11

El documental, una eina més per a endinsar-nos en la música clàssica

Ja fa uns quants anys que el món del docu-mental viu una època dolça. El que abans era un gènere molt minoritari s’ha popularit-

zat i diversificat i ocupa franges horàries impor-tants a la televisió -ja no només en canals temà-tics culturals- i amb bones quotes d’audiència.

Més enllà de la petita pantalla, ara ja no és es-trany trobar documentals a la cartellera cinema-togràfica, anunciant-se i ocupant el seu espai entre les estrenes de la setmana, amb tota nor-malitat. Catalunya, a més, s’ha convertit en terra de documentals. Bons realitzadors, bones pro-ductores i importants festivals (com l’In-Edit Bee-feater o el Docs Barcelona, per citar-ne un parell). La indústria cinematogràfica, però, viu moments difícils i el finançament de documentals no s’es-capa d’aquesta problemàtica. Molts projectes han necessitat i necessiten d’aportacions de pe-tits mecenes -el que s’ha anomenat crowdfoun-ding o micromecenatge- per arribar a bon port.

Si ens fixem en el món de la música clàssica, el nombre de documentals també ha crescut de manera exponencial. La popularització del for-mat DVD i dels portals de vídeos a internet (com YouTube i Vimeo) n’han augmentat tant l’oferta com el seu consum.

Les temàtiques dels documentals relacionats amb la música clàssica són variades: des de l’aproximació a determinades figures, ja siguin compositors, intèrprets o formacions, fins a l’anà-lisi i aprofundiment en determinades obres o gè-neres.

Endinsar-nos en assajos de determinats direc-tors, saber què pensen les grans figures del pa-norama clàssic sobre la música o conèixer millor les obres mestres des de noves perspectives en-riqueix, sens dubte, el nostre gaudi. D’altra ban-da, una mirada de prop a personatges que tenim de vegades idealitzats ens ajuda a humanit-zar-los, i a estimar-los, si cal, encara més.

Hi ha institucions, com la Simfònica de San Fran-cisco, que han entès que a través del documen-tal poden dur a terme una important tasca peda-

gògica, que complementi els ja habituals concerts familiars de moltes formacions i auditoris.

Si parlem de casa nostra, el documental s’ha convertit també en una manera de reivindicar o treure de l’oblit figures importants de la nostra història musical: les cantants Conxita Badia o Victòria dels Àngels, el compositor i violinista Joan Manén, o el lutier David Bagué, en serien alguns exemples.

De les diferents temàtiques, potser aquelles que ens ajuden a entendre millor les obres clàssiques i les que ens permeten veure i sentir els grans intèrprets del passat que ja no són entre nosal-tres tinguin una millor acollida.

Tant de bo que aquesta edat daurada del docu-mental es perpetuï en el temps.

Pere-Andreu JariodDivulgador musical

Música