atles furtiu de alfred bosch
DESCRIPTION
Guia de lectura on s'explica breument l'obra i la biografia de l'autorTRANSCRIPT
LLIBRES SOBRE ELS JUEUS A L’ESPANYA MEDIEVAL QUE POTS TROBAR A LABIBLIOTECA BELLVITGE
Vicenç Villatoro: Del call a la sinagoga. Els jueus a Catalunya
Gustavo Daniel Perednik: La judeofobia. Cómo y cuándo nace
Manuel Forcano: A fil d’espasa. Les croades vistes pels jueus
Evelyne Kenig: Historia de los judíos españoles hasts 1492
Joseph Pérez: Los judíos en España
María Antonia Bel Bravo: Sefarad: los judíos de España
Nicholas de Lange: Judaísmo
Mariano Gómez Aranda: Sefarad científica. La visión judía de la ciencia en la Edad
Media
Julio Valdeón Buarque: Cristianos, judíos y musulmanes
Albert Mestres: Història i tragèdia. A propòsit dels catalans jueus
LLIBRES D’ALFRED BOSCH QUE POTS TROBAR A LA BIBLIOTECA BELLVITGE
l’Atles furtiu
Heretaràs la Rambla
Inquisitio
Set de rei
Europa sense embuts. Carta a un amic africà
BIBLIOTECA BELLVITGE
Plaça de la Cultura, s/n 08907 L’Hospitalet
Tel. 93 264 15 72
Correu electrònic: [email protected]’Atles furtiu
Dimarts 9 de juny a les 19:00hores
Alfred Bosch
Alfred Bosch va néixer a Barcelona l’any 1961. Després d’estudiar a una escola anglesa va
entrar a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es llicencià en Història al 1984. Durant els seus
anys d’estud¡ant va participar en la creació de l’Associació de Joves Escriptors en Llengua
Catalana i en la del Centre d’Estudis Africans, assenyalant ja les que serien les seves dues
passions, a l’hora que professions: l’escriptura i la Història d’Àfrica. Després de llicenciar-se va
marxar a Sud-àfrica per completar la seva tesi doctoral sobre Nelson Mandela. Va obtenir el títol
de Doctor en Història al 1994, i a l’any següent aconseguia publicar la tesi amb el títol de Nelson
Mandela, l’últim home-Déu. El mateix 1995 aconseguia publicar un recull de contes, Herois
d’Azània, fruit de la seva experiència sud-africana, on retratava amb humor i tendresa tot un
seguit de personatges atrapats en les contradiccions de la Sud-àfrica post-apartheid. El 1995, un
any decisiu a la seva vida, es completava amb la seva contractació com a professor d’Història
d’Àfrica a la Universitat Pompeu Fabra, càrrec que encara ocupa actualment. Des d’aleshores ha
compaginat les seves dues vocacions, l’acadèmica i la literària.
La seva carrera com a escriptor va arrencar de veritat al 1997, quan guanyà el premi Sant
Jordi amb la seva primera novel·la, L’atles furtiu, on explicava la història del cartògraf mallorquí
L’AUTOR I L’OBRA ELS JUEUS A L’ESPANYA MEDIEVAL
Jefudà Cresques i del seu pare Abraham, que reben l’encàrrec de fer un Atles mundial pel rei
de França. Abraham decideix fer dos atles, un amb els coneixements certs, al que anomena
atles real, i un altre amb els suposats, l’atles furtiu. Els atles es convertiran en l’obra de la seva
vida i marcaran els seus destins. De la mateixa manera ho farà la seva condició de jueus, que
els portarà a patir els horrors dels assalts als calls de Mallorca i Barcelona de l’any 1391.
L’èxit de la novel·la va consolidar la posició d’Alfred Bosch dins el panorama literari català.
Posteriorment ha publicat més novel·les, gairebé totes ambientades en temps passats i amb un
marcat regust per les trames d’aventures. Entre els seus títols destaquen Àlia la sublim,
ambientada entre la comunitat musulmana de la València del segle XV, la trilogia 1714, on
narra els fets de l’onze de setembre de 1714, Les set aromes del món i Inquisitio, on assistim
al judici del darrer condemnat a mort de la inquisició espanyola a principis del segle XIX.
Tot i el seu escàs nombre, la comunitat jueva va tenir un gran pes a l’Espanya
medieval. Tant als estats musulmans com als cristians, els jueus constituïen una minoria
obligada a viure en barris separats (juderías , aljamas o calls) i a portar distintius a la roba.
També estaven sotmesos a certs impostos especials i se’ls prohibia realitzar determinats
oficis. Aquest motiu els va portar a especialitzar-se en certes professions liberals. Són molt
nombrosos els metges jueus en tots els regnes espanyols, així com artesans (entre d’altres
els cartògrafs, cas dels Cresques). No obstant, va ser el de banquer l’ofici més relacionat
amb els jueus al llarg de l’edat mitjana. És injust considerar a la comunitat jueva com una
minoria de rics. Es cert que molts es van aprofitar de la prohibició eclesiàstica que impedia
als cristians dedicar-se al préstec amb interès, però no ho és menys que molts eren pobres i
que les condicions de vida als calls, que acostumaven a estar superpoblats, no sempre eren
bones. En tot cas, la progressiva monopolització de la banca pels jueus va acabar per
generar entre la població cristiana l’estereotip del jueu usurer i avar, imatge que en bona
mesura ens ha arribat fins l’actualitat.
El segle XIV, període on està ambientada la novel·la, va veure un progressiu augment
del sentiment antisemita. El segle va arrencar amb una seguit de males collites i la fam
conseqüent. La situació va empitjorar amb la terrible epidèmia de la pesta negra, que va
assolar Europa a partir de 1348. Els jueus seran el perfecte boc expiatori pel malestar de la
població: eren una comunitat “diferent”, tancada i a qui es considerava rica en una època de
penúria. En aquest període són freqüents els assalts als call de tota Espanya, precedits per
sermons incendiaris de cures i predicadors que acusen als jueus d’enriquir-se a costa dels
cristians, de propagar la pesta negra i de realitzar rituals de màgia negra amb víctimes
cristianes, sobretot amb nadons.
Aquest clima desembocarà en la gran tragèdia de 1391. Un predicador Andalús,
Fernando Martínez, llençarà al poble de Sevilla contra els jueus, i per un efecte de contagi,
els assalts s’estendran per tota la península. El poble assaltarà els calls assassinant, violant isaquejant. A Catalunya tots els calls patiran atacs i
alguns quedaran totalment destruïts. Fins hi tot els més
grans, com els de Barcelona o Palma de Mallorca
minvaran enormement. A les morts s’han d’adjuntar
també el gran nombre de jueus que es convertiran a la
força per lliurar-se d’una mort segura. L’expulsió de
1492 serà només el cop final per una comunitat que mai
es va recuperar de l’hecatombe de 1391.