Balls Tradicionals de la Comunitat Valenciana

Marta PuigAraceli Sánchez

Ballant…

• La dansà• Seguidilles• Fandango i

Malaguenyes• Jotes• Balls de saló o escola

La Dansà

QUÈ ÉS LA DANSÀ ?

La Dansà és la manifestació folkòrica

més antiga de les comarques que formaven l'antic

Regne de València.En cada comarca, a la seua variant se la coneix per un nom concret tal com :

Les Danses, Ball de Carrer, Ball de Plaça, Ball del

Cremaller, Ball del Tedero, etc.

• És un ball ritual que pot tenir l'origen en les danses paganes que ballava el poble en honor d'algun déu de la fertilitat, fecunditat, etc. coincidint amb el final de les collites com acció de gràcies. Al cristianitzar-se , totes les festes paganes passaren a oferir-se en honor d'un sant , la festa del qual coincidix amb la collita o replega de fruits del poble en concret.

ESTRUCTURA DE LA DANSÀÉs una comitiva o processó formada per parelles dirigides des del cap o la cua.Aquesta comitiva pren la forma del lloc on es balla, allargada si és un carrer o rodona si és una plaça. Seguixen el ritme del tabalet, i en iniciar la dolçaina la melodia fan evolucions o mudances.

VARIANTS

Els homes en una filera, front a les dones ; aquesta potser la disposició més primitiva i s'ha conservat en algunes comarques. Cada poble ha introduït variants, que fan que la dansà sia igual en estructura bàsica i diferent en aspecte segons llocs on es balla.

L'evolució més generalitzada dins de la dansà és la formació de quadres formats per dos parelles alternades.

LA DANSÀ HUI

• L'estructura triada per donar una visió lo més completa possible, segons les variants que hui en dia es ballen en les nostres comarques, consistix  en una "Eixida", unes "Danses" i un "Final".

L'Eixida

• Serveix per a formar la comitiva i col·locar-se al lloc del ball. Consta de dos parts: 

La primera s'executa una Jàquera popular, de melodia, ritme i pas senzill, i  la segon ,que s'interpreta una vegada estan tots els dansadors al lloc del ball, és una Jàquera d'escola que servix per acabar aquest primer apartat de la dansà.

Les Danses

• S'agrupen en dos parts per tal de donar cabuda a les formes primitives i les evolucionades, són : "La Cadena" i "El Ball de Comptes" separats per un "Fandanguet".

En la primera part les parelles van canviant-se entre elles, dins de la comitiva, per formar una "cadena", per a la qual cosa utilitzen la "dansa plana". S'acaba aquesta part en una melodia anomenada "Fandanguet", on la parella o el quadre es rodeja marcant el pas de vals. El "Fandanguet" servix per separar els dos tipus de danses.

• En la segona part "El Ball de Comptes" s'interpreten al só de les melodies elaborades passades pròpies de boleros i fandangos (balls de comptes) , al ritme del tabalet i per caminar es fa el "passeig pla". Acaba aquesta part en un avis de la dolçaina que dona pas al "Final".

El Final

• La melodia tocada va accelerant-se progressivament, aquesta melodia es coneguda en la major part dels nostres pobles com al "fandango". Així es tanca el conjunt de danses que coneixem com a Dansà.

Ritual• Durant el ball les parelles es canvien entre si per

formar "La Cadena" com a signe de bona convivència social dins del poble.

• Al "Ball de Comptes" els dansadors  fen passades comptades, de considerables dificultat, fan una demostració de saber , de destresa del ball, davant dels demés ciutadans .

• El "Final" de la dansà es planteja com una competició entre la resistència dels dolçainers i l'agilitat dels balladors.

•  La Dansà es solia ballar al voltant del foc , en alguns pobles encara es balla. El foc es un element màgic  molt utilitzat pels valencians , aquest contribuix a reforçar el sentit ritual de la Dansà, les fogueres al mig de la plaça o el foc dalt del "cremaller" o "alimara", li donaven aquesta carrega màgica a més de enllumenar la vistositat del ball.

Indumentària

• Per remarcar encara més el sentit ritual de la dansà, els dansadors ho manifesten vestint-se de manera especial. Aquesta plasmació li ajuda a donar més caràcter mític al ball.

•  Molts pobles han conservat el costum de utilitzar peces d'indumentària especials per a la dansà, com a signe ritual.

• Així l'ocasió requerix anar molt mudats per tal de donar l'aspecte de ball especial a la Dansà, tal com és.

Sugerència

• Per a veure la següent dansà com Déu mana, surt de la presentació i

ficat un altre cop.• Gràcies

Seguidilles

• Es tracta d'un dels ritmes de caràcter popular més antics i que entronca, segons pareix, amb la tradició musical del sud espanyol. D'esta manera musical s'han trobat menys exemples però probablement degué d'existir al voltant de tota la província. Com a mostres d'este tipus de balls podem citar els Seguidilles de la Foia i els Seguidilles de Benimantell."

Fandango i Malaguenyes

• El Fandango és un cant i un ball d'origen incert i era conegut a finals del segle XVII i principis del XVIII. En la província d'Alacant el u o Fandango modifica la seua estructura original i es transforma en un tipus de fandango denominat 'alicantino' o de cobla partida. En ell, la cobla es dividix en dos mitats separades per una breu melodia que l'home aprofita per a rondar a la seua parella.

• Són exemples d'este tipus de ball: la Pedreguera de Benissa, el Fandango de Banyeres, el Fandango de Castalla, el Fandanguet d'Ibi, el u de Xixona, la Malaguenya d'Onil, el Ball Xafat de Crevillent, el Vetlatori... De vegades hem trobat fandangos difícils de classificar. Pensem que podrien ser d'escola, com el Fandango d'Onil o el Fandango Rodat

Jotes• La jota és un cant quasi sempre ballable, que apareix

a finals del segle XVIII i s'estén al llarg del XIX per totes les comarques espanyoles, arraconant a altres balls més antics. Alguns moviments bàsics d'este ball són les passades, el valseo (amb la parella solta o agafada) i les rondes.

• Hi ha diferents formes d'emparellament de ballarins i ballarines: quadros, parelles soltes i ball de tres. La dona és la protagonista del ball i per iniciativa seua canvien el pas lliurement. L'home ha d'estar molt atent per a executar degudament els canvis que la dona li marque i farà el ridícul si no és capaç de seguir-la o si és enganyat per la seua companya amb voltes, un canvi de pasada... inclús és possible que algú li passada la parella.

• Com a exemples de jotes populars podem citar la Jota de Banyeres, Jota de Xixona, Jota Coliveria, Jota Bonica, Jota del Castellut, Jota de Sella, Jota de Benimantell..."

Balls de saló o escola• En les comarques de València s'imposa en el segle

XIX entre les gents més acomodades la moda dels 'maestros d'escuela' que creguen els seus balls mesclant elements populars (jotes, fandangos, etc.) amb altres de la seua pròpia creació. Sorgixen així els boleros valencians i altres balls que prenen molt auge mentres que els balls més populars (de gents més senzilles) tendixen a desaparéixer. A Alacant, en canvi, no pareix haver-hi tradició d'escola, d'acadèmia (o s'ha perdut) i per això el folklore d'Alacant resulta més fresc, menys elaborat que el de València. Com a exemples de balls d'escola tenim el Bolero Vell, Bolero de Castelló, Bolero de Carlet, Bolero Creuat..."