INNOVACIÓ I RECERCA A L’EIX DE LA B-30

PROPOSTA DE GENERACIÓ D’UN “SISTEMA (XARXA) TERRITORIAL D’INNOVACIÓ I TRANSFERÈNCIA DE CONEIXEMENT (STITC)”

1.- INTRODUCCIÓ

1.1- Presentació

Les possibilitats de desenvolupament econòmic de l’eix B-30 i la seva contribució a la recuperació econòmica de Catalunya, en base a un veritable desenvolupament de l’economia del coneixement, són extraordinàries, ja que hi conflueixen una sèrie de circumstàncies força singulars, que poden arribar a configurar el que es coneix internacionalment com una regió innovadora. En primer lloc, aquesta zona és l’àrea d’activitat industrial més important d’Espanya, amb un número significatiu d’activitats empresarials molt lligades a la innovació. Per altra banda, al llarg de la B-30 s’aplega una molt destacable activitat de recerca, amb dues grans universitats públiques, la UAB i la UPC, que a més dels seus departaments, en els seus campus acullen instituts i centres de recerca del CSIC, de l’IRTA o del programa CERCA de la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit hem de destacar el Sincrotró Alba, la infrastructura científica més important que s’hagi construït mai a l’Estat Espanyol, un tipus d’infrastructura amb un ben conegut efecte crida per activitats econòmiques d’alt nivell tecnològic. Finalment, aquesta àrea disposa de potents agents de transferència de tecnologia i coneixements, així com agents dedicats directament a promoure la innovació. Entre ells destacaríem Esase-Creapolis, Parc Tecnològic del Vallès, Parc de Recerca UAB, Ascamm, Leitat, etc.

Tanmateix, aquestes extraordinàries possibilitats de desenvolupament es troben encara enfosquides per una certa falta de vertebració del territori, conseqüència de la falta de coordinació i de polítiques conjuntes per part dels municipis implicats, la indefinició respecte a la relació amb la “marca Barcelona” i la seva àrea metropolitana, i la falta de visibilitat del seu potencial per part de la Generalitat, que es tradueix en limitacions d’aspectes pràctics significatius com ara l’establiment de sinergies, la visibilitat conjunta des del exterior, o la mobilitat.

És en aquest escenari que s’emmarca la iniciativa de 22 municipis de la B-30 en la seva declaració “per al desenvolupament econòmic i l’ocupació”, que pretén definir i desenvolupar una estratègia de col·laboració entre els diferents agents econòmics, de recerca, d’innovació i de govern presents a la zona definida per l’eix de la B-30.

El present document intenta definir les bases d’aquesta estratègia pel que fa en concret a la innovació i la recerca.

1.2 Bases conceptuals de la innovació. Economia del coneixement

En aquests últims anys s’ha posat de manifest la necessitat d’una evolució de la nostra economia cap a el que es coneix com “economia del coneixement”, o sigui una economia basada en la generació de nou coneixement i la seva aplicació pràctica, en el que es coneix com innovació. Innovació pot haver de molt tipus, però pel que fa al desenvolupament de l’economia del coneixement és especialment significativa la innovació derivada de la recerca i això constituirà una part important del present document, sempre en el marc de l’eix de la B-30.

Tot i que parlem d’innovació, molt sovint d’innovació derivada de la recerca (efecte “push”), no podem oblidar que una part molt significativa de les innovacions són degudes a l’efecte “pull” del mercat. Aquí és a on el rol de les empreses com elements “iniciadors” del procés d’innovació (que pot acabar en una recerca de tipus fonamental) és molt important.

Finalment, en tot el model no es pot oblidar el rol de les administracions. Tradicionalment, el paper de les administracions havia estat el d’elements finançadors de la recerca i el d’elements de suport en els processos d’innovació (bàsicament els governs). Aquest rol segueix estant molt present, però en diversos exemples de regions innovadores s’ha posat de manifest l’efecte molt significatiu que tenen les administracions locals, realment implicades en tot l’ecosistema d’innovació, en l’èxit del sistema global.

El conjunt “empreses – universitats – administració” constitueix el conegut model de la “triple hèlix” que postula que les dinàmiques de la innovació s’entenen molt millor mitjançant aquestes interaccions creuades i sinèrgiques que en el model dirigista clàssic “top down” tipus “Sistema Nacional de...”

Últimament ha aparegut una modificació d’aquest model, l’anomenada “quàdruple hèlix” que inclou el tercer sector com element a tenir en compte en tot l’ecosistema de la innovació.

1.3 La B-30 com un “territori” (innovador)?

El desenvolupament del concepte B-30 sempre ha topat amb dos problemes, bàsicament geogràfics i d’organització territorial. No és objecte del present document parlar extensament d’això, però si que s’ha de fer esment ja que afecten greument a una de les hèlix de la triple hèlix, abans esmentada, la de l’administració. El primer problema ve del fet que a l’eix de la B-30 conviuen municipis de tres comarques diferents, Vallès Oriental, Vallès Occidental i Baix Llobregat i per tant tres Consells Comarcals. En altres països que ens poden servir de model, la coordinació de l’acció municipal en l’ecosistema de la innovació en el “territori” es desenvolupada pel “county”, però aquí en tindríem tres. Vist des del punt de vista de la innovació i la recerca i l’economia del coneixement, les “comarques” haurien d’estar definides per altres paràmetres i no per simples accidents geogràfics. En el nostre cas, l’eix de la B-30 constitueix una unitat molt clara basada en la mobilitat, el coneixement, la innovació i l’activitat industrial.

El segon problema prové de la força de Barcelona i el fet que l’Àrea Metropolitana de Barcelona arriba a part de l’eix de la B-30, concretament hi formen part 7 municipis, fet que també provoca una certa desorientació administrativa i de serveis en l’àrea B-30.

La marca “Barcelona” és molt poderosa i l’eix de la B-30 no hauria de renunciar a ella. És en aquest sentit que una denominació genèrica del tipus “Barcelona B-30 Innovation Area” marcaria l’especificitat sense perdre la marca de “Barcelona”.

2. VISIÓ

Una visió compartida pel territori en l’àmbit d’Innovació i Recerca seria resumida en els següents punts:

Formació, captació i retenció de talent

Consolidació d’una recerca capdavantera amb una valorització eficaç

Integració de la innovació a l’activitat natural de les empreses. Empreses innovadores

Administració facilitadora de la innovació lligada a la recerca

Cooperació en els àmbits del coneixement i la innovació entre els diferents agents implicats. Elements d’intermediació i de generació de sinergies eficaços

Facilitació de la innovació lligada a la recerca per part d’un entorn sociocultural compromès.

Evolució cap a un territori vertebrat amb prioritat per l’economia del coneixement

Connexió i acció internacionalitzada en recerca i innovació.

Desenvolupament d’una economia “global” amb fort impacte “local” (riquesa i ocupació).

3. REPTES ESTRATÈGICS

Els reptes estratègics s’han de basar en els dos elements claus de la innovació: Innovació deguda a la recerca (“research push”) i innovació deguda al mercat (“market pull”). Això significa com a principals reptes, per una banda ser capaços de mantenir una capacitat elevada de generar nou coneixement, dedicant una especial atenció a la seva valorització i a la seva evolució fins al mercat. I per l’altre prestar especial atenció a les demandes del mercat sent aquí capaços de transferir aquestes demandes fins a l’àmbit de la recerca de manera que permetin crear nou coneixement dirigida a l’aplicació. Totes dues aproximacions s’han d’alimentar mútuament per ser veritablement productives.

Per fer viables i eficients els dos reptes indicats en el paràgraf anterior, es necessiten tres elements, amb els seus reptes respectius, ortogonals als anteriors. El primer és la formació, captació i retenció del millor talent recercador, innovador i emprenedor. El segon pensar i fer globalment (activitat internacional amb arrels i impacte locals). I el tercer generar un sistema d’innovació territorial amb la seva governança, a on tots els diferents agents estiguin presents, que contribueixi a fer front amb garanties als reptes anteriors.

4. SITUACIÓ ACTUAL

Molt recentment s’ha publicat el llibre “El Vallès, motor productiu de Catalunya” (Solà, Termes i Sáez) com una iniciativa de FEMvallès. En aquesta publicació és fa una anàlisi de l’estructura empresarial i dels principals establiments industrials implantats al Vallès que en una bona part coincideix amb el “territori B-30” i també de les infrastructures tecnològiques, universitats, agents del coneixements, i empreses

de recerca i desenvolupament implantades en aquest territori. Aquesta publicació pot representar un punt de partida per conèixer els diferents agents relacionats amb la innovació presents en el territori B-30.

5. DIAGNOSI

Debilitats:

Falta de política comú i coordinació

Falta de vertebració de l’activitat d’innovació en el territori

Desconeixement de les capacitats del territori en innovació i recerca

Dispersió i multiplicació d’agents dedicats, en principi, a la innovació amb poca o nul·la coordinació

Falta d’orientació cap a la innovació de una gran part de la recerca

Teixit empresarial format principalment per PIMES amb poca o nul·la vocació innovadora.

Falta d’un llenguatge comú entre la recerca fonamental i la petita i mitjana empresa en el territori.

Falta de personal de recerca qualificat en la universitat amb una forta orientació a la innovació i l’emprenedoria

Falta de personal qualificat en les empreses amb coneixements d’innovació i recerca (doctors)

Falta de voluntat “global” en una bona part del teixit empresarial del territori.

Absència d’una “marca comú” pel territori, especialment important en accions internacionals.

Amenaces

Pèrdua de la oportunitat d’esdevenir un “territori innovador” en el marc de l’economia del coneixement.

Pèrdua d’oportunitats en innovació i recerca

Pèrdua d’oportunitats en mobilitat i vertebració del territori, aspectes bàsics per ser competitius en innovació i recerca.

Pèrdua d’oportunitats en generar riquesa basada en el coneixement

Pèrdua d’oportunitats en generar ocupació, especialment d’alta qualificació.

Pèrdua de visibilitat, especialment per dilució en “Barcelona”

Fortaleses

Territori geogràficament i socioeconòmicament ben definit i homogeni

Gran activitat industrial i empresarial (primera àrea industrial de l’estat Espanyol)

Gran activitat de recerca, molt competitiva a nivell internacional

Infrastructures de recerca punteres al mon.

Universitats altament competitives capdavanteres a l’estat Espanyol

Diversos agents potents d’innovació (centres tecnològics, parcs científic-tecnològics, parcs de negocis, etc.)

Municipis implicats en la transformació del territori en una “territori innovador”.

Oportunitats

Creació d’un “territori innovador” amb reconeixement internacional

Creació d’un gran pol científic-tecnològic capdavanter en el sud d’Europa

Creació d’activitat econòmica i riquesa

Creació d’ocupació qualificada en el marc de la societat del coneixement

Atracció i retenció de talent

Atracció d’inversió i d’activitat econòmica d’alt nivell tecnològic

6. CAP A UN “SISTEMA TERRITORIAL D’INNOVACIÓ I DE TRANSFERÈNCIA DE CONEIXEMENT (STITC)” EL “BARCELONA B-30 INNOVATION SYSTEM”

Un sistema territorial d’innovació i de transferència de coneixement en el cas de l’àrea B-30 hauria de ser un element coordinador, facilitador, impulsor i dinamitzador, dissenyat pel treball en xarxa i hauria d’estructurar-se al llarg de quatre vectors principals units tots ells per l’existència d’una marca comuna. Aquests vectors estratègics serien:

Vertebració (“la innovació lligada a la recerca”)

Especialització

Internacionalització

Captació de recursos: talent, inversió i finançament

En el desenvolupament d’aquests vectors han de participar de manera coordinada els diferents agents involucrats en la innovació existents en el territori.

6.1 Vertebració d’un ecosistema d’innovació basat en coneixement

L’organització i vertebració d’un sistema regional d’innovació passa obligatòriament per la generació d’una marca amb la que se sentin identificats els diferents agents relacionats amb la innovació, presents en el territori. De manera relacionada amb la proposta genèrica pel territori (“Barcelona B-30 Innovation Area”) comentada anteriorment, pel sistema concret d’innovació podria ser “Barcelona B-30 Innovation System”.

En el punt de la vertebració del sistema ens trobem amb la dificultat, ja comentada, de la no existència d’una administració unificada. Estem parlant d’un territori amb 22 municipis i tres consells comarcals. Aquesta dispersió està també present en l’organització empresarial, amb tres Cambres de Comerç i multitud d’organitzacions empresarials. En aquest sentit, dels tres elements de la triple hèlix, administració, empresa i universitat, és aquest últim el que presenta una menor dispersió. Així, la UAB aplega en el seus campus (Bellaterra i Sabadell) un gran percentatge de tota la recerca bàsica que es fa a la zona i a més, en el projecte Campus de Excel·lència Internacional UABCEI hi participen altres agents d’innovació de l’entorn com centres tecnològics i parcs científics i tecnològics. De fet, i en aquest àmbit, pràcticament només no queda cobert pel UABCEI el campus de la UPC de Terrassa, el centre tecnològic Leitat, el Parc Científic i Tecnòlogic de Terrassa / Orbital 40, el Centre Tecnològic i Universitari de Granollers, l’Institut Català de Ciència i Tecnologia (IUCT) de Mollet i el Centre d’Investigació i Desenvolupament Aplicat (CIDA) de Santa Perpetua de Mogoda.

Semblaria per tant raonable, que la UAB, en el context del projecte UABCEI fos l’encarregada, pels altres agents del sistema que actuarien com a “partners”, de coordinar el “sistema territorial d’innovació i transferència de coneixement” en l’àrea de la B-30. En aquest punt s’ha d’indicar que un model a seguir ja que té implementada des de fa uns anys una proposta com la que aquí fem, és el de la regió de Linköping a Suècia que presenta moltes semblances físiques, estructurals i econòmiques amb l’àrea de la B-30.

El model que es proposa és un model de coordinació, de dinamització i de coneixement en xarxa. Cada un dels elements i agents implicats en temes d’innovació, existents en l’actualitat ha de seguir fent la seva tasca i exercint la seva responsabilitat, però alineant-se voluntàriament amb el conjunt i sabent que forma part d’una xarxa més àmplia que ha d’oferir un clar valor afegit respecte a la situació actual. Tot plegat es tracta de posar a la pràctica els postulats del concepte d’“Innovació Oberta” en el nostre àmbit territorial, mitjançant una xarxa que permeti la creació, desenvolupament i creixement d’activitat econòmica (empreses) intensiva en coneixement.

Algunes accions en aquest vector estratègic:

Creació d’una associació per la innovació i la transferència de coneixements, com entitat sense ànim de lucre, per promoure la economia intensiva en coneixement en l’àrea B-30 mitjançant la utilització compartida de recursos. El “Barcelona B-30 Innovation System”.

En el marc de l’associació, generació d’un sistema d’incubació i promoció de l’empreneduria derivada del “coneixement” a nivell territorial. Coordinació entre les incubadores d’empreses del territori, promoció de noves i alineació de les existents en diferents àmbits d’especialització. Generació d’una xarxa pel desenvolupament i el creixement d’empreses intensives en coneixement.

En el marc de l’associació, desenvolupament de serveis especialitzats als emprenedors i les petites i mitjanes empreses intensives en coneixement, fent ús de les avantatges de l’economia d’escala:

- Cerca de proveïdors o socis tecnològics

- Participació en projectes europeus o nacionals. Cerca de finançament públic.

- Difusió de concursos públics i licitacions

- Assessorament especialitzat:

- Jurídic i fiscal

- Innovació de negoci i estratègia empresarial

- Màrqueting i estudis de mercat

- Comptabilitat i finances

- Tècnic i científic

- Etc.

En el marc de l’associació, generació d’un banc d’idees i un banc d’emprenedors. Suport a la generació de nous projectes.

En el marc de l’associació, generació de “Liason Offices”, situades en els propis municipis, per connectar la investigació (universitats i centres de recerca) i l’activitat econòmica (empreses en els municipis, cambres de comerç, etc.).

En el marc de l’associació, generació de clústers dinàmics amb presència de empreses i grups d’investigació per fer front a reptes específics. Implicació de “empreses tractores” per identificar els esmentats reptes.

Per part dels municipis, cambres de comerç i associacions empresarials, desenvolupament de bases de dades sobre l’activitat econòmica que es desenvolupa al municipi, amb especial èmfasi en l’activitat innovadora i intensiva en coneixement.

Per part dels agents del coneixement (universitats, centres de recerca, centres tecnològics), generació de bases de dades sobre l’expertesa investigadora i tecnològica.

6.2 Especialització

Aquest és un tema una mica delicat, però idealment una marca regional d’innovació va associada a un, o a uns pocs, àmbits d’activitat a on s’és (o s’intenta ser) referència internacional (ex. “Silicon Valley”). En el cas de les empreses de la B-30 ens trobem amb una història molt centrada en el tèxtil i altres activitats manufactureres i de taller que han anat evolucionant cap a productes que han incorporat alta tecnologia, principalment provinent del camp del nous materials i materials avançats. Per altra banda i pel que fa a la recerca fonamental ens trobem amb una concentració molt important d’activitat en aquests àmbits, des de la

microelectrònica a la nanotecnologia, amb alguna de les infraestructures més potents que s’han construït mai a l’Estat Espanyol, com és el Sincrotró Alba. També, algunes de les grans empreses tractores ubicades en el territori B-30 (p. ex. Seat o Telefònica) no son alienes al món dels materials avançats.

Per tant, creiem que el territori B-30 podria apostar per convertir-se en una referència internacional pel que fa al món dels materials avançats i les tecnologies associades per les indústries de l’automoció, electrònica, tèxtil, aeroespacial, biomèdica, etc.

Altres àmbits de gran implantació en el territori B-30 pel que fa a recerca i innovació son les “Tecnologies Alimentàries”, els àmbits Quimico-Farmacèutic i els de Biotecnologia i Biomedicina.

En aquest sentit seria important associar la “marca” a l’activitat, en tot el que faci referència a promoció i difusió de l’entorn B-30.

6.3 Internacionalització

En aquest vector és important establir aliances estratègiques entre el territori B-30 i altres regions similars, especialment a Europa. Això pot permetre una adequada tasca de “benchmarking” per tal d’aconseguir desenvolupar totes les potencialitats de la B-30.

En el recorregut per consolidar la marca B-30 i fer-la coneguda internacionalment ha de ser imprescindible la col·laboració de les empreses i institucions ubicades a la B-30 i amb presència internacional per tal de promoure la “marca” i mostrar la pertinència a un projecte comú de gran projecció.

La presència internacional és clau per l’èxit en el següent eix d’aquest document (captació de recursos) i experiències com la de l’ajuntament de Sant Cugat en la seva proposta d’esdevenir seu de l’Institut Europeu de Tecnologia han de ser molt valuoses pel conjunt i comptant amb una agregació més estesa (el conjunt de la B-30) aquest tipus d’iniciatives, que s’han de seguir proposant i impulsant, poden tenir moltes més possibilitats d’èxit.

6.4 Captació de recursos: Talent, inversió i finançament

Aquest eix representa l’objectiu final del projecte (veure apartat 3. Reptes Estratègics) i els anteriors no són més que eines per arribar a aquest. La generació d’un “sistema territorial d’innovació i transferència de coneixement STITC” eficient, amb una marca definida, que inclogui un missatge d’especialització, excel·lència, impacte en la societat i amb una important presència internacional hauria de portar com a conseqüència la captació d’inversió que permetés la implantació de nova activitat econòmica (empreses) de caire altament tecnològic i intensives en coneixement, amb la generació associada de nova recerca i captació i retenció de talent.

En un altra línia, el STITC hauria de ser vehicle per l’atracció de finançament concret pels diferents projectes basats en el coneixement que es poden desenvolupar en el territori. Així doncs, l’existència d’una massa crítica important de projectes tecnològics i basats en el coneixement, acompanyats i promoguts pel STITC hauria de facilitar molt les relacions amb bancs, xarxes de “business angels”, empreses de capital risc i altres instruments de finançament. De fet, com en altres

activitats, l’economia d’escala també s’ha de tenir en compte per fer més eficient el finançament en la innovació basada en el coneixement.

7. PROPOSTA DE DESENVOLUPAMENT DEL DOCUMENT DE TREBALL

Incorporació al document de treball de les aportacions realitzades en la reunió oberta que ha de tenir lloc en l’juntament de Mollet del Vallès.

Validació del document per part de la “Associació B-30” (nom per definir), una vegada constituïda.

Determinació dels recursos disponibles pel projecte.

Creació d’un “steering committee”, amb coordinació per part de la UAB i presència d’agents significatius dels tres elements de la triple hèlix pel desenvolupament concret del projecte.

Definició del pla de treball en l’àmbit de la innovació i la recerca, d’acord amb el document validat i segons els recursos de que es pugui disposar.

Execució del projecte

Bellaterra (Cerdanyola del Vallès), Febrer de 2012

Prof. Jordi Marquet Cortès

Coordinador del Grup de Treball Recerca i Innovació del Projecte B-30

Director General de la Fundació Parc de Recerca UAB

Comissionat de la Rectora per al Parc de Recerca