artèmia: l'experiment a classe

6
Experiment: la cria de l’artèmia En aquest experiment, de l’assignatura de vida marina, i a càrrec del nostre professor, el senyor Carmona, intentarem fer un viver d’artèmia i que eclosionin els ous correctament. Per a fer aquest experiment, utilitzarem ous del grup de l’artèmia salina. Integrants del grup: Laura Homedes Oriol Hortal Víctor López 2n de BATX – B, grup de Matèria Optativa Vida Marina

Upload: eduardo-arias

Post on 24-Mar-2016

217 views

Category:

Documents


2 download

DESCRIPTION

Experiment de la cria d'artèmia

TRANSCRIPT

Page 1: Artèmia: l'experiment a classe

Experiment: la cria de l’artèmia

En aquest experiment, de l’assignatura de vida marina, i a càrrec del nostre professor,

el senyor Carmona, intentarem fer un viver d’artèmia i que eclosionin els ous

correctament.

Per a fer aquest experiment, utilitzarem ous del grup de l’artèmia salina.

Integrants del grup:

Laura Homedes

Oriol Hortal

Víctor López

2n de BATX – B, grup de Matèria Optativa Vida Marina

Page 2: Artèmia: l'experiment a classe

L’artèmia

Característiques de l’artèmia

Les artèmies són crustacis de petita mida. L’artèmia salina (objecte del nostre estudi) mesura

aproximadament 1’3 cm, tot i que depèn de l’edat i de les condicions ambientals. La salinitat

de l’aigua, per exemple, és un dels factors determinants en el creixement d’aquests crustacis;

com més salina és l’aigua, més petites són les artèmies, i a la inversa. No obstant, hi ha altres

espècies d’artèmia que són molt més petites, com l’Artèmia parthenogenetica, que no supera

els 3 mm de longitud.

Les artèmies són crustacis que viuen en aigües salades, amb concentracions de fins a 330

grams de sal per litre d’aigua, tot i que també poden viure en aigües pràcticament dolces.

Les artèmies viuen en aigües salades continentals, és a dir, llacs, llacunes, deltes, etc. Sempre i

quan siguin salades (o semi-dolces).

Aquests crustacis són animals amb una gran capacitat de colonització, com per exemple,

bassals d’aigua de pluja. De fet, la majoria d’espècies d’artèmia habiten zones seques del

planeta. Acostumen a viure en llocs tan inhòspits per evitar els depredadors, i han

desenvolupat una sèrie de mecanismes de supervivència d’allò més interessants.

Al reproduir-se formen quists, que poden viure anys en estat latent. A més, les artèmies poden

regular la pressió osmòtica del seu cos, de manera que poden viure en aigües extremadament

salades. A més, com a resposta a l’increment de la salinitat, poden augmentar la síntesi de la

hemoglobina i així sobreviure en ambients amb menys oxigen.

Les artèmies són animals molt antics, que gairebé no han evolucionat des del Triàsic, fa

centenars de milers d’anys.

Les artèmies tenen fototropisme positiu, és a dir, es veuen atretes per la llum.

Alimentació de l’artèmia

Les artèmies són animals filtradors, també anomenats suspensívors (com els musclos, o les

ostres). L’aliment que consumeixen les artèmies depèn, sobretot de la seva mida (directament

relacionat amb la mida de l’aliment que hauran d’ingerir). Les artèmies més grans, com la

salina, són capaces de filtrar inclús petits crustacis, cosa que les fa omnívores. De fet, les

artèmies no seleccionen allò que filtren; ho fan indistintament del tipus d’aliment.

Page 3: Artèmia: l'experiment a classe

Això últim fa que, en cas de cultiu, es puguin alimentar amb una gran varietat de productes.

Normalment s’usen algues, però també aliments com el llevat, farina, rovell d’ou, etc.

Condicions de cria òptimes

Les condicions òptimes per a cultivar l’artèmia són una temperatura estable, i al voltant dels

25ºC, un pH bàsic (~8’5), i un nivell de llum i d’oxigenació similar al de l’entorn natural. La

salinitat és molt variada i, si no s’arriba a condicions extremes, no influirà pas gaire en el seu

desenvolupament. S’han de complir aquestes condicions si volem un desenvolupament

correcte dels quists de l’artèmia, i fer que eclosionin amb facilitat.

Reproducció de l’artèmia

Quan les artèmies tenen un mes de vida (aproximadament) és quan estan llestes per

reproduir-se. Amb una alt nivell de salinitat, amb poc aliment i amb escassetat, fomentarem la

reproducció ovípara, és a dir, la formació d’aquests quists, d’aquests ous que romandran

latents fins que les condicions millorin.

Page 4: Artèmia: l'experiment a classe

Experimentació a l’aula: Cria de l’artèmia

La part pràctica d'aquest projecte consistia en fer un viver d'artèmia en diferents condicions,

per així poder avaluar el seu nivell d'adaptació, i confirmar el que ens han dit a classe, i es que

l'artèmia és un animal que s'adapta a quasi bé tot i amb una gran velocitat.

Aquest projecte consistia en muntar dos recipients amb aigua salada, on hi abocaríem els ous

no eclosionats d'artèmia, un cop realitzat aquest procés, hem decidit que el nostre grup

estudiaria el naixement de l'artèmia depenent de la salinitat de l'aigua.

L’elaboració del viver no ens va suposar grans problemes, malgrat que es va fer força llarg.

Aquesta era la nostra font de llum i calor.

El següent pas va ser crear els recipients, omplir-los amb aigua, i crear un aïllant per controlar

la temperatura.

Page 5: Artèmia: l'experiment a classe

Un cop teníem això fet, nomes ens calia posar l'oxigenador a l'aigua, i els ous d’artèmia.

Aquest és l'aspecte que té el nostre criador d’artèmia un cop finalitzat el procés de

construcció:

Finalment, ja només va caldre esperar unes 24 hores per veure eclosionar els ous.

Page 6: Artèmia: l'experiment a classe

Resultats:

En el nostre experiment, vam usar unes condicions estàndard amb una variable:

• Temperatura a 25ºC

• Llum parcial 24h/7dies

• Oxigenació lleu, equivalent a la d

• Aliment abundat (llevat i farina).

La nostra variable va ser la salinitat.

d’elles, la concentració de sals i minerals era equivalent a la de l

A l’altra ampolla, la salinitat era proporcional, per

mateixa, però en una quantitat d

En les dues ampolles va nàixer una quantitat

considerem un èxit. Creiem que, aquest resultat, és degut a

a que la temperatura no va ser suficientment constant.

Tot i així, tampoc considerem el nostre experiment un fracàs,

inconcloent.

vam usar unes condicions estàndard amb una variable:

dies

Oxigenació lleu, equivalent a la d’una llacuna en estat natural.

Aliment abundat (llevat i farina).

La nostra variable va ser la salinitat. Com es pot comprovar, vam usar dues ampolles. A una

elles, la concentració de sals i minerals era equivalent a la de l’aigua de mar

altra ampolla, la salinitat era proporcional, però reduïda, és a dir, la quantitat de sals era la

mateixa, però en una quantitat d’H2O més elevada.

En les dues ampolles va nàixer una quantitat reduïda dels ous, tan reduïda que

considerem un èxit. Creiem que, aquest resultat, és degut a que la il·luminació

a que la temperatura no va ser suficientment constant.

Tot i així, tampoc considerem el nostre experiment un fracàs, sinó més aviat un resultat

vam usar unes condicions estàndard amb una variable:

comprovar, vam usar dues ampolles. A una

aigua de mar (la del gràfic).

, és a dir, la quantitat de sals era la

que no la

il·luminació era insuficient, i

aviat un resultat