avaluació de tecnologies sanitàries
TRANSCRIPT
AVALUACIÓ DE TECNOLOGIES SANITÀRIES(ATS; en anglés, HTA)
Concepte i implicacions
Document base per a la presentació
EVALUACION DE TECNOLOGÍAS MEDICAS BASADA EN LA EVIDENCIA. (José Luis Conde Olasagasti, Director de la Agencia de Evaluación de Tecnologías Sanitarias. Instituto de Salud Carlos III). Madrid. Diciembre 1998© Agencia de Evaluación de Tecnologías SanitariasInstituto de Salud Carlos IIIMinisterio de Sanidad y Consumo
Definició operativa i relació amb la MBE
ATS: procés d’anàlisi i investigació, adreçat a estimar el valor i contribució de cada tecnologia sanitària a la millora de la salut individual i col.lectiva, tenint també en compte el seu impacte econòmic i social.
ATS i MBE: son complementàries i sinèrgiques, no oposades.
Àmbits d’actuació
MBE: ajuda a prendre decissions que afecten a pacients individuals.
ATS: ajuda a prendre decissions a molts nivells (micro, meso i macro) i per molts actors (clínics, gestors, polítics,
asseguradors i ciutadans).
Esquema d’interrelacions
Presa de decissions, micro, meso i macro
MBE: ajuda a lesdecissions el la pràctica clínica
CONTEXT EVIDÈNCIACIENTÍFICA
AVALUACIÓDE
TECNOLOGIESSANITÀRIES
Identificació de carències de coneixement
Investigaciósobre serveis
de salut i pràcticaclínica
Síntesis de l’evidència (Cochrane i
altres)
Raons per a l’ATS
Tracta de donar resposta a un triple problema comú als països desenvolupats: A) Creixement incessant de la despessa
sanitària. B) Variabilitat inexplicada de la pràctica clínica. C) Desconeixement de gran part dels resultats
finals i globals de moltes tècniques sanitàries.
Aspectes objecte d’avaluació
Seguretat. Eficàcia. Efectivitat.
Utilitat.***** Impacte econòmic:
Estudis de costos.
Anàlisi de cost-resultat: ***** Cost-utilitat. Cost-efectivitat. Cost-benefici. Cost-oportunitat.
Aspectes objecte d’avaluació (II)
Impacte organitzatiu: Nous models organitzatius, noves necessitats
qualitatives i quantitatives.
Impacte ètic: No tot el que és tècnicament possible és sanitàriament
útil ni èticament acceptable.
Impacte social: La introducció i generalització d’una tècnica pot ser
difícilment reversible si crea una necessitat social, al marge de la seua utilitat real.
Mètodes emprats per l’ATS
Anàlisi i síntesi de la informació científica disponible. Cerca i anàlisi d’informació epidemiològica i de registres
sanitaris. Disseny i realització de projectes d’investigació “ad hoc”. Judicis d’experts ,mitjançant tècniques específiques,
quan no hi ha evidència disponible sobre un determinat tema.
Anàlisis econòmics. Simulacions i models.
Destinataris dels resultats
Àmbits: Regulació:
Autorització, registre i aprovació de condicions bàsiques d’ús.
Abast de l’aplicació pública d’una tècnica concreta: catàleg de prestacions i grau de finançament públic.
Provisió o prestació de serveis: Criteris d’ús eficaç i segur, indicacions precises, aspectes
econòmics a valorar, etc.
Actors: polítics, administradors, professionals, industrials i pacients actuals o potencials.
Institucions dedicades a l’ATS a Espanya
Osteba (Euskadi). AAT(R)M (Catalunya). Agencia de Evaluación de Tecnología Sanitaria
(Instituto de Salud Carlos III). Servicio Canario de Salud Agencia de Evaluación de Tecnología Sanitaria
da Andalucía Avalia T (Galícia) IACS (Aragó) Agencia Laín Entralgo (Madrid)
Algunes institucions internacionals implicades en l’ATS
INHATA (International Network of Agencies of Health care Technology Assessment)
ISTAHC (International Society of Technology Assessment of Health Care).
EURASSESS – HTA EUROPE - ECHTA
COL.LABORACIÓ COCHRANE
Reptes actuals de l’ATS a Espanya
Operatius o formals: Participació dels pacients. Participació dels hospitals. “Mini-ATS” o ATS “ràpides”. ATS per a la nova genètica. Outsourcing: el problema de la delegació de funcións
en tercers. Acords amb la indústria.
Institucionals: Coordinació entre les diferents agències.