avant projecte de construcciÓ de les … · 30.285 m², un espai lliure format per una franja de...
TRANSCRIPT
A J U N T A M E N T
d’ARENYS DE MUNT
_____ 1
AVANT PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ DE LES PISTES DE PÀDEL I
EXPLOTACIÓ DELS VESTIDORS I BAR, A L’ÀMBIT B DEL SECTOR B5 ELS
ROALS.
Ajuntament d’Arenys de Munt
1 MEMÒRIA DESCRIPTIVA
1.1 Àmbit 1.2 Condicions urbanístiques de la finca 1.3 Estat actual de l’àmbit 1.4 Objecte de l’ avant projecte
1.4.1 Dades i descripció de la finca 1.4.2 mínim a construir 1.4.3 superfícies mínimes
2 MEMÒRIA TÈCNICA DE L’OBRA
2.1 general 2.2 sistema estructural 2.3 sistema envolvent 2.4 sistema de compartimentació 2.5 sistema d’acabats interiors 2.6 sistema de condicionament i instal·lacions 2.7 equipament fix a incloure en el projecte. 2.8 Urbanització 2.9 Pistes de pàdel 3 MEMÒRIA TÈCNICA DE L’EXPLOTACIÓ
3.1 Organització del servei
3.2 Estudi financer de l’explotació del equipament.
4 PRESSUPOST DE L’OBRA
5 PLÀNOLS
1. Emplaçament 1/2000
2. plànol SE01 del PE 1/1000
3. plànol SE02 del PE 1/1000
4. Proposta. Planta general 1/500
A J U N T A M E N T
d’ARENYS DE MUNT
_____ 2
1. MEMÒRIA DESCRIPTIVA
1.1 Àmbit
La finca està destinada a equipaments i està inclosa en el Sector B del Pla Parcial 5 “Els Roals”, segons plànol adjunt al present Plec com annex al mateix. Els terrenys objecte d’adscripció descrits en aquesta clàusula tenen una superfície de 30.285 m2, i estan inscrits al Tom 2434, llibre 188, foli 120, finca número 8493 d’Arenys de Munt inscrita al Registre de la Propietat d’Arenys de Mar. S’exclou de l’objecte del projecte la part de la finca en la que es troba ubicada el pavelló triple municipal i la possible ampliació al costat nord. La part dels terrenys descrits que quedaran integrats amb l’obra pública i afectes a la concessió, seran aquells necessaris per a la seva explotació, vinculats a l’explotació de les pistes de pàdel i del bar.
1.2 Condicions urbanístiques de la finca
El Pla Especial d’equipaments, espais lliures, i vialitat de l’àmbit B del sector B-5 els Ruals d’Arenys de Munt al Maresme, és la figura urbanística establerta pel Pla Parcial sector industrial B5 “Rial Poals” per a ordenar tot el subsector de Can Zariguey. El PE recull la voluntat municipal de transformar tota aquesta àrea en una zona destinada a la pràctica i promoció de l’esport en diferents modalitats. La normativa de caràcter sectorial referent a les servituds de les carreteres obliga a no construir a menys de 25 metres de la línia blanca lateral. Segons el Pla parcial es determina que dins d’una superfície total de 38.910 m², es defineix pel subsector un àrea d’equipaments i espais lliures d’una superfície total de 30.285 m², un espai lliure format per una franja de protecció de la carretera de 5 m d’amplada amb un total de 2.005 m², i una zona restant de 6.620 m². Un cop aprovat el Pla especial es concreta en : Sistemes Pla Parcial Pla Especial Viari 6.620,00 6.054,12 Espais lliures 2.005,00 11.049,21 Equipaments-espais lliures 30.285,00 Equipaments 22.536,64 TOTAL 38.910,00 39.639,97
La diferència entre la superfície final del Pla Parcial i el Pla Especial es de 729,97 m2. Això representa un 1,88 %, inferior al 5,00% establert pel Pla General. Aquesta desviació es deu a que el Pla Especial adopta com a límit oest la línia blanca de la carretera dibuixada a la base topogràfica per tal de clarificar i simplificar el límit amb la carretera.
A J U N T A M E N T
d’ARENYS DE MUNT
_____ 3
El sistema viari. El Pla estableix un sistema viari format per dos carrers anomenats carrer A i carrer B. Carrer A. El carrer A és un carrer de 12 metres d’ample que serpenteja pel límit superior del sector, deu metres del qual quedarien per fora del límit del sector. Carrer B El Pla recull la secció corresponent al vial auxiliar a la carretera C-61 d’Arenys de Munt a Arenys de Mar proposat pel Pla Parcial i destinat a protegir la zona del tràfec rodat. El carrer B és un carrer pensat com a accés principal als equipaments i als espais lliures del sector. Es planteja com una via de sentit únic amb una franja d’aparcament de dos metres d’amplada situada al seu costat oest. En aquest carrer es preveuen un total de 82 places d’estacionament tipus de 2x5 m. La superfície total del sistema viari és de 6.054,12 m². El sistema d’equipaments. El Pla estableix un sistema d’equipaments format per dos equipaments anomenats equipament 1 i equipament 2. Equipament 1 Està destinat a l’ús educatiu i cultural Equipament 2 És el situat més al sud, davant de Can Zariguey, i està destinat a l’ús esportiu. Te una superfície de 12.198,75 m². El Pla estableix una zona edificable que es defineix al plànol SE02. Aquesta superfície edificable es de 5.977,24 m² (un 49,00% del total) i una no edificable de 6.221,62 m². S’estableix una alçada màxima de planta baixa mes dos pisos i es limita la cota de coronament de l’edifici a la 100.00 (referida als plànols IP02 i IP03). La superfície total del sistema d’equipaments és de 22.536,64 m².
1.3 estat actual de l’àmbit Actualment l’àmbit on si ubicaran les pistes de pàdel està sense edificar. L’àmbit a actuar està format per antigues finques agrícoles, delimitades amb la carretera C-61 per un mur de pedra. Actualment en el espai que es reserva per a la implantació de les pistes de pàdel i serveis el delimita l’actual façana del pavelló ja que s’ha delimitat un aparcament.
A J U N T A M E N T
d’ARENYS DE MUNT
_____ 4
1.4 objecte del avant projecte Ja en el PE es recull la voluntat municipal de transformar tota aquesta àrea en una zona destinada a la pràctica i promoció de l’esport en diferents modalitats, seguint aquest criteri es planteja el projecte d’implantar: - Sis pistes de pàdel a l’aire lliure - Actuació de reparació i actualització dels vestidors del pavelló que estan en mal estat de conservació, per a la seva correcte utilització, ja que també s’utilitzaran per a la nova activitat esportiva del pàdel. - I dotar tota l’activitat esportiva d’una zona de bar. Objecte del present avant projecte és establir els criteris i les condicions bàsiques per a poder elaborar el projecte bàsic i executiu de les pistes de pàdel, els vestidors i el bar.
1.4.1 Dades i descripció de la finca: a) ubicació de la parcel·la: està ubicada a la zona esportiva de Can Zariquey situada a l’entrada del poble, carretera C-61, PK inicial 2,865, marge Dret al municipi d’Arenys de Munt. b) superfície total: 12.198,75m2 c) superfície edificable: 1.871,94m2. d) ús: equipament esportiu. f) classificació i qualificació del sòl: sòl urbà, sistema d’equipament. g) Serveis: dotada amb tots els serveis urbanístics.
1.4.2 mínim a construir: El mínim a construir és: - 6 pistes de pàdel - Un bar: taules i barra de bar. - Vestidors: actuació de millora dels vestidors comunitaris existents.
1.4.3 superfícies mínimes : Superfícies mínimes aproximades del bar: - m2 mínims destinats a bar : 60 m2 - m2 mínims d’actuació de millora dels vestidors: 160m2 En el cas dels vestidors s’ha comptat tant sols la superfície de la zona de dutxes a millorar ja que es vol actualitzar els acabats de manera que no siguin tant costosos de netejar i mantenir. Aquesta feina comporta fer un canvi de material del paviment de les dutxes actualment pintat i es proposa un acabat tant sigui ceràmic com amb resina epòxid. 1.4.5 mides mínimes per les pistes de pàdel: - la pista de pàdel ha de mesurar 20x10m - la zona de pas entre pistes ha de mesurar com a mínim 1,2m.
A J U N T A M E N T
d’ARENYS DE MUNT
_____ 5
El disseny de la instal·lació haurà d’harmonitzar les diferents tipologies d’espais en funció de la seva diferent funcionalitat. Per això, es recomana buscar la màxima sinergia i complementarietat entre els diferents espais i la seva raó de ser, així com, la integració del seu conjunt. En funció d’aquests criteris de funcionalitat que s’han presentat, aquests espais proposats podran ampliar-se atenent a nous criteris que s’hauran de definir a l’hora del disseny de la instal·lació.
2. MEMÒRIA TÈCNICA DE L’OBRA
A continuació es descriuen les qualitats mínimes exigides per a poder elaborar el projecte Bàsic i executiu de l’equipament esportiu.
2.1 General.
L’espai de bar s'ha d'integrar al seu entorn immediat. Aquesta integració s'ha de produir tenint com a objectiu principal la consecució d'uns volums clars i la racionalització dels sistemes constructius.
Cal projectar la mínima quantitat de solucions constructives diferenciades per evitar o reduir al màxim el risc de patologies posteriors.
No s’utilitzaran formes complexes ni materials poc experimentats com a base del disseny arquitectònic. Es faran servir els materials més experimentats i contrastats, de bona durabilitat.
El Codi tècnic de l'edificació és el marc normatiu que estableix les exigències bàsiques de qualitat dels edificis i de les seves instal·lacions.
A més de complir la normativa de caire general les instal·lacions esportives han de complir amb els requeriments que demana la normativa tècnica del Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya.
També són d'aplicació normes vinculades al benestar de les persones com les de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, que exigeix a tots els edificis esportius d'ús públic de nova construcció, les seves ampliacions o reformes un nivell d'accessibilitat adaptat dels itineraris, aparcaments, escales, cambres higièniques, vestidors i mobiliari.
El manteniment i la conservació:
S’han d’evitar materials susceptibles de degradació per la seva manipulació.
Els materials emprats han de garantir la inalterabilitat de les seves característiques al llarg del temps.
Tots els materials que es facin servir hauran de complir amb els requeriments que demana la normativa (incloent normes europees).
El mobiliari i els accessoris dels espais complementaris seran apropiats per a un ús públic, estables al bolcat, sense arestes vives o elements esmolats, reforçats i resistents a l’ús vandàlic i a la humitat.
Els aspectes que fan referència al seu manteniment i conservació venen regulats per les disposicions sobre el Llibre de l’edifici.
A J U N T A M E N T
d’ARENYS DE MUNT
_____ 6
Tots els elements metàl·lics situats a l’exterior o en espais humits es protegiran adequadament de manera que no es rovellin i seran accessibles per al manteniment o s’utilitzaran metalls inoxidables.
2.2 Sistema estructural. Tot i que l’obra a realitzar no suposa una gran estructura si que contempla uns fonaments i estructura lleugera per tal de subjectar les parets del pàdel així com la petita ampliació de la zona de bar.
2.2.1.- Fonaments: Caldrà justificar les solucions de fonamentació proposades en base als estudis acurats del terreny i el subsòl.
2.2.2.- Estructura vertical: Caldrà justificar les solucions de estructura proposades en base als estudis acurats de projecte i entorn. És recomanable la utilització d'estructura de formigó atès el seu millor comportament amb la resta dels elements constructius, procurant tenir llums mínimes. L’estructura de pilars tindrà bona correspondència amb la modulació de la façana i la distribució interior de la planta.
2.2.3.- Estructura horitzontal: si és el cas, caldrà justificar les solucions de estructura proposades en base als estudis acurats de projecte i sistema vertical d’estructura.
2.3 Sistema envolvent.
Els materials a escollir s’han d’adaptar als ja existents i que s’integrin a l’entorn.
Els materials i sistemes de tancament hauran de complir els requeriments del CTE. Les solucions constructives no recollides en el CTE no s'admetran sinó disposen d’un Document Reconegut del CTE o, en el seu defecte, de la corresponent acreditació emesa per una entitat certificadora competent (DAU, DIT, DITE).
En els tancaments exteriors s’han d’evitar els ponts tèrmics. Han de merèixer una especial atenció les solucions de pilars de façana, caixes de persiana, sostres, etc.
Cal tenir especial cura amb el comportament higrotèrmic del tancament de forma que no es produeixin condensacions intersticials.
En els casos que es tinguin elements de formigó vist s’haurà d’aplicar una protecció de porus (aquest requeriment es aplicable tant a elements exteriors com interiors). En elements de formigó horitzontals caldrà preveure un tractament impermeabilitzant.
La solució constructiva ha de resoldre la resistència a l’acció del vent i tenir en compte els junts de dilatació.
Tot el sistema envolvent ha de garantir i justificar el compliment del grau d’impermeabilitat i condicions del DB HS del CTE, així com el compliment dels nivells de protecció al soroll que marca el DB HR.
A J U N T A M E N T
d’ARENYS DE MUNT
_____ 7
2.3.1.-Façanes Duresa de la primera franja en contacte amb el terra:
En façanes ventilades : sòcol dur fins a 2 m.
En acabats monocapa: sòcol dur fins a 80 cm del terra.
Revestiments metàl·lics: amb gruix mínim de 2 mm., reblerts de cambres interiors i doblat de punts de suport fins a 2m.
No s'admetran a PB, ni al costat de les pistes, ni a zones susceptibles de rebre cops o topades materials que no garanteixin la seva resistència: u-gless, policarbonat, revestiments alumini, etc.
Durabilitat i fàcil manteniment:
Els materials utilitzats han de permetre una col·locació fàcil en obra, han de ser de durabilitat elevada i han de requerir un grau de manteniment mínim.
Els materials han de poder garantir el manteniment de les seves característiques al llarg del temps i la màxima inalterabilitat als agents externs. Cal limitar l'ús de fustes, policarbonats i similars, que només es faran servir si compleixen les condicions anteriors i amb el Document d'Idoneïtat Tècnica (DITE) corresponent.
Cal evitar les geometries complicades en tancaments de xapa metàl·lica i solucionar especialment les juntes i el contacte amb el terra.
No es permetran revestiments de façanes amb elements que puguin, en un futur, ser motiu de despreniments, convertint-se així en un perill (p ex. revestiments de pedra amb adhesius).
Solucions que afavoreixin la conservació i la neteja.
A les façanes de material porós calen tractaments antigrafiti i protecció hidròfuga exterior a les orientacions nord.
2.3.2.- Cobertes:
Les cobertes seran de geometria simple i garantiran la estanquitat, aïllament tèrmic i aïllament acústic establerts a la normativa vigent.
Es preveurà sempre un accés fàcil a la coberta, preveient els elements de protecció necessaris per fer el manteniment amb seguretat. Quan aquesta es faci servir per ubicar els aparells de calefacció o ventilació aquest accés haurà de ser a través d'una escala fixa.
No s’accepten cobertes vegetals o enjardinades ( el manteniment que exigeixen i les possibles repercussions sanitàries que pot tenir l'aigua estancada la fan inviable).
No s’accepten parts de coberta transparents o translúcides d'incidència directa (lluernaris horitzontals) per tal d’evitar radiacions a l’interior de l’edifici que provoquin temperatures excessivament altes i els problemes d'estanquitat i humitats que a la llarga generen.
Les entrades de llum a través de la coberta es podran fer a través de lluernaris verticals o, excepcionalment a llocs puntuals insuficientment il·luminats, amb claraboies prefabricades tipus bivalva col·locades sobre sòcol mínim de 15 cm.
A J U N T A M E N T
d’ARENYS DE MUNT
_____ 8
Factors correctors a la utilització de la coberta plana:
Pendents ≥ 2%
El número de baixants serà el que marqui la normativa i mai serà inferior de 1 per cada 100 m2.
Les làmines impermeables es doblaran. Cal vigilar especialment el solapament de les teles, l'embocadura dels baixants i els elements sortints de la coberta.
Per garantir l’evacuació d’emergència es col·locaran sobreeixidors sempre que hi hagi un parament vertical que delimiti la coberta en el seu perímetre.
En cobertes invertides acabades amb graves el gruix mínim ’aquestes serà de 4cm.
Cal dimensionar les canals de les cobertes inclinades (en especial els aiguafons) amb secció suficient per preveure vingudes de cop d'aigua i per permetre la seva neteja i manteniment.
2.3.3.- Fusteries exteriors:
Fusteries d’alumini es faran amb trencament de pont tèrmic.
Portes, finestres i finestrals han de complir amb la normativa vigent i han de garantir tant l’aïllament tèrmic i acústic com la il·luminació i la ventilació dels diferents espais.
Totes les fusteries tindran una estructura de suport que garanteixi la seva estabilitat, adequada a la seva mida i zona geogràfica.
Tot els vidres col·locats a l’edifici seran laminats, de gruix mínim 3+3. (En el cas de vidres dobles el laminat serà a les dues cares).
Tots els vidres exteriors seran dobles amb cambra.
Les fusteries de lavabos i vestidors tindran vidres translúcids i un sistema d'obertura que no permeti veure l'interior dels espais.
L’alçada mínima de qualsevol element practicable quan hi hagi risc de caiguda serà de 110 cm,
Les grans superfícies de vidre que es puguin confondre amb portes u obertures estaran degudament senyalitzades.
Quan l'edifici faci de tanca s’han de preveure els elements de seguretat – portes, reixes, vidre antivandàlic – necessaris a les fusteries que es situïn per sota de 2 m, per tal d’evitar la intrusió.
Caldrà protegir els elements febles dels tancaments contra impactes.
2.3.4.-Portes
Les portes de l'accés principal han de disposar de mecanisme de retorn.
Portes d’accés principal de doble fulla, l’amplada mínima de cada fulla serà de 0,80 m.
Amplada mínima del cancell d’entrada: 2,50 m.
Separació mínima entre les portes del cancell d’entrada: 1,70 m.
L’amplada màxima de cada fulla de porta no pot excedir de 1,23 m ni ser menor de 0,60 m (DB SI).
No es permetran les portes pivotants.
A J U N T A M E N T
d’ARENYS DE MUNT
_____ 9
Totes les portes de l'edifici considerades d'evacuació hauran d'obrir en el sentit de l'evacuació.
2.3.5.- Proteccions solars:
Totes les obertures han de complir amb el factor solar que marca la normativa.
2.4 Sistema de compartimentació.
2.4.1.- Divisions interiors:
Les divisions i elements interiors han de garantir les exigències d'estabilitat i aïllament acústic que marca la normativa així com ser resistents al desgast generat pel propi ús.
Les divisions interiors han de ser prou resistents per suportar els elements fixes que formen part de l'equipament dels espais ( penjadors, prestatgeries, aigüeres,..).
2.4.2.- Fusteries interiors:
Totes les portes seran reforçades, resistents als cops i aniran equipades amb manetes de fàcil accionament, amb els panys mestrejats i la ferramenta resistent.
Les portes dels espais humits, com els recintes dels vasos de les piscines, els vestidors, les dutxes i els serveis es construiran amb materials inalterables a l’aigua o es protegiran convenientment i s’aixecaran de terra no menys de 10 centímetres, tant els marcs com les fulles.
L'amplada mínima de totes les portes interiors serà de 80 cm i la màxima 123 cm.
En casos de portes dobles cal tenir en compte que una de les fulles ha de ser de mínim 80 cm i que l'altre, si forma part d'un recorregut d'evacuació, no pot ser menor de 60 cm.
Les portes de les cabines dels WC no utilitzables per persones amb mobilitat reduïda, han de tenir una amplada lliure de 0,60 m. i obrir cap a l’exterior. No tindran maneta. Solament tindran passador interior practicable des de l’exterior.
2.5 Sistema d’acabats interiors.
2.5.1.- Revestiments de paraments verticals i sostres:
Els revestiments de tots els espais ocupables han de complir amb les condicions de reacció al foc definides al DB SI 1.
Tots els paraments verticals interiors aniran tractats amb un material de la duresa suficient per resistir les accions fortes de cops i rascades, per tal d’afavorir el menor manteniment.
La cuina i el bar/restaurant disposaran d’un acabat de material fàcilment netejable, i que no admeti adherència de restes d’aliments i la formació de bacteris. A la cuina el sòcol del paviment serà de mitja canya i les instal·lacions no poden quedar vistes.
A J U N T A M E N T
d’ARENYS DE MUNT
_____ 10
Al bar/restaurant es preveurà un tractament acústic fonoabsorbent, utilitzant preferentment productes fabricats amb material reciclat.
El tractament acústic dels espais s'haurà de fer tenint en compte també els temps de reverberació màxims exigits pel DB HR.
2.5.2.-Paviments:
Els paviments han de ser resistents al frec i als impactes, no inflamables i de fàcil manteniment.
No presentaran imperfeccions o irregularitats que suposin una diferencia de nivell de més de 4 mm. A zones interiors de circulació el terra no presentarà perforacions per on es pugui introduir una esfera de 15 mm de diàmetre (DB SU). A les escales no poden ser més grans de 8 mm.
Tanmateix caldrà considerar la resistència al lliscament dels sols, justificant el compliment de la classe exigible per normativa segons la seva localització (DB SU 1) Els paviments dels equipaments esportius que els usuaris puguin trepitjar amb el peu nu amb presència d’aigua no han de lliscar, de manera que s’eviti el risc de caigudes. S’instal·larà una xarxa d’aigua per a la neteja, amb preses per a mànega d’ús restringit al personal autoritzat.
Els terres dels espais molls, com les dutxes i les platges de les piscines, tindran pendents d’entre l’1 i el 2% amb canals i desguassos per la recollida de les aigües d'escorrentia, de manera que no s’entollin. No s’han de col·locar plats de dutxa de porcellana o d’altres materials lliscants, que cal substituir per un paviment antilliscant en pendent cap a una canal ran de paret, sota els ruixadors.
2.6 Sistema de condicionament i instal·lacions.
Les instal·lacions tècniques dels edificis es troben regulades pels corresponents reglaments d’àmbit estatal, com el de baixa tensió per a les instal·lacions elèctriques o el d’instal·lacions tèrmiques en els edificis per a la calefacció, climatització i l’aigua calenta sanitària (RITE) i les seves instruccions tècniques complementàries (ITE). La normativa tècnica del PIEC es limita a establir els paràmetres d’acord amb els requeriments legals vigents, que prenen en consideració els objectius energètics i mediambientals de la Unió Europea. Per aquests aspectes compta amb la col·laboració de l’Institut Català d’Energia (ICAEN).
Les xarxes i equips de les instal·lacions tècniques dels equipaments esportius han de ser fàcilment de registrar, preferentment vistes, de manera que es simplifiquin les tasques de manteniment i reparació, així com la seva modificació. Els trams a l’abast dels usuaris es disposaran de manera que quedin protegits d’accions vandàliques.
2.6.1.- Sanejament:
Tots els espais humits o amb presa d'aigua (vestidors, cuina, instal·lacions, etc.) hauran de tenir una bunera sifònica al terra.
A J U N T A M E N T
d’ARENYS DE MUNT
_____ 11
2.6.2. - Conducció i evacuació d’aigües:
La conducció i evacuació d’aigües ha de complir amb els requeriments establerts al DB HS 5.
És obligatori utilitzar una xarxa separativa per a la recollida d’aigües residuals i de pluja (Decret d'Ecoeficiència).
És recomanable la situació dels baixants de la coberta per l'exterior. En cas de ser interiors passaran per calaixos registrables i aïllats acústicament.
Es recomanable fer les canonades penjades amb tub de polipropilè de baixa densitat de pressió.
Els pericons s’hauran de col·locar, sempre que sigui possible, a l’exterior del perímetre de l’edifici per facilitar-ne el manteniment.
2.6.3.- Instal·lació de subministrament d’aigua:
La instal·lació de lampisteria s’ha de projectar d’acord amb les normes bàsiques per a les instal·lacions interiors de subministrament d’aigua.
Cada recinte d’aigües s’ha de sectoritzar disposant a la xarxa vàlvules de tall que en cas d’avaria permetin tancar-la parcialment i vàlvules antiretorn que evitin la barreja a les canonades de l’aigua freda i la calenta.
Les xarxes de distribució s'han de dissenyar de manera que siguin accessibles pel seu manteniment i reparació.
Cada punt de subministrament ha de disposar d’una alimentació individual, degudament protegida, per tal d’evitar el contacte directe dels tubs amb els materials d’obra.
S’han d’adoptar totes les mesures necessàries per tal d’evitar la corrosió dels tubs.
Les canonades, tant d’aigua freda com d’aigua calenta, han d’estar aïllades tèrmicament amb els gruixos indicats a la IT 1.2.4.2 del RITE, per tal d’evitar les condensacions als tubs de conducció d’aigua freda i les pèrdues de calor als tubs de conducció d’aigua calenta.
La xarxa ha de complir els requeriments de pressió i estanqueitat establerts a la normativa.
Les pressions mínimes als punts de consum seran de 100kPa per aixetes comunes i 150 kPa per fluxors i escalfadors i mai superaran els 500kPa.
Les aixetes seran del tipus temporitzades.
2.6.4.-Aigua calenta sanitària
El rentavaixelles de la cuina haurà de disposar d'una presa d'aigua calenta.
2.6.5.- Instal·lació d’electricitat:
La instal·lació d’electricitat s’ha de realitzar d’acord amb les especificacions establertes al Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió.
A J U N T A M E N T
d’ARENYS DE MUNT
_____ 12
La instal·lació dels vestidors per una banda i la del bar/restaurant per l’altra han de poder funcionar amb independència amb un comptador diferenciat, que permeti independitzar l’explotació de la cafeteria.
2.6.6. - Enllumenat
Els espais dels equipaments esportius on hi hagi activitat a les hores de foscor hauran d’estar il·luminats amb un nivell i una uniformitat adequades a l’ús al qual es destini.
Els bàculs de suport dels projectors d’enllumenat i altres elements verticals d’una alçada superior a dos metres no han de permetre que els usuaris de la instal·lació s’hi puguin enfilar.
Les làmpades per il·luminar els espais esportius han de ser de vapor de mercuri amb halogenurs metàl·lics o fluorescents de color corregit.
Els comandaments d’encesa de l’enllumenat s’han de centralitzar en el control i tindran l’accionament restringit al personal autoritzat.
La il·luminació interior de l’edifici s’adequarà a la normativa ( CTE DB HE-3) d'Eficiència energètica de les instal·lacions d'il·luminació i a la resta de normativa vigent que sigui d'aplicació.
Les instal·lacions d’enllumenat especial, de senyalització i evacuació s’han de realitzar d’acord amb la CTE DB SU i amb el Reglament EBT ITC-BT-28. És realitzaran mitjançant aparells autònoms que il·luminin locals i vies d'evacuació fins a la sortida i que garanteixin un temps mínim de funcionament d'1 hora.
2.6.7. - Instal·lació de calefacció/ventilació:
L’energia primària a utilitzar serà el gas canalitzat o sinó és possible serà elèctrica.
Les canonades s’instal·laran vistes i pintades amb els colors preceptius. Quan sigui imprescindible que les canonades estiguin soterrades, s’han de preveure tots els elements necessaris per garantir-ne la seguretat.
En els casos de proximitat amb la xarxa elèctrica s’ha de respectar una distància mínima de 30 cm entre ambdues instal·lacions.
S’han de garantir els nivells de ventilació mínima i una qualitat d’aire interior establerts al CTE DB HS-3 i al RITE. .
2.6.8. - Sistema de protecció i seguretat.
Protecció de desnivells: Es preveu la instal·lació de baranes que compliran els requeriments del DB SU.
Protecció contra incendis: El projecte ha de preveure la protecció contra incendis segons la normativa vigent.
Protecció elèctrica: La instal·lació disposarà de connexió a terra.
2.7 Equipament fix a incloure al projecte
A J U N T A M E N T
d’ARENYS DE MUNT
_____ 13
bar: aigüeres, campana i previsió de l'equipament complet per a servei de bar (mobles, electrodomèstics, etc). Preveure la connexió dels aparells.
2.8 Urbanització.
Paviments exteriors: Es recomana la pavimentació amb formigó amb colorants de color verd tal i com està construït en l’actualitat, per a les zones de comunicació. La resta d’espais exteriors s’acabaran amb materials propis de jardineria.
Tancament del solar ha de complir amb la normativa del PGOM en quan a alçades i massissats.
Els talussos i/o desmunts s’executaran de manera que se’n garanteixi l’estabilitat, i es resolgui l’escorriment de les aigües recollides per les noves vessants. A més de complir amb el PGOM
Els paviments esportius exteriors han de solucionar l’evacuació de les aigües superficials i, en el seu cas, el drenatge del subsòl, dimensionat d’acord amb la utilització, el règim de pluges de la zona i la capacitat filtrant del terreny natural.
Els ancoratges, marcatges, desguassos, aspersors i altres elements que es col·loquin dins de l’espai esportiu s’integraran amb el paviment de manera que es conservin les característiques requerides per tal d’evitar que puguin ocasionar ensopegades o relliscades o que alterin les condicions de pràctica.
Caldrà urbanitzar l’accés i/o adaptar l’espai exterior que quedi modificat per l’obra.
2.9 Pistes de pàdel.
2.9.1- solera
Es farà un bordó perimetral de bloc enfoscat.
La cimentació perimetral de formigó estarà formada per cèrcol perimetral de ferro i formigó 175R.
El paviment es realitzarà amb solera de formigó 175R de 10cm de gruix amb la caiguda per a drenatge cap a canaletes exteriors. Sobre replè de grava de 3cm de gruix mínim per al bon drenatge.
El paviment de formigó serà porós de 5 a7cm de gruix i amb juntes de goma per a dilatació.
2.9.2- murs
Es col·locarà la red de pàdel de nylón amb tensor i postes.
El tancament de les pistes de pàdel serà de vidre temperat securit de 12 mm subjectats per bàculs que estaran fixats en la fonamentació.
2.9.3- gespa
L’acabat de la pista de pàdel serà de gespa artificial mantenint una planimetria perfecta amb un correcte drenatge.
A J U N T A M E N T
d’ARENYS DE MUNT
_____ 14
El paviment es composarà amb una solera de formigó, capa de separació, un paviment porós i l’acabat final de gespa artificial.
L’acabat serà de gespa sintètica amb filat de polipropilè 6600, Thiolon, amb tractament U.V. La base serà de polipropilè Angel Hair amb tractament U.V. amb impregnació de làtex sintètic SBR, resistent a la intempèrie.
2.9.4- il·luminació
La il·luminació serà de com a mínim 4 focos 400w x pista, amb projector estanc per a làmpares de halògens o V.S.A.P. en alumini anoditzat.
Es col·locarà el quadre elèctric necessari preparat per a la intempèrie sobre bancada i equipat amb interruptors magnetotèrmics, per a la il·luminació de quatre columnes i unitat de interruptors diferencials per a la protecció del personal.
A J U N T A M E N T
d’ARENYS DE MUNT
_____ 15
3 MEMORIA TÈCNICA D’EXPLOTACIÓ Introducció
Aquesta memòria s’elabora per l’Ajuntament d’Arenys de Munt amb l'objectiu de proporcionar als interessats a participar en el procés de licitació una visió general dels aspectes econòmics i financers més significatius del contracte de concessió d’obra pública per a la construcció, conservació, manteniment i explotació de les Pistes de Pàdel i gestió i explotació de les mateixes i del Pavelló Poliesportiu situat al sector B del Pla Parcial B5 Els Roals. El TRLCSP, l’art. 129 que, amb caràcter previ a la licitació d'un contracte de concessió d’obra pública, l'entitat concedent ha d’acordar la realització d'un estudi de viabilitat. En aquest supòsit, l’Ajuntament ha fet ús de la potestat inclosa en l’article 128 del TRLCSP que li permet substituir motivadament l'estudi de viabilitat al qual fa referència aquest precepte per un estudi de viabilitat economic-financera, quan s’estimi procedent en consideració a la naturalesa i finalitat de l’obra. Tot allò considerant que la licitació que es pretén dur a terme té com a objectiu la implementació d'un nou model contractual basat en la concessió d’obra pública, però sense que això suposi, en cap cas, una transformació de la infraestructura a construir, de la qual ja han estat fixades les característiques fonamentals mitjançant un avantprojecte d’obres.
3.1 Organització del servei:
L’explotació del servei contempla, a més de les obres a executar, l’explotació del bar, de les pistes i de la publicitat exterior, així com la neteja, la consergeria del pavelló ja existent inclòs en el mateix sector on es realitzarà la concessió d’obra pública del sector B del Pla Parcial 5 “Els Roals”.
3.1.1. HORARIS D’OBERTURA
Dia Horari del Pavelló Horari de pistes i serveis annexos
TOTAL
Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge
De 16 a 24 hores De 16 a 24 hores De 16 a 24 hores De 16 a 24 hores De 16 a 24 hores De 9 a 22 hores De 9 a 16 hores
De 9 a 23 hores De 9 a 23 hores De 9 a 23 hores De 9 a 23 hores De 9 a 23 hores De 9 a 23 hores De 9 a 16 hores
22 hores 22 hores 22 hores 22 hores 22 hores 22 hores 16 hores
3.1.2. DIES DE TANCAMENT DE L’EXPLOTACIÓ S’estima un calendari d’obertura diari, exceptuant només el dia 25 de desembre i el 1 de gener. Es podrà obrir la resta de dies festius.
A J U N T A M E N T
d’ARENYS DE MUNT
_____ 16
3.1.3. EQUIPAMENT PLANTEJAT L’estudi s’ha fet partint d’un equipament mínim descrit, consistent en: -6 pistes de pàdel -Bar -Pavelló poliesportiu i vestidors 3.1.4. NECESSITATS I RELACIÓ DE TREBALLADORS Es considera per l’explotació del servei és necessari un mínim de 4 llocs de treball amb caràcter fix. Les remuneracions s’han calculats segons el conveni de gestió de recintes esportius de caràcter públic de Catalunya, actualment vigent, i les funcions a realitzar són:
- Coordinador: treballador fix a mitja jornada - Conserge: dos treballadors fixes, un a jornada complerta i un a mitja
jornada (en la valoració dels costos es preveu mitja jornada més per cobrir absentisme i hores d’ús no previstes inicialment, així com vacances)
- Recepcionista / Encarregat de bar: dos treballadors fixes, una a jornada complerta i l’altra a mitja jornada.
3.2. Rendiments previstos de l’explotació
- Pistes de pàdel anual: 156.163,00 € (sense cursos) - Servei de bar: 10.750,00 € - Publicitat exterior: 2.000 € - Llum de les pistes: 10.372,00 €
El preus d’utilització de les pistes de pàdel estaran regulats mitjançant ordenança fiscal. Per la realització d’aquest estudi s’ha previst una quota inicial de lloguer de les pistes de pàdel de 16,53 €/hora IVA exclòs, i una quota de 3,31 €/hora, IVA exclòs, per la il·luminació de les pistes, en cas necessari. No es preveuen tarifes especials.
3.3 Estudi financer de l’explotació de l’equipament:
L’obra a executar es finançarà amb recursos propis del concessionari del contracte, no preveient-se cap aportació de fons per part de l’Ajuntament d’Arenys de Munt, atribuint-se el mateix mitjançant l’explotació, es seu risc i ventura de la concessió de les obres, durant 25 anys.
A J U N T A M E N T
d’ARENYS DE MUNT
_____ 17
3.3.1 PREVISIÓ DE DESPESES
A J U N T A M E N T
d’ARENYS DE MUNT
_____ 18
3.3.2 PREVISIÓ D’INGRESSOS
Es dedueix dels quadres anteriors de despeses i ingressos previstos que l’activitat generarà un major ingrés de 1.650,79 €, el qual es podrà convertir en un possible cànon per l’Ajuntament. En tot cas, es demostra la viabilitat del projecte.
4 PRESSUPOST DE L’OBRA
4.1 Pressupost El pressupost d’execució del projecte ha de ser,com a mínim de 190.043,00€ IVA exclòs, i es preveu que es financin amb ingressos ordinaris propis de l’adjudicatari.
A J U N T A M E N T
d’ARENYS DE MUNT
_____ 19
RESUM PRESSUPOST APROXIMAT euros
ZONA BAR i VESTIDORS 63.250,00
PAVIMENTS PISTES I EXTERIORS 20.850,00 ZONA PISTES EXTERIORS 63.200,00 PROJECTE i DIRECCIÓ OBRA i Seguretat i Salut 12.400,00 TOTAL CAPÍTOLS 159.700,00
Despeses generals 13% 20.761,00 Benefici industrial 6% 9.582,00
TOTAL PRESSUPOST 190.043,00
21% de IVA 39.909,03
TOTAL AMB IVA 229.952,03
Arenys de Munt, agost de 2014
Arquitecte Municipal Tècnic d’administració general Laura Subirà i Comas Alícia Muns i Terrats
A J U N T A M E N T
d’ARENYS DE MUNT
_____ 20
5 PLÀNOLS