Ana Rodríguez, Girona. L’emperadriu Elisabet d’Àustria,Sissi, és una de les primeres donesque va patir una de les malaltiesque fins fa poc encara crèiem delnostre temps, l’anorèxia. Els tras-torns alimentaris, però, no són di-rectament proporcionals a l’aug-ment de la publicitat ni de la im-portància de la moda a les nostresvides. De fet, tal com explica el co-ordinador de la Unitat de Patolo-gies Alimentàries de la Clínica Bo-fill de Girona, Pablo Chapur,aquest és només un dels factorsque hi influeixen. També cal teniren compte l’educativofamiliar(«una educació familiar molt opres-siva, o al contrari, sense límits»), oel genètic. Ara bé, allò que predis-posa una persona a patir anorèxiao bulímia és «la baixa autoestima ola hiperexigència». Disminuir la pu-blicitat, augmentar el pes de lesmodels, o tallar la polèmica de lestalles no acabarà amb aquestes pa-tologies. «Tan de bo fos tan fàcil»,reconeix Chapur, qui explica que«l’anorèxia i la bulímia no són uncapritx, sinó que són malalties re-als», «i perilloses», afegeix.

Pablo Chapur comenta que, toti que encara queda molt camí perfer, la percepció de la societat versles pacients (la majoria són dones)és superficial i equivocada. «Quanvaig arribar, els pares pensaven queera una cosa que amb un mastegots’arreglava». Per sort, aquesta con-cepció està canviant, «els pares hoentenen més i saben que no és unaqüestió de la meva nena vol o no volmenjar ».

I és que les patologies ali-mentàries no afecten únicament lamanera de menjar. En realitat són

el símptoma d’alguna altra cosa. Esdesenvolupen com a resultat deproblemes en la percepció i en laforma en què una persona es veu a

si mateixa i en relació amb el seumón. Dues d’elles coincideixen aafirmar que el seu problema va néi-xer arran de la falta de comunica-

ció amb aquells que les envoltaven.«Tenint problemes a casa, em vaiganar tancant en mi mateixa, i d’a-quí em vaig anar obsessionant amb

el cos i el menjar», explica una, i«comences a muntar-te un perso-natge que agradi als altres, que siguimeravellós», afegeix l’altra.

Les patologies alimentàries, queno acaben en la bulímia i l’anorèxiatot i que aquestes són les més cor-rents, neixen de la baixa autoesti-ma i la hiperexigència, però mésenllà d’això les pacients són perso-nes normals. A l’hora de reconèi-xer els símptomes, Pablo Chapurparla de la confluència de tres fac-tors clau: adonar-se de si aquellapersona a més de tenir una baixaautoestima, és molt perfeccionistai exigent; si li canvia fàcilment elcaràcter; o si es comencen a veure«coses rares» amb el cos i el menjar,com ara que parli sempre de die-tes, o que després de menjar vagial lavabo i torni amb els ulls ploro-sos. «Quan veus les tres coses juntesgairebé sempre hi ha una patologiaalimentària», afirma Pablo Chapur.

«No és un capritx de nenes mimades»La imatge que es té de les persones quepateixen anorèxia obulímia és moltsuperficial. Es té latendència (errònia) aconsiderar-les personesque tenen un capritxrelacionat amb l’estètica.

Pablo Chapur diu que«al principi, molts parespensaven que era unacosa que amb unmastegot s’arreglava»

▼

La pressió social i lamoda són només undels factors quepredisposen a tenir unad’aquestes patologies

▼

COMUNICACIÓ. A les teràpies de grup, les noies de la Unitat de Patologies Alimentàries aprenen a expressar allò que senten i els preocupa. ANIOL RESCLOSA

L’AUTOESTIMA. Les pacients solen ser molt dures amb si mateixes. ANIOL RESCLOSA

Dijous, 10 de maig de 2007 ■ Diari de Girona

Salut Amenacen amb altra vaga de metgesEls metges catalans de la sanitat pública no descarten plan-tejar una altra vaga a la tardor, segons va anunciar ahir elpresident de Metges de Catalunya, Patricio Martínez, enuna trobada amb la premsa en el qual va fer patent el des-contentament dels professionals per la seva situació.

Pàgina 2

núm. 241

37Diari de Girona � Dimarts, 8 de gener de 2008

Cultura i Espectacles

Ana Rodríguez, S. Feliu de Guíxols. El ministre de Cultura, CésarAntonio Molina, va anunciarahir, després de reunir-se ambCarmen Cervera i l’alcalde deSant Feliu de Guíxols, PereAlbó, que la col·lecció Thyssende pintura catalana dels seglesXIX i XX ocuparà part de les ins-tal·lacions del monestir d’a-quest municipi empordanès.Molina va reiterar que ahir era«el punt de sortida» del projectei que el seu desig, si el PSOEguanya les eleccions generals,és inaugurar-lo la pròxima le-gislatura.

Tot i que no va voler limitarel calendari ja que aquest és unprojecte que «s’ha de fer ben fet»i «el temps no és el més impor-tant», Molina va declarar que laseva voluntat és que «en un pa-rell d’anys pugui» estar enllestit.De moment, els tècnics del Mi-nisteri de Cultura visitaran SantFeliu en les pròximes setmanesi començaran a definir el pro-jecte.

Davant l’absència del titularde Cultura i Mitjans de Comu-nicació de la Generalitat, JoanManuel Tresserras, i desprésd’haver-se reunit amb ell el diaanterior, el ministre va destacarla bona sintonia que mantenen,en explicar que no hi haurà pro-blemes de finançament ja queaquest aspecte «no és un proble-ma». Segons va explicar, Tres-serras «ja sap d’on sor tirà laseva partida», tot i que va reco-nèixer que «nosaltres encarano».

Amb tot, Molina va destacarque «crec que el més importantno és el pressupost, sinó el pro-jecte», del qual va subratllar lacol·lecció cedida per CarmenCervera i el lloc on s’ubicarà elmuseu. D’aquest espai el minis-tre va destacar la seva proximi-tat tant a França com a llocs es-tratègics de la demarcació rela-cionats amb la cultura com sónFigueres i Salvador Dalí i Pala-frugell i Josep Pla.

En aquest sentit, el ministrede Cultura va posar èmfasi en elfet que el museu «serà un atrac-tiu més» de la zona, que ja «visi-ten milers de persones cada any»,afirmació amb la qual va coinci-dir després la baronessaThyssen en afirmar que seràmolt important per a Sant Feliu,ja que «revirà de reclam, de pro-paganda» i per fer notar que enel municipi a més de diversió espot trobar cultura.

Estendre la culturaMolina va aprofitar l’ocasió

per mostrar el seu agraïment aCarmen Thyssen i va sentenciarque «és un gran dia» per a SantFeliu de Guíxols, Girona, Cata-

lunya i Espanya. La baronessa«té una generositat» que no éshabitual, va afegir.

Molina en tot moment va po-

sar de manifest els seus vinclesamb Catalunya i, sobretot, ambSant Feliu, on estiueja des de faanys, a més de recordar que va

ser professor de la Universitatde Girona (UdG).

Carmen Cervera va atendremolt breument la premsa i va dir

que ha estat «molt important» lareunió mantinguda i va destacarles qualitats arquitectòniques iestètiques de l’emplaçament. Labaronessa Thyssen-Bornemis-za va dir també que no sap elnombre de quadres que acolliràel museu ja que encara li faltaper conèixer la magnitud delprojecte definitiu per decidir-ho.

Per la seva banda, l’alcalde,Pere Albó, va explicar que, des-prés de descartar l’antic hospi-tal municipal, finalment s’handecidit pel monestir ja que és«la millor opció» per al munici-pi.

La superfície total del mo-nestir és de 6.833,83 metresquadrats, que es converteixenen 7.442,83 en afegir-hi l’espaienjardinat de l’Hort del Rector.A més, Albó va recordar la re-cent cessió per part del Bisbatde Girona del Palau de l’Abat,

espai que també acollirà depen-dències del futur museu.

«Queda molt per definir delprojecte», va afegir l’alcalde, quitambé va mostrar el seu «agraï-ment» a Carmen Cervera per es-collir Sant Feliu com a seu delnou museu. En el projecte estanimplicats el Ministeri de Cultu-ra, la Generalitat de Catalunya,l’Ajuntament de Sant Feliu deGuíxols, la Diputació de Gironai la mateixa Carmen Cervera.

Salvador DalíCésar Antonio Molina, des-

prés de passar per Sant Feliu, vavisitar a la tarda el Teatre-Mu-seu Dalí de Figueres, que es tro-bava tancat al públic com cadadilluns.

En la que era la seva primeravisita pública al museu de l’ar-tista empordanès, el ministre vaestar acompanyat pel directorde la Fundació Gala-SalvadorDalí, Ramon Boixadós; la direc-tora del Centre d’Estudis Dali-nians, Montse Aguer; el direc-tor del Teatre-Museu, AntoniPitxot; el gerent de la Fundació,Joan Manel Sevillano, i l’alcaldede Figueres, Santi Vila.

Molina confirma que el Thyssen de Sant Feliuanirà al monestir i espera enllestir-lo en 2 anysEl ministre de Cultura va anunciar ahir la imminent arribada dels tècnics que han de fer el projecte museològic

EMPORDÀ

MUSEU. Albó, Cervera i Molina passen davant el monsetir, seu de la futura pinacoteca d’art català dels segles XIX i XX.MARC MARTÍ

ACORD. Molina va explicar els acords a què s’ha arribat amb la baronessa Thyssen i l’alcalde de Sant Feliu, Pere Albó.MARC MARTÍ

A.R., Sant Feliu de Guíxols. El ministre de Cultura, César An-tonio Molina, va assegurar ahirque el retorn dels «papers de Sa-lamanca» a Catalunya està «en lafase final», tot i que va evitar pre-cisar si es conclouria abans de leseleccions generals del 9 de març.

«Ho farem bé, de manera definiti-va i aquesta ferida de fa tants anysquedarà curada», va sentenciarMolina). Segons el ministre, «que-da poc temps» perquè els arxiussiguin retornats. El ministre també va fer referència a la sevarelació amb la Generalitat, amb

qui manté «bones relacions». Respecte al conseller de Cultura,Joan Manuel Tresserras, Molinava dir que «ell té les seves idees i joles meves» i va assenyalar que«segurament és el conseller de Cultura amb qui més vegades» haparlat.

El retorn dels «papers» està molt pròxim

� La voluntat del ministre és que el projecte estigui enllestit en 2 anys

� El projecte també comptaràamb el ceditPalau de l’Abat

Quaranta anys després que Armstrong i Al-drin abandonessin el Mar de la Tranquil·li-tat encara segueix en funcionament enaquesta silenciosa planície de la Lluna undels principals experiments científics de lamissió Apol·o . Es tracta d’un panell de mésde mig metre d’amplada format per un cen-tenar de miralls orientats cap a la Terra.

Des que Armstrong i Aldrin el van deixarallà, a uns metres de distància del punt d’a-llunatge del mòdul lunar Àguila, aquest ins-trument ha estat el blanc de nombrososraigs làser enviats des de la Terra fins laLuna, que han servit en aquests quatre de-

cennis per precisar la distància entre el nos-tre planeta i el seu únic satèl·lit natural, aixícom per afinar els coneixements sobre les te-ories de la gravetat. Els làser es manen ambtelescopis fins al reflector lunar i aquest els tor-na amb exactitud al punt de la Terra des delque van partir. El temps del recorregut per-met determinar la distància entre els dospunts.

El fet més notable és que es tracta de l'ú-nic experiment de l'Apol·lo que encara se-gueix en marxa. Els astronautes van recollirnombroses mostres lunars que en l'actuali-tat se segueixen estudiant, però com a expe-riment en funcionament només el reflectorlàser perviu.

La distància mitjana entre la Terra i la Llu-na està xifrada en gairebé . quilòme-tres. Però és una mitjana, ja que varia cons-tantment a causa de l'excentricitat de l'òrbi-ta de la Lluna al voltant del nostre planeta. Peraixò, en el perigeu, el punt de més proximi-

tat, la Lluna s'acosta fins a poc més de. quilòmetres, mentre que en l'apogeu,el punt més distant, la distància supera els. quilòmetres. Tals canvis influeixenque observem la Lluna al cel més gran o pe-tita segons la seva posició orbital.

Altres miralls similars van ser instal·lats endiferents regions de la Lluna per les següentsmissions Apol·lo, així com per les sondes es-pacials russes que van aconseguir descendiramb èxit a la superfície lunar. Entre tals mi-ralls es troben els del Lunokhod, un vehicleque va servir per recórrer la superfície de laLluna i que va manar a la Terra centenars demilers de fotografies i que, sens dubte, potconsiderar-se un dels principals èxits del'enginyeria espacial soviètica.

En qualsevol cas, el reflector de raigs làserde l'Apol·lo pot tenir els dies comptats. L'in-vestigador espanyol Jesús Martínez Frías,del Centre d'Astrobiologia, va explicar al dia-ri Levante-EMV que podria deixar de fun-

cionar abans que conclogui . Pel quesembla, la Fundació Nacional de Ciència delsEstats Units i l'Observatori McDonald deTexas estudien cancel·lar el projecte desprésd'aquests quaranta anys de funcionament.

VICENTE AUPI VALENCIA

El reflector làser instal·lat perArmstrong i Aldrin està operatiuEL PANELL DE MIG METRED’AMPLADA I CENT MIRALLSORIENTATS A LA TERRA PERMETPRECISAR LA DISTÀNCIA DEL SATÈL·LIT

Laser retroreflector

INFOGRAFIA: DdeGFont: DdeG.

Aquest dimarts un gironí serà en el puntneuràlgic de l'aniversari de l'arribada a la Llu-na. Francesc Grau (Banyoles, ), relacionspúbliques ., és a la NASA des d'ahir com aun dels participants d'una experiència pio-nera organitzada per l'agència. Es tracta delprimer Tweetup (trobada de twitterers, és adir, usuaris de Twitter) de l'agència aeroespa-cial nord-americana. L'experiència dels convidats a la NASA constará d'unes hores

en el quarter general de la NASA durant lesquals, d'una banda, coneixeran la tripulacióde l’STS- Space Shuttle que va treballar enla missió de millora del Hubble (i entre elsquals hi ha un altre twitterer, l'astronauta MikeMassimino), i, de l'altra, se'ls explicarà l'estra-tègia i ús de les xarxes social a la NASA. De fet,segons, explica el mateix Francesc Grau, eltwitter de la NASA és «molt actiu».

El gironí, que ha viatjat fins als Estats Unitsamb la seva dona, es descriu com a «inquiet»,

qualitat que el porta diàriament a navegar i na-vegar per Internet. Va ser precisment així, ambel twitter, com va trobar la convocatòria de laNASA.

Segons Grau, sorprèn «el gir cap a l'oberturai respecte per les noves tecnologies» que estàfent l'administració nord-americana des de l'arribada de Barack Obama. «Són ben cone-gudes les preferències d'Obama pel seu comp-te, també al twitter, la seva addicció a la Black-berry» o com va mostrar en una roda depremsa a la Casa Blanca, «no tenir cap pro-blema a trencar el protocol, a donar la parau-la primer a un bloggerabans que als altres mit-jans», inclòs el periodista d'Associated Press,«com sempre s'ha fet». El resultat? els assistentsvan començar a polemitzar sobre què té elbloggerque no tingui un periodista.

ANA RODRÍGUEZ GIRONA

Francesc GrauTwitter porta un gironí a la NASA per celebrarl’aniversari de l’arribada de l’home a la LlunaGRAU PODRÀ CONVERSAR AMB LA TRIPULACIÓ DE L’STS-125 SPACE SHUTTLE QUE VA TREBALLAR EN LA MISSIÓ DEMILLORA DEL «HUBBLE»

ANOMENAT LR-3, es tracta d'un experi-ment instal·lat a la Lluna per Apol·lo 11, 14i 15, destinat a reflectir un feix delàser disparat des del nostreplaneta, amb la finalitat demesurar amb elevadaprecisió la distància ala qual en un mo-ment determinat estroba la Lluna.

El feix de láseres dispara des de McDonald Ob-servatory (Estats Units) i l’ obser-vatori Côte d'Azur (França).

Mirallsreflectants

ALGUNS DELS RESULTATS D’A-QUEST EXPERIMENT SÓN:

1-L'òrbita de la Lluna s'està allun-yant de la Terra a un ritme de

3,8 centímetres per any, acausa de les marees terres-

tres.2- La Lluna probable-

ment té un nucli lí-quid.

DIARI DE GIRONA

EL PERSONATGE

Francesc GrauViu en i per a la xarxa

Francesc Grau és relacions públiques 2.0, és a dir,que ajuda els seus clients a fer créixer el seu negocia través de comunicació on-line, i reputació a la xar-xa. Ell mateix diu que «viu» a internet des del 1994,quan va acabar els seus estudis de Tècnic superioren desenvolupament d'aplicacions informàtiques, ies va obrir camí en el camp de la comunicació perveure com podia aplicar-la a la seva base tecnològi-ca. Llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques a laUdG, al 2002 una peça seva presentada en el Festi-val Internacional de Publicitat Drac va guanyar unpremi especial del jurat per la seva innovació.

�

La NASA celebra dimarts el primerTweetup, una trobada d’usuaris deTwitter, i entre els 190 participantshi ha el banyolí Francesc Grau

53Diari de Girona | DIUMENGE, 19 DE JULIOL DE 2009

L’ARRIBADA DE L’HOME A LA LLUNA �CULTURA I ESPECTACLES

62 Cultura Espectacles ■ Diari de GironaDiumenge, 10 de juny de 2007

Que la nostra societat ha evo-lucionat i evoluciona ésobvi. El que sembla que no

hem tingut en compte és que jano vivim fa 3.000 anys ni això ésla Roma clàssica. Segons l’ar-queòleg Eudald Carbonell calque repensem la manera de plan-tejar les ciutats –veient-les comun espai de socialització– per dei-xar enrere el concepte «arcaic» ievitar el col·lapse de l’espècie.

Segons va explicar ahir Car-bonell, durant el Consell de lesArts i de la Cultura de Girona,que se celebrava a La Mercè, calarribar a la concepció de «plane-ta-ciutat». Avui dia el món es ca-racteritza per una homogeneït-zació galopant i, per exemple, Ca-talunya, que «fa quinze anys noera cap xarxa de ciutats», ha uni-formitzat les que abans eren di-ferents formes de vida. Amb el«nou» concepte de ciutat de l’ar-queòleg, «puc deslocalitzar-me al’espai en un sol dia». Aquest fetés el que, afirma, «ens portarà alcol·lapse», i d’aquí a l’emergència

d’una consciència d’espècie críti-ca i activa. L’arqueòleg va recor-dar que «Kant, Newton, Hegel oAristòril som nosaltres», en re-ferència a la seva filosofia, «i noens serveix de res». Segons Car-bonell «el pensament arcaic jaestà amortitzat». A l’actualitat,l’estructura domèstica s’ha di-versificat i fragmentat tant «queno assegura l’estabilitat».

Ara no ens trobem a la Romaclàssica, «una ciutat amb unagran concentració de gent». Ara,va insistir Carbonell, «no es trac-ta d’una acumulació, sinó d’inte-raccions». Per a ell, el patrimonis’ha d’entendre com un «registrei no com un vestigi», i és que, enel fons, és el que «contínuamentel coneixement dels ciutadans».

En fi, que cal arribar a ser ac-tualitzar la nostra forma de veu-re la nostra realitat per tal de po-der ser conscients de tot això icrear una «espècie urbana», una«visió planetària» d’aquesta iaconseguir la que Carbonell ano-mena «ciutat-món».

La forma de concebrela ciutat actual es basaen la Roma clàssica

ANTROPOLOGIA

Eudald Carbonell assegura que cal repensar la

nostra societat per evitar el col·lapse de l’espècie

ANA Rodríguez

Xavier Paset

Afortunadament, MariaJoão Pires no és una vir-tuosa del piano perquè

molt lluny dels malabars cir-censes és un músic excepcio-nal tal i com va demostrar al’Auditori de Girona amb laseva interpretació. Feia moltde temps que no es presentavaen solitari en un recital i l’ex-pectació era màxima. Les in-terpretacions de Pires fan pen-sar molt, sobretot en el que avegades pot semblar una con-tradicció si es té en compte laclaredat i la dicció impecable,el gran treball de dinàmiques iarticulació de la pianista lusi-tana que ens portarien a creu-re en aquelles interpretacionsque sembla que diuen la parti-tura en tota la seva profunditatcom si no es pogués tocar decap altra manera que no fosaquella.

Amb Pires ens passa tot elcontrari perquè el saber direstà en relació amb una grancapacitat per expressar tots elsressorts d’una obra en un pro-cés de recerca constant perobrir una peça sense senten-ciar-la. És per això que emsembla que les seves interpre-tacions ens fan pensar tant per-què el seu pianisme és una in-vitació al viatge i al pensament.Després d’un recital seu res-sonen encara tots aquells es-pais que ha sabut crear en lamemòria i aleshores ens sen-tim interpel·lats per la músicai la seva intèrpret. La música éspotser per això l’expressió d’u-na impossibilitat carregada desentit.

La seva carrera va co-mençar molt aviat centrada enel que podem considerar els pi-lars del seu repertori, que sónMozart, Chopin, Schubert iBeethoven tant pel que fa a lesobres per a piano sol com elsconcerts solistes amb orques-

tra. Si Pires és una pianista re-coneguda internacionalmentés perquè ha sabut crear unasonoritat pròpia reconeixibleque no és intercambiable ambcap altre intèrpret.

A Girona presentava un pro-grama extraordinari que co-mençava amb les Tres dansesargentines op. 2 del compositorAlberto Ginastera, una obraque no es prodiga massa en elsauditoris d’arreu i que va cau-sar una forta impressió en elpúblic. Els plats forts de la vet-llada venien després de l’ex-quisidesa de la Sonata en LaMajor K. 208 de DomenicoScarlatti.

Franz Schubert és un delscompositors que ha donat mésèxits a Maria João Pires i no caldir que amb els Quatre im-promptus op. 142 es va posar elpúblic a la butxaca. Però potserel millor encara estava per arri-bar amb la Sonata núm. 31, op.110 del mestre de Bonn, unaobra de gran envergadura es-crita durant l’any 1821 quecoincideix amb la composicióde la Sonata opus 109. Tinc pera mi que segurament el mo-ment més màgic es concentraen el tercer moviment, moltmés llarg que el precedent ins-pirat en una cançó popular deSilèsia, quan la primera fugaamb el mateix tema que el pri-mer moment es dissipa i dónalloc a aquest magnífic i deli-qüescent cant que és l’ariosoon Beethoven indica «Perden-do le forze, dolente» fins que re-torna la fuga per imposar el fi-nal de l’obra. Pires coneix bétots els insterticis de l’obra be-ethoveniana i va oferir-ne unalectura fulgurant, proteica icarregada de sentit. L’ovaciódel públic també estava carre-gada de sentit, sense cap dub-te.

Pianisme palpitantMúsica Crítica

Maria João Pires, piano.Obres d’A. Ginas-tera, D. Scarlatti, F. Schubert i L.v.Beetho-ven. Sala Simfònica de l’Auditori-Palau deCongressos de Girona, 08/06/07.

➾ «Pires no és una virtuosa del piano perquè, lluny delsmalabars, és un músic excepcional»

DEBAT. Els membres del Consell van qüestionar-se la relació patrimoni-ciutat.ANIOL RESCLOSA

DdeG, Girona. L’Auditori de Girona presen-ta avui a les dotze del migdiauna producció pròpia adreça-da a un públic familiar: Elsmúsics de Bremen. Es tractad’un espectacle que, a partirde la música de Bernanrd Ro-gers, incorpora la narració del’actriu Montser Guallar i laprojecció d’il·lustracions deValentí Guabianas així comuna producció escenogràficade Pablo Paz.

Els intèrprets d’Els Músicsde Bremen seran un grup deprofessors de l’Escola Muni-cipal de Música de Girona,sota la direcció de Lluís Ca-balleria. L’espectacle es basaen el conegut conte dels ger-mans Grimm i explica la his-tòria de quatre animals ambmala sort que es volen fer mú-sics per guanyar-se la vida.Inesperadament, canvia laseva fortuna.

Montse Guallarposa veu avui a l’espectacle «Els músics de Bremen»

AUDITORI

DdeG, Girona. Amb el poeta Joan Margarit(Sanaüja –La Segarra–, 1938),el Club de lectura Sant Narcísinicia el dia 21 una nova acti-vitat sota el nom de Lectures.

Margarit farà un recorre-gut per la seva obra amb unrecital de la seva poesia. De laseva extensa obra es podendestacar llibres com Vell ma-lentès, Edat Roja, La dona delnavegant, Els primers freds,Els motius del Llop, Estació deFrança, Joana, Càlcul d'es-tructures i el seu darrer, Casade Misericòrdia, entre moltsd'altres. La cita serà el dia 21a les 8 del vespre a La Llibre-teria de Girona.

Joan Margarit fa unrecorregut per laseva obra amb unrecital de poesia

CLUB DE LECTURA

58 ■ Diari de GironaDissabte, 26 de maig de 2007

Culturai Espectacles

Ana Rodríguez, Girona. Pablo Picasso, Georges Braque,Fernand Léger, Juan Gris, De-launay, Marcel Duchamp, Tor-res García o Diego Rivera sónnomés alguns dels ar tistes re-presentats a l’exposició El cubis-me i tendències afins que es potvisitar a la Fontana d’Or fins el14 de juliol. La mostra, una se-lecció de 74 obres de creació de45 artistes, ocupa totes les salesdel centre, fet que, per primercop i tal com va comentar el pre-sident de la Fundació Caixa Gi-rona, Arcadi Calzada, «conver-teix la Fontana d’Or en un mu-seu».

Les obres que es poden veu-re ara a Girona –seixanta-set pin-

tures de diferents tècniques,cinc escultures en bronze, unacomposició de diversos mate-rials de Duchamp i una màscaraafricana– formen part de laCol·lecció Fundació Museus Na-cionals de Veneçuela, i vint-i-cincd’elles van ser donació de PedroVallenilla Echevarría.

De fet, només aquestes 25 jahavien sortit abans de Veneçue-la. Per tant, n’hi ha moltes quesón «obres desconegudes» però,tal com va subratllar Calzada,«els amants de l’art podran des-cobrir obres de gran impor tàn-cia».

I és que l’exposició presentano només els representants perexcel·lència del cubisme, els pin-

tors europeus, sinó que tambémostra com la seva influència varepercutir en les obres dels ar-tistes llatinoamericans. El cubis-me i tendències afins ofereix alpúblic una àmplia visió del queva significar aquest moviment–«el més revolucionari després delRenaixement», va dir Calzada– iproposa un recorregut entre laproducció dels fundadors de lesavantguardes de l’art modern ila dels principals creador d’a-quest a Amèrica Llatina, el con-tacte del qual amb aquell paisat-ge de transformacions i rupturesva ocasionar l’impacte necessariper forjar rumbs inèdits en lacreació en el nou continent.L’exposició, el cost total de la

qual ascendeix als 60.000 mi-lions de les antigues pessetes talcom va puntualitzar el directorde la spanish Painters Society,Julián García, està dividida encinc àmbits.

Diferents espaisEl recorregut comença a la

primera planta amb l’àmbit de-dicat a Cossos i Figures, on es po-den veure obres de Picasso, Lot-hé, Léger o Metzinger. A la plan-ta baixa hi ha els apartats Objec-tes i natures mor tes i Natura ipaisatge. L’exposició finalitza alsoterrani, ocupat per les obresque marquen els Trànsits de l’artabstracte i tancant la mostra, l’es-pai dedicat a Marcel Duchamp.

Obres de Picasso, Duchamp i Diego Riveras’exposen a «El cubisme i tendències afins» La Fontana d’Or acull una mostra sobre l’avantguarda i la seva repercussió a Llatinoamèrica

GIRONA

PABLO PICASSO. Una visitant observa el «Bust de dona segons Cranach, el jove», que el pintor malagueny va realitzar l’any 1956.PERE DURAN

«LES FÚRIES». Escultura d’Ossip Zadkine del 1943, amb un Picasso al fons. ROBIN TOWSEND/EFE

CUBISME. Oli sobre tela d’André Lothé titulat «Nus davant d’un paisatge». PERE DURAN

DdeG, Olot. La regidora de l’Àrea de Cul-tura d’Olot, Anna Torrent, ladirectora del Museu Comar-cal de la Garrotxa, Montse-rrat Mallol, i el fill de l’escul-tor basc Eduardo Chillida,Luis Chillida, van inaugurarahir a la tarda la mostra Chi-llida. Codis, que es podrà veu-re al Museu Comarcal de laGarrotxa fins al 30 de juny de2007.

L’exposició, coorganitzadapel Museu Chillida–Leku i elDepartament de Cultura iMitjans de Comunicació,constitueix una mostra itine-rant que viatja per diferentspoblacions de Catalunya do-nant a conèixer una part es-sencial de l'obra gràfica d’E-duardo Chillida, amb la in-tenció d’acostar l’obra menysconeguda de l’escultor alsciutadans.

Chillida. Codis està forma-da 41 obres, entre les qualspredomina l'aiguafort amb 33peces d’aquesta tècnica, 1 li-tografia, 2 xilografies, 4 seri-grafies i 1 punta seca, creadesdurant el període que va desde 1970 a 1995, un períodemolt prolífic per a Chillida enl’ús d’aquest mitjà d’expres-sió. Totes les obres guardencerta monumentalitat i unaproximitat total amb la sevaescultura. La mostra s’acom-panya d’un audiovisual queajuda a entendre l’obra i la fi-losofia d’Eduardo Chillida.

Durant 2007 i després d’O-lot, l’exposició continuarà laseva itinerància per Pineda deMar, Hospitalet, Terrassa i Fi-gueres.

El MuseuComarcal de laGarrotxa obrel’exposició«Chillida. Codis»

OLOT

DdeG, Sant Feliu de Guíxol. Sant Feliu de Guíxols acull,juntament amb el Prat de Llo-bregat i Tortosa, la 14a ediciódel Festival de Cinema deMedi Ambient, que tindrà llocentre l'1 i el 10 de juny.

En aquest període es podràgaudir d'una vintena de pro-jeccions, majoritàriament al'espai de Casa Irla . De ma-nera excepcional, el dia de lainauguració a Sant Feliu, eldia 2, els actes es faran al Te-atre Auditori Municipal, llocon es farà el lliurament delPremi Ciutat de Sant Feliu deGuíxols i la projecció deFrench Frieds to Go, així comuna projecció posterior, peracabar després amb focs arti-ficials a la platja de Sant Feliu.

Sant Feliu és de nouuna de les seus delFestival de Cinemade Medi Ambient

CERTAMEN

51Cultura EspectaclesDiari de Girona ■ Dijous, 15 de març de 2007

Ana Rodríguez, Girona. En quaranta anys de carrera pro-fessional el doctor Santiago De-xeus ha vist com la discriminaciócap a les dones canviava, però nodesapareixia. Ahir a la tarda, uncentenar de persones (la majoria,dones) va tenir a la Fontana d’OrUna cita amb... el doctor Dexeus,en el cicle que organitza la Fun-dació Caixa de Girona.

En aquesta cita, el prestigiósdoctor d’obstetrícia i ginecologiava centrar-se en la discriminacióque al llarg dels anys les doneshan patit i «encara avui pateixen».Dexeus va il·lustrar la conferèn-cia Quant he après de vostès, se-nyores! amb diverses experièn-cies de la seva trajectòria profes-sional, des que va deixar la Fa-cultat de Medicina i va entrar a laMaternitat de Barcelona.

Va ser aquí, durant la seva pri-mera guàrdia de cap de setmana,quan va «em vaig adonar que enaquella època les dones tenien unalluita molt diferent a la que podí-em tenir nosaltres». Arran del casd’una noia jove, repudiada pelsseus pares per haver-se quedatembarassada sense haver-se ca-sat, Santiago Dexeus va decidirdecantar-se «no pel camí de lalluita política sinó per la reivin-dicació dels drets de les dones».

Després d’explicar altres ca-sos denunciant aquesta ja histò-rica discriminació, el conferen-ciant va centrar-se més en la si-tuació actual, que sí, ha canviat,però continua menyspreant lesdones. En aquest sentit, Santia-go Dexeus va parlar de la Viagra,que procura per la satisfacció se-xual de l’home, quan encara nos’ha buscat res que intenti solu-cionar els problemes sexuals fe-menins a causa de l’edat. En arri-bar a aquest punt, Dexeus va ex-plicar que «estem investigant peraconseguir una crema que per-meti que la dona senti un plaer si-milar al que sent l’home amb laViagra». I va afegir que «ho acon-seguirem».

Santiago Dexeus denuncia la discriminacióque han patit i encara pateixen les donesEl doctor va decantar-se per la reivindicació dels drets femenins i no per la lluita política

CONFERÈNCIA

2007

Informació: 972 419 010 - www.ajuntament.gi/teatre

Amb el carnet “Qltura Jove”, els espectacles tenenun preu especial de 3 € - www.qlturajove.org

ENCLAVE DANCE COMPANY

HOMELAND

16 de març21 h

Efe/DdeG, ValladolidEl Ple de les Corts de Castella iLleó va aprovar ahir una propo-sició no de llei, amb els vots a fa-vor del PP i en contra del PSOE,que demana al Govern espanyolque no deixi sortir més docu-ments de l'Arxiu de Salamancai que es tornin els que es vantraslladar a Catalunya.

La proposició, presentada pelGrup Popular, sol·licita al Go-vern que torni a Salamanca lescinc-centes caixes de docu-ments que «va espoliar» de l'Ar-xiu General de la Guerra Civil,que van ser traslladades a Cata-lunya el gener del 2006.

Així mateix, demana que l'E-xecutiu informi sobre quin acte

o disposició va crear la Comis-sió Mixta entre el Govern i la Ge-neralitat de Catalunya, per haverdecidit traslladar els documents,i reclama que paralitzi qualsevolaltre trasllat de fons per part delMinisteri de Cultura o del Pa-tronat de l'Arxiu.

A més, el Grup Popular sol·li-cita que el Govern compleixi leslleis que «impulsa i aprova» i exi-geix la creació d'un Centre deRecuperació de la MemòriaHistòrica a Salamanca.

Actualment encara queden aSalamanca milers de documentsde particulars i entitats que elGovern espanyol del PSOE s’hacompromès a retornar als seustitulars a Catalunya.

Les Corts de Castella insten atornar els «papers» a SalamancaEl PSOE vota contra la proposició no de llei

PATRIMONI

Acn/DdeG, GironaEl fotoperiodista Jordi Solerha cedit un fons fotogràfic d'u-nes 100.000 fotografies a l'Ar-xiu d'Imatges de la Diputacióde Girona perquè les digita-litzi i conservi. El llegat incloufotografies tant dels seus anysd'activitat professional comaltres imatges més personals.Soler diu que «sempre» ha in-tentat «que les fotografiestransmetin alguna cosa i quetinguin interès periodístic».Soler treballa com a fotope-riodista des del 1983 al diariEl Punt. El president de la Co-missió de Cultura, Enric Vi-lert, va dir ahir que rebreaquest fons «és un salt de qua-litat per l'arxiu».

Jordi Soler cedeixun fons de 100.000fotografies a l’Arxiude la Diputació

GIRONA

Efe/DdeG, MadridEduardo Mendoza, amb l’o-bra Mauricio o las eleccionesprimarias, publicada per SeixBarral, va guanyar ahir a la nitla VI edició del Premi de No-vel·la Fundació José ManuelLara Hernández, dotat amb150.000 euros i creat per dot-ze editorials per distingir lamillor obra publicada perqualsevol editorial el 2006.

La novel·la d'EduardoMendoza es va imposar sobreSanto Remedio (Llengua deTrapo), de Rafael Courtoisie;El coleccionista de almas per-didas (Siruela), d’Irene Gra-cia; La voz interior (Pre-tex-tos), de Darío Jaramillo; Últi-mas conversaciones con PilarPrim (Caballo de Troya), deAntonio-Prometeo Moya i Enel nombre del cerdo (Destino),de Pablo Tusset.

En el mateix acte es vaconcedir el premi a la novel·lamés venuda el 2006 a La Ca-tedral del mar, d’IldefonsoFalcones i a l'obra que millorscrítiques va rebre durant elmateix any a Llámame Bro-ocklyn, d'Eduardo Lago.

Eduardo Mendozaguanya el premide la FundacióJosé Manuel Lara

LITERATURA

Acn/DdeG, ReusUn total de 28.868 especta-dors van assistir durant el2006 al Cicle de Cinema In-fantil en Català (CINC), men-tre que l'any 2005 n'hi va ha-ver 23.217. El secretari de Po-lítica Lingüística, Miquel Pue-yo, va destacar ahir a Reusque això suposa un incrementdel 24,34% d'espectadors i vaanunciar que enguany hihaurà 27 municipis que aco-lliran la programació delCINC, set més que l'any pas-sat.

El cicle infantilen català va rebredurant el 200628.868 espectadors

CINEMA

DEXEUS. El doctor va reivindicar el pes de la dona en la societat i va denunciar l’oblit a què sempre ha estat relegada.PERE DURAN

PLE. Dexeus va omplir la Fontana d’Or de prop d’un centenar de dones que van seguir les experiències del doctor. PERE DURAN

48 Cultura Espectacles ■ Diari de GironaDijous, 8 de març de 2007

Ana Rodríguez, Girona. Tot i que ja ha estat avisada de lafama que tenen els gironins deser un «públic difícil», YolandaPérez Herrera assegura no estarintimidada. «He actuat a Mósto-les», afirma somrient la performer,«és gent que no està tan habituadaa aquest tipus de coses».

Yolanda Pérez Herrera (Ma-drid, 1964) és una de les artistesque actuaran avui a les 9 del ves-pre a La Mercè en la 4a Trobadade Performance Ètica i Acció or-ganitzada per l’Associació Gresol.

Per a l’ocasió, Pérez Herreraha preparat una acció en què bar-reja una sèrie de postals dels anys40 i 50 «que vaig trobar en una firad’antiquaris», unes targetes decontactes d’amor i sexe, uns so-bres que porten escrita la parau-la «boda» i el llibre 99 historias deamor, que recull històries d’a-mants cèlebres «des d’Adam iEva».

La performer vol cosir aquestselements literalment, «amb didali fil vermell», explica. «Trobo quecosir és una funció molt femeninaque s’ha perdut». Segons l’artistaara hi ha moltes dones que no sa-ben cosir, «és com pensar que unhome no pot canviar una roda oarreglar un endoll». Davant la pos-sible ombra sexista que, segonsla lectura, es podria extreure d’a-questes paraules, Yolanda PérezHerrera afirma que «la societatens ha fet relegar aquestes cosescom a activitats menors». Amb tot,ella declara que va aprendre a co-sir quan anava «a les monges»però que ara no ho fa. Per contra,la presidenta de Gresol, DenysBlacker, assegura amb un som-

riure que «sé cosir i sé canviar unendoll». Per a Pérez Herrera elproblema és que «les coses quehistòricament han estat molt se-xistes han estat arraconades».

La performance es titula Èticai Passió, un títol que Pérez Her-rera assegura que no va buscarperò que «si se m’ha acudit és peralguna cosa». En aquest sentit,durant l’entrevista improvisa unapossible explicació del conceptede «passió», que ella consideracom una cosa«de fora cap a dins ide dins cap a fora, circular», «noté per què ser arrabassadora o finsi tot agressiva».

Quant al fet que aquesta tro-

bada se celebri en el Dia de laDona, la madrilenya declara queno li interessa «l’encasellament decap tipus». «Accidentalment sócdona», afirma i afegeix que, «ambaixò de l’emancipació, l’allibera-ment, la igualtat, ens han enga-nyat. Treballem més que ningú».

Necessitat de racionalitzarUn dels problemes a l’hora

d’assistir a les sessions de per-formances és «la tendència a vo-ler entendre» que té el públic, afir-ma Denys Blacker. Tot i que ex-plica que una performance té una«base intel·lectual» molt impor-tant, no cal racionalitzar l’acció

que es veu. Una performance –o«art d’acció», com prefereix ano-menar-lo Yolanda Pérez Herre-ra– és un llenguatge «iconogràfic,simbòlic», afirma l’artista madri-lenya, i allò important és «el queet fa sentir».

Blacker assegura que «la gentnecessita el calor humà d’unaabraçada, d’un regal», dues cosesque, de fet, Pérez Herrera practi-ca en les seves accions. «És unllenguatge molt directe», explica lapresidenta de Gresol, «com la mú-sica». I per aquest motiu anima lagent a anar a la trobada «amb lament molt oberta i sense prejudi-cis».

«Amb això de l’emancipació i la igualtat enshan enganyat; treballem més que ningú»L’artista actua aquest vespre a la 4a Trobada de Performance organitzada per Gresol

YOLANDA PÉREZ HERRERA

Sala d’Exposicions

PINTURESDel 9 al 31 de març de 2007

Inauguració divendres 9 de març, a les 8 del vespreObert de dilluns a dissabte, de 6 a 9 del vespre

DÍE

Z H

OY

OS

«ÈTICA I PASSIÓ». Yolanda Pérez Herrera i Denys Blacker són dues de les protagonistes de la trobada de «performers».MARC MARTÍ

D.B., GironaL’enginyer químic Ramon Car-bó-Dorca, fundador de l’Institutde Química Computacional dela UdG, situa la seva novel·la La-berint de laberints a la ciutat deX, que resultarà molt familiarals gironins, així com la univer-sitat on es desenvolupa l’acció,la UdX.

El llibre, de CCG Edicions,es va presentar ahir a la Llibre-ria 22, en un acte amb la parti-cipació del periodista Jordi So-ler i el professor Joan Miró, amés de l’autor.

Per Jordi Soler, la novel·lasubmergeix el lector en un mónreal que «de seguida reconeixe-ran els gironins».

Per Joan Miró, Laberint de la-berints és com una mena de con-tes de fades modern en el qualun investigador rep l’encàrrecdel rector de la UdX d’investigarla no existència d’una sèrie decoses, i que potser tindran rela-ció amb alguns pecats incon-fessables relacionats amb les

estructures de poder de la uni-versitat i de la ciutat.

Durant la seva inter vencióahir a la 22, Ramon Carbó va vo-ler destacar la gran història d’a-mor que també conté lanovel·la. Els fets es desenvolu-pen en el decurs de tres dies,del 22 al 25 de juny, però el dia

24 ha desaparegut. Aquest és elto surrealista del llibre. Un delspersonatges és la bella investi-gadora australiana Lola Angler-fish. Un bar del Barri Vell es diuLurc i els serveis centrals de launiversitat no estan pas situatsa l’edifici de Les Àligues, sinó alde les Tòrtores.

Carbó-Dorca situa una novel·la a laciutat de X i a la seva universitat UdXJoan Miró presenta el llibre com un «contes de fades modern»

LLETRES

Efe/DdeG, Sabadell. Només un de cada quatre músicsespanyols es considera profes-sional i fa d'aquesta activitat laseva forma regular d'ingressos,segons un perfil sobre aquestcol·lectiu a Espanya elaborat pelportal SoloMusicos.

El portal detalla en aquestperfil les característiques princi-pals de les persones que es de-diquen, de forma professional ono, a l'activitat musical a Espanyai precisa algunes de les seves pe-culiaritats més significatives.

El perfil, elaborat a partir deconsultes a uns dos mil músicsregistrats en aquest portal, indi-ca també que el 90% dels músicsa Espanya són homes i el 79% téentre 15 i 34 anys.

A l’estudi també es precisaque només un de cada dos mú-sics domina més d'un instru-ment, sent la guitarra, amb un32%, l'instrument musical mésutilitzat. Respecte a estils, elsmés influents serien el Rock(16%), el Heavy Metal (14%) i elPop/Rock (12%), seguits de l'Al-ternatiu, Hard Rock, Clàssic iJazz. Així mateix, més de la mei-tat dels músics enquestats reco-neix no haver rebut cap tipus deformació musical i el 62% con-fessa que mai ha tingut una ex-periència professional, ja sigui enuna banda, una coral o una or-questra, o en concerts o grava-cions. Les bandes musicals in-flueixen en més mesura que elsartistes en solitari i en aquestsentit, els que han exercit més in-fluència han estat Metallica (8%),Led Zepellin (7%), Iron Maiden(5%), Pink Floyd (4%) i Queen(4%).

Només un de cada quatremúsics espanyolsviu d’aquestaactivitat

ESTUDI

LLIBRERIA 22. Jordi Soler, Ramon Carbó-Dorca i Joan Miró, ahir. DANIEL BONAVENTURA

PREMIS NACIONALS DE CULTURA 2006 ■ La música, el tea-tre i la dansa. Però també l’arquitectura, les arts visuals i la cièn-cia. Aquestes van ser només algunes de les disciplines que vanrebre un reconeixement per part de la Generalitat. Ferran Mas-

carell i Pasqual Maragall van obrir i cloure, respectivament, lacerimònia dels Premis Nacionals de Cultura, que va tenir llocen el recentment estrenat Auditori de Girona. Tot, segons Mas-carell, per demostrar que la descentralització cultural és real.

Ana Rodríguez/Efe, Girona. El president de la Generalitat,Pasqual Maragall, i el consellerde Cultura, Ferran Mascarell,van presidir ahir la cerimònia delliurament dels Premis Nacio-nals de Cultura 2006, que es vacelebrar a l’Auditori-Palau deCongressos de Girona.

Entre els quinze guardonatsamb la màxima distinció cultu-ral que s'atorga a Catalunya des-taquen Lluís Homar (Premi Na-cional de Teatre, per L’home deteatre, de Thomas Bernhard),Marta Balletbó-Coll (Premi Na-cional de Cinema, pel film Se-vigné), Anna Veiga (Premi Na-cional de Pensament i CulturaCientífica) i Pati Núñez (PremiNacional de Disseny).

També van rebre un guardóJosep-Antoni Llinàs (Premi Na-cional d’Arquitectura i Espai Pú-blic, per la biblioteca Joan Fus-ter de la plaça Lesseps de Bar-celona), Antoni Abad (PremiNacional d’Arts Visuals, pel pro-jecte canal* ACCESSIBLE),Lala Gomà (Premi Nacionald’Audiovisual), Joan Soler (Pre-mi Nacional de Cultura Popularpel primer volum de la nova en-ciclopèdia Tradicionari), BielMesquida (Premi Nacional deLiteratura per Els detalls delmón) i Milagros Pérez Oliva(Premi Nacional de Periodis-me).

Entre les institucions es vandistingir el centre de creació dedansa i ar ts escèniques con-temporànies La Caldera (PremiNacional de Dansa), l'Orfeó Ca-talà (Premi Nacional de Músi-ca), el Museu del Cinema de Gi-rona (Premi Nacional de Patri-moni), l'espectacle Rodó delCirc d’Hivern de l’Ateneu Po-pular de Nou Barris (Premi Na-cional de Circ) i l'Escola Valen-ciana-Federació d'Associacionsper la Llengua (Premi Nacionalde Projecció Social de la Llen-gua Catalana).

Pasqual Maragall va posarèmfasi, ja al final de la cerimò-nia, que en el decurs d’aquestas’havien pogut sentir tots els ac-cents del català, «i això ha fetaquesta sessió molt més rica». Enel seu discurs de clausura, Ma-ragall va destacar que «d'un soltronc han sorgit totes les bran-ques del català» i va defensar lapluralitat d'accents.

Maragall va exalçar els clàs-sics dient que en ells «trobareml’arrel de tot», i va destacar es-pecialment William Shakespea-re i Ausiàs March. Per acabar,el president es va adreçar als

premiats definint-los com els re-presentants «del millor que te-nim», i va afegir que «l'ar t éscompetència; la política, també».

Per la seva banda, el conse-ller de Cultura, Ferran Masca-rell, que es va mostrar d’acordamb el president en el fet queaquests premis són un «reco-neixement al treball que ha fetaquesta gent al llarg de l’any», va

recordar que es va escollir Gi-rona per acollir la cerimòniad’enguany «per posar de mani-fest que la cultura del país és atotes les ciutats». A més va asse-gurar que «Catalunya és un im-mens laboratori de creació».

La cerimònia de lliuramentdels premis va tenir lloc a la SalaSimfònica de l'Auditori gironí ies va plantejar com una festa de

la cultura, amb diferents actua-cions musicals, escèniques i vi-deogràfiques.

Els Premis Nacionals de Cul-tura, dotats amb 18.000 euroscadascun i constituïts el 1982,es concedeixen anualment apersones o entitats per les apor-tacions o activitats més relle-vants en els seus respectius àm-bits.

Pasqual Maragall defensa la pluralitatd’accents a la festa de la cultura catalanaEl president de la Generalitat va cloure la cerimònia dels Premis Nacionals celebrada a Girona

DISTINCIONS. Els premiats, ja amb el seu guardó a la mà, posen per a la foto de grup a l’escenari de la Sala Simfònica de l’Auditori de Girona. DdeG

Culturai Espectacles

65Diari de Girona ■ Diumenge, 1 d’octubre de 2006

PATRIMONI CULTURAL. Anna Pagans va recollir el guardó al Museu del Cinema.DdeG

MARAGALL. El president va tancar la cerimònia dels Premis Nacionals 2006.DdeG

■ Maragall: «Aquesta gent representa el millor que tenim»

PREMIS NACIONALS DE CULTURA ➜ La cerimònia

Ana Rodríguez, Girona. Un Lluís Homar emocionat vapujar a recollir el seu guardó pelmonòleg L’home de teatre.«M’ha fet molta il·lusió que lasenyoreta Roser em donés el pre-mi», va declarar l’actor. La Ro-ser a qui feia referència era Ro-ser Capdevila, autora de Les tresbessones, que fa anys va ser mes-tra d’Homar.

L’actor també va agrair poderrebre aquest premi «en el perío-de d’un govern d’esquerres».Aquesta afirmació va rebre unagran ovació del públic. L’escrip-tor Biel Mesquida també vaarrencar els aplaudiments delpúblic primer en agrair el reco-neixement d’ahir «al Govern ca-talanista i d’esquerres presidit

per Pasqual Maragall», i des-prés en acomiadar-se amb un«Llarga vida a la llengua i la cul-tura catalanes».

La cerimònia també va tenir

un moment per recordar tots elspersonatges del món de la cul-tura catalana desapareguts alllarg d’aquest any. Al costat depersonatges tan diversos com

Marta Mata, Ireneu Segarra oAleix Vergés, els més aplauditspel públic van ser el polític i his-toriador Francesc Ferrer, l’ar-tista Joan Hernández Pijoan i el

realitzador Joaquim Jordà. Pel que fa a la música de la

gala –a més de la connexió endirecte que hi va haver amb l’A-metlla del Vallès des d’on l’Or-feó Català va interpretar un breufragment d’El cant de la Senye-ra–, aquesta va anar a càrrec deMarc Parrot i la seva banda.després d’un intermedi per a lapublicitat –la cerimònia s’estavaemetent en directe per TV3– elcantaor badaloní Miguel Pove-da va interpretar el poema BocaSeca de Narcís Comadira acom-panyat pel pianista Joan AlbertAmargós. L’altra actuació va sera càrrec d’una parella de balla-rins del col·lectiu La Caldera,que va interpretar una breu dan-sa de Nats Nus.

Consigna: «Llarga vida a lallengua i la cultura catalanes»

AUDITORI PLE. El públic assistent a l’entrega dels premis ahir al vespre a Girona.DdeG

MÚSICA. Les notes de la cerimònia les va posar Marc Parrot, que també va interpretar un tema del seu últim disc. DdeG

■ La música, la dansa i l’art visual van omplir una cerimònia on la culturacatalana i la seva supervivència van ser les grans protagonistes. Un senti-ment que l’actuació de l’Orfeó Català es va encarregar d’accentuar amb lainterpretació d’un fragment d’«El cant de la Senyera».

66 Cultura Espectacles ■ Diari de GironaDiumenge, 1 d’octubre de 2006

HOMAR. L’actor va pujar a recollir el guardó de mans de Roser Capdevila. DdeG

CONCENTRATS. Els guardonats es van anar asseient en un costat de l’escenari. DdeG

REUNIÓ. Del Pozo, Faxedas i Quintanas al vestíbul de l’Auditori.DdeG

La sala gairebé es va omplir. DdeG

Miguel Poveda. DdeG

Alguns dels premiats van mostrar el seu suport al Govern de Maragall