arts: un cirurgià per la pau - ub · i recerca p. 12 ¿per què ens costa tant aprendre idiomes?...

UNIVERSITAT DE BARCELONA gener 2006 Any X 2,4 € 34

BellesArts: creativitati recercap. 12

¿Per quèens costatantaprendre idiomes?p. 20

“Hi ha principis per damunt de les ideologiespolítiques que separen els homes”

un cirurgià per la pau

La UB, universitat líder en productivitat científica p. 27

01-UB-COBERTA-34 13/1/06 10:46 Página 1

3

Carta del rectorSumari núm. 34

Moisès Broggi, un cirurgià per la pau“Hi ha principis que estan per damunt de les ideologies polítiques que separen els homes”".....................................4Belles Arts: creativitat i recercaEls treballs d’estudiants de doctorat mostren alguns trets de la recerca en aquesta facultat.............12

Excuse me, I don’t understandyou…¿Per què se’ns resisteixen els idiomes? ..........................................................................................20La UB, universitat líder en productivitat científica...................................27Agenda ........................................................................................45Som UB........................................................................................46

la universitatRevista de la Universitat de Barcelona

Imprès en paper ecològic

Consell editorial: Màrius Rubiralta, rector; Jordi Matas, vicerector de Relacions Institucionals, Co-municació i Política Lingüística; Ernest Trias, cap de comunicació. Editada pel Gabinet de Premsa:Ester Colominas, Núria Quintana, Jordi Homs, Rosa Martínez i Xavier Codony. Administració:Montse Cenzano. Gran Via, 585, 08007 Barcelona. Tel.: 93 403 55 44. Fax: 93 403 53 57. A/e: [email protected]. Amb la col·laboració dels Serveis de Comunicació del Parc Científic de Bar-celona, la Fundació Bosch i Gimpera i la Corporació Sanitària Clínic/Idibaps. Col·laboració del fo-tògraf: J.M. Rué. Producció gràfica i publicitat: El Tinter. SAL. Tel.: 93 343 60 60. Disseny original:Primer Segona Edicions. Maquetació i impressió: El Tinter, SAL (empresa certificada ISO 14001i EMAS). Tiratge: 20.000 exemplars. Distribució: Interpàs, Associació Ginesta. Dipòsit legal: B-19682-97. Amb el patrocini de:

Versió digital: www2.ub.es/comunicacions/revista_launiversitat

Persones amb estimació per la UniversitatEl primer número de l’any d’aquesta revista és unaoportunitat per pensar en els objectius que hem pre-vist per al 2006, així com en les polítiques que des deles administracions afectaran la nostra activitat enels propers mesos, com ara la reforma de la Llei or-gànica d’universitats, el desenvolupament de l’Espaieuropeu d’educació superior o, en l’àmbit local, la

discussió de l’Avantprojecte de Llei de la ciència. Ara bé, l’inici d’un nouany també convida a reflexionar sobre les notícies del 2005 que han tin-gut més significació i impacte especial per a la nostra comunitat univer-sitària i que no sempre corresponen a fets positius o desitjables.Vull fer-me ressò de la pèrdua de diversos membres de la nostra comu-nitat. Els èxits de la nostra institució i el bon reconeixement que obte-nim, en general, de la societat, és conseqüència, molt especialment, dela feina ben feta, amb professionalitat i amb una inusual dosi de volun-tarisme que té molt a veure amb l’estimació per la Universitat, més en-llà de la relació de treball o com a alumnes. Valgui el record de quatred’aquests companys en representació de tots els que ens han deixat. El Sr. Emilio Vales, qui va ser gerent de la UB durant un breu període dedos mesos, però que portava des de feia anys al cap el sistema econò-mic i financer de la institució. La seva professionalitat, discreció i gene-rositat envers els que l’envoltaven, en especial, el seu equip directe, aju-daran tothom des del record. La Dra. Maria Mercè Romans, vicedeganade la Facultat de Pedagogia, especialitzada en l’educació d’adults, queva participar en campanyes d’alfabetització de l’Amèrica Llatina, com-promesa sempre amb l’educació dels més desfavorits socialment. L’a-lumne Sergio Estaña Lozano, estudiant de Geografia i Història, que sem-pre serà recordat per professors i companys. Finalment, el professor Se-nen Vilaró, qui, a més de bon professor i investigador en Biologia Cel·lu-lar i gestor acadèmic a escala departamental, va destacar, també, en l’àm-bit estatal, per haver estat un dels pioners en l’emprenedoria en l’àmbitde la biomedicina per la creació d’una empresa spin-off, Advancell, moltabans que es generalitzés aquesta activitat de transferència dels resul-tats de la recerca pública en el si de la universitat espanyola.Totes les persones que ens han deixat formaran part per sempre de laUniversitat de Barcelona; per a tots ells, doncs, el nostre record i la nos-tra estimació.

Màrius Rubiralta, rector


Moisès Broggi,un cirurgià per la pau

entrevista

4

“Hi ha principis que estan per damunt de lesideologies polítiques que separen els homes”

TEXT:

Rosa Martínez

FOTOGRAFIES:

Josep Maria Rué

“Tinc la sort d’haver viscut molts anys, i a la meva vida

hi ha dues fases: la primera és la del treball, la cirurgia,

i la segona, la de pensar i reflexionar sobre tot el que

viscut amb la gent que he tingut la sort de trobar.” Són

paraules del Dr. Moisès Broggi (Barcelona, 1908), un

dels cirurgians més prestigiosos del país.

Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Facultat de

Medicina de la UB el 1931, i format amb el mestratge

dels germans Trias i Pujol, va ser cirurgià de l’Hospital

Clínic de Barcelona durant la República. A la Guerra

Civil espanyola, en un escenari de brutalitat i barbàrie,

Broggi està en primera línia de foc com a cirurgià de

les Brigades Internacionals. A partir del 1939, en un

país dividit entre vencedors i vençuts, Moisès Broggi

viu els difícils anys de la postguerra sota la repressió

política del franquisme. És membre fundador de la

Societat Internacional contra la Guerra Nuclear i pre-

sident d’honor de la Reial Acadèmia de Medicina de

Catalunya, de l’Institut Borja i de l’Institut Mèdic

Farmacèutic, i ha rebut la Creu de Sant Jordi i la

Medalla d’Or de la Ciutat. Innovador en l’àmbit qui-

rúrgic, ha estat pioner al país a introduir la tècnica de

derivació venosa porto-cava. A la seva autobiografia,

Memòries d’un cirurgià (2001) i Anys de plenitud

(2005), d’Edicions 62, Moisès Broggi ens recorda uns

episodis de la nostra història més recent que caldria no

oblidar mai. Perquè la memòria és la gran vencedora

de totes les guerres.

02-UB-ENTREVISTA-34 fotos 13/1/06 10:44 Página 4

Vostè diu al seu llibre que vadecidir-se per la medicinacom podria haver-ho fet perqualsevol altra disciplina...Sí, va ser una elecció pràctica. Ami tant se me’n donava fer cièn-cies o lletres. Podria haver estatenginyer o crític literari; de fet,la literatura sempre m’haviaatret molt. La diferència estavaen l’ambient de la família. Elmeu avi era farmacèutic, el meutiet era professor de la Facultat,i això em va decidir. Primer m’in-clinava per la farmàcia, però elmeu germà ja la va fer. Final-ment, vaig triar medicina. I enmedicina, com en tots els estu-dis, en un primer moment pen-ses: “Però ¿què és això?”, i quant’hi vas ficant i vas veient que lescoses t’agraden, l’estudi es facada cop més interessant.

Quan era estudiant a la Fa-cultat, l’assignatura “Tera-pèutica i art de receptar” esva canviar per “Farmacolo-gia”. ¿Què era això de l’art dereceptar?L’art de receptar va ser una re-volució en medicina. Els medi-caments són múltiples, les ma-lalties i els símptomes també hosón, i abans cada metge haviade trobar la manera d’actuar so-bre la malaltia de cada pacientamb els ingredients adequats.El que prevalia era la recepta delmetge. Allà s’hi barrejaven unsmedicaments que el farmacèu-tic havia d’elaborar perquè s’hopogués prendre el malalt i cu-rar-se. Després van venir les es-pecialitats farmacèutiques, i lacosa va canviar. Tot era més fà-cil, més estandarditzat, tenienmés garanties que les receptes,i s’hi van acabar imposant. Peròencara hi havia metges que pre-ferien receptar.

Diu que el Dr. Camps, el seumetge d’infantesa, li retor-nava la salut amb la seva

bonhomia. ¿Què en pensadel valor del vincle entremetge i malalt en l’atenciómèdica?A la vida, el tracte amb les per-sones és fonamental en tot. Enmedicina, encara molt més. Siel malalt té confiança en elmetge, té molt guanyat per-què la mentalitat té influènciaen totes les coses materials, ien molts casos, les malaltiesestan mediades per l’aspectemental. Amb el temps, la tèc-nica ha anat canviant i pro-gressant. Avui la medicina ésmés eficaç: es cura molt mésque abans. En canvi, la relacióamb el metge s’ha anat per-dent. El metge, més que deltracte, ara es refia més dels re-sultats de les proves, les anàli-sis, les radiografies, etc. Totaixò l’aparta de la relació ambel pacient. El que es guanya eneficàcia, es perd en relació per-sonal.

A l’etapa d’estudiant, va co-nèixer els professors Agus-tí Pedro i Pons, August Pi iSunyer i els germans Trias i Pujol...Tots eren uns grans docents.Però els meus mestres de pro-fessió van ser els germans Triasi Pujol. Recordo que, abansd’entrar a la Facultat, vaig visi-tar un parent de la meva mare,el Dr. Roca i Heras, un dels pri-mers dermatòlegs del nostrepaís, president de l’Ateneu Bar-celonès. Volia estudiar medici-na i em va dir: “El més importantper estudiar medicina és l’ana-tomia”, i em va donar una cartaper al professor de Tècnica ana-tòmica, Riera Villaret. L’assigna-tura era un complement de l’a-natomia descriptiva, i es tracta-va de preparar les disseccions iensenyar-les als alumnes. Si esmostra amb gravats o dibuixos,l’anatomia és ben diferent decom són les coses al natural.

entrevista

5

He viscutcircumstànciesmolt difícils isempre me n’hesortit


entrevista

6

La Facultat i l’Hospital Clínic

dels anys trentaJacint Corbella. Catedràtic del Departament de Salut Pública de la UB

El doctor Moisès Broggi, nas-

cut el 1908, va acabar els estu-

dis de Medicina l’any 1931,

l’any de la República, en un

temps en què a Catalunya s’o-

brien noves perspectives. Es

volia dedicar a la cirurgia, i a

la facultat i l’hospital, que

aleshores eren el mateix, hi

havia tres serveis quirúrgics,

portats pels doctors Joaquim i

Antoni Trias i Pujol, i Josep

M. Bartrina. El nexe més fort

entre els tres serveis eren les

guàrdies d’urgències. Broggi

va ser metge intern i, després,

metge de guàrdia. Així va ad-

quirir una gran experiència

per adoptar decisions ràpides,

la qual cosa li va ser molt útil,

un quant temps després, en

els anys de la guerra com a

metge de l’exèrcit republicà.

Els germans Trias, catedràtics

de cirurgia, van ser uns perso-

natges clau en el desenvolu-

pament de la Facultat de Me-

dicina de la Universitat Autò-

noma, de la qual Joaquim fou

degà pràcticament tot el

temps de la República i la

guerra. Joaquim era, a més,

secretari de la Junta Adminis-

trativa de l’Hospital Clínic, i

va tenir una clara influència

en la formació quirúrgica de

Broggi. Van ser ells, princi-

palment, els qui van acceptar

l’obertura de la Facultat a al-

tres hospitals, concretament

el de Sant Pau, cosa que re-

presentava un esponjament

de l’ensenyament per als estu-

diants, i també la incorpora-

ció de més professorat, de

bona qualitat, a la docència. I

en el camp de la cirurgia en

concret fou molt útil, amb els

serveis que portaven els doc-

tors Manuel Corachan i Enric

Ribas; aquest, substituït més

tard per Josep Trueta.

Broggi es va trobar, doncs,

amb una facultat oberta, amb

un nou enfocament, molt di-

ferent del clàssic, amb ten-

dència a l’acceptació del que

fins feia poc era vist com la

“competència” de l’altre gran

hospital de Barcelona. Amb

esperit de treball, amb ganes

d’ensenyar als estudiants i de

modificar profundament els

plans d’estudis.

Pel fet de ser un llicenciat re-

cent i d’incorporar-se als ser-

veis de guàrdia d’urgències,

Broggi va viure aquests anys

més des del camp de l’assis-

tència, de la formació perso-

nal com a cirurgià, que no des

de la docència. Aviat la guerra

el va fer insistir, forçosament,

en l’activitat pràctica. A més,

a la Facultat no hi havia gaire-

bé docència i ell estava lluny,

prop del front. Després, la re-

pressió el va portar a l’ostra-

cisme oficial, amb l’allunya-

ment de la possibilitat de pro-

grés en el servei públic i, per

tant, en l’ensenyament.

Probablement, i no cal pas fer

ucronia, la Facultat es va per-

dre un magnífic docent. Co-

neixent la claredat de concep-

tes, la seva facilitat d’exposi-

ció verbal i escrita, també la

intensitat i capacitat de tre-

ball, i la vocació, sembla prou

clar que Broggi hauria estat, a

més, un bon mestre a la uni-

versitat. En tot cas, aquella

universitat dels anys trenta,

que ha estat tan ben recorda-

da, amb emoció, per molts

dels seus alumnes, que van

notar el canvi real que va re-

presentar, i que va tenir unes

possibilitats que després no

s’han repetit.

Operació d'urgència al Clínic, ambel Dr. Solà Surís, i els interns J.M.Mascaró Porcar, Malgrinyà iMoisès Broggi, que és l'intern quefa l'anestèsia amb el goteig de clo-roform i èter.

Fo

togr

afia

: An

ys d

e pl

enit

ud

, Ed

icio

ns

62 (

2005

)


entrevista

7

Nosaltres preparàvem el cadà-ver, i, tot i que quan entres enun departament d’anatomia laprimera impressió que tens ésde repugnància —el cadàver, lamort—, un cop t’endinses enl’anatomia i veus la perfecció enla disposició de les estructures,tot això t’entusiasma cada copmés i fa créixer el teu interès.

¿Com recorda l’època de lareforma universitària delsanys trenta? En tinc grans records perquè undels principals promotors de lareforma era el Dr. Antoni Trias, ijo era ajudant seu. Jo havia aca-bat la carrera el 1931, l’any de laRepública. Era l’època de la re-novació universitària, un procésque venia de lluny. Els primersa mobilitzar-se van ser els estu-diants, el 1903, en el PrimerCongrés Universitari Català.Deien que la universitat no po-dia ser només allò: ensenya-ments teòrics, en una tarima iamb un discurs. Això no valiares, deien; calia fer canvis, quela universitat fos una instituciómés pràctica, diferent, oberta alpaís. A partir del 1917, hi inter-vindran professors com AugustPi i Sunyer i Antoni Trias. Es vaarribar fer una reglamentació dela vida universitària: nomena-ments, concurs d’oposició, etc.La idea era canviar la vella uni-versitat, immòbil i burocratitza-da, per una institució de pro-grés. La Universitat, ara, estàmolt més oberta a la societat. Enel cas de la medicina, la Univer-sitat, que aleshores ja tenia l’Hospital Clínic, ha anat incor-porant altres hospitals, labora-toris i centres que són forces cul-turals importants al país. I aixòés una gran empenta per almón universitari.

Vostè diu que les sales d’ope-racions de l’Hospital Clínic re-bien visitants il·lustres. Char-

les Mayo, un dels fundadorsde la Clínica Mayo als EstatsUnits o el cèlebre Rufolf Ma-tas de Nova Orleans...En aquella època, jo era intern al’Hospital Clínic. Un dia va venirel professor Matas, un senyorbaixet amb perilla que corria perallà amb cara de metge de po-ble, parlant un català amb ac-cent estranger. Ens va demanarpermís per entrar a mirar unaoperació, i s’hi va estar tot elmatí mirant com operàvem. Enacabar, es va acomiadar del Dr.Trias i li va donar la seva targe-ta. Al veure el seu nom, li va pre-guntar: “¿Vostè és el famós Dr.Matas de New Orleans?” I sí, hoera, i van acabar fent-se íntimsamics. El Dr. Matas, que tenia fa-mília a Sant Feliu de Guíxols, erael fundador de l’escola de me-dicina de la Tulane University,un centre de molt prestigi als Es-tats Units. D’aquí van sortirgrans especialistes en medicinai cirurgia.

El 1935 es crea el Servei d’Ur-gències de l’Hospital Clínicde Barcelona. Ben aviat, seràun centre de prestigi pel seuesperit innovador... Sí, va ser el primer servei d’ur-gències a tot Espanya. Les ur-gències havien d’anar a l’hospi-tal, però primer hi havia els dis-pensaris de barri, els que rebieninicialment els malalts. Els hos-pitals, al matí, estaven plens demetges, però a la tarda no hi ha-via ningú. A la nit, tenien un ser-vei d’urgències que no era capservei especial: era un torn delsdiferents serveis de l’hospital. Sivenia un malalt i la cosa era sen-zilla, tot anava bé. Però, si la cosaera més complicada, podia do-nar-se el cas que no funcionésel servei de raigs X, o que el la-boratori estigués tancat, etc. Totaixò no acabava de rutllar. El Dr.Joaquim Trias va ser qui va de-cidir de fer un servei d’urgèn-

cies. Van traslladar els funciona-ris que hi havia en el tercer pisd’entrada del Clínic, i s’hi va ha-bilitar un espai per a un serveid’urgències que podia rebremalalts les vint-i-quatre horesdel dia. Hi havia lloc per a unavintena de llits, tenia laboratori,raigs X, etcètera, amb un equipde metges i infermeres, i tot aixòva ser una gran innovació.

L’anestèsia era insegura i pe-rillosa en aquella època.¿Com era una operació al qui-ròfan? Entrar a quiròfan era un perill.Podies jugar-te la vida en unaoperació senzilla. Es feia servircloroform i èter, en gotes. El clo-roform és un tòxic cardíac, peròaixò encara no se sabia. Hi haviamolts accidents i moria gent,però es va usar fins als anys vint

Avui lamedicina és méseficaç, però larelació amb elmetge s’anantperdent


i escaig. La cirurgia és sempreuna valoració de riscos. Commoltes altres coses a la vida, ésuna gran escola d’humilitat.¿Què té més risc, anar a quirò-fan o quedar-s’hi fora? Era unadecisió difícil. Per exemple, elmetge podia trobar-s’hi un ma-lalt amb mal de ventre i podiadubtar, i més si el pacient erauna criatura. “¿Què fem? ¿I si noés mal de ventre i és apendici-tis? ¿L’enviem directament aquiròfan?” Anaven passant leshores i el metge no es decidia.Quan el malalt empitjorava, eraenviat a quiròfan, quan ja no hihavia res a fer. El pacient podiamorir de còlic miserere (apendi-citis). Amb Ombredanne i el seuaparell d’anestèsia, la cirurgia vamillorar molt. Era un aparell queregulava l’entrada de l’èter i por-tava una mascareta adaptada ala cara del pacient, i això va seruna gran innovació en cirurgia.

A la Clínica Fargas dels ger-mans Trias i Pujol, va conèi-xer personalitats del món po-lític i intel·lectual. Un dia vaanar-hi Ramon Franco, ambla cama trencada...A la Clínica Fargas vaig entrar-hiel 1930, al sisè curs de carrera.Ajudava a operar i a curar els ma-lalts, i per allà hi van passar per-sonalitats cèlebres de la vida cul-tural i política de Catalunya. Ve-nien pacients vinculats al Patro-nat Universitari, i sovint s’hi par-lava d’aspectes del món univer-sitari. Com a anècdota, recordoun dia que Ramon Franco, queera aviador, va anar a felicitar en

Macià pel seu aniversari a la Casadel Canonges, però va relliscaramb el parquet encerat i va tren-car-se la cama. El van portar a laclínica, li vaig posar el guix i livaig fer la fitxa. Ell vivia a SantGervasi, al carrer Jesús i Maria, i,quan li vaig preguntar l’adreçaem va dir que vivia “en la callede Don Jesús y Doña María”.També hi vaig conèixer Puig iCadafalch, i Martí Barrera, el paredel polític Heribert. Era un homeextraordinari, procedia de les fi-les de la CNT i va fer molt per evi-tar brots de violència i conflictescom a conseller de Treball de laGeneralitat de Catalunya.

Quan esclata la guerra civilespanyola, molts cirurgianstracten les ferides de guerracom a la pràctica civil. El pri-mers protocols per tractar fe-rides per arma de foc són delmetge Josep Trueta. ¿En quèconsistien? Tot això té uns precedents, i calexplicar-los. A les ferides de lavida civil, la destrucció màximaés superficial, és fàcil netejar-lesbé i, si és possible, es fa la sutu-ra. En el cas de les armes de foc,la ferida la provoca un projectilpetit que causa una gran des-trossa en profunditat en els tei-xits. Per això, cal obrir-ho tot idesinfectar, però suturar és moltperillós pel perill d’infecció igrangrena. Un cirurgià de Na-poleó ja deia que les ferides defoc s’havien de desbridar, no su-turar. Però no tothom pensavaigual. Al final de la guerra del1914, Winneth Orr, un cirurgià

americà, va encarregar-se deltrasllat de ferits amb un vaixelld’Europa a Amèrica. Durant elviatge, no va poder canviar elsapòsits a tothom, i es va trobaramb ferides tancades que supu-raven pus, amb una pudor tre-menda. Allò era un desastre, ésclar, i va pensar que el despat-xarien. Però resulta que els pa-cients que no havia tocat, erenels que millor havien evolucio-nat. Era una prova més de l’en-cert del “mètode tancat” en fe-rides de guerra. Això es va apli-car aquí, a l’Hospital Clínic. Jo-sep Trueta, a l’Hospital de SantPau i la Santa Creu, recollia elsferits del front d’Aragó i delsbombardejos de Barcelona. Vaseguir el curs dels ferits de guer-ra, com havien estat tractats desdel principi, i va establir la siste-matització de les cures tanca-des. Va descriure-ho tot en unllibret en català, traduït desprésa l’anglès, de fama mundial. Labase de tot allò era l’antagonis-me bacterià, i és el que més tarddescobriria Fleming amb la pe-nicil·lina.

Molts ferits morien al frontper manca de sang. No n’hihavia prou amb les transfu-sions de braç a braç. A Barce-lona, Frederic Duran Jordàcrearà el primer banc de sanga Barcelona, un gran avençmèdic...Del banc de sang també n’hi ha-via precedents. A l’Hospital Clí-nic, teníem el Servei de Transfu-sions, amb el mètode típic debraç a braç, amb la xeringa de

entrevista

8


Jouvé. El problema era trobarels donants en el moment opor-tú, i poder tenir-ne prou quan-titat de sang davant una emer-gència. Ens va visitar metge rusdel Centre de Cirurgia d’Urgèn-cies de Moscou, i ens va explicarque aprofitaven la sang dels ca-dàvers. Aquí es va intentar, itampoc no va anar bé. DuranJordà va proposar la idea de cre-ar un banc de sang, i el Dr. Joa-quim Trias li va donar totes lesfacilitats per fer-ho. Li va propor-cionar un laboratori i l’equipa-ment adequat. Va fer-se una cri-da radiofònica per demanar do-nants, i el primer dia ja hi haviauna llarga cua de voluntaris es-perant a la porta. Tot estavamolt estudiat: s’obria una fitxaper a cada donant, amb el nom,grup sanguini, malalties, anàliside sang, etc., i s’extreia la sangamb sistemes tancats per evitarcontaminacions. Els subgrupssanguinis no eren coneguts, i lestransfusions també tenien el

seu risc. Però Duran Jordà va te-nir la genialitat de barrejar lasang de donants del mateixgrup. En cas d’haver-hi factorsd’incompatibilitat, quedavencompletament diluïts.

Les milícies republicanesvan fer servir els primersquiròfans autotranspor-tats, els auto-chirs. ¿Comeren aquests vehicles? Després de la batalla de Guada-lajara, al cap de Sanitat de lesBrigades, Òscar Taelge, li preo-cupava el nombre de morts deles files republicanes. Moltsd’ells morien durant el trasllat aMadrid, llarg i penós, en carrostirats per animals. Això obliga-va a fer canvis en l’estructura sa-nitària. Jo era cap d’equip de lesBrigades amb els cirurgians Tu-dor Hart, de Londres, i Luis Que-mada, de Valladolid. Taelgeconfiava en nosaltres, i així vanéixer la idea de crear hospitalsmòbils, dotats de tots els ele-

ments per tractar els ferits delfront. I també els auto-chirs, unscamions tancats, de la casa Re-nault, amb tots els elementsd’una sala d’operacions. El nos-tre el van pagar els sindicatssuïssos. Tenien tots els detallsper poder treballar en qualsevollloc del front: taula d’operacions,taula per fer guixos, autoclauper esterilitzar, grup electrogend’electricitat, i l’instrumental or-denat en caixes metàl·liques pera cada operació (abdomen, ex-tremitats, crani, etcètera).

Parlem d’avenços en sani-tat militar que porten el se-gell republicà. Tot aquestprogrés en tàctica sanitària,diu vostè, està lligat a lamanca d’organització delfront republicà...No és ben bé això. El que dic ésque les jerarquies militars noafavoreixen el progrés. El jerar-ca, normalment, no està dispo-sat a acceptar innovacions. En

un exèrcit normal, és molt difí-cil que un superior pregunti aun altre el que cal fer. Al bàndolrepublicà, no teníem aquestesrestriccions, i per això vam po-der fer tantes innovacions en sa-nitat. Com a metge, sempre hedit, també, que hi ha principisque estan per damunt de lesideologies polítiques que sepa-ren els homes. La missió delmetge és curar i no pensar maien el bàndol al qual pertany elferit.

Més enllà de la sanitat mili-tar, ¿quins serien els tresgrans avenços de la medici-na del segle xx? Jo destacaria, sobretot, els anti-biòtics, l’anestèsia amb els siste-mes de respiració controlada, i el progrés tecnològic.

L’escriptor Ernest Heming-way, el militar George Na-than, el cirurgià Leo Eloes-ser, etcètera. Era fàcil trobar-

entrevista

9

Les Brigades Internacionals

Antoni Segura. Catedràtic d’Història Contemporània i Director del Centre d’Estudis

Històrics Internacionals Universitat de Barcelona

La Guerra Civil espanyola és el

conflicte del segle XX amb més

bibliografia. Per tota una gene-

ració de demòcrates fou el pri-

mer combat contra el feixisme i

el preludi de la Segona Guerra

Mundial. Milers de voluntaris

d’arreu del món lluitaren amb

l’exèrcit republicà. Encara avui

el seu compromís constitueix

un dels episodis més bells i trà-

gics de la Guerra Civil.

Fou tràgic, perquè milers mori-

ren en els camps de batalla i llurs

tombes —com les dels repu-

blicans— van caure en l’oblit

durant quatre dècades. Després

de la mort del dictador, hom ha

intentat recuperar la seva me-

mòria i diverses associacions

han propiciat trobades amb els

supervivents. Un dels més emo-

tius va tenir lloc a Corbera (ba-

talla de l’Ebre), el darrer lloc en

què lluitaren. L’octubre del

1938, les Brigades Internacio-

nals deixaven Espanya. Eren poc

més de 12.000 persones proce-

dents de França, el Regne Unit,

els EUA, el Canadà, l’URSS, Ale-

manya, Itàlia, etc. Però molts no

pogueren tornar a casa seva, on

s’havia imposat el feixisme. Eren

apàtrides i foren de nou comba-

tents a la Segona Guerra Mun-

dial. A l’URSS, alguns foren exe-

cutats o empresonats acusats de

“trotskisme”.

Fou bell. Eren els darrers lluita-

dors romàntics i idealistes del se-

gle XX i, com diu el Dr. Broggi,

lluitaven pel “futur de la socie-

tat”. Eren solidaris, deixaren la

vida en defensa de la Segona Re-

pública i en contra de la políti-

ca de no-intervenció, que fou un

incommensurable error, perquè

Alemanya i Itàlia ajudaven

Franco i Hitler considerà que les

democràcies europees (França i

el Regne Unit) eren febles. Cinc

mesos després d’acabada la

Guerra Civil espanyola, Hitler

envaïa Polònia.

El doctor Moisès Broggi, metge

de les Brigades Internacionals,

ens parla d’aquella gesta i d’a-

quells anys difícils i tràgics. És

una part d’aquella vella memò-

ria que mai hauríem d’oblidar.


entrevista

10

se personatges carismàtics ales files republicanes. ¿Quèels impulsava a lluitar a pri-mera línia de foc?Els brigadistes internacionalseren molt diferents. Al front re-publicà, hi havia de tot: poetes,universitaris, intel·lectuals, fins itot alguns que fugien dels seuspaïsos, perseguits pels seus ide-als. Molts pensaven que veniena lluitar per millorar la humani-tat. El món estava en un puntcrític, era un moment històric di-fícil, marcat per la crisi finance-ra de la borsa de Nova York el1929, el problema de la gentsense feina, els conflictes polí-tics, etcètera. Però la idea comu-na era lluitar pel futur de la so-cietat.

Un cop acaba la guerra, enplena repressió política i po-licial, vostè és depurat perun tribunal de l’Hospital Clí-nic...Era un moment delicat. Teniamoltes coses en contra i l’a-vantatge de no haver militaten cap partit. Havia estat ex-pulsat dels llocs de treball, del’entorn universitari i de l’hos-pital; no podia tornar-hi, i noera gens fàcil començar denou. M’havia casat amb l’An-gelina Trias, i ens venia un nouinfant cada any. En aquells

moments difícils, recordo unasituació que em va fer reflexio-nar. Estava curant un fugitiujueu, Ravona, que havia tra-vessat els Pirineus patint mol-tes penalitats, fugint de la Ges-tapo i dels camps d’extermininazis, i ell va dir-me que “no-més està perdut aquell qui escreu perdut, i això no ens hohem de creure mai”. Sentir allòva ser un consol i una gran lli-çó. També vaig tenir la sort deconèixer el comissari PedroPolo, una persona molt desta-cada en el cos de policia. Co-neixia molt bé qui era qui i quèera el que passava. Jo vaig te-nir la sort d’operar-lo i ens vamfer amics, i em va ajudar enmoltes ocasions. Em conside-ro afortunat. He viscut cir-cumstàncies molt difícils isempre me n’he sortit ambajuts que he rebut de formaimprevisible.

Les guerres, l’amenaça nu-clear, els conflictes polítics,no són problemes del pas-sat. Potser no hem avançatgaire com a societat. ¿Tenimraons per ser optimistes enel futur?Per preveure el futur, única-ment tenim dos camins: pen-sar que les coses continuarancom fins ara —en aquest cas,

malament—, o bé pensar quehi haurà un canvi —no sé qui-na mena de canvi— i que seràel desitjat per tots. Jo recoma-no a tothom que pensi com enaquest últim cas.

A vostè li preocupa tant elmal ús de la ciència, com lapèrdua d’espiritualitat de la humanitat. ¿És l’esperithumà el gran perdedor en elprogrés de la societat? La cultura occidental s’ha ca-racteritzat per l’estudi de la ma-tèria. I la matèria no ho és tot. I aquí està la clau. El món mate-rial no explica tot el funciona-ment de la vida, i això s’ha d’ac-ceptar. Però hi ha quelcom mésque la matèria. La matèria es re-nova contínuament, i arriba unpunt en què desapareix. Hemde pensar que la resta, la partespiritual, continua existint.

És autor d’una autobiogra-fia en dos volums de granèxit. ¿Quin valor dóna a la li-teratura en la formació delsestudiants de medicina?La literatura i la filosofia són im-portants per a tot. Recordo unamic anglès que deia als seusfills que estudiessin primer filo-sofia i, després, el que volgues-sin. “Primer han d’aprendre apensar”, em deia. ■

La missiódel metge éscurar i no pensarmai en el bàndolal qual pertany elferit

El mónmaterial noexplica tot el funcionamentde la vida


reportatge

12

Belles Arts: creativitat i recercaEls treballs d’estudiants de doctorat mostren algunstrets de la recerca en aquesta facultat

Text:

Núria Quintana

Fotos:

J.M. Rué

“Cal que la recerca a belles arts sigui acceptada més natu-ralment pel conjunt de la societat i del món acadèmic”. Aldarrera d’aquesta reivindicació que fa la degana de laFacultat de Belles Arts de la UB, Maria Teresa Blanch, hi hatota una realitat complexa i diversa. ¿Què vol dir que unpintor, un escultor, o qualsevol artista plàstic, faci recerca?¿Cal ser artista per investigar en belles arts? (us avancemque la resposta és que no). I, sobretot, ¿el que s’investigaen belles arts té alguna repercusió en la nostra societat,en el nostre entorn?

De dalt a baix i d’esquerra a dreta:obres de Telmo Moreno, María JoséBotero i Rebeca Pardo

03-UB-REPORTATGE1-34 13/1/06 10:42 Página 12

reportatge

13

A la Facultat de Belles Arts esfa una recerca del tot hetero-gènia. Hi ha creadors que plas-men el seu treball en videoart,grups de recerca que tenencom a eix de treball la parti-cipació ciutadana en temesd’art públic, o restauradorsque experimenten amb nousmaterials per a una millor con-servació de les obres... Des del’equip de govern del centres’assenyalen algunes ideesque poden servir per caracte-ritzar aquest ampli ventall depossibilitats. Hi ha, per exem-ple, una relació molt clara en-tre teoria i pràctica. La degana,Teresa Blanch, explica que “lapròpia experimentació de pro-cessos creatius és la que con-figura una anàlisi crítica, unesreflexions en profunditat, deles quals surten discursos co-etanis al moment, suscepti-bles de convertir-se en noves

teories”. Per tal de veure comes tradueix aquesta definiciógeneral en casos concrets, espot observar l’experiència d’al-guns estudiants de l’ensenya-ment paradigmàtic de la re-cerca: el doctorat. Entre els entrevistats en aquestreportatge és comuna, efecti-vament, la idea que el doctoratels ha permès fer “reflexions enprofunditat”, o “anar més enllà”.A més, en aquest procés sovin-teja l’esperit crític. Bé sigui po-sant en qüestió algunes actua-cions urbanístiques que s’hanfet en un barri tan degradatcom ara la Mina; o creant unllenguatge audiovisual “cons-cient de si mateix” i diferent delque es veu per televisió. Tambéés cert que en els casos quehem reflectit la recerca se sostéen una pràctica. Aquest com-ponent pràctic i “material” de larecerca en belles arts fa neces-

sària una infraestructura. Aquíno només hi entrarien els tradi-cionals tallers de pintura, escul-tura, restauració, etc., sinó que,per exemple, “cal espais pre-ex-positius per visualitzar l’obrad’art a la Facultat”, exposa la de-gana. És la idea que assenyalaun dels doctorands quan diuque aquest ensenyament “con-sisteix principalment en el fetde posar en escena del teu pro-pi treball”. A més, en la mesuraque els artistes i els doctorandsusen nous suports per als seustreballs, les infraestructures quehan de trobar a la Facultat hande disposar de noves tecnolo-gies.Els doctorands d’aquest re-portatge fan, així mateix, unesrecerques relacionades amb elseu entorn, amb les seves cir-cumstàncies tant personalscom socials. El que investiguenaquests doctorands està rela-

cionat amb qüestions que enstoquen tant de prop com aracom trobar la nostra identitaten una societat on sembla quees desintegra el model de fa-mília i matrimoni tradicionals,i en la qual tot va molt ràpid ino queda temps per a la in-trospeccó. La degana de la Fa-cultat explica que “les exposi-cions i els comissariats gene-ren uns discursos i un pensa-ment que la població capta”.En aquest sentit, des de l’equipde govern del centre es treba-lla perquè determinats tipusde treball de recerca propi debelles arts, com ara les exposi-cions o el comissariat, puguiser avaluat com ho són altresactivitats de recerca. “La trans-formació estètica i mental ésdifícil de baremar”, afirma Te-resa Blanch, “però socialmenti políticament té una gran re-percusió”.

Núria Ricart va tenir en el pri-mer curs de doctorat l’opor-tunitat d’iniciar un projecte,subvencionat per la FundacióCIREM, sobre el tema de l’artpúblic, de l’espai públic, albarri de la Mina. La seva líniad’investigació parteix delprincipi que l’usuari de l’es-pai públic té molt a dir-hi. Ri-cart defensa que aquestusuari “té una informació

bastíssima que està infrauti-litzada. Intentem agafaraquesta informació, canalit-zar-la i, a través de processoscreatius i operatius, procurarque serveixi d’alguna cosa”.

L’espai públic sembla unaqüestió d’urbanistes o ar-quitectes...Les disciplines per antonomà-

sia que treballen l’espai públicsón l’arquitectura i l’urbanis-me, però també els psicòlegs,els economistes, els artistes, elssociòlegs, els antropòlegs, elsdissenyadors, etc. tenen cosesa dir sobre aquest espai perquèen ell mateix és complex, di-vers, hi ha qüestions d’accessi-bilitat, comerç, etc. La diferèn-cia fonamental a l’hora de trac-tar el tema des de la

perspectiva de les belles artsestà, potser, en la creativitat deles metodologies i els proces-sos. Per exemple, en un dels ta-llers amb veïns de la Mina vamusar les CPBoxes, que prove-nen d’una idea dels artistes Ala-bern+Punsola. Aquesta meto-dologia entén que la imatge, elgrafisme, poden ser canalitza-dors, vehiculadors de tot un di-curs complex. En el taller en

Núria Ricart:

“Hem recollit les miradesque hi ha entre els veïnsde la Mina sobre el seuespai públic”

Doctorat “Espai públic i regeneració urbana:art i societat”


reportatge

14

¿Com vas iniciar el teu pro-jecte de recerca?Vaig començar a anar a moltesexposicions del tema quem’interessava, que en principieren les tècniques alternativesde fotografia, la recuperacióde les tècniques del segle XIX.A mesura que anava veientobres i anava llegint ,em vaigadonar que el fil conductordels treballs que a mim’inte-ressaven no era tant la qües-

tió tècnica, com el fet que par-laven de la memòria. Em vaigplantejar que hi ha molts ar-tistes, igual que molta gentavui, que tenen la necessitatde trobar la seva identitat. I amés em vaig adonar queaquests artistes fan això ambfotografies familiars. En la meva recerca he treba-llat a partir d’obres d’artistescom ara Alan Berliner, BorisLehman, Ana Casa Broda, Pe-

dro Meyer, Shirin Neshat oMaría Magadalena Campos-Pons. Molts d’ells han hagutde desplaçar-se des del seupaís d’origen i allunyar-se dela seva família. Quan es retro-ben amb l’àlbum familiar,descobreixen que no conei-xen els que hi surten i potserl’única persona que sap quisón està a punt de morir.Molts d’aquests artistes co-mencen aleshores a treballara partir d’aquests àlbums enun intent d’explicar la sevahistòria veritable i retrobar laseva identitat. ¿Com ho fan?A partir de les fotos familiarsperò amb un text, amb unanarració. El que passa és queel que posen al text és allòque mai una persona voldriaexplicar públicament de laseva història familiar.

¿No és una mena d’autobio-grafia?En aquestes obres l’artistaexplica la seva vida, peròamb detalls que normal-ment en una autobiografiano sé si s’explicarien. A més,s’inclouen unes imatges quesón un punt central, i aques-tes imatges no les ha elabo-rat l’artista (potser ho ha fetel seu pare o el seu avi). Pertant, no és una visió d’ell enprimera persona. La manerade treballar d’aquests artis-tes és molt arqueològica.Busquen “empremtes”, queen aquest cas serien les fo-tos familiars. Jo d’això en dicegologies. Parlen del jo, del’ego, mentre que la segonapart de la paraula lliga moltamb arqueologia, antropo-logia...

qüestió es plantejava una pre-gunta i en la següent sessió lespersones que participaven ha-vien d’aportar una resposta enforma de grafisme. Després lesrespostes es posaven en comú,i finalment a la CPBox (que físi-cament és una caixa) nomésentrava allò que el col·lectiuconsensuava. El fet de treballaramb un grafisme obria unamica més el debat i el canalitza-va d’una forma que donavamolt de si.

Quins temes heu tractatamb els veïns de la Mina iquè se’n farà de les conclu-sions del treball?Aquest projecte, amb el nomde Cartografies de la Mina igestionat pel Centre de Recer-ca Polis de la UB, va tenir unaprimera fase que va començarel 2002 i en la qual vam reco-llir les mirades que coexistienper part dels veïns a la Mina so-bre el seu espai públic: quinssón els problemes, les man-

cances, les potencialitats, lesperspectives, etc. En la sego-na fase, l’actual, finançada pelConsorci de la Mina, ja hemconcretat més. Per exemple,hem fet tallers sobre el dissenyurbà del passeig Camarón; untaller de toponímia en què esvan proposar noms per alsnous carrers que es configurenamb la remodelació del barri;un sobre la relació urbanisme-seguretat amb els mossosd’esquadra; etc. Per a aquesta

recerca hem treballat amb laPlataforma d’Entitats i Veïns/esdel barri. Hi ha un munt d’in-formació amb la qual es gene-rarà un document final en quèse situaran espais estratègicsde treball, un possible progra-ma d’art públic, etc. Aquest do-cument final es lliurarà a totesles entitats participants i ad-ministracions competents pertal de millorar l’espai públic delbarri de la Mina; es tracta desortir de la crisàlide de l’art.

Rebeca Pardo:

“Em vaig plantejar que moltsartistes, igual que molta gentavui, tenen la necessitat detrobar la seva identitat”

Doctorat “Art i cultura dels media”

Rebeca Pardo no es considera “una artista”. Llicenciada encomunicació audiovisual, el doctorat en belles arts li ha per-mès investigar en el camp de la imatge, concretament sobre el“tema de la identitat en la postmodernitat”. Ha analitzat el tre-ball de diversos artistes i fins i tot ha creat la seva pròpia obra.“Aquesta obra que he generat m’ha servit com a motor de larecerca teòrica; m’ha donat l’oportunitat de viure en primerapersona els problemes per a la representació de la pròpiaidentiat en imatges”, afirma en un moment en què ja ha fet elpas de matricular-se de la tesi doctoral.


reportatge

15

Telmo Moreno explica que estrobava en la mateixa situa-ció que el percentatge mésalt d’estudiants del seu pro-grama de doctorat: “alumnesno particularment madursque demanen un temps i unespai per a la continuïtat delseu propi treball”. Afirmaque a la universitat, encaraque sigui a escala petita,“aquest treball es posa en cir-culació i adquireix sentit”. Elprograma de doctorat cons-tituiria un complement pràc-tic en el sentit que, entre al-tres coses, “consisteix princi-palment en la posada en es-cena del teu propi treball da-vant els ulls i les considera-cions d’un col·lectiu de pro-fessors i alumnes”.

Per a ell, aquesta posada encomú ha estat important enla mesura que represental’avantsala privada d’un“treball que adquireix sentiten la seva ressonància pú-blica”. “Aquest espai serial’ambaixada del món realdins la universitat. És unamena d’eina per fer-te unmapa del context, espolsar-te les ingenuïtats, guanyarconfiança en el teu propi tre-ball... És un treball en grupper aprendre a anar per lliu-re”, reflexiona.

¿Què és per tu un projectede recerca en belles arts?Un projecte de recerca en be-lles arts, per mi, és l’exercicipràctic d’unes intencions, i

això, que dit així sona tan va-gue, es pot concretar en unampli ventall de pràctiques.Pot anar des l’aplicació de pin-tura a una tela (des de la sen-sibilitat o la intuïció) amb al-gun fi estètic determinat (ono), a projectes vinculats ambl’esfera social, en què el fet dela participació esdevindria l’o-bra pròpiament dita.

¿Quin treball de recerca hasfet? El meu treball de recerca (o lameva obra) gira entorn la formade representació audiovisual:les seves condicions inevitables,els seus processos constituentsi les seves correspondències enl’àmbit del quotidià. Es tracta depracticar una gramàtica de laimatge-temps diferent de laque és omnipresent, teledirigi-da, i que constitueix la realitat através dels mitjans. Una de lesmeves preocupacions és ferconvergir el medi audiovisualamb allò que realment és: un si-mulacre efectiu, no només d’a-llò que és representat, sinó delnostre propi aparell psíquic iperceptiu. Fer un format audio-visual conscient de si mateix, i

que és el que hauria de progra-mar-se per la “tele”. En aquestsentit, el meu treball se situatant en relació amb una pel·lí-cula de Godard, com amb unanunci de compreses. De fet, elvídeo acting realitzat en el doc-torat té molt d’anunci de com-preses. En ell, una actriu i un ac-tor comenten, sense actuar,aquells moments de la vidaquotidiana on s’actua explícita-ment (quan es lliga, es men-teix,...) El muntatge és un exer-cici de manipulació que no volenganyar a ningú.

Telmo Moreno ha participat enalgunes exposicions col·lectives:centre cívic Sant Andreu, Museude Valls, Espai Vol-Art, a més deprojeccions en “sala d’estar” i enun videoclub (off-loop). Ara haacabat el diploma d’EstudisAvançats i de moment no té pre-vist fer la tesi perquè no ho veuclar: “La meva obra és material-ment bastant dispersa i per arano sabria on agafar-me. D’altrabanda, no voldria fer una tesi deltipus: “Les veritats de la teoria talo tal a la meva obra. Amb laqual cosa seguiré meditant-hi,relaxadament.”

Telmo Moreno:

“Per mi el doctoratconsisteix, principalment,en la posada en escena delpropi treball”

Doctorat “Pintura en l’era digital: afinitat i especificitat”


reportatge

16

Els estudis de belles arts sovint

han ocupat un llindar que gai-

rebé els excloïa del mapa de la

recerca. Produir tesis docto-

rals no és suficient per fer

d’un camp d’estudi un camp

de recerca. Ha estat necessari

que el temps donés la raó als

que confiaven en els estudis

de belles arts com un reducte

de formes de recerca menys

ortodoxes. El temps ha confir-

mat la possibilitat d’una in-

vestigció que s’ocupi de la

producció estètica. Ara bé, cal

tenir en compte que aquesta

producció estètica ja no és un

treball que segueixi pautes ex-

cepcionals dintre de la nostra

societat. L’assimilació dels fe-

nònems estètics com a fenò-

mens del tot socials i produc-

tius fa d’aquest escenari un

observatori privilegiat. L’es-

pectre de pràctiques i escena-

ris és més ampli que mai: mu-

seus, comunicació, educació,

oci, innovació, potser no so-

naran a disciplines constituï-

des, però són llocs de treball

real. La subjectivitat, allò que

precisament servia per margi-

nar belles arts dels programes

de recerca, ara és un producte

i un objecte d’estudi. Mireu, si

no, la transformació de la no-

ció d’empresa que hem viscut

amb el postfordisme. Avui la

subjectivitat ha estat identifi-

cada com un capital de carac-

terístiques molt especials. La

capacitat de reproduir-la de-

mana estudi. I em temo que

en aquesta qüestió els estudis

empresarials no són sufi-

cients. Belles Arts s’ha trobat

de sobte al bell mig d’una re-

volució silenciosa. Allò que

havia estat menystingut ha es-

devingut cabdal. Cal, però,

posar a punt la institució,

adaptar-la per treure’n partit i

aprendre a comunicar de ma-

nera diferent el potencial de

Belles Arts. Belles Arts ha estat

massa temps associada al des-

interès per afers comuns. Més

enllà de la universitat, la in-

vestigació en belles arts avui

també interessa, tant com in-

teressa tot allò que té a veure

amb les diferents formes de

representació visual. Al marge

de fascinacions epocals per la

imatge, l’experiència comuna

transformada en cultura cada

cop més requereix una inves-

tigació ad hoc. Recordo un

passatge d’un muntatge tea-

tral de Robert Lépage en el

qual, asseguts en una bibliote-

ca canadenca, dos professors

conversen. I un li pregunta a

l’altre: “¿Què estudien els jo-

ves d’avui?” I l’altre contesta:

“Fan tesis doctorals sobre allò

que nosaltres vam viure a la

nostra joventut.”

La revolució silenciosa

Carles Guerra. Crític. Membre del comitè assessor del suplement

Cultura/s de La Vanguardia

¿Concretament, què hasestudiat dins els vernis-sos?La idea més original de lameva recerca era veure si elsrestauradors podien usar lapols de sílice (que és un agentmatisant que fan servir els fa-bricants de vernissos) per fermés mat la superfície de l’o-

bra en comptes de la cera d’a-bella, que és l’habitual. En lesconclusions, vaig veure, però,que la pols de sílice no fun-cionava i que la cera donavaun matisat molt millor. Tam-bé vaig estudiar les propietatsde tres resines diferents, ladammar (que s’ha fet servirtradicionalment), la Paraloid

Marta Oriola:

“La conservació-restauracióaprofita els avenços de laciència i la tecnologia usatsen altres disciplines”

Doctorat “Pintura en l’era digital: afinitat iespecificitat”

Després de fer la llicenciatura, Marta Oriola va fer el primerany de doctorat per, a continuació, anar a estudiar dos anysl’especialitat de conservació-restauració de pintura a la Uni-versitat de Northumbria i després va estar treballant a EstatsUnits. Al tornar va reprendre el doctorat. Ja en el màster queva fer a Anglaterra va començar a estudiar la resina dammar,que s’usa en els vernissos per a la restauració de quadres. “Enla restauració de la pintura a l’oli sempre s’envernissa l’obra,llevat que se sàpiga del cert que l’obra no duia cap capa devernís en origen”, explica.


reportatge

17

¿En quina línia de recercaestàs treballant?D’una banda participo en elgrup de recerca Incidència delsnous materials i la seva tecno-logia en la pintura i el gravat;en el qual col·laboro en qües-tions de gravat no tòxic. Pelque fa a la meva recerca en el

doctorat, m’interessa el temade la mirada de l’artista, la sevamirada cap a l’interior. L’art ésuna experiència menys agres-siva que d’altres per a un veri-table coneixement de l’interiord’un mateix. Nosaltres tenimuna part cerebral, amb totauna sèrie de potencials com

ara sentiments, emocions, unamanera de pensar, etc. i aixòens potencia una forma de mi-rar individualitzada. Per analit-zar-ho, m’he interessat per l’artsagrat oriental, l’art budista. AOrient la part sagrada formapart de la vida quotidiana i d’u-na forma de contemplació,d’interiorització.Ara estic en el primer pas de lameva recerca, que són els lli-bres, les exposicións, etc. M’in-teressen molt els artistes quehan experimentat, que hanviscut a Orient. En un segonpas de la meva recerca, espe-ro i confio poder viatjar aOrient no una, sinó moltes ve-gades.

Quines aportacions potfer aquest tipus d’art a la

nostra societat?Busco una línia de transcen-dència en l’art, un art queens pot aportar alguna cosaen un món en què ja no te-nim temps per a res, en quèl’art es confon moltes vega-des amb el que és decoratiu,publicitari.Crec que l’artista té una res-ponsabilitat davant del móni de si mateix. La pintura ésuna manera de viure, d’en-trar en la part mes íntima delteu ser: et comprens a tu ma-teix i també el món en quèvius. Sintonitzes amb els al-tres a través de les emocions,del color. I l’única forma depoder fer això, de compartir-ho, és a través d’una visiópersonal, d’una aportaciópersonal. ■

B-72 (molt usada en el mónde la restauració des delsanys setanta) i la Regalrez1094 (una nova resina sínteti-ca de baix pes molecular). Fi-nalment també vaig investi-gar sobre l’ús d’additius an-tioxidants a la resina. Segonsles meves conclusions, sem-bla que la resina Regalrez

1094 pot ser un bon substitutdel tradicional vernís de dam-mar perquè té propietatssemblants a l’hora de mani-pular-lo, amb l’avantatge queno envelleix tan ràpidament.

¿En la pràctica de la res-tauració s’innova molt?¿Apareixen sovint tècni-

ques noves?Els restauradors són moltprudents a l’hora d’integrarmaterials i mètodes nous enel seu treball perquè volenestar molt segurs del que fanservir. Volen assegurar queaquell producte té un enve-lliment adequat. Però sí ques’investiga per provar coses

noves. S’aprofiten avençosen altres camps: les radiogra-fies o tomografies que es fanservir en medicina, el làser,etc. En conservació-restaura-ció s’usen coneixements dela química, la física, la histò-ria de l’art, la biologia, la fo-tografia amb infraroig, ultra-violat, etc.

María José Botero:

“El doctorat m’ha servit per ampliar les possibili-tats de vocabulari, d’ex-pressió, i aplicar-ho a lameva pròpia obra”

Doctorat “La realitat assetjada: posicio-naments creatius”

Les bellés arts són una passió de María José Botero, peròper circumstàncies de la vida sempre ho havia deixat en-rere. Quan va entrar a la Universitat, per la via de majorsde vin-i-cinc anys, va ser una forma d’endinsar-se en elstemes que li interessen “sota el guiatge de persones quetenen uns amplis coneixements i són excel·lents profes-sionals”, afirma.Explica que per a ella el doctorat “ha estat una forma d’am-pliar les possibilitats de vocabulari, d’expressió, d’apro-fundiment, per aplicar-ho a la meva pròpia obra”. “No ésel mateix tenir una cal·ligrafia sense coneixements, sen-se intenció, que posar un bagatge cultural dins les obresque un fa”, conclou.


reportatge

18

i a la UB...El contingut d’aquest reportatge és susceptible de ser analitzat des de diferents vessants i, per tant, des de diversos centres i ensenyaments de la UB. A continuació n’indiquem uns quants:

Facultat de Belles Arts

Pau Gargallo, 4. 08028 BarcelonaTel.: 934 034 060

Transports:Autobusos: 7, 75Metro: línia 3 (Zona Univesitària)Trambaix: línies T1, T2 i T3www.ub.edu/bbaasec/index.htm

Belles ArtsTítol homologat

Ensenyament de primer i segon cicles.

Continguts bàsics: Pintura, Escultura, Dibuix,Fotografia / Vídeo, Disseny, Pedagogia de l’art,Teoria i història de l’art, Gravat, Conservació-Restauració, Tècniques i tecnologies de lesarts, Llenguatges de l’art, Processos de creacióartística, Projectes

Els programes de doctorat

Una idea de l’heterogeneïtat de la recerca enbelles arts ens la dóna el ventall de programesde doctorat que s’hi ofereixen i que es detallena continuació. A més, val a dir que des de laFacultat s’estant reconvertint i refonent elsprogrames de doctorat per crear postgrausinterdisciplinaris d’acord amb les noves direc-tius de l’Espai europeu d’educació superior.

• ART EN L’ERA DIGITAL. CREACIÓ

INTERMÈDIA

• ART I CULTURA DELS MÈDIA

• ART I REPRESENTACIÓ. EXPRESSIÓ

I COMUNICACIÓ VISUAL

• ARTS VISUALS I EDUCACIÓ, UN ENFOCA-

MENT CONSTRUCCIONISTA

• DIBUIX: FUNCIONS I TEORIA

• EDUCACIÓ ARTÍSTICA: ENSENYAMENT I

APRENENTATGE DE LES ARTS VISUALS

• ESPAI PÚBLIC I REGENERACIÓ URBANA:

ART I SOCIETAT

• LA REALITAT ASSETJADA: POSICIONA-

MENTS CREATIUS

• RECERCA EN DISSENY

• TEMPS I LLOCS DE L’ART CONTEMPORANI


reportatge

20

L’Eurobaròmetre publicat per laComissió Europea el setembredel 2005 és concloent: només el36% dels espanyols diuen ser ca-paços de mantenir una conver-sa en una llengua diferent de laseva (entenent com a segonallengua un idioma estranger).Com es pot apreciar en el qua-dre adjunt, aquest percentatgeiguala el dels portuguesos i elsitalians, i només els anglesos, elsturcs i els hongaresos es trobenper sota nostre. En canvi, enssuperen amb escreix els france-sos (45%) i els alemanys (62%),per no parlar de la privilegiadasituació que es viu als països nòr-

dics, on pràcticament el 90%dels seus habitants dominen al-menys dues llengües. Estadísti-ques com aquesta no poden serinterpretades sense tenir encompte alguns factors: el primer,que l’anglès és la primera llen-gua estrangera a la majoria depaïsos europeus i, per tant, tam-bé a l’Estat espanyol (l’estudia el36% de la població, davant del19% del francès i el 4% de l’ita-lià, l’alemany o el portuguès); i elsegon, que endinsar-se en l’idio-ma de Shakespeare és força mésdificultós per a un parlant d’unallengua romànica que per a und’una altra llengua germànica.

Sigui com sigui, el cas és que lescompetències lingüístiques nosón prou reeixides per establirrelacions personals, laborals ocomercials més enllà de les nos-tres fronteres. En un món globa-litzat, això vol dir esdevenir invi-sible.

A remolc de lahistòriaLa poca connexió de l’Espanyaprefranquista amb l’entorn ex-terior estava motivada per l’en-darreriment en el desenvolupa-ment industrial i econòmic. Comdemostra, però, la història de

Ho diuen les xifres, però la sensació general ja ens ho fa entreveure: el nostre nivelld’anglès és un dels més baixos d’Europa. Si fa unes quantes dècades el coneixe-ment de llengües estrangeres era un luxe que denotava cultura i distinció social, araés un requisit cada vegada més evident i més necessari per obrir-se camí en l’àmbitprofessional. Les administracions diuen ser conscients del problema i assegurenpreparar paquets de mesures per fer front a les mancances existents en el nostresistema educatiu, que són moltes, segons el parer dels experts. Però, ¿som a tempsd’esmenar aquestes deficiències?

Excuse me, I don’t understand you…

Text:

Xavier Codony

Fotos:

Josep Maria Rué

Agraïments:

Phil BanksJulià FontCarme MuñozTeresa NavésJavier OrduñaNúria Sebastián


reportatge

21

l’antiga Escola del Comerç, lasensibilitat envers l’àrab, l’ale-many i l’anglès ja era palesa enla dècada dels anys noranta delsegle XIX. Un punt culminant vaarribar als anys vint del segle XX

amb la Junta de Ampliación deEstudios, segons el parer de Ja-vier Orduña, catedràtic de Filo-logia Alemanya de la UB. “L’au-tarquia de l’època de Franco ensva aïllar i ens va fer retrocedir de-cennis”, afegeix. “Fins i tot ac-tualment hi ha factors que po-den reforçar la tradicional inhi-bició hispànica envers les llen-gües estrangeres, com és aral’augment de la demanda inter-nacional del castellà. Com es veua la Gran Bretanya, disposar d’u-na llengua internacional inhi-beix d’aprendre’n d’altres. Per Orduña, altres handicapssón tipològics i passen desaper-cebuts; “per exemple, les edito-rials que procuren materials di-dàctics no tenen en compte lesdiferències entre parlants dellengües escandinaves, eslaves,orientals o romàniques. Les llen-gües romàniques tenen un sis-tema morfològic molt ric i un sis-tema fonològic molt limitat: elcastellà té cinc vocals, i el català,vuit; però l’anglès en té dotze, il’alemany, quinze. D’aquí es de-riva un gran handicap, encaraque sigui només inicial. El par-lant romànic ha d’ampliar el seurepertori fonètic i desenvoluparuna estructura rítmica prou di-ferent. Com que, tradicional-ment, s’ha fet prevaler l’ense-nyament normatiu i gràfic sobreel comunicatiu i acústic, sovintens trobem davant desencisosinsòlits en altres matèries: cal tor-nar enrere, a un punt que sem-blava assolit”.

Els mecanismes i l’edatd’aprenentatgeTot això lliga amb com i quan

treballa el nostre cervell per em-magatzemar les dades que demica en mica aniran definint elsnostres coneixements d’un idio-ma concret. Núria Sebastián, ca-tedràtica del Departament dePsicologia Bàsica de la UB, expli-ca que “el llenguatge és un sis-tema complex format per dife-rents nivells: fonemes, paraules,morfologia, oracions, etc. De lapercepció dels fonemes, se n’o-cupa una part del cervell, i de laconstrucció gramatical, una al-tra. Així doncs, el més complicatd’aprendre és pronunciar cor-rectament; segueix en nivell dedificultat la sintaxi i, per últim, elvocabulari”. Tot allò que s’aprènmés d’hora (els primers dos otres anys de vida) és la base so-bre la qual treballarà la personaen el futur: “La percepció de con-trastos de pronunciació, la repe-

tició de freqüències de fonemesfins a formar patrons, el conei-xement de la sintaxi i de la cons-trucció d’oracions i l’especia-lització. En canvi, la capacitatd’ampliar vocabulari no s’acabamai.” Per tant, la pregunta és òb-via: ¿Com abans comenci l’en-senyament d’una llengua, mi-llor? Segons la professora delDepartament de Filologia An-glesa i Alemanya, Carme Muñoz,“abans es començava l’ensenya-ment de l’anglès als onze anys, i amb la LOGSE es va avançar alsvuit. En aquell moment vam ferun estudi i vam veure que elsque havien començat als onze,ho feien millor. La raó és que eltipus d’aprenentatge que espossibilita a les escoles és mésadequat per a les persones més madures cognitivament. Elsnens petits hi tenen més facili-

2941

4557

712930

363636

4145

494950

5860

6266

6971

72878888899091

9393

99LuxemburgLetònia

MaltaPaïsos Baixos

EslovèniaLituània

SuèciaEstònia

República de XipreBèlgica

EslovàquiaFinlàndia

AlemanyaRepública Txeca

ÀustriaEU-25Grècia

PolòniaFrançaIrlanda

EspanyaItàlia

PortugalRegne Unit

HongriaCroàcia

Comunitat Xipriota de TurquiaBulgària

RomaniaTurquia

Dinamarca

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

Percentatge de població capaç de mantenir una conversa enuna llengua diferent de la materna


tat, però quan poden aprendreper immersió, és a dir, per exem-ple, com quan els portes a un al-tre país; en aquest cas sí que po-den acabar parlant com un na-diu. Els mecanismes d’aprenen-tatge actuals fan que els alum-nes aprenguin per absorció, i noper estudi analític. Ara ja es par-la de començar l’aprenentatged’idiomes als sis anys. En aquestpaís, doncs, reduïm l’edat, peròno donem la immersió neces-sària a l’escola perquè puguinaprendre l’idioma i, per tant, n’a-llarguem l’ensenyament, des-motivem els alumnes i sortimamb pitjors resultats”. El punt de vista de Núria Sebas-

tián sobre la introducció prema-tura de l’ensenyament de llen-gües estrangeres és que pot serpositiva “sempre que la qualitatde l’educació sigui adient i elprofessor tingui la formació ne-cessària”. I és que aquest és unaltre dels cavalls de batalla. D’en-trada, Carme Muñoz pensa que“per tenir un coneixement bàsicd’una llengua necessitem mildues-centes hores de classe, i unes cinc mil per aconseguir-ne un bon domini . Però parlemd’hores, no només de classe,sinó ben aprofitades. Si analit-zéssim el percentatge de lesclasses en les quals el professorparla en anglès i els alumnes hi

estableixen una comunicaciómitjançant la qual aprenen, vuit-centes hores de classe es podentransformar en trenta, i, al capdels deu o dotze anys d’ensen-yament, el contacte que tenenels alumnes amb l’idioma és mí-nim i clarament insuficient”. “El problema de base —conti-nua Muñoz— és que el profes-sorat, en general, té un dominioral baix de l’idioma. Això elscrea inseguretat, i potser no l’u-tilitzen amb prou fluïdesa a laclasse. Molt sovint es dediquena fer exercicis gramaticals o detraducció, en els quals ells sí quepoden tenir una competència.No és culpa seva, és un proble-ma d’inversions. Aquí, per for-mar un professor de llengües,l’Administració no fa una inver-sió que garanteixi que aquestapersona faci una estada proullarga al país en qüestió per talque el docent arribi a dominar laparla oral, en comparació de lespràctiques emprades en altresindrets. A Filologia Anglesa, his-tòricament, hem reivindicat queens deixin fer un examen d’en-trada per garantir que els alum-nes que hi accedeixin tinguin unnivell d’anglès prou alt, i no ensho han concedit mai. I a mesuraque anem escurçant l’edat delsaprenents, estem responsabilit-zant els mestres de primària, quetenen, en general, un nivell d’an-glès més baix i molt sovint insu-ficient per comunicar-se de ma-nera natural i fluïda, que és elque cal fer a les aules de nens pe-tits.” En la mateixa línia s’expressa Javier Orduña: “Els imperatiusactuals no encaixen amb l’es-tructura fixada fa trenta anys. Im-potent davant les dificultats quesuposava introduir a l’escolaobligatòria una llengua germà-nica com l’anglès, l’Administra-ció va optar, llavors, per dedicaruna part substancial dels recur-sos públics a l’ensenyament

reportatge

22

Necessitem5.000 hores declasse perdominar unallengua

Alumnes matriculats el curs 2005-2006 a l’Escola d’IdiomesModerns de la UB i variació en la demanda d’aprenentatge decada una de les llengües

Idiomes Alumnes matriculats Percentatge del total

AnglèsLa demanda no varia gaire respecte d’altres anys, i el nivell puja moltde mica en mica

2.561 67,6%

FrancèsLa demanda ha baixat una mica per la competència de les Escoles Ofi-cials d’Idiomes

382 10,1%

Alemany:El nombre d’inscrits ha anat baixant els últims anys, després del boom,que va acabar l’any 2000. Els estudiants opten per escollir el francèscom a segona llengua estrangera pel fet que no demana un compro-mís tan llarg com el de l’alemany

368 9,7%

ItaliàSense canvis importants respecte d’altres cursos

128 3,4%

SuecSense canvis importants respecte d’altres cursos

40 9,2%

Rus 33

Portuguès 10

Neerlandès 7

TTOOTTAALL 3.789

Japonès:En continua pujant la demanda per motius diversos: personals, comer-cials, culturals, la influència del “manga”, etc.

104

Xinès:Fins a aquest curs no s’ha ofert un curs ordinari de quatre hores setma-nals i, per tant, hi havia una demanda acumulada. Hi ha molt d’interès,tant cultural com per motius de negocis, socials (els infants adoptats, elstreballadors que han d’atendre la comunitat xinesa, etc.), turisme, etc.

68


reportatge

23

postobligatori, a partir del setzeanys, que representen les Esco-les Oficials d’Idiomes (EOI). LesEOI són, sens dubte, institucionsprestigioses, però anòmales dinsEuropa. Com a ensenyament es-pecial, estan equiparades a l’en-senyament musical.” Amb lesEOI, l’Administració va apostarper un públic molt motivat, perògairebé adult, en comptes de re-visar les estructures que hagues-sin permès treballar amb lesedats més adients. “Afortunada-ment —diu Orduña— el projec-te de LOE aprovat al mes de ju-liol revisa aquell concepte: volreforçar l’ensenyament de lesllengües estrangeres a l’ensen-yament estrictament obligato-ri”.

El futur i la LOE

Segons com es miri, diu JavierOrduña, la Llei orgànica d’edu-cació (LOE) que prepara el Go-vern espanyol “pot semblar in-gènua en matèria de llengües,

perquè planteja l’exposició alprimer idioma estranger a partirdels cinc anys. Per molts experts,mentre que l’infant no visquiuna situació d’exposició intensaa la nova llengua, sembla que l’e-dat de maduresa més adient perfamiliaritzar-se amb altres llen-gües és més tard. És una inicia-tiva que se’ns pot girar en con-tra si no s’hi posen els mitjansnecessaris. De tota manera, ésuna mesura molt valenta”. Ordu-ña assenyala, en el projecte deLOE del juliol, tres línies signifi-catives de la preocupació del Mi-nisteri per trobar professorat:“En primer lloc, que altres pro-fessionals, a més dels mestres,puguin dedicar-se a la formacióde llengües per als infants d’en-senyament primari; a més, volfomentar la immersió lingüísti-ca, és a dir, impartir assignaturescurriculars en anglès, tot incen-tivant el professorat perquè par-ticipi en programes anomenats«bilingües»; i, per últim, una me-sura molt polèmica —que espe-

ra que no es posi en funciona-ment—: contractar personal es-tranger, encara que sigui sensetitulació. Això es contradiu —as-severa Orduña— amb els esfor-ços que es fan des de les univer-sitats i des del Ministeri per for-mar especialistes.” Carme Muñoz també defensa laimmersió lingüística i que, a mésde les hores de classe, es puguinensenyar algunes assignaturesen anglès, però creu que la sevageneralització en la pràctica seràlenta, “atès que caldrà, al mateixtemps, reforçar la fluïdesa en an-glès dels professors d’altres ma-tèries. També podríem jugaramb la intensitat si no tenim su-ficients recursos. Per exemple,els alumnes de secundària ale-manys que aprenen espanyol a

partir dels onze o dotze anys, itenen una hora cada dia de classe, assoleixen un nivell mésavançat que la majoria dels nos-tres alumnes d’anglès desprésde tota l’escolaritat”.Javier Orduña va més enllà:“També caldria una coordina-ció més gran per part de les ad-ministracions més properes. ACatalunya hi ha, per exemple,una gran contradicció: la so-brevaloració que fa la Conse-lleria d’Educació —no pas,però, la patronal educativa—dels estudis de traducció i in-terpretació, que afecta diver-ses carreres de filologia. Els pri-mers estan plantejats per im-portar textos cap a la llenguanacional respectiva, mentreque les segones estan pensa-

Durant ben bé set anys —des

del final dels vuitanta fins al

principi dels noranta— feia

classes d’anglès en una fàbrica

de Badalona. Aquesta feina em

feia sentir com un petit detec-

tiu social, ja que tenia alumnes

de gairebé tots els estaments di-

ferents de l’empresa (secretà-

ries, executius, tècnics, etc.),

que m’explicaven els seus pro-

blemes respectius amb una

franquesa reveladora, gràcies,

suposo, a la confiança que sus-

cita una persona que ve de fora

i que, per tant, no forma part

de les conxorxes habituals que

hi ha en qualsevol lloc de tre-

ball.

Pel que fa a l’ensenyament de

l’anglès, vaig notar una cosa de

seguida: a grans trets, hi havia

una diferència tremenda entre

la velocitat d’aprenentatge dels

alumnes bilingües (és a dir, en

aquest cas, els que parlaven cas-

tellà i català), vinguessin d’on

vinguessin, i els alumnes que

parlaven un sol idioma. Aques-

ta diferència es feia ben palesa

a tots els nivells, des dels prin-

cipiants fins als estudiants

avançats (aquests, si eren mo-

nolingües, per bo que fos el seu

anglès, solien tenir problemes

a l’hora de pronunciar-lo d’u-

na manera correcta, o fins i tot

mínimament comprensible).

Sé que no estic explicant res de

nou i que, a partir dels anys sei-

xanta, una tirallonga d’experi-

ments amb persones bilingües

arreu del món (notablement a

Mont-real i Hawaii) ja han de-

mostrat que aquestes persones

aprenen tercers idiomes amb

molta més facilitat que els seus

companys monolingües. Ara

bé, com que he vist més d’una

i més de quatre proves d’això,

personalment, allà a la fàbrica

badalonina, n’he volgut deixar

constància, perquè estic con-

vençut que a Catalunya, fo-

mentar el bilingüisme és tam-

bé fomentar un futur trilin-

güisme, sense cap mena de

dubte. Després, només caldria

que les televisions deixessin de

doblar i posessin subtítols a tots

els seus innombrables progra-

mes anglosaxons, i tindríem el

miracle somniat: un país petit

que hagi afegit l’anglès al seu

bagatge cultural, sense haver

sentit la necessitat de desempa-

llegar-se de la pròpia cultura

lingüística en el procés. El re-

sultat seria una mena d’Holan-

da mediterrània, per dir-ho

així. Tant de bo.

Two tongues are better than oneMatthew Tree, escriptor


des per inserir-hi els nous pro-fessionals dins el context co-municatiu estranger. Segonsuna Ordre del departamentd’Educació, però, determina-des combinacions de traduc-

ció i interpretació, com ara tra-ducció al català des de l’anglès,el francès i el japonès, s’equi-paren a quatre titulacions defilologia: catalana, francesa, an-glesa i estudis de l’Àsia Orien-tal. Aquesta degradació pràc-tica de les filologies no s’adiugaire, d’entrada, amb les peti-cions que han fet totes les uni-versitats catalanes per aconse-guir que una titulació com lade filologia catalana es man-tingui, i, a més, fomenta la con-fusió. Molts llicenciats de tra-ducció i interpretació acabenfent segons cicles de filologiaquan s’adonen de la diferènciade concepte que hi ha entreles titulacions. Caldria un con-cepte menys burocràtic i mésexpeditiu a l’hora d’afrontar laintroducció en les llengües es-trangeres. Un bon exemple l’ofereix l’Administració fran-cesa, que ha consagrat a lesoposicions de professorat lafórmula de la “menció comple-mentària”. Un professor de so-cials o de naturals que a lesoposicions de llengües moder-nes n’acrediti prou domini oral,podrà impartir les seves classes també en la llenguaamb la qual hagi superat laprova oral. Tenint en compteel grau de burocràcia que su-posen les oposicions, és sensdubte una mesura valenta capa la internacionalització del sis-tema educatiu. També és unbon suggeriment per al Minis-

teri espanyol, ara que, casual-ment, es plantegen dues re-formes concomitants: les no-ves titulacions universitàriesdins l’Espai europeu i la nor-malització de l’anglès a l’esco-la. Si el Ministeri està disposata incentivar aquest compro-mís i si cal eixamplar l’apre-nentatge de l’anglès traient-lode la classe de l’assignatura,¿per què no aprofitar l’ocasióde sintonitzar amb les neces-sitats del país, i recórrer a unasolució semblant combinatò-ria de titulacions i mencions?De fet, certament, no hi ha gai-re elecció. Ens trobem davantun repte esplèndid per al Mi-nisteri i per a les àrees de co-neixement de les universitats.”Orduña afegeix que “s’hand’aprofitar, també, millor elsrecursos dels instituts estran-gers que hi ha arreu. Sobretotsi assumim que formem partd’un espai comú i adopteml’acreditació del passaport eu-ropeu de llengües que haurand’estendre els representantsoficials de cada comunitat lin-güística. Per principi, les admi-nistracions haurien d’aprofitarmillor les inversions que fanaquí altres països per tal d’in-corporar-les al màxim al nos-tre aprenentatge. Caldria in-cloure dins les estratègies prò-pies les activitats de centrescom ara l’Institut Francès, elPortuguès, l’Italià, l’Alemany oel Britànic”.En resum, i segons coincideixenels experts, seria convenient do-nar carta de naturalització forade les classes a les assignaturesd’idiomes, sigui dins de l’escola(tot impartint altres matèries enanglès, com ja s’ha provat a An-dalusia, a les Illes, a Madrid i tam-bé a Catalunya), o bé aconse-guint que els parlants siguinconvidats a veure’s confrontatsa les llengües que interessa fo-mentar, mitjançant la seva pre-

reportatge

24

Declaració d’intencionsSegons el departament d’Educació, el 46% d’alumnes de ca-torze anys no superava les competències bàsiques d’anglèsel curs 2003-2004. Dades com aquesta són les que han mo-gut la Generalitat a manifestar la seva intenció d’introduir l’an-glès a l’educació infantil, de fomentar que es facin classes d’e-ducació plàstica o matemàtiques en aquest idioma i d’incorporar a les escoles uns dos mil mestres d’anglès enels pròxims tres anys. Per exemple, a l’escola Gerbert d’Orl-hac, de Sant Cugat del Vallès, ja han incorporat de forma ex-perimental algunes d’aquestes propostes; els alumnes de pri-mer fan tres classes d’anglès a la setmana, se n’ha avançatl’ensenyament a P-4 i s’imparteixen altres assignatures en an-glès. De moment, setanta escoles i trenta instituts públics par-ticipen en aquesta experiència pilot, però el propòsit és ques’hi incorporin ràpidament totes les escoles públiques.Julià Font, director del Departament de Didàctica de la Llen-gua i la Literatura de la UB, està d’acord amb aquestes me-sures, però assegura que la seva implantació dependrà delgrau de voluntat política amb què s’engeguin. Per Julià Font,que entén que “l’elecció d’aquests dos mil mestres es faràper concurs, una de les claus passarà pel nivell de fluïdesaen la llengua estrangera que s’exigeixi i per la manera comes faci la selecció, sense oblidar que és imprescindible por-tar a terme un gran pla de reciclatge dels professors en ac-tiu, i que això no es pot fer de cap altra forma que amb unainversió important en recursos”. “És primordial —assegura—que desaparegui el mite didàctic que diu que a infantil i pri-mària no cal que els docents tinguin un nivell excel·lent dedomini lingüístic de la llengua estrangera.” “La primera granrevolució educativa —acaba— ha de començar pels matei-xos mestres.”

La primeragran revolucióeducativa ha decomençar pelsmateixosmestres


reportatge

25

sència en la vida pública. Als Paï-sos Baixos, per exemple, comen-ta Núria Sebastián, mai no es do-blen els programes de la televi-

sió, amb la qual cosa la parla an-glesa és present a la vida quoti-diana de qualsevol persona desde la infància. Com diu Javier Or-

duña, “fer servir una llengua ésutilitzar un instrument de comu-nicació, però també de segrega-ció. Si ens inhibim, estem con-

demnant els nostres fills aaquesta mena d’aïllament en-vers el món, i això no ens ho po-dem permetre”. ■

¿A què atribueix el resultat

d’aquest estudi?

Aquesta problemàtica no ésnova; l’aprenentatge de l’an-glès és una mancança estruc-tural. Podríem dir que el dèfi-cit de coneixement de l’idio-ma està donat en part peruna manca dels recursos des-tinats al seu aprenentatgedins del sistema educatiu ofi-cial; la ràtio d’alumnes peraula és massa elevat, aproxi-madament de vint-i-cinc a l’e-ducació primària, trenta a l’E-SO i trenta-cinc als batxille-rats. En alguns països euro-peus, s’ha optat per desdo-blar les classes amb més dequinze alumnes, mentre queaquí l’ensenyament d’idio-mes s’equipara a qualsevol al-tre assignatura.D’altra banda, els mitjans tèc-nics tampoc no han estat elsadequats i es continua for-mant, en general, els nostresalumnes a través de la pissar-ra, el llibre i el professor, quanaltres mitjans com poden ser

els multimèdia o els laborato-ris d’idiomes poden comple-mentar de manera efectiva eltreball fet a la classe. A totplegat, cal afegir-hi un aspec-te cultural i de tradició: el fetque des de les mateixes insti-tucions, la societat i la famíliano s’ha vist el domini d’unallengua estrangera com unacosa imprescindible perobrir-se un camí futur.

¿En quins sectors són més

preocupants els resultats, o

més perjudicials els efectes,

del baix nivell de coneixe-

ments d’idiomes estrangers?

Actualment, les empreses hand’afrontar nous reptes en unentorn en canvi constant queels demana el desenvolupa-ment d’una estratègia sòlidad’internacionalització que pas-sa per establir acords de distri-bució, d’implantació, de pro-cés o tecnològics amb socis es-trangers per integrar-se i man-tenir-se en un mercat globalit-zat i altament competitiu.

Podem pensar que aquestnou escenari afecta directa-ment les empreses producti-ves; però, ben al contrari, noés aliè a cap empresa ni a capsector. Cada vegada és mésfreqüent que empreses delsector serveis facin acordsamb socis estrangers que elspermetin millorar la seva po-sició competitiva; tampoc lesempreses comercials no es-tan exemptes d’afrontar pos-sibles acords internacionals, ino podem deixar de banda elsector turístic, que en un paíscom el nostre compta ambun important potencial dedesenvolupament. En algu-nes ocasions, determinadesempreses poden pensar queells no necessiten l’idiomaper al funcionament del seunegoci, però el que cal plan-tejar-se és si no perdem opor-tunitats de negoci pel fet deno dominar un idioma.

¿Quines són les propostes que

des de la Cambra de Comerç

se suggereixen per atenuar

aquest dèficit?

Pensem, en primer lloc, quecal incrementar el nombred’hores d’aprenentatge d’i-dioma que ofereix el sistemaeducatiu actual i avançar-lo ales edats més primerenquesde l’ensenyament (primers ci-cles de primària). Per reforçarel més gran nombre d’horesque necessita l’aprenentatged’un idioma, hi ha la possibi-litat d’introduir aquest idio-ma en el desenvolupamentd’una àrea o assignatura delcurrículum educatiu. Aquestaspecte requereix a la vega-da estimular l’aprenentatgede l’idioma en la globalitatdel professorat. Caldria, tam-bé, establir mesures encami-nades a potenciar i estimularl’aprenentatge de l’idiomafora de l’horari escolar. Apro-fitant l’oportunitat que ensdóna la formació en centresde treball en el marc de la for-mació professional, cal po-tenciar les pràctiques delsalumnes a l’estranger, i, se-guint l’exemple d’altres paï-sos, cal demanar als mitjansde comunicació televisius l’e-missió, en determinades fran-ges horàries destinades al pú-blic infantil i juvenil, de pro-grames en anglès.

Miquel Valls i Maseda,president de la Cambra de Comerç de Barcelona

Les repercussions a l’àmbit laboral de tot el que s’ha exposat fins ara, es poden resumir amb més

xifres: les empreses sol·liciten coneixements d’idiomes als nous empleats en el 86,5% dels casos,

mentre que un 21% dels treballadors reconeixen haver estat rebutjats en processos de selecció per

no dominar cap llengua estrangera. Una enquesta que la Cambra de Comerç de Barcelona va fer

aquest any a més de quatre mil empreses demostra, precisament, que el coneixement d’idiomes és

una de les principals mancances dels candidats que opten a aconseguir una nova feina. Concreta-

ment, l’hoteleria i la indústria són els sectors en els quals aquest és el dèficit més important.

“Cal plantejar-se si no perdem oportunitatsde negoci pel fet de no dominar un idioma”


reportatge

26

Facultat de Formació delProfessorat

Campus MundetPasseig de la Vall d’Hebron, 17108035 BarcelonaTelèfon: 934 35 118 wwwwww..uubb..eedduu//ffffpprroo//

TTrraannssppoorrttssMetro: L3, estació Mundet, que enllaçaamb el transport intern del CampusAutobus: N4, B19, 27, 60, 73, 76, 85 i173, al costat de l’entrada principal delre-cinte

TTííttooll hhoommoollooggaattMestre - Especialitat Llengua estrange-ra. Ensenyament només de 1r cicle

CCoonnttiinngguuttss bbààssiiccssBases psicopedagògiques de l’educa-ció especial, Didàctica general, Orga-nització del centre escolar, Psicologia isociologia de l’educació, Coneixement

del medi natural, social i cultural, Edu-cació artística, Educació física, Mate-màtiques, Llengua i literatura, Llenguaestrangera, Fonètica, lingüística, mor-fosintaxi i semàntica

Escola d’Idiomes Moderns(EIM)Actualment, l’Escola d’Idiomes Mo-derns de la UB disposa d’un aulari d’uti-lització exclusiva a l’Edifici Històric(Gran Via de les Corts Catalanes, 585) i,a més, fa classes a diverses facultats icentres de la UB. S’hi poden fer cursosordinaris, cursos específics, cursosd’anglès per a estudiants de batxillerato el Lifelong learning (anglès per a mésgrans de cinquanta anys).L’EIM té cinc mil estudiants i més deseixanta professors, i ofereix cursos enquinze llengües. Les reformes delsplans d’estudis han permès que els en-senyaments de l’EIM siguin acceptatscom a crèdits de lliure elecció d’acordamb la normativa vigent en cada cas, i

atorga, igualment, al final de cada curs,un certificat de nivell assolit.

Els Serveis Lingüístics

Els Serveis Lingüístics de la UB facilitenla traducció i correcció de les publica-cions científiques que els membres dela UB vulguin fer en llengües estrange-res. També ofereixen als estudiants lapossibilitat d’inscriu-re’s a la borsa d’in-tercanvi de conversa. Aquest serveiposa en contacte persones que parlenidiomes diferents i tenen interès a con-certar cites de conversa per aprendrealtres llengües.

La UB posa a l’abast dels estudiantscentres d’autoaprenentatge: a l’E-difici Històric, a la Facultat d’Econò-miques, a la Biblioteca del campusMundet i a les Facutats de Física iQuímica.

i a la UB...Aquests són els centres de la UB vinculats amb el reportatge:

Facultat de Filologia

Gran Via de les Corts Catalanes, 585 08007 BarcelonaTelèfon: 934 035 583 wwwwww..uubb..eedduu//ffaaccffiill//

TTrraannssppoorrttssMetro: L1 i L2, estació Universitat Autobusos: 9, 14, 50, 54, 56, 58, 59 i 66

TTííttoollss hhoommoollooggaattssEnsenyaments de 1r i 2on cicle:Filologia alemanya, anglesa, àrab, catalana, clàssica,eslava, francesa, hebrea, hispànica, italiana i romànica

Ensenyaments de 2on cicle: Filologia portuguesa, gallega, Lingüística i Teoria de laliteratura i literatura comparada


notícies

27

La UB és la universitat líder en productivitat

científica a tot l’Estat

La UB és la universitat amb mésproductivitat científica a totl’Estat, segons l’informe Indica-dores bibliométricos de la acti-vidad científica española -2004, editat per la Fundació Es-panyola per a la Ciència i la Tec-nologia (FECYT). L’autoria del’informe és a càrrec del grupde recerca SCImago, dirigit perFélix de Moya, catedràtic deDocumentació i vicerector deNoves Tecnologies de la Uni-versitat de Granada. L’informeanalitza la producció científicaespanyola segons les publica-cions recollides en les bases dedades del Thomson Scientificen el període 1995-2003 i pro-porciona una visió global sobreaspectes fonamentals del mónde la ciència i la recerca a l’Es-tat.En el sector d’universitats, la UBlidera el rànquing de producti-vitat científica a tot l’Estat, amb17.013 documents (11,52 % deltotal). Els altres centres univer-sitaris amb millors indicadorsbibliomètrics són la Universi-tat Complutense de Madrid(14.518 documents), la Univer-sitat Autònoma de Barcelona

(10.096), la Universitat de Va-lència (9.400) i la UniversitatAutònoma de Madrid (8.705).La Universitat Politècnica deCatalunya (UPC) és la dotzena,amb 5.007 documents (3,39 %),i és la primera politècnica delrànquing.El total del sistema universitaricatalà aporta 37.751 publica-cions, xifra que representa el25,56% del total espanyol, si-tuat el 2003 en 147.699 docu-ments. En el sector dels centresmixtos-CSIC, la posició líder enproductivitat científica —amb1.916 documents— és per al’Institut d’Investigacions Bio-mèdiques August Pi i Sunyer(IDIBAPS), centre de recercaconstituït per la UB, l’HospitalClínic de Barcelona, la Generali-tat de Catalunya i el CSIC ambl’Institut d’Investigacions Bio-mèdiques de Barcelona (IIBB).El total del sistema hospitalaricatalà, amb l’Hospital Universi-tari Germans Trias i Pujol en la13a posició, aporta una pro-ducció científica equivalent al31,2% del total espanyol, amb19.970 documents (2003) so-bre un total de 59 institucions a

tot l’Estat i un volum global de63.838 documents. En el sectord’institucions del sistema sani-tari, el rànquing l’encapçalenquatre institucions catalanes:l’Hospital Clínic de Barcelona(6.425 publicacions), l’HospitalUniversitari de la Vall d’Hebron(3.358 publicacions), l’HospitalUniversitari de la Santa Creu i Sant Pau (2.908) i la Ciutat Sa-nitària de Bellvitge (2.594),mentre que la cinquena posi-ció és per a l’Hospital de la Paz(2.537), i la tretzena, per a l’Hos-pital Universitari Germans Trias

i Pujol. Tant l’Hospital Clínic deBarcelona com la Ciutat Sanità-ria de Bellvitge són hospitalsuniversitaris adscrits a la UB. Tot i els canvis en el panoramahistòric de la recerca, l’informedestaca que els centres univer-sitaris continuen sent el princi-pal motor de producció de co-neixement al país: durant el2003, generen un 65,04% deltotal de producció estatal, se-guit a distància pel sector sani-tari (26,38%) i el CSIC (11,19%). Cal recordar que la UB és tam-bé l’única universitat catalanaque figura en un rànquingamb les dues-centes millorsuniversitats de tot el món i lescent millors de l’àmbit euro-peu, segons dades de l’infor-me Academic Ranking of WorldUniversities 2005, publicat perl’Institute of Higher Educationde la Xangai Jiao Tong Univer-sity (SJTU), a la Xina. Aquest ésun rànquing acadèmic d’uni-versitats d’arreu el món queavalua l’activitat acadèmica iinvestigadora a partir d’unconjunt d’indicadors (investi-gadors més citats, publica-cions, etc.). ■

Institucions Sector UniversitatRegistre d’Indicadors bàsics 1995-2003

Abrev. Institució Nre. documentsPercentatge sobre els totals de documentació

UB Universitat de Barcelona 17.013 11,52

UCM Universidad Complutense de Madrid 14.518 9,83

UAB Universitat Autònoma de Barcelona 10.096 6,84

UV Universidad de València 9.400 6,36

UAM Universidad Autónoma de Madrid 8.705 5,89

USC Universidad de Santiago de Compostela 7.566 5,12

UGR Universidad de Granada 7.233 4,90

EHU Universidad del País Basc 6.362 4,31

UNIZAR Universidad de Zaragoza 5.989 4,05

USE Universidad de Sevilla 5.623 3,81

Fo

to: ©

PC

B, R

aim

on

So

là

05-UB-NOTICIAS-34 13/1/06 10:30 Página 27

notícies

28

La Universitat de Barcelona,com la resta de les universitatscatalanes, va presentar, el pas-sat mes de novembre, a la Di-recció General d’Universitats(DURSI), d’acord amb els princi-pis de l’EEES en l’àmbit dels es-tudis de segon cicle, el seumapa de postgraus per al cursvinent (2006-2007) i la progra-mació prevista per als pròximsquatre anys. Això constitueix unpas endavant en la implemen-tació de la nova estructura d’es-tudis que preveu l’Espai euro-peu d’educació superior i unaoportunitat per a la renovacióde l’oferta formativa i la millorade la qualitat docent.La proposta per al curs 2006-2007 inclou vuit programes ofi-cials de postgrau (POPs) institu-cionals i quinze POPs dels dife-rents centres (facultats i/o esco-les), que, al seu torn, suposen eldesenvolupament de quaranta-sis màsters, quinze dels quals

institucionals, i els altres trenta-un, dels centres. La previsió perals anys següents, fins al 2010,,data límit d’implantació del nouEspai europeu d’educació su-perior, consisteix en la propos-ta de tres POPs institucionalsmés i vuit POPs dels centres,amb un total de 175 màsters a desenvolupar. Pendents de l’aprovació defini-tiva per part de la Generalitat,les quinze propostes de màstersinstitucionals per als curs vinentse centren en les àrees d’inves-tigació prioritàries i consolida-des de la UB, ja definides en elPla estratègic de recerca 2005-2008, com també en d’altres detransversals en el camp de leshumanitats, molt vinculades allideratge de la Universitat deBarcelona pel que fa a la inno-vació docent:

■■ Ciències i tecnologies delmedi ambient: màsters “Ai-

gua: anàlisi interdisciplinari i gestió sostenible” i “Gestióde sòls i aigua”.

■■ Biomedicina: màsters en bio-medicina, en neurociències,en enginyeria biomèdica i enimmunologia.

■■ Biotecnologia: màster enbiotecnologia molecular.

■■ Alimentació i nutrició: màs-ters en història i cultura del’alimentació i en metabolis-me i nutrició.

■■ Ciències del mar: màster enaqüicultura.

■■ Nanociències: màster en na-nociència i nanotecnologia.

■■ Gestió de la cultura i el patri-moni: màsters en gestió cul-tural i en gestió del patrimo-ni cultural.

■■ Espanyol com a llengua es-trangera: màsters “Expert enespanyol, llengua estrangeraen àmbits professionals” i“Formació del professoratd’espanyol com a llengua es-trangera”.

Pel que fa als trenta-un màstersdels centres, s’han programat enles àrees de belles arts (un), bio-diversitat (tres), informació i do-

Pas endavant cap a l’Espai europeu d’educació superior

La UB presenta la seva proposta de programes de

postgrau per al curs vinent i fins al 2010


notícies

29

cumentació en la societat del co-neixement (un), estudis jurídics(un), farmàcia (dos), filologia(dos), filosofia (quatre), física (sis),formació del professorat: pràcti-ca educativa i comunicació (un),infermeria i podologia (dos), ge-ografia aplicada i recerca avan-çada (un), societat i cultura (un),matemàtiques (un), medicina(un) i psicologia (quatre).Si es mantenen les condicionsprevistes, entre els mesos defebrer i març es donaran a co-nèixer les propostes aprovadesd’entre totes les presentades i s’establirà la política de cadauniversitat de cara al futur. Lesnoves titulacions podran con-viure amb els fins ara progra-mes de doctorat, que s’extin-giran a partir de l’octubre del2007.Així mateix, durant el 2006 espreveuen avenços en la defini-ció del mapa de titulacions degrau que ha de permetre el pro-cés d’adaptació de les universi-tats des de les actuals diploma-tures i llicenciatures al nou mo-del d’estudis de grau. ■

Procés de convergència europea. Dates i dades bàsiques■■ Setembre del 2003: s’aprova

el Decret que regula els crè-

dits ECTS (European Credit

Transfer System). Un Crèdit

ECTS equival a 25-30 hores

de treball de l’estudiant, que

inclou les hores de classe i la

resta de tasques de l’alumne

que fins ara no computaven

(treballs en grup, tutories,

exàmens, dedicació a l’estu-

di, etc.). El Decret també es-

tableix que s’han de cursar 60

crèdits ECTS a l’any, entre

1.500 i 1.800 hores.

■■ Gener del 2005: s’aproven

els Decrets de grau i post-

grau, que defineixen les lí-

nies mestres de les titula-

cions universitàries segons

les directrius de Bolonya.

■■ Els estudis de grau són les

titulacions comunes a tot el

territori de l’Estat espanyol

enfocades a l’accés del gra-

duat al món laboral (dura-

da: tres-quatre anys; crèdits:

180-240).

■■ Els estudis de postgrau són

els dissenyats per aportar als

estudiants l’especialització

professional (màster) i l’es-

pecialització en recerca

(doctorat). El màster equi-

val a 60-120 crèdits ECTS

(un-dos anys) i poden ser

professionalitzadors, adre-

çats a la recerca o mixtos. Al

doctorat s’accedeix després

d’haver cursat un mínim de

60 crèdits de màster i un

cop l’alumne és admès en

una de les línies de recerca

declarades en un programa

de postgrau.

■■ En la línia d’adopció dels

nous ensenyaments de

grau, els ensenyaments pi-

lot han estat la prova de

com passar de la tipologia

dels ensenyaments actuals a

la nova filosofia de crèdit

ECTS, tot revisant la meto-

dologia de la docència, els

espais i recursos docents i,

especialment, l’adequació a

la nova valoració del treball

de l’estudiant. El curs 2004-

2005, el DURSI va convo-

car un pla pilot de titula-

cions oficials de grau. De la

UB s’hi van adherir els en-

senyaments següents: Bi-

blioteconomia i documen-

tació, Estadística, Mestre es-

pecialitat en llengua estran-

gera, Turisme (centre ads-

crit CETT), i Gestió i Ad-

ministració pública. En la

convocatòria per al curs

2005-2006, s’hi han afegit

les altres cinc titulacions de

Mestre que actualment im-

parteix la UB.


notícies

30

La UB estrena, aquest curs,una nova marca per als seusEstudis de Formació Conti-nuada, l’Institute for LifeLongLearning (IL3). A més, ubicaràen un edifici del districte 22@aquests ensenyaments, a l’an-tiga fàbrica Canela, situada aprop de la plaça de les Glòries.Les dues iniciatives es van pre-sentar el 10 de novembre al’Auditori del CCIB del Fòrum,en un acte presidit pel rectorMàrius Rubiralta i en el qualvan participar Joan Clos, alcal-de de Barcelona; Joan-Fran-cesc Pont, director generaldels Estudis de Formació Con-tinuada; Agustí Ten, sotsdirec-tor, i Miquel Barceló, presidentexecutiu del [email protected] la nova seu com la marcaresponen a una nova dimensió

de la Formació Continuada dela Universitat de Barcelona, persituar-la al nivell més alt i apos-tar pel nou districte tecnològic22@. Els Estudis de FormacióContinuada de la UB recullenl’experiència de dues entitats

existents d’aquesta Universi-tat: el Centre de Formació Con-tinuada Les Heures, i la UB Vir-tual, especialitzada en l’ense-nyament a distància.En l’acte de presentació al’Auditori del Fòrum, Joan

Clos va manifestar la seva sa-tisfacció perquè la UB “sumaesforços i sinergies amb laciutat i s’implanta en el noudistricte tecnològic de Barce-lona”. Així mateix, va assenya-lar que “a la ciutat ens hi ju-guem molt amb el futur deles universitats, amb la sevafortalesa i constància”. Du-rant l’acte, hi va haver, també,l’actuació del guitarrista Car-les Trepat, que va estrenar Li-berté, una composició d’E-duard Rodés sobre un poemade Paul Eluard del 1942. ■

La nova marca dels Estudis deFormació Continuada vol ser unaimatge moderna, amb força i amb unaclara vocació d’internacionalització.

Una antiga fàbrica, nova seu per a la Formació Continuada

L’antiga fàbrica tèxtil Canela,

situada al carrer Ciutat de

Granada número 131, té cinc

plantes, amb 3.624,68 m2 de

superfície, dels quals 1.084 m2

són d’aulari, i 2.540,62 m2,

d’oficines, serveis i cafeteria-

restaurant. En total, consta de

vint-i-vuit aules, set de les

quals són d’informàtica.

IL3, la nova marca per als Estudis de

Formació Continuada de la UB

La Universitat de Barcelona ubicarà en un edifici del 22@ aquests ensenyaments

Moment de l’acte de presentació de l’IL3


notícies

31

Vostè ha tingut l’oportuni-tat de conèixer de prop lestres grans universitats ca-talanes. ¿Com veu l’estatactual del sistema universi-tari català?Hem d’intentar veure els as-pectes de futur, els més posi-tius, i des d’aquest punt de vis-ta el sistema universitari cata-là, des de sempre, ha estatpunter i especialment incisiupel que fa al llançament deplantejaments en la línia eu-ropea. Personalment, crecque, en aquests moments, elmapa universitari català té, bà-sicament, tres grans reptes: elprimer, un dels objectius mésclars i al qual ens hi hem de de-dicar, és l’Espai europeu d’e-ducació superior; el segon,sens dubte, és l’Espai europeude recerca, és a dir, quin és elrol del sistema universitari ca-talà pel que fa a la recerca i lainnovació; i, en tercer lloc, de-finir cap a on hem d’evolucio-

nar en l’organització de lesuniversitats per donar respos-ta a aquests dos grans reptes.Aquests reptes només es po-dran assolir amb èxit mitjançantaliances, lògicament, d’àmbiteuropeu, però també ens hau-rem de plantejar quines són lesrelacions que hem de mantenirles universitats catalanes. Elgran repte, per tant, és poten-ciar el concepte d’aliança, fentl’esforç real, també a Catalunya,de buscar sinergies i comple-mentarietats.

¿Quins efectes tindrà el noucontext europeu en les es-tructures gerencials de lesuniversitats?Ara ens trobem en una etapa decanvi, i les etapes de canvi sem-pre generen interrogants i ex-pectatives. Venim d’una estruc-tura molt fonamentada en unaetapa de socialització de la uni-versitat. Per entendre’ns, vampassar d’una universitat elitista

—“elitista” en el sentit que ac-cedia menys gent a la universi-tat—, la dels anys seixanta, a unaetapa que jo anomeno de so-cialització de la universitat, queva començar a manifestar-se alsanys setanta quan, afortunada-ment, el país va fer un salt en-davant i molta gent que abansmai no hauria tingut la possibi-litat d’anar a la universitat, hi vapoder accedir. Sens dubte va serun gran avenç pel que fa a laigualtat d’oportunitats, tot i queencara no hem arribat al final;encara hi ha gent que no acce-deix a la universitat a causa d’u-na manca d’igualtat d’oportuni-tats, i, per tant, aquesta és unaqüestió que encara ens ha depreocupar. En tot cas, durantaquesta segona etapa, vam te-nir una allau d’alumnes, vam ha-ver d’incrementar infraestructu-res per poder donar-hi resposta,les nostres unitats organitzativeses van preparar, sota una pres-sió molt forta, per solucionar elsproblemes derivats del gran in-crement d’alumnat a les aules,de les cues per a la matriculació,de la contractació de més pro-fessorat, etc. Ara entrem en unanova etapa, la del context euro-peu, que requerirà estructurescentrades en un servei més ex-plícit a l’alumnat, al professorati a l’investigador. I no és que arano sigui important el procés dematriculació —ho és i ho hemde fer molt bé, i en aquest puntles tecnologies ens estant facili-tant molt la feina—, però crec

que ara les estructures geren-cials de les universitats haurand’anar-se apropant, de mica enmica, al tracte més personalitzat.Bolonya ens porta per aquestcamí. Quan parlem dels crèditsECTS, quan parlem dels porta-folis dels estudiants, el que es-tem fent és focalitzar tot el quel’aprenentatge representa en l’a-lumnat. També nosaltres, com aorganització, haurem d’evolu-cionar cap a un servei més di-recte a l’alumnat i al professorat,que també canviarà els seus pa-ràmetres educatius, i, en conse-qüència, haurem d’assolir un rolde suport més actiu.

Com a gerent de la UB, ¿quinssón els seus principals reptesi objectius?Els equips gerencials han de for-mar part dels equips de govern,del consell de direcció, perquètots “anem en el mateix vaixell”.Els meus reptes i objectius coma gerent de la UB són, en primerlloc, col·laborar amb el rector iamb l’equip de govern en l’es-tratègia i els objectius fixats enel pla de govern i, per tant, faci-litar que tota la comunitat uni-versitària, el personal acadèmici el PAS puguin, d’una maneracòmoda i desitjo que il·lusiona-da, encetar aquest camí de can-vi del qual parlàvem, cap a l’Es-pai europeu d’educació i de re-cerca, i intentar incrementar elrol, la presència, el pes de la UBen el nostre entorn socioeconò-mic més proper. ■

Miquel Espinosa, gerent de la UB: “Com a organització,haurem d’evolucionar cap a un servei més directe al’alumnat i al professorat”

Miquel Espinosa (Barcelona, 1958) és el nou gerent de laUB després d’haver pres possessió del càrrec el passatmes d’octubre. Llicenciat en Ciències Econòmiques i Em-presarials per la UB i màster en Auditoria Financera per laUB i la UAB, ha exercit, entre d’altres, els càrrecs següents:director de Projectes de Gestió Patrimonial a l’InstitutMetropolità de Promoció del Sòl i Gestió Patrimonial(IMPSÒL) durant el període 1988-1991, adjunt a Gerènciaen Finances a la Universitat de Barcelona (1991-1994),director general del Centre d’Estudis de Planificació(1995-1998), director general de la Fundació Politècnicade Catalunya (UPC), i gerent de la Universitat Autònomade Barcelona (2003-2005).


notícies

32

Gairebé uns dos mil cinc-centsestudiants de secundària parti-ciparan enguany en les més desetanta xerrades que organitzala UB per orientar els futurs uni-versitaris a l’hora de triar una ca-rrera, o sobre com afrontar ambèxit l’ensenyament superior.Aquesta és només una de les di-verses vies que té actualment laUniversitat per entrar en con-tacte directe amb els seus futursalumnes, com ara les jornadesde portes obertes als diferentscentres, o la participació en firescom el Saló de l’Ensenyament ila Formació Contínua, la Fira deRecerca de Vic, la Jornada d’O-rientació d’Estudis Superiors deSabadell, les Jornades d’Orien-tació Acadèmica a Badalona,l’Espai de l’Estudiant a Valls i l’Ex-po-Jove Saló de Formació, Ocu-pació, Salut i Treball a Girona.La UB, que cada any acostumaa rebre aproximadament unterç dels estudiants de Cata-lunya que superen les provesd’accés a la Universitat, adre-çarà les xerrades, no només als1.590 estudiants provinentsde Barcelona, sinó que tambérebran les xerrades d’orienta-ció de la UB els 381 estudiantsde Girona, 168 de la Catalun-ya Central, 44 de Lleida, 35 del’Alt Pirineu i Aran, 95 de les

Terres de l’Ebre i 143 del Campde Tarragona.Tots aquests estudiants po-dran triar entre assistir a xer-rades en l’Edifici Històric (ambel títol “Apropa’t a la UB”), o béque una tècnica d’Orientacióde la UB es desplaci al propicentre de secundària (“La UBs’apropa”). En tot cas, els te-mes que es tractaran en lesxerrades estaran relacionatsamb triar una carrera, obtenirels coneixements necessarisper començar els estudis ambèxit, conèixer tot allò que calper a una bona integració a laUniversitat, i assabentar-sedels recursos que la UB posa al’abast de l’alumne per facili-tar-li els estudis. Les xerrades,organitzades dins l’Espai UB-Secundària gestionat per laUnitat de Captació i Orienta-ció de l’Àrea de Màrqueting,Societat i Empresa, tindran llocdes d’aquest mes de desem-bre fins al maig del 2006.Val dir que els estudiants de se-cundària també tenen l’oportu-nitat de visitar diversos centresde la UB a través de les jornadesde portes obertes i altres activi-tats. És una forma de conèixer deprimera mà l’indret on s’impar-teix aquell ensenyament quedesitgen estudiar. En aquesta

pàgina trobareu una llista d’al-gunes d’aquestes activitats.Per inscriure’s a les jornades deportes obertes i per trobar engeneral informació del seu inte-rès, els estudiants de secundàriapoden consultar la web de la UB(www.ub.edu), concretamentl’apartat “Futurs estudiants degrau”. ■

El catedràtic de Dret Civil Anto-ni Mirambell és el nou Síndic deGreuges de la UB després d’ha-ver estat escollit pel Claustre dela Universitat del passat novem-bre, en el qual també es va apro-var l’informe anual del rector.Antoni Mirambell és doctor enDret i catedràtic de Dret Civil dela UB. En l’àmbit de la gestió ha

ocupat entre d’altres els càrrecssegüents: secretari del ConsellSocial de la UB, director del De-partament de Dret Civil, dele-gat del rector per a l’adequaciólegislativa i estatutària (1994-98), i vicerector adjunt al rectori director del Grup UB (1999-2000). En l’àmbit professional,Antoni Mirambell ha estat pre-

sident de la Secció de Dret Pa-trimonial de la Comissió de Co-dificació de l’Observatori deDret Privat de Catalunya i vocaldel Consell Social de la LlenguaCatalana. En l’actualitat és vo-cal del Ple de la Comissió de Co-dificació i vocal del Consell Rec-tor de l’Observatori de Dret Pri-vat de Catalunya. ■

La UB, a prop dels futurs universitaris

Antoni Mirambell, nou Síndic de Greuges de la UB

■■ EEUU dd’’IInnffeerrmmeerriiaaJornada d’intercanvi secun-dària-universitat (adreçada alprofessorat). 2 de març.Tallers d’Infermeria.■■ BBiibblliiootteeccoonnoommiiaa ii DDooccuu--mmeennttaacciióóJornades de portes obertes.Abril del 2006. Trobada ambprofessorat de secundària.■■ BBiioollooggiiaaConferències per a professo-rat de secundària. Treballs derecerca dins l’àmbit de la bio-logia. Al llarg del curs.■■ FFaarrmmààcciiaaJornada de portes obertes.■■ FFííssiiccaaExperiments de física. Del 23al 31 de gener. Jornades deportes obertes. 7 de febrer.■■ FFoorrmmaacciióó ddeell pprrooffeessssoorraatt

Jornada de portes obertes.■■ GGeeoollooggiiaaSisena trobada del professo-rat de CTMA. 27 de gener.Sortides de camp a Geologia.Al llarg del curs escolar.Debat de geologia.■■ MMaatteemmààttiiqquueessSisena edició de la Matefest-Infofest. Xerrades taller.Suport als treballs de recer-ca en matemàtiques. Del fe-brer al desembre.■■ QQuuíímmiiccaaFem química al laboratori.Gener i febrer. OlimpíadaQuímica de Catalunya.

Podeu consultar la informa-ció actualitzada i completa ala web: www.ub.edu/cse-cundaria/espaiub/. ■

A títol d’exemple, aquí teniu activitats previstes en algunscentres de la UB:


notícies

33

La Fundació Institut de Recer-ca Biomèdica, en què hi parti-cipen la Generalitat de Cata-lunya, la UB i el Parc Científic deBarcelona, es va constituir el 14d’octubre a la seu del Departa-ment d’Universitats, Recerca iSocietat de la Informació. L’Ins-titut de Recerca Biomèdica(IRB) encapçala la recerca pú-blica del Parc Científic de Bar-celona (PCB). La creació de laFundació IRB per part de la Ge-neralitat de Catalunya, a travésdel Departament d’Universi-tats, Recerca i Societat de la In-formació i el de Salut, la Uni-versitat de Barcelona (UB) i elPCB, atorga a l’Institut una en-titat jurídica que gestionarà elseu futur. El primer patronat del’entitat ha nomenat directorde l’IRB Joan J. Guinovart, in-vestigador i catedràtic del De-partament de Bioquímica i Bio-logia Molecular de la UB. Enaquesta nova etapa, l’investi-gador Joan Massagué s’inte-grarà també com a director ad-junt del centre.L’activitat de l’IRB va començara les instal·lacions del PCB, periniciativa de la UB, amb l’objec-tiu de coordinar i impulsar la re-

cerca d’excel·lència en l’àmbit dela biomedicina. En aquest sentit,el PCB s’ha consolidat com unentorn favorable per al naixe-ment d’aquests centres, i l’IRB haestat el primer que ha adquirituna entitat jurídica pròpia. L’IRB té com a objectiu esde-venir un centre de referènciainternacional en l’àmbit de labiomedicina i, per això, s’ad-hereix als principis de qualitati independència científica quecaracteritzen els centres d’in-vestigació pioners. Actual-ment, l’IRB engloba dissetgrups formats per aproxima-dament tres-cents investiga-dors que provenen principal-ment de la Universitat de Bar-celona (UB) i de la Institució

Catalana de Recerca i EstudisAvançats (ICREA). També s’hiintegraran grups del ConsellSuperior d’Investigacions Ci-entífiques (CSIC). En aquestsentit, s’ha aprovat un conve-ni de col·laboració entre l’IRB il’IBMB-CSIC, per coordinar lesactivitats científiques i fomen-tar la cooperació en l’àmbit dela biologia molecular i la bio-medicina en els espais del ParcCientífic de Barcelona. La re-cerca de l’IRB s’estructura encinc programes, definits se-gons criteris d’oportunitatcientífica, i tenint en compteles àrees d’excel·lència pree-xistents i les que es considerenmés prometedores. Els pro-grames se centren en els àm-

bits de Biologia Cel·lular i delDesenvolupament, BiologiaEstructural i Computacional,Medicina Molecular, Químicai Farmacologia Molecular i On-cologia Translacional i Aplica-da. Aquest darrer programas’inicia ara sota l’impuls del’investigador Joan Massagué,que, a més, dirigirà el nou La-boratori per a la recerca enmetàstasis tumorals (METLAB).L’IRB disposarà, a més, d’uncomitè assessor extern queportarà a terme una avaluaciódels programes per assegurarla qualitat científica de la re-cerca. D’aquesta manera, esgaranteix que l’activitat inves-tigadora del centre es mantin-gui dins de l’avantguarda.■

A la reunió es va estudiar la idoneïtat d’establir un pla conjuntde transferència de coneixement i tecnologia, especialment enel camp biomèdic i biotecnològic, i la posada en comú dels pro-jectes estratègics de cada universitat. Durant la sessió, la UB i laUPF també van abordar l’ordenació de l’oferta tecnològica, lesplataformes tecnològiques i els serveis cientificotècnics des

d’una perspectiva conjunta, i l’impuls del concepte de centretecnològic entre les dues universitats. Un altre punt que es vatractar a la reunió va ser l’anàlisi de la proposta de postincuba-ció del projecte de desenvolupament d’un pla de bioemprene-doria i biocomercialització en què participen la UB, la UPF, eldistricte 22@ i el CIDEM. ■

Creada la Fundació Privada Institut de RecercaBiomèdica

La UB i la UPF impulsen conjuntament la recerca biomèdica

La UB i la UPF volen impulsar la col·laboració i les sinergies entre les dues institucions per talde promoure la recerca biomèdica al país i potenciar-ne la projecció a escala nacional iinternacional. Amb aquest objectiu, el 22 de setembre van reunir-se els rectors, vicerectors i representants de les dues universitats.


notícies

34

“Per entendre la idea —co-menta Javier Tejada— podemfer un paralel·lisme entre lacombustió química i el que co-neixem com a combustió mag-nètica. En una combustió, hi hauna reacció entre una substàn-cia (el fuel) i un gas (l’oxidant) ies produeix molta calor. En unareacció completa de combus-tió, els components del mate-rial interaccionen amb l’oxi-dant per donar lloc a nouscomponents (fuel cremat). Unadeflagració és un procés decombustió que es produeix perconductivitat tèrmica i es pro-paga a una velocitat inferior ala del so. L’exemple més clar ésel del tros de paper que co-mencem a escalfar amb un en-cenedor per un extrem: unacapa de paper es crema i es-calfa la següent fins que s’aca-ba cremant el tros de paper

sencer. El que es va propaganti cremant és la flama, i el quequeda són les cendres.”¿Què és el que passa amb unmaterial magnètic? Si tenim unmaterial magnètic amb tots elspols orientats en la mateixa di-recció (per exemple, un mate-rial fet de brúixoles molt peti-tes, orientades cap al pol nord)i apliquem un camp magnèticen sentit oposat, els pols de lesbrúixoles haurien d’anar girantfins que tots quedessin orien-tats cap avall. Si s’envien mi-croones acústiques al materialper escalfar-lo, en un cert puntdel material, la calor és suficientper fer que els pols d’aquestazona quedin invertits. Aquestapart del material escalfa sufi-cientment l’àrea al voltant, esprodueix una altra cop la ma-teixa reacció i giren els pols d’al-tres brúixoles, i es va propagant

fins que tots els espins estan mi-rant cap avall (orientació d’es-pins oposada a la inicial). La in-versió dels pols es produeix perefecte túnel del moment mag-nètic, que és un efecte quàntic. Contra tot pronòstic, és unefecte macroscòpic governatper una llei quàntica. Amb la descoberta de la defla-gració magnètica quàntica, s’o-bre un nou camp d’experi-mentació d’interès en el campde la recerca bàsica i les aplica-cions tecnològiques. El treballés l’últim avenç científic derivatde la descoberta, ara fa deuanys, de l’efecte túnel dels polsde les brúixoles. En la recercahan col·laborat, també, el pro-fessor Antonio García-Santia-go, Alberto Hernàndez i FerranMacià (estudiants de doctorat)i Joan Manel Hernàndez (in-vestigador Ramón y Cajal) del

Departament de Física Fona-mental de la UB. La investiga-ció ha estat finançada per l’em-presa SAMCA, el Ministeri d’E-ducació i Ciència i la Unió Eu-ropea, i s’hi ha emprat tecno-logia de nova generació del’empresa Agilent Technology. L’efecte túnel d’espín desco-bert per J. R. Friedman, M. Sa-rachik, Javier Tejada i Ron Zio-lo, una fita publicada a PhysicalReview Letters l’any 1996, és unavenç que ha saltat del món dela investigació als llibres de textsobre magnetisme. Consideratcom una descoberta científicaper les editorials de les revistesmés prestigioses (Science, Na-ture, Physics Today), aquest pri-mer treball sobre el descobri-ment de l’efecte túnel ha asso-lit un dels índexs de citacionsmés elevats de les publicacionsdel Physical Review Letters. ■

Descoberta d’un nou

fenomen físic governat

per una llei quàntica

UUnn eeqquuiipp dd’’iinnvveessttiiggaaddoorrss aaccaabbeenn ddee ddeessccoobbrriirr uunn nnoouu ffeennoommeennffííssiicc mmaaccrroossccòòppiicc ggoovveerrnnaatt ppeerr uunnaa lllleeii qquuàànnttiiccaa:: llaa ddeeffllaaggrraacciióómmaaggnnèèttiiccaa qquuàànnttiiccaa ((qquuaannttuumm mmaaggnneettiicc ddeeffllaaggrraattiioonn)).. LLaa ddeess--ccoobbeerrttaa,, ppuubblliiccaaddaa eell 1188 ddee nnoovveemmbbrree aa llaa rreevviissttaa aammeerriiccaannaaPPhhyyssiiccaall RReevviieeww LLeetttteerrss,, eessttàà lliiddeerraaddaa ppeerr JJaavviieerr TTeejjaaddaa,, ccaatteeddrràà--ttiicc ddeell DDeeppaarrttaammeenntt ddee FFííssiiccaa FFoonnaammeennttaall,, ii ppeerr PPaauull SSaannttooss,, iinn--vveessttiiggaaddoorr ddee ll’’IInnssttiittuutt PPaauull DDrruuddee ddee BBeerrllíínn ((AAlleemmaannyyaa)).. L’investigador Javier Tejada


notícies

35

Les regions mediterrànies, les més vulnerables

davant el canvi global en el continent europeu

Basat en els resultats del pro-jecte europeu ATEAM (Ad-vanced Terrestrial EcosystemAssessment and Modelling),l’estudi analitza el canvi globala escala europea i presenta unampli rang de projeccions delscanvis climàtic i dels usos de laterra en tot el territori europeudurant el segle XXI.Un dels trets més pioners deltreball és l’esforç d’integraciód’aspectes molt diferents (fac-tors socioeconòmics, climato-logia, usos de la terra, etc.) enprojeccions a una escala forçadetallada de tot el territori eu-ropeu. Compta amb el suportde setze institucions de recercaeuropees i el duen a terme ex-perts en sistemes agrícoles i fo-

restals, climatologia, biodiver-sitat, etc. En concret, els profes-sors de la UB i del CREAF SantiSabaté i Carles A. Gràcia hancontribuït a l’estudi dels ecosis-temes forestals. “Aquest article—explica Santi Sabaté— pre-senta una projecció de futurd’escenaris alternatius de can-vi global en què intervenen fac-tors socioeconòmics, climàticsi d’ús del territori a tot Europa.Com a detall significatiu, de bonprincipi l’estudi ha incorporat eldiàleg amb diversos agents(agricultors, propietaris fores-tals, gestors d’espais naturals,etc.). En el cas de Catalunya, elsagents que hi han participatmés directament són els delCentre de la Propietat Forestal

de la Generalitat de Catalunya.” El canvi climàtic podria ser fontde problemes en moltes re-gions europees, segons l’estu-di. Regions mediterrànies i àre-es de muntanya serien les zo-nes més sensibles al canvi glo-bal. A les àrees muntanyoses,en concret, la regressió de lazona de neu podria modificarels cicles hidrològics, afectar elturisme hivernal i causar pro-blemes per a l’ús turístic actual.Però aquest és un mapa de pro-jecció europea, i els resultats nosón idèntics a tot arreu. A títolde conclusió, la vulnerabilitatde moltes regions europees po-dria créixer en les properes dè-cades i crear problemes en l’e-conomia, l’agricultura, el medi

ambient i els recursos naturals.Les projeccions menys opti-mistes indiquen un augmenten la freqüència i la intensitatde les sequeres, un augment deles temperatures i una reduccióen les precipitacions al sudd’Europa. Per exemple, l’estudiaugura que, per al 2080, un altpercentatge de la població eu-ropea podria viure en conquesamb dèficits hídrics, problemaagreujat per la creixent de-manda d’aigua per al turisme i l’agricultura. Aquest estudi projecta uns re-sultats per al futur que són for-ça coherents amb el que s’ha-via vist en altres estudis d’anà-lisi del canvi climàtic. Tal comexplica Santi Sabaté, “la idea ésoferir aquests resultats per do-nar a conèixer com evolucio-naran els ecosistemes segons elque fem i cap a on els estemportant. Parlem d’una projeccióamb vista al futur, és a dir, totaixò encara no ha passat. Sa-bem que la maquinària am-biental té molta inèrcia, i aixòcal tenir-ho en compte, peròpodem anticipar-nos a proble-mes que poden venir i, si mésno, preparar-nos i donar infor-mació útil per a la presa de de-cisions”. ■

Les regions mediterrànies podrien ser les àrees més vulnerables al canviglobal a Europa al llarg de tot el segle XXI, segons indica l’estudi que publi-ca la revista Science el 28 d’octubre. Aquest fet s’explicaria per l’ascens detemperatures i la reducció de precipitacions, amb un augment del risc d’in-cendis i la pèrdua del potencial agrícola i forestal. L’estudi, promogut perla Unió Europea, està coordinat pel Potsdam Institute of Climate ImpactResearch, i hi participen Santi Sabaté i Carles A. Gràcia, professors del De-partament d’Ecologia de la UB i investigadors del Centre de Recerca Eco-lògica i Aplicacions Forestals (CREAF), un organisme de recerca consorciaten el qual participen la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Barce-lona, la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Institut d’Estudis Catalans.

Regionsmediterrànies i àrees demuntanya serienles zones méssensibles al canviglobal

Fo

to: ©

htt

p:/

/es.

wik

iped

ia.o

rg


entrevista

36

¿Des del seu punt de vista, elcanvi climàtic global és laqüestió més important delsegle XXI?El canvi climàtic global és sensdubte una de les qüestionsmés urgents amb què ens en-frontem. Els coneixementscientífics sobre el tema sónprou clars perquè siguemconscients que, a conseqüèn-cia de l’escalfament global, ja

tenim a sobre el canvi climàtic.Però encara hi ha incerteses,sobretot pel que fa als canvisen l’àmbit local i regional. Siguicom sigui, el clima està can-viant, i les incerteses fan que lanecessitat d’actuació esdevin-gui un imperatiu. A més, nohem de tancar els ulls davantdel fet que les accions mitiga-dores que s’estan adoptant aracomençaran a deixar veure be-

neficis sobretot d’aquí a unscinquanta anys o més. I aixòvol dir que ens haurem d’a-daptar al canvi climàtic; i hau-rem d’afrontar-lo amb una pla-nificació adequada i millorantles prediccions dels possiblesefectes en períodes futurs. Personalment, crec que és vitalque totes les nacions es plante-gin què poden fer ara per con-tribuir, amb uns costos efectius,

a una reducció substancial i allarg termini de les emissionsnetes de gasos d’efecte hiver-nacle al món. Tot el que es faciara per reduir de manera im-portant l’efecte hivernacle enl’atmosfera disminuirà la mag-nitud i l’índex del canvi climàtic. De fet, alguns canvis derivatsde l’escalfament global sónbenignes, fins i tot beneficio-sos, però l’índex de canvi pre-vist supera tot el que s’ha ob-servat a la natura en els darrersdeu mil anys. I pot ser perjudi-cial des de molts punts de vis-ta. Per això, és bàsic que femtot el que sigui possible perconviure amb els canvis, quepoden adoptar la forma d’in-tenses sequeres, onades decalor i incendis descontrolats,aiguats fortíssims i risc d’inun-dacions. Gestionar els recursosaqüífers serà un gran repte enel futur.

Per alguns científics, el canviclimàtic explica diversos fe-nòmens, com ara el canvi delnivell del mar, el desglaç delgel polar i les fortes tempes-tes. ¿Tenim un bon coneixe-ment científic del que passaal món?Sí. La Terra s’està escalfant a unritme impressionant, i qui diguiel contrari no té cap mena decredibilitat. Les temperaturesde la superfície terrestre ac-tualment són 0,7 ˚C més altesque al principi del segle XX, i elsaugments dels índexs de tem-peratura són més alts en les dè-cades recents. L’any en què esvan experimentar les tempera-tures més elevades, segons elregistre instrumental de 145anys de què disposem a escalamundial, va ser el 1998, i el se-

James Hurrell, expert en predicció i variabilitat climàtica: “La Terra s’està escalfant a un ritme impressionant”

El debat sobre el canvi climàtic al planeta continua obert entre lacomunitat científica internacional. James Hurrell, director de laClimate and Global Dynamics Division, del National Center forAtmospheric Research, a Boulder (Colorado, EUA), va impartir laconferència “The Science of Global Climate Change” el setembreúltim a la Facultat de Geografia i Història, a iniciativa dels profes-sors Javier Martín-Vide (UB) i Josep Calbó (UdG), del ProjecteNuclier de recerca meteorològica. James Hurrell, que és un delsdeu científics més citats al món en l’àmbit de les publicacions engeociències, ens explica a continuació algunes de les qüestionsclau en l’estudi del canvi climàtic.


entrevista

37

gueixen els anys 2002, 2003 i2004. Nou dels darrers deuanys figuren en el registre ins-trumental com els més càlids, iel registre es va iniciar l’any1860. Per mitjà de reconstruc-cions de temperatura a partirde dades indirectes, com araels anells dels arbres i el nuclidel gel, en diversos estudis s’haarribat a la conclusió que lestemperatures de superfície del’hemisferi nord són molt méscàlides ara que, com a mínim,en els darrers mil anys. L’escalfament de la superfícieés coherent amb altres obser-vacions que ofereixen unaimatge clara d’un món ques’està escalfant. Per exemple,en regions de latituds mitjanes,hi ha hagut una reducció ge-neralitzada del nombre de diesen què gela, i s’ha detectat unaugment de temperatures al-tes extremes. Les temperaturesoceàniques han augmentat, iel nivell global del mar s’ha in-crementat entre 15 i 20 centí-metres en el segle XX, com a re-sultat de tot plegat. L’espai co-bert per la neu ha disminuït enmoltes regions, i l’extensió demar gelat s’ha reduït a l’Àrtic.

El Protocol de Kyoto és undels acords més ambiciososper a la protecció del mediambient. La UE ha acordatreduir les emissions degasos hivernacle en un 8%.

Si països com els Estats Unitsi Austràlia no el ratifiquen,¿servirà l’esforç dels païsosadherits?Com ja he dit abans, estic con-vençut que totes les nacions hitenen un paper, i, tot i que al-gunes no participin en deter-minats protocols, els esforçosd’altres poden ser beneficiosos.Si el Protocol de Kyoto haguésentrat en vigor amb la partici-pació dels Estats Units, uns es-tudis han confirmat, a partir desupòsits raonables, que la du-plicació de les concentracionsde diòxid de carboni a l’atmos-fera es retardaria uns quinzeanys (del 2060 al 2075, més omenys). Això dependria, però,de l’actuació després del 2012.Sense la participació dels EUA,segurament aquests quinzeanys es convertiran en deu.

¿Quines són les principalslimitacions dels models cli-màtics més moderns?Els millors models climàtics con-tenen els actuals coneixementsdels processos físics que inter-venen en el sistema climàtic, lesinteraccions i el funcionamentdel sistema en general. S’hansotmès a moltes proves i ava-luacions, mitjançant l’observa-ció. Són eines extremament útilsper dur a terme experiments cli-màtics numèrics, però no sónperfectes; n’hi ha que són mésbones i n’hi ha que ho són

menys. Les incerteses sorgeixenper les carències, en el nostre co-neixement, dels processos cli-màtics que actuen en l’atmosfe-ra, els oceans, la Terra i la crios-fera, i també perquè no aconse-guim representar-ho com cal enels models. Malgrat tot, deixantde banda aquests problemes,els millors models climàtics d’a-vui dia poden reproduir el climadel segle passat, i les simulacionsde l’evolució de les temperatu-res de superfície d’arreu del móndel mil·lenni passat són cohe-rents amb les reconstruccionspaleoclimàtiques.De fet, aquests models climà-tics també es poden fer servirper entendre i determinar elscanvis en les forces que hanproduït l’escalfament observat.Les forces que interactuenamb el sistema climàtic podenser naturals —com és el cas decanvis en la lluminositat solaro les erupcions volcàniques—o provocades per l’ésser humà,que és el que passa amb lesconcentracions de gas d’efec-te hivernacle a l’atmosfera.Aquestes concentracions arasón més elevades que mai (enel període dels darrers 750.000anys, com a mínim). A falta decontrols, per al futur es preveuque la taxa d’increment de diò-xid de carboni augmentarà, iles concentracions es podrienduplicar pel que fa als valorspreindustrials en els properscinquanta o cent anys. Les simulacions dels modelsque estudien aquests canvisen les forces climàtiques ja handemostrat de manera fiableque l’escalfament de la super-fície global experimentat enles darreres dècades és unaresposta a les més altes con-centracions de gasos hiverna-cle a l’atmosfera. A més, aques-ta atribució del canvi climàticrecent té implicacions directesper al futur. Tenint en compte

la llarga durada del diòxid decarboni a l’atmosfera, tenim uncompromís futur importantamb el canvi climàtic global,encara que no es produïssinmés emissions de gasos hiver-nacle a l’atmosfera.

El Niño i la NAO són als titu-lars contínuament. ¿Quinefecte tenen en el sistemaclimàtic global? ¿Es podenfer servir per preveure ano-malies climàtiques?El Niño i l’oscil·lació de l’AtlànticNord, coneguda com a NAO (si-gles angleses per a North Atlan-tic Oscillation), són els principalsfactors de les anomalies tempo-rals i climàtiques de bona partde l’hemisferi nord. Determinatscanvis que han durat dècadesen el comportament de la NAO,per exemple, han contribuït demanera important al recent es-calfament de la superfície a Eu-ropa i Àsia. A diferència del fe-nomen d’El Niño, que sorgeix dela interacció de l’oceà amb l’at-mosfera al Pacífic tropical (i, pertant, presenta una certa predic-tibilitat), l’estructura bàsica de laNAO sorgeix de la dinàmica in-terna, no lineal, de l’atmosfera.Com a tal, les oscil·lacions en lafase de la NAO reflecteixen unesvariacions que en gran part sónaleatòries (que no es poden pre-veure). Els estudis recents hanrevelat, en canvi, dues vies quedonen esperança per a una mi-llor predictibilitat de la NAO. Laprimera és que l’oceà pot tenirun paper molt actiu a l’hora dedeterminar l’evolució de la NAO,i la segona via té una relació ambl’estratosfera. ■

Rosa Martínez

Podeu llegir una versió mésàmplia de l’entrevista awww2.ub.edu/comunica-cions/docs/entrevistes/hurrell_james/index.htm


Un equip de la UB i de la UIB es-tan investigant restes humanesintactes de tres mil anys d’an-tiguitat, úniques a Europa, a lacova des Pas (Ferreries, Menor-ca). El divendres 18 de novem-bre es van presentar a la Pe-drera els resultats d’aquesta re-cerca arqueològica. Van pre-sentar l’acte Àlex Susanna, elconseller de cultura del ConsellInsular de Menorca Mateu Mar-tínez, i els coordinadors delprojecte, el catedràtic de Pre-història de la UB Josep M. Fu-llola, la professora del mateixDepartament Maria Àngels Pe-tit, i els professors de Prehistò-ria de la UIB Víctor Guerrero i Manuel Calvo.La cova des Pas es localitza enun dels barrancs propers a Fer-reries, en una paret de 50 metresd’alçada. Va ser descoberta laprimavera del 2005 per un grupd’espeleòlegs, que hi van trobarrestes de fusta, de cabells i d’os-sos humans intactes. Per un ac-cés molt difícil, s’arribava a unpetit passadís, de poc més d’unmetre de llargada, que donavapas a l’única sala circular d’unsquatre metres de diàmetre. ElConsell Insular de Menorca i elSeminari d’Estudis i RecerquesPrehistòriques (SERP) de la UB,juntament amb el Laboratori dePrehistòria de la Universitat deles Illes Balears (UIB), van enge-gar un projecte d’excavacions,que van començar el 15 de se-tembre, finançades fonamen-talment per la Fundació CaixaCatalunya, i en les quals partici-pen, també, equips de la UAB,URV i Hospital Clinic.La cova sepulcral ha preservatuna gran quantitat d’ossos hu-

mans i restes que daten de fatres mil anys; actualment s’hi po-den comptar restes, com a mí-nim, d’una cinquantena d’indi-vidus corresponents a l’època fi-nal del pretalaiòtic.

La conservació derestes orgàniquesL’excepcionalitat europea de ladescoberta és la conservació derestes orgàniques, fustes, ca-bells, cordes, pells d’animals, tei-xits vegetals i, sobretot, teixitstous humans momificats, adhe-rits encara als ossos, al crani o ales costelles, com ara teixit pul-monar, muscular, massa cere-bral i restes fecals, que aporta-ran una informació, fins ara in-èdita, de cara als estudis d’altrescaracterístiques físiques de lapoblació. La conservació en elgel dels Alps de l’Ötzi, o la mésrecent troballa dels individus se-mimomificats de Galera (Grana-da), són els únics exemples ques’acosten a les restes de la covades Pas.Els estudis purament paleoan-tropològics podran aportar, persi mateixos, un cabal d’informa-

ció molt important per conèixermillor la població balear del mo-ment: edat de la mort, malalties,etc., i els estudis d’ADN ens po-dran assegurar el coneixementdel possible parentiu del grupestudiat: si era un únic grup em-parentat, o no.Els teixits tous aportaran infor-mació, essencial per als estudisd’altres característiques físiquesde la població.Arqueològicament es podrà cer-tificar, per primera vegada, latècnica d’enterrament del mo-ment, ja que tots els cossos hanestat trobats en posició fetal,embolcallats amb un sudari depell i lligats amb cordes. Segonsels arqueòlegs, el dipòsit a l’in-terior de la cova es devia fer por-tant-hi els cossos tot ajudant-sede cordes i lliteres de fusta, deles quals se n’han trobat dosexemplars fragmentats. D’altrabanda, una de les qüestions quetambé centren l’atenció dels in-vestigadors són uns petits tubs,de fusta o cuir, així com ele-ments metàl·lics (anells i braça-lets), als quals s’atribueix unafunció ritual encara per deter-minar. ■

Presentació de les descobertes

arqueològiques, úniques a Europa, de la

cova des Pas, Menorca

notícies

38

Lesuniversitatsde l’InstitutJoan LluísViveshomenatgenJoanFrancescMira

La sala de graus de la Facultatde Ciències Jurídiques i Eco-nòmiques de la UniversitatJaume I de Castelló va acollir,el 28 d’octubre, els actes decloenda del X Aniversari de laxarxa d’universitats InstitutJoan Lluís Vives. En el decursde la cerimònia, es va presen-tar la memòria dels deu anysde la xarxa i es va retre home-natge a Joan Francesc Mira,professor de la UniversitatJaume I.

Joan Francesc Mira és escrip-tor, antropòleg, sociòleg, tra-ductor i professor universita-ri. Des del 1991 fins al 2005,ha estat professor titular delDepartament de Filologia iCultures Europees de la Uni-versitat Jaume I de Castellóde la Plana. Entre altres pre-mis i distincions, Mira ha es-tat mereixedor del Premi An-dròmina de narrativa, el Pre-mi Joan Fuster d’assaig; elPremi de la crítica Serra d’Or,la Lletra d’Or al millor llibrede l’any, la Creu de Sant Jordi,el Premio Nacional de la Críti-ca, el Premio Nacional de Tra-ducción (aquests dos, esta-tals), la Medalla d’Or de laCiutat de Florència, i el Premid’Honor de les Lletres Catala-nes. ■

Fo

to: E

qu

ip d

’exc

avac

ió c

ova

des

Pas


notícies

39

El Barça i el franquisme és el títoldel llibre que el professor del De-partament d’Història Contem-porània de la UB Carles Santaca-na (Barcelona, 1961) acaba depublicar, i que repassa com vaviure el club blaugrana la dèca-da que va del 1968 fins al 1978,l’època en què es va forjar l’ex-pressió “El Barça és més que unclub”. El llibre, prologat per JosepM. Huertas, explica cronològica-ment fets cabdals de la història

blaugrana, inclou documentsque demostren el paper social i polític que el Barça va tenir enel pas del franquisme a la demo-cràcia i diverses cartes inèditesde Jordi Pujol adreçades a Agus-tí Montal.

Vostè s’ha dedicat fonamen-talment a investigar sobrefranquisme i sobre esport.¿Quan fa que tenia aquest lli-bre al cap?

Efectivament, fa anys que aques-tes dues línies de recerca cami-naven en paral·lel, però sense re-lacionar-se directament. Era untema pendent, sobre el qual sen-tia a dir molts tòpics, però que nohavia estat investigat a fons. Fauns tres anys em vaig decidir aabordar una recerca específica, ivaig creure que el millor era trac-tar un període concret, per po-der aprofundir-hi mínimament.

¿Ha fet un llibre de consumintern, o voldria que ho fos?¿Com creu que el Barça éspercebut fora?L’argument del llibre hauria depoder ser entès arreu. I, de fet,m’agradaria que pogués traduir-se. No és un llibre per fomentarcap cofoisme, sinó per intentarentendre un fenomen social deprimera magnitud. D’altra ban-

da, em sembla que arreu delmón hi ha una certa percepcióde la significació extraesportivadel Barça, segurament massa es-quemàtica. El que cal és donarelements per a una comprensiómés complexa del fenomen.

¿Creu que aquesta dècadadecisiva (1968-1978) ha con-format ja definitivament el“ser” del Barça?Analitzant les societats ens ado-nem que no hi ha res de defini-tiu. Per això crec que la definiciódel barcelonisme que s’identifi-cava en els anys que he estudiatamb el “més que un club” no vaesdevenir definitiva. De fet, va sernegada parcialment durantmolts anys després, i ara es viuuna etapa en què el club en fauna interpretació, una actualit-zació. ■

El 21 de novembre, es va pre-sentar a l’Aula Magna el llibre Aimatge de la contracultura (Pu-blicacions i Edicions UB, 2005),del professor de la Facultat deBelles Arts Genís Cano. La pre-sentació va anar a càrrec de la re-gidora d’Educació de l’Ajunta-ment de Barcelona Marina Su-birats, el professor d’educaciósecundària Pere Maragall i Mira,el poeta Enric Cassasses i el pe-riodista i escriptor David Castillo.El llibre és un recull d’escrits, di-buixos, fotografies i poemes detres personatges clau de la con-tracultura barcelonina dels se-tanta, tots ells ja desapareguts:Pau Maragall, conegut sobretot

amb el nom de Pau Malvido (idel qual Anagrama va publicarl’any passat Nosotros, los maldi-tos, un recull dels textos que ha-via publicat a les revistes Stari Lletra de Canvi), Pere Marcilla iAlbert Subirats. Tot aquest ma-terial, inèdit fins avui, ha estat re-collit i editat pel professor Canoamb l’objectiu de preservar-lodefinitivament davant el risc certde desaparició que corria a cau-sa del seu caràcter eminentmentefímer i dispers.El treball dels tres artistes ha es-tat prologat i introduït pel ger-mà de Pau Maragall, Pere Mara-gall i Mira; per Enric Cassasses enel cas de Pere Marcilla, i per Da-

vid Castillo en el cas d’Albert Su-birats.Genís Cano (Barcelona, 1954) haesdevingut un dels principals re-cuperadors de la contraculturadels setanta, ja que el 2003 ja vacoordinar el llibre Poètica de lacontracultura (Publicacions dela UB, 2003), on reunia poemes

inèdits d’aquests tres antolo-gats.Barcelona va ser, durant la dè-cada dels anys setanta, l’escenariefervescent d’un seguit d’inicia-tives artístiques, culturals, socialsi polítiques molt vinculades acol·lectius llibertaris i contracul-turals, que van germinar en mul-titud d’iniciatives: Jornades Lli-bertàries del Parc Güell, Saló Dia-na, happenings al campus deBellaterra, cooperativa La Mi-randa, col·lectiu Vídeo Nou,Grup Sense Nom de pintura mu-ral, etc., del qual van sortir artis-tes, avui coneguts i situats, comara Nazario, Mariscal, Montesolo el mateix Pau Riba.

Carles Santacana: “Durant molts anys es va negar la definició

del barcelonisme identificada amb la de «més que un club»”

L’obra poètica i gràfica de tres autors clau de la contracultura

barcelonina dels setanta, recuperada en un llibre


notícies

40

La Setmana de la Ciència: Deu anys vivint la ciència a Catalunya

“ASTROFÍSICA: EXPLORANT L’UNIVERS”. Sessióde cinema i vídeo científic a la Facultat de Física.

“ITINERARI AMBIENTAL ATRAVÉS DEL TEMPS I L’ES-PAI” A través d’una confe-rència i una sortida guiada,es va observar el drenatgeàcid de les roques quan, acausa de l’acció de la pluja ide l’oxigen, determinats mi-nerals es transformen i ori-ginen aigües força àcides icarregades de metalls. Alguns éssers unicel·lulars i, fins i tot, alguns vegetals s’han adaptat molt bé a aquest medi. Avui s’estudien aquests éssers perquè aju-den a entendre com va ser l’inici de la vida a la Terra i perquè poden ser útils al’hora de recuperar els ecosistemes contaminats per àcids i metalls.

L’EXPOSICIÓ DE FONGS I LÍQUENS AL VESTÍBUL DE L’EDIFICI HISTÒRIC.Aquesta mostra ha esdevingut l’activitat més emblemàtica de totes les orga-nitzades a la UB, no només per la seva importància des del punt de vista cien-tífic, sinó pel fet de ser la que té més afluència de públic. Enguany s’han pogutcatalogar més tres-centes espècies de fongs i líquens diferents.

JORNADES DE PORTES OBERTES AL PARC CIEN-TÍFIC DE BARCELONA. Més informació: www.pcb.ub.es/cienciaensocietat

A més de les activitats que es reflecteixen amb fotografies en aques-

ta pàgina, van dur-se a terme moltes altres:

• L’exposició multimèdia “La recerca a la Universitat de Barcelona” té

l’objectiu d’apropar els estudiants de secundària a la feina de recerca

que fa la UB. La mostra inclou vídeos, programes interactius, confe-

rències i taules de debat, amb la intenció de remarcar el paper dels

avenços científics i tecnològics en la millora de la qualitat de vida.

• “La química i el vi” era el nom d’una altra activitat que va incloure

conferències i una visita guiada a les caves Codorniu, a Sant Sa-

durní d’Anoia. El vi conté prop d’un miler de compostos químics,

i la seva presència configura les propietats que caracteritzen la

qualitat d’aquest producte.

• El paper de la física en la recerca arqueològica va ser el tema de

les xerrades i l’exposició de pòsters a la Facultat de Geografia i

Història. Es va tractar del funcionament de les principals tècni-

ques analítiques que s’empren per caracteritzar el material ar-

queològic i els fonaments de la metodologia arqueomètrica.

La Setmana de la Ciència compta amb la col·laboració de les uni-

versitats catalanes, l’Institut d’Estudis Catalans, el Consell Supe-

rior d’Investigacions Científiques, el departaments d’Educació i

de Cultura de la Generalitat, l’Institut de Cultura de Barcelona i

l’Associació Catalana de Comunicació Científica.

Des d’una exposició multimèdia per a estudiants de secundària fins a la relació entre la química i el vi

La Setmana de la Ciència ha complert enguany el desè aniversa-ri, amb tot un ventall d’activitats de divulgació científica i tecno-lògica. Organitzada pel Departament d’Universitats, Recerca i So-cietat de la Informació i la Fundació Catalana per a la Recerca i laInnovació, l’objectiu és apropar al ciutadà el binomi ciència i tec-nologia, amb iniciatives i fórmules de comunicació originals.

Aquesta ha estat la primera edició dedicada a un tema central:les ciències físiques i les seves aplicacions amb motiu del l’AnyMundial de la Física. Sense excloure, però, les altres disciplines.A la UB, la Setmana de la Ciència va incloure tot un ventall d’ac-tivitats coordinades per Josep Barbosa, catedràtic del Departa-ment de Química Analítica i degà de la Facultat de Química. ■

Fo

to: F

ran

cesc

A. C

ente

llas

Imat

ge d

el d

ocu

men

t H

usb

le 1

5 an

ys d

e d

esco

brim

ents


Juan Guzmán: “Espero que Pinochet

serà finalment jutjat”

El jutge xilè Juan Guzmán, conegut per haver processatAugusto Pinochet, va impartir, el 17 de novembre, laconferència “En el borde del mundo. El precio de lajusticia” al Palau de les Heures, convidat pels Estudis deFormació Continuada de la Universitat de Barcelona (IL3).

El jutge Guzmán en l’acte dels Estudis de FormacióContinuada de la UB (IL3)

notícies

41

¿Com es va convertir en eljutge que va processar Pi-nochet?Per sorteig. El 1998, jo erajutge de la Cort d’Apel·la-cions de Santiago, quan laCort Suprema va donar cursper primera vegada a unaquerella per crims contra ladictadura. Es tractava del cas“Conferencia”, en què diver-sos membres de la direcciódel Partit Comunista xilè ha-vien estat assassinats. Es vasortejar la plaça per instruiraquesta causa i em va tocara mi. Després van venir mésquerelles, més d’un cente-nar.

¿Quin paper van tenir elsdesapareguts en el trenca-ment de la impunitat de Pi-nochet?Fonamental. Hi ha tres col·lec-tius que han estat vitals per al’èxit —i en dic èxit— d’aquestprocés: els familiars dels des-apareguts, que han lluitat ambvehemència perquè aquestescauses s’obrissin, perquè maino es tanquin i perquè s’arribia condemnar els responsa-bles; els advocats defensors dedrets humans, pel seu gran es-tudi de la imprescriptibilitat iinamnistiabilitat dels crimscontra la humanitat als trac-tats internacionals; i finalment,

l’Església catòlica, quan ha es-tat al costat dels que pateixen,particularment quan Silvio En-ríquez fou el seu cap a Xile.

La Cort Suprema ha deter-minat darrerament que eldictador xilè està en condi-cions de ser jutjat, ja que vaexagerar la seva senilitatper eludir l’acció de la justí-cia. ¿Com ho valora?Conec Pinochet de fa molttemps. Quan el vaig interrogarpels crims comesos a la Cara-vana de la Mort i a l’OperacióCóndor, em vaig adonar quetenia discerniment i una grancapacitat d’abstracció. Con-

testava les coses que li conve-nien de la manera que més liconvenia i era capaç de domi-nar fins a vuit temes alhora. Jomai no he notat cap diferènciaentre el Pinochet d’abans i eld’ara.

Aleshores, finalment podràser jutjat...Jo així ho espero. Si la Cort Su-prema admet que va sobresi-mular la seva demència i n’es-tà convençuda, no li queda al-tre camí que fer un judici on esdetermini la seva innocència ola culpabilitat. ■

Enric Miravitllas

Amb motiu del vintè aniversaride la mort del filòsof i activistapolític Manuel Sacristán, la UB vaser la seu, el passat novembre,d’unes jornades d’homenatge aaquest catedràtic de la Universi-tat de Barcelona. La iniciativa erafruit de la col·laboració entre laFundación de InvestigacionesMarxistas (FIM), la Fundació Ca-talana d’Investigacions Marxis-tes (FCIM) i les universitats UB,UPC, UAB i UPF. A les jornadesvan intervenir més de trenta es-pecialistes, que van debatre so-bre qüestions vinculades al pen-sament de Manuel Sacristán,com ara literatura i traducció, elcompromís polític i l’acció social,

o Marx i el marxisme. També esvan projectar tres dels vuit do-cumentals que ha dirigit XavierJuncosa sobre diferents aspec-tes de la vida i el pensament deManuel Sacristán.Manuel Sacristán (1925-1985) vaincorporar-se com a docent a laUB l’any 1956. El seu posiciona-ment polític va provocar-li pro-blemes en la carrera docent i vaser expulsat de la Universitat el1965. Va ser readmès a l’inici delssetanta com a catedràtic de Me-todologia de les ciències socialsa la UB. Va ser impulsor i va par-ticipar en diferents publicacionsde caràcter politicocultural comara Laye, Quaderns de Cultura

Catalana i Mientras Tanto. Tam-bé va desenvolupar una impor-tant tasca com a editor i traduc-tor d’autors com ara K. Marx, F. Engels, A. Gramsci, G. Lukacs i molts d’altres. Va ser membrede la direcció del PSUC i el PCEen la clandestinitat. Les discre-pàncies amb la línia del partit elvan dur, al final dels seixanta, aabandonar la direcció i a con-vertir-se en un militant de basefins al final dels setanta. Poste-riorment va lluitar en els movi-ments socials i ecosocialistes finsque va morir.

Més informació: www.manuel-sacristan.org/ ■

Homenatge a Manuel Sacristán


entrevista

42

La particular visió de la vida d’uncrític gastronòmic obsessionatamb la seva obesitat és l’argu-ment de Gordo, la novel·la guan-yadora de la vuitena edició delPremi Sent Soví. El seu autor, elcàntabre Jesús Ruiz Mantilla, ésredactor del diari El País i s’iden-tifica en gran part amb les cabò-ries del seu personatge, fins alpunt que qualifica de llegendaurbana la imatge de bonhomiai felicitat que molta gent té de lespersones grasses. El Premi SentSoví té com a objectiu fomentarla creació i la divulgació d’obresliteràries en les quals la culturagastronòmica sigui factor subs-tancial, i compta amb el mece-natge del Grup Freixenet i el su-port de la Universitat de Barce-lona, units mitjançant convenibipartit amb RBA Libros S.A.

Gordonarra les peripècies delprotagonista, Monchón, uncrític gastronòmic que té unsquaranta anys i que transmetconstantment l’angoixa vitalque li comporta la seva obe-sitat. ¿En què s’identifica ambel personatge?En gairebé tot... De vegadespenso que és com un pseudò-nim. He volgut conscientmentque la novel·la fos autobiogràfi-ca; no me n’amago. És un per-sonatge molt semblant a mi ma-teix i amb una visió de la socie-tat molt especial, la que li dónael seu físic. Descriu les personesque l’envolten per allò que men-gen, pel que pesen, o classifica

la música i l’art per grossa o pri-ma, amb una òptica esperpèn-tica i valleinclanesca.

El llibre té quinze capítols ti-tulats amb noms de plats i in-gredients culinaris, i vostès’ho fa venir bé per parlar dereceptes, de sabors i de qua-litats dels productes. ¿Lesevolucions de Monchón sónuna excusa per parlar de gas-tronomia, o és a l’inrevés?El tractament gastronòmic ésanecdòtic al llibre, però és un re-curs que et va suggerint coses,tant a l’escriptor com al lector...és el fil conductor de les sensa-cions, de la sensualitat, del gust,del plaer... És una novel·la prous-tiana, plena de sabors, de men-jars, de sensacions, que retro-treuen a un món que jo pensa-va que era molt limitat i que hedescobert que és immens.

Gordo és una novel·la plenade contradiccions originadesper l’angoixa del protagonis-

ta... Però ¿quina angoixa esporta pitjor: la provocada perles exigències estètiques dela societat o la pròpia de l’o-besitat com a malaltia?Monchón és un ansiós absolut,però la seva angoixa va can-viant amb l’edat; durant moltsanys, la pitjor ansietat és la so-cial, la que projecten els altresfins a fer-te sentir desplaçat omarginat... És el dia a dia en elqual les botigues t’obliguen avestir com un jubilat, és aque-lla tirania dels modistes per talque no els esbotzis la visió ide-al que tenen de les seves crea-cions a les passarel·les i que no

et puguis atrevir a emprovar-tealgun dels seus models... Quehagi de passar per la humiliacióde demanar a l’hostessa de l’a-vió un allargador per al cinturóde seguretat... Però amb l’edatvas sentint més l’ansietat físicade cansar-te i ofegar-te quanpuges escales, o del fet que etfaci mal l’esquena, perquè és laque et convenç i la que t’obligaa desfer-te de les excuses.

Així doncs, allò que es diu dela felicitat de les personesgrasses...És una llegenda urbana, evi-dentment... Monchón és l’e-

Un crític gastronòmic a dietaEl guanyador del Premi de literaturagastronòmica Sent Soví 2005, Jesús Ruiz Mantilla, se sent satisfetd’haver aconseguit un guardó “insòlit,original i meravellós”

... I el Premi Juan MariArzak, per a Joan C. Martín L’enòleg i escriptor Joan C. Martín va merèixer el Premi Juan Mari

Arzak adreçat als mitjans de comunicació per l’article “La cultura del

origen de la gastronomía”, que va ser publicat al diari El País el 14 de

juny d’aquest any. Es tracta d’un interessant article, segons el jurat, que recorre la cultura gastronòmica

des del seus inicis i que desemboca en la justificació de l’origen dels millors rebosts i vins, com a garan-

tia d’una qualitat que és conseqüència de la seva harmònica relació amb els medis naturals i culturals en

els quals són conreats, criats, produïts o elaborats.


notícies

43

xemple contrari a l’estereotip del’obès feliç. El somriure d’unapersona grassa és mentida, ésun somriure cínic... Sents una re-bel·lia que, d’altra banda, pot re-sultar molt creativa.

Parlant de la seva altra face-ta, la de crític gastronòmic,¿què en pensa, de les novesfornades sorgides dels fo-gons al nostre país?Respecto moltíssim l’avant-guarda pel sol fet d’intentar in-novar... Ferran Adrià, per exem-ple, que és deixeble d’Arzak,em sembla un geni, però de Fe-rran Adrià només n’hi ha un, iel problema són tots els que elvolen imitar, però no poden, iaixò em resulta una mica patè-tic. L’important és tenir un res-pecte exquisit i radical per lamatèria primera, i em consolaque els més joves, com JoseanMartínez, Jesús Ortiz i molts al-tres, ho tinguin en compte.

¿El seu personatge hauria es-tat tan satisfet com vostè perhaver guanyat el Premi SentSoví?Sens dubte. És un premi insò-lit, original i meravellós, moltadient per al que és el llibre.En saber que havia guanyat,vaig sentir una sorpresa i unasatisfacció tremendes, en partperquè saps que aquests pre-mis menys coneguts que elstípics grans certàmens, sónnets i sincers.

Gordo ja és a les botigues, edi-tat per RBA. Ara només resta es-perar que Jesús Ruiz Mantillasegueixi els passos de guanya-dors anteriors del Premi SentSoví, com ara Álvaro Cunquei-ro, Julio Camba, Néstor Luján iJosep Pla, que van entendreaquest gènere com a autènti-cament literari. ■

Xavier Codony

RECERCAT és el nom d’un di-pòsit de documents digitalsen matèries de recerca queinclou l’anomenada literaturagrisa —és a dir, articles in-èdits, comunicacions a con-gressos, informes de recerca,papers de treball, etc.— d’u-niversitats i centres d’investi-gació catalans. El Consorci deBiblioteques Universitàriesde Catalunya (CBUC) i el Cen-tre de Supercomputació deCatalunya (CESCA) són elsque han posat en funciona-ment aquest dipòsit institu-cional cooperatiu, en el qualtambé participa la UB.

Aquest nou servei proporcio-na més visibilitat als docu-ments indexats, als autors i ales universitats i als centresde recerca. A més, promouuna difusió més àmplia del’activitat de recerca produï-da a Catalunya. També aportabeneficis importants amb vis-ta a la conservació i transmis-sió de les informacions dipo-sitades, atès que ofereix elsdocuments en accés obert icontribueix al fet que aquestmaterial es protegeixi i espreservi millor. La iniciativa s’emmarca en lalínia d’altres projectes co-

muns de CBUC i CESCA perincloure continguts d’accéslliure i gratuït a la xarxa, comara els serveis de Tesis Docto-rals en Xarxa (TDX) i de Revis-tes Catalanes amb AccésObert (RACO). Tots els docu-ments continguts a RECER-CAT estan subjectes a la lli-cència Creative Commons deReconeixement / No comer-cial / Sense obres derivades.Pel que fa al programari, s’hautilitzat DSpace, un progra-ma de codi obert i d’ús moltextens en l’àmbit internacio-nal, elaborat per l’Institut deTecnologia de Massachusetts(MIT) i l’empresa Hewlett Pac-kard (HP), tot adaptant-lo ales necessitats específiquesdel projecte i a la llengua ca-talana.

RECERCAT és un servidorobert a tot el col·lectiu de per-sonal docent i investigadorde la UB i del conjunt de lesuniversitats i centres de re-cerca catalans. Web: www.re-cercat.net/index.jsp. ■

El Departament d’Universitats,Recerca i Societat de la Informa-ció, a través de la Secretaria deTelecomunicacions i Societat dela Informació (STSI), i les univer-sitats catalanes han acordat im-pulsar el projecte CAMPUS, quepermetrà la creació d’un cam-pus virtual basat en programarilliure i sota llicència lliure GPL(General Public License) tant per

impartir ensenyament superiorexclusivament en línia, comtambé semipresencial. El nouCAMPUS serà realitat d’aquí a di-vuit mesos amb aplicacions ac-cessibles via PDA i telèfon mò-bil, i suportarà fins a deu milusuaris simultàniament. L’auladel CAMPUS es dividirà en qua-tre grups de serveis: planificacióde l’aprenentatge, comunicació

—a través de directoris de per-sones, tauler d’anuncis, correuelectrònic, fòrums, xat i blocs,entre d’altres—, eines per a latransmissió del coneixement ad-quirit i el treball en grup, aixícom totes les aplicacions neces-sàries per a l’avaluació i la gestióacadèmica.WWeebb:: wwwwww..llaaffaarrggaa..oorrgg//ccaamm--ppuuss// ■

RECERCAT, un dipòsit de documents

de recerca per a universitats i centres

d’investigació

La Generalitat i les universitats catalanes crearan un campus

virtual basat en programari lliure


notícies

44

LL’’IINNSSTTIITTUUTT JJOOAANN LLLLUUÍÍSS VVIIVVEESS HHAA DDEESSEENNVVOOLLUUPPAATT EELL PPOORRTTAALL DDEERREECCUURRSSOOSS LLIINNGGÜÜÍÍSSTTIICCSS MMÉÉSS IIMMPPOORRTTAANNTTSS DDEELLSS TTEERRRRIITTOORRIISS DDEELLLLEENNGGUUAA CCAATTAALLAANNAA.. El llengua.info posa a l’abast de l’usuari,entre d’altres serveis, un cercador teminològic multilingüe, lapossibilitat de sol·licitar correccions, l’accés a informació de cur-sos i materials de referència, etc. Llengua.info té com a objectiuprincipal cobrir les necessitats en matèria de llengua de la so-cietat en general, i amb aquest objectiu ofereix l’accés als serveislingüístics universitaris.

Sabíeu que...?LLAA TTAARRTTAAMMUUDDEESSAA ÉÉSS UUNN PPRROOBBLLEEMMAA DDEE PPEERRCCEEPPCCIIÓÓ AAUUDDIITTIIVVAA, en comptes del que finsara defensaven les teories dominants que buscaven l’origen en l’esfera més emocional i conflictiva dels afectats. Així ho afirma un article publicat, el 25 d’octubre, a la revista Neu-rology per un equip investigador de la Facultat de Psicologia de la UB. Segons els investi-gadors, les persones afectades tenen una representació anormal dels sons de la parla.És el primer estudi científic publicat al país sobre la deficiència del quequeig basat en lametodologia dels potencials evocats, que són components de l’EEG —és a dir, senyals del’activitat electrofisiològica del cervell—, que faciliten l’estudi de qualsevol aspecte de la conducta i de la cognició. Dirigeix l’estudi el profes-sor Carles Escera, del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica i coordinador del Grup de Recerca en Neurociència Cognitiva, i la pri-mera signant és la seva doctoranda, Sílvia Corbera.

LLAA FFAACCUULLTTAATT DDEE DDRREETT DDEE LLAA UUBB AACCUULLLL UUNNAA DDEE LLEESS QQUUAATTRREE--CCEENNTTEESS BBIIBBLLIIOOTTEEQQUUEESS DDIIPPOOSSIITTÀÀRRIIEESS DDEE LLEESS NNAACCIIOONNSS UUNNIIDDEESSDD’’AARRRREEUU DDEELL MMÓÓNN.. Aquests tipus de biblioteques conserven do-cumentació oficial dels òrgans principals de l’ONU, com ara l’As-semblea General, el Consell de Seguretat, el Consell Econòmic i Social, etc. L’any 1963, la UB va ser la primera universitat es-panyola autoritzada per acollir una d’aquestes biblioteques. Labiblioteca dipositària de l’ONU a Dret, que conté, per exemple,els documents que emanen de totes del conferències interna-cionals de les Nacions Unides, va participar, el passat mes d’oc-tubre, en una exposició amb motiu del 60è aniversari de l’ONU.

AACCAABBAA DDEE SSOORRTTIIRR ¡¡EEUURREEKKAA!!.. LLAAPPRRIIMMEERRAA RREEVVIISSTTAA GGRRAATTUUÏÏTTAA DDEEDDIIVVUULLGGAACCIIÓÓ CCIIEENNTTÍÍFFIICCAA II HHUU--MMAANNÍÍSSTTIICCAA VVAA AARRRRIIBBAARR AALLSS CCAA--RRRREERRSS DDEE BBAARRCCEELLOONNAA EELL NNOO--VVEEMMBBRREE ÚÚLLTTIIMM.. Dirigida a tot elpúblic i de caràcter mensual, estàimpulsada per Omnis cellula, unaentitat sense ànim de lucre vin-culada a la Universitat de Barce-lona i dirigida a impulsar la difu-sió social de la ciència. Més informació de la revista, al web www.revistaeureka.com

PPRROOPP DDEELL 1155%% DDEELLSS PPRROOJJEECCTTEESS DDEE RREECCEERRCCAA QQUUEE DDUUEENN AA TTEERR--MMEE EELLSS IINNVVEESSTTIIGGAADDOORRSS DDEE LLAA UUBB EESSTTAANN RREELLAACCIIOONNAATTSS AAMMBB EELLMMEEDDII AAMMBBIIEENNTT, i en els darrers vint anys s’han desenvolupat propde mil cinc-cents projectes de recerca sobre aquest camp des dediferents disciplines. Aquestes són algunes de les dades recolli-des en el llibre En camí cap a la sostenibilitat. Perfil ambiental dela Universitat de Barcelona (Publicacions i Edicions). L’obra és unaradiografia ambiental de les activitats de docència i recerca de laUB, i fa una aproximació a l’impacte ambiental de la Universitat.Es pot consultar el llibre en format electrònic a www.ub.edu/oss-ma/info/index.htm.

EL GRUP UB VA SER UN DELS 650 EXPOSITORS D’EXPOQUÍMIA2005. Amb la participació del Parc Científic de Barcelona, el Centred’Innovació de la Fundació Bosch i Gimpera i els Serveis Cientifico-tècnics de la UB, l’estand va presentar el passat novembre la recer-ca d’excel·lència i l’oferta tecnològica, a més dels mecanismes detransferència de coneixement i de tecnologia i del suport a la crea-ció d’empreses que presenta la UB en l’àmbit de la química. La firaes va inaugurar amb la jornada “La Biotecnologia, oportunitat d’in-novació per al sector químic”, en què va participar el rector MàriusRubiralta per explicar el paper de la química en la construcció de laBioRegió de Catalunya. Expoquimia va acollir també l’espai Fitec, unespai d’R+D+I en fires organitzat per la Fundació Catalana per a laRecerca i la Innovació (FCRI), i les Jornades d’Intercanvi Tecnològic,organitzades per l’IRC Catalonia del CIDEM, en què també va parti-cipar el Grup UB.

Imatge del Laboratori d’Electroencefalografia i Potencials Evocats de la UB

PPEEDDRROO AALLOONNSSOO HHAA EESSTTAATT EESS--CCOOLLLLIITT CCOOMM AA HHEERROOII DDEE LLAA SSAA--LLUUTT MMUUNNDDIIAALL PPEERR LLAA RREEVVIISSTTAANNOORRDD--AAMMEERRIICCAANNAA TTIIMMEE.. La pu-blicació destaca el treball de Pe-dro Alonso i la seva lluita contrala malària com a director delCentre de Salut Internacional del’IDIBAPS - Hospital Clínic i pro-

fessor del Departament de Salut Pública de la UB, junt amb elseu equip del Centre d’Investigació i Salut de Manhiça (CISM) deMoçambic. Aquestes entitats, més GlaxoSmith (GSK) Biologicalsi la PATH Malaria Vaccine’s Inciatitive, han fet públic, el passatnovembre, que la possible vacuna RTS,S/AS02A manté la sevaeficàcia durant un període de divuit mesos, cosa que dóna ga-ranties de la viabilitat futura de la vacuna.

Fo

to: M

arta

Cas

ella

s


agenda

45

Agenda

Xerradesd’orientació per aestudiants desecundària ijornades deportes obertes enfacultats i escoles

Les xerrades tindran lloc fins al mes de maigMés informació d’activitats, a la pàgina 32 d’aquesta revis-ta i a l’apartat “Futurs estudiants de grau” de la pàginaprincipal de la web de la UB (www.ub.edu).

Westerns a Esplugues

Títols com Clint el solitario, El retorno de Ringo o ¡Viva Ca-rrancho! es van rodar a l’oest de Barcelona, als estudis cone-guts popularment com a Esplugues City que havien construïtels germans Balcázar, propietaris un petit gran imperi cine-matogràfic que va regnar en les produccions de sèrie B entreel 1962 i el 1972.De tot això parla el llibre Más allá de Esplugas City (Publica-cions i Edicions de la UB, 2005), escrit pels investigadors delCentre Film-Història de la UB, el metge i historiador Rafael deEspaña i l’arquitecte i cinèfil Salvador Juan i Babot.L’any 1962, l’incendi dels estudis Orphea va sumir la indústria ci-nematogràfica barcelonina en una sobtada crisi. Va ser llavorsquan els germans Balcázar (Alfonso, Paco i Jaime Jesús), fills d’unric pelleter originari de Palència, van crear un estudi al carrer SantAntoni Maria Claret i més tard a Esplugues de Llobregat, al cos-tat de l’autopista i del cementiri municipal, que ocupava 9.427metres quadrats i disposava d’una perfecta escenografia per fil-mar westerns. Incloïa el clàssic carrer principal, el típic saloon, elbanc, l’església i, a més, els poblats indi i mexicà. Era l’època de l’spaghetti western, i els Balcázar es van sumar al filó. Desenes depel·lícules moblades amb velles glòries de Hollywood com Au-die Murphy, Ernest Borgnine, Lee J. Cobb, Gilbert Roland, Robert Taylor, Charles Boyer, Broderick Crawford i un llarg etcè-tera van fer companyia a actors espanyols i italians com ara Fer-nando Sancho, Arturo Fernández o Giulano Gemma.Canvis en les circumstàncies socioeconòmiques de la indústriacinematogràfica espanyola i diversos escàndols familiars vanacabar amb aquesta aventura el 1972.Tot i així, molt al marge del vessant industrial d’aquest cinema, elsestudis d’Esplugues també van servir de suport logístic als realit-zadors més avantguardistes de l’època, la coneguda Escola de Bar-celona que formaven Pere Portabella, Jacinto Esteva, Joaquín Jor-dá, Vicente Aranda i José María Nunes. ■

GENER

Duo de flauta i guitarra

Anton Serra, flautaJaume Torrent, guitarraAl Paranimf de la UB (Gran Viade les Corts Catalanes, 585)

Jornades Internacionals

“Espais interiors. Casa i art.

Des del segle XVIII al XXI”. Lajornada del dia 26 tindrà lloc ala Universitat de Perpinyà, i laresta, a CaixaForum i a la UB.Més informació i inscripcions:www.ub.es/art/recerca/grac-mon/welcome.htmlEl dia 28 al Paranimf de la UB

FEBRER

Quartet de cambra de

l’Orquestra Universitat de

Barcelona

Al Paranimf de la UB

Acte de finals d’estudis

d’Infermeria

Al Paranimf de la UB

Congrés 365M World Congrés.

Cal inscripció prèvia. Al Paranimf i Aula Magna de laUB

Cant gregorià

Schola Cantorum deBarcelonaDirector: Joan M. AragonèsAl Paranimf de la UB

MARÇ

Medina-Gracian, duo de gui-

tarres

Música llatinoamericanaAl Paranimf de la UB

Knox College Choir -

Universitat de Knox (Illinois,

EUA)

Directora: Laura LaneObres corals de tots elstempsAl Paranimf de la UB

La llegenda de Sant Jordi

Jove Orquestra Simfònica delBaix Llobregat i CoralFacultat de BiologiaDirector: Raimon Romaní

ABRIL

Orquestra Universitat de

Barcelona (OUB)

Director: Carles Gumí

Dijous 6 a les 20.00 h





Del dilluns 13 al dijous 16

Divendres 10 a les 18.00 h


Del dijous 26 al dissabte 28


Els actes anunciats en aquesta agenda poden ser objecte de canvisde darrera hora.

Si esteu organtizant alguna activitat a la UB que tindrà llocentre el abril i el juny, feu-nos-ho saber. Ho anunciarem enaquesta secció d'agenda. Envieu-nos-en les dades, com arala descripció de l'activitat, les dates, l'hora, el lloc i el vostrecontacte a través del formulari que trobareu awww.ub.edu/comint/agenda, o per fax al 93 403 53 57.


som UB

46

El passat dia 13 d’octubre, al Paranimf de la UB es va celebrar el pri-mer acte de l’Associació dels Antics Alumnes i Amics de la Facultat dePsicologia de la UB. L’acte va permetre la retrobada de l’antic alumnat de promocions des

de la dècada dels setanta fins a l’actualitat, amb el professorat, en ac-tiu i jubilat, de la Facultat. A més de persones que mantenen una vin-culació rellevant amb el centre a través de les activitats conjuntes dela Facultat amb diverses entitats i organismes de Catalunya.■

Els contractes llicència per a l’ús de la marca UB

Primer acte de l’Associació d’Antics Alumnes i Amics de Psicologia

El contracte llicència de marcaés una llicència no transmissi-ble i no exclusiva que es con-cedeix a una empresa per unperíode i preu determinats, envirtut de la qual aquesta pot ferservir, en els termes que es pac-tin, la marca registrada Univer-sitat de Barcelona. Aquesta lli-cència es concedeix, exclusiva-ment, per a les accions de co-municació i publicitat, portades

a terme per l’empresa, en la di-fusió d’informes o estudis quesobre el seu producte hagi rea-litzat una entitat investigadorade la UB. Aquest informe o es-tudi d’investigació es formalit-za, prèviament, mitjançant lasignatura d’un conveni tècnicde recerca. La Universitat de Barcelona, su-pervisa tots els materials onapareix la marca Universitat de

Barcelona. L’empresa ha de lliu-rar, prèviament al seu llança-ment, totes les campanyes pu-blicitàries i de comunicació, ones faci ús de la marca UB, a l’À-rea de Màrqueting, Societat iEmpresa de la Universitat deBarcelona, per tal que aquestadoni el seu vistiplau o sugge-reixi les modificacions que con-sideri oportunes.El contracte llicència per a l’ús

de la marca UB és, doncs, unmitjà important en la col·labo-ració Universitat-Empresa, jaque potencia la transferènciade tecnologia i de coneixementcap al món productiu i cap a lasocietat en general. En aquestapàgina dos representantsd’empreses que han signatcontractes de llicència de mar-ca amb la UB expliquen la sevaexperiència.

Xavier Mainar, director comercial i de màrque-ting de Brita: “Volem fer l’esforç per donar unplus de credibilitat”

El vostre contracte de llicència de la marca

UB parteix d’una recerca prèvia que es fa a la

Universitat. ¿No és així?

Sí. La nostra empresa, des de la central

d’Alemanya, té diferents acords amb agències,

instituts.. per a la certificació de qualitat i per

buscar un segell de garantia a escala local. En aquest cas es va signar

un acord per dues qüestions: per una qüestió tècnica, que és incor-

porar know-how sobre l’assumpte de la qualitat d’aigües a Espanya,

i per buscar una organització que donés total credibilitat i signifi-

qués una col·laboració amb una entitat reconeguda en l’àmbit

espanyol.

¿En quins dels vostres productes figura la marca UB i quin creieu

que és el valor que hi afegeix?

Apareix en les gerres d’aigua, un producte amb l’objectiu final de

millorar la qualitat de l’aigua. Entenem que és un producte alimen-

tari i que el consumidor busca una qualificació de la qualitat d’a-

questa aigua. Igual que en l’aigua embotellada on totes les ampolles

tenen una certificació, vam buscar que també els nostres productes

tinguessin aquesta certificació fins on es pogués.

Creiem que la col·laboració amb la UB perdurarà i s’incrementarà

en altres àrees. Per nosaltres és important el know-how de la

Universitat. Nosaltres tenim un know-how propi, però el consumi-

dor cada vegada més busca una opinió independent, i volem fer

l’esforç per donar aquest plus de credibilitat. ■

Clara Maicas, product manager de Myrurgia:“Vam considerar que feia falta un aval quedonés credibilitat a la marca i confiança al consumidor”

¿Com va sorgir la iniciativa de

fer un acord per a l’ús de la

marca UB?

La iniciativa de l’acord va sor-

gir per la necessitat d’incorpo-

rar a la marca un suport pel

que fa a credibilitat de producte. A partir d’aquesta necessitat el

nostre Departament d’I+D, a través d’un proveïdor de matèries

primeres, ens va posar en contacte amb el grup de recerca del

Departament de Biologia Cel·lular, Celltec UB. La marca UB

figura a tota la gamma de productes cosmètics de la marca

UNICA d’Adolfo Domínguez.

¿Quin valor afegit creu que aporta la incorporació de la marca

UB en els seus productes i en la percepció dels consumidors?

En el llançament d’una marca cosmètica, i més d’una marca

d’un dissenyador tèxtil, que aporta prestigi, però no experièn-

cia cosmètica, vam considerar que feia falta un aval d’eficàcia

que donés credibilitat a la marca de cara a aconseguir propor-

cionar confiança al consumidor. Incorporant la marca UB i

l’experiència de Celltec UB proporcionem al consumidor una

credibilitat i confiança en els nostres productes que, conjunta-

ment amb el prestigi de la marca Adolfo Domínguez, fan la

combinació perfecta d’experiència tecnològica i glamur, ideal

per a una marca cosmètica. ■


som UB

47

¿Com va sorgir i a quins ob-jectius respon el seu patroci-ni a les Jornades Internacio-nals “Espais interiors. Casa iart”?Principalment per la coincidèn-cia d’interessos. Manca debat al’entorn de la qualitat de vida re-lacionada amb l’espai arquitec-tònic. Cal induir a l’individu a re-flexionar sobre la importànciade crear un bon entorn d’acordamb la seva personalitat i sensi-bilitat. Aquestes Jornades po-den contribuir a promoureaquesta inquietud, i més enaquest cas, en què està garanti-da la qualitat dels continguts al-hora que la seva difusió.

Com jutja la formació dels jo-ves professionals que volentreballar en l’àmbit del dis-seny, de la casa i el seu espaiinterior? ¿Quin paper hi potfer la universitat?Valorant l’oferta de producte i laqualitat de l’arranjament d’es-pais d’interior, crec que al nos-tre país hi ha rigor i propostesinnovadores. En conjunt és mésque correcte i competitiva. Tan-mateix, és sempre millorable iseria bo incrementar la inquie-tud humanista i cultural en ladocència. El dissenyador neces-sita formació tècnica, coneixe-ment d’empresa i habilitats con-ceptuals per aportar intel·ligèn-cia i significat al producte. Li calexercici reflexiu i creativitat. Ha de tenir una consciència detranscendència en el seu treball,

i administrar metòdicament elseu saber humanista i tècnic,amb una actitud crítica i creati-va, dins d’un itinerari que vin-cula tradició amb modernitat.Tot això ho ha d’adquirir enl’àmbit acadèmic, però tambés’ha de complementar ambl’autoformació. És importantaconseguir l’apropament de lesformes de coneixement a la cre-ativitat i a la seva aplicació pràc-tica, des del pensament i des dela tècnica. La universitat té elsinstruments per a la didàcticacomplexa que requereix el dis-seny, i ho pot fer, tant des delscircuits acadèmics com des dela recerca, amb debat i amb crí-tica, estimulant el progrés tèc-nic, però també el conceptual,teòric, del disseny. Cal recordarque el disseny és, també, unadisciplina que ordena recorre-guts diversos i heterogenis. Elseu mètode és comú a la gràfi-ca, a l’espai habitable, al pro-ducte industrial i a l’arquitectu-ra. La Universitat ha de sabercom dibuixar l’espai docent d’a-questa diversitat.

¿Què significaria per a vostèla democratització del dis-seny?Una òptima relació qualitat/preu proporciona una opció decompra equilibrada. Oferir pro-ductes de baix preu només potaconseguir-se en detriment dela qualitat, sigui de prestacions,de funcionalitat o vida curta.Nosaltres creiem més en una

oferta de producte de llargavida, resistent i versàtil, la qualcosa no vol dir que hagi de sercostosa. El nostre públic objec-tiu és eminentment jove i sin-tonitza amb el nostre estil mo-dern o contemporani.

¿De quina manera va néixerMobles 114 i amb quines fi-nalitats?Mobles 114 va començar l’any1973 amb la finalitat d’aportaruna proposta més a l’oferta,primer de l’equipament de lacasa i, posteriorment, amplia-da a l’àmbit de l’oficina i els es-pais públics. Sempre hem cre-gut que l’aportació de valor enla síntesi de tots els compo-nents del disseny fonamental’activitat empresarial. Mobles114 és una editora en tant quetransforma en projecte empre-sarial una ideologia que abas-

ta el producte, la distribució i lacomunicació i unes capacitatsproductives i comercials.

La seva empresa ha rebutrecentment la certificacióde la Norma UNE-EN-ISO9001:2000, cosa que mos-tra que és una firma preo-cupada per la qualitat.Quan una empresa obté la cer-tificació ISO, comunica de ma-nera implícita als seus clients i consumidors que té un sistemaorganitzat que garanteix unsprocessos de treball de qualitat.És, per tant, una garantia queaporta valor a la marca, al pro-ducte i a la mateixa organització.La competitivitat dins d’un mer-cat saturat d’oferta, exigeix dife-renciar-nos qualitativament. LaISO, com el disseny, són meto-dologies que avalen la qualitatempresarial i de producte. ■

Jornades Internacionals “Espaisinteriors. Casa i art”Les jornades internacionals “Espais interiors”. Casa i art, que tindran

lloc a la Universitat de Barcelona, a la Universitat de Perpinyà i al

CaixaForum, analitzaran el tema de la casa i els seus espais, des de

l’època de la industrialització i fins avui.

Organitzades pel Grup de Recerca en Història de l’Art i del Disseny

Contemporanis de la UB i el Centre de Recherches Historiques sur

les Societés Méditerranéennes de la Universitat de Perpinyà, les jor-

nades inclouran diversos grups de treball sobre L’arquitectura do-

mèstica: evolució i desenvolupament dels models; Representació

d’espais interiors en l’art; Interpretació de gènere espai interior, i De-

coradors versus interioristes en el paisatge domèstic.

Més informació, a: www.ub.edu/art/recerca/gracmon

Josep M. Tremoleda,

dissenyador i editor de Mobles

114: “La universitat té els

instruments per a la didàctica

complexa que requereix el

disseny”


som UB

48

A continuació, una selecciódels beneficis del Pla d’avan-tatges Som UB.

Caixa Catalunya, entitat protec-tora Som UB, ofereix avantatgesfinancers en condicions prefe-rents als membres Som UB quevinculin el seu carnet a un comp-te de l’entitat (Llibreta Total, Crè-dit Estudis, Préstec Ordinador,Multiplà de Pensions Total, etc).

Santander Central Hispano,protector Som UB, ofereix a lacomunitat universitària unaàmplia gamma de productes iserveis financers (crèdits per alfinançament de la matrícula iper a la compra d’equipamentsinformàtics, préstecs hipoteca-ris, plans de pensions, etc.) encondicions preferents i amb as-sessorament personalitzat.

La Caixa ofereix múltiples pro-ductes financers als membresSom UB: Línia Oberta, Préstec Es-trella Estudis, Préstec Universi-tari de Màsters i Postgraus, et-cètera.

Amics del Liceu. En col·labora-ció amb el Gran Teatre del Li-

ceu, ofereix alsmenors devint-i-sis anysuna promo-ció especi-al per a latemporada2005-2006. Grup de tresespectacles amb un 70% dedescompte: Tosca en cinema(1-1-06); La ciutat morta (Dietote Stadt) (8-5-06) i MadamaButterfly: (10-7-06). Preus ambdescompte dels tres especta-cles: de 15,50 a 101 €. La pro-moció es pot sol·licitar per In-ternet a partir del 6 de juny del 2005.

Toshiba Espanya - Apalan In-for. La comunitat universitàriade la UB es pot beneficiar dela tecnologia Toshiba amb unaconfiguració ajustada a les se-ves necessitats, a uns preusavantatjosos i en condicionsespecials de finançament, grà-cies a la col·laboració del San-tander Central Hispano.Portàtil Toshiba Satellite A80Campus. 999 euros (IVA in-clòs). Portàtil Toshiba SatelliteM-40 X-Campus. 1.149 euros(IVA inclòs).

Grup Balañá. Preu del dia del’espectador en qualsevol ses-sió de dilluns a divendres a lessales de cinema del Grup Ba-lañá (Aribau, Bosque, Glòries,Gran Sarrià, Alcázar, Club Co-liseum, Club Doré, Coliseum,Niza, Palau Balañá, París, Rex i Urgell). Adreçat a tot el col·lec-tiu Som UB.

Grimaldi Logística España,líder en el sector del transportmarítim de passatgers, ofereixel servei de la línia Barcelona-Roma, amb el ferri EurostarRoma, des de 29 € i amb sor-tides diàries. Amb la possibili-tat de concertar també hotel,bus i visites guiades a dife-rents ciutats d’Itàlia. Interes-sants descomptes per a grups.

Restaurant La Masia del Tibi-dabo. Situat davant del parcd’atraccions del Tibidabo,amb vistes espectaculars deBarcelona i cuina especialit-zada en receptes catalanes.Descompte del 10% a tot elcol·lectiu Som UB (promocióde dimarts a divendres).

Restaurant Diagonal. Espe-cialitzat en arrossos, cargols i cuina catalana. Descompte

del 10% a tot el col·lectiu Som UB.

Restaurant Tres Molinos. Es-pecialitzat en esdevenimentsprivats i d’empresa. Des-compte del 10% a tot elcol·lectiu Som UB.

Gran Hotel Don Jaime (4*), enun marc incomparable, ambvistes al mar. Restaurant, pis-

cines interiors iexterior, àrea es-portiva, centre

de negocis i gale-ria d’art. Hotel Pla-

yafels (4*). Situatdavant el mar. Res-

taurant i piscina ex-terior amb jardí. Ho-

tel Ciutat de Castell-defels (3*), amb jardí,

terrassa, piscina exte-rior, restaurant i apar-

cament privat. Ofertaen tarifa de cap de setmana(de divendres a diumenge) enaquests tres hotels per a tot elcol·lectiu Som UB: des de 30 €+ IVA per persona i nit en ha-bitació doble estàndard (in-clou esmorzar bufet).

Acer Computer Ibérica posa a la vostra disposició dosequips informàtics a preusavantatjosos. Acer AspireT140 - 949,00 euros (IVA in-clòs); Acer Aspire T620 - 1.199euros (IVA inclòs). Amb un fi-nançament a partir de 43,31euros/mes.

Punt UB, gestor de la marcade la Universitat de Barcelo-na, us ofereix tots els produc-tes UB amb un 10% de des-compte. Per a més informa-ció: www.ub.edu/puntub.

El carnet Som UB permet accedir a uninteressant Pla d'avantatges als mem-bres d’aquests col·lectius: estudiants, PDI,PAS, antics alumnes i Som UB Societat.Beneficis interns: oferta formativa de laUB i el Grup UB, oferta cultural i institu-cional... i molt més. Avantatges externs: música, cine-ma, assegurances, compres, pro-ductes financers, etcètera.

Pla d’avantatges Som UB


som UB

49

Suma’t a Som UBTotes les persones, empreses

i institucions que vulguin com-

partir els objectius comuns de

millora del coneixement, con-

servació del patrimoni públic

i enriquiment de la qualitat de

vida de la societat, poden su-

mar-se al projecte Som UB de

cinc maneres diferents:

• Patrocini d’algun dels projec-

tes amb causa. En funció de la

quantia anual aportada, es de-

terminen les categories de

col·laboradors i les diferents

contraprestacions associades.

• Serveis de màrqueting UB.

Canals per dur a terme les se-

ves accions de màrqueting:

promocions i publicitat als

centres, mitjans de comuni-

cació interns, presentacions

a estudiants, borsa de treball,

etcètera.

• Mitjançant la quota corpora-

tiva:

– Oferta per fer membre de Som

UB a tot el personal de l’em-

presa, com a benefici extraor-

dinari, per tal que aquest gau-

deixi del pla d’avantatges as-

sociat i participi en el projecte

de causa que decideixi. L’em-

presa passarà a formar part de

les empreses patrocinadores

de Som UB.

– Oferir al personal de l’empre-

sa la possibilitat de formar

part del col·lectiu Som UB

i gaudir dels avantatges asso-

ciats. L’empresa passarà a for-

mar part del col·lectiu d’em-

preses ciutadanes.

• Donacions: les empreses, per-

sones i institucions interessa-

des a col·laborar amb els pro-

jectes Som UB també es poden

afegir a la iniciativa fent una

donació en línia, mitjançant

la pàgina web de Som UB

(www.ub.edu/somub). Aques-

tes aportacions comporten la

desgravació fiscal correspo-

nent.

• El Pla d’avantatges permet a

les empreses oferir avantatges

als col·lectius identificats de la

UB i el seu Grup: estudiants,

docents i investigadors, perso-

nal d’administració i serveis,

antics alumnes, societat, etcè-

tera.

• El programa de sinergies pos-

sibilita fer intercanvis en espè-

cies –de recursos– entre la UB

i les organitzacions, sense un

cost extraordinari.

Demaneu el vostre carnet Som UBFeu-nos arribar aquest formulari, emplenat i signat, per correu, fax o personalment. Rebreu al vostre domicili el carnet Som UB, amb validesa anual, al capd’un mes a partir de la data del càrrec bancari. Quota anual 35 € (27 € si sou antic alumne*). Inclou la subscripció a la revista La Universitat.* Per poder obtenir el vostre carnet Som UB d’antic alumne heu d’haver acabat estudis de qualsevol cicle a la Universitat de Barcelona.

DADES PERSONALS

Cognoms:..............................................................................................................................................................................................................................................Nom: .........................................................................................................

DNI: ..............................................................................................................Data de naixement (dd/mm/aaaa):...................................................Sexe (h/d):...........................................................................................

Adreça: ...........................................................................................................................................Població: .................................................................................Codi postal: .......................................................................................

Província:................................................................................................Telèfon:.............................................................................Adreça electrònica:.................................................................................................................

DADES LABORALS

Nom de l’empresa: ..................................................................................................................................................................................................................Càrrec: .........................................................................................................

Adreça: ..............................................................................................................................................Població: .......................................................................................................................................Codi postal: ..............................

Província: ...............................................................Telèfon: .................................................................Fax: ............................................................................Adreça electrònica: ...................................................................

Si sou antic alumne de la Universitat de Barcelona, especifiqueu les dades següents: Titulat en:..........................................Any: ........................

Indiqueu si voleu ser inclòs en el directori d’Antics UB ■■

DADES BANCÀRIES

Entitat:.........................................................Oficina:..........................................................................................................................................................................................................

Dígit control:.............................................Núm. compte corrent:.............................................................................................................................................................................

Som UB. Àrea de Màrqueting, Societat i EmpresaUNIVERSITAT DE BARCELONA

Balmes, 21, pral. 08007 Barcelona • Telèfon 934 024 290 - Fax 934 035 917A/e: [email protected] - www.ub.edu/somub ........................................., .............. d ............................... del 20.............

Signatura de la persona sol·licitant

Digueu-nos com us heu assabentat sobre com fer-vos el carnet:■■ Revista ■■ Web ■■ Un amic ■■ Premsa ■■ Mitjançant un soci d’Antics UB ■■ Altres ....................................................................................................

Indiqueu si esteu interessat/ada a rebre el butlletí electrònic Som UB

Indiqueu si autoritzeu la difusió de les vostres dades amb la finalitat de fer-vos arribar avantatges d'empreses col·laboradores Som UB: ■■ Sí ■■ No

Si voleu col·laborar amb Som UB mitjançant altres vies de vinculació, seleccioneu l'apartat que us interessa. Contactarem amb vosaltres en breu.■■ Patrocini i donacions ■■ Serveis de màrqueting ■■ Quota corporativa ■■ Pla d’avantatges

D’acord amb el que estableix la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les dades facilitades formaran part d’un fitxer de la Universitat de Barcelona, la finalitat del qual és gestionar lavostra adhesió al projecte Som UB. En els termes previstos en la norma esmentada, teniu el dret d’exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició.


botiga UB

50

EBRE 38Revista Internacionalde la Guerra Civil(1936-1939)Núm. 2Taller de Projectes,Patrimoni i Museologia19,5 x 26 / 230 pàg.ISSN: 1696-2672

MÁS ALLÁ DE ESPLU-GAS CITYBalcázar,ProduccionesCinematográficasR. de España, S. Juan i BabotFilm-Historia, 617 x 24 / 158 pàg. ISBN: 84-475-2948-7

TURQUÍA, GRECIA Y CHIPREHistoria delMediterráneo orientalI. de Cabo RamonUniversitat, 1517 x 24 / 233 pàg.ISBN: 84-475-2967-3

CON TEXTOS 1. Nivel elementalM. R. Vila (directora de lacol·lecció)Estudios Hispánicos, 5 –Español para extranjeros19 x 27,5 / 91 pàg.ISBN: 84-475-2899-5

ANÁLISIS DE LAREDISTRIBUCIÓNENTRE LASCOMUNIDADESAUTÓNOMASCriterios deevaluación ypropuesta de nuevosprincipios básicosG. López Casasnovas, J.Pons NovellTransformacions, 1.217 x 24 / 124 pàg.ISBN: 84-475-2997-5

Llibres

Podeu adquirir aquestes obres a través del portal de les publicacions de la Universitat de Barcelona: www.publicacions.ub.es

Productes UB

Al Punt UB i a les botigues de les facultats trobareu tots els productes UB, com ara material de papereria o objectes de regal. Per a més informació, consulteu la pàgina

web www.ub.edu/puntub o bé truqueu al telèfon 93 403 53 78.

Cinta amb mosquetóportamòbils

Corbata de seda

Joc de bolígraf i portaminesLlibreta transparent

Maleta pell marró

06-UB-BOTIGAUB-34 13/1/06 10:28 Página 50

arts: un cirurgià per la pau - ub · i recerca p. 12 ¿per què ens costa tant aprendre idiomes?...

Documents