresa.

—Això és lògic; pensa que a la carta diuen que

l'empresa l'acaben d'obrir —va argumentar la meva mare.

—Bé, has dit que m'hi acompanyaràs. Això vol dir

que et sembla bé que participi, ¿oi? A mi m’agradaria molt.

—És clar. No hi ha res a perdre. No deixarem passar

aquesta oportunitat. Estic segura que tu ets capaç de resol-

dre el joc. A més, no pares de parlar de la il·lusió que et

faria anar a Nova York... Mira, ara trucaré al telèfon que

Dolors Framis

22

s'esmenta a la carta, i si no veig res d’estrany, els diré que

vols concursar-hi. ¿O prefereixes trucar tu?

—No, millor fes-ho tu... Em sorprendria que avui

diumenge t’agafin el telèfon, tot i que veig que el número

que figura a la carta no és el mateix que apareix a la pàgina

web.

—Sortim de dubtes —va dir la meva mare agafant el

telèfon i activant l’altaveu.

Va marcar el número que figurava a la carta, i de

seguida va respondre la trucada una dona molt amable

que es va presentar com Isabel Masclets. La meva mare li

va fer diverses preguntes, la majoria innecessàries, ja que

les respostes figuraven a la carta. La Isabel va contestar

amb aplom i amb seguretat, la qual cosa ens va inspirar

molta confiança. Per tant, abans d’acomiadar-se, la meva

mare li va fer saber que Dolors Framis Sánchez volia parti-

cipar en el concurs.


23

3

També havia convingut amb els meus companys

que limitaríem al màxim les referències a la nostra vida

privada. Tot i així, m’ha semblat convenient que, abans de

seguir endavant amb l'exposició del cas, us parli de la

meva mare i de la relació que tenia amb ella, ja que aquests

temes tenen a veure amb allò que us he explicat abans: la

qüestió de naturalesa personal que mai no m’havia amoïnat,

però que va tornar a inquietar-me arran del joc de pistes.

Potser us ha cridat l'atenció que al capítol anterior

no hagi fet esment del meu pare ni de cap germà. La raó

és molt senzilla. Era filla única. I era filla de mare soltera.

Quan em va inscriure en el Registre Civil, la meva

mare, Elvira Sánchez Framis, va decidir imposar-me els

seus cognoms, però invertint l’ordre. Jo vaig néixer el 28

de febrer de 1986, i a la partida de naixement figurava un

tal Tomàs en el lloc reservat per al pare. Però era una desig-

nació que no tenia cap efecte: la normativa exigia que

constés algú com a pare, encara que fos un nom inventat.

Segons m'havia explicat la meva mare, es va quedar emba-

rassada molt jove mentre estava de vacances al cap de

Gata, on es va embolicar amb un hippy escocès que també

estava de pas i amb qui no va tenir cap altre contacte. Si

hagués volgut localitzar-lo per comunicar-li que estava

esperant un fill seu, no hauria sabut com fer-ho. La since-

Dolors Framis

24

ritat sempre havia estat un dels trets de la meva mare i

m'havia explicat sense rubor que el seu primer pensament

va ser no seguir endavant amb l'embaràs. La meva mare

tenia llavors dinou anys, s'havia independitzat dels seus

pares feia uns mesos, i encara que treballava de depen-

denta a una botiga de roba del barri, això només li permetia

pagar el lloguer d'un pis compartit i poca cosa més. La

perspectiva de criar un fill ella sola no era molt encorat-

jadora. Però pocs dies després d'assabentar-se que s'havia

quedat embarassada, li va tocar un important premi de la

loteria que li va fer replantejar-se la situació. Semblava

complir-se la dita segons la qual el nadó sempre neix amb

un pa sota l’aixella. La meva mare ho va interpretar com

un senyal. Si el destí li havia portat, gairebé simultà-

niament, l'embaràs i el premi, havia d'acceptar-los tots

dos. Així que va decidir no avortar. A més, va deixar el

treball com a dependenta i va invertir part del premi a

muntar una botiga de roba de segona mà que va funcionar

molt bé, fins al punt que al cap de pocs mesos va decidir

comprar-se un pis: un petit àtic a l'avinguda de la Mare de

Déu de Montserrat, al barri del Guinardó de Barcelona, on

seguíem vivint l'any 2004. Va destinar la resta del premi a

aquesta operació, de tal manera que el préstec hipotecari

que va haver de demanar per l’adquisició del pis no va ser

molt elevat.

Malgrat la seva joventut, la meva mare va demostrar

tenir una gran iniciativa empresarial. Tota sola va aconse-

guir crear un petit entramat de negocis que ens ha permès

portar una vida còmoda, sense luxes, però sense mancan-

ces. Segons el que m'havia anat explicant, poc després de

comprar el pis va obrir més establiments a diferents barris

de Barcelona i, més endavant, va crear una franquícia de

botigues d'arranjaments de roba que també va funcionar


25

molt bé. Els beneficis obtinguts li van permetre cancel·lar

en pocs anys la hipoteca del pis. I va ser llavors quan va

decidir embarcar-se en el que realment més li agradava:

l'elaboració de peces de disseny propi de caràcter alternatiu.

Va muntar un petit taller en un local proper, i la idea va

resultar un èxit, ja que les seves creacions van tenir una

gran acceptació, i encara en seguien tenint, a causa de

l'originalitat dels dissenys i, sobretot, dels preus molt

ajustats.

La relació que mantenia amb la meva mare era

fenomenal. El fet que em criés ella sola i la poca diferència

d'edat —encara li faltaven anys per fer els quaranta—

havien contribuït que sempre haguéssim estat molt unides.

Per tal motiu, no vaig saber com reaccionar quan em van

assaltar els dubtes al voltant d'algunes de les coses que

m'havia explicat.

Però ja tornarem sobre això més endavant. Centrem-

nos de nou en el joc de l'empresa Leap Year.

Dolors Framis

26

4

Vaig decidir que, de moment, no explicaria a ningú

que m’havien seleccionat pel joc que organitzava l’empresa

Leap Year. Sobretot, no vaig voler comentar-ho als meus

companys de classe. Aleshores, jo estava estudiant segon

de batxillerat en un institut del barri, i no era l'única del

curs que havia fet divuit anys al gener o al febrer. Vaig

pensar que potser altres companys també haurien estat

escollits i que, en aquest cas, podria generar-se una

perillosa competitivitat de la qual no volia ser partícip. I en

cas que hagués estat l'única seleccionada, sens dubte seria

el centre de les enveges dels altres si ho esbombava, i això

també ho volia evitar.

Ni tan sols li ho vaig explicar al Roger Alavedra, qui

faria divuit anys al mes d’abril. El Roger era el meu millor

amic. Ens coneixíem des de petits, ja que vivíem a prop, i

sempre havíem anat a la mateixa classe. Ens avenien tant

que tots els que ens envoltaven sempre estaven fent broma

sobre la nostra relació: deien que festejàvem i auguraven

que en un futur ens casaríem. Però entre nosaltres només

hi havia una molt bona amistat. A més, el Roger estava

sortint amb l’Ainhoa, una noia que havia conegut l'estiu

passat.

El Roger era un noi alt i ben plantat, intel·ligent i

amb unes inquietuds culturals impròpies d'un jove de la


27

seva edat. Era un gran apassionat de la història de Barce-

lona, i dels seus monuments i dels seus personatges. Des

de feia anys tenia clar que volia ser periodista. Jo, en canvi,

encara no havia decidit quina carrera faria. Era bona estu-

diant, i sobresortia en gairebé totes les matèries, però la

meva autèntica passió eren les llengües: dominava a la

perfecció l'anglès i el francès, a més del castellà i el català,

i feia poc que havia començat a estudiar alemany. Suposava

que acabaria dedicant-me a la docència, però la idea no

m'entusiasmava.

El Roger i jo compartíem, a més, la mateixa afició

pels jocs de lògica i d’enginy. Per això, quan dilluns vam

coincidir a classe, em va saber greu no revelar-li el contingut

de la carta que havia rebut el dia anterior. Però vaig man-

tenir la decisió que havia pres. No li diria res, al menys

fins que no rebés les pistes, ja que albergava el dubte que

aquesta comunicació de Leap Year amagués un engany o

una broma.

Aquesta sospita va anar creixent a mesura que els

dies anaven passant i que la nova carta no arribava. Si el

concurs anava de debò, aquell retard no tenia cap sentit.

Les pistes ja devien estar preparades, i el més lògic era que

les enviessin als participants com més aviat millor, ja que

no quedava molt temps per al 3 d'abril. Vaig estar temptada

de trucar al telèfon que figurava a la carta inicial, ja que

recordava l'amabilitat amb la qual Isabel ens havia atès,

però no volia mostrar una impaciència fora de lloc. Vaig

decidir esperar fins a la setmana següent.

La incertesa va desaparèixer el diumenge 7 de març.

De nou va ser el grassonet pèl-roig de l'empresa de missat-

geria qui em va portar un sobre a casa. El vaig obrir amb

tanta pressa que gairebé vaig trencar l'únic full que hi

havia a l’interior. El que deia la carta era literalment això:

Dolors Framis

28

Soluciona aquest excitant i nou joc de pistes, i podràs

guanyar un viatge a Nova York. El joc consisteix en

descobrir un lloc de Barcelona i acudir-hi a les 20:00

hores del dia 3 d’abril de 2004. Però no cantis victòria

precipitadament. Recorda que, per aconseguir el viatge

a Nova York, no només has d’esbrinar aquest lloc, sinó

que també has de trobar totes les pistes que es troben

escampades en aquesta carta. I això no et serà fàcil, ja

que algunes pistes estan ben amagades. Només un con-

sell: et recomanem que prenguis nota de tot, fins i tot

del que sembli més insignificant o més irrellevant.

La reunió del dia 3 d’abril de 2004 es durà a terme en

un lloc que no existiria sense 'O.T.' i sense 'Mar i cel'.

Aquest lloc es troba al costat d'una plaça, i si t'hi allu-

nyes 4,4 quilòmetres, podràs veure el nom d'aquesta

plaça escrit al terra, encara que potser no te n'adones

si el trepitges. Al lloc incògnit no hauries pogut entrar

quan eres menor d'edat, i ara allà no queda res de

l’autèntic barri xinès. Per anar a aquest lloc t’has de

remuntar a l'any en què va néixer Jesucrist o, més ben

dit, a l'any en què hauria d'haver nascut (ja que és una

mica estrany néixer abans de la data de naixement).

Situa't ara en el dia en què vas néixer. Poc temps

després d'aquesta data va sortir a la llum, molt lluny

de Catalunya, un esdeveniment que havia succeït a

Barcelona la primavera de l'any anterior. Aquesta pista

és important ja que el lloc que has de descobrir guarda

relació amb aquest esdeveniment.

Dos fets més relacionats amb aquest esdeveniment.

1) El protagonista habitual no va venir a Barcelona,

sinó que ho va fer un altre que normalment era més a

prop, encara que havia nascut una mica més lluny.


29

2) El protagonista habitual, que no era bel·licós ni

impulsiu, va tenir una vida molt moguda i va conèixer

moltes persones, fins i tot uns àngels.

Si les pistes contingudes a cada paràgraf no t'han

semblat suficients, has de saber que en el text hi ha

una altra pista. Està molt amagada, però és el primer

que es veu.

Miss Liberty is expecting you. Recorda que, si desco-

breixes totes les pistes que s'amaguen en aquesta carta,

aviat podràs estar passejant per Broadway i per la

Cinquena Avinguda. I no t'hem esmentat aquests carrers

perquè siguin els més coneguts de Nova York, tot i que

probablement ho són.

Vaig llegir la carta ràpidament, i en acabar la vaig

tornar a llegir amb més calma. Ja no vaig tenir cap dubte

que la cosa anava de debò. Ningú no s'hauria pres la

molèstia d'elaborar les dues cartes, i de fer-me-les arribar

personalment, només per gastar-me una broma. A més, el

redactat de les pistes indicava que es tractava d'un joc ben

elaborat i ben treballat. Si l’empresa Leap Year només

buscava atreure gent per vendre els seus productes o per

fer-se publicitat, hauria optat per un joc més elemental.

Resoldre l'enigma no semblava fàcil, i menys encara,

descobrir totes les pistes amagades. Però això era el que

esperava i el que en el fons desitjava. M'agradaven els reptes,

i si el joc hagués estat molt senzill m'hauria decebut. Com

vaig intuir que necessitaria hores per trobar la solució,

vaig decidir aprofitar la resta del matí per estudiar, amb la

intenció de dedicar-me al joc després de dinar. Seria una

manera apassionant de passar la tarda de diumenge.

Dolors Framis

30

5

Després de dinar i de prendre un bon cafè, em vaig

tancar a la meva habitació disposada a resoldre l'enigma.

Vaig llegir una altra vegada la carta, amb més deteniment.

La primera conclusió que en vaig treure va ser que n’estava

plena de moltes pistes, i que no eren fàcils de desxifrar.

Ben al contrari, la majoria de pistes semblaven rebuscades

i estaven redactades de tal manera que era complicat

interpretar-les. Però no me’n vaig desanimar. Lluny d'això,

em vaig proposar afrontar el repte amb serenitat i amb

paciència, i de forma metòdica.

Vaig decidir analitzar en profunditat tota la carta,

paràgraf per paràgraf.

Soluciona aquest excitant i nou joc de pistes, i podràs

guanyar un viatge a Nova York. El joc consisteix en

descobrir un lloc de Barcelona i acudir-hi a les 20:00

hores del dia 3 d’abril de 2004. Però no cantis victòria

precipitadament. Recorda que, per aconseguir el viatge

a Nova York, no només has d’esbrinar aquest lloc, sinó

que també has de trobar totes les pistes que es troben

escampades en aquesta carta. I això no et serà fàcil, ja

que algunes pistes estan ben amagades. Només un con-

sell: et recomanem que prenguis nota de tot, fins i tot

del que sembli més insignificant o més irrellevant.


31

El primer paràgraf semblava una mera introducció,

ja que s’esmentava quin era l’objectiu del joc: descobrir el

lloc secret i totes les pistes amagades a la carta. De fet,

això ja venia explicat, i amb més detall, al escrit que vaig

rebre el 29 de febrer. Per això, vaig deduir que el més

important era el consell que incloïa. Havia de fixar-me bé

en el contingut de la carta, ja que qualsevol cosa, per

irrellevant o supèrflua que semblés, podia ser una pista.






si el trepitges. Al lloc incògnit no hauries pogut entrar

quan eres menor d'edat, i ara allà no queda res de

l’autèntic barri xinès. Per anar a aquest lloc t’has de

remuntar a l'any en què va néixer Jesucrist o, més ben

dit, a l'any en què hauria d'haver nascut (ja que és una

mica estrany néixer abans de la data de naixement).

El segon paràgraf era el més llarg de la carta, i

contenia diverses pistes. Totes es referien al lloc incògnit,

és a dir, al lloc al qual havia de concórrer el dia 3 d’abril

de 2004.

Vaig decidir analitzar-les minuciosament.



La primera referència al lloc incògnit era que no

existiria sense 'O.T.' i sense 'Mar i cel'. OT eren les sigles

amb què es coneixia popularment el programa de televisió

Operación Triunfo, destinat a descobrir nous cantants, la

Dolors Framis

32

tercera edició del qual havia finalitzat feia poques setmanes.

I gràcies a la Viquipèdia vaig esbrinar que Mar i cel era una

obra teatral d'Àngel Guimerà, però que també era el nom

del musical, basat en aquesta obra, que el grup Dagoll

Dagom va posar en escena l'any 1988. El musical havia

estat aleshores un gran èxit de públic, i precisament s’aca-

bava d’anunciar que després de l’estiu el Teatre Nacional

de Catalunya n’acolliria una reposició; per tant, vaig pensar

que el més probable era que la pista es referís al musical i

no a l'obra de Guimerà. De tota manera, la única conclusió

que vaig treure d’aquestes primeres línies del paràgraf va

ser que el lloc incògnit havia de tenir alguna relació amb

el món de l'espectacle —precisament una de les activitats

de l'empresa que organitzava el concurs—.




si el trepitges.

Aquesta pista semblava fàcil d’interpretar, llevat

que amagués alguna cosa diferent del que deia literalment.

El nom d'una plaça situada prop del lloc secret es trobava

escrit al terra a 4 quilòmetres i 400 metres de la referida

plaça. Vaig pensar en quines paraules es poden trobar

escrites al terra d'una ciutat, i em van venir a la ment

diverses possibilitats: indicacions relacionades amb el

trànsit o amb els transports públics, les paraules que apa-

reixen en les tapes d'accés a les línies de subministraments,

etc. Però no podia tractar-se d'això, ja que aquestes paraules

es repetirien en múltiples zones de la ciutat, i la pista deia

que el nom de la plaça estava escrit en un lloc situat a una

distància concreta. Havia de ser alguna cosa més especí-

fica. Vaig pensar llavors en les plaques que l'Ajuntament


33

col·locava a l'entrada d'alguns establiments o botigues

d'interès històric, o en les inscripcions posades, en el

paviment, al costat d'alguns monuments.

De totes maneres, el que més em cridava l'atenció

era l'incís final de la frase, ja que donava a entendre que,

encara que el nom estava escrit al terra, no era fàcil

adonar-se si un el trepitjava. ¿Significaria que quedava

ocult per alguna cosa? ¿O volia indicar que era difícil de

llegir perquè estaria mig esborrat?

Vaig estar uns minuts esprement-me el cervell, però

no vaig treure res en clar, així que vaig decidir deixar

aparcada aquesta pista de moment. Ja la faria servir més

endavant si no era capaç de descobrir el lloc incògnit a

través de les altres pistes. Si no ho aconseguia, podria fer

una llista de tots els noms de les places de Barcelona i

deduir-ne quins noms podrien trobar-se escrits al terra, a

4 quilòmetres i 400 metres. Semblava una tasca laboriosa,

i vaig confiar que no em calgués fer-la.

Al lloc incògnit no hauries pogut entrar quan eres menor

d'edat, i ara allà no queda res de l’autèntic barri xinès.

El paràgraf continuava amb dues pistes que em van

semblar molt més rellevants. Vaig tenir el pressentiment

que aquí es trobava la clau per desxifrar l'enigma.

La primera pista deia que al lloc misteriós no hauria

pogut entrar quan era menor d'edat. Vaig deduir que s'havia

de tractar d'un lloc prohibit als menors. Com es donava la

circumstància que el proper dia 3 d'abril tots els partici-

pants en el joc seríem majors d'edat —ja que, segons la

carta inicial, havien escollit a joves nascuts el gener o

febrer de 1986—, en aquella data tots ja podríem accedir

al referit lloc. Això em va convèncer que aquesta era la

interpretació correcta de la pista.

Dolors Framis

34

El primer que vaig pensar va ser que el lloc incògnit

havia de ser una discoteca, ja que seria un lloc idoni per

fer la reunió de Leap Year, i més tenint en compte que

aquesta empresa es dedicava al món de l'oci i de l’espec-

tacle. Encara que algunes discoteques permetien l'entrada

a majors de setze anys, altres locals, com la discoteca a la

qual havia acudit el cap de setmana passat, exigien l'edat

mínima de divuit anys per poder accedir-hi. Inclús havia

locals que establien un límit d'edat encara més alt, o que

fixaven edats diferents per a les noies que per als nois, a

més que també existien les denominades discoteques de

joventut, dirigides a adolescents. Per tant, si el lloc incògnit

era una discoteca, havia de ser-ne una on, de manera

taxativa, l’accés estigués limitat als majors de divuit anys.

Comprovar aquesta data amb relació a totes les disco-

teques de Barcelona no semblava una tasca senzilla.

Se’m va acudir llavors que la solució podia ser un

establiment relacionat amb el sexe o amb el món de l'ero-

tisme o de la pornografia (un sex shop, un prostíbul o un

local d'espectacles pornogràfics com la famosa sala Bagdad

del carrer Nou de la Rambla), ja que en aquests casos el

límit d’edat no admetia cap dubte. Però de seguida vaig

rebutjar aquesta possibilitat. Seria estrany que una em-

presa que buscava promocionar-se —en el cas concret,

entre joves que acabaven d’arribar a la majoria d'edat—

escollís un indret d'aquestes característiques.

Vaig seguir pensant i aviat vaig caure que hi havia

una altra mena de locals prohibits als menors d'edat: les

sales de joc. Estava segura que havia de tractar-se d'això:

un bingo, un saló de màquines escurabutxaques o algun

local similar. De tota manera, no em semblaven llocs adients

per celebrar l’acte organitzat per Leap Year. Llavors en va

venir al cap la solució més evident: el casino. Encara que


35

em semblava massa fàcil, la solució de l'enigma podia ser

perfectament el Gran Casino de Barcelona, ja que aquest

lloc sí que era un espai idoni per acollir una gala o conven-

ció. L’esmentat local, situat a la zona del Port Olímpic,

s'havia inaugurat feia pocs anys, després de derogar-se la

normativa que prohibia els casinos en zones metropolitanes

—derogació que va provocar el tancament de l'anterior

casino de Barcelona, ubicat en una senyorial finca del

municipi de Sant Pere de Ribes—. Vaig mirar en el plànol

que la plaça més propera al casino era la plaça dels Volun-

taris Olímpics. Això em va animar: no seria gens estrany

que la paraula 'Olímpics' estigués escrita al terra a 4,4

quilòmetres de distància, ja que els Jocs Olímpics de 1992

havien deixat empremta a diverses zones de la ciutat.

La segona pista deia que al lloc incògnit no queda

res de l’autèntic barri xinès. Si bé en altres països es

denominava barri xinès (Chinatown) a la zona d'una ciutat

on es concentrava la població d'origen xinès o d'Àsia Orien-

tal, a Barcelona se li havia donat un altre sentit: el barri

xinès (popularment anomenat barri xino) era el nom amb

el qual, durant gran part del segle passat, es va conèixer

popularment el barri del Raval —on, precisament, no

vivien molts xinesos—. L'única similitud que es podria

trobar entre els barris xinesos d'altres ciutats i el barri del

Raval era que normalment els barris xinesos es caracterit-

zaven per ser zones pobres i marginals, i el barri del Raval,

almenys en l'època en què se li va donar aquest sobrenom,

era també una zona bastant degradada, en la qual abun-

daven locals de prostitució, pensions barates, i tavernes

de mala reputació. En altres paraules, molts carrers del

barri del Raval es podien considerar com els baixos fons

de la ciutat. Per això, la utilització de l'expressió autèntic

barri xinès em desconcertava, ja que no sabia si s'estava

Dolors Framis

36

referint al barri del Raval o alguna altra zona que, per la

raó que fos, mereixés aquest qualificatiu. Ara bé, la pista

donava a entendre que el barri xinès (qualsevol que fos el

seu sentit) ja havia desaparegut, de manera que potser el

que havia de buscar era alguna zona del Raval (o de

l’autèntic barri xinès) que hagués estat objecte de rehabi-

litació o millora.

No sabia com relacionar això amb la possibilitat que

la solució del joc fos el Gran Casino de Barcelona, però

llavors vaig descobrir que, abans de la transformació de la

façana litoral com a conseqüència dels Jocs Olímpics de

1992, la zona on ara se situava el casino havia estat una

zona degradada, i que, molt abans, en una part de la platja

propera al casino, havia existit el popular barri de barra-

ques conegut com el Somorrostro.

Per anar a aquest lloc t’has de remuntar a l'any en què

va néixer Jesucrist o, més ben dit, a l'any en què hauria

d'haver nascut (ja que és una mica estrany néixer abans

de la data de naixement).

L'última pista del paràgraf feia referència a l'any de

naixement de Jesucrist i em va semblar fàcil d'interpre-

tar... encara que no sabia què podia amagar. Segons vaig

consultar a internet, la majoria d'historiadors situaven el

naixement de Jesús l'any 4 abans de Crist. Evidentment

això era una incongruència —i la pista segurament anava

per aquí— ja que si s'enumeren els anys a partir del seu

naixement, Jesucrist hauria d’haver nascut l'any 0, o en

tot cas, atès que l'any 0 no va existir, l'any 1 després de

Crist. La clau havia d'estar, doncs, en el número 1 o en

l'ordinal 'primer'. O potser en el número 4 o en la paraula

'quart'.

També vaig estar donant voltes a la possibilitat que


37

la pista es referís a les sigles ‘a. C.’ o ‘d. C.’ (abans de Crist,

després de Crist) però hi havia molts llocs de Barcelona

que es podien relacionar amb aquestes sigles. Les inicials

'a. C.' podrien correspondre’s amb l'avinguda de la Catedral,

o amb qualsevol avinguda que comencés amb la lletra 'C'

(o també amb algun alberg o uns apartaments que comen-

cessin per aquesta lletra) i les inicials 'd. C.' podrien referir-

se a alguna discoteca que comencés per 'C'. A més, hi

havia uns quants carrers i places amb aquestes inicials

(Álvaro Cunqueiro, Assemblea de Catalunya, Alfons Comín,

Almirall Cervera, Doctor Carulla, Dalmau de Creixell, etc.).

Vaig tornar a sospesar que el lloc secret fos el Gran

Casino de Barcelona, ja que la paraula 'casino' començava

amb la lletra 'C'. Però no vaig trobar cap paraula que comen-

cés amb 'a' o 'd' que pogués relacionar-la amb aquest local,

llevat de la paraula 'actual'. Tot plegat em semblava una

mica forçat, però es donava la circumstància que l’actual

casino (a. c.) també es podia lligar amb el número 4, ja que

havia obert el juliol de 1999, és a dir, feia quatre anys i

alguns mesos.

Situa't ara en el dia en què vas néixer. Poc temps

després d'aquesta data va sortir a la llum, molt lluny

de Catalunya, un esdeveniment que havia succeït a

Barcelona la primavera de l'any anterior. Aquesta pista

és important ja que el lloc que has de descobrir guarda

relació amb aquest esdeveniment.

El tercer paràgraf deia que, poc temps després de la

data en què vaig néixer —jo havia nascut el 28 de febrer

de 1986—, va sortir a la llum, molt lluny de Catalunya,

un esdeveniment (relacionat amb el lloc incògnit) que

havia succeït a Barcelona la primavera de l'any anterior.

En un primer moment em va estranyar l'existència d'aquesta

Dolors Framis

38

pista que semblava referida especialment a la meva persona,

ja que donava per fet que tots els participants en el joc

comptaríem amb les mateixes pistes, i que tots hauríem

rebut la mateixa carta. Però de seguida vaig recordar que

a la carta inicial es precisava que tots els participants

havíem nascut el gener o el febrer de 1986. En conse-

qüència, si la pista era igual per a tots, això volia dir que

la data exacta del meu naixement no era rellevant, sinó

que el que realment importava era la data aproximada.

Així doncs, i d'acord amb el tenor literal de la pista,

havia de esbrinar un esdeveniment que havia ocorregut a

Barcelona la primavera de 1985, però que havia sortit a la

llum (molt lluny de Catalunya) poc temps després del

febrer de 1986. L'expressió poc temps després era cer-

tament ambigua, però vaig deduir que, amb aquestes

paraules, els creadors del joc volien indicar un període de

temps comprès, aproximativament, entre unes setmanes i

uns pocs mesos —ja que, si es tractés d'un període més

curt o més llarg, segurament haurien utilitzat altres

termes—. Tot i que aquesta indeterminació m'impedia

afirmar-ho amb seguretat, vaig decidir, per facilitar els

meus futurs càlculs, i encara que era conscient que em

podia equivocar en uns mesos, que entre la data de l'esde-

veniment (ocorregut la primavera de 1985) i la seva 'sortida

a la llum' hauria transcorregut, si fa no fa, un any.

Vaig dedicar més de mitja hora a buscar aquest

esdeveniment. Inclús vaig consultar els diaris d'aquelles

dates. Però vaig concloure que seria molt difícil resoldre

l'enigma a partir d'aquesta pista, ja que els successos

ocorreguts a Barcelona la primavera de 1985 eren cente-

nars. De totes maneres, havia de tractar-se d'algun fet més

o menys excepcional, i que hagués passat únicament a

Barcelona —de manera que, per exemple, podia descartar


39

la vaga general del 20 de juny de 1985, la primera que es

va convocar amb els socialistes al govern—. El que em

semblava més rellevant era la dada segons la qual el que

havia passat la primavera de 1985 havia sortit a la llum

aproximadament un any després. ¿Què podia significar

això? Em van venir al cap diverses idees. ¿Alguna cosa que

va ocórrer la primavera de 1985 però que va passar desa-

percebuda o que llavors era secreta, i que es va descobrir

el 1986? ¿Una pel·lícula rodada a Barcelona la primavera

de 1985, però que es va estrenar l'any següent? ¿L'inici

d'unes obres que van finalitzar un any després? ¿O la cons-

trucció d'alguna cosa que va tardar un any a inaugurar-

se? La veritat era que, de moment, estava completament

perduda en relació amb aquesta pista.

Dos fets més relacionats amb aquest esdeveniment.

1) El protagonista habitual no va venir a Barcelona,

sinó que ho va fer un altre que normalment era més a

prop, encara que havia nascut una mica més lluny.

2) El protagonista habitual, que no era bel·licós ni

impulsiu, va tenir una vida molt moguda i va conèixer

moltes persones, fins i tot uns àngels.

El quart paràgraf semblava confirmar que l'esdeve-

niment podia tractar-se del rodatge d'una pel·lícula, ja que

s'hi esmentava el protagonista. Encara que també podia

referir-se a la visita d'algun personatge famós. El que em

desconcertava era que, segons la pista, no va venir el

protagonista habitual, sinó un altre que normalment

era més a prop. Tampoc no vaig aconseguir treure l'aigua

clara sobre les característiques del protagonista —que no

era bel·licós ni impulsiu, i que va tenir una vida molt

moguda— ja que em van semblar pistes poc específiques.

En el mateix sentit, no vaig treure l’entrellat a l’afirmació

Dolors Framis

40

segons la qual va conèixer moltes persones —ja que si

es tractava d’algun personatge famós, això no seria gens

estrany—. I la pista dels àngels era molt ambigua, ja que

podia referir-se a que alguna de les persones que havia

conegut es digués Àngels, o que hagués tractat amb

algunes persones molt bondadoses.

Si les pistes contingudes a cada paràgraf no t'han

semblat suficients, has de saber que en el text hi ha

una altra pista. Està molt amagada, però és el primer

que es veu.

El penúltim paràgraf deia clarament que hi havia

una altra pista amagada en el text. De fet, el primer paràgraf

ja avançava aquesta idea. El que em va cridar l'atenció fou

que feia aquesta afirmació després de referir-se a les pistes

contingudes a cada paràgraf, el que suggeria que potser

aquesta pista —que estava molt amagada, segons la carta—

no estava als paràgrafs. Però això no tenia cap sentit, ja

que la carta només constava dels paràgrafs que us he

transcrit i que he anat analitzant. I també em va cridar

l'atenció el final de la pista —l’expressió el primer que es

veu—. En el cas de la primera carta el primer que es veia

era el logotip de l'empresa Leap Year a la part superior,

però aquesta segona carta no contenia aquest logotip, de

tal manera que el primer que es veia era la paraula

soluciona amb què començava el primer paràgraf. Tenia

el pressentiment que aquí raïa la clau, ja que en definitiva

el primer que es veia eren les lletres que formaven la

paraula 'solució'. A més, la redacció d'aquest primer parà-

graf —que començava amb el verb en imperatiu— la vaig

trobar una mica forçada.


41

Miss Liberty is expecting you. Recorda que, si desco-

breixes totes les pistes que s'amaguen en aquesta carta,

aviat podràs estar passejant per Broadway i per la

Cinquena Avinguda. I no t'hem esmentat aquests carrers

perquè siguin els més coneguts de Nova York, tot i que

probablement ho són.

L'últim paràgraf únicament semblava contenir refe-

rències a la ciutat de Nova York i al premi que estava en

joc. Miss Liberty era el nom amb què els americans desig-

naven de forma col·loquial a l'estàtua de la Llibertat. Però,

¿per què utilitzar aquest nom? o, ¿per què emprar una frase

en anglès? Estava segura que aquí s'amagava alguna cosa.

De la mateixa manera, la menció concreta de Broadway i

la Cinquena Avinguda també semblava ser una pista. Vaig

recordar que a l'inici de la carta em recomanaven que

tingués tot en compte, inclús allò que pogués semblar

irrellevant, així que vaig investigar sobre aquests carrers:

la numeració, la longitud, el traçat... Però només vaig

descobrir que eren els carrers més llargs de Nova York.

Vaig traslladar aquesta dada a la ciutat de Barcelona, on

els carrers més llargs eren l'avinguda Diagonal i la Gran

Via de les Corts Catalanes, i vaig sospesar la possibilitat

que es tractés d'alguna cosa relacionada amb la plaça de

les Glòries, ja que les dues vies es creuaven en aquesta

plaça, però tampoc en vaig treure l'aigua clara.

Dolors Framis

42

6

Tot i que vaig estar gairebé tres hores fent aquesta

primera anàlisi de les pistes, tenia la impressió que em

trobava molt lluny de trobar la solució.

Algunes dades m'indicaven que el lloc secret podia

ser el Gran Casino de Barcelona, però només n’estaria

completament segura si aconseguia desxifrar totes les

pistes. Per exemple, no tenia idea de quina relació podia

tenir el casino amb ‘O.T.’ i ‘Mar i Cel’. Certament, aquest

local disposava d’una sala de festes on se celebraven espec-

tacles, però això no explicava de manera suficient la pista

que deia que el lloc incògnit no existiria sense ‘O.T.’ i

sense ‘Mar i cel’.

En canvi, anava completament perduda amb relació a

l’esdeveniment que havia succeït feia dinou anys. Esbrinar-

lo era imprescindible. No només em podria ajudar a trobar

el lloc secret, sinó què, a més, moltes de les pistes es

referien a aquest misteriós esdeveniment, i, per optar al

viatge a Nova York, havia de resoldre-les totes.

Vaig decidir fer un petit descans, que vaig aprofitar

per prendre un te, i al cap de mitja hora vaig tornar a

enfrontar-me a la carta.

Se’m va ocórrer fer servir un mètode que esperava

que seria eficaç. Pel que havia comprovat, moltes de les

pistes es podien interpretar de diferents maneres, i, per


43

tant, era probable que volguessin dir una cosa diferent

d’allò que semblaven apuntar a primera vista. Aquesta

tàctica consistia a examinar-les de nou, però partint abso-

lutament de zero. Semblava una empresa fàcil, però no ho

era. Havia de deixar la ment en blanc, i tornar a llegir la

carta fent abstracció de tots els descobriments que havia

fet fins aleshores. Aquesta era l'única manera de poder

endinsar-me en els múltiples significats de cada una de

les pistes.

La tàctica va funcionar, com de seguida podreu veure.

Vaig començar pel segon paràgraf de la carta, on es

concentraven les pistes relatives al lloc misteriós.

Abans havia deduït que amb ‘O.T.’ i ‘Mar i cel’ la

pista estava suggerint alguna cosa relacionada, en general,

amb l’espectacle, però tal vegada s’estava referint en con-

cret al món de la música (ja que Operación Triunfo era un

programa de televisió que buscava nous cantants, i Mar i

cel era una obra de teatre que es va popularitzar massi-

vament quan Dagoll Dagom va fer el musical). En aquell

moment en vaig adonar que el primer paràgraf de la carta

contenia dues referències indirectes al camp de la música:

les frases no cantis victòria precipitadament i et reco-

manem que prenguis nota de tot. Vaig deduir que això

no era casual, ja que les mateixes idees es podien expressar

d’una altra manera (per exemple, ‘no ho celebris abans

d’hora’ i ‘et recomanem que et fixis en tot’). Si a la carta es

feien servir aquestes altres expressions segur que era per

fer al·lusió de manera indirecta al verb ‘cantar’ i a les notes

musicals. No em podia imaginar en aquell moment que no

es tractava de una subtil referència, sinó que en realitat

aquí s’amagava una pista molt important.

Però també era possible que aquesta interpretació

més evident fos una maniobra de distracció dels autors del

Dolors Framis

44

joc. ¿I si ‘O.T.’ fossin unes sigles, però no les del programa

Operación Triunfo? Podien correspondre’s amb el nom i

cognom d'algun personatge (polític, mecenes, etc.) que

hagués contribuït a l'existència del lloc incògnit. Hauria

d’estudiar amb més deteniment aquesta línia d'investigació.

O podia tractar-se d'una altra cosa —per exemple, en anglès

s'utilitzaven les sigles 'O.T.' per abreujar off-topic, expressió

utilitzada quan en una discussió o discurs s'introdueix un

tema diferent de la qüestió principal—. ¿I si ‘Mar i cel’ no

tingués res a veure amb l'obra de Guimerà o amb el musical

de Dagoll Dagom? Em sonava que a Sitges havia un edifici

emblemàtic amb aquest nom. Vaig buscar-ho a internet,

on vaig comprovar que es tractava del Palau Maricel,

l'autor del qual, Miquel Utrillo, era considerat el creador

del Poble Espanyol de Montjuïc —conjunt arquitectònic

format per més de cent edificis a escala real que

reproduïen diferents indrets d’Espanya—. O també podia

tractar-se d'alguna cosa relacionada amb el nom Marcel

com, per exemple, el conegut bar situat al carrer de Santaló

de Barcelona que s’anomenava així.

Vaig començar de seguida a dubtar de la meva tàctica.

La tasca semblava complicar-se en lloc de fer-se més fàcil,

ja que anaven apareixent noves interpretacions i noves

possibilitats d'investigació. Però no em vaig desanimar.

Estava convençuda que, tard o d'hora, el mètode donaria

resultats. I no anava equivocada.

La pista següent era la referida a la plaça propera al

lloc secret —el nom de la qual estava escrit al terra a 4,4

quilòmetres—. La vaig tornar a analitzar, però no en vaig

trobar cap nou significat.

En canvi, la pista que venia a continuació em va

obrir les portes a la resolució de l’enigma.


45

Interrompo momentàniament la narració per comunicar-vos

que a les properes pàgines revelaré part de la solució del

cas, concretament la relativa a la identificació del lloc miste-

riós. Us faig aquest advertiment per si desitgeu aturar la

lectura i tractar de descobrir aquest lloc. No és tan difícil

com pot semblar. Fixeu-vos sobretot en el segon paràgraf de

la carta i tingueu present la data en què van ocórrer els fets.

barcelona en clau · 9 nota de l’editor teniu a les mans el primer volum de barcelona en clau,...

Documents