Rev

ista

de

l’IES

Puç

ol -

Núm

. 7 -

juny

200

8 - g

ratu

ïta

EXPERIMENTA

èART RECICLAT

tx

i

SUMARI3 Editorial 4 Èxit12 Món - Internet 14 Art i vida18 A casa nostra26 Rodamons32 Oci i negoci

29 Escoles en Xarxa a Valls

24 Sambori 2008

21 Xerrada amb Isabel Clara Simó

3

No tots els canvis són positius ni totes les iniciatives bones. Cal pen-sar el que es fa, molt més en un terri-tori tan castigat, per diferents factors, com l’escola pública. Una reflexió tan elemental ve a compte de l’anomenat ‘Pla Èxit’, escandalosament llançat per la Conselleria d’Educació. Per a qui no el conega, el ‘Pla Èxit’, no sabem si en referència a un triomf (de qui o de què?) o al vocable an-glés que s’utilitza per reconèixer l’eixida (en temps d’adulteració dels Progra-mes Experimentals d’aprenentatge en llengües estrangeres), consistiria en incrementar, voluntàriament, l’horari lectiu del professorat i de l’alumnat du-rant el mes de juliol. Aquestes classes voluntàries s’impartirien, només al de matí, als Instituts valencians que així ho demanaren i, suposadament, hau-rien de permetre la preparació per als exàmens extraordinaris de setembre per a l’alumnat que ho necessités. Més atenció escolar per a l’alumnat, sense cost addicional. Bona idea podem pensar. Una escola d’estiu impartida pel professorat entusiasta, doncs no va a cobrar més per treballar més, destinada a reduir mancances i ‘atendre la diversitat’. Bona idea si no fóra perquè les classes dels Instituts no estan preparades per a treballar a 35 graus a l’ombra, de no ser perquè no es contempla la contractació de nou perso-nal per a impartir-les (sí que es fa quan es parla de l’atenció educativa en an-glés per a formar ciutadans); si no fóra perquè el professorat arriba esgotat a final de curs i perquè l’alumnat que sus-pèn no vol saber res de tornar a classe en juliol (tampoc en juny); bona idea si contemplés, almenys, l’avanç dels exà-mens de setembre (en juliol podria ser una millor data i justificar la mesura).

En altres paraules, la proposta estaria millor si fóra una proposta de debò i no, molt probablement, un globus sonda destinat a encobrir un altre debat. Perquè, malgrat tot, alguna lògi-ca hauria de tenir la proposta. Busquem-la, pensem malament ara. No serà aquesta mesura parany de la Conselle-ria d’Educació per tal d’acusar de ‘mal-feiners’ als docents que ‘no volen treba-llar en juliol’ en mig d’un debat educatiu molt més seriós? Tindrà alguna relació aquesta mesura amb la dissortadíssi-ma i potser anticonstitucional orde per intentar impartir en anglés l’Educació per a la Ciutadania’ Voldrà amagar la falta de previsió a l’hora d’implantar la LOE? Es relacionarà amb la tardança en construir l’Institut de El Puig i altres centres docents? Ningú no s’ha apuntat per tal de ‘treballar’ en juliol. Tot el professo-rat rebutja el plantejament, perquè de l’alumnat ni parlem. Val que l’escola pú-blica tinga que competir, però les esco-les privades que treballen en juliol ni ho fan així ni poden fregir ous sense llar en qualsevol de les seues aules. Menys-prear d’aquesta manera a un col•lectiu tan castigat com el docent significa menysprear la seua funció. Molt possi-blement es plantege perquè es consi-dera que l’escola pública està molt bé com escola ̀ assistencial’ per als que no poden exigir res perquè no poden anar enlloc. A ningú no se li ocorreria dema-nar a un fuster, un llanterner, un man-yà, un electricista, que treballés sense cobrar, per què a nosaltres sí? No cal invertir més per a donar més serveis, resulta pensable això? Que isquen ells.

Fracassar d’èxit

REVISTA DE L’IES PUÇOL

Consell de redacció

Cerdà, Robert (Director)Cifre, Lluïsa (Dep. valencià)

Cortell, Mery (AMPA)López, Miquel (Dep. valencià)

Millán, Pilar (vicedirectora)Peris, Ramon (Dep. valencià)

Taller de premsaAlumnes de l’optativa

RDP de 4t d’ESO

GràficsArxiu fotogràfic del Centre

MaquetacióPeris, Ramon

Si vols col·laborar en aquesta revista o en la pàgina web corresponent: http://pou.enxarxat.googlepages.com contacta amb nosatres a través de: iescultura@gmail.com

Web oficial de l’IES Puçol: http://intercentres.cult.gva.es/iespuzol/

Ed

ito

ria

l

4

FAMOSOS, EXITOSOS I PENOSOS

FAMOSOS, EXITOSOS I PENOSOS Podríem dir que l’èxit està realment mal repartit, ja que els realities s’emporten la palma, però en general la televisió i la premsa del cor, donen fama, èxit i diners a gent que l’únic que vol es cridar l’atenció.

Pensem que presentar-se a un càsting per a un programa com és “Gran Hermano” és d’alguna manera reduir-se a ser la mascoteta d’una cadena de televisió que el que vol és pujar l’audiència amb bregues i malentesos entre els concursants, però sobretot aquestos concursants busquen tindre èxit i fama en poc de temps, perquè l’èxit és fàcil d´obtindre però quasi ningú el mereix. Sí, val, no tots els realities són així, com a exemple els programes com “Fama, a bailar” i “Operación triunfo”, que podríem dir que són programes “busca-talents”. És necessari traure imatges i gravacions del que passa en la casa on conviuen? Jo pense que no, però clar, necessiten traure èxit d´on no n’hi ha. Principalment, estos programes són “crea-famosets”, gent que sense quasi preparació, aconsegueixen lloc en programes de televisió, cobrant una milionada i sense tindre la carrera de periodisme o alguna cosa similar. Aquesta gent aconsegueix èxit i diners per tindre una brega amb una altra persona?

El pitjor és que el nostre país ajuda estos comportaments, perquè si ningú ho mirara, el programa no es faria. Altre tema és

aconseguir èxit amb mentides sobre les relacions. Vas a un programa i dius quet’has relacionat amb una famosa i, pum!, lateua carrera de famós comença a aflorar, comences a eixir en tots els programes de divendres nit i comences a tindre èxit sense merèixer-lo gens ni mica.

Però a la fi, tot aquest morbo de l’èxit per l’èxit el creem nosaltres, els espectadors, que en realitat no busquem vore una bona pel·lícula premiada amb 5 Oscars, sinó que volem saber amb qui es relaciona cert famós en l’última setmana. Açò és la realitat de l’èxit televisiu, un èxit que, com ja hem comentat, no sempre és ben merescut.

Sergio Almendros, 4t E Miguel Planells, 4t E

J. Herminio Català, 4t C

5

ÈXIT EN EL JOC

Èx

it

L’èxit en el JOC del casino, està relacionat amb guanyar DINERS, però si vols guanyar molts DINERS has de tindre també molts més DINERS. Hi ha persones que per la seua estratègia o habilitats poden guanyar molts DINERS sense la necessitat de JUGAR, però no ens conformem i en volem tindre més, encara que siga fent trampa. Però aquesta última opció està molt controlada. T’ho dic jo que ho he intentat, perquè tantes setmanes sense guanyar DINERS és molt dur, perquè no pares de somiar DINERS i fitxes del casino i tot això et trastorna... No vols, però no pots parar! Veus la gent JUGANT! I fas el que siga per estar allí al mig... Veritat que sí? A que tu també et passa? Totes aquestes coses poden tindre un mal desenllaç... Podem acabar ludòpates... Disculpa, rectifique! No, jo no sóc un d’eixos. Poden acabar ludòpates persones que JUGUEN compulsivament. Jo no eh? No poden controlar els impulsos per a no JUGAR, JUGAR JUGAR JUGAR JUGAR.. DINERS DINERS DINERS DINERS DINERS... AJUDEU-ME!

Ángel Pardo, 4t DIV

6

ÈXIT I FAMA L'èxit professional és la clau per poder tindre fama, milers de milions i tot tipus de luxes, però de vegades l’èxit arriba prematurament a actors, futbolistes, boxadors... que no tenen la suficient capacitat ètica per poder mantindre els peus a terra en l’explosió d'èxit a la qual poden arribar.

Un cas ben significatiu és el dels joves actors de cinema que s’involucren en un món que tal volta no sàpiguen dominar i acaben drogats, vagant pel carrer sense saber a on van. Com han acabat així quan han arribat a ser grans estrelles a les quals tots aclamaven? Un cas és el de Macaulay Culkin al qui tots hem vist en Solo en casa, pel·lícula que el va llançar a un èxit aclaparador però que prompte es convertiria en un èxit incontrolable que l'ha portat a les drogues i les festes desmesurades que han acabat destruint la seua carrera i fins i tot la seua vida. Este cas no el trobem només en actors que aconseguixen la fama prematurament ni es

tracta d'un cas únic, ja que des de Macaulay Culkin fins a Maradona hi ha una llarga llista

interminabled'actors, futbolistes, cantants, etc. que estan o han estat en este món, Britney Spears, Mike Tyson, Petit,

ma tal com ve se’n va.

etc.

En conclusió L'exit és el principi de la

fama, els diners i el luxe, però cal saber el que es fa en tot moment i tindre el peus a terra. Has de saber elegir els teus amics sense deixar-te dur per altres persones que van darrere teua només fins que se t’acaba l’èxit. Així que si algun dia tens èxit en la vida has de tindre molt clara una frase que diu que la fa

Àngel Llàcer, 4t DIV

ÈXIT I FAMA

7

Èx

it

Per a aconseguir l’èxit als estudis tenim per a tu aquests 15 consells, i així podràs estar preparat per a aprovar qualsevol assignatura. Necessites açò per a ser algú el dia de demà i poder treballar en el que més t’agrada.

1. Necessites 5 minuts cada dia per a planificar-te.2. No comences mai pel més fàcil amb l’excusa d’anar entrant en matèria, i comença pel més important de la lliçó. 3. Porta damunt sempre una agenda per a anotar idees i coses que siguen importants abans que s’obliden.

4. Conserva els papers necessaris i més importants, desfes-te’n dels que no siguen importants.5. No comences mai a fer una cosa sense estar convençut del tot de poder realitzar-la. 6. Abans de posar-te a estudiar prepara tot el necessari.7. Aprofita els teus millors moments, si t’agrada estudiar pel matí o per la nit, en els moments que tingues més energia. 8. Busca llocs adequats per a poder estudiar sense molts sorolls; per exemple, una biblioteca pública, etc. 9. Amb la panxa plena, et serà més fàcil concentrar-te.

10. Procura treballar en una taula on sols pugues ficar-te les coses necessàries per a evitar que et desconcentres. 11. Comença llegint i sutbrallant les idees més importants del tema. 12. Abans d’estudiar resol les teues tasques pendents amb la finalitat de poder-te concentrar en els estudis. 13. Quan necessites descansar, escolta música, etc. No faces dues coses a la vegada.14. Fica’t d’una manera còmoda per a estudiar, com portar roba fluixa, molta llum, etc.15. Demana ajuda quan ho necessites.

Rocío Silva 4t F Pili Talaero 4t F

Carolina Escrich 4t B

8

LÍNIA RESERVADA PER AL TÍTOL DE L’ARTICLE Alba és una estudiant adolescent de catorze anys que cursa a l’institut de Puçol, IES Puçol, i al conservatori de Sagunt Joaquim Rodrigo. Estudia tercer d’ESO i tercer de Grau Mitjà.

Entrevistador: Bon dia, estem ací per a entrevistar a Alba Martínez sobre el conservatori. Alba: Bon dia.

Entrevistador: Alba, quin instrument toques? Alba: L’oboè.

Entrevistador: Per què vares elegir aquest instrument? Alba: En un principi volia tocar el clarinet, perquè era el que més veia i el que més m’agradava. Com que els meus germans eren músics, em van involucrar a tocar l’oboè perquè es un dels instruments menys conegut i n’hi ha menys gent que el toca. Aleshores m’ho van ensenyar per Internet, em va agradar i el vaig elegir.

Entrevistador: A quina edat començares a tocar l’oboè? Alba: A tocar-lo, quan vaig entrar al conservatori als huit anys.

Entrevistador: I els estudis musicals? Alba: Als sis anys vaig començar a estudiar al poble, i després vaig entrar al conservatori. Entrevistador: Com estan organitzats els cursos al conservatori? Alba: Hi ha quatre anys anomenats Grau Elemental, que se suposa que va des dels huit anys -fins que acabes l’etapa primària- per a coincidir el col·legi amb el conservatori. Després son sis anys de Grau Mitja, que seria acabar amb el batxillerat i per últim quatre anys de Grau Superior, que el faries a la universitat. Entre els graus hi ha una prova d’accés -per a passar al següent grau- amb un jurat.

Entrevistador: Com combines els estudis amb la música? Alba: Has d’aprofitar molt el temps perquè son moltes assignatures i has d’estudiar de totes.

Aleshores cal aprofitar el temps, estudiar les coses de l’institut principalment, i en lloc de veure la televisió o jugar a qualsevol cosa toques l’instrument, el piano…

Entrevistador: Quines assignatures hi ha? Alba: Al curs que estic jo tinc harmonia, musica de cambra, orquestra, instrument i piano

complementari.

Entrevistador: Quina es la que t’agrada més?Alba: Musica de cambra, m’agrada perquè toques l’instrument que t’agrada i estàs amb un grup de gent xicotet que coneixes. El piano complementari perquè es un instrument nou i també m’agrada.

Entrevistador: I la que menys? Alba: Harmonia és la més pesada, perquè és en la que més cal estudiar i dedicar el temps.

Entrevistador: En un futur vas a continuar amb la música? Alba: Vull continuar el curs que ve i acabar el Grau Mitjà, però no crec que faça el Superior perquè no vull dedicar-me a la musica, és com una eixida més.

Entrevistador: Moltes gràcies per dedicar-nos estos minuts, i que passes un bon dia.

Alba Martinez, Azahara Muñoz,

Mar Pascual, Raquel Salvador,

3r C

ALBA, LA DOBLE ESTUDIANTENTREVISTA

9

Èxit en la vida L’èxit en la vida pot tindre moltes eixides com per exemple: l'amor, el joc, l'amistat, la família, etc.

Les persones a voltes són un poc falses com eixes que es casen per diners que diuen que es casen per amor i és casen perquè l'home o la dona tenen un munt de diners, terres, etc.

Les persones que diuen tindre èxit en l'amistat segurament han tingut una xicoteta discussió amb els seus amics i no diu que té mala sort amb els amics, però qualsevol persona pot tindre una xicoteta discussió, per exemple jo he tingut alguna i al dia següent ja estava tot solucionat.

Les persones que diuen que no tenen èxit en l'amor i són afortunades en el joc és perquè no tenen parella, però ja us aplegarà l'hora de tindre parella... No heu de tindre pressa ja que

és qüestió que et vulguen com eres. A mi no m’ha passat però la majoria de parelles sempre estan igual.

Les persones que diuen que no tenen èxit en el joc son afortunades en l'amor això sempre ho diuen perquè les persones amb una mala ratxa s'animen. La veritat és que hi ha persones que sí que en són d’afortunades. Però jo preferisc tindre èxit en coses millors.

Les persones que no tenen èxit en res, que diuen que són uns desgraciats, potser ho

diuen perquè no es valoren elles mateixes tal com són, però la gent que les coneix les ajuden a fer vore que no han d’eixir de cap desgràcia.

Patricia Portalés Yuste 4t diver

ÈXIT EN LA VIDA

Èx

it

10

POTENCIANDO EL BALONMANO

Los equipos de balonmano del Instituto han acabado con rotundo éxito la temporada 2007-2008.

El equipo infantil masculino ha consegui-do aglutinar a un grupo de jugadores involucra-dos y comprometidos quienes, bajo la dirección de su entrenador Pepe Sebastià, han logrado un meritorio quinto puesto entre doce equipos; todo un éxito teniendo en cuenta que ésta ha sido la primera competición en la que participaban, in-cluso muchos de ellos practicaban por primera vez este bello deporte. Igualmente, el equipo cadete femenino –que se formó a finales del curso pasado– ha competido por primera vez, y ha cumplido con el objetivo principal de acabar la temporada siendo un equipo consolidado para la próxima. El mag-nífico trabajo de su entrenador, José Vicente Or-tiz ha sido decisivo para conseguir este éxito. En definitiva, podemos estar orgullosos porque

¡TENEMOS EQUIPOS PARA LA PRÓXIMA TEMPORADA!

Es importante destacar la colaboración del A.M.P.A. puesto que no sólo han ayudado en la compra de material, sino que han sufraga-do en su totalidad el coste del monitor del equipo cadete femenino; por su parte, la Dirección del Centro ha facilitado el desarrollo de actividades fuera del horario escolar en las instalaciones del Instituto, así como ayuda para material deporti-vo. No podemos olvidar la colaboración de todos aquellos padres de jugadores y jugadoras que, sábado tras sábado han acudido a los partidos, prestando de manera desinteresada los vehículos particulares para los desplazamientos que no han

sido cubiertos por la Consellería o incluso com-prando material deportivo como el chandall que luce el equipo cadete femenino. A todos ellos les damos las gracias desde aquí porque forman par-te de esta gran familia unida por el amor al depor-te. Animamos a los alumnos y alumnas del Instituto a seguir participando y a involucrarse con energía para seguir construyendo más y mejores equipos de balonmano, tanto masculinos como femeninos, para las próximas campañas. Para ello podéis contactar con el profesor José Vicente Martí o con la Vicedirección del Centro. ¡Os espe-ramos!

José Vicente Martí

11

Èx

it

ENTREVISTA A RICARD ESTEVERicard Esteve (Puçol, 1993) és un conegut atleta de la comarca, ja que du participant mols anys al triatló. Es dedica als estudis i entrena en el C.A. Puçol, i ha participat en diferents proves a Espanya. Ha guanyat diversos trofeus en carreres populars, ja que ha guanyat prou vegades en proves atletetiques. Fa uns mesos, es deixà l’atletisme per dedicar-se al triatló. Hui dia, en aquest esport no té molta fortuna, però ell fa el que pot. Anem a conèixer-lo millor.

<L’esport és la disciplina de la vida, encara que, mai s’han de deixar de costat els estudis>Què t’impulsà a començar la teua carrera es-portiva? La persona que més m’impulsà a començar la meua carrera esportiva va ser Fran. En l’estiu del 2007 vaig començar a entrenar amb la bicicleta i la nata-ció, per a prepa-rar-me la tempo-rada.

Amb quina inten-sitat entrenes? Quan vaig a l’entrenament, aprofite la majoria de la vesprada. Aquest és l’horari que tenim: Dilluns: de 18:30h a 20:00h Dimecres: de 17:45h a 19:15h Divendres: de 16:45h a 19:15h

Els caps de setamana, aprofite per eixir a córrer i amb la bicicleta. Els dies que tinc competició, la setmana anterior entrene força poc.

M’has comentat abans de fer l’entrevista que participares al campionat d’Espanya de duat-ló. Què tal t’anà?Vam fer el viatge el dia d’abans per poder dormir i descansar. El dia de la carrera, arribàrem a les 8:00h, pre-paràrem les bicicletes i les deixàrem als “boxes”, quan anàvem a fer l’eixida em feia mal la panxa perquè estava força nerviós.

Mentre passaven els metres, m’anava recu-perant. A l’arribar als “boxes”, Franc em va

treure uns metres d’avantatge, que després es con-vertirien en quilò-metres. A la fi, vaig arribar a la meta en la posició 64.Va ser, sense dubte, una de les grans experièn-cies de la meua vida.

Per què deixa-res l’atletisme, per apuntar-te al triatló?

Perquè m’agradava practicar un esport més divers, amb més disci-plines, i vaig escollir el triatló.

Quines expectatives tens per al futur?En el futur m’agradaria compaginar el triatló amb el meu treball i poder ser monitor d’aquesta dis-ciplina esportiva.

Entrevista-dors: Mario

Sebastià, David Picó

Càmera: Francesc

CalvoEntrevistat:

Ricard Este-ve, 3r C

ENTREVISTA

12

Actualment quasi tot el món disposa d’Internet a les seus cases, però... sabem ben bé el què és Internet, com va nàixer, com funciona, quins avantatges té? Internet es va iniciar com un projecte de defensa dels Estats Units a finals dels anys 60. Encara que parega estrany la idea era garantir la comunicació dels llocs que estaven a gran distancia en cas d’atac nuclear.

Després dels experiments dels anys 60, el verdader començament d’Internet va ser en 1975. Internet es va començar a utilitzar com a xarxa de l’ARPA que era el servici que utilitzaven els Estats Units com a base de les investigacions militars i universitàries. En 1983 es va adaptar el TCP/IP com estàndard principal per a totes les comunicacions i en 1990 en desaparèixer ARPA, Poc a poc es varen anar introduint organitzacions privades. La més important és la que fins ara proporciona accés als grups de notícies (Usenet), que data del 1979. El concepte de World Wide Web va començar a ser d’abast general des del principi dels 90. Actualment Internet s'utilitza en totes les parts i per a quasi totes les coses.

Internet funciona a través de una xarxa integrada per milions d’ordinadors. Estos, poden ser de dos tipus: servidor o client. Un servidor, és un ordinador que conté informació que pot ser consultada pels usuaris. D’altra banda ,un client és un ordinador que no està presentant informació, sinó que la va buscant; és a dir, els ordinadors clients es connecten als servidors per obtindre informació.

Els servicis més importants són:

-servici de correu: És on es guarden tots el missatges de correu que l’usuari gestiona quan es connecta.

-servici de notícies: Un ordinador conté els missatges de les notícies perquè l’usuari puga connectar-se i llegir-les, se sol anomenar servici d’NNTP.

-servici de web: Presenta una informació segons l’estàndard www). És la possibilitat d’executar un programa client Web , que connecta a un servidor Web i podem llegir el seu contingut en forma de pàgines, amb noticies, textos, fotografies i altres elements.

-servici d’FTP: Un ordinador servidor conté uns fitxers que podem seleccionar i recollir des d’un altre ordinador usuari.

-servici de IRC-Xat: Permet als usuaris mantindre conversacions en temps real.

-servidor DNS: servidor que té un ''domini'' una xifra determinada per a cada pàgina web.

13

Mó

n-I

nte

rne

t

Avui en dia Internet és una cosa quasi imprescindible per a tot el món. L’ evolució i el accés a Internet en estos últims anys ha crescut a passos agegantats i les noves generacions ja el dominen sense problemes, encara que tanta evolució té els seus desavantatges.

A Internet podem encontrar notícies o informació errònia i desagradable (pornografia, violència explicita, terrorisme, etc.) que afecta principalment als menors. També afecta al rendiment dels alumnes ja que cada vegada s’esforcen menys per a fer els deures, provoca gran dependència o vici, és el principal servidor de la pirateria, provoca confusions en les empreses, és necessari l’electricitat per al seu funcionament el que provoca que un error en l’energia elèctrica faça que es pare per complet i a més provoca mals com el Spam, virus, el malware, etc. Però no tot són desavantatges.

Internet ha suposat un gran avantatge per a tot el món. Internet ens facilita la comunicació, fa possible parlar amb persones a temps real de totes les parts del món, la recerca d’informació és molt més senzilla, l’ordinador s’actualitza més fàcilment que si no tinguérem Internet, és possible compartir coses personals que a un altre li puguen servir i a més és possible comprar tot tipus de coses, des de roba fins a un ordinador.

En conclusió Internet s’ha convertit en una forma de viure que cada vegada més està en expansió. Per a mi el progrés actual que hi ha és degut a Internet i això és bo però cal saber controlar-lo i no convertir-se en persones servidores d'un ordinador via Internet.

Àngel Llácer, 4t DIV

14

EL CONGRÉS DE LES LLETRES

-Entreu, entreu en la sala…Però, separades; sense formar paraules. No us amuntoneu- digué la Z.Assenteu-vos, cadascú al seu lloc. Els signes de puntuació a l’esquerra, majúscules al centre i minúscules a la dreta.

-Que siguen majúscules no vol dir que siguen superiors, eh? Són menys utilitzades que nosal-tres i, tu, és clar, com eres la “z” majúscula les tens mimades i les fiques ací- digué una lletra minúscula en un to bord.

-Qui t’ha donat el torn de paraula? A més, com oses parlar-me així?

-Perdone’m senyora presidenta- digué disculpant-se la lletra minúscula.

-Esta sessió- començà el president- és realitzada amb l’objectiu de decidir quina lletra o signe és el més important. En primer lloc: quina lletra pensem que és la menys utilitzada?

-La Z, ha ha…- es burlava algú.

-Em referisc a tot el món. En valencià no és una lletra molt utilitzada, i encara menys en cas-tellà. Però en altres idiomes, sí. Penseu un poc. És una lletra que sols s’utilitza en castellà, i s’utilitza ben poc.

De seguida, tots arribaren a l’acord que la ñ era la lletra menys utilitzada, que s’utilitzava solament a Espanya i no a tota.

-La ñ té el torn de paraula. Creus que ets la menys útil? Què et pareix? – preguntà la presi-denta.

-No hem pareix just, totes les lletres hauríem de tindre els mateixos drets i aparèixer el mateix nombre de vegades. Es més, no em deixen ni passar la frontera i, gràcies a mi, es compon el nom d’aquest país en castellà, que és l’idioma oficial.

-Cert el que diu la ñ- digué Z, aprovant el discurs que aquesta lletra castellana acabava de fer.

-A més en valencià em substituïxen per ny, que tindran aquestes que no tinga jo? Damunt, és més còmode per a ells escriure una sola lletra ¿o no?

-Ara no em fiques a mi pel mig, que en valencià solament aparec junt amb la n.- es queixà la y.

Zñ

y T

15

Art

i v

ida

-Vinga no discutiu -intervengué la w. La meua vida és menys agradable. Sólament m’utilitzen per al vàter (w.c). A més, em tallen per la meitat per formar dues v.

-Algun símbol que intervinga? Aquesta vegada que siga per a dir arguments a favor. Que, amb aquest pas, cap lletra aspira a ser la millor.

-Jo crec que nosaltres, els punts, som els més importants. Separem oracions, amb ajuda de les nostres amigues; les comes. Elles són inferiors, ja que les seues pauses són menors.

-Serem “menors”, com dius tu, però som imprescindibles. Sempre hi ha més comes que punts.- es queixà la coma.

-Però nosaltres tenim més utilitats: si ens fiquem un damunt de l’altre podem assenyalar que arriba una enumeració, També si ens agrupem de tres en tres formem els punts suspensius. Per no parlar dels punts en les is i les dièresis.

-No sigues tan cregut que sense mi no podries formar el punt i coma…

-Però de què us queixeu! -digué una cometa- No hi ha res com aguantar a una pesada sempre a les teues esquenes.

-Jo expresse els diferents sentiments -intervingué l’exclamació. Però, el que no m’agrada és haver d’indicar que algú s’enfada.

-Home, però no van a estar sempre tots contents, no creus? – el tallà la interrogació.

-Vinga, no digues res que no fas més que preguntar.

-Doncs, gràcies a mi els xiquets aprenen a l’escola, les persones resolen els seus dubtes…crec que realitze una funció important.

De sobte intervingué la T des del final de la sala.-Jo opine que les vocals són les més importants, les que més apareixen i les imprescindibles per formar paraules.

-No et cregues -digué la A majúscula. Hui en dia els xiquets ens suprimeixen cada vegada més: als missatges de mòbil, al Messenger…

-Tots teniu raó; cada lletra, cada símbol tenen els seus avantatges i els seus inconvenients, però tots som importants. Potser les vocals siguen imprescindibles, però sense consonants no faríem res. Cadascú dels que estem ací som necessaris per a escriure, per a parlar, és a dir, per a poder comunicar-se. I tu, ñ, malgrat que solament apareixes en castellà i poques vegades eres necessària, si no, com advertirien els de Madrid que:

Logroño está en España, las arañas no tienen pestañas y decidle a esa maña que en el Duero hay pirañas.

Sara Blasco Chamarro, 3r CPremi Sambori Comarca de l’Horta Nord 2008

Zw

,

T?

16

Jaume I, el Conqueridor

Aquest any s’ha celebrat els 800è aniversari de Jaume I que va nàixer a Montpeller l’any 1208. El rei va conquerir les Illes Balears i el País Valencià, ampliant la Corona d’Aragó. Per aquesta raó els valencians celebrem també aquest fet històric amb diversos actes.

L'Ajuntament de València ha obert el Museu de l'Arxiu Municipal per exhibir l'espasa i l'escut de Jaume I, així com el Penó de la Conquesta, el senyal que els musulmans van hissar a la torre del Temple en 1238 per indicar la rendició de la ciutat al rei. El rei Jaume I al Puig, conta la llegenda, que va lluitar contra un drac a la porta del monestir i el mes passat van fer un mercat medieval recordant com va ser aquella època i en els moments que va viure aquest rei. També s'han exposat llibres en diversos llocs i els han estudiat.

El Consell de Mallorca organitzarà junt amb la Generalitat de Catalunya i de València una exposició històrica per a commemorar el 800 aniversari que es podrà veure en les tres comunitats a finals d'aquest any. L'exposició conjunta sobre Jaume I inclourà tres mostres amb altres tantes visions distintes sobre la figura del monarca, però contarà amb un catàleg únic del muntatge.

També els presidents dels governs d'Aragó, Balears i Catalunya han aprofitat la commemoració en el Monestir de Poblet de l'aniversari del naixement de Jaume I per a reivindicar la tolerància, la solidaritat i l’enteniment entre els pobles. El president de la Generalitat Valenciana, Francesc Camps, va ser l'únic màxim representant dels territoris

que formaren part de la Corona d'Aragó en no anar a l'homenatge a Jaume I a Tarragona. Anà la consellera de cultura en el seu lloc.

Molts pobles de la Comunitat Valenciana han fet diverses coses per a commemorar el naixement del "conqueridor". Al poble d’El Puig, en commemoració a Jaume I,

els passats dies 29 i 30 de març, van fer un mercat medieval amb més de 70 artesans procedents de diferents localitats. També van fer una ruta turística guiada amb el recorregut pel pas que feu Jaume I pel Puig. Veïns d’aquest poble van anar a visitar els monestirs de Poblet i Santes Creus on els van convidar a dinar un menjar típic de cuina catalana.

Letícia March, 4t DIV

JAUME I EL CONQUERIDOR

17

Art

i v

ida

LES XULLES LES XULLESLes xulles, són com apunts que serveixen per a copiar en un control, però tot el món no les utilitza d'aquesta manera, uns altres les utilitzen per a recordar-se del significat, de forma que les fan però no les trauen al control, i això és bo perquè practiques la memòria. Els que les fan ja saben el problema que poden tindre si els enxampen.

Cada volta és més fàcil perquè com ara la tecnologia està tan avançada, ja existeixen programes per a fer-se les xulles de tots els tipus i de moltes assignatures.

Ací teniu unes anècdotes que els ha passat a alguna gent per copiar: - Estàvem en un control de socials quan el mestre ix a la cafeteria. Tota la classe copia i de sobte ve i per sort no enxampa ningú. A la mitja hora ix altra vegada però no a la cafeteria, se'n va a l’altre corredor o això sembla. Finalitza el control i tots tranquils. Al dia següent ens porta tots els controls amb un zero de nota. Pregunten per què i trau unes fotos de nosaltres copiant que las va fer des de la finestra de classe. Per sort en els altres dos controls vaig traure bona nota i aproví. Però el pitjor és que els zeros arribaren als nostres pares i des de llavors anem als controls sense xulles (excepte filosofia perquè la mestra s’adorm).

- Estàvem en el últim any de carrera, anava a ser pilot. Al costat meu, hi havia un xic que no sabia res del control. Jo per ser bona persona , li vaig canviar el control però m’agafaren. Vaig llançar a perdre la meua carrera. Ara sóc femater.

Ací teniu uns dels llocs per a posar-se les xulles: - En la manega.- En el coll de la camisa.- En la bragueta(sols per a xics).- En l’escot o llocs adjacents (sols xiques).- En la roba interior.- En l’estoig. - Darrere del company de davant.

Tipus de xulles:- Paper: són les clàssiques on s’apunten els apunts mes xicotets.- Mòbil: copies el resum o el que hages de copiar en un missatge, quan acabes el guardes en esborranys i a l'hora del control, si tens nassos, traus el mòbil.

Aquesta és una de les pàgines on pots descarregar-te un programa per a fer xulles: http://www.xuletas.es/ .

Facun, 4t DIV

18

L’IES PUÇOL, EL MÉS SOSTENIBLE

Es tracta d’una iniciativa pionera en la Unió Europea que promou la implantació de sistemes de reducció energètica, reciclatge de residus, acondicionament acústic i que pretén combatre el canvi climàtic en els complexos educatius, van informar avui fonts de l’entitat financera en un comunicat. El guardó de l’IES Puçol, que conta amb una dota-ció econòmica de 20.000 euros, permetrà desenvolupar un pro-jecte que contempla l’adaptació de les calderes, la insonoriza-ción de l’aula de música, la subs-titució d’aixetes i la implantació d’un sistema de contenidors de reciclatge, van assenyalar les mateixes fonts.

Així mateix, Obra Social Caja Ma-drid també ha valorat “l’esforç” dels estudiants de l’IES de Puçol per promoure accions de sensi-bilització mediambiental, entre les quals destaquen el disseny de cartells, l’elaboració d’una fa-lla i l’organització de jornades de recollida selectiva de residus.

El director general de la Conse-lleria de Medi ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, Jorge

Lamparero, va lliurar avui als es-tudiants de l’IES Puçol un diplo-ma acreditatiu i un xec de 20.000 euros. L’acte, que s’ha celebrat aquest matí en Fira València, va contar amb la participació de Bienvenido Saún, sotsdirec-tor general i director general de Caja Madrid a la Comunitat Va-lenciana i Regió de Múrcia; José Blanca, responsable d’Obra So-cial Caja Madrid a la Comunitat Valenciana i Regió de Múrcia; i Jorge Tejedo, president de Eco-fira.

L’IES Puçol és un dels centres més sostenibles d’Espanya, segons Obra Social Caja Madrid, que ha distingit a l’institut valencià amb un tercer premi en el seu programa “Tu pots fer-ho”.

19

“Tu pots fer-ho” és un concurs pioner a Espanya dirigit a estu-diants de primer curs de Batxi-llerat de centres públics, privats i concertats. Concebut com un certamen per a implicar conjun-tament a alumnes, educadors i famílies, la iniciativa proposa als estudiants l’engegada en els centres educatius d’una Eco Avaluació-auditoria per mesurar l’estat d’indicadors com el con-sum d’aigua i energia, la gestió de residus o el soroll. Una ve-gada analitzats els punts forts i febles, els alumnes desenvolu-pen un projecte de millora am-biental en els seus instituts.

Per la seua banda, Bienvenido Saún va qualificar de “magnífic” el projecte de l’IES de Puçol i va explicar que aquest “arreplega a la perfecció l’esperit de “Tu pots fer”, és a dir, que qualsevol mo-dificació en l’entorn, per mínima que siga, repercuteix en el medi ambient”.

www.levante-emv.com

A c

as

a n

os

tra

FES CLICPRESENTACIÓ DE L’ECOAUDITORIA

20

XARRADA AMB ISABEL-CLARA SIMÓCONFERÈNCIA D’ISABEL CLARA SIMÓ

El passat dia 7 de maig, dimecres, va vindre a la casa de la cultura Isabel Clara Simó, escriptora molt coneguda per les seues novel·les narratives, que va delitar els alumnes de 4t i 1r de batxillerat amb una exposició molt interessant.

Isabel Clara Simó va nàixer a Alcoi el 1943. De jove, es va haver d' anar a viure a Catalunya perquè va aprovar les oposicions a Figueres i en aquell lloc va conèixer el seu home, i junts es van quedar a viure a Barcelona. Va començar a escriure quan era molt jove, ella sempre escrivia en castellà perquè al col·legi no estudiava valencià, fins que a la facultat va conéixer un grup de gent que escrivia en valencià i es va interessar pel que feien, dins d’aquestos es trobava Joan Fuster per qui va tindre especial admiració. De la seua carrera no ens va contar quasi res perquè ens va dir que no li agrada molt parlar d’ella mateixa. Ens va contar que durant la seua carrera ha rebut molts premis dels quals el que més il·lusió li va fer va ser el premi Sant Jordi. A més a més, ha escrit unes quaranta novel·les. Un altra faceta que té aquesta dona és de guionista a la televisió catalana de TV3 cosa que li dóna una certa experiència en aquest camp. Isabel va pubicar el seu primer llibre el 1983 i el seu últim llibre anomenat El meu germà Pol al 2008. Ens va contar que ella no diferenciava entre el públic a grups de joves o d’adults, sinó

que eren les editorials quihavien classificat algunes de les seues novel·les com a juvenils no més pel fet de que tinguen un jove com a

protagonista. Actualment ens va

dir que està escrivint una

autobiografía, que eixirà al mercat l’any que ve. També hi està treballant amb poesia. Però ens va confessar que el que ha intentat escriure moltes vegades i mai ho havia aconseguit és escriure contes per a xiquets xicotets. L’escriptora va afegir que no volia estar parlant-nos d'ella en un pedestal sinó baixar i estar parlant a la mateixa altura que nosatres, cosa que va estar molt bé per la seua part. Va ser un gest que va agradar molt al públic. Ens va dir que la lectura no hauria de ser un càstic, sinó un plaer que cadascun pot elegir. Ens va ficar l’exemple de que els pares obliguen a llegir, fent així que els fills consideren la lectutra com un càstic i pel general quasi mai els xiquets llegeixen per gust sinó per obligació. També aquesta autora ens va comentar que la literatura no serveix per a res sinó per a donar plaer. L’objectiu d’un escriptor és que el lector tinga ganes de llegir. La lectura ha de produir emocions i pensaments a l’hora, perquè si no el que hem llegit s'oblidarà en poc temps. Li vam preguntar que d’on treia les idees per a escriure les seues novel·les, i ens va dir que ella tenia quatre passos a seguir per a escriure una novel·la: Coberta de la darrera novel·la

21

A c

as

a n

os

tra

- Portar sempre damunt una llibreta xicoteta que càpia a la butxaca i un boli. - Apuntar tot el que et vinga al cap, o tot el que observes pel carrer que t’haja fet pensar o t’haja paregut interessant. Tot allò que somies i les observacions que faces de com escriuen altres escriptors. - Rellegir cada dues setmanes tot el que has escrit a la llibreteta. - Escriure tres línies mínim cada dia del que pugues traure del que has escrit a la teua llibreteta.

Per acabar en agradaria comentar que va ser una xarrada molt interessant perquè el temps passà volant, ens ha ajudat a veure com són els escriptors i pensem que ella va eixir molt contenta i orgullosa perquè va dir a les càmeres de la televisió de Puçol que li havien fet unes preguntes molt interessants i amb molta intel·ligència. A més a més, gràcies a ella la literatura la veurem d'una altra manera. Gràcies Isabel!

Teresa Soriano 4t F, Blanca Quintana, Beatriz Jiménez i Elena Ferrer 4t D,

Paloma Sánchez i Aarón Risueño 4t DIV

22

RESPETAR EL MEDIOAMBIENTERESPETAR EL MEDIOAMBIENTE

LAS TRES ERRES REDUCIR-REUTILIZAR-RECICLAR

Los alumnos de 2º de ESO aprendieron los principios fundamentales que debe conocer todo ciudadano que esté sensibilizado con el respeto al Medioambiente En primer lugar REDUCIR la cantidad de basura que se genera día a día; después REUTILIZAR, es decir, dar más de un uso a las cosas que tenemos entre manos y, por último, RECICLAR, separar los materiales de desecho.

La manera divertida de aprender nos la proporcionaron dos monitores especialistas en reciclaje a través del taller “Haz sonar tus residuos”. Nadie podía imaginar que unas tuberías inservibles de fontanería se podían convertir en instrumentos musicales. Así fue el proceso: tubos de diferentes tamaños, cinta adhesiva de colores, gomets y plastilina como materiales; después viene la destreza de cada uno y la habilidad para decorar los tubos; una bolita de plastilina para tapar la base y ¡a soplar!. La flauta sonará, pero no por casualidad.

23

A c

as

a n

os

tra

XXI TROBADA D’ESCOLES EN VALENCIÀ MUSEROS 2008XXI trobada d’escoles en valencià Museros 2008 L’IES de Puçol ha participat un curs més en les trobades d’escoles en valencià. El diumenge dia 20 d’abril s’ha celebrat l’acte festiu i reivindicatiu a Museros amb un oratge amenaçador, però que no va poder amb la voluntat de milers de persones d’eixir al carrer.

La pluja, el vent i el fred demanaven a crits la suspensió de la festa, però contra tot pronòstic va poder continuar endavant sense massa dificultats. La programació no es va alterar pràcticament i l’assistència de gent, malgrat tot, va ser spectacular.e

Després de participar en la cercavila amb una representació generosa del l’institut de Puçol es van posar en marxa els tallers

tota l’avinguda. Manualitats de tot tipus atreien els xiquets al voltant de les taules. També s’hi podia plantar macetes, tafanejar llibres, però sobre tot es podien confeccionar saquets d’herbes aromàtiques que és l’especialitat del nostre institut. L’èxit del taller muntat per l’AMPA va ser tal que en menys de dues hores ja no quedava

que estaven repartits per

tela er embolicar l’herba.

danses i actuacions que

p

Entremig del batibull,

escalfaven encara més la festa. Francament, s’havia de ser valent per lluir la samarreta de la trobada amb la rasca que feia. Però tant se val, perquè és un dia de trobada i de retrobament de cares del poble o del amteix l’institut que saps que vénen per la mateixa causa, la dignificació del valencià. Això encoratja i deixa el fred enrere encara que

tres anys era la calor. al

Enguany, els premis Sambori de literatura escolar en valencià han recaigut amb força al nostre institut, ja que han sigut premiades dues alumnes de 1r cicle d’ESO, PaulaSerra de 2n A, i Sara Sáez Fajardo de 2n C. I va rebre una menció especial, Sara Blasco Chamarro de 3r C per guanyar el 1r premi de 2n cicle d’ESO de la comarca de l’Horta Nord pel seu conte El congrés de les lletresque podeu llegir en aquesta mateixa revista.

24

El alumno Nadal Rodrigo Martínez de 2º de ESO

fue seleccionado en la FASE COMARCAL para

participar en la XIX OLIMPIADA MATEMÁTICA

de la provincia de Valencia celebrada el 10 de

mayo en Cullera.

La Universidad de Valencia ha puesto en marcha, por segundo año consecutivo, el programa ESTALMAT (proyecto de estimulación del talento matemático); con él tratan de detectar a aquellos jóvenes de sexto de primaria y primero de ESO que muestren una habilidad especial para las matemáticas. La Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales propone, a través de este proyecto, potenciar las capacidades de los chicos cuyo

talento matemático se manifieste como algo excepcional. Los alumnos seleccionados se beneficiarán de un programa de dos años de duración que tendrá lugar en la Facultad de Matemáticas de la Universidad de Valencia. Este año, una de las jóvenes promesas del ámbito matemático es VÍCTOR ESTEVE RUIZ, alumno de 1º de ESO de nuestro Instituto que ha sido seleccionado como uno de los 25 jóvenes talentos de la Comunidad Valenciana. A partir de septiembre podrá disfrutar de las ventajas que supone la participación en un programa de esta envergadura. ¡ENHORABUENA, VÍCTOR! Esperamos que sea provechoso

para ti y que coseches muchos éxitos en el ámbito científico. Gracias también a aquellos profesores que, como nuestra querida compañera Lucía Diago, muestran día a día un interés especial no sólo por atender a los alumnos que más lo necesitan, sino por potenciar a quienes manifiestan unas capacidades sobresalientes.

Pilar Millán

25

A c

as

a n

os

tra

ART RECICLAT

Alumnes de 4t de Rafa Corberà

26

RUTA PER LA VALÈNCIA MEDIEVAL El passat dia 6 de maig, alguns grups de l’institut de Puçol vàrem anar a fer un recorregut per la València medieval.

En primer lloc, vàrem visitar l’OCCC (Octubre Centre de Cultura Contemporània), on vàrem presenciar la lectura dramatitzada d’uns textos, entre ells “Nike Aire”, d’Isabel-Clara Simó, i “Vull ser major”, d’Àgata Roca. Després vàrem pujar a la terrassa de l’edifici i vàrem contemplar monuments antics, com el Micalet. Quan vàrem baixar, observàrem el primer ascensor instal·lat a València.

La Llotja vista per dins.

En segon lloc, vàrem visitar la Llotja. Està tota feta de pedra, obra de Pere Compte i d’estil gòtic-civil. Antigament la Llotja era un lloc on els mercaders intercanviaven els seus productes. La Llotja es divideix en tres parts: la part principal, amb grans columnes, el sostre antigament pintat de blau per tal de semblar el paradís i una sanefa envoltant el sostre escrita en llatí; una xicoteta presó i el Consolat de mar, que és una sala construïda cinquanta anys després de la Llotja.

El sostre d’aquesta sala va ser reformat el segle XX amb la senyera de València. Dins de la Llotja ens varen llegir uns textos d’Anselm Turmeda i Francesc Eiximenis, que era un frare que va fer un llibret on parla de les bellesses de València. I Anselm Turmeda va escriure un poema que parla dels diners, anomenat “Elogi dels diners”.Dalt de l’estructura de la façana de la Llotja hi ha gàrgoles masturbant-se amb cara de dolor, servien per conscienciar la gent que no ho fera.

Després de la Llotja, vàrem visitar la casa de Jaume Roig, autor d’El llibre de les dones,també anomenat L’espill. És un llibre d’uns 16.000 versos en els quals parla amb misogínia (menyspreu cap a les dones). Ens varen llegir un fragment d’eixe llibre, on es narrava la suposada experiència de l’autor a

RUTA PER LA VALÈNCIA MEDIEVAL

27

Ro

da

mo

ns

un restaurant de París. També ens varen parlar d’Isabel de Villena, una monja que va fer una queixa dissimulada al llibre de Jaume Roig, escrivint ella un llibre en el que narrava la importància de les dones en la vida de Jesucrist. Ens varen llegir un fragment del seu llibre, en la que contava com Maria Magdalena li rentava els peus a Jesucrist amb els seus cabells.A continuació, vàrem anar a la plaça de l’Església de Sant Nicolau. En la part superior de la porta hi ha una rajola representant una antiga llegenda que contava la història d’una dona que va parir una rajola. Allí ens varen contar que hi hagueren dos papes valencians a Roma. Eren els Borja Calixt III i Alexandre VI. L’explicació al fet que hi haguera dos papes que no foren de Roma es deu al fet que la Corona catalanoaragonesa tenia molt de poder i havien conquestat Nàpols i Sardenya, entre altres ciutats italianes. El segle XV va ser el segle d’esplendor de la Corona catalanoaragonesa. Ens varen llegir un fragment de carta que va enviar Calixt III al seu fill dient-li que procurara tindre descendència en compte de jugar.

Galeria interior de l’edifici OCCC (Octubre Centre de Cultura Contemporània).

Seguidament, vàrem anar al carrer de Cavallers, on ens varen llegir un fragment de Tirant lo Blanch, escrit per Joanot Martorell. El que diferencia aquesta novel·la de les altres de l’època és l’aparició de l’amor, l’erotisme i l’humor a banda de les aventures d’un cavaller.

Plaerdemavida. Molt curiós el nom de la

el fragment de Tirant que ens varen llegir, Plaerdemavida ajuda Tirant a entrar a l’habitació de Carmesina i amagar-lo quan la mare d’aquesta entra. Per finalitzar la visita, vàrem anar a la plaça de la Verge, on ens v

Els protagonistes són Tirant, Carmesina i

donzella de Carmesina, Plaerdemavida. En

aren fer una xicoteta

, 3r B

explicació de la història i l’origen de València, la qual es va fundar fa 2.146 anys. També vàrem contemplar la Catedral, que té tres portes d’estil diferent; la gòtica, on es troba el Tribunal de les Aigües; la romànica, on ens varen llegir un poema d’Ausiàs March titulat “Veles e vents”; i la porta barroca, que no ens varen explicar res, però la vàrem vore.

Noelia Martín

2828

L’IES PUÇOL A LA TROBADA D’ESCOLES EN XARXA de VALLS

El divendres 11 d’abril uns quants alumnes de l’IES Puçol de l’optativa de Redacció i Disseny de Premsa acudírem a la localitat de Valls, capital de l’Alt Camp (Tarragona) per assistir a una trobada d’Escoles en Xarxa.

Anàrem alguns alumnes de 4t de l’assignatura de Premsa de l’IES Puçol. L’eixida va ser a les 7h i arribàrem aproximadament a les 12h. Només arribar ens separaren en grups i cada u del centre feia una activitat diferent. Una va ser l’entrevista a Gerard Roca, bateria del grup Whyskin’s. Una altra era fer una entrevista a Mireia Segur, col·laboradora d’un programa de xiquets a TV3. D’altres férem una ruta per Valls, visitant els llocs on havia fet alguna cosa important l’escriptor Narcís Oller. Um altre grup va anar a veure el procediment per cuinar la calçotada, menjar típic a Tarragona. Uns altres van anar a visitar un refugi de la guerra civil, que hi havia davall del poble. Altres anaren a visitar les esglésies principals de la zona. Um altre grup visità la seu d’una de les associacions més importants de castellers anomenada Els xiquets de Valls. I finalment, el darrer grup visità el museu de carros i eines de Valls. Quan acabàrem el treball acudírem a dinar. Ens feren un dinar que estigué prou bé. De primer plat ens posaren el menjar típic, ”els calçots”, un tipus d’alls tendres mullats en salsa. Després ens posaren carn i llonganisses amb carxofes i creïlles torrades i per finalitzar un tros de coca.

Mésimatges,vídeos i

activitats de la Trobada

així com tota la informació d’Escoles en Xarxa si fas

clic a la icona >>>>>

Després uns tinguérem temps lliure i altres van haver de redactar l’activitat que varen fer

pel matí abans de dinar. Més tard vàrem entrar tots a una sala a veure els treballs que havíem fet. Ací vàrem veure un vídeo que va ser una activitat que tractava de fer entrevistes pel carrer per veure si la gent coneixia la trobada d’Escoles en Xarxa. Després feren un breu programa de ràdio en directe on contaren tota la programació de la trobada. Ens donaren regals per assistir: una carpeta, una samarreta, un llapis de memòria per a l’ordinador i una motxilla, i tornàrem a València. Va ser un dia molt entretingut, en què desfrutàrem de la companyia d’altra gent de les diferents comarques d’arreu del nostre mar.

Bárbara Lara 4t B, Ana Ramos, Jose Herminio Catalá i Enric Sanxo 4t C, Miquel Planells 4t E, Lidia Diaz 4t F, Letícia March i Paloma Sánchez, 4t DIV

L’IES PUÇOL A LA TROBADA D’ESCOLES EN XARXA DE VALLS

29

Ro

da

mo

ns

VISITA A CANAL 9 MASSA PUBLICITAT

El passat dilluns, 19 de maig de 2008, un grup d’alumnes de l’assignatura optativa Redacció i Disseny de Premsa de l’IES Puçol anàrem als estudis de Canal 9 a fer una visita per a vore com funciona la televisió.

Primer ens van posar un vídeo publicitari sobre Canal 9 en el qual ens explicaven les "grandeses" que ha fet Canal 9. El vídeo només tenia funció publicitària, i des d'un punt de vista molt subjectiu.

Després vam fer un recorregut pels estudis, on ens van ensenyar des que arriba un convidat als estudis fins que és el moment d’entrar al plató de televisió.

El convidat passa pel camerino, on pot estar amb una o dues persones, després passa per maquillatge, on li posen una base d'un maquillatge especial perquè els focus no li facen reflexos, la qual cosa dóna un efecte de suor. Després de maquillatge passa per perruqueria, on li retoquen el pentinat que du de casa.

Si du alguna peça de roba de ratlles o lunars li la canvien per una altra perquè aquestes peces fan efectes que maregen, a causa que a la televisió les càmeres augmenten fins a 5 quilos.

Després ens van guiar fins a l'estudi dels informatius, que és més reduït del que pareix a casa. L'apartat del temps es fa en una pantalla amb una llum verda o blava anomenada croma. En realitat el presentador no veu mapes darrere seu, sinó el croma completament verd o blau, que després es canvia per ordinador i es posa el mapa. Ens van dur a la sala de realització, on vam vore com canvien el directe per vídeos i ho mesclaven amb els sons, etc. I després d'això vam vore el plató on es graven la majoria dels programes, com per exemple “Minut a minut” o “La gent de Tàrrega”, que estava muntat en aquell moment.

Per a finalitzar la visita ens van donar una “picaeta” en la qual l'aigua escassejava, ja que

hi havia una única ampolla d'aigua per a 33 persones, i ens regalaren una gorra roja amb el logotip en blanc de Canal 9. En general va estar bé, però va ser massa publicitari.

Arantxa Agüera, 4t E, Katherine Borja, 4t E Raquel Celda, 4t E, Sergio Pérez, 4t B

Anna Sebastià, 4r div

VISITA A CANAL 9. MASSA AUTOBOMBO

30

EXPERIMENTAEXPERIMENTA

Varem anar el passat diumenge 27 d’Abril al jardí botànic de València. Allí se celebrava el concurs “Experimenta”, convocat per la Facultat de Física de la Universitat de València.

En aquest podien participar alumnes d’ESO i batxiller amb treballs de física o tecnologia. Del nostre institut anàvem dos grups: un amb experiments d’electrostàtica i l’altre de pressió. Tots dos grups utilitzàvem globus per fer les experiències i a més utensilis que podem trobar a casa.

Varem ensenyar el que havíem preparat a tot aquell que es va apropar a les nostres taules. A la gent li va agradar poder tocar el que nosaltres fèiem. Sobretot els menuts van ser els qui més s’apropaven a causa dels

colors dels globus i poder tocar alguna cosa. Molts instituts s’ho havien preparat molt, nosaltres sols anàvem a passar-ho bé.Per finalitzar la jornada, abans del lliurament de premis, s’hi va fer un

espectacle anomenat “Física por aquí, física por allá”, el qual donava l’explicació física a alguns trucs de màgia coneguts per tothom.

Neus Sanmartín Martínez, 4A

31

VISITA AL MUSEU DE LES CIÈNCIES P. F.

A principis de març férem una visita a uns tallers del museu de les ciències Prín-cep Felip de València. Un taller tractava sobre la pres-sió en el qual ens mostraren diferents experiències fetes al voltant d’esta força: tom-bar-se en un llit de claus, fer caure dos objectes en el buit, veure com s’equilibren distintes zones a distinta pressió, etc.

L’altre taller que visitarem un taller referent a la calor

i el fred i com el nitrogen i el diòxid de carboni líquid s’evaporaven a l’instant al entrar en contacte amb aigua bullint, i més prac-tiques relacionades amb aquest tema.

En conclusió: s’ho passa-rem molt bé aprenent i ex-perimentant.

Àngel Torres 4A

Ro

da

mo

ns

32

L’ÈXIT DEL MOTOCICLISME ESPANYOLL’èxit del motociclisme espanyol

A continuació anem a parlar del motociclisme a Espanya, que és molt important i seguit pels habitants espanyols, ja que els pilots espanyols estan tenint molt d’èxit.

En la imatge podem

observard’esquerra a dreta a Jorge

Lorenzo i Dani Pedrosa

lluitant per la primera plaça

del Gran Premi de

Qatar.

Anem a parlar sobre l'èxit del pilots espanyols al motociclisme de 125cc, 250 cc i Moto GP. El motociclisme espanyol ha tingut un gran èxit, des dels temps d’Àngel Nieto fins a arribar al català Dani Pedrosa i el mallorquí Jorge Lorenzo. L’èxit és molt costós, quan comences t’has de sacrificar molt per a aconseguir el que vols. Una vegada estàs en el primer lloc t’has de mantindre davant, guanyant carreres i aconseguint campionats. Açò és el que han aconseguitelsnostrespilots de motociclisme:començaren en categoriesinferiors, com “minibike” , després passant per la “rookie’s cup”, més tard iniciant-se al campionat d’Espanya de velocitat (CEV)... Una vegada estan en aquesta categoria la seua aspiració és entrar al campionat del

món del motociclisme, bé siga en una invitació (WILCARD), en

una carrera del seu país, o bé que haja

fet una molt bona temporada al

campionat del seu país i que

un equip el contracte

per a competir en el

campionat del món de motociclisme.

Els pilots van aconseguint bons resultats i van pujant de

categoria des de 125c.c. a 250c.c., i per últim arriben a MOTO

GP, la categoria reina del motociclisme mundial. Una vegada guanyen el campionat de MOTO GP arriba l’èxit i es coronen com els millors pilots de motos del món.Com a final de la seva carrera esportiva es retiren i solen fer-se amb un equip del campionat del món de motociclisme i si han guanyat molts títols arriben a ser reconeguts com “LLEGENDES” del motociclisme.

Iván López, Josep Gallego, Joan Polo, Enric Sancho, 4t B, E, C,

33

Oc

i i

ne

go

ci

CARLA MORENO UNA AMAZONA QUASI PROFESSIONAL

Carla Moreno ( València 1993) és una adolescent a la qual li agraden molt els animals. Practica l’equitació des de xicoteta. Aquesta afició li ve pel seu pare. Sempre ha criat cavalls.

ÉS CULTURA: En què consisteix l’esport de l’equitació? És difícil?CARLA: L’equitació és, ni més ni menys que domar al cavall i dominar-lo amb les mans i amb els peus. No és gens difícil, la veritat. És qüestió de pràctica. Això sí, cada cavall és un món. ÉS CULTURA: D’on et ve l’afició pels cavalls? CARLA: Bé, doncs, a mi els animals m’han agradat des de sempre i el cavall ha sigut un dels meus preferits. Un cap de setmana, vam anar tota la meua família a una quadra en el terme de Foios, que té un amic de mon pare. Ens convidà a dinar, i després ens acompanyaren on estaven els cavalls, per veure’ls. Aquest xic es va fixar que jo mirava molt fixament tots els cavalls i em va convidar a muntar. Jo, és clar, vaig dir que sí sense dubtar-ho. Va ser la meua primera experiència amb cavall. ÉS CULTURA: Sabem que ton pare ha estat criant cavalls, no? CARLA: En efecte, mon pare ha tingut cavalls propis durant molts anys. Ell els cuidava i els muntava. Li agradaven molt. Al nàixer el meu germà i jo, els va vendre. Potser d’ell he agafat tant interés pels cavalls. ÉS CULTURA: Des de quan començares a muntar pel teu compte?CARLA: Munte des de fa quatre anys. Encara recorde un dia que estava en la quadra de la meua cosina ajudant-li a donar classes, netejar els cavalls...i em va dir si m’atrevia a muntar el seu cavall ( que era preciós, per cert). Jo no m’ho vaig pensar dues voltes. El vaig preparar per a muntar (ficant-li la cadira) i el vaig muntar. Va ser una experiència inoblidable (potser perquè ja era més major que la primera vegada). Des d’eixe moment li vaig dir a ma mare que m’encantava muntar a cavall.

Aleshores ella em proposà d’apuntar-me a classes.ÉS CULTURA: On fas l’equitació? CARLA: Munte en la mateixa quadra en la que vaig començar a muntar, en la de la meua cosina. És un lloc que està molt prop de la mar al qual s’arriba de seguida i és molt agradable estar allí.

ÉS CULTURA: Quant de temps a la setmana practiques aquest esport? CARLA: Doncs, vaig els caps de setmana. De deu a dotze els dissabtes i d’onze a una els diumenges.ÉS CULTURA: Alguna vegada has competit? CARLA: No, encara no he competit perquè no crec que

estiga preparada. M’agradaria molt, però esperaré uns quants anys. Veig totes les competicions a la televisió, no em perd ninguna. M’imagine que sóc jo la que està als seus llocs....

Iroso amb el seu fill.

ÉS CULTURA: Com podem comprovar, t’agrada molt l’equitació. Segur que t’ha passat alguna cosa graciosa. Ens pots contar alguna anècdota? CARLA: Anècdotes, hi ha moltes. Una que sempre que recorde em fa gràcia, em va passar un dia de pluja que a més, estrenava equipatge. Duia muntant a cavall una llarga estona.Com que la quadra està anant cap a la mar, hi ha matins que la gent es dedica a tirar perdigons als pardals. Bé doncs, aquest dia el meu cavall va sentir el soroll que va fer un perdigó i es va esglaiar. Començà a córrer per tot el camí, alçant-se al final a dues potes. En aquest moment, pel moviment brusc, com jo no tenia força suficient per sostindre’l, vaig caure a terra. Després d’haver-me caigut i haver plorat una llarga estona, vaig començar a riure perquè Iroso (que és així com es diu el cavall que munte), va vindre i arrimà la seua cara a la meua, com si m’estiguera demanant disculpes.

Sara Blasco, Carla Moreno, Célia Varcarcel 3rC

ENTREVISTA

34

ÈXIT AL FUTBOLÈXIT FUTBOLÍSTIC

L’èxit al futbol avui dia ja no és tan d’èxit perquè cada vegada hi ha menys persones que tenen les qualitats suficients per a ser un futbolista a nivell professional.

L'èxit al futbol és molt reduït ja que hi ha moltes persones practicant aquest esport però sols poden valdre poques. Jugar a un equip no és gens difícil però jugar a una categoria millor com és el cas de la juvenil nacional o juvenil divisió d'honor cal emprar prou hores de treball i de futbol. Encara que açò a soles no val. S’ha de ser bo, perquè si vols ser un jugador professional has d'emprar moltíssimes hores de futbol, gimnàs, formació física i tots els requisits necessaris perquè t'ajuden quan sigues un jugador de segona o primera divisió.

Aquestes coses s'aconsegueixen si practiques molt i t'agrada el futbol des de molt xicotet, quan estàs sempre amb un baló o bé tens qualitats. A més a més, per tindre èxit al futbol t’ha de vore un observador i que li agrades perquè puga donar bones referències al seu club. Si tot va bé, es posen en contacte amb tu i hi ha possibilitats que pugues anar a entrenar i fins i tot que et fitxen per aquest club. Si tens prou èxit i eres prou bo seguiries amb el club, cobrar, i fins i tot quedar-te allotjat al club amb menjar i dormitori gratuït. Per intentar ser un bon jugador professional cal començar a jugar amb els filials que és un equip més jove d'un club sobre 16,17 18 o 19 anys i així si vas progressant, que et puguen pujar a segona B a segona i fins i tot jugar a Primera Divisió. Tindre aquestes oportunitats són úniques i no s’han de desaprofitar.

A més a més, també si ets uns dels millors d'Espanya pots anar a la selecció Espanyola, un conjunt de jugadors espanyols que són de qualsevol equip i juguen junts a futbol representant el seu país. La selecció té categories com és el cas de la Sub 16, jugadors fins 16 anys; Sub 17, fins als 17 anys;

i així respectivament. Si tot açò ix bé tens el futur assegurat perquè seràs molt conegut per moltes persones i molt admirat i també perquè podràs cobrar grans quantitats de milers d'euros i poder tindre'ls fins i tot uns anys després de jubilar-te.

Per acabar volia dir també que l’èxit al futbol és pràcticament impossible ,ja que som molts els qui volem ser futbolistes i no podem perquè si ens donem compte hi ha molts pocs jugadors de futbol amb èxit si ho comparem amb la quantitat de jugadors amateurs que som al món, així que si no som molts bons més val dedicar-se a un altra cosa.

Aarón Risueño, 4 diver

35

Oc

i i

ne

go

ci

Aquest concurs va començar el 7 de gener i va finalitzar el dia 28 d’abril. Encara que la caràtula i el tema té el seu origen en una antiga sèrie de televisió molt més famosa.

Estractava d’un concurs de ball, on molts

joves de diverses edats però majors de 18 anys, ballaven tots els estils de ball per parelles, ballaven les coreografies que feien els professors de l’escola. Per a el hip hop i ball modern donà classes, Sergio Alcover, per a Funcky, Rafa Méndez i per a líric i clàssic, Marbeylis Zamora, com a director de l’escola Víctor Ullate Roche i com a cap d'estudis Lola González.

Estigueren quatre mesos treballanmàxim per a arribar amb la seua parella a la final, que serà individual. Setmanasetmana les coreografies eren més complicades. A la final individual sols arribaren vuit concursants, quatre xics i quatre xiques.

Les quatre parelles estaven compostes per: Quique i Vicky, Hugo i Mery, Juan Carlos i Lorena i per Jacob i Belinda. Aquestos ballaren el millor possible cadascun amb l’estil que millor se’ls donava, per individual, tingueren tot l’escenari per a ells a soles. Però finalment sols hi havia un guanyador o guanyadora. Els que arribaren varen ser la parella de Quique i Vicky i d'aquests dos el públic amb les seues trucades varen decidir que la guanyadora de Fama ¡ a bailar ! 2008 fóra Vicky de 19 anys de Salamanca. La final va ser molt emocionant per a tots els ballarins i per a als seus professors.

El premi és un any en l’estranger en la millor acadèmia de ball. Però no només va tindre ella premis, alguns dels seus companys també varen tenir premis, per

exemple a vuit d’ells els varen donar un contracte de treball, en musicals.

durant

t al

darrere

Per a tots els interessats en Fama ¡a bailar!Dir que han tret al mercat un triple CD, carregat de tota la música del programa.

I Sergio Alcover, el professor

més enrotllat de l’Acadèmia també ha tret al mercat el seu primer

CD, titulat Sergio Rock.

Azahara Montes, 4t DIV

FAMA ¡A BAILAR!

36

EL INTERNADO LA LAGUNA NEGRA El Internado és un col·legi aïllat que oculta un gran misteri en el bosc que el rodeja. Professors, alumnes i la gent de servei estan sols. Allí tot no és el que sembla, pocs d'ells són qui diuen ser, i la veritat és el món més complicat del que tots creuen. Aquest col·legi, és el lloc on estudien els fills de les famílies més influents del país.

Amb el temps arriben dos alumnes nous a aquest centre, Marcos i paula, dos germans que han d’iniciar una nova vida a partir de la desaparició dels seus pares. També arriba una nova xica de servei, María, una jove amb un passat fosc del qual el centre desconeix que s'ha fugat d'un hospital psiquiàtric i que no ha arribat al Internado per casualitat.

D'altra banda els estudiants aniran descobrint, a partir de la desaparició d’un professor, el misteri que s’oculta sobre La laguna negra,sense ser conscients del perill que corren a causa d’una organització que busca un quadre desaparegut i una altra que suposadament trafica amb òrgans infantils.

PERSONATGES:

Héctor de la Vega: és l’hereu d’una adineradafamília de la zona.

Jacinta García: és la governanta del Internado,on és volguda i necessitada per tots, tant professors com alumnes.

Elsa Fernández Campos: Filla il·legítima de la dona més guapa del poble proper a el Internado.

María Almagro: es va criar al carrer. En la seua infància tenia relació amb les drogues. Arribà a relacionar-se amb gent problemàtica i va tindre un fill en tan sols 13 anys.

Marcos Novoa Pazos: Jove, carismàtic,

intel·ligent i guapo. Vivía en una adolescència tranqui-la junt als seus pares i a la seua germana menuda Paula.

Carolina Leal Solís: valenta i carismàtica, res la frena. No té temor ni por a res.

Iván Noiret León: ric, problemàtic i arrogant. Típic xic ric, acostumat al millor. Està en el col·legi perquè son pare és uns dels accionistes.

Aquest programa es fa tots els dimecres a les 10:30 de la nit en antena 3. És un programa amb molta audiència, ja que el misteri de cada capítol fa que t'enganxes a vore-ho.

Desirée Campos, 4t Div

EL INTERNADO LA LAGUNA NEGRA

Aquest curs 2007-2008 s’acaba, i serà l’última volta

que escriuré per a l’última revis-ta del curs.

Espere que tots els anys vos baixeu la revista, com jo faré des del meu ordinador

perquè encara que aquest siga l’últim any a l’institut, tots els anys que vinguen me la baixaré per a vore el

que fan els meus companys.

Ja sabeu que aquest any hem penjat la revista a Internet i això no s’havia fet mai, i a més és gratuïta, entres a www.escultura.co.nr i te la

pots descarregar sencereta.

Azahara Montes Escudero, 4t DIV

BON ESTIU!