aules d'extensió universitària de gent gran de barcelona

1
11 El documental, una eina més per a endinsar-nos en la música clàssica J a fa uns quants anys que el món del docu- mental viu una època dolça. El que abans era un gènere molt minoritari s’ha popularit- zat i diversificat i ocupa franges horàries impor- tants a la televisió -ja no només en canals temà- tics culturals- i amb bones quotes d’audiència. Més enllà de la petita pantalla, ara ja no és es- trany trobar documentals a la cartellera cinema- togràfica, anunciant-se i ocupant el seu espai entre les estrenes de la setmana, amb tota nor- malitat. Catalunya, a més, s’ha convertit en terra de documentals. Bons realitzadors, bones pro- ductores i importants festivals (com l’In-Edit Bee- feater o el Docs Barcelona, per citar-ne un parell). La indústria cinematogràfica, però, viu moments difícils i el finançament de documentals no s’es- capa d’aquesta problemàtica. Molts projectes han necessitat i necessiten d’aportacions de pe- tits mecenes -el que s’ha anomenat crowdfoun- ding o micromecenatge- per arribar a bon port. Si ens fixem en el món de la música clàssica, el nombre de documentals també ha crescut de manera exponencial. La popularització del for- mat DVD i dels portals de vídeos a internet (com YouTube i Vimeo) n’han augmentat tant l’oferta com el seu consum. Les temàtiques dels documentals relacionats amb la música clàssica són variades: des de l’aproximació a determinades figures, ja siguin compositors, intèrprets o formacions, fins a l’anà- lisi i aprofundiment en determinades obres o gè- neres. Endinsar-nos en assajos de determinats direc- tors, saber què pensen les grans figures del pa- norama clàssic sobre la música o conèixer millor les obres mestres des de noves perspectives en- riqueix, sens dubte, el nostre gaudi. D’altra ban- da, una mirada de prop a personatges que tenim de vegades idealitzats ens ajuda a humanit- zar-los, i a estimar-los, si cal, encara més. Hi ha institucions, com la Simfònica de San Fran- cisco, que han entès que a través del documen- tal poden dur a terme una important tasca peda- gògica, que complementi els ja habituals concerts familiars de moltes formacions i auditoris. Si parlem de casa nostra, el documental s’ha convertit també en una manera de reivindicar o treure de l’oblit figures importants de la nostra història musical: les cantants Conxita Badia o Victòria dels Àngels, el compositor i violinista Joan Manén, o el lutier David Bagué, en serien alguns exemples. De les diferents temàtiques, potser aquelles que ens ajuden a entendre millor les obres clàssiques i les que ens permeten veure i sentir els grans intèrprets del passat que ja no són entre nosal- tres tinguin una millor acollida. Tant de bo que aquesta edat daurada del docu- mental es perpetuï en el temps. Pere-Andreu Jariod Divulgador musical Música

Upload: pere-andreu-jariod

Post on 11-Mar-2016

216 views

Category:

Documents


3 download

DESCRIPTION

Article sobre documentals de música clàssica, publicat en el número 53 de la Revista de les Aules, publicada el mes d'abril del 2014

TRANSCRIPT

11

El documental, una eina més per a endinsar-nos en la música clàssica

Ja fa uns quants anys que el món del docu-mental viu una època dolça. El que abans era un gènere molt minoritari s’ha popularit-

zat i diversificat i ocupa franges horàries impor-tants a la televisió -ja no només en canals temà-tics culturals- i amb bones quotes d’audiència.

Més enllà de la petita pantalla, ara ja no és es-trany trobar documentals a la cartellera cinema-togràfica, anunciant-se i ocupant el seu espai entre les estrenes de la setmana, amb tota nor-malitat. Catalunya, a més, s’ha convertit en terra de documentals. Bons realitzadors, bones pro-ductores i importants festivals (com l’In-Edit Bee-feater o el Docs Barcelona, per citar-ne un parell). La indústria cinematogràfica, però, viu moments difícils i el finançament de documentals no s’es-capa d’aquesta problemàtica. Molts projectes han necessitat i necessiten d’aportacions de pe-tits mecenes -el que s’ha anomenat crowdfoun-ding o micromecenatge- per arribar a bon port.

Si ens fixem en el món de la música clàssica, el nombre de documentals també ha crescut de manera exponencial. La popularització del for-mat DVD i dels portals de vídeos a internet (com YouTube i Vimeo) n’han augmentat tant l’oferta com el seu consum.

Les temàtiques dels documentals relacionats amb la música clàssica són variades: des de l’aproximació a determinades figures, ja siguin compositors, intèrprets o formacions, fins a l’anà-lisi i aprofundiment en determinades obres o gè-neres.

Endinsar-nos en assajos de determinats direc-tors, saber què pensen les grans figures del pa-norama clàssic sobre la música o conèixer millor les obres mestres des de noves perspectives en-riqueix, sens dubte, el nostre gaudi. D’altra ban-da, una mirada de prop a personatges que tenim de vegades idealitzats ens ajuda a humanit-zar-los, i a estimar-los, si cal, encara més.

Hi ha institucions, com la Simfònica de San Fran-cisco, que han entès que a través del documen-tal poden dur a terme una important tasca peda-

gògica, que complementi els ja habituals concerts familiars de moltes formacions i auditoris.

Si parlem de casa nostra, el documental s’ha convertit també en una manera de reivindicar o treure de l’oblit figures importants de la nostra història musical: les cantants Conxita Badia o Victòria dels Àngels, el compositor i violinista Joan Manén, o el lutier David Bagué, en serien alguns exemples.

De les diferents temàtiques, potser aquelles que ens ajuden a entendre millor les obres clàssiques i les que ens permeten veure i sentir els grans intèrprets del passat que ja no són entre nosal-tres tinguin una millor acollida.

Tant de bo que aquesta edat daurada del docu-mental es perpetuï en el temps.

Pere-Andreu JariodDivulgador musical

Música