Diumenge, de juny de Diari de Girona

Cultura i SocietatESPECTACLES | CIÈNCIA | TENDÈNCIES | TRADICIONS | FETS I GENT | CINEMA | TELEVISIÓ

FETS I GENT Més de 100.000 personesvisiten la capella ardent de FerrerMilers de persones es van desplaçar ahir fins a la Fundació de Vi-cente Ferrer a l’Índia per donar l'últim adéu a qui va dedicar més de40 anys a millorar les condicions de vida dels desafavorits �57

CULTURA Més de 600 artistes i40 actuacions participen en el«Dia de la Música a Girona» Un cop més, el dia de la Música ha rebutuna allau de sol·licituds i es viurà una jorna-da festiva on destaca la música�54

«Les dictadures passen, només elsexe es manté». Amb aquesta co-tundent afirmació ens introdueix elDavid Barba (Barcelona, ) enel que en una època va ser tabú iavui dia es troba rere gairebé cadacomentari, mirada o actitud: elsexe. Barba acaba de publicar españoles y el sexo (Plaza&Janés),un llibre on més d’una vintena decatalans parlen en primera perso-na sobre el tema.

Tot va començar als anys ,amb l’arribada de les sueques a lesplatges espanyoles, i després lespel·lícules d’Esteso i Pajares i l’e-migració espanyola a Alemanya.Abans, tal com recorda el ginecò-leg Santiago Dexeus, tota l’alegriavisual que tenien els adolescents esreduïa a les cames de les dones. «Lluir les cames tenia molt d’erotis-me en un país on la gent no es cui-dava gens». I afegeix que «com asímbol eròtic, són insuperables».Dexeus recorda que en aquellaèpoca els joves s’«estrenaven» en elsbordells: «podies trobar desfoga-ment i no posaves en perill la rela-ció amb la teva xicota». Ser jove enels anys tenia molts inconve-nients i per això els «progres» mi-raven primer França i després An-glaterra (pel·lícules, revistes, acti-tuds). Però Espanya continuavasent molt repressiva. De fet, San-tiago Dexeus recorda com va tenirproblemes durant el seu viatge denoces, quan a Salamanca se li vanacabar els condons: «La seva ven-da era legal (...) Si el farmacèutic eramolt conservador, podia enviar-te a fer punyetes o dir-te que allà noes venien “cotxinades”. I això és elque va passar».

Llibertat sexual i de la donaPrecisament, Santiago Dexeus vaser qui el va pronunciar unaconferència on «ens ho va explicartot sobre els anticonceptius, sobrela píndola, el preservatiu, la plani-ficació familiar...», explica l’escrip-tora Rosa Regàs, tot recordant comaquella xerrada «escandalosa pera l’època» l’ha convertida en una«persona sexualment sana». «Lamajoria dels metges amagaven elcap sota l’ala quan es parlava de se-xualitat, però Santiago va comen-çar a ocupar-se del plaer de lagent» i afegeix que, en el cas de les

dones, aquestes van deixar de serunes «esclaves» no només a nivelleconòmic sinó també sexual.

En aquells anys va ser quan vacomençar a gestar-se l’anomenatGauche Divine, amb membres en-tre els quals, a més de Regàs i De-xeus, hi havia Ricardo Bofill, TerenciMoix, Juan Marsé o Teresa Gim-pera. Si l’anterior havia estat l’eta-pa del descobriment, aquesta erala de l’experimentació. «Si volíemanar-nos-en al llit amb una perso-na que no coneixíem de res, follà-vem amb tota tranquil·litat i sensecondó; no passava res». L’escripto-ra catalana explica com en unaescala a Milà, esperant un avió, seli va acostar un noi:

- Quantes hores tens perquèsurti el teu avió?

- Quatre.

- Jo també, ¿per què no anem afollar?

Aquest alliberament de la donaes nota més com més passen elsanys. Elles han passat de ser un ele-ment estàtic a tenir la paella pel mà-nec i ser les protagonistes en mol-tes de les situacions sexuals. «So-vint, les dones deixem en mans delshomes la responsabilitat de sabercom funciona el sexe i el plaer», co-menta la pionera del tapersex EvaMoreno. «És un gran error», reco-neix, «però per sort estem comen-çant a sortir» i afegeix que, desque el va començar a celebrarles seves especials reunions, «elcanvi ha estat radical». Avui dia nonomés no ens amaguem sinó queel sexe s’ha convertit en un leitmotiv de moltes situacions quoti-dianes. El trobem a la moda, a la te-

levisió, a la publicitat, a la infor-mació diària, a l’esport... I cadavegada es tracta amb més natura-litat. «El vertader esperit del ta-persex consisteix en poder tocar lajoguina i parlar lliurement», expli-ca la creadora d’aquesta pràcticacada cop més estesa. Aquest boomha estat possible gràcies a la dona,comenta. «Abans es pensava que sinecessitaves una joguina és queeres una pervertida o no tenies unhome per satisfer-te», reiterant aixíl’emancipació sexual de la dona. Lajoguina eròtica ja existia en el mónmasculí, però no en el femení;«són elles les que han començat avenir massivament a comprar-los».I és que, tal com diu Eva Moreno,«si de petites jugàvem amb la Bar-bie, ¿per què no podem jugar ambvibradors?».

GIRONA | ANA RODRÍGUEZ

Del tabú a l’omnipresència en 50 anysDavid Barba publica «100 españoles y el sexo», on repassa mig segle d’alliberament a través de testimonis personals�

A l’esquerra, Santiago Dexeus; al centre, l’escriptora Rosa Regàs; a la dreta, parada per a un tapersex.

DIARI DE GIRONA

Em van fer fora de lafarmàcia per demanar

condons»

Follàvem amb tota tranquil·litat

i sense condons»

Encara que ens quedéssim cecs,

preferíem les palles als ulls»

Buscàvem carrerons foscoson tocar-nos sense

testimonis»

Qui no follava era perquè novolia, o era tonto, o catòlic»

Un de cada quatrecapellans espanyols té

relacions sexuals amb menors»

Un bon «polvo» no passaper una exhibició semblant

a la d'una escena porno»

Si de petites jugàvem ambla Barbie, ¿per què no

podem jugar amb vibradors?»

En el bordell se celebravenentranyables certàmens de

poesia»

Si un home no hainterioritzat la necessitat

de dutxar-se, se l’ensabona coma part del servei»

«

MONTSE NEIRA PROSTITUTA DE LUXE

«

FRANCISCO G. DE LEDESMAESCRIPTOR

«

EVA MORENOPIONERA DEL TAPERSEX

«

SANDRA UVE DIRECTORA, HISTORIETISTA I COLUMNISTA

«

PEPE RODRÍGUEZ PERIODISTA I ESCRIPTOR, EXPERT EN SECTES

«

JOAN ESTRADAAGITADOR CULTURAL

«

ROMÁN GUBERNCATEDRÀTIC, SEMIÒLEG DE LA PORNOGRAFIA

«

ALBERT BOADELLA DRAMATURG

«

ROSA REGÀSESCRIPTORA

«

SANTIAGO DEXEUS GINECÒLEG

LES FRASES

Penélope Cruz i Javier Bardem en una imatge de la pel·lícula del català Bigas Luna «Jamón jamón».

DIARI DE GIRONA

53

Cultura i SocietatESPECTACLES | CIÈNCIA | TENDÈNCIES | TRADICIONS | FETS I GENT | CINEMA | TELEVISIÓ

FETS I GENT Un de cadaquatre catalans amb VIHdesconeix que està infectat La disminució de la percepció de risc explica lespreocupants dades. Els experts insisteixen enl’ús del preservatiu per tal de prevenir. �43

COMUNICACIÓ Canal + es preparaun any més per emetre en directela gala dels premis OscarPer 17è any, la cadena emetrà l’entrega dels pre-mis més importants del cinema del món. ÀngelsBarceló retransmetrà la gala. �51

Tot i que la figura de Maria, marede Jesús, només apareix en vuitcontextos del Nou Testament i la deMagdalena, en només dos, no hanestat poques les descripcions i in-terpretacions de les dues dones. Defet, se les ha descrit tant que ca-dascuna respon a un estereotipmolt marcat. L’escriptor i col·labo-rador de Diari de Girona LluísBusquets i Grabulosa (Olot, )publica ara Els evangelis secrets deMaria i de la Magdalena. La histò-ria amagada (Ara Llibres), en elqual, després de furgar en els textosbíblics canònics i en els extracanò-nics per trobar la veritable identitatde Maria i de Magdalena.

Si de la primera s’arriba a plan-tejar si va ser possible que fos unaqedeixà o prostituta sagrada delTemple de Jerusalem, de la segonaconclou que caldria parlar d’una«tariqueana» i no de cap «magda-lena», vist que el centre pesquer deMagdala, en temps de Jesús, en elsdocuments de l’època se’l deno-mina Tariquea. Així, Busquets iGrabulosa es proposa de respondrequina va ser, fins on arriben les da-des històriques —d’aquí el subtítoldel llibre: La història amagada— laidentitat de les dues Maries. Enparaules del del mateix autor, la sevavoluntat en escriure el llibre era «feruna Mariologia del segle XXI».

A la recerca d’una identitatAquest volum posa a l’abast de tot-hom els dos Evangelis apòcrifs quemés llum poden aportar sobre laidentitat de les dues Maries. El pri-mer és el breu Evangeli de MariaMagdalena. L’autor l’anota i expli-ca profusament per tal de mostrarfins a quin punt els vestigis delsevangelis canònics en aquest apò-crif demostren que els inicis del cris-tianisme van ser plurals i que algu-

nes comunitats amb sensibilitats fe-ministes van haver de lluitar contrad’altres de patriarcals, que no noméspugnaven contra el fet que unadona com Magdalena pogués arri-bar a ser considerada apòstol, mes-tra i profeta —com de fet va ser deveritat, i no cap mena de prostitu-ta penedida— sinó que van acabarimposant els seus criteris masclis-tes en l’església institucional.

L’altre apòcrif és l’Evangeli de lainfantesa de Maria, mare de Jesús,ja conegut com a Protoevangeli deJaume o de la Nativitat de Maria,escrit entre el segle II i el IV, del qualBusquets i Grabulosa fa una lectu-ra guiada dels fragments més sig-nificatius per tal de deixar cons-tància que la mitificació d’algunesprerrogatives de Maria —Imma-culada concepció i Virginitat— te-nen aquest origen.

L’autor recorda en el seu volumque el de la història de Maria es re-munta a l’Edat Mitjana i s’allarga finsa l’actualitat. De la mare de Jesús,

l’Església n’admet dues tombes (aJerusalem i a Efès); de Magdalena,moltes més: l’autor segueix el fil demúltiples contradiccions, comen-çant pels anomenats «furts sagrats»(certs monestirs volien cossos coma relíquies per convertir-se en cen-tres de peregrinació i obtenir diners,de manera que les restes de la Mag-dalena passaren d’un lloc a un al-tre).

Lluís Busquets i Grabulosa des-prés analitza els primers escrits so-bre la santa, molt especialment dela Vida eremítica (s. IX) al Speculumhistoriale (s. XIII) i a la Llegenda àu-rea (s. XIII), d’on han sortit les fan-tasies que tant s’han divulgat a lli-bres com L’enigma sagrat o El codida Vinci. Si de Magdalena l’autorn’encalça tota mena de mixtifica-cions —en especial, la interessadaidentificació amb una pecadorapel papa Gregori el Gran— i d’ico-nografies plàstiques fins arribar a laseva literaturització actual, de lamare de Jesús en segueix crítica-

ment la progressiva devoció i miti-ficació dogmàtica, des dels primersconcilis que van declarar la seva Vir-ginitat perpètua i la seva Materni-tat divina fins als darrers dogmes dela Immaculada i de l’Assumpció,sense menystenir el problema de lesaparicions ni la recuperació de Ma-ria com a deessa universal.

Mite, no històriaEn el fons, el llibre se centra en laimatge que es té de les dues Mariesi com han estat tractades al llarg delsanys. Lluís Busquets i Grabulosa esmostra d’acord amb el teòleg JuanJosé Tamayo, que «se situa més aprop de l’Evangeli de Jesús que delsistema dogmàtic de l’Església» Iaquí rau «el principal mèrit del lli-bre», un volum que pot topar ambcertes instàncies, oblidades que l’E-vangeli és anterior al dogma ons’han instal·lat. Per això resulta deltot lúcid el pròleg del pare LluísDuch, monjo de Montserrat, quanassegura que no és possible una to-

tal separació entre mite i històriaperquè «no són magnituds inde-pendents, sinó que sempre i arreues troben íntimament coimplica-des».

L’autor olotí també ho subscriu:vist que l’experiència religiosa no espot explicar en un llenguatge his-tòric de fets comprovables, «l’ex-pressió de la fe és mítica, no histò-rica». El problema, segons Bus-quets i Grabulosa, és que els mitesse’ns vulguin fer passar per cròni-ques històriques, perquè els mitesno s’han de llegir al peu de la lletrasinó «al peu de l’esperit». I com quetambé considera llenguatge mític elllenguatge dels concilis i dels dog-mes, l’autor pot acabar el llibre,des de la llibertat del compromís,amb una professió de fe en Mariamare de Jesús, «fang virginal con-cebut sense culpa com tota la hu-manitat, primícia eclesial de la re-surrecció comunitària i assumpta ala transcendència divinal com totsels creients».

GIRONA | ANA RODRÍGUEZ

FIGURES MITIFICADES Són molt poques les referències a les dues dones més importants en la vida de Jesús de Natzaret, Maria i Magdalena.Això no ha estat impediment, però, perquè es construeixi una imatge estereotipada i mitificada de les dues. Un retrat maniqueu on una interpretala bondat i la puresa i l’altra, la vessant pervertida de la dona; dues imatges que Lluís Busquets i Grabulosa intenta desmitificar

�

Maria i Magdalena,dues desconegudes

Després d’«Última notícia de Jesús el Natzarè», Lluís B. i Grabulosapublica un nou assaig, «Els evangelis secrets de Maria i de la Magdalena»�

IMDB

Dan Brown, amb el seu llibre El codi da Vinci (que després va arribar ales sales de cinema en la pel·lícula protagonitzada per Tom Hanks i lafrancesa Audrey Tatou) va fer córrer rius de tinta per la seva versió quedonava dels fets. Brown rellegia la història bíblica coneguda per tots, peròho feia des d’una perspectiva femenina, és a dir, què passaria si el lloc deJesús l’hagués d’ocupar Maria Magdalena? Però l’escriptor britànic nos’aturava aquí sinó que, en el seu afany de desmitificar també la figura deMagdalena, la convertia en l’amant, esposa i mare dels fills de Jesús. Ambtot, s’ha de tenir en compte que el llibre que va escriure Dan Brown nodeixava de ser una novel·la, i en cap moment es va dir que allò queexplicava fos real. Es tractava de ficció. Amb Els evangelis secrets de Mariai de la Magdalena. La història amagada, Busquets i Grabulosa resol elsfalsos enigmes que plantejava la novel·la de Dan Brown.

�

La ficció «El codi da Vinci» també s’hi va posar

DIARI DE GIRONA

LLUÍS BUSQUETS I GRABULOSAL’autor. Aquest és el seu tercer

llibre. Abans va publicar l’assaigÚltima notícia de Jesús el Natzarè(2006)i la novel·la El testament deMoisès (2007).

�

Lluís Busquets i Grabulosaafirma que la confusió ve d’unahomilia del papa Gregori el Gran,pronunciada el 14 de setembrede l’any 591.

Segons l’autor, possiblement vaser mare de família nombrosa ino exempta d’una rebel·liainterior que Jesús va heretar, toti que hagués volgut estalviar-lil’enfronatment amb els poders.D’aquí que el volgués fer passarper boig.

MARIATAMBÉ ESTEREOTIPADA

MAGDALENANI PECADORA NI PROSTITURA

APORTACIONS DEL LLIBRE

41Dilluns, de febrer de Diari de Girona

63Diari de Girona � Diumenge, 13 d’abril de 2008

Ana Rodríguez, Girona. Ni músic, ni poeta, ni futbolista,ni pintor. El gironí que està demoda a Itàlia és un inquisidormedieval. Es tracta de NicolauEymerich, que ha tornat a lavida de la mà de Valerio Evan-gelisti en forma de còmic. Elque fos gran Inquisidor de laCrona Catalano-Aragonesa du-rant el segle XIV, autor del pri-mer manual dels inquisidors–volum on s’alliçona en l’art dela tortura–, i implacable censorde les obres de Ramon Llull iperseguidor dels seus deixe-bles, és tan poc conegut a Giro-na com cèlebre a Itàlia.

Les aventures d’Eymerichvan començar el 1994 amb Ni-colas Eymerich, inquisitore. L’ac-ció comença a Saragossa, el1352. Intolerant i despietat, peròintel·ligent, culte, amb esperit icoratge alhora, el pare dominicNicolas Eymerich acaba de serdesignat nou inquisidor generali ha d’enfrontar-se a cultes pa-

gans, sectes demoníaques i mis-terioses forces malignes. En elpresent, el jove Marcus Frulli-fer realitza un descobrimint que

l’enfrontarà a la comunitat cien-tifica, i en el 2194 l’astronau Mal-pertius emprèn un viatge en eltemps.

Amb aquesta, la seva prime-ra novel·la, Valerio Evangelisti(Bolonya, 1952) va guanyar elPre mi Urania i va recrear el per-

sonatge històric de l’inquisidorNicolau Eymerich, sèrie que vamerèixer el Grand Prix de l'I-maginaire 1998 dedicat a narra-tiva fantàstica i de ciència ficció.Però no només la crítica avalal’èxit d’aquest personatge des-conegut a la seva terra natal, Gi-rona.

I és que el 1996 el quart vo-lum de la sèrie, Il mistero de-ll'inquisitore Eymerich, es vaconvertir en el llibre més venutaquell any i va estar-se setmanesi setmanes a es llistes de best-se-llers. Aquest èxit van animarEvangelisti a abandonar les se-ves passions acadèmiques –eraprofessor d’Història a la univer-sitat– i dedicar-se professional-ment a escriure novel·les.

Després de Nicolas Eyme-rich, inquisitore van venir Le ca-tene di Eymerich (1995), Il corpoe il sangue di Eymerich (1996),Il mistero dell'inquisitore Eyme-rich (1996); Cherudek (1997), Pi-catrix, la scala per l'inferno(1998), entre d’altres. L’últimaaventura de l’inquisidor basaten la figura gironina és La furuadi Eymerich.

De cruel repressor a heroiL’escriptor bolonyès ha acon-

seguit l’impossible. Ha trans-format en heroi el cap de l’anti-ga policia religiosa catalana. Haconvertit el temible frare domi-nic de Girona en l’eix vertebra-dor d’una extensa sèrie de no-vel·les sobre l’Edat Mitjana ambclaus futuristes.

L’inquisidor Eymerich triomfa a ItàliaUn sèrie de còmics de Valerio Evangelisti té la força del personatge gironí com a protagonista

NOVEL·LA GRÀFICA

«LA FURIA DI EYMERICH». La ploma de Valerio Evangelisti mostra una Girona lleugerament irreal i centra l’acció d’aquesta darrera obra al nord de Catalunya, Aragó i el sud de França.DDEG

DdeG, Girona. Nicolau Eymerich (també, Eimerici Aymerich) va néixer a Girona capel 1320 i va entrar en el monestir do-minic local el 1334. Allà va ser ins-truït en teologia pel frare DalamauMoner i, per completar els seus es-tudis, es va traslladar primer a Tou-lousse i després a París, on va ob-tenir el doctorat el 1352. Va tornara Girona, on va substituir DalamauMoner com a professor de teologia.

El 1357, Eymerich va reempla-çar Nicolau Rosell com InquisidorGeneral d’Aragó. Un any desprésd’obtenir el lloc, Eymerich va ob-tenir el lloc honorífic de capellà delPa pa com a reconeixement de laseva diligència perseguint heret-ges i blasfems. El zel mostrat comInquisidor General, però, li va va-ler molts enemics, inclòs el rei PereIV d’Aragó. Aquest va intentar quees retirés a Eymerich del lloc el1360, quan la Inquisició va interro-gar l’espiritualista franciscà Nico-lau de Calàbria. Com a exemple,Eymerich va ordenar travessar lallengua dels heretges amb un clau,per tal que no blasfemessin més iva ser el primer inquisidor en sal-tar-se la prohibició eclesiàstica detorturar un individu dues vegades.

L’enemistat del rei vers Eyme-

rich es va intensificar el 1366, quanaquest últim va començar a atacarles obres de Ramon Llull –fins arri-bar a prohibir-les– i a assetjar elsseus seguidors. Pere IV va morir el1386 i va ser succeït pel seu fill, JoanI, que va reconèixer l’autoritat d’Ey-merich com Inquisidor General. Alprincipi, Joan I va afavorr la re-pressió dels lul·listes, però nomésfins el 1388, quan Eymerich va de-cidir investigar tota la ciutat de Va-lència per heretgia. Després de laviolència a València es va retirar aAvinyó, fins la mort de Joan I. El

1396 Eymerich va tornar al mo-nestir dominic de Girona, on va es-tar fins la seva mort, el 1399.

El «Directorium inquisitorum»L’obra més important de Nico-

lau Eymerich va ser el Directoriuminquisitorum (Manual de l’Inquisi-dor), que va composar cap el 1376.El volum defineix la bruixeria i des-criu les formes de descobrir lesbruixes. Per escriure’l, Eymerichva emplear molts textos de màgiaque havia confiscat anteriormentdels acusats de bruixeria.

El Nicolau Eymerich de la vida real

GIRONA. Placa que recorda el pas de Nicolau Eymeich pel convent gironí.DDEG

Cultura i Espectacles

� Aquí la figura d’aquestinquisidor gironíés poc coneguda

� Evangelisti ha convertit uninquisidor en unheroi quasi actual

58 Cultura Espectacles � Diari de GironaDimecres, 5 de març de 2008,

Ana Rodríguez, Girona. -Com li va sortir aquesta feina?-Jo buscava una feina que puguésfer des de casa. Com un reforç al’economia familiar. I em va sortiraquesta feina, que era per fer acasa, que és el que tocava llavorsa les dones si volen sortir de «suslabores». -Vostè contestava les cartes que«algú» considerava que no erenradiables...-Estem parlant d’una època ambuna repressió terrible, per la polí-tica, per l’esglesia, es respirava al’ambient. I la dona, evidentment,era la més sotmesa. I hi havia unasèrie de coses que figura que nopassaven. L’empresa feia una se-lecció de quines cartes es podienradiar i quines no. I a mi em vantocar aquestes. -Quines eren les radiables? Lespolíticament correctes?-Jo crec que anava més enllà d’u-na cosa políticament correcta. Ensvan vendre un país que no era larealitat. A la gent més desfavorida,per qüestió econòmica, cultural, lamanca d’instrucció i l’entorn on vi-vien, res els facilitava que se’lsobrís una llum per dir «això no potseguir així», i aguantaven molt.Eren realment cartes desolado-res, no radiables, evidentment,perquè el que es radiava era totmolt ensucrat. -Com se sentia en contestar-les? -Fatal. Quan em van donar la feinam’ho vaig rumiar molt, perquè enunes cartes que em van donar deprova vaig veure de què anava lacosa, i em vaig esgarrifar. La veri-tat és que vaig descobrir aquellsubmón. Més o menys t’ho podiesimaginar, però una cosa és imagi-nar-ho i l’altra és llegir-ho. -I com és que va acceptar? -Perquè, en part, vaig pensar quetenia interès. Jo sempre he siguttafanera i m’ho vaig agafar com unrepte. Però cada vegada m’hi sen-tia més lligada. -Això és el que explica al llibre?-Jo el llibre l’he fet des de la mevasubjectivitat. No l’hauria pogut feren tercera persona perquè no hevolgut furgar en la misèria d’a-quella gent. He volgut explicar lameva experiència, com ho vaigviure jo. De fet, perquè se m’en-tengui millor, em va semblar con-venient, gairebé necessari, intro-duir-hi una part no massa agrada-ble de la meva vida, perquè així em

semblava que m’acostava més altema: tothom patia el que patienels oients. -Guarda alguna de les cartes? -No, no podria. He d’agrair molt ala meva memòria. És veritat queaquesta feina em va marcar. N’hefet moltíssimes abans i després,però aquesta particularment latinc molt present. -Les seves respostes passaven al-guna censura? -Jo sé que les enviaven, perquèaquella gent em deia que estavenmolt contents. Vaig entendre queaquells problemassos no es po-dien resoldre donant un consellbondadós, que és el que es feia ala ràdio, on hi havia gent dient co-ses com «m’ha deixat el meu xi-cot» o «m’he enamorat d’un altre»,coses molt lleugeres i trivials. Elde les meves cartes no hi havianingú que ho pogués resoldre.Elles volien afecte, consol i, so-bretot, rebre una carta personalit-zada, a nom d’elles, que elles l’o-brien, la llegien i que era per a elles

només Era una conversa privada,com d’una amiga a una altra. Eraimportant que elles veiessin quealgú les havia llegides. Perquè re-soldre-ho, no era possible. -Pel que sembla, gairebé tot erendones... -També escrivien homes, però so-bretot dones, perquè llavors erenles més pressionades, les més re-primides i pecadores per natura-lesa. A aquelles dones se’ls incul-cava que havien d’aguantar tot elque els portés la vida. I parlavende problemes com la sexualitat,que era el tema tabú per excel·lèn-cia, maltractaments i violacions-I els homes, de què parlaven?-Amb el tema de l’homosexualitatsí que escri vien més homes quedones. Si ara encara no s’ha arri-bat a resoldre del tot, imagina lla-vors. Se sentien culpables de tot...Era molt trist. -No ho devia saber ningú, a què esdedicava... -No. El meu marit sí, evidentment.Però amb ell tampoc en parlava.

M’ho vaig prendre amb un sentitde la responsabilitat que al final, sihagués continuat, potser haguésemmalaltit. Vaig entrar en un cer-cle viciós en el qual sentia que noels podia fallar. - S’ho va agafar com una cosa méspersonal que professional...-Sí, sí, i tampoc sortia del tot acompte. Perquè em pagaven a tantla carta, o sigui que les curtes, mi-llor. Però jo no ho sabia fer, i lesfeia llarguíssimes. -S’ha trobat fent de consellera iconfessora fora d’aquella feina?-Sí, encara em passa. És una cosaque m’ha passat sempre. El meuhome em deia que semblava quehagués trobat la feina com sim’haguessin vist venir. I és veritat.No sé per què. Jo no em veig d’u-na manera especial, ho veuen elsaltres. Potser peco de protectora,tinc l’emotivitat a flor de pell... -Deu saber escoltar... -Sí. Jo crec que un dels grans pro-blemes socials que hi ha és que noens escoltem els uns als altres.

«Un dels grans problemes socials és que no ens escoltem els uns als altres»

� La seva era una feina a l’ombra. Pietat Estany (Barcelona, 1937) s’encarre-gava de contestar les cartes «no radiables» del consultori de «Doña Elena Fran-cis». Ara, retirada des de fa quatre anys a Corçà, s’ha decidit a explicar la sevaexperiència en el llibre «Estimades amigues», que presenta avui a Girona.

Pietat EstanyENTREVISTA AUTORA DEL LLIBRE «ESTIMADES AMIGUES»

PIETAT ESTANY. L’autora confessa que la seva feina era addictiva i que se la va prendre com una cosa personal.MARC MARTÍ

Efe/DdeG, Madrid. El cine va perdre en el 2007cinc milions d’espectadors ino vint, com es va publicar enel mes de gener, segons lesdades oficials i completes del’Institut de les Ciències i lesArts Audiovisuals (ICAA),que revelen una positivaarrencada del 2008 per al cineespanyol, ja que les duespel·lícules més vistas són es-panyoles.

El director de l’ICAA, Fer-nando Lara, va recordar ahirque les dades que hi havia ala pàgina web del Ministeri deCultura i que van publicar algener els mitjans de comuni-cació eren «provisionals», afalta del còmput total. «No hiha contradicció, és que no es-taven comptabilitzats comple-tament novembre i desembre.A partir d’ara, només posarema la web les dades quan siguinmolt aproximades», va afirmarel director de l’ICAA, qui vaadvançar algunes xifres defi-nitives, com que la recaptacióal 2007 va ser de 640 milionsd’euros, tres millones mésque al 2006.

El cinema vaperdre durantl’any 2007cinc milionsd’espectadors

ESTUDI

Europa Press/DdeG, Barcelona. El conseller de Cultura i Mit-jans de Comunicació, Joan Ma-nuel Tresserras, va comentarahir que confia que «sigui quinsigui» el govern que surti de leseleccions de diumenge aquest«compleixi amb l’exigència» detornar la resta de «papers de Sa-lamanca» que queden per serretornats a Catalunya i queafecten, especialment, a parti-culars i entitats.

«Entenc que quan hi ha unallei aprovada això obliga el Go-vern sigui quin sigui, de la ma-teixa forma que aquest Governha assumit compromisos de l’an-terior quan pertocaven a qües-tions d’interès general i afecta-ven a persones», va assenyalarTresserras. «Jo espero que el Go-vern que surti, sigui quin sigui,compleixi amb l’exigència que vaestablir una llei aprovada en elCongrés dels Diputats», va dir.

La Generalitat confia que retornin els«papers» «sigui quin sigui» el futur govern

ARXIU DE SALAMANCA

Efe/DdeG, Terol. El ministre de Cultura, CésarAntonio Molina, i la conselle-ra de Cultura d’Aragón, Eva Al-munia, van firmar ahir l’acordque permetrà ubicar a Terol elMuseu Nacional d’Etnografia,que promourà el coneixementi conservació dels testimonisdels pobles d’Espanya.

El Ministeri, que durà a ter-me el projecte arquitectònic imuseístic, aportarà la majorpart de les col·leccions delMuseu del Vestit-Centro Na-cional d’Etnologia que proce-deixen de l’antic Museu delPoble Espanyol posat en mar-xa durant la II República. Perla seva banda, el Govern ara-gonès contribuïrà amb l’edifi-ci de l’antiga Casa de Miseri-còrdia, construït a finals del se-gle XVIII.

Cultura firma unacord per ubicar el Museu Nacionald’Etnografia a Terol

INFRAESTRUCTURES

4 Sant Jordi ■ Diari de GironaDimarts, 24 d’abril de 2007

Ana Rodríguez, Girona. Un Martí Gironell emocionat iexultant signava ahir a la Ram-bla exemplars del seu llibre, Elpont dels jueus, que va alçar-secom el llibre de ficció en catalàmés venut d’aquest Sant Jordi.Per al periodista i escriptor, mésque les crítiques, allò que l’ani-ma és «que gent que no em coneixem digui que li ha agradat i quese li ha fet curt». És per això queahir les firmes que estampavaen els volums començaven ambun «gràcies».

Gironell, que és a punt detreure El pont dels jueus en cas-tellà i està esperant la quarta edi-ció de la versió catalana, va re-bre una trucada mentre signavallibres a la Rambla: «era la pre-sidenta del Gremi de Llibreters deCatalunya per dir-me que el meués el llibre de ficció més venut».Mentrestant, la gent se’l miravai comentava la sorpresa que su-posa trobar-se’l fora del marc dela pantalla televisiva. «No s’hi as-sembla», comentava una senyo-ra, «deu ser la corbata, a la telesempre va mudat», argumentavala mateixa. La seva companya,per la seva banda, asseguravaque «a la tele està més seriós,aquí està content». I no era permenys. Després de cinc anystreballant en el llibre, aquestèxit per al periodista «és un pre-mi».

Ja al matí, diverses llibreriesapostaven per El pont dels jueuscom un dels grans triomfadors,tot i que, tal com va destacarGuillem Terribas, de la Llibreria22, «no hi ha un llibre que des-punti massivament», com haviapassat altres anys. Al migdia,Pere Rodeja, de la llibreria Geli,ens deia que no els quedavenmés exemplars d’El pont delsjueus.

Fallida dels mediàticsCada Sant Jordi apareixen

dos o tres llibres dels anome-nats «mediàtics», és a dir, d’al-gun personatge televisiu extre-madament conegut. En aquestgènere, Andreu Buenafuenten’és tot un expert. I aquest anytampoc no ha faltat. El problemaés que, tal com recordava Terri-bas, «ara hi ha en Buenafuente itretze més».

Segurament aquesta prolife-ració i que «la gent se’n cansi»,segons Pere Rodeja, van ser lescauses que ahir els llibres me-diàtics naufraguessin. Només esvan salvar El llibre mediàtic dePolònia i Me'n vaig, de Pepe Ru-bianes.

A banda de l’èxit «inesperat»de Martí Gironell que, segonsMònica Armengué de La Llibre-teria «és una passada», altres lli-bres que ahir es van vendre bévan ser Si et menges una llimo-na sense fer ganyotes, de SergiPàmies; Relacions particulars,de Josep M. Espinàs; La clauGaudí, d’Andreu Carranza i Es-teban Martín; o El conte núme-ro tretze, de Diane Stterfield. Anivell gironí, Xavier Carmaniuva considerar que el seu Captiui desarmat també funcionava bé.

Els llibreters gironins vancoincidir en afirmar que la llen-gua catalana primava per sobrede la castellana. En aquesta úl-tima, Almudena Grandes i Ma-ruja Torres van ser dues de lesautores que més van vendre.Per contra, el Premi Planeta, LaFor tuna de Matilda Turpin,d’Álvaro Pombo, «no acaba defuncionar», va assegurar Gui-llem Terribas.

El gironí Martí Gironell triomfa en un Sant Jordi sense clars favoritsEls llibreters qualifiquen la jornada d’ahir com a «extraordinària»

LA FESTA AL CARRER

PER A TOTS. Sant Jordi afavoreix la lectura i els llibres per al públic adult no són els únics que es venen: els infantils i juvenils també generen bona part de les vendes.MARC MARTÍ

UDG. Els Xoriguers representen la llegenda de Sant Jordi a la pl. Catalunya. MARC MARTÍ

LLIBRES I ROSES. El bon temps va acompanyar la diada de Sant Jordi. MARC MARTÍ

Europa Press/DdeG, Barcelona. La sangre de los inocentes, de Ju-lia Navarro; El pont dels jueus,de Martí Gironell; Si et mengesuna llimona sense fer ganyotes,de Sergi Pàmies; Relacions par-ticulars, de Josep Maria Es-pinàs; i El secreto de la felicidad,de Sebastià Serrano es van alçarals primers llocs del rànquingde vendes facilitat pel Gremi deLlibreters de Barcelona i Cata-lunya.

En ficció en llengua castella-na, el llibre més venut va ser Lasangre de los inocentes, de JuliaNavarro, seguit de La catedraldel mar, d’Ildefons Falcones; Laciudad sin tiempo, d’EnriqueMoriel; El pedestal de las esta-tuas, d’Antonio Gala; i Cien añosde soledad, de Gabriel GarcíaMárquez.

En castellà de no ficció, el

més venut va ser El secreto de lafelicidad, de Sebastià Serrano.Després es van situar 20 pasoshacia delante, de Jorge Bucay; i

El alma está en el cerebro, d’E-duard Punset.

En català, en ficció es va pro-duir un empat entre El pont dels

jueus, de Martí Gironell; i Si etmenges una llimona sense ferganyotes, de Sergi Pàmies. Des-prés d’aquests, es van situar Laclau Gaudí, d’Andreu Carranzai Esteban Martín; El conte nú-mero tretze, de Diane Stterfield;L'església del mar, d’IldefonsoFalcones; i La ciutat sensetemps, d’Enrique Moriel.

En no ficció, el llibre més ve-nut va ser Relacions particulars,de Josep Maria Espinàs, seguitde la segona edició del Diccio-nari de l'Institut d'Estudis Cata-lans; El preu de ser catalans, dePatricia Gabancho; i Catalunyasota Espanya, d’Alfons LópezTena.

En l’apartat dels llibres me-diàtics hi va haver un empat en-tre El llibre mediàtic de Polòniai Me'n vaig, de l’actor Pepe Ru-bianes.

El dia de Navarro, Espinàs, Gironell, Pàmies i Falcones

DIA DEL LLIBRE. Julia Navarro (d) i Nativel Preciado conversen amb Jorge Bucay.EFE

TOCAR I REMENAR. Les parades de llibres ahir eren les que estaven més plenes. ANIOL RESCLOSA

SANT JORDI. A Catalunya, el dia dels enamorats se celebra el 23 d’abril. ANIOL RESCLOSA

GELAT DE ROSA. Dino oferia només ahir un sorbet amb gust de roses per St. Jordi.MARC MARTÍ

DIARI DE GIRONA. Bergé va estar signant llibres a la parada.MARC MARTÍ

CENTRES. La rosa vermella continua sent la més regalada. ANIOL RESCLOSA

LLIBRES. La majoria ja sabia què volia comprar.ANIOL RESCLOSA

PER LA NÚRIA. La manifestació de la plataforma.MARC MARTÍ

6 Sant Jordi ■ Diari de GironaDimarts, 24 d’abril de 2007

A.R., Girona. És difícil explicar-ne el sabor.Però ahir es van vendre més devint quilos de sorbet de fruitesamb aigua de roses.

Aquest sabor, que només espodia provar ahir, és una de lesnovetats que cada any apareixenper Sant Jordi. S’ha passat del jaclàssic te de roses a la xocolataamb pètals que ven Xocoa.

Les novetats més esperades,però, són les que fan referènciaa les roses en si mateixes. A lesparades de la Rambla es podientrobar flors de tots els colors: ro-ses blaves, blanques, taronges,grogues... fins i tot multicolors,com les que venien a la floristeria

Josep Pla d’Albons. Es tracta d’u-na rosa tenyida de diversos colorsque, tot i costar 11 euros es vaconvertir, segons Josep Pla, en«l’estrella» del dia i al migdia jas’havia acabat.

Més enllà d’aquest capritx, Àn-

gels Artigas, de la floristeria LaTija va reconèixer que ells van «alsegur», oferint «roses de qualitat».La Gran Prix és una rosa «que témolta presència». És grossa, fa lasensació que està oberta del tot iels seus pètals són vellutats.

Artigas va afegir que enguanytambé han tingut molt d’èxit elsrosers: «Cada vegada es regalenmés plantes» i un roser permet«trasplantar-lo i que duri més».

Després de la rosa sola –elpreu de la qual oscil·lava entre els4 i els 12 euros en funció de la de-coració– els centres també vanobtenir molt bon resultat. Així hoexplicava Raül Puigdevall, deFlors Cala, que estava envoltat deroses vermelles.

I és que, en el fons, tot i extra-vagàncies diverses com rosesmulticolors, gelats de rosa i al-tres, els gironins som fidels alclàssic de tota la vida: una simplerosa vermella.

Per als més originals,gelat de pètals de rosaLa rosa Gran Prix, la clàssica vermella, continua arrassant

■ Els gironins continuen fidels ala rosa vermella, entotes les varietats

63Cultura-EspectaclesDiari de Girona ■ Dissabte, 7 d’octubre de 2006

Vicenç Pagès es va asseureen una cadira escolar d’u-na sala plena. Una trente-

na d’interns de la presó de Gi-rona l’esperaven per comentaramb l’escriptor gironí la sevaobra, que havien treballat ambles professores del centre demanera exhaustiva (lectures,traduccions, comentaris...).Gairebé coneixien l’obra dePagès millor que el mateixPagès. I així li ho van demos-trar.

L’escriptor va arribar unamica despistat, però algú de laprimera fila aviat li va facilitarles coses. «El més maco és laimprovisació», va començar l’a-gosarat que va trencar el gel, toti que de seguida va anar al gra:«Fins a quin punt els teus textoss’apropen a la realitat?», va pre-guntar. La qüestió va donar peua un diàleg entre l’intern i demica en mica altres interns vananar posant els seu granet desorra a la ter túlia, de maneraque aquest Club de Lectura, or-denat i respectuós, va anar pre-nent forma. Vicenç Pagès vaquedar sorprès en veure com sesabien les seves obres: detallsde relats, diàlegs en concret...

«S’ha trobat molta gent ques’hagi identificat amb els perso-natges?», volia saber algú, peròaviat les preguntes van derivarmés cap a l’ofici d’escriptor. Elsinterns sentien curiositat per siPagès havia elegit aquest camí

per vocació, quan havia estataquest moment, si ho sentiacom una afició o com una feina,o quan es pot tardar a escriureun llibre. L’autor gironí va res-pondre segons la seva expe-riència, dient-los que, per a ell,

és una afició, que és molt difícildedicar-se exclusivament a la li-teratura: «en català és un suïci-di», va dir.

Una de les mestres va expli-car que alguns dels marroquinsque anaven a classe s’havien

molestat en llegir la paraulamoro en un dels llibres. Pagèsels va intentar explicar quedepèn del to que s’utilitza enpronunciar-la. No va acabar enpolèmica, i és que tots es vanmostrar d’acord: «No hi ha pa-raules mal dites, sinó paraulesmal interpretades», va senten-ciar un dels assistents.

«Vostè diu que ha escrit sobreles 24 hores del dia a la mili», vadir un dels interns, «per què noescriu sobre 24 hores en aquestacasa?». «Això ho hauria de feralgú de vosaltres», els va animarPagés.

Llibres a tot arreuAquesta activitat s’inclou en

un programa de la Institució deles Lletres Catalanes, que haportat diversos escriptors a al-guns centres penitenciaris deCatalunya per compartir ambells les seves lectures. Es trac-ta de la continuació d’una acti-vitat iniciada l’any passat a Qua-tre Camins amb motiu de l’Anydel Llibre que va rebre unamenció especial del Departa-ment de Justícia. Ara s’ha am-pliat als centres de tot Catalun-ya interessats, de manera queJulià de Jòdar ha passat per laModel, Quatre Camins i Trini-tat, Jordi Galceran per Wad Ras,i el mateix Vicenç Pagès a lapresó de Figueres. La d’ahir vaser l’última sessió del 2006, i jaestà prevista una nova tongadade tertúlies per a l’any que ve.

Literatura per als meus ulls

LLETRES

Vicenç Pagès comparteix amb els interns de la presó de Girona una sessió sobre els llibres i el món dels escriptors

➠ Respectuosos i educats en tot momentels interns van mostrarla seva curiositat sobreel procés d’escriptura

ANA Rodríguez

MARC MARTÍ

Ana Rodríguez, Girona. La portuguesa Dulce Pontesobre aquesta nit (21 hores), al’Auditori, la programació mu-sical del Festival TemporadaAlta, amb la presentació delseu nou disc, O coraçâo temtres portas, que encara no s’haposat a la venda.

Per tal de no anar «contra elsmeus principis i la meva sensi-bilitat», Dulce Pontes ha creatun segell discogràfic per poderproduir-se ella mateixa el disc.D’aquesta manera, el públic gi-roní serà testimoni del treballmés personal de la portuguesa,un treball que li ha donat «mol-ta seguretat com a artista».

O coraçâo tem tres por tas,format per dos discos, és unareflexió sobre la interrelació,tant musical com en concepció,de tres eixos (les tres portesdel cor segons Dulce Pontes).El primer és la veritat, ja quetot el disc és en directe; els al-tres dos són l’amor i els som-nis, perquè «amb amor es rea-litzen els somnis». L’artista in-terpretarà una quinzena de te-mes, alguns dels quals serannovetats. Pontes se sent orgu-llosa d’O coraçâo... perquè éscom el seu «fill», i va declararque «un artista ha de lluitarcontra la idea que les coses sónquadrades, que va contra la sen-sibilitat de la música».

Dulce Pontes porta el seu projectemés personal a l’Auditori de GironaLa portuguesa presenta el disc «O coraçâo tem tres portas»

MÚSICA

AL PIANO. L’artista portuguesa va interpretar algunes notes per a la premsa.ANIOL RESCLOSA

57Cultura EspectaclesDiari de Girona ■ Divendres, 16 de juny de 2006

Ana Rodríguez, Girona. Com era la Catalunya medievaldel Capitán Trueno? Aquestaincògnita queda desvetllada a lanova història de l’heroi, Silen-cios, «l’única nova història delCapitán Trueno que s’ha publi-cat aquest any», afirma un delsseus autors, Alfonso Pérez.

Silencios retrata un CapitánTrueno previ a les aventuresideades pel seu creador, VictorMora, unes aventures queaquest any celebren el seu 50èaniversari.

El nou volum del còmic par-la sobre un viatge de cabotatge,en el qual els únics personatgesque després seran habituals a lasèrie són Goliath i el mateix Ca-pitán Trueno. Un viatge de ca-botatge consisteix a anar reco-rrent el litoral per mar tot com-prant i venent productes. En elcas de Silencios, el CapitánTrueno surt de Castelló d’Em-

púries «i va baixant, comprant ivenent», fins arribar a Tortosa.Alfonso López, responsable del’argument i les il·lustracionsmentre Pepe Gálvez s’ha enca-rregat del guió, explica que enaquella època –segle XII– elscristians venien ferro i pells icompraven teles i espècies.Aleshores, «quan estaven, tor-naven cap a casa».

A Silencios el Trueno i el seuinseparable Goliath (que viatja«per trobar un germà seu alNord d’Àfrica») arriben a Tor-tosa, on «els moros comencen jaa estar marginats en guetos», itopen amb una «injustícia». D’a-questa manera, el que havia co-mençat com una història deviatges i aventures es conver-teix en una «petita història ne-gra ambientada a l’Edat Mitja-na». López, que afirma que Si-lencios «no és una història èpicade grans batalles», explica que

en aquesta ciutat del sud de Ca-talunya els dos protagonistes in-vestigaran el cas d’un propieta-ri morisc acusat d’un assassinat«que sembla que no ha comès».A l’hora de definir el nou llibre,Alfonso López es decanta perdir que és «una novel·la històri-ca gràfica».

Precisament amb motiu del50è aniversari de l’aparició de laprimera historieta del CapitánTrueno, A sangre y fuego, la lli-breria Mediterrània de Palafru-gell exposa des d’avui 24 origi-nals del còmic. Alfonso Lópezva explicar que el Capitán True-no és «un personatge que va néi-xer a Castelló d’Empúries». Defet, «Víctor Mora sempre ha ditque –el Capitán Trueno– era fillde l’Empordà, tot i que no ha es-pecificat d’on». I López i Gálveztambé han seguit apostant peraquest origen empordanès delpersonatge.

El nou còmic del Capitán Truenoretrata la joventut de l’heroiUna llibreria de Palafrugell exposa 24 originals del personatge

LLIBRES

RETORN. «Silencios» es presentarà també avui a la Llibreria Mediterrània.DDEG

Ana Rodríguez, Girona. Orella Activa té una nova pàgi-na web (www.orellaactiva.org)per tal de difondre l’activitatdels grups musicals de la pro-víncia. La intenció, segons vaexplicar Jaume Crespo, un delsmembres del grup de treballdel web, és «crear una base dedades de referència» de les ban-des gironines i «fer una pàginaque es retroalimenti».

Per aconseguir aquesta in-teractivitat que engrandeixi elportal d’Orella Activa els seuscreadors ofereixen la possibili-tat als usuaris d’introduir da-des que després ells contrasta-ran. Així, «si algú organitza al-guna activitat, o sap d’algunaque nosaltres no tenim, ens hopot comunicar», va explicarl’administrador del web, PituMasdevall. A més, els mateixosgrups contribuiran a crear elscontinguts del lloc web gràciesals blocs gratuïts que OrellaActiva els ofereix. Aquest apar-

tat de «Grups«, on estan cata-logats per comarca i estil mu-sical, és «el més potent» junta-ment amb les «notícies» il’«agenda». Quant a aquesta úl-tima, es vol aconseguir que si-

gui «molt exhaustiva».Per tal de fidelitzar els usua-

ris, Orella Activa oferirà pro-mocions (regal de CD o entra-des gratis) per a aquells que esregistrin.

El web d’Orella Activa aspira a ser unabase de dades de referència en músicaEl portal oferirà informació dels grups gironins ordenats per comarca i estil

GIRONA

LÒGICA. La simplicitat del web d’Orella Activa en facilita la navegació. www.orellaactiva.org

DdeG, Palamós. Demà, a partir de dos quarts decinc de la tarda a La Gorga de Pa-lamós, tindrà lloc la quarta edi-ció de la Mostra d’Intèrprets Jo-ves de Palamós. Aquesta activi-tat està organitzada per l’entitatlocal de Joventuts Musicals enconveni amb l’Àrea de Culturade l’Ajuntament Palamós.

La Mostra és una festa popu-lar adreçada a tots els públics ioberta a tots els estudiants de

música que ho desitgin. Elsúnics requisits que es demanensón que els participants siguinde Palamós o estudiïn música almunicipi i que l’actuació no su-peri els quatre minuts. El propò-sit d’aquesta activitat és combi-nar tots els gèneres musicalsamb l’objectiu de popularitzar lapràctica musical a tots els jovesde totes les condicions socials através de les diferents expres-sions musicals.

Noranta participants actuen a la quartaedició de la Mostra de Joves Intèrprets

PALAMÓS

Miquel Gil pel disc Katà iUrbàlia Rurana i MaurizioMartinotti per Territoris ama-bles van ser guardonats dime-cres, al Teatre Micalet deValència, en la primera ediciódels premis Ovidi Montllor dela música en valencià. Els pre-mis tenen com a màxim ob-jectiu reivindicar la tasca delsmúsics del País Valencià. Gilva ser l'artista més premiat dela nit, recollint tres de les deudistincions.

PREMIS

Miquel Gil guanya tresdels Ovidi Montllor

DdeG, Girona. L’empresari i exdirectiu delBarça, Sandro Rossell, seràl’encarregat d’oferir dijousque ve la conferència de l’ac-te de graduació dels alumnesde la vintena promoció delMàster en Direcció d’Empre-ses, MBA, de la Universitatde Girona, el més antic d’a-questes característiques quees duu a terme a les comar-ques gironines.

L’acte comptarà amb lapresència del Rector de laUniversitat de Girona, JoanBatlle i hi estan convidats tantels actuals alumnes del Màs-ter com els exalumnes de lesanteriors promocions. Elsalumnes que es graduaran enaquesta vintena promocióhan cursat els seus estudis enels darrers dos anys i actual-ment el Màster ja ha iniciat laseva vint-i-dosena promoció.Entre els projectes presen-tats per aquesta vintena pro-moció els més destacats sónun hotel temàtic dedicat almotor amb un circuit de pràc-tiques, i la instal·lació d’un tú-nel de vent, únic a Europa,per a permetre la pràctica deparacaigudisme.

Sandro Rossellpresidirà a la UdGla graduació de lavintena promociódel màster MBA

UNIVERSITAT

Ana Rodríguez, Girona. Joan Ferran fa sis anys va per-dre la seva dona a causa d’uncàncer quan només tenia 54anys. «Em va quedar un buitmolt gran i necessitava fer algu-na cosa per recordar-la encaramés». Així és com es va co-mençar a gestar el projecte delllibre que, en breu veurà la llum,Recordando a Nora. De Viena aGirona, editat per Curbet Edi-cions.

L’any 1949, el Govern espa-nyol va repetir l’experiència queja havia dut a terme 30 anysabans en finalitzar la primeraGuerra Mundial. D’aquesta ma-nera, unes cinc-centes criatures(el 90% de les quals eren nenes)van arribar a l’Estat espanyol.D’aquestes, una cinquantena esva quedar a Girona: prop detrenta a la ciutat i la resta va que-dar repartida entre Lloret deMar, Olot, Torroella de Montgrío Figueres. Aquesta iniciativaservia als austríacs per ajudarles famílies a afrontar les penú-ries de després de la guerra. ElGovern espanyol, per la sevabanda, esperava poder millorarla seva imatge més enllà de lesseves fronteres, una imatge ques’havia vist embrutada per la re-

cent Guerra Civil. «Com que estrobaven amb molts problemesper poder treure del país unaquantitat ingent de criatures –vaexplicar Joan Ferran–, deien queles portaven a Roma a veure elPapa». Entre les nenes que vanarribar aquell març de 1949, hihavia Nora Pichler, que seriaadoptada pel doctor Narcís Fi-gueres, de qui prendria el seucognom. «Eren un matrimonimolt gran, i aquesta nena els vacaure del cel», va explicar JoanFerran a Diari de Girona. «Elspares de Nora s’havien divorciatfeia tres anys i la mare haviaquedat sola amb tres criatures».Així va ser com Nora va acabar

vivint en una distingida famíliagironina en el rol de filla, adop-tant la nacionalitat espanyola icreixent com una nena catalanamés. «Jo he escrit la història d’u-na nena de 6 anys que venia pera una temporada a Espanya, quees va quedar, va créixer, es va ca-sar, va tenir fills, néts, i després,per desgràcia, ens va deixar», vadeclarar Ferran referint-se alseu llibre. En aquest, «explico totcom va anar i aprofito també perexplicar part de la història d’Àus-tra, entre els segles XVIII i XX»,va assegurar l’autor, que tambéva declarar que Recoradando aNora és una reflexió sobre totallò que aquelles nenes van dei-

xar enrere en pujar al trenaquell 1949. Per tal de conèixercom van succeir els fets a Àus-tria, abans de l’arribada de lesnenes a Girona, Ferran hacomptat amb l’ajuda del seucunyat, el germà de Nora, Nor-bert Pichler.

Trobades anualsPerò la relació d’aquelles ne-

nes que un dia van venir capaquí no es va trencar, ni entreelles ni amb les famílies que leshavien acollides. Des de fa 25anys, aquestes «nenes» es tro-ben a Viena el cap de setmanade Rams. «Tot això ho explico enel llibre. I és que vaig descobrirl’existència d’aquestes trobades facinc anys». Aleshores, Nora jahavia mort, però aquest no vaser un impediment perquè l’ac-ceptessin els membres del «Ve-rein Zur Förderung und Pflegeder Spanischen Kultur undSprache» (Club Encuentro).«Sempre havíem volgut recupe-rar el contacte amb algunes d’a-quelles nenes», va explicar l’au-tor de Recordando a Nora, i grà-cies a aquest club ell ha pogutconèixer algunes d’aquelles su-pervivents. A les seves trobadesanuals, els membres del club,no només són rebuts pel bisbede Viena i altres personalitatsaustríaques importants, sinóque també fan una visita a la ba-sílica benedictina de Mariazell,situada a uns 150 quilòmetresde la capital austríaca, on can-ten el Virolai davant una imatgede la Verge de Montserrat queels mateixos membres del ClubEncuentro van regalar als mon-jos.

Recordando a Nora es pre-senta divendres que ve a l’Au-ditori Narcís de Carreras. A l’ac-te hi assistiran, entre d’altres,l’alcaldessa de Girona, AnnaPagans, l’escriptor i periodistaNarcís-Jordi Aragó, autor de l’e-píleg, la presidenta del Club En-cuentro de Viena, WaltraudeBrandstetter, i els membres d’a-quest club Christine Resch iNorbert Pichler.

Un llibre narra la vida de la nena austríacaque va venir a Girona fugint de la guerra

LITERATURA

■ L’any 1949, desprésde la segona GuerraMundial, el Govern aus-tríac va enviar un com-boi amb 500 nenesd’entre 6 i 10 anys perpassar una temporadaa l’Estat espanyol i obli-dar temporalment lespenúries del seu país.Una d’aquestes neneses va quedar a Girona,hi va créixer, es va ca-sar, i hi va tenir els seusfills i néts. Ara, el seumarit l’evoca a Recor-dando a Nora.

51Cultura EspectaclesDiari de Girona ■ Dijous, 10 de novembre de 2005

Ana Rodríguez, Girona. La Càtedra d’Art i Cultura Con-temporanis (CACC) de la UdGva celebrar ahir la cloenda defi-nitiva de les jornades interna-cionals sobre Dalí i ciència quevan començar ara fa un any, elnovembre de 2004.

Per aquest motiu, la CACC vapresentar l’edició del catàleg deles ponències d’aquesta troba-da, recollides sota el títol Dalí.Noves fronteres de la ciència,l’ar t i el pensament. ManelGuerrero, del KRTU de la Ge-neralitat, va assenyalar que«s’ha vist la importància de des-tacar la necessitat de reflexionarsobre la ciència com a part fo-

namental a la cultura». Aquest llibre també vol ser

un homenatge a unes altres jor-nades que es van celebrar a Fi-gueres el 1985, Procés a l’atzar,a les quals encara hi va poder as-sistir el mateix Salvador Dalí.Durant aquestes conferènciess’ha insistit sempre en la relacióentre l’art del figuerenc i la re-

volució a la ciència. Així, en elllibre es troben articles sobre latecnoètica o sobre la vinculacióde l’art amb el món de la cièn-cia a partir de l’ingrés en el sur-realisme i com la teoria de la re-lativitat i el psicoanàlisi van serfonamentals per a la teoria ar-tística.

En aquest sentit precisa-ment, la professora Lynn Gam-well, va oferir una conferènciaper tal d’intentar «convéncer quel’art abstracte és resultat de lesrevolucions en biologia». La di-rectora del Museu d’Art de laUniversitat Estatal de NovaYork va fer referència a lesgrans revolucions en els camps

de la ciència i la biologia que hiva haver en un breu període detemps a mitjan segle XIX. A laseva conferència El misteri de lavida: revolucions a la biologia,la medicina i les ar ts visuals,Gamwell ha reflexionat sobre laprocedència de la vida, què és lamalaltia, i la influència que

aquestes qüestions van tenir enels dissenyadors moderns. Se-gons la historiadora, aquests esvan inspirar en la idea central deDarwin, mentre que els pintorssimbolistes responien a la teo-ria del germen de la malaltia deLouis Pasteur i els surrealistesal descobriment de la ment.

La UdG presenta el llibre sobre Dalí iles noves fronteres de la ciència i l’art

■ «No tothom està preparat per demostrar que l’art del segle XX ha estat influït per la ciència»

UNIVERSITAT

Gamwell parla sobre la relació entre la biologia i l’art abstracte

SALA DE GRAUS. Maria J. Balsach, Lynn Gamwell i Manel Guerrero. MARC MARTÍ

GIRONINA D’ADOPCIÓ. El marit de Nora vol recordar-la amb un llibre.DDEG

DdeG, Barcelona. Gerard Quintana i Titot im-partiran la seva primera lliçómusical. La classe pràcticaserà demà a la una del migdiaa l’IES Alzina de Barcelona,en el marc de la 4a edició delMúsic del Mes. El projecte,impulsat per Enderrock i elConsell Català de la Música,presenta maneres alternati-ves d’introduir la música.

Gerard Quintanaimparteix classesen la quarta ediciódel Músic del Mes

BARCELONA

FIRES DE GIRONADiari de GironaSUPLEMENT ESPECIAL DIMARTS, 1 DE NOVEMBRE DE 2005

L’AJUNTAMENT OFEREIX UN HOMENATGE ALS DIFUNTS AL CEMENTIRI DE GIRONACERTAMEN

La Fira de Mostrestanca avui amb rècordEl certamen firal s’ha superat aquestany i la directora de Fira de Gironaaugura més visitants que mai.

3 LA COPA

Nit de concurs i de Whiskyn’sTres grups obren el concurs de grupslocals no professionals. A més,actuació de Whiskyn’s.

7 TRADICIÓ

El correfoc omple el Barri VellEls Diables de l’Onyar van acon-seguir atreure ahir un nombróspúblic al barri vell.

12

ANA RODRÍGUEZ GIRONA

LA FILÒLOGA REUSENCA Mònica Ba-tet va recollir ahir el premi JustManel Casero de novel·la curta

d’aquest any 2005. L’obra premiada,El ventre de la balena –res a veure ambla novel·la del mateix títol escrita perJavier Cercas– va ser escollida, tal comva explicar Vicenç Pagès, membre deljurat, perquè «no és un exercici d’estilsinó que explica una història humana,amb un llenguatge aparentment senzilli un muntatge sofisticat».

El ventre de la balena és una «no-vel·la cubista», segons les paraules dePagès, perquè combina formes discon-tínues, no té una linealitat cronològicai les històries es van entrellaçant.

Per aquesta raó, Vicenç Pagès vaqualificar l’estructura de l’obra de Ba-tet, que s’havia presentat al premi Ca-sero sota el pseudònim d’Eduard Valls,com a «estructura cubista» aplicada ales relacions familiars.

Per la seva banda, el barceloní JosepBuldó, va quedar finalista («per moltpoc» va dir Vicenç Pagès) amb Mario-neta o l’amiga de Rousseau. Es tractad’una «novel·la d’època», que va serescollida perquè «es veu investigada imeditada, i aconsegueix reproduir elllenguatge epistolar de l’època», va de-clarar el portaveu del jurat.

Buldó va explicar que, en un princi-pi, ell havia concebut la història per auna novel·la més llarga que el que re-quereix el premi, però al final, les ca-

racterístiques de la història el van por-tar a escriure un relat més breu –i apteper al premi Casero–.

Les altres dues novel·les que van

arribar a la semifinal van ser Comèdiade l’inframón, de Herman Jolz, i Vo-luntat de retorn, del badaloní AlbertRiells.

Mònica Batet guanya el Caseroamb «El ventre de la balena»

Mònica Batet i Josep Boldú, guanyadora i finalista del premi Just M. Casero 2005, van recollir ahir el guardó.

OBERTA DE DILLUNS A DIUMENGE - CLAUSURA 6 NOVEMBREL’artista ALFREDO PALMERO (Barcelona 1966) és creadorde l’ENTORN ARTÍSTIC a Saus-Camallera (Alt Empordà).

EXTRAORDINÀRIA EXPOSICIÓ DE PINTURESwww.palmero-arte.com

ALFREDO

PALMEROTel. 972 211 212 - 609 779 701 - Plaça Miquel Santaló, s/n - GIRONA

EL BARCELONÍ JOSEP BULDÓ QUEDA FINALISTA AMB «MARIONETA O L’AMIGA DE ROUSSEAU»MARC MARTÍ

Girona m'enamora i

INFORMACIÓ CIUTADANA ✆ 972 41 90 10

FIRES DE SANT NARCÍS

Dimarts 1 de novembreFIRES AL CARRER - De 9 del matí a 8 del vespre

40a Fira del dibuix i la pintura - PL.DEL VI, PUJADAPONT DE PEDRA, RAMBLA I JARDÍ DE LA INFÀNCIA

Fira del mineral - CARRER CIUTADANS

8a Fira d'Alimentació - AVINGUDA RAMON FOLCH

10a Fira mercat d'artesania - CARRER BERENGUER CARNICER, PLAÇA VICENS VIVES I PASSEIG DEVESA

20a Trobada d'artesans, brocanters i antiquarisCARRER BALLESTERIES, PUJADA I PLAÇA SANTFELIU I CARRER J. PONS MARTÍ

Fira d'alimentació C/ Ciutadans, Pl. de l’Oli, Cort Reial

Visita guiada “Walking Tour”PUNT DE BENVINGUDA, a 2/4 d'11 del matí

Visita guiada. “Un passeig per la història de la ciutat”MUSEU D'HISTÒRIA DE LA CIUTAT, a les 11 del matí

65è Concurs de colles sardanistes amb la cobla Ciutat deGirona - PARC CENTRAL, a les 11 del matí

Torrem castanyes, a càrrec de País de XauxaLA PLANETA, a les 11 del matí i 2/4 d’1 del migdia

Acte cívic en honor dels difuntsCEMENTIRI MUNICIPAL DE GIRONA, a les 12 del migdia

Concert a càrrec del cor MaragallAUDITORI LA MERCÈ, a les 12 del migdia

Simultània de circs amb Boni, Sebas i Tot CircPLAÇA GERMANS SÀBAT, a les 12 del migdia

Companyia de Teatre de Carrer Xip-Xap presenta Quepeti la Plaça - PG. DE LA COPA, a les 12 del migdia

Jordi Tonietti presenta El venedor de contes del món mun-dial - C. C PLA DE PALAU, a les 12 del migdia

Emissió en directe de Ràdio Girona Cadena SerPLAÇA CATALUNYA, al migdia

Actuació simbòlica relacionada amb la campanya Pobre-sa zero - ESCALES DE LA CATEDRAL, de 12 a 2 del migdia

CIRC CRIC - PL. DE BRAUS, 12 del migdia i 6 de la tarda

CIRC RALUY - FONTAJAU1/4 de 5, a 2/4 de 7 de la tarda i 3/4 de 9 del vespre

Doble audició de sardanes -PL. DE LA CONSTITUCIÓ2/4 de 5 de la tarda, La Principal de l'Escala2/4 de 7 de la tarda La Principal de Porqueres

47è Concurs individual de sardanes revesses amb la co-bla Ciutat de Girona GEiEG. PAVELLÓ LLUÍS BACHS, a les 5 de la tarda

Titelles a la carpa de la Devesa amb els Titellaires de SantMarçal - 5 tarda, La bruixa Brotxa - 6 tarda, L'Empordà

18è Trial Indoor Ciutat de GironaPAVELLÓ FONTAJAU, a les 6 de la tarda

Ball amb l'orquestra GironinaSALA DE BALL DE GIRONA, a les 6 de la tarda

Gran castanyadaASSOCIACIÓ GIRONINA DE SORDS, a les 6 de la tarda

L'Oratorio d'Aurélia de Victoria ChaplinTEATRE DE SANT DOMÈNEC, a les 7 de la tarda

Joan Margarit. L'autor recita els seus poemes LA PLANETA, a les 7 de la tarda

Demo show-Pl. Jordi de St. Jordi, a 2/4 de 8 del vespre

Pujada d'un pilar de quatre per les escales de la Catedral acàrrec dels Marrecs de Salt - 9 vespre

Cinema a la rasca, projecció de Diarios de una motocicletaATENEU 24 DE JUNY, a les 9 del vespre

Concert de l'Orquestra de Cambra de l'EmpordàAUDITORI LA MERCÈ, a les 10 de la nit

3 grups Concurs de grups musicalsWhiskyn's PASSEIG DE LA COPA, a les 10 de la nit

SANT NARCÍS 2005 LA CERIMÒNIA2 | DIMARTS, 1 DE NOVEMBRE DE 2005 | FIRES DE GIRONA | Diari de Girona

ANA RODRÍGUEZ GIRONA

EL PRESIDENT de la Genera-litat, Pasqual Maragall,va assistir ahir al lliura-

ment del 25è Premi Just M. Ca-sero i va adreçar unes paraulesals escriptors assistents, als gi-ronins i a l’alcaldessa.

Maragall va posar èmfasi enel fet que s’ha d’aconseguir que«Girona sigui alguna cosa mésdel què és» i, dirigint-se sobre-tot a Anna Pagans i a la conse-llera gironina Marina Geli, queles seves paraules eren «no no-més per als que escriviu, sinótots els que hi sou [a Girona]».

A l’acte d’ahir es respiravaun ambient diferent, festiu. I ésque, enguany, el premi Caserocelebra el seu 25è aniversari.Per aquesta raó, el seu organit-zador i mestre de cerimònies,Guillem Terribas, va convidara tots els guanyadors de les an-teriors edicions per tal que di-rigissin unes paraules al cente-nar de persones que es van reu-nir a La Planeta.

De diferents maneres, peròtots van coincidir a dir que grà-cies al premi havien pogut com-plir el seu somni de convertir-se en escriptors. «El dia quevaig guanyar el Casero em vaig

convertir en escriptor», deiaRafael Vallbona (el primerguanyador l’any 1981) en unmissatge que també l’excusavaper no haver pogut assistir al’acte.

Més gràfic va ser Oriol Rà-fols, que va guanyar l’any 2001amb Uu Aa i que va qualificarel premi Casero de «raro». Rà-fols va justificar aquest adjec-tiu dient que «amb tantes cosesque passen amb els premis lite-raris, el Casero és un premi es-trany, perquè parla de llibres».Segons ell, el guardó es carac-teritza «per una normalitatguanyada a base d’anar contracorrent». No obstant, no totsels guanyadors del premi hancontinuat dedicant-se a l’es-criptura. Així, mentre RafaelVallbona, Miquel Fañanàs o Jo-

sep Maria Fonalleras continuenpublicant llibres, altres es dedi-quen a vendre medicaments aSud-amèrica o a exercir la me-dicina en un hospital figuerenc.Aquest és el cas d’Albert Figue-ras, guanyador l’any 97, i As-trid Magrans, l’any 90.

Magrans, que es va adjudi-car el Casero amb tan sols 17anys, va declarar que en el mo-ment que va guanyar «em vaigsentir autoritzada a dir que eraescriptora». Ara, tot i que esguanya la vida amb la medici-na, va afirmar que continuaveient la vida en forma de no-vel·la.

Els diferents parlaments delsantics guanyadors estavencomplementats amb la músicade Josep Thió, que va introduiramb una cançó cada dècadadels premis.

El compositor gironí, ex-membre de Sopa de Cabra, amés, va tenir l’oportunitat d’es-trenar una «nadala alternati-va» que pròximament publi-carà una discogràfica gironinaen un recopilatori. Thió, refe-rint-se a la seva nova composi-ció, va dir que és una cançó deNadal «crítica, amb pinzelladesdel paisatge urbà».

Maragall insta els gironinsa fer de la ciutat «algunacosa més del que és»LA 25a EDICIÓ DEL CASERO VA COMPTAR AMB ANTICS GUARDONATS

MARC MARTÍ

La guanyadora i el finalista d’aquest any envoltats de guanyadors d’altres edicions

MARC MARTÍ

La música de Josep Thió va acompanyar el record a les edicions passades

MARC MARTÍ

Pasqual Maragall, a l’acte

Maragall qualifica Gironacom «la ciutat més gentil» iapel·la al coratge i ambiciódels seus ciutadans

El jurat considera queaquest any l’escriptura hamillorat i que ha augmentatel nombre de «mons propis»ideats pels autors