2

Direcció i redacció :

• Margarita Ferrer Cardona. Psicòloga especialista en psicologia clínica. Tècnica del Departament de Política Social i Sanitària del Consell d’Eivissa

Assessorament tècnic permanent i suport documental sanitari i de dades :

• Patrícia Gomez Picard. Direcció de Cures i Coordinació Sociosanitària. Servei de Salut. Govern de les Illes Balears.

• Rosa Maria Adrover Barceló. Adjunta a la Direcció de Cures i Coordinació Sociosanitària

Tècnics col·laboradors:

Cap de secció dels serveis Socials del Consell d’Eivissa

Directora de l‘Hospital Residencia Assistida Cas Serres

Director Mèdic de l'Hospital de Can Misses -Ib-Salut

Director mèdic d’Atenció primària de l’Àrea de Salut d’Eivissa i Formentera.

Coordinador de Qualitat de l’ Àrea de Salut

Directora d’infermeria de l’Àrea de Salut

Treballadora Social del Servei de Salut de Can Misses

Tècnics de treball social dels Ajuntaments de Santa Eulària des Riu, Sant Antoni de Portmany, Sant Josep de sa Talaia, Sant Joan de Labritja

Altres col·laboradors grups de treball

Cap de la Secció de discapacitats del Consell d’Eivissa

Tècnics de Centre Base d’Eivissa del Govern Balear

Equip d’atenció multidisciplinar Hospital Residència de Cas Serres Cap del Servei de Neurologia de l’Hospital de Can Misses. IB-Salut. Equip d’atenció multidisciplinar Centre de dia atenció als trastorns de la memòria

Tècnics de les Associacions relacionades

3

Presentació del Pla Sociosanitari

Els serveis socials són unes de les prestacions bàsiques que tot estat social i democràtic de dret té l’obligació de desenvolupar. La nostra societat és una societat moderna que requereix un desenvolupament quantificat i qualificat d’aquests serveis.

És responsabilitat de totes les institucions planificar i promoure un sistema de serveis socials de qualitat que donin servei a tots aquells segments de la població que, per una raó o una altra, els necessitin.

S’han de tenir en compte el considerable augment de població que ha tengut l’illa d’Eivissa, la mancança de recursos de caràcter sociosanitari existents a la xarxa de serveis socials, a més de l’entrada en vigor de noves normatives, entre les quals hi ha la llei de serveis socials aprovada recentment pel Govern de les Illes Balears, que, entre altres coses, disposa que és competència del Consell estudiar, planificar i programar les necessitats que s’han de cobrir en el seu àmbit territorial mitjançant els plans estratègics i sectorials d’àmbit social, i també la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, que atorga drets a les persones dependents i obligacions a les institucions per a la creació dels recursos necessaris per atendre aquests drets. Per tot això, vaig considerar pertinent la importància i la necessitat de portar a terme un estudi de la situació i les mancances actuals que tenim a Eivissa en l’àmbit sociosanitari.

Aquest Pla d’atenció sociosanitària i de prevenció i atenció a la dependència d’Eivissa ha de ser una eina de feina útil que ens serveixi de model per planificar i dotar de tots aquells recursos que, dins de les nostres possibilitats, puguin millorar la qualitat de vida de tota la ciutadania de la nostra illa que així ho requereixi.

La Consellera Executiva del Departament

de Política Social i Sanitària

Patricia Abascal Jiménez

4

ÍNDEX:

1. Introducció i justificació...................... ..................................................... 7

2. Metodologia .................................... ......................................................... 8

3. Objectius....................................... ............................................................ 9

4. Població beneficiaria i estat de salut.......... .......................................... 9

5. Recursos i serveis.............................. ..................................................... 16

6. Definició dels recursos......................... .................................................... 20

6.1. Serveis al domicili..................... ..................................................... 21

1. Serveis d’atenció al domicili de caire social............................... 21

1.1 Teleassistència............... ........................................................21

1.2 SAD........................................................................................ 22

1.3 Respir........................ ............................................................ 23

1.4 Servei de menjador............ .................................................. 23

1.5 Servei de bugaderia........... .................................................. 25

1.6 Servei d’atenció integral al d omicili................................... 26

1.7 Prestació econòmica........... ................................................ 27

1.8 Servei de préstec d’ajudes tècn iques ............................... 28

2.Serveis d’atenció al domicili de caire sanitari........................... 29

2.1 Programa d’atenció domiciliaria ......................................... 29

2.2 Rehabilitació a domicili....... ................................................. 29

2.3 ESAD...................................................................................... 30

6.2. Serveis d’atenció diürna ambulatòria.... ...................................... 32

1. Serveis d’atenció diürna ambulatòr ia de caire social

1.1 Centres de convivència i pre venció de situacions

de dependència ........... ..................................................... 32

1.2 Centres de dia per a persone s dependents. ................. 33

1.3 Centres de nit.............. ..................................................... 35

1.4 Centre Ocupacional .......... ................................................ 36

1.5 Programes de Transició a la vida adulta....................... 37

1.6 Centre Base de Valoració i Or ientació.

Atenció primerenca (SVAP)................... .............................................. 39

5

1.7.Centre Base. Tractaments de fisioteràpia ..... ........................... 40

2. Serveis d’atenció diürna ambulatòria de caire sanitari ............. 40

2.1 Unitat de valoració i atenció primària sociosanitaria

/UVAPSS................................................................................. 40

2.1.1 Programa d’atenció a l’ancià i persones fràgils........ 41

2.1.2 Protocol per a l’edu cació grupal dels cuidadors..... 42

2.2 Hospital de dia .............. ........................................................ 42

6.3. Serveis d’ allotjament alternatiu, d’inter nament i hospitalització.. 44

1. Serveis d’allotjament alternatiu i d’ internament de caire social

1.1 Habitatges socials per a person es majors i persones amb

mobilitat reduïda ........... .......................................................... 44

1.2 Apartament residencials geriàtr ics ....................................... 45

1.3 Pisos tutelats ............................. ........................................... 46 1.4 Centres d’atenció integral per a persones amb r isc

d’exclusió social ........... .......................................................... 47

1.5 Centres d’internament

1.5.1 Centres llars ........ .......................................................... 49

1.5.2 Centres residencials a ssistits .................................... 50

1.5.3 Centres residencials p er a persones amb discapacitat

intel·lectuals i centres residencials per a persones

amb discapacitat fí sica .............................................. .. 51

1.5.4 Servei de respir i tem poralitat ..................................... 52

1.6 Prestació econòmica vinculada al servei .............................. 53

2 . Serveis d’hospitalització de caire sanita ri .................................... 54

2.1 Convalescència i rehabilitació ..... ....................................... 54

2.2 Cures pal·liatives ................. ................................................. 56

2.3 Unitats hospitalàries de cures espec ials o complexitat

clínica ............................ .......................................................... 57

6

7. Costos dels recursos ........................... ............................................................ 58

8. Grups d’atenció i recursos ..................... ......................................................... 60

8.1 Col·lectiu de persones majors, prestacions i recursos........................... 60

8.2 Col·lectiu de persones amb Alzheimer i alt res demències,

prestacions i recursos. .......................... ............................................................. 62

8.3 Col·lectiu de persones amb discapacitat fís ica i/o psíquica,

prestacions i recursos. ........................... ............................................................. 63

8.4 Col·lectiu de persones al final de la vida, prestacions i recursos......... 68

8.5 Col·lectiu de persones amb malalties cròniq ues evolutives i

malalties rares o discapacitants, prestacions i rec ursos................................. 70

8.6 Recursos sociosanitaris pels diferents col·lectius ............................... 71

8.7 Itineraris d’adequació dels recursos dels diferents col·lectius ........... 74

9. Dades de la població diana ................... ....................................................... 77

10.Diagnòstic de la situació actual ............... ..................................................... 79

10.1. Anàlisi dels diferents recursos i els seus se rveis ............................ 79

10.2 Comparativa dels recursos 2003-2008 ......... ....................................... 82

10.3. Anàlisi de cobertura 2008-2009 .............. ............................................. 85

10.4 Valoració de les dades obtingudes ............ .......................................... 89

11. Estudi de necessitats de serveis 2010-2014 per a l’illa d’Eivissa ............. 92

11.1 Càlcul de serveis i places a desenvolupa r ........................................ 93

12. Conclusions i accions a desenvolupar ......... .............................................. 98

Bibliografia ...................................... .................................................................. 100

Annex Col·lectiu de persones amb malaltia mental …… …………………… 102

7

1. Introducció i justificació

L’atenció sociosanitària, és un model assistencial que ve a completar l’atenció sanitària i social, va dirigit a persones que pateixen malalties cròniques, discapacitats o fragilitat (condició clínica i social) que necessiten una atenció multidisciplinar. L’estat de salut pot determinar pèrdua funcional que derivi en dependència per a portar a terme les activitats de la vida diària.

Aquest model d’atenció es basa en la prevenció de situacions de dependència i l’atenció integra. És portada a terme per equips multidisciplinars que realitzen una valoració global que determina la situació i necessitat de cada pacient i estableix els nivells assistencials més idonis.

Des dels estaments que aborden les polítiques sanitàries i socials de cada comunitat es fa del tot necessari comptar amb un coneixement de la realitat dels col·lectius amb necessitats d’atenció, del seu grau de fragilitat i vulnerabilitat, dels recursos i serveis existents i dels necessaris per donar-los una atenció adequada a les seves necessitats.

La Conselleria de Sanitat i Benestar Social del Consell d’Eivissa i Formentera, l’any 2000 va portar a terme, per part dels seus tècnics, l’elaboració d’un pla sociosanitari per a l’illa d’Eivissa. El document elaborat, va ser sols un esborrany que no va arribar a ser aprovat ni a difondre’s, però va servir de primera guia a nivell intern de la Conselleria per conèixer la situació i necessitats de recursos i serveis,

Posteriorment l’any 2006 el Govern de les Illes Balears va elaborar i presentar el “Pla sociosanitari de les illes Balears”, que abordava la situació i les necessitats de les quatre illes Balears.

Actualment i fins a la data existeixen dos documents que seran clarament referents en el Pla d’atenció sociosanitària i prevenció i atenció a la dependència al llarg del document que ens ocupa:

La nova Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència (BOE núm. 299 de 15 desembre), ha vingut a aportar “l’avanç del model d’Estat social que consagra la Constitució Espanyola, per a l’atenció a persones amb discapacitat i persones majors, potenciant el compromís de tots els poders públics a promoure i dotar els recursos necessaris per fer efectiu un sistema de serveis socials de qualitat, garantistes i plenament universals”. Recolzada per la llei 4/2009 d’11 de juny de serveis socials de les Illes Balears que estableix la universalitat en l’accés als serveis socials i l’aprovació de carteres de serveis, que inclouran les prestacions a les quals la ciutadania tindrà dret . A més, s’introdueixen elements homogeneïtzadors a tots els territoris de la comunitat autònoma.

A aquest model d’atenció social se suma al segon referent “el pla d’accions sanitàries dins l’àmbit sociosanitari dels serveis de salut” que elabora el Servei de Salut del Govern Balear.

L’aplicació de la Llei 39/2006 ha resultat complexa i ha comportat la necessitat de realitzar estudis a nivell estatal per establir models de qualitat de prestació dels serveis a les persones dependents, analitzant normatives i necessitats d’atenció en funció dels diferents graus de dependència per donar una resposta adequada i de qualitat mitjançant els serveis que conformen el catàleg.

8

La necessitat de desenvolupar una acció integrada i compactada entre els serveis socials i els serveis de salut ens justifiquen l’elaboració d’un Pla d’atenció sociosanitària i de prevenció i atenció a la dependència per a Eivissa que estudiï i organitzi ambdós models defineixi els recursos, les necessitats, els col·lectius d’atenció i els seus graus de dependència, els circuits i coordinació dels diferents serveis i recursos.

Les persones amb malaltia psiquiàtrica i toxicomanies disposen l’Estrategia de salut mental, elaborada per la Conselleria de Salut i Consum del Govern de les Illes Balears l’any 2006, i del Pla insular de drogues elaborat pel Departament de Política Social i Sanitària del Consell Insular d’Eivissa, aprovat i publicat al BOIB de 27 d’agost de 2009, respectivament. Aquests documents són els referents en l’atenció i les estratègies a desenvolupar en els col·lectius esmentats.

Ambdós plans seran juntament amb el que ens ocupa els que establiran les línies d’atenció sociosanitària per a Eivissa.

S’ha d’esmentar que, pel que fa a l’atenció a les persones amb malaltia mental, es comptarà amb un annex al final del document que recollirà el resum de les línies establertes en l’Estrategia de salut mental, i la planificació de serveis previstos en el desenvolupament de noves infraestructures sanitàries i socials a Eivissa.

Pel que respecta a l’atenció sociosanitària a persones amb drogodependències, ens regirem pel Pla insular de drogues, al qual no es farà altra referència en aquest Pla, ja que és un pla actual del mateix del Consell d’Eivissa.

Les persones amb risc d’exclusió social seran considerades en aquest pla, per la situació de fragilitat i l’alt percentatge de malaltia associada que presenten, que els fa consumidors de serveis sanitaris puntuals d’urgències.

2. Metodologia

La metodologia utilitzada per l’elaboració del Pla d’atenció sociosanitària i de prevenció i atenció a les persones amb situació de dependència d’Eivissa ha estat:

• Elaboració d’un document guia per part de la direcció del Pla amb contacte i coordinació permanent amb els directors dels plans de les altres illes de la Comunitat Balear.

• El següent ha estat la presentació i el intercanvi de les informacions amb els diversos tècnics representants de les diferents institucions públiques insulars relacionades amb recursos de l'àmbit sanitari, sociosanitari i social.

• Posteriorment es va fer la presentació i el intercanvi de la informació amb professionals específics de les diferents institucions públiques i associacions. Els diferents grups de presentació i abordatge s’han creat seguint les diferents línies d’atenció del pla i així tenim:

-Tècnics o/i equips de tècnics multicisciplinaris específics d’ atenció geriàtrica

-Tècnics o/i equips de tècnics multidisciplinaris d’atenció a les persones amb demència.

9

-Tècnics d’atenció a persones amb malalties neurològiques que poden cursar amb discapacitat física o psíquica

-Tècnics en l’atenció i cura de les persones al final de la vida

-Tècnics en l’atenció a les persones amb malalties cròniques evolutives i malalties rares o discapacitants.

3. Objectius

� Definir i impulsar un model d’atenció sociosanitària que abordi la xarxa de recursos i prestacions de caire social i els de caire sanitari per a l’atenció de les persones majors, persones fràgils, persones amb malalties cròniques, persones amb discapacitat i persones dependents.

� Planificar conjuntament i coordinadament els diferents recursos a partir de les necessitats dels beneficiaris, evitant duplicitats, optimitzant i promovent la complementació dels recursos i serveis sociosanitaris de caire social i sanitari.

� Millorar l’atenció i qualitat de vida del col·lectiu de persones fràgils, de persones amb malalties cròniques i de persones amb discapacitat que presenten un grau de dependència o risc de patir-ne des d’una perspectiva integral, definint intervencions preventives, curatives, rehabilitadores i d’ajuda a morir dignament.

� Definir els diferents col·lectius d’atenció i els recursos específics adequant els recursos sociosanitaris a les necessitats de les persones afectades i a les de les seues famílies.

� Detallar els itineraris d’atenció entre els recursos sanitaris, sociosanitaris i socials i l’adequada utilització de recursos segons els diferents nivells.

4. Població beneficiaria i factors de salut determinants de necessitat d’ate nció

Continuant amb els documentes referents inicials tenim:

La Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència que fa referència com a població beneficiària al col·lectiu de persones amb discapacitat i persones majors i el Plan d’accions sanitàries de l’àmbit sociosanitari dels serveis de salut, que entenen com a població beneficiària a totes les persones grans fràgils (factors socials i de salut) , amb diferents nivells de dependència (vulnerables, amb pluripatologies, soles...), persones amb trastorns cognitius i del comportament, persones amb alguna malaltia crònica evolutiva (respiratòria, cardiovascular, càncer, sida, malalties reumatològiques greus, dolor crònic, fibromiàlgia i fatiga crònica etc.), persones amb malalties degeneratives, persones amb necessitat de cures pal·liatives, persones amb grans discapacitats físiques i que necessiten suport sanitari i persones que pateixen malalties rares i discapacitants .

10

Tot aquest col·lectiu es podria definir en cinc grans grups d’atenció, depenent de la seva especificitat d’atenció:

1. Geriatria (persones grans fràgils, amb diferents nivells de dependència).

2. Malaltia d’Alzheimer i altres demències (persones amb trastorns cognitius i del comportament).

3. Malalties neurològiques i dany cerebral adquirit que poden cursar amb discapacitat psíquica o física (persones amb discapacitats psíquiques o físiques que necessiten suport i persones amb malalties degeneratives)

4. Atenció al final de la vida (persones amb necessitat de cures pal·liatives)

5. Malalties cròniques evolutives i malalties rares o discapacitants.

A l’esmentar els grups d’atenció se’ls atorguen diferents terminologies associades, sent els seus conceptes:

Deficiència és “tota pèrdua o anormalitat d’una estructura o funció psicològica, fisiològica o anatòmica.”

Discapacitat “tota restricció o absència (deguda a deficiència) de la capacitat de realitzar una activitat en la forma o dins el marge que es considera normal per l’ésser humà”. És l’objectivació dels efectes de la deficiència, el procés pel qual una limitació funcional es manifesta com una realitat en la vida diària.

Minusvàlid és tota persona que té les possibilitats d’integració educativa, laboral o social disminuïda com a conseqüència d’una deficiència, previsiblement permanent, de caràcter congènit o no, en les seves capacitats físiques, psíquiques o sensorials (Llei 13/1982 d’integració social del minusvàlid).

Dependència és “l’estat de caràcter permanent en què es troben les persones que, per raons derivades de l’edat, la malaltia o la discapacitat, i lligades a la manca o la pèrdua d’autonomia física, mental o sensorial, necessiten de l’atenció d’una o altres persones o ajudes importants per a la realització de les activitats bàsiques de la vida diària o en el cas de les persones amb discapacitat intel·lectual o malaltia mental, de suport per a la seva autonomia personal” (art. 22 de la Llei 39/2006).

Entenen que la dependència no és una situació exclusiva de les persones majors, si be és cert que la seva incidència augmenta amb l’edat.

Sobre la distribució de la discapacitat per edat i gènere, a títol orientatiu, poden fer referència a la informació del Llibre blanc de la dependència que aporta un gràfic en el qual es reflecteix aquesta distribució a Espanya. S’observa un major increment de dependències a la població de 60 a 84 anys i en el gènere femení. Encara que, el diagnòstic de malalties invalidants ja es registra a partir de nadons i a la primera infància.

11

L’1 de juny de 2009 el perfil de les persones sol·licitants de prestació de SAAD a Espanya registra un 51 % de persones majors de 80 anys seguit per les persones majors de 65 a 79 anys amb un 26,2%.

Perfil de la persona solicitante

Menores de 3 años; 0,3%

3 a 18 años; 2,8%

19 a 30 años; 2,8%

31 a 45 años; 5,4%

46 a 54 años; 3,8%

55 a 64 años; 5,4%

65 a 79 años; 26,2%

80 y + años; 51,3%

Sin especificar; 2,0%

Font: SAAD-IMSERSO, Servicio de Estadísticas de la Subdirección General Adjunta de Valoración, Calidad y Evaluación.

12

Quant a l’estat de salut que determina necessitat d’atenció, poden dir que les malalties neurodegeneratives són inicialment les que determinen un major nombre d’afectacions en els cinc grups d’atenció. El nombre de malalties lligades a l’àmbit neurològic és molt ampli i a grans trets es podrien establir:

1. Malalties sistèmiques que es poden complicar (cor i aorta, hipòxia, anòxia, isquèmia...)

2. Malalties deficitàries del sistema nerviós

3. Efectes neurològics de toxines i agents físics

4. Malalties neurològiques relacionades amb el càncer (tumors cerebrals primaris, tumors metàstasis..)

5. Infeccions del sistema nerviós (bacterianes, virals, priors..)

6. Trauma del sistema nerviós (trauma craneoencefàlic, trauma medul·lar, trauma del nervi perifèric)

7. Malalties de las motoneurones superior i/o inferior

8. Malalties neuromusculars

9. Malalties del cerebel, incloses les atàxies degeneratives

10. Epilèpsies

13. Esclerosi múltiple i altres malalties inflamatòries desmielinitzants del sistema nerviós central

14. Trastorns dels moviments (Parkinson i altres parkinsonismes. Discinèsies..)

15. Discapacitats i Alteracions del Desenvolupament (PCI)

16. Errors congènits del metabolisme del sistema nerviós

17. Malalties mitocondrials

18. Canalopaties: alteracions episòdiques i elèctriques del sistema nerviós

19. Síndromes neurocutànies

20. Malalties dels ossos, de les articulacions, dels lligaments i de les meninges (alteracions columna vertebral congènita i hereditària...)

21. Malalties vasculars del sistema nerviós (Malaltia cerebrovascular isquèmica,Trombosi venosa cerebral, Hemorràgia intracerebral, Aneurisma intracranial i hemorràgia subaracnoidal, Malformacions arteriovenoses. Ictus en el nen. Malaltia vascular espinal. Vasculitis del sistema nerviós central)

22. Demències (Malaltia d’Alzheimer. Demències frontotemporals. Demència amb cossos de Lewy. Demències vasculars. Altres demències).

Les dades sobre l’estat de salut de la població de l’illa d’Eivissa determinants de dependència o fragilitat, les poden establir a partir de la demanda d’assistència als serveis de salut (atenció primària, consultes externes, urgències i hospitalització) de la comunitat.

A nivell de les illes Balears el coneixement de les malalties més habituals, ens les facilita el registre (GRD) de les patologies que han estat més freqüents en la utilització dels diferents serveis sanitaris.

13

L’activitat assistencial del servei d’hospitalització de l’hospital d’aguts de Can Misses d’Eivissa enregistrada l’any 2007 aporta la informació dels GRD més comuns en persones majors de 65 :

541 Trastorn respiratori: infeccions, bronquitis/asma, amb conseqüències majors (173) 127 Fallada cardíaca i xoc (149) 087 Edema pulmonar i insuficiència respiratòria (79) 544 Insuficiència cardíaca crònica/arítmia amb conseqüències majors 818 Substitució de maluc per complicacions 089 Pneumònia simple i pleuritis, edat >=18 amb conseqüències 014 Ictus amb infart 470 No agrupables 088 Malaltia pulmonar obstructiva crònica

015 Accident vascular cerebral inespecífic i oclusiu precerebral s/infart

D’altra part fent referència a les patologies neurològiques es pot esmentar, que les consultes del servei de neurologia va registrar l’any 2007, les següents dades quant a nous casos: ictus 69, encefalopaties 5 i quistos/tumors cerebrals 8.

Les seqüeles que poden determinar les patologies cròniques neurològiques, com les de les pluripatologies o patologies en persones majors, donen lloc a marcades dificultats de mobilitat i autonomia, així com necessitat de l’assistència de terceres persones per a cures bàsiques.

A les dades del Centre Base de la Direcció General d’Atenció a la Dependència del Govern Balear l’any 2008 a Eivissa i consta una població amb reconeixement de discapacitat (>33%) física de 2934 persones < de 65 anys i de 2248 persones > de 65 i una població amb discapacitat psíquica de 1850 persones < de 65 i 1788 persones >de 65 anys.

Les dades sobre l’estat de salut de les persones que són ateses en el recurs internament en una residència ens les faciliten estudis d’àmbit estatal i les dades dels centres residencials assistits d’Eivissa.

Els estudis recents realitzats amb una mostra de persones ingressades a residències (Calidad y dependencia. Grados de dependencia y necesidad de recursos) ens aporten informació sobre els diagnòstics més freqüents determinants de dependència:

14

Codi Diagnòstic %de la mostra de l’estudi

331.0

290.0

290.4

401

V66.4

332

715.0

300.4

294

342

414.9

414

Malaltia d’Alzheimer

Demència senil (simple o complicada)

Demència arterioscleròtica

Hipertensió essencial

Convalescència de trencament de fractura

Malaltia de Parkinson

Osteoporosi generalitzada

Depressió neuròtica

Demència en malaltia clas/ altres conceptes

Hemiplegia

Cardiopatia isquèmica crònica

Embòlia i trombosi arterial

Fibril·lació ventricular

Insuficiència cardíaca

Demències amb altres diagnòstics associats

11.4

10.5

5.1

2.5

2.2

2.1

1.9

1.7

1.4

1.4

1.3

1.3

1.3

1.3

4.0

En aquest estudi el diagnòstic més freqüent en els usuaris de recurs de residència és el de demència amb el 30% de la mostra.

En quant a les dades d’atenció de l’Hospital Residencia Assistida de Cas Serres que actualment està donant,en un alt percentatge d’ocupació, l’atenció sociosanitària de caire sanitari a Eivissa i Formentera, l’any 2008 va presentar les següents dades:

• Amb una ocupació del 100 %, té una mitjana de 102 pacients atesos dins el perfil de recurs sociosanitari de caire sanitari (61%) .

• Una mitjana de 64 pacients varen ser atesos pel perfil de residència assistida (39%)

• L’índex total de morbiditat va ser d’un 28’91 %

15

Diagnòstic % de la mostra de l’estudi

Pacients amb demències tipus, vascular, Alzheimer, Korsakof etc..

Pacients amb seqüeles per ictus, infarts o hemorràgies cerebrals

Pacients amb seqüeles per fractures diverses

Pacients amb problemes cardíacs diversos

Tumoracions en un estadi avançat

33%

22%

17%

16%

9,80 %

Les dades de la residència de Can Blai (Santa Eulària)

Sobre una mostra de 93 pacients amb grau de dependència en la seva totalitat:

Diagnòstic % de la mostra d’estudi

Pacients amb demències tipus vascular/ Alzheimer.

Patologies organicitat

Altres demències (Korsakof, post TCE, hidrocef.)

Pacients amb problemes cardíacs/respiratoris

Patologia psiquiàtrica

Discapacitat intel·lectual

54%

20%

9,68%

9,68%

9%

2,15%

I finalment les dades de la Residència Reina Sofia, que és un centre privat amb places conveniades ens aporta les següents dades:

• Amb ocupació del 79,8%, té un 31 % de persones assistides.

• Un índex de mobilitat d’un 25-30 %

• La patologia més freqüent és la de demències en fases mitjana i severa.

16

núm. de places

núm. de residents

Residents assistits

Enllitats/no enllitats

Residents semivàlids

Residents vàlids

149 119 38 8 /30 41 40

Així doncs, es pot determinar que l’atenció sociosanitària de caire sanitari i social de les persones majors de 65 segueix un perfil majoritari i predominant de malaltia diferent en els majors que viuen en els domicilis i els que viuen en centres residencials, sent la primera de patologies cardiorespiratòries cròniques i les segones de patologies neurodegeneratives-demències.

5 . Recursos sociosanitaris

L’atenció sociosanitària es fonamentarà en dos pilars, per una part la xarxa de recursos sociosanitaris de la comunitat i per l’altra l’atenció farmacològica. En aquest document es realitzarà l’abordatge de l’atenció socionsanitària des d’una perspectiva assistencial de cura i accions preventives portades a terme des dels diferents serveis i programes que configuren la xarxa de recursos.

L’aplicació de la Llei de dependència determina la necessitat d’establir un catàleg de recursos per donar resposta a totes les persones dependents sol·licitants de resposta assistencial. És per tant més important que mai desplegar una adequada xarxa de recursos assistencials sociosanitaris i de prevenció i atenció a la dependència. Un ventall de recursos que doni cobertura a les necessitats, la correcta indicació del recurs adient, i la coordinació assistencial dels mateixos seran els determinants per donar una resposta d’atenció adequada i de qualitat.

És important el coneixement de la demanda dels possibles usuaris beneficiaris i dels seus familiars. Entenent que un grau de dependència severa no comporta necessàriament la derivació al recurs de residència. Ara bé, es contemplarà la intensitat de la prestació conceptualment equivalent als respectius graus i nivells de dependència establerts per la Llei 39/2006.

És cada vegada més necessari desplegar els recursos que calgui d’atenció a domicili i d’atenció ambulatòria diürna, ja que seran els que permetran que també la persona en situació de dependència severa d’una durada limitada, pugui continuar sent atesa en els domicilis, com a alternativa al internament. El suport familiar i els recursos de suport domiciliari sociosanitaris tant de caire sanitari (equips multidisciplinaris de suport domiciliari amb metges i cures d’infermeria entre d’altres) com de caire social (treballadores familiars i altres suports domiciliaris) seran els dos factors decisius per a la permanència dels usuaris en el domicili al llarg del procés de dependència de durada curta o mitjana. Com assenyalen diferents estudis, en dependències de llarga durada determinada per malaltia neurodegenerativa (demències) i per malalties cerebrovasculars amb una mitjana de 8-9 i 7-8 anys respectivament, la vida en el domicili és mantindrà en 5,78 i 4,85 anys i posteriorment per esgotament familiar serà sol·licitada l’atenció en centres d’internament residencial, que es prolongarà al voltant de 2,2 i 2,4 anys.

17

Estudis recents ens indiquen que en els països industrialitzats s’observa una disminució de l’índex de persones institucionalitzades en tots els grups d’edat com a conseqüència de les polítiques d’atenció de la gent gran que potencien l’atenció comunitària enfront de la institucionalització i de l’equilibri entre l’oferta i la demanda dels serveis d’atenció de la gent gran.

Les polítiques socials i sanitàries de la nostra comunitat, així com els tècnics i professionals dels dos àmbits hem d’iniciar un recorregut que ens porti al canvi dels conceptes assistencials. S’ha de poder escoltar i contemplar la demanda dels usuaris i dels familiars que no volen en molts casos la institucionalització però que els temors envers una qualitat de cura al domicili, els porten a plantejar-se el recurs d’internament.

El internament residencial ha de ser l’últim recurs i hauria de ser determinat bàsicament per l’absència o claudicació de suport familiar. Les situacions d’alta complexitat clínica que degut a aquesta complexitat no poden ser atesos al domicili comptaran majoritàriament amb el recurs d’hospitalització sociosanitària a les unitats de cures especials.

Les famílies de les persones dependents severes de durada curta o mitjana, han de comptar amb la certesa d’ uns suports per a la cura i el confort del familiar dependent a domicili (a l’igual del que ja es fa amb els pacients oncològics) i conèixer totes les respostes assistencials, incloent possibles respostes assistencials a aguditzacions de l’estat de salut que rebran atenció sociosanitària d’hospitalització, si fos necessari, tornant al seu domicili a l’alta.

Pel desplegament de la xarxa de recursos configurada per diferents serveis continuarem contemplant la Llei de la dependència i els plans d’accions sanitàries dins l’àmbit sociosanitari com a referents en aquest apartat. La Cartera de Serveis inclourà, tant les prestacions garantides que seran exigibles com a dret subjectiu i les prestacions no garantides que estaran subjectes a la disponibilitat pressupostària del Consell d’Eivissa i els municipis. Serà important que els pressupostos per a cada exercici concretin les dotacions per finançar les prestacions de caràcter garantit de la Cartera de Serveis Socials. Les prestacions no garantides de la Cartera de Serveis Socials únicament seran exigibles en cas que hi hagi crèdit pressupostari disponible, i s'hi aplicaran els principis objectius de prelació i concurrència.

Així doncs, es desplegarà una xarxa de recursos que suposi una oferta àmplia, flexible i adaptable a les necessitats de cadascú i als diferents entorns en què es troben les persones.

Començarem pels recursos configurats pels serveis per a la promoció de l’autonomia i l’atenció i cura a les persones amb situació dependència als quals es fa referència a la secció 3a de la Llei de la dependència.

L’article 21 aborda la prevenció de les situacions de dependència exposant que té per finalitat prevenir l’aparició o l’agreujament de malalties o discapacitats i de les seves seqüeles,mitjançant el desenvolupament coordinat d’actuacions entre els diferents serveis socials i de salut, que es contemplaran en els plans de prevenció i atenció que elaborin les comunitats autònomes.

18

Els articles del 22 fins al 25 ens defineixen els diferents serveis de sistema per a l’autonomia i atenció a la dependència, gestionats pel Govern de la Comunitat Autònoma

Des de les institucions públiques d’àmbit local (consells i ajuntaments), per les competències que els confereix la Llei 14/2001, la llei 9/1987 d’ 11 de febrer d’acció social actualment derogada per la llei 4/2009 d’11 de juny de serveis socials de les Illes Balears, es desplegarà la xarxa de serveis i recursos socials que apunta l’article 21 i l’article 37 de la llei 4/2009 i que donaran atenció a les persones que estiguin en una situació de fragilitat, però encara no presenten grau de dependència.

Per a una millor comprensió, estructurarem de forma esquemàtica els recursos els quals podem establir en tres nivells:

1. El primer nivell dels recursos sociosanitaris de caire social a domicili, serien els serveis que mantenen el beneficiari dins el context familiar i social habitual.

2. El segon nivell el que dóna un suport d’atenció diürna ambulatòria continuant la persona en el seu context social i familiar.

3. El tercer nivell el que dona serveis que comporten que la persona per un canvi de domicili, internament o una hospitalització trenqui amb la dinàmica sociofamiliar habitual i quotidiana.

És important recordar que un grau de dependència severa (grau III nivell 2) no comporta necessàriament un recurs de nivell tres d’internament residencial, si l’usuari beneficiari compta amb els recursos necessaris de cura i suport del nivell domiciliari i/o d’atenció diürna ambulatòria. L’augment del grau de dependència també comportarà l’augment de la freqüència i la intensitat de la prestació dels serveis sociosanitaris de caire social i sanitari.

Taula 1. Recursos sociosanitaris de caire social per a persones fràgils, persones amb malaltia crònica o discapacitat que pot comportar o ja comporta dependència.

Serveis d’atenció i suport domiciliari Serveis d’atenció diürna ambulatòria Serveis alternatius d’habitatge, d’internament o hospitalització

Teleassistència Centres i llars de convivència i promoció de l’autonomia

Habitatges socials

Servei d’ajuda a domicili Centres de dia Apartaments residencials geriàtrics

Servei de respir a domicili Centres de nit Pisos tutelats

Servei de menjador i menjar a domicili Centres ocupacionals

Centres d’atenció integral per a persones en risc d’exclusió social

Servei de bugaderia i higiene personal extern i al domicili

Per a infants, adolescents i adults amb discapacitat:

Servei de valoració i atenció precoç

(SVAP)

. Programes de transició a la vida adulta.

Llar residències

19

. Tractaments de fisioteràpia per adults

Servei d’atenció integral al domicili Residències per a persones dependents

Ajudes econòmiques Residències per a persones amb discapacitat intel·lectual

Servei de préstec d’ajudes tècniques Residències per a persones amb discapacitat física

Serveis de reinserció sociolaboral

Altres serveis i ajudes C. Base i prestacions econòmiques

Servei de respir en residencia

Els recursos sociosanitaris de caire sanitari han estat abordats en el Pla d’accions sanitàries dins l’àmbit sociosanitari del Servei de Salut, en procés d’elaboració pel Servei de Salut del Govern Balear.

S’hi defineixen tots els recursos començant pels programes ambulatoris d’atenció primària per acabar en els recursos d’hospitalització. Tots ells són serveis dependents de la gestió econòmica, administrativa i funcional del servei de Salut de les Illes Balears. Aquest serveis sociosanitaris es vendran a sumar a l’atenció que oferiran els serveis de caire social esmentats i serà necessari una coordinació fluida i permanent.

A l’igual dels serveis de caire social els establim en tres nivells: serveis al domicili, serveis d’atenció diürna ambulatòria i serveis d’internament o hospitalització.

Taula 2. Recursos sociosanitaris de caire sanitari per a persones fràgils, persones amb malaltia còrnica o discapacitat que por comportar o ja comporta dependència.

Servei d’atenció al domicili Servei d’atenció diürna ambulatòria

Serveis d’hospitalització

ESAD (Equip de suport a l’atenció domiciliària)

Unitat de valoració i atenció primària sociosanitària /UVAPSS

Unitats de cures especials

.Complexitat clínica

Programes Centre de Salut .Programa d’atenció domiciliaria .Programa atenció a l’ancià

.Rehabilitació al domicili

Hospital de dia

Unitats de mitja estada:

.Subaguts

.Convalescència/rehabilitació

.Cures pal·liatives

20

En abordar els recursos, cal esmentar que serà important fer una adequada utilització i derivació de serveis. Qualsevol servei d’internament o hospitalització serà incompatible amb altres serveis dels altres nivells. L’hospitalització de llarga durada també serà incompatible amb la recepció de qualsevol altre servei.

6. Definició de la xarxa de recursos sociosanitaris

La xarxa de recursos sociosanitaris estarà configurada pels diferents serveis socials i sanitaris amb prestació de cura i atenció a les persones fràgils i vulnerables i/o amb malaltia crònica que pot determinar dependència.

Per a l’exposició de la xarxa de recursos seguiren l’evolució de necessitats que la població beneficiària pot precisar, des de la prevenció a l’atenció de situacions de fragilitat per arribar a una situació de dependència. Des d’una dependència en grau lleu fins a situacions de malaltia greu contemplant l’absència de suport familiar (per claudicació o per no tenir família).

La definició de recursos s’estructurarà:

6.1 - Serveis sociosanitaris i de promoció de l’autonomia i prevenció de la dependència a domicili.

1. Serveis domiciliaris de caire social

2. Serveis domiciliaris de caire sanitari

6.2 - Serveis sociosanitaris i d’atenció i prevenció de la dependència d’atenció diürna ambulatòria.

1. Serveis d’atenció diürna ambulatòria de caire social

2. Serveis d’atenció diürna ambulatòria de caire sanitari

6.3 -Serveis sociosanitaris i d’atenció i prevenció de la dependència d’atenció d’internament, hospitalària i habitatges tutelats,

1. Serveis d’allotjament alternatiu i internament de caire social

2. Serveis d’hospitalització de caire sanitari

La prestació dels diferents recursos domiciliaris i ambulatoris són compatibles entre ells i en ocasions es complementen. Els serveis d’internament seran incompatibles amb tots els altres recursos.

21

6.1 Serveis d’atenció al domicili

1. Serveis d’atenció al domicili de caire social

1.1. Teleassistència

És un recurs per a persones grans o vulnerables que viuen al seu domicili i que permet que els usuaris, davant una situació d’emergència a la llar mitjançant prémer el botó del dispositiu, poder entrar amb contacte amb la persona del centre receptor, que donarà una resposta adequada i resolutiva a la situació. És un servei que funciona les 24 hores els 365 dies de l’any. Titularitat del servei: Consell d’Eivissa. El servei de Teleassistència es regula atenent les "Normas Generales del Servicio de Teleasistencia Domiciliaria" d'octubre de 1999 que regulen el programa de Teleassistència Domiciliària IMSERSO-FEMP

Els objectius són:

• Contribuir a la permanència de les persones més vulnerables en el seu entorn habitual de vida, així com en el seu context social.

• Oferir una seguretat i tranquil·litat a les persones majors que viuen soles o passen part del dia sense cap companyia i són susceptibles de trobar-se en alguna situació de risc.

• Assegurar l’atenció i la intervenció immediata en situacions de crisis personals socials o mèdiques en les quals hi ha riscos per a la persona.

Les persones beneficiàries són:

• Persones majors o persones amb discapacitat que viuen soles o passen gran part del dia sense companyia, o bé que, encara que convisquin amb altres persones, aquestes darreres presentin similars característiques d'edat o discapacitat.

Circuit:

Serveis Socials d'Atenció Primària de l'Ajuntament en què s'estigui empadronat. Una vegada tramitada la sol·licitud i recollida la informació addicional necessària per oferir la prestació, els serveis socials municipals la remetran al Consell Insular d'Eivissa, que determinarà si s’ha de donar o no d'alta en el Servei de Teleassistència.

22

1. 2 Servei d’ajuda a domicili (SAD)

És un servei de suport a les persones i famílies que presenten dificultats per portar a terme la realització de les activitats de la vida diària bàsiques. Proporciona atenció directa a la pròpia llar mitjançant intervencions que afavoreixin la permanència i la integració en el seu context habitual. És un recurs del catàleg d’atenció a la dependència i la seva prestació serà proporcional (núm. d’hores de suport) en funció del grau i nivell de dependència. Titularitat: Ajuntaments, actualment regulat per les ordenances dels diferents Ajuntaments. En previsió dins la cartera de serveis de la Fundació d’Atenció i Suport a la Dependència i de Promoció de l’Autonomia Personal de les Illes Balears.

Els objectius són:

• Afavorir la permanència de les persones dependents en el seu domicili i context familiar i social.

• Atendre situacions de crisis personals o familiars.

• Col·laborar amb les famílies quant per si soles no poden atendre totalment les necessitats de l’usuari.

• Donar suport a les famílies en les responsabilitats de cura del familiar.

• Afavorir a l’usuari el desenvolupament de capacitats personals i hàbits de vida adequats.

Els serveis els desenvolupen mitjançant activitats amb el propi usuari o amb intervencions de suport al desenvolupament:

• Suport d’higiene i cura personal

• Ajut per alimentar-se

• Supervisió en l’administració de tractaments i de l’estat de salut

• Suport i ajut a la mobilització o la llar si fos necessari.

• Suport a l’estructura familiar

• Activitats de temps lliure i oci.

La tipologia de les persones beneficiaries serà la que s’ha definit en els grups inicials

• Persones majors amb grau de dependència

• Persones amb discapacitats físiques i psíquiques

• Persones amb malalties de demències

• Malaltia crònica evolutiva i malalties rares o discapacitats

• Persones amb processos terminals

Circuit d’entrada: Serveis Socials d'Atenció Primària de l'Ajuntament en què s'estigui empadronat.

23

1.3 Servei de respir al domicili

És un servei que consisteix a posar a disposició del cuidador principal un/a treballador/a familiar o auxiliar d’ajuda a domicili que el supleixi temporalment durant unes hores en l’atenció de la persona dependent. Titularitat del servei: Ajuntaments, regulat per les ordenances dels diferents Ajuntaments

L’objectiu és:

• Oferir a la persona cuidadora d’una persona dependent un temps de descans i tranquil·litat per portar a terme les activitats que vulgui.

• Afavorir l’atenció de les persones dependents en el seu context habitual, evitant ingressos en centres residencials, al mateix temps que es procura el descans a les seves famílies.

Les funcions del treballador familiar del servei de respir són exclusivament d’ acompanyament, no portant a terme activitats de tasques domèstiques, ni cures d’infermeria, ni higiene personal sol l’imprescindible. Podran facilitar aliments a l’usuari si fos necessari per a l’horari si han estat preparats prèviament pels familiars.

El servei de respir contempla un màxim d’hores al mes i el número màxim i mínim d’hores consecutives que pot variar segons les ordenances establertes pels diferents municipis. El servei habitualment es presta al llarg de la setmana i també els caps de setmana.

Els requisits per ser usuari del servei són:

• Tenir al seu càrrec de forma permanent una persona amb situació de dependència reconeguda.

• Que la persona a cuidar pateixi una malaltia crònica que necessita atenció i cura de tercera persona.

• Que la persona a cuidar pateixi una discapacitat física, psíquica o mental.

• Que la persona que necessita el servei resideixi al municipi que aporta el dit servei

Circuit: sol·licitud als serveis socials d’atenció primària del municipi.

Sortida: per canvi de la situació del cuidador o de l’usuari que s’atén.

1.4. Servei de menjador i servei de menjar a casa

El servei de menjador a casa i el de menjador van dirigits a persones majors fràgils o en situació de malaltia o dependència que no els hi permet portar a terme l’activitat de la vida diària instrumental de cuinar i fer la compra de forma regular i de productes variats i equilibrats. També va dirigit a millorar la nutrició de les persones que per diverses raons no porten a terme una nutrició adequada o d’acord a les seves necessitats determinades per malalties com diabetis, hipertensió, etc. La prestació del servei de menjador o menjar a domicili vendrà determinat per les diferents situacions de context (zones rurals, immobles amb barreres arquitectòniques..), vivències personals i culturals envers rebre una prestació comunitària i/o grau de dependència per als desplaçaments. Titularitat del servei: Ajuntaments i regulat per les ordenances dels diferents Ajuntaments.

24

Els objectius són:

• Contribuir a la salut, benestar i qualitat de vida de totes les persones i en especial la de les persones fràgils, malaltes i majors.

• Oferir una dieta saludable i adaptada a les seves necessitats en un menjador comunitari i específic o en el seu domicili a les persones que no es puguin desplaçar.

Els requisits per ser-ne beneficiari:

• Tenir una situació de dependència, discapacitat o fragilitat reconeguda. • Tenir 60 anys o més. • Tenir autonomia per a la preparació i ingesta dels aliments servits. • Estar empadronat a l’Ajuntament que porta a terme el programa • Necessitar el servei acreditat mitjançant informe social i informe mèdic favorable.

El funcionament del servei menjador consisteix a acudir al menjador comunitari específic o rebre al domicili diàriament el menjar de dinar i sopar de dilluns a divendres. Els menús de dinar tindran primer plat, segon plat i postres i per a sopar plat únic i postres.

Comptarà en diferents dietes que se serviran segons necessitats indicades pel metge de cada usuari. Les dietes són N: normal o basal, D: dieta saludable, A: Dieta diabètica, M: fàcil masticació.

Els horaris de menjador o d’entrega a domicili seran sempre sobre la mateixa hora i dins els horaris habituals de la gent major o en situació de fragilitat.

La gestió de les sol·licituds i servei serà portada a terme pels serveis socials de primària dels ajuntaments. El cost per àpat serà determinat segons ingrés del beneficiari i la seva part serà abonada mensualment mitjançant domiciliació bancària.

25

1.5. Servei de bugaderia i de dutxes extern i al do micili

El servei de bugaderia i de dutxes extern és un servei que està ubicat dins d’un centre de convivència i de promoció de l’autonomia de les persones majors que conserven l’autonomia. Està orientat a donar uns serveis a les persones majors i a les persones fràgils amb autonomia, que no tenen al seu domicili unes condicions i infraestructures que els permetin portar a terme aquestes activitats d’higiene personal i de la roba adequadament.

El servei de bugaderia i higiene al domicili compleix el mateix objectiu general però estaria destinat a les persones que no presenten suficient autonomia per beneficiar-se del servei extern.

Titularitat del servei: Ajuntaments i regits per les ordenances pròpies.

Els objectius són:

• Contribuir a la salut i la higiene, al benestar i a la qualitat de vida de totes les persones majors i en especial la de les persones fràgils o vulnerables o amb processos de malaltia crònica en les seves diferents fases.

• Oferir unes infraestructures i serveis que donin resposta a unes necessitats de les persones majors que no disposen al seu domicili de les condicions adequades per portar a terme de forma adequada aquestes activitats bàsiques per a la vida diària.

• Oferir un equipament per a la neteja puntual de la roba de casa de gran volum, que resulta difícil al domicili.

Els requisits per a ser beneficiari:

• Tenir una situació de dependència, discapacitat i/o fragilitat reconeguda. • Tenir 60 anys o més. • Tenir autonomia per a la realització de les activitats amb mínim suport del

personal del centre (treballadora familiar) • Estar empadronat a l’Ajuntament que porta a terme en el programa Precisar el

servei acreditat per informe social favorable

El funcionament del servei de bugaderia i dutxa extern estarà condicionat a la normativa de funcionament establert per la direcció del centre de convivència i promoció de l’autonomia. Podrà tenir establerta una quota simbòlica per servei. Compta amb suport d’una treballadora familiar del centre.

26

1.6 Servei d’atenció integral al domicili

És un servei que desenvolupen els serveis socials dels municipis, sota determinats programes com “Major a ca seva”. Ofereix una atenció integral per part d’equips professionals que donen suport i atenció amb la higiene personal, la neteja del domicili i facilitar el menjar cuinat. Titularitat del servei: Ajuntaments i regits per ordenances pròpies.

Els objectius són:

• Facilitar que la persona major amb situació de dependència pugui continuar en el seu medi.

• Cobrir les necessitats bàsiques de la persona que veu minvada l’autonomia personal per desenvolupar les activitats de la vida diària, prestant els següents serveis:

• Higiene personal: Inclou aquelles activitats que es farien en el Centre Residencial. Pot ser diari o depenent de les necessitats.

• Neteja de domicili: A nivell de manteniment del domicili (fer el llit, granar, fer net plats, fregar en terra, fer el bany, i altres coses que puguin considerar). Pot ser diari o depenent de les necessitats.

• Menjar: Inclou esmorzar, dinar i sopar. Es presta tots els dies de la setmana

Els requisits per a ser-ne beneficiaris:

• Persones majors soles amb o sense suport familiar que presenten situació de dependència.

• Persones amb malalties degeneratives.

• Persones majors en situació de risc.

• Persones amb problemàtica psicosocial.

Circuit.

Entrada: Mitjançant les diferents unitats de treball social del municipi.

Sortida: Per defunció o ingrés residencial o canvi de recurs

27

1.7 Ajudes econòmiques per a persones amb majors de pendents al seu càrrec

Les ajudes econòmiques formen part dels recursos que determina la Llei 39/2006, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones amb situació de dependència. Al seu article 14 cita les prestacions d’atenció a la dependència, entre les quals es troben les diferents prestacions econòmiques. Aquestes prestacions poden ser la prestació econòmica per a cures en l’entorn familiar i la prestació econòmica d’assistència personal. La tercera ajuda econòmica, la prestació econòmica vinculada al servei, es dóna perquè la persona pugui assistir a un centre diürn de caràcter privat quan per diferents circumstàncies no ha pogut ser de caràcter públic. Titularitat de les ajudes: Fundació d’Atenció i Suport a la Dependència i de Promoció de l’Autonomia Personal de les Illes Balears. Regulat per la llei 39/2006, art. 5 titulars de dret.

Els objectius són:

• Donar suport per a l’atenció i cura de les persones amb grau de dependència en els seus domicilis.

Els requisits per ser-ne beneficiari seran:

• Haver sol·licitat el reconeixement de dependència i haver obtingut resolució de grau i nivell.

• Sol·licitar recurs de prestació econòmica i haver-ne obtingut la resolució.

Característiques de les diferents prestacions econòmiques: Prestació econòmica per a la cura en l’entorn familiar i ajuda a cuidadors no professionals (article 18). Sempre que s’hi donin les circumstàncies familiars o d’un altre tipus adequades i, d’una manera excepcional, el beneficiari podrà optar per ser atès en el seu entorn familiar i el seu cuidador rebrà una compensació econòmica. El cuidador haurà d’estar donat d’alta a la Seguretat Social. Les principals característiques d’aquesta prestació són:

•Caràcter excepcional. •La seva finalitat és mantenir al beneficiari al seu domicili atès per cuidadors no professionals, sempre que es donin condicions adequades de convivència i habitabilitat de l’habitatge. •S’establirà a través del PIA. •Subjecte al grau i nivell de dependència i capacitat econòmica del beneficiari. •El cuidador haurà de ser donat d’alta a la Seguretat Social i s’incorporarà a programes de formació, informació i descans. • El Consell Territorial del SAAD acordarà les condicions i la quantia de la prestació.

Prestació econòmica d’assistència personal (article 19) Les principals característiques d’aquesta prestació són:

•Facilitar la promoció de l’autonomia a les persones amb gran dependència, amb independència de la seva edat.

28

•Contribuir a la contractació d’una assistència personal que faciliti al beneficiari una vida més autònoma, l’accés a l’educació i al treball i l’exercici de les activitats bàsiques de la vida diària.

1.8 Servei de préstec d’ajudes tècniques

És un servei que deixa material d’ajudes tècniques a les famílies que tenen una persona dependent al seu domicili. Titularitat del servei: Ajuntaments.

L’objectiu és :

• Millorar l’atenció de l’usuari a domicili amb l’ús d’ajudes tècniques i material ortopèdic.

• Reforçar l’actuació de familiars, cuidadors i treballadores familiars del SAD amb l’ús de mitjans tècnics adients.

• Facilitar ajudes tècniques mentre es tramiten les pròpies finançades per l’Ib-salut quan així ho ha prescrit el metge/la metgessa especialista.

• Facilitar als usuaris ajudes tècniques que no són finançades per l’Ib-salut i tenen un alt cost.

• Optimitzar la utilització del material i el cost de les ajudes tècniques. Gestionar el préstec i les donacions d’usuaris propietaris que ja no necessiten l’ajuda tècnica adquirida per subvencions o per finançament de l’Ib-salut.

Els requisits per ser-ne beneficiari:

• Patir una situació de dependència temporal o definitiva.

• Comptar amb informes tècnics del metge i la treballadora social de primària o de l’UTS del municipi que aconsellen el préstec.

•

Ajudes tècniques habituals d’un servei de préstec:

Dues grues elèctriques i els seus respectius arnesos-seients, 2 matalassos antiescares i 2 compressors amb regulació, 4 caminadors amb rodes, 2 bastons quadrípodes, 2 pedalier d’exercici, 2 safates de bany, 4 rentacaps inflables, cadires de rodes, cadires elèctriques per a donacions.

Circuit: sol·licitud als serveis socials de primària que tramitaran un expedient simple que derivaran a l’entitat gestora del servei públic o concertat.

29

2. Serveis d’atenció al domicili de caire més sanit ari.*

2.1 Programa d’atenció domiciliària

Es porten a terme a tots els centres de salut i les seves unitats bàsiques. Aquest programa va dirigit a persones immobilitzades amb problemes de salut i persones en fase terminal i els seus cuidadors, que necessitin seguiment i control de manera continuada i no poden desplaçar-se al centre de salut per rebre l’atenció. Titularitat del servei: Servei de Salut del Govern Balear

L’atenció és porta en el domicili del pacient i està destinat bàsicament a les persones grans i als seus cuidadors, a persones amb alguna malaltia crònica evolutiva amb una important demanda de serveis i persones en fase terminal que moren al seu domicili. Titularitat del servei: Servei de Salut del Govern Balear.

Els seus objectius són:

• Donar atenció integral a les persones immobilitzades i terminals a la seua casa i també als seus cuidadors.

• Evitar els reingressos i les hospitalitzacions inadequades. • Donar suport als cuidadors informals i a les famílies. • Reduir el nombre de claudicacions de les persones cuidadores. • Coordinar-se amb els serveis socials per obtenir els recursos socials necessaris

per a cada cas.

* Informació del Pla d’accions sanitàries dins l’àmbit sociosanitari del Servei de Salut. Govern Balear.

2.2 Rehabilitació a domicili

És una prestació sanitària, en fase de desplegament a la nostra comunitat, que respon a la necessitat d’aproximar i personalitzar l’assistència a les persones que pateixen una pèrdua d’autonomia com a conseqüència d’un procés patològic i prenent en consideració les barreres del seu entorn. Titularitat del servei: Servei de Salut del Govern Balear

Els seus objectius i funcions són:

• Reeducació funcional • Control de símptomes • Educació sanitària a la persona usuària i al cuidador, ajuda a l’adaptació de

l’entorn. • Seguretat del cuidador.

30

La tipologia de les persones usuàries és:

− Pacients aguts:

• Quan la malaltia i la seva fase evolutiva ho requereixin • Dependència per caminar o per dur a terme les activitats bàsiques de la vida

diària • Necessitat d’adaptar el domicili

− Pacients crònics:

• Pacients que, després d’un ingrés, necessitin reintegrar-se al domicili o que aquest lloc que habita sigui adaptat

• Involució funcional objectivable • Després d’una intervenció quirúrgica o ortopèdica que necessiti reeducació • Tractament complementari de l’espasticitat • En general, qualsevol altre perfil que s’acordi •

L’equip professional està format per:

Metge rehabilitador, fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals

El circuit:

− Entrada:

• Derivació dels hospitals d’aguts (metges rehabilitadors i altres dispositius de coordinació)

• Derivació de l’atenció primària • Derivacions de centres sociosanitaris

− Sortida:

• Després que hagi acabat el tractament

2.3 Equip de suport a l’atenció domiciliària (ESAD )

Els equips de suport d’atenció domiciliària varen ser creats mitjançant resolució de la presidència executiva d’Insalud, publicada al BOE de 10 agost del 1999. L’aprovació per part del Consell de Govern de les illes Balears del Pla sociosanitari i l’adaptació de les funcions dels equips de suport d'atenció domiciliària establiren a l’ordre núm. 153 del BOIB 21-12-2002. Titularitat del servei: Servei de Salut del Govern Balear.

És un equip multidisciplinari encarregat de donar suport a l’atenció domiciliària, especialment a pacients terminals —tant oncològics com crònics—, d’avaluar la situació i de contribuir a la gestió de llits i dels recursos més adients a les necessitats assistencials.

Les seues funcions van dirigides a intervenir en els casos complexos de l’àmbit de la geriatria i de les cures pal·liatives. Realitzen la valoració integral dels pacients i gestió de llits i de recursos de la comunitat avaluen els recursos més adequats a les necessitats assistencials del pacient. Donar informació i educació sanitària als pacients, als cuidadors i als familiars. Donar suport i assessorament als professionals de l’atenció primària per a l’atenció domiciliària de pacients terminals oncològics o no i amb limitació funcional o immobilitzats complexos.

31

La seva ubicació hauria de ser en un hospital sociosanitari, en un centre de salut o a l’hospital de l’àrea per a facilitar-ne la coordinació. Ha d’estar vinculat a l’atenció primària amb connexió amb els centres hospitalaris.

La tipologia de les persones usuàries és:

• Pacients terminals oncològics i no oncològics.

• Persones amb alguna malaltia geriàtrica complexa i amb necessitats assistencials especials.

• Persones amb alguna malaltia crònica evolutiva complexa en la fase de descompensació.

• En general, totes les persones definides a l’Estratègia autonòmica de cures pal·liatives.

L’equip professional multidisciplinari pot està format per:

Metges de família, oncòlegs o internistes, infermeres, que és la unitat bàsica de funcionament i a més psicòleg, auxiliar administratiu i treballadors socials amb experiència i amb formació específica en l’atenció a malalts terminals i geriàtrics complexos.

Circuit de derivació a l’ESAD:

− Entrada: sol·licitud dels equips d’atenció primària (poden derivar pacients el metge i la infermera) per als procediments següents:

− Valoració puntual i assessorament. • Seguiment conjunt dels pacients terminals. • Derivació a altres recursos: llit sociosanitari, hospital de dia, fisioteràpia a

domicili, etc. • Derivació des dels hospitals d’aguts, fonamentalment serveis d’oncologia i de

medicina interna • Derivació des de centres sociosanitaris. • Derivació des de residències geriàtriques.

− Sortida:

• Derivació als hospitals d’aguts. • Derivació als centres sociosanitaris. • Derivació per al seguiment exclusiu de l’atenció primària. • En general, qualsevol situació que generi l’alta del programa.

32

6.2 Recursos i serveis d’atenció diürna/nocturna ambula tòria

1. Serveis d’atenció diürna ambulatòria de caire so cial

1.1. Centres de convivència i prevenció de situacions de dependència de les persones majors

Són centres socials per a persones majors que porten a terme programes i activitats de caire preventiu a les situacions de dependència. Ofereixen serveis especialitzats encaminats aconseguir el manteniment de les persones majors en un estat físic i emocional que els permeti valer-se per si mateixos i continuar el seu entorn familiar i social. Aquest servei ve regulat pel Decret 123/2001 (centres socioculturals). Titularitat del servei: Ajuntaments (Patronats municipals de la vivenda) i Consell d’Eivissa.

Els objectius d’aquestos centres són:

• Promoure la convivència i la participació comunitària. • Propiciar hàbits saludables i dinamitzar les relacions interpersonals i grupals. • Ser un recurs de suport per a les persones majors i als seus familiars. • Facilitar a les persones majors continuar en el seu entorn el major temps possible

amb la millor qualitat de vida possible.

Els usuaris habitualment són persones majors de 60 anys

Els centres ofereixen els següents serveis:

• Activitats culturals • Activitats d’oci i convivència • Prevenció i manteniment de la salut • Rehabilitació preventiva • Activitats físiques i esportives • Activitats ocupacionals • Activitats socials i educatives • Informació i formació • Servei de cafeteria • Servei de bugaderia i dutxes amb suport • Podologia • Perruqueria

Pot comptar amb personal específic de suport per a les activitats (treballadores familiars, infermera, monitors per a les activitats)

La ubicació és habitualment cèntrica en zones urbanes dels municipis o zones més rurals i inclosa dins dels casals de gent major o centres cívics.

33

Circuit:

Entrada: A partir dels centres cívics de la zona, de les associacions i col·lectiu de persones majors, de la treballadora social d’atenció primària, del metge d’atenció primària.

1.2. Centres de dia per a persones dependents o frà gils

En parlar de centres de dia és necessari esmentar que existeixen centres de dia d’atenció especifica a col·lectius. Així doncs, tenim centres de dia socials per a persones majors, centres de dia específics per a persones amb trastorns cognitius, centres de dia per a persones amb discapacitat intel·lectual i centres de dia per a persones amb discapacitat física i les capacitats intel·lectuals preservades. Regulat al Decret 123/2001. Titularitat del servei: gestió del centre, Ajuntaments majoritàriament, els ubicats en un entorn residencial tenen la gestió del Consell d’Eivissa o Consorci de gestió, la gestió de places de la Fundació d’atenció i suport a la Dependència i de Promoció de l’autonomia personal de les illes Balears. Regulats per ordenances municipals i per la Llei 39/2006, art. 5 titulars de dret, segons titularitat.

Els centres de dia es defineixen a la Llei 39/2006 de 14 de desembre de atenció a la dependència com:

“El servei de Centre de dia o de nit ofereix una atenció integral durant el període diürn o nocturn a les persones en situació de dependència, amb l'objectiu de millorar o mantenir el millor nivell possible d’autonomia personal i donar suport a les famílies o cuidadors. En particular, cobreix, des d’una perspectiva biopsicosocial, les necessitats d’assessorament, prevenció, rehabilitació, orientació per a la promoció de l'autonomia, habilitació o atenció assistencial i personal de les situacions de dependència que elaborin les Comunitats”.

Els requisits per ser beneficiari dels centres de dia de persones dependents: Seran titulars dels drets establerts a la llei els espanyols que compleixin els següents requisits: •Trobar-se en situació de dependència en alguns dels graus establerts. •Residir al territori espanyol i haver-ho fet durant cinc anys, dels quals dos hauran de ser immediatament anteriors a la data de presentació de la sol·licitud.

Els requisits per a ser beneficiari de centres de dia específics de persones sense grau de dependència reconegut:

• Trobar-se en situació de fragilitat (demències inicials, risc d’exclusió social, persones molt majors) reconeguda pels metges especialistes o pels serveis socials.

• Tenir els informes especialitzats que indiquin l’adequació i el benefici del recurs respecte de la persona.

34

La tipologia d’usuaris és majoritàriament el col·lectiu de les persones majors amb grau de dependència determinada per malalties cròniques i/o pluripatologies, que determinen limitació de la seva autonomia i que requereixen una atenció sociosanitària especialitzada, cures d’infermeria i/o rehabilitació i suport a les activitats de la vida diària que no es poden prestar adequadament en el domicili.

Els centres de dia específics atenen, al marge de l’edat:

• Persones amb demències i problemes cognitius i conductuals que no necessiten atenció mèdica continuada

• Persones amb discapacitat psíquica • Persones amb patologies cròniques que determinen problemes funcionals. • Malalts mentals • Persones amb risc d’exclusió social

Els centres de dia per a persones dependents ofereixen els següents serveis:

• Serveis bàsics � Acolliment i convivència � Manutenció (esmorzar, dinar, berenar)

• Atenció a la salut mitjançant programes terapèutics � Atenció psicològica � Atenció d’infermeria. � Programa d’activitats de teràpia ocupacional. � Programa d’activitats de rehabilitació. � Prevenció i promoció de la salut � Programa d’adaptació i reinserció social � Programa d’atenció i suport als familiars.

També pot comptar amb serveis opcionals com:

� Transport adaptat (domicili-centre-domicili) � Perruqueria � Podologia �

Circuit:

Entrada centres de dia d’atenció a la dependència

Tramitació de dependència.

Resolució SADD de recurs de Centre de Dia.

Entrada persones amb malaltia que determina fragilitat i persones amb risc d’exclusió social:

Derivació mèdica o dels serveis socials

Sortida: Alta voluntària

Sol·licitud de canvi de recurs

Indicació tècnica de canvi de recurs.

35

1.3 Centre de nit

És un servei que ofereix atenció integral durant el període nocturn a les persones amb situació de dependència. L’experiència envers aquest recurs a la Comunitat Balear ens aporta el coneixement de ser un dels recursos menys demanda. Titularitat del servei: gestió del centre Consorci de gestió, la gestió de places de la Fundació d’atenció i suport a la dependència i de promoció de l’autonomia personal de les illes Balears. Regulat per la llei 39/2006, art. 5 titulars de dret.

Els objectius són:

• Donar atenció i cura a les persones amb dependència durant el període nocturn.

La tipologia d’usuaris és, majoritàriament, el col·lectiu de les persones majors amb grau de dependència determinada per malalties cròniques i/o pluripatologies, que donen lloc a limitació de la seva autonomia i que requereixen una atenció especialitzada.

Requisits per ser-ne beneficiari:

•Trobar-se en situació de dependència en alguns dels graus establerts. •Residir al territori espanyol i haver-ho fet durant cinc anys, dels quals dos hauran de ser immediatament anteriors a la data de presentació de la sol·licitud.

Circuit:

Entrada:

Tramitació de dependència.

Resolució de recurs de Centre de nit.

Sortida:

Alta voluntària

Sol·licitud de canvi de recurs

Defunció

36

1.4. Centre Ocupacional

Són centres dirigits a proporcionar a les persones amb discapacitat física o psíquica ocupació terapèutica pel seu benestar emocional, tècniques professionals per a la seva integració laboral, i activitats de convivència per a la seva integració social. Titularitat del servei: Consell d’Eivissa o Consorci de gestió. (RD 2274 de 4 de juliol. BOE del 9/12/85). Regulat per ordenandes del Consell.

Els beneficiaris són persones amb discapacitat física o psíquica i grau de minusvalidesa, en edat laboral que no poden integrar-se en una empresa ordinària o en un centre especial de feina.

Els beneficiaris seran:

• Les persones que pateixen una minusvalidesa física o psíquica i tinguin el reconeixement de minusvalidesa.

• Estar en edat laboral

• Disposar d’una resolució o informe de l’equip multidisciplinari sobre la necessitat d’integració en un centre ocupacional per no ser possible una empresa o un centre especial de feina donat el grau de minusvalidesa temporal o definitiu.

Els serveis que ofereix són:

• Tècniques de socialització. • Activitats ocupacionals prelaborals. • Formació laboral·orientació laboral. • Formació de hàbits de autonomia. • Teràpia i rehabilitació· Oci i temps lliure. • Serveis complementaris de transport i menjador. • Suport a la família.

Circuit:

Entrada:

Derivació dels equips de valoració i orientació de la DG d'Atenció a la Dependència de la Conselleria d’Afers Socials, Promoció i Immigració del Govern Balear.

Sortida:

Per promocionar a un centre especial de feina, o per agreujament que faci necessari un altre recurs.

37

1.5 Programa de transició a la vida adulta

Els programes de formació per a la transició a la vida adulta estan encaminats a consolidar els aprenentatges adquirits a l’ensenyament bàsic obligatori i preparar per a la vida adulta. Titularitat del servei: Consell d’Eivissa o Consorci de Gestió. Finançament: subvenció de la Conselleria d’Educació i cultura del Govern Balear, programes de qualificació professional inicial (CAPI)

Els objectius del programa són:

• Desenvolupar i consolidar les habilitats físiques, cognitives, comunicatives i afectivosocials que contribueixin a potenciar l’autonomia personal.

• Fomentar la participació en els contextos de la vida adulta: domèstic, ús dels serveis públics, comerç, oci i temps lliure, entre d’altres.

• Consolidar els aprenentatges adquirits en l’ensenyament bàsic obligatori, especialment pel que fa a les habilitats comunicatives i numèriques, el raonament i la resolució dels problemes de la vida quotidiana.

• Potenciar hàbits relacionats amb la salut, la seguretat personal, l’equilibri afectiu i la relació amb els altres en diferents entorns socials i laborals.

Els beneficiaris dels programes seran:

• Els al·lots i al·lotes de més de 16 anys, amb necessitats educatives especials derivades de discapacitats psíquiques, motrius o sensorials, que hagin finalitzat l’ensenyament bàsic obligatori.

Els programes de formació per a la transició a la vida adulta s’organitzen en un cicle de dos anys. Es podrà ampliar, un any més, la permanència de l’al·lot/l’al·lota en el programa quan el seu procés formatiu permeti l’assoliment dels objectius proposats.

Per tal d’assolir els objectius establerts, els programes de formació per a la transició a la vida adulta s’estructuraran en tres àmbits. Aquests àmbits i la seva distribució horària són:

• Àmbit d’autonomia personal: aprenentatges aplicats a contextos habituals de la vida diària relacionats amb la cura d’un mateix, els hàbits de neteja, ordre i higiene personal i les habilitats relacionades amb la llar.

• Àmbit d’integració social i comunitària: habilitats socials i comunicatives relacionades amb la participació en la comunitat, l’autoestima, la interacció amb els altres, la regulació del comportament, la identificació d’interessos i preferències, l’oci i el temps lliure.

• Àmbit de formació, d’orientació personal, laboral i tutoria: consolidació de coneixements d’aplicació directa adquirits en etapes anteriors, actituds i normes relacionades amb les feines i les activitats habituals, la resolució de conflictes, el seguiment individual i grupal.

38

El centre distribuirà la durada dels diversos àmbits segons les necessitats dels i de les joves dins del total de vint-i-cinc hores setmanals, garantint, en la seva estructura, la presència dels tres àmbits establerts. Els programes es desenvoluparan de setembre a juny.

Circuit

Entrada

Acceptació de l’alumne/a i si és menor d’edat acceptació dels pares o tutors. Existència de compromís de l’alumne/a per escrit.

Informe d’orientació educativa professional de l’alumne/a realitzat pel departament d’orientació del centre de procedència

En els casos d’alumnes no escolaritzats, l’entitat responsable del programa ha de fer l’informe amb l’orientació més adequada després d’haver recollit tota la documentació socioeducativa de l‘últim centre educatiu de l’alumne/a, i dels serveis socials.

El Departament d’Inspecció Educativa supervisarà que s’ha seguit el procediment correcta per garantir que els alumnes segueixen els requisits establerts a la llei i serà qui informi favorablement per a la inscripció de l’alumne/a

Sortida

El límit de permanència dels i de les joves en els programes serà el curs que finalitzarà el juny de l’any natural en què facin els 21 anys.

Normativa:

BOIB núm. 50 EXT. 06-04-2009. Ordre de la consellera d’Educació i Cultura de 24 de març de 2009 per la qual es regulen els programes de qualificació professional inicial en la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. BOIB núm. 100 19-07-2008. Resolució de la Consellera d’Educació i Cultura de 10 de juliol de 2008 per la qual es convoquen ajudes econòmiques per desenvolupar cursos d’aprenentatge professional inicial (CAPI) per a entitats privades sense finalitat de lucre, associacions empresarials sense finalitat de lucre i centres educatius privats sostinguts amb fons públics per al curs 2008-2009.

39

1.6 Centre Base de Valoració i Orientació. Atenció precos (SVAP)

En primer lloc hem de diferenciar, per la seva semblança, els dos serveis existents, un servei depenent del Centre Base d’Eivissa dependent de la DG d’atenció a la Dependència de la Conselleria d’Afers Socials, Promoció i Immigració del Govern Balear i l’altre de la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern Balear. En aquest document es fa referència al primer.

El servei del Centre Base d’Eivissa és l’equip encarregat de portar a terme un diagnòstic de la discapacitat, valoració, reconeixement del grau de discapacitat que pot ser temporal o definitiva que permetrà al infant beneficiar-se de les ajudes, prestacions i serveis determinat pel seu grau.

El servei d’atenció precos està destinat al tractament assistencial i/o preventiu d’infants amb problemes de desenvolupament o risc de patir-lo per causes prenatals, perinatals o postnatals en edats entre el 0 i els 6 anys. Titularitat del servei: Conselleria d'Afers Socials, Promoció i Immigració. Govern Balear.

Els objectius del servei són:

• Diagnòstic, orientació i seguiment

• Donar tractament d’atenció primerenca de fisioteràpia, logopèdia i desenvolupament psicològic

Els beneficiaris són infants de 0 a 6 anys amb discapacitat o amb risc de patir-la que hagin estat valorats de risc pels serveis corresponents de pediatria dels centres hospitalaris, d’atenció primària del Servei de Salut (Ib-salut) i per l’equip de valoració del centre base de la DG de Serveis Socials del Govern Balear.

Els serveis dels centres d’estimulació precos donaran una assistència integral i les següents prestacions:

• Diagnòstic, tractament, orientació i seguiment. • Coordinació amb els recursos comunitaris. • Atenció individual familiar, dotant als pares i a les mares de conductes

estimuladores i educatives. • Tractament fisioterapèutic especialitzat en cas d’alteracions neurològiques que

puguin desencadenar en una discapacitat motòrica. • Tractament de logopèdia especialitzat en els casos de discapacitat sensorial. • Teràpies per al desenvolupament psicològic.

Circuit:

Derivació de pediatria hospitalària o ambulatòria Ib-salut, i pels EVO de la DG de d’atenció a la Dependència de la Conselleria d’Afers Socials, Promoció i Immigració del Govern Balear.

40

1.7 Centre Base . Tractaments de fisioteràpia per a adults .

És un servei del Centre Base per a les persones amb discapacitat i dependència de la Direcció General d'Atenció a la Dependència, de la Conselleria d'Afers Socials, Promoció i Immigració.

Actualment és un servei que es dona en el Centre Base de Palma on es fan sessions de fisioteràpia a persones amb reconeixement de discapacitat i dèficits físics crònics, prèvia demanda de la persona interessada avaluada pels metges (tècnics) dels equips de valoració o pel/per la metge/essa rehabilitador/a del Centre Base.

2 . Serveis d’atenció diürna ambulatòria de caire s anitari

2.1 Unitat de valoració i atenció primària sociosan itària /UVAPSS

És tractaria d’unitats experimentals de nova creació en el model assistencial actual. Pròximes i similars a les UVASS i /o UFISS de Catalunya però que estarien adscrites als centres de salut d’atenció primària. Estan formades per un equip multidisciplinari, format pels metges de primària, una infermera de referència, una treballadora social, un/a psicòleg/òloga, i un/a fisioterapeuta, que treballaran conjuntament i en xarxa sociosanitària per donar una atenció integral, orientació i formació a les persones i als familiars cuidadors susceptibles d’una atenció sociosanitària. Titularitat: Servei de Salut del Govern Balear.

Els objectius són:

• Donar una atenció integral (sanitària i psicosocial) des de l’atenció primària a les persones que presenten una necessitat assistencial de caire sociosanitari.

• Donar atenció a les necessitats de cada usuari i els seus familiars mitjançant una valoració professional integral.

• Reduir i donar suport a la demanda de serveis oferts pel segon i tercer sector sanitari mitjançant la potenciació de l’atenció primària.

• Treballar amb la xarxa assistencial sociosanitària de caire social per optimitzar, prevenir i donar atenció al col·lectiu de persones susceptibles de ser incloses dins el perfil sociosanitari que presenten una situació inicial que els permet desplaçar-se al centre de salut d’atenció primària.

• Canalitzar les necessitats assistencials amb un abordatge coordinat dins la xarxa

assistencial sociosanitària.

• Desenvolupar estudis de recerca i programes com:

. Estudi de la població major amb situació de fragilitat . Protocol per a l’educació grupal dels cuidadors . Programa d’atenció a l’ancià i persones fràgils

41

La tipologia de les persones usuàries seria:

• Les persones beneficiàries serien, a nivell general, les famílies i beneficiaris d’atenció sociosanitaria que presenten autonomia per acudir a les consultes ambulatòries d’atenció primària:

• Persones grans fràgils.

• Persones amb alguna malaltia geriàtrica.

• Persones amb alguna malaltia crònica.

• Persones amb discapacitats.

• Infants i adolescents amb alguna discapacitat.

• Persones amb problemes nutricionals i d’altres pròpies de situacions de fragilitat.

• Cuidadors familiars de persones dependents.

• Situacions específiques: postalta, subaguts complexos, rehabilitació amb tecnologia sanitària que no requereixen una atenció pròpia d’un equip d’atenció i suport domiciliari (ESAD) per presentar suficient grau d’autonomia per acudir a consultes ambulatòries d’atenció primària

Circuit de derivació a l’UVAPSS: Entrada:

• Detecció pels metges de família o la infermera que l’inclourà dins els pacients sociosanitaris susceptibles de ser beneficiaris d’una atenció integral, realitzant-se la valoració integral i la determinació de les necessitats.

• Derivació de pacients donats d’alta per l’ ESAD

• Atenció coordinada amb altres serveis de la Xarxa assistencial de caire social Sortida

• Agreujament de l’estat de salut que comporti la derivació a l’ESAD

Canvi en la situació d’ habitatge habitual per donar-se un internament o hospitalització.

2.1.1 Programa d’atenció a l’ancià i persones fràgi ls*

Aquest programa pertany als programes que es desenvolupen des dels centres de Salut i les diferents unitats bàsiques amb la finalitat de portar a terme una prevenció i promoció de la salut del col·lectiu de persones majors. El programa inclou als majors a partir dels 75 anys que són atesos als centres d’atenció primària sanitària Titularitat del servei: Servei de Salut del Govern Balear

Els seus objectius són:

• Augmentar la captació d’ancians de risc.

• Augmentar la proporció d’ancians amb estil de vida saludable.

• Reduir les situacions de risc de malaltia, les complicacions i les seqüeles de les malalties agudes i cròniques de les persones grans.

42

• Reduir la incidència d’accidents i de caigudes.

• Reduir la proporció de persones grans amb incapacitat funcional, mental o social secundària a malalties cròniques.

• Augmentar la proporció de persones grans ateses de manera continuada als centres d’atenció primària i dissenyar un pla d’atenció per al seu cuidador principal.

• Disminuir el nombre d’hospitalitzacions i de reingressos innecessaris. • Reduir el nombre de claudicacions dels cuidadors. • Reduir la iatrogènia derivada de l’ús inadequat i de la prescripció incorrecta de

medicaments en les persones grans.

La tipologia de les persones usuàries serà: – Persones grans fràgils. – Persones amb alguna malaltia geriàtrica complexa i amb necessitats especials. – Persones amb alguna malaltia crònica evolutiva complexa.

2.1.2 Protocol per a l’educació grupal dels cuidado rs*

Aquesta activitat s’ha d’implantar de manera sistemàtica entre les activitats que es duen a terme de manera habitual als centres d’atenció primària. El personal d’infermeria és el que capitalitza aquesta activitat, amb la col·laboració d’altres professionals (treballadors socials, personal mèdic i fisioterapeutes). Titularitat del servei: Servei de Salut del Govern Balear

Els objectius són:

• Augmentar la qualitat de les cures que presten els cuidadors de pacients inclosos en el Programa d’atenció domiciliària.

• Augmentar el benestar dels pacients, del seu cuidador principal i de la seva família com a unitat.

• Reforçar les intervencions d’infermeria d’educació sanitària i de suport fetes al domicili de la família de manera individual.

2.2 Hospital de dia*

Unitats dedicades específicament a les funcions d’avaluació i de diagnòstic, seguiment o de terapèutica específica (tècniques o rehabilitació). És un recurs assistencial diürn destinat a pacients fràgils o pacients geriàtrics amb alguna discapacitat física o deteriorament cognitiu lleu i que té potencial de recuperació parcial o total, o bé per a casos en què cal dur a terme un procés diagnòstic. Permet una avaluació geriàtrica integral i rebre el tractament i/o la intervenció més adient per a l’estat de salut. Estan atesos per un equip multidisciplinari compost per metge, psicòleg, treballadora social, infermera, fisioterapeuta, terapeuta ocupacional, auxiliar d’infermeria, compta amb suport administratiu.

43

La durada màxima de l’estada acordada ha de ser de tres mesos, prorrogable sempre que calgui. Titularitat del servei: Servei de Salut del Govern Balear.

Les funcions i els objectius són:

• Avaluació integral interdisciplinària de les necessitats, amb accions terapèutiques específiques, indicació de recursos, educació, suport familiar i connexió amb les especialitats i els recursos de l’hospital d’aguts que calguin.

• Maneig de síndromes geriàtriques.

• Rehabilitació i manteniment de la capacitat funcional.

• Millora de l’autonomia.

• Tractament psicològic si és necessari.

• Mecanismes de facilitació d’exploracions complementàries i interconsultes amb els diferents especialistes.

Tipologia de les persones usuàries:

Persones grans fràgils amb trastorns cognitius o sense i amb necessitats de valoració i seguiment continuat i intensiu a càrrec d’un equip sanitari.

La ubicació ha de ser: – Hospitals d’aguts. – Hospital sociosanitari. – Tenir en compte una estructura física i una atmosfera adequada per a la tipologia dels

pacients. – Centres concertats.

Criteris d’inclusió: – Persones majors de 65 anys que necessitin recuperació funcional amb criteris de

reversibilitat: o Síndrome d’immobilitat: persones amb ingressos perllongats que han

perdut massa muscular i persones amb poca capacitat de mobilització al seu domicili.

o ACV en fase de recuperació funcional o Fractures òssies en la fase postquirúrgica. o Amputacions. o Patologia cardiorespiratoria: EPOC, cardiopaties... o Trastorns metabòlics: Obesitat, diabetes, patologia tiroidea amb

complexitat de tractament. o Persones amb símptomes complexos que necessitin seguiment:

� Polifarmacia. � Parkinson i altres malalties neurològiques desmielinitzants � Caigudes.

44

o Trastorns mentals i cognitius.

� Valoració i tractament de les depressions. � Valoració de demències incipients. � Inici de tractament i maneig de les demències lleus.

– Persones majors que precisin valoració, seguiment i educació per la salut intensiva i continuada per part d’infermeria per adaptar-se al nou estat de salut.

– Persones majors que necessitin reeducació per la realització de les activitats bàsiques de la vida diària.

– Suport al cuidador i cures socials.

Criteris d’exclusió: – Negació de la persona a participar. – Deteriorament funcional greu i crònic previ. – Persona amb deteriorament cognitiu moderat o greu (GDS > 4). – Alteracions psíquiques que cursin amb alteració del comportament. – Intolerància al procés de recuperació funcional intensiu. – Persona gran sense suport social o familiar. – No acceptació de la família, del cuidador o del pacient pel que fa als períodes pactats.

Circuit:

Entrada: ESAD, metges d’atenció primària, serveis hospitalaris.

Sortida: Fi del tractament proposat, canvi de situació per l’evolució de la malaltia i altres criteris d’exclusió esmentats

6.3. Serveis d’allotjament alternatiu, d’internament i h ospitalització .

1. Serveis d’ allotjament alternatiu, d’internament de caire social.

1.1 Habitatges socials per a persones majors i per sones amb mobilitat reduïda

Són habitatges adaptats de caràcter públic, per a persones majors de 65 anys i persones amb mobilitat reduïda i autosuficients per a les activitats de la vida diària, que per raons socials o familiars tenen dificultat per a una integració sociofamiliar normalitzada. Es regeixen per la Llei d’arrendaments urbans. Poden tenir una capacitat que va de dues persones a sis (Reial decret 355/1980, de 25 de gener). Titularitat dels habitatges: Ajuntaments o IBAVI.

45

Els objectius són:

Oferir habitatge a les persones majors de 65 anys i a les persones amb mobilitat reduïda que presenten:

1. Una necessitat objectiva d’habitatge per residir en allotjaments provisionals (pensions i altres), estar amb situació de abandó, estar allotjat amb familiars, tenir un habitatge amb deficiències estructurals o barreres arquitectòniques que impedeixen el desenvolupament de les activitats de la vida diària, estar pendent de desallotjament judicial, etc.

2. Una circumstància personal i familiar que també determina la necessitat de habitatge com ara estar en situació d’abandó, que existeixi conflicte amb el grup de convivència familiar, que les persones roten entre diversos familiars, etc.

La tipologia d’usuaris és:

• Persones majors de 65 anys amb les capacitats per a les activitats de la vida diària conservades (AVD bàsiques i instrumentals).

• Persones majors de 18 anys amb mobilitat reduïda i amb autonomia personal per portar a terme les AVD bàsiques i instrumentals.

• Unitats familiars amb un component amb mobilitat reduïda que presenta dificultats per a les activitats de la vida diària a immobles no adaptats.

Circuit:

Entrada: Habitualment pertanyen als Patronats Municipals de l’habitatge dels Ajuntaments. Convocatòria per a l’adjudicació de l’habitatge (Patronat o IBAVI) sempre que es compleixin els requisits (edat o certificat de minusvalidesa, ser autònom per a les AVD, estar empadronat al municipi o a l’illa d’Eivissa com a mínim els 5 anys previs.

Sortida:

• En finalitzar el contracte dels cinc anys si alguna de les parts així ho considera.

• Si la persona passa a ser dependent deixarà l’habitatge de forma voluntària, com s’ha signat al contracte, amb el compromís de donar-li una placa en un altre recurs més adient.

1.2 Apartaments residencials geriàtrics

Són habitatges de petites dimensions, per a dues persones o matrimonis, pròximes i integrades dins de complexos residencials geriàtrics, fet que els permet gaudir de la cartera de serveis de les llars residencials. Poden ser en règim de lloguer o de compra. Permeten als usuaris continuar gaudint d’independència. Titularitat: Privada.

Els objectius són:

• Oferir un habitatge alternatiu a l’habitual, en un entorn protegit i suport de serveis residencials.

46

• Oferir una alternativa al internament en residència a les persones que volen gaudir d’independència a la seva llar.

La tipologia d’usuaris és:

• Persones majors de 65 anys fràgils amb les capacitats per a les activitats de la vida diària conservades (AVD bàsiques i instrumentals).

Circuit:

Entrada: complir els requisits d’edat i condició d’autonomia per a les activitats de la vida diària

Sortida: pèrdua de l’autonomia que determini necessitat d’un altre recurs.

1.3 Pisos tutelats

Els pisos per a persones majors, persones fràgils i persones amb discapacitat són habitatges configurats com llars funcionals de dimensions reduïdes, adequades al número i característiques dels usuaris i inserides en l’entorn comunitari, en les que conviuen, de forma estable en el temps, un grup homogeni de persones (Decret 123/2001). Titularitat: Consell d’Eivissa.

Els objectius són:

• Oferir un marc normalitzat de convivència • Evitar o retardar d’ingrés en una residència • Promoure la solidaritat i ajuda mútua entre els usuaris

Els usuaris seran:

Persones necessitades de protecció, que no precisen assistència institucional i poden viure en règim parcialment autogestionat.

Poden ser persones usuàries:

• Persones amb discapacitat física o intel·lectual, majors de 18 anys, necessitades de protecció i d’allotjament social alternatiu a les residències, que tinguin reconegut en el certificat de minusvalidesa amb un grau igual o superior al 33%.

• Persones majors que tenen necessitats de suport intermitent o limitat, en règim de funcionament parcialment autogestionat.

Els serveis que ofereix són:

• Allotjament i manutenció. • Assistència, suport o supervisió. • Activitats de convivència, cooperació i autoajuda. • Col·laboració per a la recerca d’altres recursos específics. • Activitats d’integració en l’entorn comunitari.

47

Els habitatges tutelats poden tenir diferents modalitats:

• Habitatges tutelats per a persones majors i persones fràgils. 1. Habitatges tutelats comunitaris, amb un numero de places no superior a

10, per a persones que necessiten suport. • Habitatges tutelats per a persones amb discapacitat física:

1. Habitatges amb suport. 2. Habitatges supervisats per a la promoció de l’autonomia i el foment de

l’aprenentatge en les activitats de la vida diària. • Habitatges tutelats per a persones amb discapacitat intel·lectual.

1. Habitatges assistits. 2. Habitatges supervisats. 3. Habitatges supervisats per a la promoció de l’autonomia i el foment de

l’aprenentatge en les activitats de la vida diària.

La capacitat assistencial dels habitatges tutelats serà entre quatre places i set. Els habitatges tutelats assistits per a persones amb discapacitat intel·lectual o per a persones amb malaltia crònica serà de sis a set places.

La ubicació dels habitatges tutelats serà dins zones urbanes de fàcil accés a equipaments i serveis comunitaris, estaran ben comunicades amb la xarxa de transports públics.

Estaran situades en sòl urbanitzat i de fàcil accés a equipaments i serveis comunitaris, ben comunicades i amb adequada xarxa de transports públics.

Circuit:

Entrada: Informe favorable de l’Equip multidisciplinari de gestió i coordinació de sol·licituds de recursos sociosanitaris de caire social, que pot rebre sol·licitud de l’ESAD i EVAPSS que canalitzen la demanda de caire mes sanitari i dels serveis socials dels municipis. També pot rebre sol·licitud de residències per alta de residents que presenten rehabilitació i recuperació en les AVD bàsiques i instrumentals.

1.4 Centres d’atenció integral per a persones amb risc de exclusió social

Aquests centres estan configurats per diferents serveis, un servei residencial de baixa exigència assistencial, un centre de dia, un servei d’integració social i serveis complementaris d’alimentació saludable i pautes higièniques.

48

El servei residencial és un recurs de segon nivell, caracteritzat per la seva flexibilitat de funcionament amb un mínim de normes per a l’atenció de persones en situació de fragilitat crònica (causes socials i físiques) sense llar. Titularitat: pública mitjançant la creació d’una Fundació entre els ajuntaments de Santa Eulària, Sant Josep, Sant Antoni, Sant Joan, Eivissa, Consell Insular d’Eivissa i Càritas. (*Donat que és un recurs en desenvolupament la titularitat podria variar i en lloc de crear una Fundació podria ser assumit per el Consorci de Gestió Sociosanitaria d’Eivissa o altre entitat, una vegada en forméssim part els Municipis i Caritas) .

Els objectius són:

• Frenar el deteriorament que presenten, oferint una alternativa de vida més saludable.

• Oferir a les persones usuàries l’acostament a altres recursos sanitaris i socials, existents a la xarxa mitjançant un treball d’integració sociocomunitària.

La tipologia de les persones usuàries serà:

• Persones que viuen al carrer i presenten situacions greus d’abandó personal amb malalties físiques, mentals o toxicomanies i que no accepten acudir a altres recursos de la xarxa per presentar dificultats per complir les normes de funcionament.

Els centres d’atenció integrals a persones amb risc d’exclusió social compten amb equips d’atenció multidisciplinar a més dels serveis de neteja i càtering.

Circuit:

Entrada. Serveis d’atenció primària i UTS (unitats de treball social) dels diferents municipis, serveis socials de Càritas.

Sortida. Abandó voluntari, derivació a altres recursos, integració social normalitzada.

1.5 Centres d’internament

1. Centres residencial per a persones majors

2. Centres residencials assistits per a persones majors dependents

3. Centres residencials per a persones amb discapacitat intel·lectual i residències per a persones amb discapacitat física menors de 65 anys (Decret 123/2001)

Els centres d’internament comptaran amb el servei de respir.

49

1.5.1 . Centres llar residencials per a persones ma jors

Els centres residencials per a persones majors ofereixen allotjament estable i serveis comunitaris de caràcter personal, a les persones majors de 65 anys i pensionistes majors de 60 que per les seves característiques es vegin obligades a optar per el ingrés en una residència. Les estades en els centres podran ser de caràcter temporal o permanent. Centre públic titularitat: Consell d’Eivissa.

Tipologia de les persones usuàries.

• Persones majors que ja estiguin jubilats i pensionistes majors de 60 anys, que no necessiten suport d’una tercera persona per a les activitats de la vida diària. Les persones dependents per a les AVD, no seran beneficiàries d’aquest recurs excepte si el centre disposa de una unitat per a persones major dependents.

Els centres residencials donaran com a mínim els següents serveis:

Serveis bàsics:

• Allotjament • Alimentació i manteniment • Bugaderia • Higiene personal • Atenció social:

� Animació sociocultural � Atenció social individual, grupal i comunitària � Atenció social familiar

• Activitats de teràpia ocupacional • Prevenció i promoció de la salut

Serveis opcionals:

S’entén com a serveis opcionals aquells que no són necessaris per a l’atenció integral bàsica de l’ usuari. Els centres residencials de persones majors podran oferir:

• Perruqueria • Podologia • Cafeteria • Altres que no figurin a la cartera de serveis bàsics

Circuit

Entrada: Sol·licitud d’ingrés al Departament de Política Social i Sanitària del Consell d’Eivissa.

Sortida: Alta voluntària. Canvi de recurs. Defunció.

50

1.5.2. Centres residencials assistits per a persones major s dependents

És consideren residències de persones majors dependents, els centres que ofereixen allotjament estable i des d’un enfocament biopsicosocial, atenció social, suport i /o suplència en la realització de les activitats de la vida diària, atenció sanitària, rehabilitació de les capacitats i atenció geriàtrica integral, en funció del nivell de dependència dels seus usuaris. Titularitat: Consell d’Eivissa, Govern Balear (Consorci de Gestió Sociosanitària). Privats amb places concertades per la Fundació d’Atenció i Suport a la Dependència i de Promoció de l’Autonomia Personal de les Illes Balears. Regulat per la Llei 39/2006, art. 5, titulars de drets, així com centres de titularitat privada que no tenguin places concertades.

La tipologia de les persones usuàries:

• Persones majors de 60 anys, que no tinguin capacitats necessàries per realitzar per si mateixes les activitats bàsiques de la vida diària, i que necessiten d’una atenció geriàtrica integral.

• Excepcionalment, les persones menors de 60, quan la seva situació de dependència funcional, psíquica o social així ho faci necessari i no siguin susceptibles d’atenció en un altres tipus de recurs social o sanitari.

En aquestes residències per a persones majors amb dependència, podran existir:

• Unitats d’Alta Dependència i pel seu estat requereixen una atenció de confort estan enllitats la major part del temps.

• Unitats de Psicogeriatria són especifiques per a persones que tenen altament deteriorades les capacitats cognitives i pateixen risc de pèrdua si no estan en entorns restringits i controlats. Són persones totalment dependents per a les activitats bàsiques de la vida i necessiten d’una atenció sociosanitària continuada i intensa pels trastorns de conducta que presenten i poden determinar risc per a la seva integritat física.

Les diferents unitats d’alta dependència no és aconsellable que sobrepassin la capacitat de 40 places.

Els serveis que donen les residències per a persones majors dependents són:

Els serveis bàsics:

• Allotjament • Alimentació • Atenció sanitària

51

� Cures bàsiques � Atenció mèdica � Atenció d’infermeria. Dirigit a la prestació de la cura d’

infermeria, com preparació i administració de medicaments, cures, sondatges i altres.

� Activitats de rehabilitació. � Assistència farmacèutica � Prevenció i promoció de la salut

• Atenció psicològica i activitats de teràpia ocupacional.

� Atenció psicològica. � Activitats de teràpia ocupacional.

• Atenció social

� Animació sociocultural. � Atenció social individual, grupal i comunitària. � Atenció social familiar.

Els serveis opcionals:

• Perruqueria • Podologia • Cafeteria

Circuit d’entrada: mitjançant resolució de l’assignació de plaça de servei d’atenció residencial de la Direcció General d’Atenció a la Dependència del Govern de les Illes Balears

Circuit de sortida: per defunció, per canvi de recurs, per renúncia voluntària.

1.5.3. Centres residencials per a persones amb disc apacitat intel·lectual i centres residencials per a persones amb discapacitat física menors de 65 anys.

Són centres de convivència destinats a servir d’habitatge estable a persones amb discapacitats que no poden cobrir les seus necessitats per altres serveis socials o sanitaris. Titularitat: Consell d’Eivissa, Govern Balear (Consorci de Gestió Sociosanitària). Gestió de places: Fundació d’Atenció i Suport a la Dependència i de Promoció de l’Autonomia Personal de les Illes Balears. Regulat per la Llei 39/2006, art. 5, titulars de drets.

52

La tipologia d’usuaris serà:

• Persones amb discapacitat intel·lectual amb autonomia limitada. • Persones amb discapacitat intel·lectual i/o física amb greu afectació que determina

que no pugin realitzar per si mateixes les activitats bàsiques de la vida diària i que necessiten d’una atenció integral.

• Les persones beneficiàries abans esmentades tendran edats compreses entre 16 i 65 anys.

Els serveis mínims seran:

• Assistència integral. • Prestacions completes de caràcter residencial: allotjament i manutenció. • Atenció d’infermeria i vigilància mèdica de patologies lleus. • Tractament especialitzat. • Activitats de mobilització. • Activitats ocupacionals i rehabilitadores. • Activitats culturals i recreatives. • Activitats de convivència, cooperació i autoajuda. • Suport psicosocial. • Orientació familiar. • Promoció de la salut.

La capacitat de les residències és aconsellable que no sobrepassi de 60 places i que no sigui inferior de 20.

Han d’estar ubicades en llocs de fàcil accés i integrats en grups de població que tenguin una adequada xarxa de transport públic i hauran d’estar pròxims a equipaments sanitaris ja que els usuaris continuen sent beneficiaris del Servei de Salut de les Illes Balears.

Circuit d’entrada: Mitjançant resolució de l’assignació de plaça de servei d’atenció residencial de la Direcció General d’Atenció a la Dependència del Govern de les Illes Balears

Circuit de sortida: per defunció, per canvi de recurs, per renúncia voluntària.

1.5.4. Servei de respir/temporalitat en centres res idencials

És un servei d’atenció temporal en residència per a persones majors o amb discapacitat que permet a les famílies gaudir d’un temps de descans en la cura de la persona dependent. Aquest servei es pot desenvolupar per dues modalitats, l’esmentada en estada residencial i per personal de suport domiciliari en el propi domicili. Titularitat: Consell d’Eivissa. En previsió de la cartera de serveis de la Fundació d’atenció i suport a la dependència i de promoció de l’autonomia personal de les Illes Balears. Regulat per la Llei 39/2006, art. 5, titulars de drets.

53

Els objectius són:

• Millorar la qualitat de vida dels cuidadors.

• Facilitar als familiars un temps de descans.

• Donar resposta a situacions familiars imprevistes.

Les estades en centres residencials tendran una durada màxima i estipulada amb contracte assistencial.

Durant l'estada s'ofereixen els següents serveis i programes:

Residència en règim de pensió completa Atenció medica i sanitària Atenció a les necessitats bàsiques de la vida diària Assessorament i orientació social a la família Programes de rehabilitació i fisioteràpia, d'estimulació cognitiva i d'activitats

lúdiques. Serveis complementaris: bugaderia.

Les persones beneficiàries són:

• Famílies amb una persona major, depenent o que necessita supervisió per a les AVD, al seu carrer.

• Famílies que tenen al seu càrrec una persona depenent amb discapacitat física o psíquica reconeguda igual o superior al 33%

Circuit:

Entrada: Sol·licitud d’ingrés de respir al Departament de Política Social i Sanitària del Consell d’Eivissa, o la Fundació d’atenció a la dependència.

Sortida: Finalització de la data del servei establert al contracte assistencial

1.6 . Prestació econòmica vinculada al servei

És una de les prestacions del catàleg de dependència del Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD) destinada a la cobertura de les despeses dels serveis previstos en Programa Individual d’Atenció (PIA) quan no sigui possible l’atenció per un servei públic o concertat d’atenció i cura. Té un caràcter personal i periòdic i està subjecte al grau i nivell de dependència i capacitat econòmica del beneficiari.

El servei haurà de ser prestat per una entitat o centre acreditat per a l’atenció a la dependència. El Consell Territorial del SAAD acordarà les condicions i la quantia de la prestació. Titularitat: SADD i Gestió de la prestació: Fundació d’Atenció i Suport a la Dependència i de Promoció de l’Autonomia Personal de les Illes Balears.

54

Els objectius són:

• Facilitar atenció de la persona dependent en un centre residencial quan no ha estat possible l’accés a un centre públic o concertat d’atenció i cura, en funció del grau i nivell de dependència i de la capacitat econòmica del beneficiari.

Els requisits per a ser beneficiari seran:

• Haver sol·licitat el reconeixement de dependència i haver obtingut resolució de grau i nivell.

• Sol·licitar recurs de prestació econòmica vinculada al servei i haver-ne obtingut resolució.

Circuit.

Sol·licitud en el Centre Base d’Eivissa d'Atenció a Persones amb Discapacitat i Dependència Direcció General d'Atenció a la Dependència.

2. Serveis d’ hospitalització de caire sanitari*

Estan destinats a les persones que necessiten la continuació d’un tractament o la supervisió clínica continuada i que, a causa de la complexitat, requereixin una gran quantitat de cures. Tots aquests serveis estan ubicats a hospitals sociosanitaris, hospitals d’aguts o centres concertats. Titularitat: Servei de salut del Govern de les Illes Balears.

Aquests tipus de llits és poden agrupar en unitats sociosanitàries polivalents on s’incloguin les tres tipologies de processos, convalescència/rehabilitació, cures pal·liatives i cures especials, que és descriuen a continuació

2.1 Convalescència i rehabilitació

Són recursos hospitalaris de promoció de l’autonomia i de reinserció en la comunitat després d’un procés agut, per a persones que necessiten la continuació d’un tractament o la supervisió clínica continuada i que, a causa de la complexitat, requereixen un gran quantitat de cures. Estan atesos per equips sanitaris multidisciplinaris, geriatres, internistes, altres metges especialistes, rehabilitadors, fisioterapeutes, psicòlegs, infermeres, treballadors socials, terapeutes ocupacionals, auxiliars d’infermeria. Estan ubicats en hospitals sociosanitaris, unitats polivalents en un hospital d’aguts o centres concertats.

55

Es recomana que un terç d’aquestes places sigui destinat a persones amb processos subaguts, amb alguna malaltia crònica evolutiva o a pacients postaguts complexos en situació de malaltia prèvia, ja avaluats i diagnosticats, amb necessitats de rehabilitació i amb una morbiditat, re agudització i mortalitat altes, que requereixin intensitat terapèutica i un temps més llarg per recuperar-se.

Les funcions i els objectius són:

• Atenció integral i seguiment de l’evolució dels casos complexos que necessitin un temps més llarg d’ingrés hospitalari per a la compensació o la resolució.

• Rehabilitació física i funcional.

• Promoció de l’ajuda emocional, prevenció terciària i educació sanitària.

• Gestió de casos.

• Millora funcional dels indicadors de l’autonomia.

La Tipologia dels usuaris és:

• Pacients postaguts

• Persones amb un procés agut resolt i amb necessitats de rehabilitació.

• Persones amb síndromes geriàtriques amb descompensació resolta, però amb accentuació de la dependència.

• Persones amb alguna malaltia crònica evolutiva no complexa i amb descompensació de la salut.

• Persones amb alguna demència i/o Alzheimer que necessiten un ingrés de durada curta per fer-los una avaluació i/o un diagnòstic, un control o un tractament de trastorns del comportament.

Circuit: Entrada:

• Hospitals d’aguts. • Atenció primària.

Sortida:

• Domicili amb suport d’altres recursos o sense (hospital de dia i/o rehabilitació a domicili).

• Residència geriàtrica. • Unitat de cures especials.

56

2.2. Cures pal·liatives

Són serveis destinats a promoure el confort, la personalització de l’atenció i la qualitat de vida de les persones en una situació avançada o en procés de mort i que necessiten un control de símptomes o algun tractament continuat en règim d’hospitalització. Estan atesos per un equip multidisciplinar sanitari d’oncòlegs, internistes i/o metges de família, infermeres, auxiliars d’infermeria, psicòlegs, treballadors socials amb formació en cures pal·liatives. La seva ubicació és als hospitals sociosanitaris, els hospitals d’aguts i centres concertats que han de comptar amb espais comuns de confort, habitacions individuals a les quals tenguin espai els familiars.

Les funcions i objectius són:

• Atenció integral destinada a millorar la qualitat de vida i el confort de les persones en situació terminal.

• Control de símptomes.

• Suport psicològic a la persona i la seva família i afrontament del procés de dol.

• Totes les funcions definides a l’Estratègia autonòmica de cures pal·liatives, que segueix les directrius de l’Estratègia nacional de cures pal·liatives.

La tipologia de les persones usuàries és:

• Persones amb alguna malaltia crònica terminal i amb complicacions del tractament o control de símptomes.

• Pacients amb alguna malaltia avançada i amb complexitat clínica i estats agònics.

• Tots els pacients que defineixi l’Estratègia autonòmica de cures pal·liatives

Circuit: Entrada:

• ESAD / Atenció primària • Hospitals d’aguts: cal evitar que aquestes persones passin pels serveis

d’urgència. Sortida:

• Domicili. • Residencia geriàtrica. • Qualsevol motiu que generi l’alta.

57

2.3. Unitats hospitalàries de cures especials o com plexitat clínica Són unitats d’atenció continuada a persones amb processos crònics i diferents nivells de dependència i que necessiten recursos tècnics o professionals que no es poden proporcionar al domicili o en una residència geriàtrica a causa del grau de complexitat clínica i/o assistencial. Estan atesos per equips multidisciplinaris sanitaris amb neurorehabilitadors, geriatres, metges de família, infermeres, fisioterapeutes, auxiliars d’infermeria, internistes, terapeutes ocupacionals, treballadors socials. La ubicació és a hospitals sociosanitaris i centres concertats.

Les funcions i objectius són:

• Atenció integral de llarga durada a persones amb una gran complexitat de cures.

• Planificació i educació sanitària a la família i als cuidadors amb la finalitat de tornar al domicili.

• Inici de gestió dels recursos residencials socials si el pacient no pot tornar a la seua casa.

La tipologia de les persones usuàries és:

• Persones grans amb una gran complexitat clínica i una gran dependència temporal o permanent.

• Persones amb discapacitats greus: lesions medul·lars, malalties degeneratives que necessitin un gran quantitat de cures.

• Persones amb malaltia neurodegenerativa amb seqüeles molt greus per lesions cerebrals en estat vegetatiu persistent, permanent o de consciència mínima.

Circuit: Entrada:

• Derivació directa dels hospitals d’aguts després d’una valoració integral quan es preveu que l’estada superarà els 60 dies.

• Derivació des de les unitats de convalescència/rehabilitació. • Des de l’atenció primària, en els casos excepcionals en què el pacient sigui

dependent i no tingui cap possibilitat de tenir cuidador, sempre després de l’avaluació de l’ESAD.

Sortida:

• Residència assistida si es compleixen els criteris. • Al domicili si hi ha canvi en la situació familiar i hi ha un cuidador.

58

7. Costos de l’atenció sociosanitària

La despesa en l’atenció sociosanitària i l’atenció a les persones amb situació de dependència està directament lligat al nivell de dependència, duplicant-se a mesura que s’incrementa la dependència. L’ estructura del cost global dels recursos sanitaris i socials de les persones dependents, es composa d’un 33% en serveis sanitaris, un 60% en serveis socials, un 6% en productes farmacèutics i al voltant d’un 1% en ajudes tècniques. El consum dels diferents recursos sanitaris i socials serà el determinant del cost. Analitzant la utilització de recursos que es consumien majoritàriament l’any 2002 i els que ha data actual tenen més prestació, poden establir un canvi en la tendència de l’internament a la cura de la persona dependent en el domicili. Mitjana de consum de recursos 2002 Recursos Nivell I Nivell II Nivell lII Residència i unitats de llarga estada 53 % 56 % 66 % Hospital d’aguts i estada mitjana 16 % 14 % 8 % Centre de dia i hospital de dia 12 % 14 % 17 % Servei domèstic 5 % 5 % 3 % Ajuda a domicili pública 7 % 4 % 3 % At. primària sanitària 7 % 3 % 3 % Actualment (1 de juny de 2009) sobre les prestacions reconegudes podem observar un augment significatiu de l’atenció a domicili de les persones dependents. No s’han registrat els graus i nivells de dependència dels usuaris. Recursos i prestacions de SAAD

núm. total sol·licituds de prestació CA

núm. sol·licituds de prestació Illes Balears

Prevenció dependència i promoció de l’autonomia

* No reconeguda

Teleassistència ** No reconeguda Ajuda a domicili ** No reconeguda Centres de dia/nit 19.766 232 Atenció residencial 74.987 821 PE Vinculada Servei 24.480 121 P.E. Cures Familiars 186.267 2890 P.E. Assist. personal 560 12 * Reconeguda a les CA de Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Galícia, la Rioja ** Reconeguda a les CA de Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Galícia, la Rioja i Ceuta i MelillaCaastilla y León

59

Referent als costos dels serveis sanitaris i socials, expressen els costos mitjans ponderats referents l’any 1998 per a cada un dels diferents serveis i per a dates actualitzades els costos dels serveis de l’ordenança fiscal reguladora de la taxa pels serveis del Consell Insular i el càlcul de costos reals aproximat. Serveis sociosanitaris de caire sanitari Costos 1998 Costos 2008 Hospital d’aguts 243,80 euros/dia 300 euros/dia Unitat de convalescència 82,31 euros/dia Centre sociosanitari 46,67 euros/dia Hospital geriàtric 158,33 euros/dia Hospital de dia 120,11 euros/dia Atenció sanitària domiciliaria 44,65 euros /dia Atenció primària 27,05 euros/ dia Serveis sociosanitaris de caire social Costos mitjans

1998 Ordenança fiscal 2005 Càlcul costos 2008

Residència assistida publica 63,17 euros/dia 45 / 55/ 65 e/dia segons grau dependència

130 euros /dia (HRA)

Residència psicogeriàtrica 82,44 euros/dia 95 euros /dia (Can Blai) Residencia privada 30,53 euros/dia Centre de dia 24,54 euros/dia 40 euros /dia 49 euros /dia Centre de dia psicogeriàtric 82,44 euros /dia - 85,85 euros/ dia Atenció domiciliària 10,79 euros /dia Servei domèstic 6,01 euros/ dia - 10 euros/h Servei de menjador dinar/sopar 5,1 euros/dia

esmorzar/berenar 1,28

Teleassistència 29,40 euros /dia

Pisos tutelats - - (cost diari 517euros) 6 usuaris= 86 euros/dia

Centre ocupacional 36 euros /dia

El 90 % del volum dels recursos sociosanitaris de caire sanitari i social que s’utilitzen es concentra en els últims 7 o 8 anys de vida de la persona, que solen coincidir amb el temps que es pateix algun procés de dependència. L’IMSERSO ens aporta la informació sobre el número de hores mensuals de serveis assistencials de suport a domicili (SAD), establerts en funció del grau i nivell. El càlcul dels costos el podem establir a partir de les següents dades i el cost del servei: Hores d’atenci ó Hores mensuals _______________________________________________________ Grau III. Gran dependència Nivell 2 Entre 70 i 90 Nivell 1 Entre 55 i 70 ------------------------------------------------------- Grau II. Dependència severa Nivell 2 Entre 40 i 55 Nivell 1 Entre 30 i 40 -------------------------------------------------------

60

Les prestacions econòmiques per a 2009 es detallen per graus i nivells segons quanties màximes. Graus i nivells Prestació

econòmica vinculada al servei Euros mensuals

Prestació econòmica per a cura en l’entorn familiar

Euros mensuals Quantia Quota SS+FP

Prestació econòmica d’assistència personal

Euros mensuals

Grau III Nivell 2 831,47 519,13 831,47 Grau III Nivel 1 623,60 415,73 623,60 160,13 € (158,67 € + 1,46 €) Grau II Nivel 2 460,80 336,24 - Grau II Nivel 1 300,00 300,00 -

L’abordatge del finançament no ha estat estudi d’aquest document en considerar que l’aplicació de la Llei 39/2006 encara està en procés de consolidació i està sotmès a possibles canvis i modificacions en els copagaments. En aquest moment estan elaborant-se decrets per a regular els criteris per establir la participació de les persones beneficiàries de les prestacions assistencials que formen part de la Xarxa d’Atenció Pública a la Dependència de les Illes Balears i concretar les prestacions econòmiques del Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD).

La implantació de la cartera de serveis del SADD pot comportar revisions en les ordenances fiscals de regulació de taxes per evitar diferències en els costos de serveis a l’usuari.

Es considera d’interès un posterior estudi que porti a terme una anàlisi de forma específica dels costos i finançaments dels serveis sociosanitaris per completar aquest document.

8. Grups d’atenció i recursos

8.1.- Col·lectiu de persones majors, prestacions i recursos

El col·lectiu de persones majors és un grup molt significatiu de la població i, segons estudis, el 13,7% de la població balear té 65 anys o més. Les projeccions preveuen un envelliment progressiu de la població, per la qual cosa en un termini de cinc anys es preveu que la població de 65 anys i majors superarà el 16 %.

La vellesa per si sola no és discapacitant, ja que existeix un grup significatiu de persones majors que envelleixen sense emmalaltir i conservant el seu nivell funcional quasi fins al final de la vida, però per altra part hem de tenir present un altre grup de gent major que patia malalties cròniques prèvies que amb l’edat es van agreujant i que junt a un grup de persones que desenvoluparan patologies associades a l’envelliment conformaran el col·lectiu de persones majors amb dependència.

61

Es pot dir que associat a l’envelliment apareixen els factors de risc de dependència. La taxa de dependència per l’any 2010 és d’un 25 %. Tot això determina la importància de planificar estratègies per prevenir, atendre i afrontar les necessitats d’aquest col·lectiu a nivell social i sanitari.

L’atenció a les persones majors s’ha de contemplar des de la prevenció en la salut i la dependència fins a situacions de gran malaltia i pèrdua d’autonomia molt important.

Partint d’una normativa extensa, les persones majors mitjançant l’Institut de Majors i de Serveis Socials (IMSERSO) disposen d’una àmplia xarxa de recursos de caire social, composta per diferents serveis per portar a terme tot un seguit d’activitats que aportaran una millor qualitat de vida i per tant determinaran en part una prevenció de les situacions d’aïllament i dependència.

La Llei de la dependència completa i defineix la xarxa de recursos per a l’atenció a les persones major que presenten algun grau de dependència així com el suport de les persones cuidadores.

Per altra part des de l’àmbit de salut mitjançant els plans sociosanitaris de caire sanitari es dóna resposta a les situacions d’agreujament de la salut i també de prevenció de la dependència que determinen atencions i recursos específics de caire mes sanitari.

Les dades de població del col·lectiu de persones majors de l’any 2008 eren de 13.712 persones majors de 65 anys sobre una població de 127.972 persones per a l’illa d’Eivissa, un percentatge d’un 10,71%.

Per municipis i segons les targetes de dels Centres de Salut (CS) i les seves Unitats Bàsiques de Salut (UBS) tenim les següents dades:

EAP Centre de salut

UB Pediatria

0-14

Majors 64 anys

Població restant

Can Misses Eivissa II UB Jesús

UB Puig d’en Valls

5.833 3160 29.581

Es Viver Eivissa UB sant Jordi 4.558 3.767 23.456

Santa Eulària Santa Eulària UB Sant Carles

Santa Gertrudis

Sant Joan

UB Sant Miguel

3.881 3.300 19.599

Sant Antoni Sant Antoni UB Sant Josep

UB Sant Rafel

UB Sant Agustí

UB Cala de Bou

4.563 3.518 22.754

* El Centre de Salut de Vila va inaugurar-se l’any 2008, fet que determina que no s’enregistrin dades.

62

Els estudis apunten que entre un 19,5% actual i 25 % per a l’any 2010 de la població major presenta dependència. Així doncs, considerant el percentatge més elevat, podríem establir que al voltant de 3.412 persones majors de 65 de l’illa d’Eivissa pot presentat dependència.

No existeix cap dada d’ associacions de persones majors dependents.

8.2 Col·lectiu de persones amb Alzheimer i altres d emències, prestacions i recursos.

Les persones amb demència configuren un grup significatiu dins les persones que necessiten una atenció especifica. La pèrdua progressiva de les capacitats cognitives i l’aparició de significatius trastorns del comportament junt amb la incapacitat de portar a terme les activitats de la vida diària, fan que aquest col·lectiu es defineixi com un grup amb necessitats específiques d’atenció.

La Fundació Espanyola d’Alzheimer, informava que fins a dates recents les famílies que assumien totalment la cura assistencial i econòmica del familiar malalt, portaven a terme un gran esforç personal i una alta despesa econòmica, suposant en la primera fase un cost aproximat de 29.000 €/any, en la fase intermèdia un cost de 36.000€/any i en fases més avançades un cost de 29.700€/any. Afortunadament la Llei de la dependència ha aportat serveis i prestacions per alleugerir el patiment personal i econòmic de les famílies amb malalts d’Alzheimer i altres demències neurodegeneratives.

Diferents estudis aporten informació de què és el col·lectiu de persones amb demència, el que presenta major demanda dels recursos d’estades diürnes ambulatòries i a fases més avançades de residència per l’esgotament que comporta la cura d’aquests malalts.

Dades de 2008 sobre la població a Eivissa amb demè ncia

La Fundació Espanyola d’Alzheimer aporta les següents dades sobre els malalts d’Alzheimer que hi ha a Espanya i apunta la quantitat entre 600.000 i 800.000 persones aproximadament

A les illes Balears fins a la data no s’ha portat a terme cap estudi epidemiològic per determinar la població que pateix una demència.

A les Pitiüses l’any 2004 dos professionals sanitaris de l’Hospital Residència Assistida de Cas Serres a Eivissa davant la impossibilitat de portar a terme un estudi epidemiològic de la població amb demència a Eivissa i Formentera varen fer una anàlisi d’aproximació partint d’estudis epidemiològics existents i portant a terme l’extrapolació a la població de les Pitiüses. Els resultats varen ser que l’any 2004 podia haver-hi una població amb Alzheimer i altres demències neurodegeneratives de 1.836 persones i per a 2007 d’unes 2.000 persones aproximadament.

63

Associacions relacionades :

ASSOCIACIÓ FAMILIARS MALALTS D’ALZHEIMER D’EIVISSA I FORMENTERA

Compta amb 400 socis (dels quals unes 100 són famílies afectades)

tel. 971-192421 / 971-192467

8.3 Col.lectiu de persones amb discapacitat física y/o psíquica, prestacions i recursos.

El col·lectiu de persones amb discapacitat estarà configurat per persones que presenten restricció o absència (deguda a deficiència) de la capacitat de realitzar una activitat.

El Reial decret 1971/1999 de 23 de desembre regula el procediment per al reconeixement, la declaració i la qualificació de grau de minusvalidesa, establint els barems aplicables i la determinació de l’òrgan competent. A les illes Balears la valoració i reconeixement del grau de minusvalidesa la porten a terme els equips de valoració i orientació (EVO) adscrits al Centre

Base d'Atenció a Persones amb Discapacitat i Dependència de la Direcció General d’Atenció a la Dependència de la Conselleria d’Afers Socials, Promoció i Immigració del Govern Balear

El grau de discapacitat contempla els rangs següents:

1. D’un 0% a 32 % discapacitat lleu, molt lleu o sense discapacitat. No dóna dret a condició de minusvalidesa.

2. D’un 33% a 64 % discapacitats moderades

3. D’un 65% a 100% discapacitats severes i/o profundes. Donen dret a pensió no contributiva.

La classificació de les discapacitats es realitza en tres grups en funció de l’afectació de la funció:

- Discapacitats físics, presenten diagnòstics de patologies neuromusculars osteoarticulars, sensorials, orgàniques, lesions medul·lars i cerebrals amb afectació predominantment física...

- Discapacitats psíquics, presentes diagnòstics de limitació intel·lectual, retards maduratius... En aquest grup també s’inclourien les persones amb demències, trastorns afectius i mentals.

- Sense especificar, on s’inclourien discapacitats no classificables.

64

Les dades aportades pel Centre Base ens indiquen el registre de persones amb reconeixement:

Discapacitats físiques

Homes Dones

Municipis 0-32 33-64 65-74 75-100 0-32 33-64 65-74 75-100

EIVISSA 326 515 357 299 268 410 331 275

SANT JOAN DE LABRITJA

5 20 17 8 5 14 12 14

SANTA EULÀRIA DES RIU

89 144 95 79 88 193 93 79

SANT ANTONI DE PORTMANY

115 183 100 78 97 171 127 85

SANT JOSEP DE SA TALAIA

45 112 45 46 51 103 68 40

Total 580 944 614 510 509 891 631 493

Total discapacitats físiques 5172

Grups < 65 Homes Dones Total

0-32 580 509 1089

33-64 944 891 1835

Total 1524 1400 2924

Discapacitats psíquics

Homes Dones

Municipis 0-32 33-64 65-74 75-100 0-32 33-64 65-74 75-100

EIVISSA 173 328 245 247 141 299 264 244

SANT JOAN DE LABRITJA

3 11 13 7 5 13 10 14

SANTA EULÀRIA DES RIU

42 83 67 58 41 128 76 68

SANT ANTONI DE PORTMANY

65 107 73 62 58 113 106 74

SANT JOSEP DE SA TALAIA

45 73 32 38 51 71 56 34

Total 328 602 430 412 296 624 512 434

Total discapacitats psíquiques 3638*

65

Grups < 65 Homes Dones Total

0-32 328 296 624

33-64 602 624 1226

Total 930 920 1850

*Inclou persones amb trastorn mental

Les dades per tipus de discapacitat i grau ens indiquen:

0-32% minus. 33-64% minus. 65-74% minus. 75-100% minus.

Discap. Física 945 2302 1483 1050

Discap. Psíquica 979 1106 1040 1086

Les dades aportades per la Conselleria d’Educació del Govern Balear ens aporta la informació dels menors escolaritzats per patologies i municipis.

Menors amb discapacitat escolaritzats l’any 2007-2008. * S’inclouen els nens escolaritzats a Formentera

Any naixem.

Def.

psiqu.

Def.

senso

Def.

motor.

Tra. gen

Desen

Tras

Emoci.

Greu

Tras.

Greu

Cond.

Plutipatolo-gia

Total

NEE

2004 (5 a.) 12 1 1 5 0 0 1 20

2003 (6 a) 5 2 2 1 0 0 1 11

2002 (7 a) 6 0 3 5 1 1 3 19

2001 (8 a) 6 0 7 5 3 0 3 24

2000 (9 a) 14 2 5 3 2 2 6 34

1999 (10 a) 6 1 0 4 2 0 0 13

1998 (11 a) 8 2 1 5 5 2 5 28

1997(12 a) 9 8 1 3 5 3 3 32

1996(13 a) 6 1 1 1 7 0 5 21

1995(14 a) 12 1 1 2 2 1 0 19

1994 (15 a) 16 6 0 5 11 1 3 33

1993 (16 a) 21 1 1 1 0 1 5 30

1992 (17a ) 17 1 1 1 2 2 4 28

66

1991 (18) 13 4 0 1 1 1 8 28

1990 (19 a) 7 2 1 1 0 0 5 16

1989 (20 a) 4 0 0 0 0 0 6 10

1988 (21) 0 1 1 0 0 0 0 2

1986 (22 a) 0 0 0 0 0 0 1 1

Total 162 33 26 43 32 14 59 369 *

Totals per tipus de deficiència i municipi

DP DS DM TGD TEG TGC PLU TOTAL

NEE

Eivissa 69 8 8 12 15 7 41 160

Sant Antoni 23 8 8 5 6 0 5 55

Santa Eulària 31 7 5 16 7 6 4 76

Sant Josep 27 7 2 8 4 0 3 51

Sant Joan 7 1 1 1 0 0 4 14

Formentera 5 3 2 1 0 1 2 14

Associacions relacionades:

• Discapacitat intel·lectual

APNEEF- Associació de persones amb necessitats especials d’Eivissa i Formentera

Compta amb 90 socis. Tel. 971192421

LOS OLVIDADOS -Associació de discapacitats profunds.

Col·lectiu de familiars, no registra associats. Tel.971198183

SA COLOMETA -Familiars de Persones amb discapacitat de les Pitiüses

Compta amb 50 socis. Tel. 659606194

ASPANADIF - Associació de pares de nens i adolescents Discapacitats d’Eivissa i Formentera

Compta amb 100 socis. Tel. 971302628.

ADIF- Associació d’esportistes amb discapacitat

Compta amb 30 socis Tel. 971305414

• Discapacitat per dèficit sensorial o motor

AMIF. - Associació de Minusvàlids d'Eivissa i Formentera. Tel. 971399092

ONCE. Tel.971301307

67

Compta amb 181 socis (16 menors defic. visual,126 adults defic. visual,49 altres minus.)

Associació de sords i amics d'Eivissa. Tel. 971300168

AEMIF- Esclerosi i altres neurodegeneratives sense alteració cognitiva greu. Tel. 9713932146

Compta amb 115 socis (dels quals 35 han estat beneficiaris dels programes).

8.4. Col.lectiu de persones al final de la vida, pr estacions i recursos.

Aquest col·lectiu d’atenció a estat inclòs de forma especifica dintre de les Estratègies del Pla de Qualitat per al Sistema Nacional de Salut (S NS). L’estratègia en cures pal·liatives té com a fita millorar la qualitat de l’atenció rebuda per als pacients en situació avançada o terminal i els seus familiars, promouen una resposta coordinada del sistema sanitari a les seues necessitats.

Les estratègies s’estructuren en cinc grans capítols:

• El procés assistencial. Atenció integral: l’atenció als pacients en fase avançada o terminal no pot considerar-se una atenció aïllada i ha de ser coordinada entre atenció primària i atenció especialitzada.

• L’organització de les cures. Els pacients han de rebre una atenció basada en les millors pràctiques i evidències científiques disponibles.

• L’autonomia del pacient: és fonamental l’aplicació dels principis biòtics i la participació del pacient en el procés d’acord als principis, valors i continguts de la Llei d’autonomia del pacient.

• La formació dels professionals: els programes de formació continuada i especifica són imprescindibles per atendre adequadament les necessitats biopsicosocial dels malalts i els seus familiars

• La investigació: el Ministeri de Sanitat i Consum finança i promou línies d’investigació en cures pal·liatives

Les persones que pateixen una malaltia crònica, a les últimes etapes de la malaltia necessitaran una atenció que doni confort mitjançant el tractament farmacològic, l’atenció assistencial i psicològica que faciliti una mort digna. Aquest col·lectiu pot estar format per persones amb malalties oncològiques, demències en fase molt severa, malalties neurodegeneratives, etc. L’any 2006 les malalties oncològiques ocupaven el primer lloc en les causes de mort a Espanya.

Serà molt importat que existeixi una xarxa sociosanitària i uns protocols per a l’atenció a les persones en el procés del final de la vida. L’atenció professional comportarà molt especialment una atenció humanitzada, basada amb la calidesa, la seguretat i la confiança a qualsevol dels àmbits en què es doni l’atenció.

L’atenció a les persones al final de la vida pot ser domiciliària, en el centre sociosanitari i a l’hospital d’aguts si s’ha donat una agudització que ha determinat el ingrés.

Actualment els pacients pal·liatius oncològics reben atenció al domicili d’un equip de suport a l’atenció domiciliària. Segons defineix el Pla d’accions sanitàries dins l’àmbit sociosanitari del Servei de Salut i l’Estratègia Autonòmica de Cures Pal·liatives, l’equip de suport atendrà també altres processos terminals a domicili.

Recentment el Ministeri de Sanitat i Consum va presentar la Guia de Pràctica Clínica en Cures Pal·liatives per al SNS. La guia està dirigida a tots els professionals sanitaris que desenvolupen la seva tasca professional en cures pal·liatives des de primària, hospitalària, institucions sociosanitàries i d’altres. Dels seus continguts destaquen:

• Elements principals de la informació i la comunicació efectiva amb el malalt i la seua família.

• Control de símptomes (dolor, nàusees, astènia, etc.). • Tractament farmacològic del dolor i efectes secundaris. • Sedació en las fases terminals.

69

A més, el document incorpora annexos amb informació sobre avaluació de símptomes, disposicions legals i un vademècum de fàrmacs utilitzats en cures pal·liatives. El contingut de la guia està dissenyat perquè ajudi els professionals en la presa de decisions clíniques.

La unitat d’atenció domiciliària de cures pal·liatives de l’Hospital de Can Misses aporta les següents dades d’atenció:

Any - Pacients 2003: 110 2004: 130 2005: 118 2006: 114 2007: 125 2008: 129

Associacions relacionades :

ASSOCIACIÓ ESPANYOLA CONTRA EL CÀNCER

Tel./fax 971-194691 / 610-088443 / 607303830

ASSOCIACIÓ PITIÜSA CONTRA EL CÀNCER

Tel. 971-310000

70

8.5 Col.lectiu de persones amb malaltia cròniques e volutives i malalties rares o discapacitants, prestacions i recursos.

Dins aquest col·lectiu inclouríem totes les malalties no tipificades en els anteriors apartats però que la malaltia crònica que pateixen pot determina necessitat de suport sociosanitari permanent o temporal.

Algunes de les malalties cròniques que pateixen les persones d’ aquest col·lectiu són el VIH positiu, fibromiàlgia i fatiga crònica, malalts de crohn i colitis ulcerosa i d’altres que presenten sistematologies que determinen diferents graus i nivells de patiment físic i psíquic. Per altra part, l’estudi continuat de malalties rares es troba el voltant de 60, sent algunes de les més comunes l’esclerosi lateral amiotròfica, la fibrosi quística, l’esclerodèrmia o els diferents tipus d’anèmia. Les malalties rares afecten entre el 6 i el 8 % de la població.

La majoria de persones que pateixen aquestes dolences fan que sigui necessari donar una atenció integral preventiva, d’estimulació i de manteniment de la màxima autonomia, així com donar resposta sociosanitària d’equips multidisciplinaris a les seues necessitats.

Una de les malalties cròniques que més rellevància té des de fa una dècada és la malaltia de la SIDA. Les dades de l’INE de salut provincial ens indiquen que a les Illes Balears ha disminuït el numero de noves persones diagnosticades, que va ser l’any 1998 de 123 persones i l’any 2007 de 38, encara que el número total de persones amb diagnòstic de SIDA és elevat, amb dades de 1563 persones l’any 1998 i de 2294 l’any 2007. Els dispositius socials i sanitaris, han portat una important tasca amb l’atenció d’aquest grup.

Les malalties respiratòries són unes de les que també afecten un gran nombre de persones. Ocupen el primer lloc de l’activitat assistencial dels serveis d’hospitalització de l’Hospital d’Aguts de Can Misses d’Eivissa, enregistrada l’any 2007. Les més freqüents serien les persones amb EPOC, asma i les que donant la severitat de la malaltia porten oxigen temporal o permanentment.

En aquest col·lectiu hi contemplaríem totes aquelles persones que pateixen malalties cròniques al marge del núm d’afectats, establint per a tots ells una atenció especifica dins l’atenció sociosanitària, que comportaria protocols d’atenció assistencial de caire sanitari i social específics, preventius, de tractament i rehabilitadors des d’una perspectiva d’intervenció multidisciplinària.

Associacions relacionades :

ASSOCIACIÓ ESPANYOLA CONTRA EL CÀNCER tel /fax 971-194691 / 610-088443 / 607303830

ASSOCIACIÓ PITIÜSA CONTRA EL CÀNCER Tel. 971-310000

ASSOCIACIÓ LLUITA ANTISIDA DE LES ILLES BALEARS – ALAS

tel. 971-312357

MALALTS DE CROHN I COLITIS ULCEROSA

tel. 971-192467 / 971-339804

AFFAC – Asociación Fibromialgia y Fatiga Crónica

tel. 971-390976 / 680-180821

71

8.6 Recursos sociosanitaris per als diferents col·lectius

8.6.1 Serveis sociosanitaris d’atenció i suport domiciliari

Serveis i prestacions

Col·lectiu de persones

majors

sols / amb cuidador

Col·lectiu de persones

amb demència

cuidador

Col·lectiu de persones

discapacitat

sols / amb cuidador

Col·lectiu de persones

al final de la vida

Col·lectiu de pers. amb malaltia cròniques evolutives i malalties rares o discapacitants.

Sols / amb cuidador

Teleassistència X X X

Servei d’ajuda a domicili X X X X X X X X

Servei de respir a domicili X X X X X X

Servei de menjador X X X

Servei de bugaderia i higiene personal X X X

Servei d’atenció integral al domicili X X X

Ajudes econòmiques X X X X X

Servei de préstec d’ajudes tècniques X X X X X X X

Serveis de reinserció soci laboral

Altres serveis i ajudes C. Base i prestacions econòmiques

X

X X

X

X

ESAD (Equip de suport a l’atenció domiciliària) X X X X X

Programes Centre de Salut .Programa d’atenció domiciliària

.Fisioteràpia al domicili

X X

X X

X

X X

X

X X

X

Prestacions econòmiques persones majors amb dependència X X X X X X

72

8.6.2. Serveis sociosanitaris d’atenció diürna ambulatòria

Serveis i prestacions

Col·lectiu de persones

majors

sols / amb cuidador

Col·lectiu de persones

amb demència

sols/ amb cuidador

Col·lectiu de persones

discapacitat

sols / amb cuidador

Col·lectiu de persones

al final de la vida

Col·lectiu de persones

amb malalties cròniques evolutives i malalties rares o discapacitants.

Sols / amb cuidador

Dependents

Centres i llars de convivència i promoció de l’autonomia

X X X X X X

Centres de dia X X X X X X

Centres de nit X X X X X X X

Centres ocupacionals

X X X X

Per a infants, adolescents i adults amb discapac:

. Servei de valoració i atenció precoç (SVAP)

. Programes de transició a la vida adulta.

.Tractaments de fisioteràpia per a adults

X

X

X X

X X

UVAPSS

Hospital de dia

X X

X

X X

X

X X

X

X X

X

73

Serveis i prestacions

Col·lectiu de persones

majors

Col·lectiu de persones

amb demència

Col·lectiu de persones

discapacitat

Col·lectiu de persones

al final de la vida

Col·lectiu de pers. amb malalties cròniques evolutives i malalties rares o discapacitants.

Serveis per a persones sense suport o claudicació familiar

Habitatges socials X X X

Apartaments residencials geriàtrics X X X

Pisos tutelats X X X

Centres d’atenció integral per a persones en risc d ’exclusió social X

Llar residències X X

Residències per a persones dependents X X X (> 65 anys) X X

Residències per a persones amb discapacitat intel·l ectual X X ( <65 anys)

Residències per a persones amb discapacitat física X (<65 anys)

.Cures especials

Unitats de mitja estada: cures pal·liatives

.Convalescència/rehabilitació

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

Serveis d’intername nt temporal per a les persones amb suport familiar

Servei de respir en residencia X X X X X

74

Respir a domicili

Respir en places de residencia

8.7. Itineraris d’adequació dels recursos dels dife rents col.lectius

Itine rari d’adequació dels recursos per a les persones majors

Recursos sociosanitaris de caire social de prevenció i atenció a les situacions de dependencia

Accions preventives

Centres de promoció de la autonomia

Activitats de temps lliure i oci

Suport domiciliari majors i persones fràgils

Teleassistència

Servei menjador i bugaderia

Servei Ajuda a domicili (SAD). Servei atenció integral.

Centres de dia majors i específics

Residencies

Ajudes econòmiques per a persones majors dependents al seu càrrec

Sense suport familiar o

claudicació

Suport familiar

Pisos tutelats

Recursos sociosanitaris de caire sanitari

Hospital de dia

Residencies per a persones dependenets

Centres de salut. UBS

. UVAPSS

.Serveis d’atenció al domicili de caire sanitari

Especialitats mediques a domicili

.ESAD

Suport familiar

Unitats d’hospitalització sociosanitaries :

Subaguts

Convalescència/rehabilitació

Cures pal·liatives

Cures especials (complexitat clínica)

Sense suport familiar o

claudicació

75

Respir a domicili

Respir en places de residencia

Itine rari d’adequació dels recursos per a les persones amb demència

Recursos sociosanitaris de caire social de prevenció i atenció a les situacions de dependencia

Accions preventives

Centres de promoció de la autonomia

Activitats de temps lliure i oci

Suport domiciliari majors i persones fràgils

Servei menjador i bugaderia

Servei Ajuda a domicili (SAD).

Centre de dia específic

Residencies

Ajudes econòmiques per a persones majors dependents al seu càrrec

Sense suport familiar o

claudicació

Suport familiar

Recursos sociosanitaris de caire sanitari

Hospital de dia

Residencies per a persones dependents

Centres de salut. UBS

. UVAPSS

.Serveis d’atenció al domicili de caire sanitari

Especialitats mediques (unitat diagnòstic i tract.)

Equip Atenció a domicili

.ESAD

Suport familiar

Unitats d’hospitalització sociosanitaries :

Cures especials (complexitat clínica)

Sense suport familiar o

claudicació

76

Suport familiar

Itinerari d’adequació dels recursos per a les persones amb discapacitat (físi ca/o psíquica)

Recursos sociosanitaris de caire social de prevenció i atenció a les situacions de dependència i recursos educatius

Atenció precos (caire social)

Servei de valoració i atenció precos (SVAP) 0-6 anys

(Centre base).

Suport domiciliari

Teleassistència

Servei menjador i bugaderia

Servei Ajuda a domicili (SAD). Servei atenció integral.

Centre de

dia específic

Pisos tutelats

Centres Ocupacionals

Sense suport familiar o

claudicació

Suport familiar

Recursos sociosanitaris de caire sanitari

Hospital de dia

Residencies per a persones dependents amb discapacitat o majors (>65 a)

Centres de salut. UBS

. UVAPSS

.Serveis d’atenció al domicili de caire sanitari

Especialitats mediques a domicili

.ESAD

Unitats d’hospitalització sociosanitaries :

Subaguts

Convalescència/rehabilitació

Cures especials (complexitat clínica)

Sense suport familiar o

claudicació

Equip orientació i estimulació primerenca (educativa EOEP)

Escolarització fins 18/21 a.

Programes transició a la vida adulta

Ajudes minusvalia i

Ajudes econòmiques per a persones discapacitat dependents al seu càrrec

Vivendes socials per a persones amb mobilitat reduïda

9. Dades de la població diana

Seguint el mateix criteri que el portat a terme en l'elaboració del Pla d’accions sanitàries dins l’àmbit sociosanitari dels serveis de salut que elabora el Servei de Salut del Govern Balear, per calcular les necessitats, s’han emprat les mateixes dades. Són les de la població de la targeta sanitària individual (TSI);

En el Pla del Servei de Salut del Govern Balear, s'expressa que les dades de població dels altres plans publicats a les Illes Balears han quedat desfasades a causa del gran creixement de la població.

Les revisions de la població el 2009 mostren un descens de població que inicialment s’atribueix a una revisió de les TSI en el sistema nacional

Població Total Població majors

65 anys

Percentatge

Illes Balears 1.015.123 143.001 14.0%

Mallorca 800.123 116.381 14,5%

Menorca 86.853 12.353 14,2 %

Eivissa 120.878 13.416 11,0%

Formentera 7.259 851 11,7%

2008 Percentatge 2009 Percentatge

Població total Illes Balears

1.062.240 1.015.123

Població major de 65 anys Illes Balears

144.931 13,64% 143.001 14%

Població total Eivissa 127.972 120.878

Població major de 65 anys a Eivissa

13.714 10,71% 13.416 11%

Per a les dades actualitzades dels municipis de l’illa d’Eivissa, no s’han fet servir les de les targetes sanitàries donat que els centres de Salut i les seves Unitats bàsiques no s’ajusten als territoris municipals.

La informació aportada pel padró a data 1 de gener de 2008 dels diferents municipis i per la direcció del Centre Base d’atenció a les persones amb discapacitat, ens aporta les següents dades:

78

Municipi Població total

Persones majors 65 anys

%. Homes >65 anys

Dones >65 anys

*Pers.amb reco.minus. psíquica <65/>65

Pers. amb recon. minus. física <65/>65

Vila 46.835 4.534 9,6% 1922 2612 <941/>1000 <1519/>1262

Santa Eulària

31.314 4197 13,4% 2024 2173 <294 / >269 <514/ >350

Sant Antoni 21.082 2697 12,7% 1320 1377 <343/>315 <566/>390

Sant Josep 21.304 2659 12,4% 1252 1407 <240/>160 <311/>199

Sant Joan 5.541 1.005 18,1% 483 522 <32/>44 <44/>51

*Dins les dades s’inclouen persones amb malaltia psiquiàtrica

* Dins el grup de minusvalidesa > 65 s’inclou qualsevol patologia invalidant que pugui patir una persona major.

Els càlculs de les necessitats es realitzaran sobre les dades de les targetes sanitàries de l’any 2009 per a l’illa d’Eivissa enregistrades. Per als càlculs de necessitats de municipis s’empraran les aportades pel Padró de 2008

Per als càlculs de l’any 2014 s’empraran les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) amb la projeccions corregides.

Total Illes Balears escenari 1. Projecció INE corregida

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Total projecció 1.025.93

2 1.045.981 1.064.860 1.082.612 1.100.252 1.117.713 1.135.014 1.152.082 1.168.893 1.185.474

Projecció corregida 1.050.862

1.071.398 1.090.736 1.108.919 1.126.988 1.144.873 1.162.595 1.180.078 1.197.297 1.214.281

Projecció INE majors de 65 anys per a les Illes Balears escenari 1.

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Total projecció ambdós sexes

143.209 147.188 151.536 156.152 161.086 166.121 171.184 176.285 181.564 186.782

Projecció corregida 145.029 149.058 153.461 158.135 163.130 168.229 173.355 178.520 183.866 189.149

79

10 . Diagnòstic de la situació actual

10.1 Anàlisi del serveis Taula 1: Anàlisi dels recursos de caire social i sanitari d’atenció i suport al domicili

Places de recurs de caire social i sanitari d’ate nció i suport al domicili anys 2008-2009

Tipus de recurs Municipis Públic Privat Concertat Total beneficiaris

SAD

(inclou respir a domicili)

Vila

Santa Eulàlia

Sant Antoni

Sant Josep

Sant. Joan

107

53

----

-----

-----

-

76 (48 Respir)

(INTRES)

25 (7 Respir)

(INTRES)

10 (INTRES)

271

Teleassistència Vila

Santa Eulàlia

Sant Antoni

Sant Josep

Sant Joan

278

166

87

53

9

70

(Creu roja)

676

+70

Respir al domicili

Vila

Sant Antoni

Sant Josep

----

48

7

Associació Fam. Alzheimer

Servei de menjador - - -

Serveis de bugaderia i higiene - - -

Serveis d’atenció integral al domicili

(inclou Servei de menjar a domicili)

Vila: 15 Fundació Ignasi Wallis

15

Servei de préstec Vila:30

Santa Eulària: (no aporta dades)

30

80

Places de recurs de caire sanitari d’atenció i s uport al domicili l’any 2008-2009

Tipus de prog rama total Programes Centre de Salut .Programa d’atenció domiciliària .Programa atenció a l’ancià

.Fisioteràpia al domicili

Iniciat estudi de la població de persones majors fràgils

531 3094 - 47,40% de la població de majors de risc

Paràmetres de Valoració: Test Barthel, Escala de Bradem, Índex de Katz, Qüestionari Pfeiffer

Taula 2: Anàlisi dels recursos d’atenció diürna ambulatòria

Recurs d’atenció diürna ambulatòria de caire social i sanitari

Tipus de recurs Públic Privat Concertat Total

Centre de dia de persones dependents (majors i discapacitat física)

Can Blai 20

Sant Joan (en desenvolup.) 20

Reina Sofia 25

Grup Policlínica 20

85

Centre de Dia Específic Alzheimer i altres demències

Cas Serres 20 20

Centre de dia persones amb discapacitat psíquica

Cas Serres 35 35

Centre Ocupacional discapacitat psíquica

sa Coma 20 20

Centre Ocupacional discapacitat física AEMIF 45 (en desenvolupament)

45

Centre atenció precoç -

Programes de transició a la vida adulta - 0

Tractaments de fisioterapia per a adults 0

UVAPPS 0

Hospital de dia geriàtric - - 0

Taula 3: Anàlisi del Recurs d’allotjament alternatiu, internament i hospitalització

Places i centres del recurs d’allotjament alternati u, internament i hospitalització

Tipus de recurs Públic Privat Concertat total

Residencies mixtes i unitats psicogeriatria

places dependència

Can Blai 94 (psicogeriatria 20)

HRA Cas Serres 162

(psicogeriatria 40)

Sant Antoni 99

(en desenvolupament)

Reina Sofia 149

Grup Policlínica 90

R .Sofia 30 594

Residencia discap. Psíquica

Sant Jordi 36

(En desenvolupament)

36

Pisos tutelats majors 0 0

Pisos tutelats dis. Psíquica

0 0

Pisos tutelats dis. Física

0 0

Habitatges socials adaptades

7 - 7

Apartament residencials geriàtrics

Grup Policlínica 24 24

Centre integral persones fràgils amb risc d’exclusió

Càritas

(en desenv.)

40

10.2 Comparativa de recursos i prestació de serveis 2003-2008

Taula 1. Comparativa 2003-2008 de recurs d’atenció domiciliària de caire social i sanitari

* Vila no aporta dades de respir

**Santa Eulària no compta amb programa respir específic. SAD l’any 2003 hores any/persona =77, l’any 2008= 126,18

* Vila l’any 2003 té hores servei anual /any = 109. L’any 2008 les hores de serv. anual/usuari=77,6

* Sant Antoni l’any 2003 h serv. anual /usuari =85. L’any 2008 h serv. anual /usuari =100

* Sant Josep l’any 2003 h serv. anual /usuari =122. L’any 2008 h serv. anual /usuari =72

* Sant Joan registra l‘any 2003= 63 l’any 2008 les hores de serv. anual/usuari=143,44

Comparativa serveis d'atenció al domicili

0

100

200

300

400

500

600

700

800

SAD Teleasistencia menjador domicili

Serveis

2003

2008

Mitja hores any/usuari

0

20

40

60

80

100

120

140

160

Vila Sta. Eularia Sant Antoni Sant Josep Sant Joan

2003

2008

Recurs d’atenció domiciliària de caire social i sanitari

Tipus de recurs Beneficiaris 2003/ població > 65 de 11.820

Total beneficiaris Beneficiaris 2008/ Població >65 de 13.714

Total beneficiaris 2008

SAD

(inclou respir a domicili )

Vila:100

Santa Eulària: 55

Sant Antoni:36

Sant Josep:14

Sant. Joan: 14

239 Vila 107*

Santa Eulària.53**

Sant Antoni 76

Sant Josep 25*

Sant. Joan 10 *

271

Teleassistència 45 45 Públic 676

Privat 70

746

Serveis d’atenció integral al domicili * inclòs menjador domicili

0 0 Vila 15 15

Servei de menjador 0 0 0

Serveis de bugaderia i higiene 0 0 0

Servei de préstec d’ajuts tècnics 0 0 Vila 30

Santa Eulària:

30

83

Taula 2. Comparativa 2003-2008 de recurs d’atenció diürna ambulatòria de caire social i sanitari

Comparativa recursos d'atenció diürna ambulatoria

0

10

20

30

40

50

60

70

C.D majorsdependents

C.Ddemències

C.D personesamb

disc.intel.

C.O personesdiscp intel.

C.D personesdiscp.fisica

C.O personesdiscp fisica

2003

2008 (2009*

Recurs d’atenció diürna ambulatòria de caire socia l i sanitari

Tipus de recurs Places 2003/ població > 65 11.820

Total places

2003

Places 2008/ Població >65 13.714

Total places 2008 (2009*)

*públiques i privades

Centre de dia de persones dependents (majors i discapacitat física)

0 0 Can Blai 20

Sant Joan 20

( en desnv.)

Reina Sofia 25

Grup Policlínica 20

85

Centre de dia específic Alzheimer i altres demències

8 8 20 20

Centre de dia persones amb discapacitat psíquica

6 6 35 35

Centre Ocupacional discapacitat psíquica

37 37 20 20

Centre Ocupacional discapacitat física 0 0 AEMIF 45* (en desenv) 45

Centre Base. Atenció precoç 0 0 0 0

Programes de transició a la vida adulta 0 0 0 0

Centre Base. Tractaments de fisioteràpia adults

0 0 0 0

Hospital de dia geriàtric 0 0 0 0

84

Taula 3. Comparativa 2003-2008 de recurs d’allotjament alternatiu, internament i hospitalització sociosanitària

*La residència per a persones amb discapacitat va ser construïda i finalitzada l’any 1998. No va arribar a obrir per no existir demanda d’internament d’usuaris del col·lectiu beneficiari.

Comparativa de recursos d'allotjament alternatiu, internament.

0100200300400500600700

Res

iden

cies

assi

tides

Res

iden

cia

disc

ap.

Pis

ostu

tela

ts

Pis

ostu

tela

ts d

is.

Pis

ostu

tela

ts d

is.

Viv

ende

sso

cial

s

Apa

rtam

ent

resi

denc

ials

Cen

tre

inte

gral

2003

2008

Recurs d’allotjament alternatiu, internament i hosp italització sociosanitària

Tipus de recurs Places 2003/ població > 65 11.820

Total places

2003

Places 2008/ Població >65 13.714

Total places 2008

*públiques i privades i desenvolupa-ment

Residències mixtes i unitats psicogeriatria

HRA Cas Serres 166

Reina Sofia 96

262 Can Blai 94

HRA Cas Serres 162

Sant Antoni 99

Reina Sofia 149

Grup Policlínica 90

594

Residència discap. psíquica Residència Disc. Cas Serres* 6 6 Sant Jordi 36

36

Pisos tutelats majors 0 0 0 0

Pisos tutelats dis. psíquica 0 0 0 0

Pisos tutelats dis. física 0 0 0 0

Habitatges socials adaptats - - 7 7

Apartament residencials geriàtrics 0 0 Grup Policlínica 24 24

Centre integral persones fràgils amb risc d’exclusió Càritas (en desenv.) 40 -

10.3. Anàlisi de la cobertura de serveis 2008-20 09 Taula 1. Oferta de places i percentatge de cobertura de recursos sociosanitaris públics de caire social i sanitari d’atenció i suport a domicili.

Anàlisi dels Recursos de caires social i sanitari d ’atenció i suport al domicili l’any 2008-2009

Recurs Demanda Oferta/ Places totals Indicadors cobertura Places

/ I.C

% cobertura

SAD i servir de respir* Atesa:278 + 15% rotació

Llista espera mitjana: 10

278

(mitjana h. usuari/any 113,47)

(2.7% I.Cober)

>65 4%,3,5% o 2’8% (cobertura actual a nivell nacional)

469.5 59.21% (Vila:1.85% h/any usuari 77,6

Sta. Eulària:1.26%, h/any usua. 126

Sant. Antoni:2.82% h/any. S Josep:0,99% h/any 72, S. Joan:1% h/any 143)

Teleassistència Atesa:593

Llista espera:0

593 term.

(4,4 % I.Corb)

>65 3%-1,7%- 1’48% (cobertura actual a nivell nacional)

469 126 %(Vila:6.1%, Santa Eulària:3.9 Sant. Antoni: 3.23%,S Josep:1.9%, S. Joan:0.9%)

Servei de menjar a la llar. Atesa: 15

Llista espera: 0

15

(0,11 % I.Corb)

0,50% >65 67 22% % (Vila:88%, Santa Eulària:0%%,Sant Antoni:0%, S Josep:0, S. Joan:0%)

Servei de menjador Sense servei - 1% >65 134 0%

Serveis de bugaderia i higiene extern *Sense servei

0

0,5 % >65 67 0%

Servei d’atenció integral Atesa :20 (Vila) 20 - -

Programa atenció al domicili Centres de Salut

Atesa: 531

ESAD *sense servei (Equip) 0 1 equip/100.000 hab. 1 equip 0%

L’anàlisi del SAD s’ha de contemplar associat a les dades d’hores de servei/usuari anuals.

Taula 2. Oferta de places i percentatge de cobertura de recursos sociosanitaris públics i concertats l’any 2009 d’atenció diürna ambulatòria.

Anàlisi dels recursos sociosanitaris públics i co ncertats l’any 2009 d’atenció diürna ambulatòria

Recurs Demanda

2008

Rotació mitjana

2008

Places totals existents

Indicadors

Cobertura +demanda

Places/indicadors cobertura

% cobertura

Centre Dia persones majors dependents

(i discapacitats físiques)

Atesa: 14

Llista esp:0

26% 20 25/30 places per 5000 > de 65 anys

Vila 27.2

Santa Eulària 25.7

Sant Antoni 16.1

Sant Josep 15.9

Sant Joan 6 .3

0%

77.8%

0%

0%

0%

Centre de dia terapèutic específic Alzheimer Atesa: 25

Llista esp.5

25% 20 25-30 /5000>65 30 100%

Centre de dia específic discapacitats psíquica Atesa: 35

Llista esp:0

17% 35 18 -64 anys grau> 75 (Cobertura total demanda) 100%

Centre de dia específic discapacitat física Atesa: 3

Llista esp:0

- (incloses 20 dep.) 35% 18-64 a

grau >75

30 Segons evolució de demanda

Centre Ocupacional discapacitat psíquica Atesa: 23

Llista esp:1

4% 20 20-65 a

Grau > 65

(Cobertura total demanda) 100%

Centre Ocupacional discapacitat física - - En desenvol. 45 25% 20 a 64

Grau>65%

(Cobertura total demanda) 100%

Servei d’atenció precoç - - En desenvolupament Cobertura total (Cobertura total de

la demanda)

100%

Hospital de dia geriàtric - - 0 1,5 places/1.000 habitants >de 65

20 0%

87

Taula 3. Oferta de places i percentatge de cobertura de recursos de caire social d’allotjament alternatiu i internament.

Anàlisi del recurs de caire social d’allotjament a lternatiu, internament

Tipus de recurs Demanda Rotació mitjana Places púb liques i concertades existents i en desenvolupament

Indicadors de cobertura Places/indicadors cobertura

% cobertura

Residencies mixtes i

Unitats especialitzades per a demències

(places dependència)

Atesa 365(inclou rotac)

Llista espera 48

28% 380 (comptabilitzades totes les de HRA) *

(60 Places

especialitz. Psicogeriatria)

3,5 població > 65 anys 469 81%

Places de respir Atesa (sense registre de dades)

Llista espera

- 6 2% de places residencials 9.38 66%

Residencia discap. psíquica

Atesa

Llista espera 0

- 36 Grau >75 100% 18-64 a.

Grau 33% 50% 26-64 a.

- 100%

Residencia discap. física Atesa

Llista espera 0

- 0 Grau >33 10% 25 a 55a

Grua >75 40% 18 a 64 a

Pisos tutelats majors (places) Atesa

Llista espera 0

- 0 Opcional 0,25-0’5 33 0%

Pisos tutelats dis. psíquica - - 0 segons la demanda - 0%

Habitatges socials adaptades - - 342 VPO

886 (desenvolupament)

3% habitatges VPO 10.26 0%

Centre integral persones fràgils amb risc d’exclusió

- - 40 - Càritas

*Les places de l’HRA actualment atenen al voltant de 60 pacients susceptibles d’atenció sociosanitaria de salut. Això resta a la pràctica les places de Residencia Assistida de caire més social de dependència. Les places reals de residencia assistida de titularitat pública i concertada descomptat les que estan en desenvolupament és de 232 places, que es correspon amb un 49,4% de cobertura

Taula 4. Oferta de places i percentatge de cobertura del recurs d’atenció sociosanitària d’hospitalització

Anàlisi del recurs d’atenció sociosanitària d’hospi talització

Recurs

Sociosanitari

Demanda indicador Places actuals Servei de Salut Govern Balear

Places sociosanitàries

del Consell

Places en desenvolupament

Places

/indicadors

% cobertura

Convalescència /rehabilitació

Demanda de Conveni X

Hospital Aguts: 45

Atesa:23

20/25 llits 100.000 hab 5

(Servei de Salut)

20 - 24 51.1 X

cobertura HRA de conveni Serv.Salut

Unitats polivalents Dins dades anteriors 2,3 llits 1000 hab.>65 0 0 - 31 0%

Cures pal·liatives 8/10 llits 100.000 hab. 0 HRA segons demanda

- 10 a 12 100% X

cobertura HRA

Complexitat clínica

(cures especials)

Residencies assistides

Dintre apartat residencies mixtes

3,5 població > 65 anys

(d’aquesta del 2-3.5% s’estima que sanitària)

0 94 (Can Blai)

30 (Reina Sofia)

162 HRA

94 (Sant Antoni) 469 60,8% (81.8 % a la finalització Sant Antoni)

Complexitat clínica

(Cures especials) de caire sanitari

Dins dades anteriors 2 a 3.5 % de les places de complexitat clínica

0 HRA segons demanda

I disponibilitat de llit

9,38 a 16 51.1% cobertura HRA de conveni Serv.Salut

10.4 Valoració de les dades

L’anàlisi de les dades obtingudes i reflectides a les graelles ens indiquen que la situació actual de recursos sociosanitaris i de promoció de l’autonomia personal i atenció a la dependència a l’illa d’Eivissa presenta:

1. Serveis d’atenció domiciliaria a la llar:

• El servei d’ajuda a domicili, a l’illa d’Eivissa presenta un índex de cobertura inferior al que ens indiquen les ràtios de cobertura a nivell nacional.

• El servei d’ajuda a domicili a l’illa d’Eivissa quant a hores de prestació, segons nivell i grau de dependència, està allunyat de les aportades per les indicacions i de les projeccions del SAAD (actualment mitjana de 113,67 hores usuari /any i previsió mitja SAAD 1620 hores usuari/any) fet que pressuposarà un significatiu desenvolupament quan passi a formar part de la cartera de serveis del SAAD.

• El servei de Teleassistència, presenta una mitjana que sobrepassa la cobertura actual a nivell nacional. El municipi de Vila presenta un índex d’atenció significativament elevat. Sant Antoni i Santa Eulària podem considerar-los dins la cobertura nacional i Sant Josep i Sant Joan estarien significativament per davall.

• El servei de menjar a domicili, està per sota de les possibles necessitats de la població susceptible de beneficiar-se’n. Únicament es dóna al municipi de Vila, que el considera un servei de suport de molt d’interès, donat que a les persones fràgils i en malaltia els garanteix la correcta cobertura d’una de les necessitats bàsiques que més ràpidament junt amb la higiene presenta major deteriorament, desembocant amb un agreujament significatiu de la situació. Las característiques de població dispersa a les zones rurals i les tradicions històriques fan que per a l’illa d’Eivissa es replantegin les dades del servei de menjador a domicili i la de menjadors en centres, i és valorada pels tècnics de serveis socials primaris la possible inversió de cobertura de necessitats.

• El servei d’atenció integral és un servei que s’ha desenvolupat al municipi de Vila. La valoració es positiva, considerant-lo un servei que descongestiona SAD i que atén de forma més especifica diferents necessitats. Dóna resposta a diferents perfils d’usuaris com persones majors, persones amb malalties degeneratives o amb altes hospitalàries que requereixen d’una alimentació adequada i encara estan recuperant l’autonomia. Permet tenir un seguiment al domicili sense destinar hores de SAD.

• El servei d’higiene i bugaderia sols s’ha desenvolupat dins la llar, s’ha valorat com un servei de suport previ a l’atenció de SAD en persones que ja presenten limitació en l’autonomia. És valorat com un servei a desenvolupar ja que descongestiona hores de SAD i junt amb el menjar a domicili cobreix les necessitats bàsiques de les persones que inicien un procés de pèrdua d’autonomia.

90

• Les dades ens indiquen que s’han d’emprar esforços amb la potenciació de serveis de caire social per part dels municipis ja que en la majoria de serveis estan per sota de les ràtios de cobertura nacional. L’aplicació dels serveis de caire domiciliari per part del SAAD a la CAIB pressuposarà un significatiu augment en la prestació d’aquest servei.

• Els serveis domiciliari de caire sanitari compten amb el programa d’atenció domiciliària, implantat de manera universal, per a persones immobilitzades i en fase terminal a tots els centres de salut i les seves unitats bàsiques. I també es compta amb un equip de suport a l’atenció domiciliària que atén pacients pal·liatius oncològics a domicili, actualment està pendent l’atenció a pacients terminals sigui quin sigui el procés patològic que pateixin, que es donarà en la implantació de l’Estratègia Autonòmica de Cures Pal·liatives

• El servei de préstec d’ajuts tècnics, sols es dona a dos municipis, la seua implantació a la resta de municipis pressuposaria a més d’una significativa ajuda als usuaris, un significatiu estalvi econòmic i la reutilització d’un material molt costos.

2. Serveis d’atenció diürna ambulatòria

• A Eivissa s’està iniciat la planificació de recursos de prevenció d’atenció diürna, com són els centres i llars de convivència i promoció de l’autonomia.

A l’illa de Mallorca amb la rehabilitació de barris s’ha portat a terme un projecte integral per a l’atenció a la població major de la zona, construint i contemplant centres d’aquestes característiques amb una acceptació molt bona i uns resultats d’atenció preventiva notables.

A cinc CA (Castella-la Manxa, Castella-Lleó, Galícia, la Rioja) ja forma part de la Cartera de serveis del SAAD.

Per als municipis de Sant Mateu d’Albarca i Santa Agnès de Corona els nous centres cívics construïts compten amb una planificació funcional que inclou un centre de promoció de l’autonomia integrat dins dels centres cívics. A les Illes Balears es desconeix la data d’implantació com a servei de SADD.

• Actualment els serveis de centre de dia per a persones majors i dependents a l’illa d’Eivissa estan per sota de la ràtio a nivell nacional i de les illes Balears. Si bé s’ha de destacar que és un recurs que ha presentat fins a l’actualitat una escassa demanda.

La demanda dels serveis diürns es preveu que anirà sorgint amb la progressiva implantació del servei, fet que determinarà que l’obertura de nous centres estigui condicionada al coneixement que progressivament en tindrà la població.

91

El centres de dia específic (Alzheimer i discapacitat intel·lectual) són serveis que ja estan implantats i tenen una trajectòria d’anys que ha anat consolidant-se com a recurs necessari i demandat. Atenen tota la població que realitza demanda. El Centre de Dia de demències ha presentat llista d’espera fins l’obertura del centre de dia de Santa Eulària, estan actualment amb una llista d’espera que dóna resposta amb 2 o 3 mesos.

• Manca de serveis d’atenció diürna ambulatòria per a discapacitats físics que contrasta significativament amb les dades de població afectada aportades pel Centre Base de la Conselleria d'Afers Socials, Promoció i Immigració del Govern Balear. És registra una demanda molt escassa del recurs d’atenció diürna. La demanda s’ha centrat molt específicament amb l’augment de temps i de freqüència d’atenció en rehabilitació funcional. El Centre de dia de Can Blai dóna atenció a persones a discapacitat física majors i menors de 65 anys. Consta en el pla funcional d’aquest centre l’atenció especifica a persones amb dany cerebral adquirit i la formació del personal per a l’atenció al col·lectiu amb dany cerebral adquirit.

• Els serveis per a infants i adolescents amb reconeixement de minusvalidesa a l’illa d’Eivissa esta pendent de desenvolupar a l’espera d’un decret que ja s’està elaborant i és planteja la importància de la seva implantació a curt termini.

• Mancança del servei d’hospital de dia geriàtric, únic recurs diürn ambulatori de caire sanitari.

3. Serveis d’allotjament alternatiu, internament i hospitalització

• En aquest nivell tant sols existeix internament residencial per a persones valides o assistides i es compta amb un número inferior de places seguin les ràtios de cobertura a nivell nacional. L’atenció sociosanitària de caire sanitari es porta a terme en l’ocupació del que serien places residencials per a dependents, fet que ve a reduir el numero de places reals per a dependents (232 places, que es correspon amb un 49,4% de nivell de cobertura).

• Absència de serveis d’habitatges alternativa, habitatges socials i pisos tutelats que atendria les persones amb situació de fragilitat i vulnerables (amb condició social i sanitària) que actualment han de ser ateses a l’Hospital Residència Assistida del Consell d’Eivissa.

• Destacar la mancança de places de titularitat del Servei de Salut del Govern Balear. En general en aquest nivell es detecta un major dèficit, recaient tota la demanda en el centre sociosanitari i residencial assistit del titularitat del Consell d’Eivissa. El nou pla funcional de l’Hospital Can Misses contempla les places sociosanitàries necessàries per a l’atenció dels ciutadans eivissencs.

92

• Esmentar que al llarg dels anys la manca de recursos de d’allotjament alternatiu, internament i hospitalització sociosanitària de l’illa d’Eivissa i la de Formentera ha recaigut íntegrament en l’únic centre hospitalari sociosanitari i residència assistida del Consell d’Eivissa.

11. Estudi de necessitats de serveis 2010-2014 per a l’illa d’Eivissa

En abordar les necessitats, no hem d’oblidar que cada cop més hem d’intentar atendre i donar resposta a les expectatives que té la gent major envers el tipus d’atenció en situació de fragilitat o malaltia; així doncs, és important contemplar les dades que ens aporten estudis publicats, en els quals consta que la gent major en un 78,6% vol continuar estant a casa seva, el 14 % amb els seus fills o altres familiars, l’1,4 % voldria tornar al lloc d’origen familiar, el 2,5% en una residència i el 0,6% en un complex residencial (apartaments, habitatges) per a gent gran.

Els criteris habituals per al càlcul de necessitats compten amb indicadors de cobertura, que tindrien que ajustar-se a les expectatives de la gent major establertes a partir de les demandes observades

L’aplicació de les prestacions de caràcter garantit per la Llei 39/2006, no han de pressuposar un canvi en la demanda de serveis, és per tant previsible que continuem dins la mateixa línia en la demanda de serveis i recursos.

Existeix una nova variable a considerar que seria la situació econòmica social que actualment s’està vivint, que tal vegada pugui determinar algun canvi del model sociofamiliar que havia existit fins ara. Aquest canvi pot comportar un descens de llocs de feina que poden determinar que un dels membres familiars quedi a la llar assolint la cura i el suport del familiar en situació de dependència amb el suport del recurs de prestació econòmica i altres serveis d’atenció i suport domiciliari.

Per a l’anàlisi de les necessitats i criteris de planificació de recursos s’ha considerat:

1. L’àmbit de cobertura del servei, la majoria dels casos és d’àmbit Insular.

2. Les necessitats: habitualment venen definides per la demanda existent i les llistes d’espera.

3. La població diana.

4. L’oferta existent.

5. Els indicadors de cobertura públics a nivell nacional.

6. La diferencia entre l’oferta i els objectius de cobertura.

7. L’índex de rotació anual.

93

Esmentar que els serveis que no existeixen no tenen demanda, per això que no es compten amb dades de llista d’espera. Els càlculs de necessitats es realitzaran sobre indicadors de cobertura.

11.1 Càlcul de serveis i places a desenvolupar

11.1.1 Dels serveis prevenció i atenció domici liària

Els serveis d’atenció i prevenció domiciliària, de caire sanitari i titularitat de Servei de Salut del Govern Balear hauran de desenvolupar-se en la creació dels equips de suport i anar implantant un augment progressiu d’atenció dels programes portats a terme des dels centres de salut.

L’augment dels serveis es contempla a la següent graella:

Els serveis d’atenció i prevenció domiciliària de caire social, també presenten un considerable dèficit, excepte el servei de Teleassistència que si segueix els indicadors de cobertura es mantendrà. El SAD haurà de ser un dels serveis que més s’ampliï en passar a formar part de la cartera de prestacions del SAAD.

Els serveis de menjar a la llar i menjador, així com el de bugaderia també estan pendents de desenvolupar-se als diferents municipis de l’illa d’Eivissa.

El servei de préstec d’ajudes tècniques, és considera de molt d’interès, per optimitzar el material que habitualment de forma individualitzada presenta un ús mitja d’un o dos anys. Junt amb el servei als usuaris pressuposa un considerable estalvi en la adquisició d’ajuts tècnics anualment amb línees de subvenció publica.

Serveis de caire sanitari de prevenció i suport a l ’atenció domiciliaria

Servei Titularitat Cobertura 2008

Places per a 2009-2010

Places per a 2014

ESAD Servei de Salut

Govern Balear

1 equip 1 equip 1’4

Serveis atenció al domicili Centres de Salut

Servei de Salut

Govern Balear

Sense aportació de dades

Implantació progressiva

-

94

El desenvolupament s’ajustaria a la graella següent:

11.1.2 Dels serveis suport i atenció diürna ambulat òria

Els serveis de suport i atenció diürna ambulatòria de caire sanitari també presenta un significatiu dèficit, en no comptar l’illa d’Eivissa amb un servei d’Hospital de Dia. La creació de UVAPSS, aportaria uns equips, ja quasi existents en quant a recursos humans, més específics i consolidats en les accions a desenvolupar en l’atenció sociosanitaria.

Serveis de caire sanitari de suport a l’atenció diü rna ambulatòria

Servei Titularitat Places existents 2009

Places 2010 Places 2014

UVAPSS Servei de Salut

Govern Balear

0 - 1 equip per C.Salut

Hospital de dia geriàtric

Servei de Salut

Govern Balear

0 20 23

Serveis de caire social de prevenció i suport a domiciliaria

i atenció

Recurs titularitat Cobertura 2008

Places

2009-2010

Places per a

2014

SAD i servi d’atenció integral Municipal 248

(1.8% I.Cober)

469.5

(3.5% I.Cober)

536.6

(3.5% I.Cober )

Teleassistència Municipal 593

(4,4 % I.Corb)

593

(4,4 % I.Corb)

674

(4,4 % I.Corb )

Servei de menjar a la llar Municipal 15

(0,11 % I.Corb)

67

(0,50 % I.Corb)

76

(0,50 % I.Corb )

Servei de menjador persones

Majors

Municipal 0 134

(0,1 % I.Corb)

153

(0,1 % I.Corb )

Serveis de bugaderia i higiene extern a la llar persones majors

Municipal

0

67

(0,50 % I.Corb)

76

(0,50 % I.Corb

Servei de préstec d’ajudes tècniques Municipal Vila:30 préstecs

1 servei a cada municipi

95

L’oferta de places de serveis d’atenció diürna ambulatòria de caire social, en els últims temps s’ha vist incrementada per l’obertura de centres de dia de persones major de titularitat privada. Les places de centres de dia de titularitat pública estan pendents de construcció als diferents municipis previstos per a l’any 2010.

És important que dintre la planificació es considerin les places de centre de dia específics de persones amb discapacitat física (menors i majors de 65) i les persones amb pluripatologies de risc, dins dels centres ubicats a les residències i les places de centres de dia de persones molt majors a centres ubicats dintre del municipi i amb possibilitat de compartir els espais en centres de convivència i promoció de l’autonomia. Les necessitats assistencials i de cura dels diferents col·lectius es contemplen com de menor exigència assistencial i rehabilitadora – terapèutica respectivament.

El Centre Ocupacional per a persones amb discapacitat física, actualment en procés de conveni entre AEMIF i el Consell donarà la resposta assistencial al col·lectiu de les persones de 20 a 64 anys amb un grau de dèficit físic entre el 60 i el 75 %. *L’oferta del Servei determinarà la demanda real, per la qual cosa la planificació pot ser modificada segons aquesta variable.

Les necessitats de places s’ajustaria a les dades de la següent graella:

Serveis de caire social de suport a l’atenció diürn a ambulatòria

Servei Titularitat Places existents 2009

Places 2010 Places 2014

Centres de convivència i promoció de l’autonomia

Municipal 1 Vila 1 /municipi i a parròquies

20 (per 5000/ >65).

23

(x 5000 >65)

Centres de dia majors dependents

Municipal/Consell d’Eivissa

20 70 91.9

Centre de dia terapèutic específic Alzheimer (psicogeriàtric)

Consell d’Eivissa/

20 30 33

Centre de dia específ. Discapacitat psíquica

Consell d’Eivissa 35 35 40

Centre de dia específic discapacitat física

Consell d’Eivissa/

- 30 40

Centre Ocupacional discapacitat psíquica

Consell d’Eivissa 20 23 25

Centre Ocupacional discapacitat física

Consell d’Eivissa 45 45 45*

96

Programes de transició a la vida adulta

Educació/Consell d’Eivissa

0 10-12 12

Servei d’atenció precoç Govern Balear. Direcció General d'Atenció a la Dependència

0 Segons demanda

Tractaments de Fisioteràpia adults

Govern Balear .

Direcció General d'Atenció a la Dependència

0 Segons demanda

11.1.3 Dels serveis d’allotjament alternatiu, inter nament i hospitalització

Els serveis de caire sanitari estan per desenvolupar en la seua majoria, pendents de creació d’infraestructures, és totalment necessària l’ampliació de places de conveni del servei de Salut del Govern Balear amb el Consell d’Eivissa, fins arribar entre pacients de convalescència i llarga estada per a cures especials sanitàries a les 50-60 places que l’any 2008 han quedat sols amb demanda i que segons ràtios s’ajusta a la realitat. La temporalitat de tres mesos dels programes de convalescència fa que el número de places per a aquests pacients per l’ índex de rotació que comporta pugui ser inicialment lleument inferior.

Serveis de caire sanitari d’hospitalització

Servei Titularitat Places existents 2009

Places 2010 Places 2014

Cures pal·liatives Servei de Salut

Govern Balear

0 10-12 11-14

Convalescència /rehabilitació

Servei de Salut

Govern Balear

5 24-30 28-35

Cures especials de caire sanitari

Servei de Salut

Govern Balear

0 9-15 11-14

97

Referent a les places d’allotjament alternatiu i internament, serà necessari contemplar, juntament amb els habitatges socials adaptats per a persones amb mobilitat reduïda, els habitatges socials per a persones majors, conceptes nous a l’illa d’Eivissa, però àmpliament implantats a l’illa de Mallorca amb el Patronat Municipal de l’Habitatge.

Els habitatges tutelats, també hauran de ser impulsats per als diferents col·lectius de persones amb discapacitat física, psíquica i persones majors fràgils que necessiten suport lleu.

Serveis de caire social d’allotjament i internament

Servei Titularitat Places existents 2009

Places 2010

Places 2014

Habitatges socials adaptats

Majors i discap. física

Municipal 7 10.26 26.58

Habitatges tutelats majors

Consell d’Eivissa 0 33 38.3

Habitatges Tutelats discap.

Consell d’Eivissa 0 6 9

Residències vàlids i dependents

Consell d’Eivissa Reals:286

En desenv:380

469 536.6

Centre integral per a persones amb risc d’exclusió social

Fundacióo Consosrci

0 40 40

98

12. Accions a desenvolupar

Proposta d’accions a desenvolupar

I. Elaborar sistemes de difusió de la xarxa de serveis sociosanitaris de caire sanitari i sociosanitari entre professionals dels diferents àmbits i la població en general, susceptible de ser-ne beneficiària.

II. Portar a terme accions encaminades a fomentar la coordinació dels professionals dels serveis sociosanitaris de caire sanitari i les de caire social.

• Creació de una Comissió Tècnica de treball, encaminada a continuar la línia de treball iniciada amb l’elaboració d’aquest document i que analitzi, proposi i articuli noves línies de treball coordinat. A la vegada que analitzi l’adequació de recursos humans a les necessitats de serveis Socciosanitaris i abordi programes formatius específics per als professionals, per als pacients i els seus familiars de l’àmbit sociosanitari.

• Establir convenis de col·laboració assistencial entre els professionals responsables dels diferents serveis d’atenció de col·lectius específics (demències, gent gran, malalties evolutives cròniques...) del Servei de Salut del Govern Balear, les del Consell d’Eivissa i altres institucions municipals que puguin portar a terme una activitat conjunta i coordinada d’atenció, amb l’objectiu d’optimitzar els serveis i augmentar la qualitat assistencial. Els convenis poden facilitar un model organitzatiu de treball en equip aportant una dinàmica assistencial interdisciplinari d’atenció i suport al pacient i als seus familiars.

• Elaborar documents que facilitin el treball dels professionals de forma coordinada i òptima, elaborant protocols d’atenció, derivació i seguiment.

• Crear espais i una relació fluida que facilitin els sistemes de comunicació i informació per al seguiment dels usuaris en els diferents serveis. Desenvolupant una activitat eficaç i un sentiment professional d’equip en xarxa assistencial.

• Mantenir una actitud d’anàlisi i estudi continuat, sobre les necessitats assistencials dels diferents col·lectius d’atenció i els seus familiars i proposar a la comissió tècnica la recerca conjunta d’accions per a la millora i l’avenç permanent del model assistencial.

III. Compromís dels diferents ens públics responsables de l’atenció sociosanitària i del desenvolupament dels recursos i serveis sociosanitaris tant de caire sanitari com de caire social a l’illa d’Eivissa, que assumiran, portant a terme accions que impulsaran i vetllaran per un desenvolupament dels recursos orientats pels detallats en aquest document en el punt 11 que donin a l’illa d’Eivissa un nivell d’atenció i serveis igual al de la resta de comunitats autònomes del territori espanyol.

99

IV Accions encaminades a la reorganització de la gestió i el finançament dels recursos sociosanitaris de l’illa d’Eivissa, assumint el recurs l’entitat responsable de la titularitat sanitària o social a la qual competeixi.

V. Accions per a la implantació i difusió del Pla d’atenció sociosanitària i de prevenció i atenció a la dependència d’Eivissa.

VI. Desenvolupament dels recursos i serveis esmentats al Pla d’atenció sociosanitària i de prevenció i atenció a la dependència d’Eivissa.

100

Bibliografia

• Pla Sociosanitari de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Govern de les Illes Balears. Palma març de 2006.

• Pla estratègic sociosanitari d’Eivissa i Formentera. Consell d’Eivissa i Formentera (Document provisional) Agost 2000.

• Esborrany del Pla d’accions sociosanitàries dins l’àmbit sociosanitari del Servei de Salut. Govern Balear maig 2009

• Pla Director sociosanitari. Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. Barcelona 2006

• Anuari de l’Envelliment de les Illes Balears 2008. Govern de les Illes Balears

• Calidad y Dependencia. Grados de dependencia y necesidad de servicios. Estudio de Consultoria y asistencia. Fundacion SAR. IMSERSO 2007.

• Atención a las personas en situación de dependencia de España. Libro Blanco. IMSERSO. Madrid 2005

• Programació territorial dels recursos d’atenció social especialitzada i domiciliària a Catalunya 2008-2012 i Bases per a la nova Planificació. Generalitat de Catalunya. Departament d’Acció Social i Ciutadania Institut Català d’Assistència i Serveis Socials. Barcelona.

• Modelos de atención sociosanitària: una aproximación a los costes de

la dependencia. MTAS,2002

• Modelos de atención sociosanitària. Una aproximación a los costes de la dependencia. Gregorio Rodríguez Cabrero.Julia Monserrat Codorniu. Secretaria general de Asuntos Sociales 2002.

• Estudio Geredi. Ib-Salut 2005

• Las personas mayores en Espanya Datos estadísticos estatales por

Comunidades Autonomas. Informe 2008.IMSERSO

• Estratègia de Salut mental de les Illes Balears. Govern de les Illes Balears. Conselleria de Salut i Consum 2006.

• Catalogo de guías del SNS. Guiasalud. Guías prácticas del SNS

Fonts més consultades:

Fundació d'Atenció i Suport a la Dependència i de Promoció de l'Autonomia Personal de les Illes Balears.

101

Centre Base d'Atenció a Persones amb Discapacitat i Dependència Direcció General d'Atenció a la Dependència.

Direcció General de Planificació i Formació de Serveis Socials Conselleria d'Afers socials, Promoció i Immigració.

PRODEP. Programa per a l’impuls i l’ordenació de la promoció de l’autonomia personal i l’atenció a les persones amb dependència. Generalitat de Catalunya.

Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’ autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència.

Llei 13/1982 d’integració social del minusvàlid

Decret 123/2001 definició i regulació de les condicions mínimes d’obertura i funcionament dels centres i serveis per a persones majors tant públics com privats, ubicats en el territori de les illes Balears.

Llei 9/1987 d’11 de febrer d’acció social

Llei 4/2009 d’11 juny de serveis socials de les illes Balears

DOGC núm. 3719 - 13/09/2002. Ordre ENS/304/2002 per la qual es regulen els programes adaptats de garantia social i els programes de formació per a la transició a la vida adulta destinats a al·lots i al·lotes amb necessitats educatives

El Reial Decret 1971/1999 de 23 de desembre de procediment per al reconeixement, declaració i classificació del grau de minusvalidesa

RD 2274 de 4 de juliol, regula els centres ocupacionals per a minusvàlids

Decret 66/1999, de 4 de juny pel qual s’aprova el Reglament regulador del Sistema Balear de Serveis Socials

Reial Decret 73/2009, de 30 de gener sobre les prestacions econòmiques de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència per a l’exercici 2009.

“Normas Generales del Servicio de Teleasistencia Domiciliaria" d'octubre de 1999 que regulen el programa de Teleassistència Domiciliària IMSERSO-FEMP

INE Padró municipal

INE SAAD juny 2009

INE Salut Provincial

INE Salut Nacional

102

AnnexAnnexAnnexAnnex

ColColColCol·lectiu de persones amb malaltia mentallectiu de persones amb malaltia mentallectiu de persones amb malaltia mentallectiu de persones amb malaltia mental

103

En iniciar l’elaboració del Pla es varen analitzar els diferents plans d’atenció sociosanitària existents (de les illes Balears i d’altres comunitats de l’Estat espanyol), entre ells, els plans referents a salut mental, ja que es pensava abordar en un sisè grup el col·lectiu de persones amb malaltia mental dins aquest Pla.

En tenir-ne major coneixement, la direcció tècnica del Pla va poder constatar que afortunadament l’àmbit de la salut mental compta a les illes Balears amb uns plans estratègics propis, que per si sols resulten igual d’amplis que el que ens ocupa.

L’any 2006 es va publicar l’Estratègia de salut mental de les Illes Balears (Conselleria de Salut i Consum, Govern de les Illes Balears). En aquest document de l’estratègia, Eivissa a igual que les altres illes, hi està representada i considerada, tant en la Comissió institucional de salut mental, com en el Comitè tècnic de salut mental.

Analitzant i valorant amb el tècnic responsable del Consell d’Eivissa (i representant en el Comitè tècnic de l’estratègia de salut mental) l’estudi de les necessitats del col·lectiu de persones amb malaltia mental, es va considerar mantenir el document de l’estrategia existent com a referent en les línies i els criteris a seguir per a l’atenció sociosanitària del col·lectiu de persones amb malaltia mental d’Eivissa.

La Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència (BOE núm. 299, de 15 desembre), preveu les persones que no tenen autonomia pròpia per portar terme les activitats de la vida diària i són reconegudes com a persones dependents. Els barems actuals per determinar la dependència han generat debat i han estat sotmesos a sol·licitud de revisió per part del col·lectiu de persones amb malaltia mental, atès que els ítems de valoració s’ajusten més a un dèficit de tipus físic.

La sol·licitud de les associacions relacionades amb el col·lectiu de persones amb malaltia mental de ser considerades en el Pla d’atenció sociosanitària i de prevenció i atenció a la dependència d’Eivissa 2009-2014 ens fa reconsiderar incloure un annex que reculli la planificació de l’estratègia de salut mental de les Illes Balears, i concretament d’Eivissa, i la planificació existent de desenvolupament de recursos amb l’obertura de noves infraestructures sanitàries per als propers anys.

Direcció i redacció:

Margarita Ferrer Cardona. Psicòloga especialista en psicologia clínica. Tècnica del Departament de Política Social i Sanitària del Consell d’Eivissa

Tècnics col·laboradors:

Coordinadora d’Àrea de Salut mental d’Eivissa i Formentera de la Conselleria de Salut del Govern de les Illes Balears

Coordinador de serveis assistencials del Consell d’Eivissa

Associacions relacionades

104

Resum dels dispositius d’atenció de caire sanitari i social de l’ Estratègia de salut mental de les Illes Balears . Govern de les illes Balears. Conselleria de Salut i Consum (2006) i consideracions en l’ Avantprojecte de construcció i explotació del nou Hospital Can Misses

1. Dispositius de salut mental per a l’adult i l’an cià

1.1 Dispositius diürns de salut mental per a l’adul t i l’ancià de caire sanitari

Dispositius diürns de salut mental per a l’adult i l’ancià de caire sanitari

Tipus de recurs

Població i places

Unitat de salut mental

Eivissa CS Es Viver

Es recomana 1 USM per a 80.000 o 100.000 habitants

Equip assertiu comunitari

(desplaçaments a domicili)

1

Equip que forma part de l’USM

(1 psiquiatra, 1 infermera i 1 treballadora social a temps parcial)

Hospital de dia

Mallorca 24 places

12 Son Dureta i 12 Son Llàtzer

Eivissa 12 places

CS Es Viver

Menorca 0

Es recomana 10 places per a 100.000 habitants

Personal aconsellable: 1 psiquiatre/a/12 places, 1 psicòleg clínic/HD, 1 DUE /12 places i torn, 1 aux. infermeria/12 places torn, 1 TO/HD, treballador social i aux. admtiu. compartit amb UHB

Unitats comunitàries de rehabilitació (UCR)

Mallorca 24 places 30 Son Dureta , 30 Son Llàtzer,

30 Inca i 30 Manacor

Eivissa 0 En previsió any 2010

Menorca 20 places Sant Miquel

Es recomana 35 places per 100.000 habitants

Personal aconsellable:1 psiquiatre/a, 1 psicòleg/òloga clínic/a, 1 DUE, 1 monitor/a de rehabilitació/7 places, 1 TS, 1 TO, 1 aux. administratiu/iva

105

L’Anteproyecto de construcción y explotacion del nuevo hospital de Can Misses preveu 21 habitacions i 21 llits d’hospitalització psiquiàtrica i l’Hospital de Dia per a adults i infants-adolescents, 3 sales de teràpia, amb una ocupació total de 2.150 m2.

1.2 Dispositius d’internament de salut mental per a l’adult i l’ancià de caire sanitari

Dispositius d’internament de salut mental per a l’a dult i l’ancià de caire sanitari

Unitat d’hospitalització breu, Psiquiatria d’enllaç i Urgències psiquiàtriques

Hospital Can Misses 18 llits Es recomana 12 places/100.000 habitants Personal aconsellable: 1 psiquiatre/7 llits, 1 psicòleg clínic/unitat, 1 DUE/6 llits (matí i tarda), 1 DUE/12 llits (nit), 1 aux. infermeria/6 llits, 1 aux. infermeria/12 llits (nit)

1.3 Dispositius SUPRASECTORIALS (a Mallorca hi ha 4 sectors) d’internament de salut mental per a l’adult i l’ancià de caire sa nitari

Dispositius SUPRASECTORIALS d’internament de salut mental per a l’adult i l’anc ià de caire sanitari

Unitats de mitjana estada (UME)

Mallorca 24 llits

Eivissa 0 llits

Menorca 15 llits

S’aconsellen 10 places/100.000 habitants S’aconsella la dotació a Eivissa al nou Hospital Can Misses

Personal aconsellable:

1 psiquiatre/a, 1 psicòleg/òloga clínic/a, 1 DUE/6 places (m/t), 1 DUE/12 places (nit), 1 aux. infermeria/6 pla (m/t), 1 aux. infermeria/12 (nit), 1 TS, 1 TO, 1 zel, 1 aux. administratiu/iva

Unitat salut mental de llarga estada (3 llits/100.000 habitants – 1 unitat referència per a tota la Comunitat Illes Balears)

Mallorca 49 llits

Hospital

psiquiàtric

Eivissa 0 llits -

Menorca 5 llits Centre Polivalent

Sant Miquel

S’aconsellen 3 llits/100.000 habitants – 1 unitat referència per a tota la Comunitat Illes Balears

Personal aconsellable:

1 psiquiatre/a, 1 psicòleg/òloga clínic/a, 1 DUE, 1 TS, 1 TO, 1 monitor/a de rehabilitació/7 places, 1 aux. administratiu/iva

106

L’Anteproyecto de construcción y explotacion del nuevo hospital de Can Misses preveu la reforma de l’edifici de l’actual hospital, que passarà a ser un centre sociosanitari amb una superfície de 9.468 m2.

A l’últim apartat es fa menció que la majoria de serveis que actualment es desenvolupen fora de l’hospital de Can Misses es podran realitzar a les noves instal·lacions de l’hospital. Aquest apartat també fa referència a la cartera de serveis que s’ampliarà mitjançant la incorporació de noves especialitats o bé es potenciaran prestacions.

Dins les especialitats que s’incorporen a la cartera de serveis del nou hospital de Can Misses referents a l’àrea de salut mental, hi figura l’Hospital de Dia Psiquiàtric per a adults, nens i adolescents i la psiquiatria infantojuvenil.

Referent a les especialitats que potencien la seua cartera, amb la inclusió de noves prestacions, sobre salut mental, hi consta Hospitalització Psiquiàtrica d’Aguts.

El nou plantejament també fa menció de la inclusió d’espais de reserva per a futures ampliacions.

1.4 Dispositius diürns de salut mental per a l’adul t i l’ancià de caire social

Dispositius diürns de salut mental per a l’adult i l’ancià de caire so cial

Servei d’integració i inserció social

Mallorca 2 serv.

1 GESMA- 1 associació

Eivissa 1 Consell d’Eivissa (SAIL-PD)

Menorca 1 Consell de Menorca

5-10 places/100.000 habitants de suport ocupació normalitzada 10-20 places/100.000 habitants centres especials d’ocupació

Personal aconsellable : 1 psicòleg/òloga/CD, 1 TO/CD, 1 TS/CD, 1 mestre/a taller per a activitat polivalent, 1 preparador/a laboral

Suport a la integració social

Centre de dia

Clubs socials

Taller ocupacional

Acti. temps lliure

Mallorca o

Eivissa 30 (Consell)

Menorca 30

Un centre de dia o club social 15 places/100.000 habitants

Personal aconsellable: psicòleg/òloga/CD, 1 TO/CD, 1 TS/CD, 1 mestre/a taller per a activitat polivalent, 1 preparador/a laboral

107

1.5 Dispositius d’allotjament alternatiu, residenci al o hospitalització de salut mental per a l’adult i l’ancià de caire social.

Dispositius d’allotjament alternatiu i residencial de salut mental per a l’adult i l’ancià de caire so cial

Servei d’atenció residencial comunitària (SARC) >18 a. (s’aconsella 30/40 places/100.000 habitants)

Mallorca Menorca Eivissa

Miniresidències 20 + 12 (GESMA) 0 29 places. En desenvolupament

Residència Sant Jordi

Pisos tutelats 1 pis, 7 places (GESMA)

0 2 pisos, 10 places (Consell d’Eivissa)

Pisos supervisats 12 pisos, 31 places (GESMA)

6 (gestió APFEN)

S’aconsellen, miniresidències: 15 places/100.000 habitants Pis supervisat-tutelat: 6 places/1000.000 habitants 1 plaça de pensió supervisada/100.000 habitants

Places de descans temporal per a les famílies

Mallorca -

Eivissa i Formentera En desenvolupament residència de Sant Jordi

Menorca

Es calculen 15 places per a la Comunitat Balear: Mallorca 11 llits, Eivissa i Formentera 2 llits i Menorca 1-2 llits. Estades mitjanes pròximes al mes per pacient.

Personal aconsellable: per una unitat de 15 places, 1 psicòleg/òloga clínic/a, 1 treballador/a social, 1 terapeuta ocupacional, 1 monitor/a/7 places i torn.

Unitat de psicogeriatria

Pacients >65 dèficits psicosocials secundaris malaltia mental

Mallorca 60 llits Hospital Psiquiàtric de Palma

Eivissa i Formentera

15 llits HRA Cas Serres

10 llits Can Blai

(Unitats Integrades a residència normalitzada)

Menorca

Es recomanen 10 places per 100.000 habitants Personal aconsellable: 1 psiquiatre/a/50 places, 1 metge/essa especialista en geriatria/100 places 1 psicòleg/òloga clínic/a, 1 DUE/25 places (torns matí i tarda), 1 DUE/50 places (nit), 1 fisioterapeuta/50 places, 1 treballador/a social/100 places, 1 aux. administratiu/iva/100 places

108

2.Dispositius de salut mental infantojuvenil

3.Altres dispositius d’àmbit regional o autonòmic

Dispositius diürns i d’internament de salut mental infantojuvenil de caire sanitari

Unitat de salut mental infantojuvenil

CS Vila

Unitat terapèutica educativa de dia (UTED)

0 Es recomana 4-5 places per a Eivissa amb ubicació a la USM-IJ

Unitat d’hospitalització breu infantojuvenil >18 a.

Son Dureta 6 places

1 de referència per a tota la Comunitat balear

En previsió en el nou hospital Can Misses

Altres dispositius Hospital de Dia Infantojuvenil Unitat terapèutica intensiva

1 de referència per a tota la Comunitat balear

En previsió en el nou hospital Can Misses

Dispositius de salut mental d’àmbit regional o auto nòmic

Unitat de trastorns de la conducta alimentària (UTCA)

Mallorca

Hospital 8 places

Hosp. Dia 15 places

Consulta ext.

Atenció Psicogeriàtrica >65

Mallorca

Hospital Psiquiàtric

Tipus residencial

60 places

Altres dispositius estimats Unitat de Patologia Dual Unitats per a l’atenció de problemes específics: Ludopaties Disfuncions sexuals

1 de referència per a tota la Comunitat balear

109

Associacions relacionades a l’illa d’Eivissa:

APFEM (Associació pitiüsa de persones i familiars amb malaltia mental i de nens i adolescents amb autisme i altres trastorns del desenvolupament), tel. 971392694, Web: www.apfem.com

DEFORSAM (Associació de familiars defensors d’Eivissa i Formentera de la salut mental), tel. 971307884

ADISAMEF (Associació per a la Docència i la Investigació en Salut Mental d’Eivissa i Formentera), tel. 971393264, adreça electrònica adisamef@gmail.com i adisamef.secretaria@gmail.com, Web: www.adisamef.com

Bibliografia

• Estratègia de salut mental de les Illes Balears. Conselleria de Salut i Consum. Govern de les Illes Balears.

• Anteproyecto de construcción y explotacion del nuevo hospital de Can Misses y dos centros de Salut vinculados al mismo. Govern de les Illes Balears. Servei de Salut. Juny 2009.