el reportatge 2

4

5

7

BARCELONA, CAPITAL EUROPEA DEL PAISATGISME

ESPECIAL IV BIENNAL EUROPEA DE PAISATGE l’administracióUNA APOSTA PIONERA A EUROPA

l’entrevistaCATHERINE MOSBACH

l’opinióFERNÁNDEZ DE LA REGUERA

MARIA GOULA

ARQUITECTURAATENTA AL PAISATGE

aàarquitectària

Pro

ject

e d’

inte

rven

ció

a la

mun

tany

a de

Car

dada

(Suï

ssa)

de

Pao

lo B

ürgi

. Pre

mi E

urop

eu d

e P

aisa

tge

Ros

a B

arba

(exa

equo

). Fo

to: G

iosa

nna

Criv

elli

/ P

aolo

L.B

ürgi

Una publicació del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya

2 arquitectàriaaà IV BIENNAL EUROPEA DE PAISATGE

COL.LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA DEGÀ: JESÚS ALONSO I SÁINZ I SECRETARI: JORGE OZORES MARCO-GARDOQUI I TRESORER: JOSEP MARIA GUILLUMET I ANÉS I PRESIDENT DEMARCACIÓ DEBARCELONA: JORDI LUDEVID I ANGLADA I PRESIDENT DEMARCACIÓ GIRONA: JOSEP RIERA I MICALÓ I PRESIDENT DEMARCACIÓ LLEIDA: PERE ROBERT I SAMPIETRO I PRESIDENT DEMARCACIÓ TARRAGONA: JORDI

objectiu comú: mostrar l’actualitat de la disci-plina paisatgística a través dels projectes més re-cents i dels seus protagonistes i irradiar els va-lors del paisatge a la ciutadania.

Joaquim Nadal, conseller de Política Territorial iObres Públiques de la Generalitat de Catalunya,va presidir el mes de febrer passat la presenta-ció oficial del nou Consell de la Biennal Euro-pea de Paisatge creat recentment. Nadal va des-

tacar el conjunt d’activitats de l’esdeveniment iva afirmar “sentir-se molt còmode perquè l’es-perit de la biennal encaixa molt bé amb les po-lítiques impulsades per la Generalitat”. Nadalva recordar com “la noció de paisatge s’ha in-troduït d’una manera explícita en l’acció del Go-vern i amb el màxim rang possible, a través dela llei del paisatge, pionera a Europa”, i una Di-recció General d’Arquitectura i Paisatge, sotala direcció de Joan Ganyet.

Amb la millor de les expectatives arribem a la quarta edició de la Biennal Euro-pea de Paisatge. Un certamen internacional, nascut en el si de la UPC i el COAC,amb un prestigi consolidat que el converteix en una de les cites mundials inelu-dibles per a tots els agents vinculats a la intervenció en el paisatge i el territori.Aquest lideratge internacional es deu a l’esforç de moltes persones que des delsseus inicis el 1998 van creure en la necessitat de crear un fòrum de divulgació idebat del paisatgisme a Europa.

Aquesta IV edició, que estrena estructura organitzativa, es desenvoluparà en unnou escenari sociopolític català envejable. Comptem, des del març del 2005,amb una llei del paisatge pionera a Europa impulsada des de la Direcció Gene-ral d’Arquitectura i Paisatge del Govern, o l’Observatori Català del Paisatge

–en què el COAC participa en tasques executives–. D’altra banda, hi ha l’àmbitacadèmic, les entitats cíviques de defensa del paisatge, o els col·lectius pro-fessionals vinculats al territori, com el dels arquitectes, cada vegada més com-promesos amb el paisatge.

L’imminent desplegament de polítiques públiques en matèria de paisatge requereix,per garantir intervencions adequades en el nostre territori, el coneixement de les mi-llors pràctiques de paisatgisme del món. Aquesta nova Biennal doncs, constitueixl’espai de reflexió ideal per al permanent plantejament dels paradigmes d’actuacióen el paisatge des del projecte arquitectònic en una disciplina de publicitat d’apor-tacions. Debatem per actuar amb encert. El nostre paisatge ens ho agrairà. A totaixò dediquem aquesta publicació. Esperem que us agradi.

DEBATS PROFESSIONALS PER AINTERVENCIONS DE QUALITAT

JESÚS ALONSO I SÁINZDEGÀ DEL COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA

clou el prestigiós Premi Europeu de Paisatge Ro-sa Barba.

La cita, una de les més prestigioses del pano-rama internacional, engloba, a més a més delsimposi professional i el premi Rosa Barba, di-verses exposicions, la presentació del catàleg del’edició anterior, un premi de paisatge per a es-tudiants i instal·lacions efímeres de jardins a laciutat. Un complet programa d’activitats amb un

Els pròxims 23, 24 i 25 de març la seu del Col·le-gi d’Arquitectes de Catalunya i l’Escola TècnicaSuperior d’Arquitectura de Barcelona (UPC) aco-lliran la IV edició de la Biennal Europea del Pai-satge, certamen que des de l’any 1998 reuneix aBarcelona gairebé 400 professionals vinculats al’arquitectura i el paisatgisme d’Europa i que in-

BARCELONA, CAPITAL DEL PAISATGISME EUROPEULAURA BAYOPERIODISTA

FOTO: ALEIX BAGUÉ FOTO: AXEL SOMME

1 M. ISABEL BENNASAR ES VA ENDUR el II Premi Europeu de Paisatge Rosa Barba (1999) pel projecte d’urbanització de Riera Canyadó (Terrassa) 1 EL NORUEC AXEL SOMME , menció de l’edició del 1999 per la plaça delmercat de Kabelvaag

arquitectàriaaà 3IV BIENNAL EUROPEA DE PAISATGE

BERGADÀ I MASQUEF I PRESIDENT DEMARCACIÓ DE L’EBRE: CARLOS VERGÉS I ALONSO I VOCALS: JORDI SARDÀ I FERRAN / SANTIAGO CERVELLÓ I DELGADO / JOAQUIM FIGA I MATARÓ / ELSA IBARS ITORRAS I COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA Plaça Nova, 5, 08002 Barcelona I Tel.: 93 301 50 00 I Fax: 93 318 60 29 I www.coac.net / PUBLICITAT: Zeta Gestión de Medios. Tel.: 93 265 57 27

El nou Consell de la Biennal està integrat pel De-partament de Política Territorial i Obres Públiques,la Diputació de Barcelona (Àrea d’Espais Naturals),la Mancomunitat de Municipis, l’Ajuntament deBarcelona, l’Institut Municipal d’Urbanisme i Parcsi Jardins, amb la col·laboració de la Fundació Cai-xa d’Arquitectes i Fira de Barcelona. La BiennalEuropea de Paisatge i el Premi Europeu de Pai-satge Rosa Barba estan organitzats pel Col·legid’Arquitectes de Catalunya (COAC), la seva De-marcació de Barcelona, el Màster d’Arquitecturadel Paisatge del Departament d’Urbanística i Or-denació del Territori (DUOT) de la Universitat Po-litècnica de Catalunya (UPC), i l’Associació d’A-mics de la UPC.

L’IMPULS DE ROSA BARBALa Biennal va néixer el 1998 com una proposta delCol·legi d’Arquitectes a Rosa Barba, la llavors di-rectora del Màster d’Arquitectura i Paisatge de laUPC, que va morir l’any 2000, per celebrar unesjornades sobre paisatgisme. L’entusiasme i la visióde Barba van convertir la proposta en un certamenbianual i van subratllar la creació del Graduat Su-perior en Paisatgisme a la UPC.

Jordi Bellmunt, arquitecte i membre fundador delcomitè organitzador de la Biennal, atribueix l’èxitd’aquest certamen al llarg de les seves tres edi-cions a l’entusiasme dels seus organitzadors i afir-ma satisfet: “el que és realment excepcional és queen aquest certamen hi som tots: la universitat i elcol·legi professional que la promou, l’administracióque la recolza, i els professionals i les empreses delsector que hi participen activament”. Alfred Fer-nández de la Reguera, també arquitecte i funda-dor de la Biennal, ressalta la vitalitat d’aquest es-deveniment i posa com a exemple la incorporacióde nous països en les últimes edicions, així com “lainteressant renovació generacional, que atrau laparticipació de molta gent jove amb projectes nousi molt diferents, a més dels projectes dels profes-sionals més rellevants del panorama europeu“. Mésinformació a www.coac.net/landscape.

Amb el llegat de les tres primeres edicions, la quarta Biennal Europeade Barcelona s’ha convertit en un esdeveniment internacional dereferència en el món del paisatgisme i, més concretament, en el mónde l’arquitectura del paisatge. Com és natural, això, als organitzadors,ens obliga i molt. Per començar, ens obliga a realitzar un esforç con-tinuat per mantenir el nivell de qualitat i els objectius fundacionals encada nova edició. Ens obliga també, i d’una manera principal, a mi-llorar la nostra capacitat de gestió i organització. Com a conseqüèn-cia d’això, en l’edició d’aquest any hem treballat amb l’ambició nonomés de mantenir aquest lideratge internacional, sinó sobretot, ambla intenció de fer un salt qualitatiu important respecte a les edicionsanteriors.

Aquesta millora contínua ha estat, aquest any, corresposta amb unaparticipació al premi Rosa Barba més elevada que mai: 454 obres pre-sentades, un 47% més que en el certamen anterior, posen en evidèn-cia la seva progressió. L’ampli ventall de valuosos ponents en diver-sos àmbits que han respost a la nostra crida, dels quals estic convençutque els assistents al simposi apreciaran l’interès i la qualitat, també ésuna demostració d’aquesta millora. En definitiva, la Biennal intenta di-fondre el potencial del projecte arquitectònic com a instrument capaçde recuperar i revalorar els paisatges físics i, en aquest camp, de do-nar a conèixer projectes rellevants. Finalment, també es tracta d’a-prendre. Voldríem que la Biennal ens ajudés a fer augmentar i recu-perar la qualitat física dels territoris europeus contemporanis.

Un pas important de la quarta Biennal ha estat la renovació del seucontingut –més diversificat–, la creació d’un comissariat internacional–per desenvolupar el tema de la Biennal– i, per primera vegada i re-forçant la proximitat amb el món local, la invitació a presentar el casd’un territori europeu –en aquesta primera ocasió, serà Fürst-Puckler-Land (Alemanya).

El compliment d’aquests objectius ha estat possible gràcies a la firmad’un nou conveni per facilitar la seva gestió, que és, per cert, difícil icomplexa. Impulsat i liderat pel Col·legi, l’important nou conveni decol·laboració –firmat el desembre del 2005 entre el Col·legi d’Arqui-tectes de Catalunya, la seva demarcació de Barcelona, l’Associaciód’Amics de la UPC i el Màster d’Arquitectura del Paisatge de la UPC–,ens ajudarà a mantenir i consolidar aquest esdeveniment, així com amillorar, en aquesta i en successives edicions, la seva gestió, la sevaqualitat i els seus resultats.

La creació del Consell de la Biennal, format per les institucions i les en-titats organitzadores i col·laboradores, ens ha servit per trobar la ma-nera de garantir el suport social i institucional més ampli, buscantrecursos i facilitant la participació. És per tot això que he d’agrair a to-tes les institucions i empreses el seu suport, al comitè organitzador ide seguiment la seva tasca, a la comissió executiva la seva conduc-ció i a tots ells l’esforç organitzador.

Us oferim, doncs, una convocatòria renovada i reforçada. Tal comha recordat Joan Nogué, paisatge ve de país. I la intervenció arqui-tectònica en el medi físic, en el paisatge, només és una part, però unapart rellevant i decisiva. Estem convençuts que el nou impuls que s’hadonat aquest any a la Biennal Europea de Paisatge és una aportacióde qualitat al servei del conjunt del país.

DIMECRES 22 DE MARÇ3Benvinguda als participants de la IVBiennal Europea de Paisatge3 Inauguració de l’exposició d’obresfinalistes del IV Premi Europeu de PaisatgeRosa Barba3Presentació del catàleg de la III BiennalEuropea del Paisatge

Lloc: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (plaça Nova, 5. Barcelona)Hora: 20.30 hAccés: per inscripció

DIJOUS 23 DE MARÇ3Presentació dels projectes finalistes delIV Premi Europeu de Paisatge RosaBarba3Inauguració de l’exposició de projectesd’estudiants

Lloc: Escola Tècnica Superiord’Arquitectura de Barcelona (Diagonal,649. Barcelona)Hora: de 9 a 20 hAccés: per inscripció

DIVENDRES 24 DE MARÇ3Paisatge: un producte, una producció3Aproximació teòrica al paisatgisme através d’una sessió comissariada perCatherine Mosbach. Els ponents faran lesseves contribucions en forma de preguntesdes de diferents mirades: de l’arquitecturaa l’art, de la teoria a la tècnica, de la crítica alpaisatge.

Lloc: Col·legi d’Arquitectes deCatalunya (plaça Nova, 5. Barcelona)Hora: de 9 a 20 hAccés: per inscripció

3Festa d’entrega del IV Premi Europeu dePaisatge Rosa Barba3Presentació del DVD Rosa Barba

Lloc: Museu Marítim de BarcelonaHora: de 20 a 24 hReserves al 93 552 08 42 (15 euros)

DISSABTE 25 DE MARÇ3Territori convidat: Fürts – Puckler – Land 3Debat sobre una intervenció paisatgísticaen un territori en transformació. La sessiópresentarà el projecte de recuperació d’u-na extensa àrea minera a Alemanya, a propde la frontera amb Polònia.

Lloc: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya(plaça Nova, 5. Barcelona)Hora: 20 hAccés: per inscripció

PROGRAMA IV BIENNAL EUROPEA DE PAISATGE

UNA BIENNALRENOVADA IREFORÇADAJORDI LUDEVID I ANGLADAPRESIDENT DE LA DEMARCACIÓ DE BARCELONA DEL COACMEMBRE DE LA COMISSIÓ EXECUTIVA DE LA BIENNAL EUROPEA DE PAISATGE

FOTO: MICHAEL LATZ

1 EL I PREMI EUROPEU de Paisatge Rosa Barba (1999) va ser per a Latz & PartnerLand Architects i el seu Parc Duisburg Nord a Alemanya.

ARQUITECTURA, SOCIETAT, PAISATGE4 arquitectàriaaà IV BIENNAL EUROPEA DE PAISATGE

1EL PAISATGE ésel fruit de la relació de la civilització i el seu espai

La IV Biennal Europea de Paisatge ens ofereix unaoportunitat d’or per parlar dels corrents de fons eu-ropeus i d’algunes interessants iniciatives en matè-ria de paisatge al nostre país. Per començar, es potafirmar amb rotunditat que la Biennal és un en-cert i la seva plasmació en el Premi Europeu de Pai-satge Rosa Barba, un èxit. Hi ha poques manifes-tacions culturals d’abast continental al nostre paísque disfrutin d’un prestigi indiscutible: la Biennal,sens dubte, n’és una. S’ha de felicitar amb cor-dialitat el qualificat equip de persones que la fanpossible. Aquest any, a més, s’ha plantejat un saltqualitatiu cap endavant, amb la creació d’un Con-sell representatiu de les institucions i les entitatsque hi donen suport.

El paisatge és la resultant de la interacció al llargdels segles entre naturalesa i societat. És el fruit dela relació de la civilització i el seu espai. I és, al ma-teix temps, el marc on es desenvolupa la nostra vi-da quotidiana. No es tracta per tant d’un tema me-nor, marginal, complementari. Al contrari. Està situatal centre de la concepció més moderna de la qua-litat de vida. El paisatge que ens envolta deu engran mesura el seu caràcter a les diverses formesd’explotació del sòl i al repartiment de l’hàbitat humài de les seves infraestructures. Pateix, en carn prò-pia, les profundes mutacions tècniques, econò-miques i socials de les últimes dècades i es trobaen accelerat procés de fragilització. Un procés queens interpel·la i ens exigeix una resposta culta.

¿Quin exemple podem evocar de resposta insti-tucional culta? N’hi ha uns quants a Europa, però,sens dubte, un dels més representatius és el suís.Reconeixem l’alta qualitat dels seus paisatges na-turals i urbans. No obstant, sabem perfectamentque no hi ha res que passi per si mateix o de for-ma improvisada. Existeix una política confederal so-

bre el paisatge coneguda com a Concepció del pai-satge suís, amb uns principis directors que l’orien-ten. I, el que és encara més important, el Governhelvètic s’obliga a plantejar i executar les seves prò-pies actuacions sectorials segons la filosofia delrespecte al paisatge i la sostenibilitat. I, per baixara la concreció, es dirigeix explícitament a 13 sec-tors clau: construccions federals, energia, esporti turisme, defensa nacional, agricultura, aviació ci-vil, protecció de la naturalesa i del patrimoni cul-tural, ordenació del territori, desenvolupament re-gional, transports, boscos, xarxa hidrològica ienergia hidràulica. L’aplicació de la teoria a les po-lítiques sectorials avaluables és una de les gransaportacions del petit gran país dels Alps en el de-bat internacional sobre el paisatge.

Arribats fins aquí, ens interroguem sobre nosaltres

mateixos. ¿On som? ¿Quins senyals podem ob-servar al nostre país? Crec que finalment Cata-lunya, encara que amb retard, va entrant amb de-cisió en la consideració del paisatge en lespolítiques públiques i en la conscienciació de lasocietat.

Partint del principi que sense la gestió del territorino és possible, avui dia, la preservació i l’exalta-ció dels valors del paisatge (patrimonials, ambien-tals i econòmics) i que, al mateix temps, sense elreconeixement i la defensa d’aquests valors no éspossible la gestió del territori en benefici de lacol·lectivitat, s’ha aprovat la llei del paisatge, pio-nera al nostre continent i que beu directament dela Convenció Europea del Paisatge, aprovada l’any2000 a Florència pel Consell d’Europa, i que ja hanratificat més de 20 països.

La llei del paisatge contempla quatre elements subs-tancials. En primer lloc, els Catàlegs, un per a ca-da una de les set regions o vegueries, entesos coma inventaris dels valors paisatgístics, que inclouenla delimitació de les unitats de paisatge, la defini-ció dels objectius de qualitat i la proposta de me-sures i accions necessàries per aconseguir-los.

En segon lloc, les Directrius, que formen part de lanormativa del planejament territorial i urbanístic aescala regional i a escala municipal; en tercer lloc,l’Observatori del Paisatge, òrgan ad hoc, en elsconsells rector i assessor dels quals es troba unarepresentació molt nodrida de la societat civil, coml’administració local, els col·legis professionals i lesuniversitats; i finalment, el Fons, dirigit a l’impuls deprojectes exemplificadors a tot el territori del país.

Però, a més, és necessari consignar l’emersió d’ungran nombre d’iniciatives socials que apunten enla bona direcció: des de les Cartes de Paisatge d’a-bast supranacional, fins als màsters de les univer-sitats, la preparació d’un crèdit variable dirigit a totsels alumnes de 3r d’ESO amb el títol de Catalunya,territori, paisatge, o la celebració a Girona, al se-tembre, dels Tallers Europeus de Paisatge del Con-sell d’Europa, que reunirà centenars dels espe-cialistes internacionals més qualificats.

La societat catalana es desperta, se sensibilitza,dóna mostres de començar a saber el que té enjoc. Una cosa que té a veure de forma directa ambel concepte de qualitat de civilització. Finalment,voldria posar l’accent en el delicat rol dels disse-nyadors, els arquitectes i tots els que participen enel camp de la construcció, en una època en quès’edifica de forma galopant. Dos mestres de l’ar-quitectura ens adverteixen: Glenn Murcutt, premiPritzker 2005, no diu que “la millor arquitectura neixde la frugalitat”; per un altre costat, Le Corbusierafirmava: “Cap obra, per gran o petita que sigui, ésindiferent. Té la responsabilitat de fer més bonic omés infame el país”.

JOAN GANYET I SOLÉDIRECTOR GENERAL D’ARQUITECTURA I PAISATGE DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

FOTO: ARXIU PTOP

FOTOS: LATITUDE NORD FOTOS: J. NAVARRO FOTOS: RALPH FEIER FOTOS: ANNA KUKAN FOTOS: VETSCH NIPKOW PARTNER AG

FOTOS: LOURDES JANSANA FOTOS: ALBAN JANSON FOTOS: TONI GIRONÈS FOTOS: PAYSAGES FOTOS: H. SUZUKI

IV PREMI EUROPEU DE PAISATGE ROSA BARBAPROJECTES FINALISTES

1. Parc Landschaft, Munic. LatitudeNord. Alemanya.

2. Nou cementiri d’Ooster. Karres enBrands. Holanda.

3. Ampliació del cementiri, Weiach. K.Truninger Landschaftarchit. Alemanya.

4. Terrenys escola primària d’Ob Rinzi.AKKA. Eslovènia.

5. Plaça Katharina Sulzer, a Sulzer Are-al. Vetsch Nipkow Partner AG - Lands-cape Architecture Practice. Suïssa.

6. Projecte d’urbanització del passeigGarcia Fària, entre els carrers Bilbao i Jo-sep Pla, Barcelona. P. Ravetllat i C. Ri-bas. Espanya.

7. Scharnhauser Park. Janson + Wol-frum. Alemanya.

8. Espai / descobriment tres forns in-dustrials romans, Vilassar de Dalt. T. Gi-ronès. Espanya.

9. Llacuna d’Harnes. Paysages. França. 10. Parc de Pedra Tosca a les Preses,Girona. RCR Arq.– Aranda, Pigem, Vilal-ta. Espanya.

¿El paisatgisme pot atraure el turisme, com hofa ara l’arquitectura?Sí, és possible. Però això no depèn només de laqualitat dels paisatgistes. També les polítiques i elsresponsables culturals han de recolzar el desenvo-lupament del paisatgisme i donar vida als nostresprojectes.

¿Com es pot divulgar l’arquitectura del pai-satge?La cultura del paisatge està vinculada a l’herènciaespecífica de cada país. A França vam tenir l’opor-tunitat de comptar amb homes talentosos i gene-rosos com Simon i Corajoud, que es van ocupar deformar noves generacions sense interrupció. AFrança s’ha aprofitat aquest moment històric, quees reflecteix en el volum de projectes i la diversitatde les produccions contemporànies.

A Espanya hi ha una situació equivalent en arqui-tectura. Les produccions en arquitectura tenen moltbon nivell, tant històricament com en l’actualitat. Pu-

“HEM D’ANIMAR LA CRÍTICA I LA DIFUSIÓ DEL PAISATGISME”

arquitectàriaaà 5IV BIENNAL EUROPEA DE PAISATGE

1 EL JARDÍ BOTÀNIC de Bordeus (França)

1 CATHERINE MOSBACH

Catherine Mosbach va obtenir ex aequo amb Pa-olo Burgi el Premi Europeu del Paisatge Rosa Bar-ba, pel Jardí Botànic de Bordeus. En la nova edi-ció de la Biennal, Mosbach és comissària de lasegona jornada del simposi. Aquesta entrevista re-produeix un extracte de la conversa mantingudaamb la revista Paisajismo l’abril del 2005.

¿Com ha influït la consecució del Premi RosaBarba en la seva carrera?Va afavorir una difusió de més abast, i per tant unapresència i divulgació més grans en l’escena inter-nacional, cosa que, òbviament, em facilita l’accésa projectes més ambiciosos o de més envergadu-ra. A més, va venir en un bon moment, ja que aramateix s’estan desenvolupant un munt de gransprojectes paisatgístics per tot el món, i el profes-sional paisatgista en general gaudeix de bonesoportunitats per desenvolupar la seva professió.

¿El Botànic de Bordeus és el seu millor pro-jecte?Cada projecte és molt diferent –en el sentit del pro-grama i la concreció– i em fa progressar en la com-prensió d’aquesta professió. Aquest projecte a Bor-deus té la particularitat de partir d’un conceptecomplex, i per això vam haver de buscar solucionsdiverses, i enriquidores.

¿En què es va inspirar a l’hora d’abordaraquest projecte?Em vaig inspirar en la meva experiència personaldel que el paisatge vol dir. Vaig respondre a lesqüestions plantejades intentant no formatejar lesrespostes sinó deixar un lloc preponderant a la in-vestigació i a l’experimentació (botànic, ecològic).

¿Quin seria el seu projecte ideal?El concepte de l’encàrrec ideal és una visió de l’es-perit. Cada situació es pot optimitzar o trivialitzarsegons els mitjans. Bordeus és un projecte ex-cepcional en el sentit que integrava en el seu pro-grama el concepte d’experimentació, essencial peral progrés de la professió. En arquitectura els encàr-recs que permeten o requereixen aquesta experi-mentació, aquest anar més enllà, són més nom-brosos que en paisatgisme. A més, el projecte idealno està sempre vinculat als diners –hem fet el jar-dí de Bordeus amb molt pocs diners en relació ambel que s’esperava–, sinó a la predisposició delsclients a confiar en el teu treball.

FOTO: CATHERINE MOSBACH

FOTO: JORDI PARETO

blicacions com Quaderns o El Croquis han posat elseu gra de sorra per aconseguir aquest bon nivell.És necessari justificar i animar la crítica i la difusió deles experiències també en paisatgisme.

¿Quina és la seva concepció de paisatge?El paisatge ha de ser identificat i per tant identifica-ble, i en aquest sentit els paisatgistes tenen un pa-per per jugar. Un paisatge s’ha de pensar a gran es-cala, vinculat a una economia compartida pernombrosos protagonistes, amb la coherència ques’ha d’imprimir als treballs contemporanis que aixòsuposa. Les respostes a clients privats són més sim-ples, en el sentit que la demanda es correspon ambels anhels d’una sola persona.

¿Cap on evoluciona el paisatgisme?El futur està per inventar. No obstant, les oportuni-tats són innombrables. Haurem de seguir fent lesnostres proves, experimentant.

©Revista Paisajismo

GRADUADA PER L’ESCOLA NACIONAL SUPERIOR DEL PAISATGE DE VERSALLES (1986).COEDITORA I COFUNDADORA DE LA REVISTA ‘PAGES PAYSAGES’ (1987). POSTGRA-DUAT EN HISTÒRIA DE LES CIVILITZACIONS PER L’EHESS DE PARÍS. L’ANY 1993 REPEL PREMI AMÉNAGEMENT URBAIN DU MONITEUR PELS ESPAIS EXTERIORS DEL GRUPA. DERRY A ISSY-LES-MOULINEAUX I, EL 1995, OBTÉ EL TROFEU DEL PAISATGE, CON-

CEDIT PEL MINISTERI FRANCÈS DE MEDI AMBIENT I DESENVOLUPAMENT REGIONALPELS ESPAIS EXTERIORS DEL GRUP E. DOLET A LA MATEIXA LOCALITAT. PREMIADA AMB LA BECA LEONARDO DA VINCI, DEL MINISTERI D’AFERS ESTRANGERSFRANCÈS (1994). PROFESSORA VISITANT A L’ESCOLA DE BELLES ARTS DE LA UNIVERSITAT DE PENNSILVÀNIA (2003).

L’any 1999 va entrar en vigor la llei 3/98d’intervenció integral de l’administra-ció ambiental i el reglament que la des-envolupa (decret 136/99, modificat peldecret 143/2003), amb l’objectiu de vi-gilar que les activitats que s’exerceixina Catalunya apliquin els principis bà-sics de respecte al medi ambient.La llei distingeix entre tres tipus d’ac-tivitats en funció del risc ambiental quecomportin, i marca uns terminis i clas-ses d’autorització proporcionals aaquest. Un taller de joieria de menysde 200 m2 es considera una activitat debaixa incidència ambiental i quedasotmès al procediment de comunicat,que l’Administració ha de resoldre enun termini màxim d’un mes. S’ha de ferla comunicació a l’ajuntament del mu-nicipi on estigui radicat el local, acom-panyada d’un projecte firmat per untècnic competent, amb informació de-tallada sobre l’activitat, les instal·la-cions, la gestió de residus, els siste-mes de control de les emissions, laprotecció contra incendis, la prevenciód’accidents, així com altres aspectesque puguin determinar la normativatècnica i urbanística i les ordenancesmunicipals.

Servei Atenció al Ciutadà Tel. 900 501 382 e-mail: ciutada@coac.net

HEM COMPRAT UN LOCAL PERPOSAR-HI UN PETIT TALLER DEJOIERIA. ARA ENS DIUEN QUENECESSITEM LA LLICÈNCIAAMBIENTAL. ¿QUÈ SIGNIFICA?¿COM S’HA DE TRAMITAR?

EL COAC RESPONSERVEI D’ATENCIÓ AL CIUTADÀ DEL COL·LEGID’ARQUITECTES DE CATALUNYA

L’ENTREVISTA CATHERINE MOSBACH

6 arquitectàriaaà PUBLICITAT

arquitectàriaaà 7IV BIENNAL EUROPEA DE PAISATGE

ventuals gairebé secrets, aquells espais dels anticshorts, vergers i erms urbans que donaven a la ciutatanterior un aire rural, i que s’aproximaven certamenta la memòria històrica forjada al llarg de segles de lla-tina mediterraneïtat: eres, horts i basses, emparrats,fonts, murs, tàpies i enreixats, elements formals d’unautèntic classicisme popular. “En sacres altars im-molàvem hecatombes perfectes als immortals, al cos-tat d’una font i sota l’ombra d’un bell plataner al peudel qual rajava l’aigua cristal·lina” (La Ilíada, Homer;cant II, 284).

Tots els que combaten per la bellesa, en últim termecombaten per la llibertat: el geni romàntic de Santia-go Rusiñol es revela en el seu interès per la naturale-sa i, en particular, pels jardins. En una de les prosesdel seu llibre Oracions escriu sobre els jardins aban-donats: “No despertis el seu son, no moguis ni pro-

S’aproxima, un any més, la IV Biennal Europea dePaisatge, organitzada conjuntament pel COAC i laUPC. Com cada vegada, és inevitable tenir pre-sent, fins i tot més del que és habitual, la personaque va imaginar, va impulsar i va marcar els tretsfonamentals i persistents, fins avui, de la primeraplataforma de debat i exploració del paisatgismeeuropeu que és aquesta Biennal: l’arquitecta Ro-sa Barba.

Aquest text, breu, està promogut per un desig derecordar sobretot a les noves generacions aquellsprojectes relacionats amb el paisatge, tots ells acadè-mics, que va promoure Rosa Barba i que han cul-minat amb la Biennal. Es tracta de projectes com lareestructuració del Màster d’Arquitectura de Pai-satge i la seva internacionalització, l’organització d’ungrup d’investigació a partir de joves professionals,la majoria dones, amb vocació interdisciplinària i, fi-nalment, la creació del Graduat Superior de Pai-satgisme, a l’ETSAB, que passarà, a partir de l’anyque ve, a ser un màster de segon cicle.

Aquests projectes, la seva ràpida resposta a unademanda que ara entenem com la necessitat ur-

gent de formar especialistes per projectar el pai-satge, s’haurien de llegir a partir de dos prismes:primer, la voluntat del treball transversal entre dis-ciplines per crear especialistes capaços de dia-logar amb tota classe d’agents involucrats en laprojecció de l’entorn –transversalitat que va seruna prioritat en l’elaboració dels programes tantdel Màster com del Graduat, en el contacte en-tre conferenciants, professors de taller i, sobretot,entre alumnes de diferents formacions–. El segonprisma és incorporar amb fermesa les tendènciescontemporànies des de l’Escola d’Arquitectura pú-blica i, al mateix temps, deixar clar que l’interèspel paisatge és per projectar-lo.

No hi ha dubte que va ser en el treball teòric so-bre paradigmes nous on Rosa Barba va aportarmés i va ajudar a alimentar els continguts acadè-mics, articulant els seus interessos d’investiga-ció des del Centre de Recerca i Projectes de Pai-satge (CRPP Barcelona) amb l’actualitat del paísi amb Europa.

El paisatge com a disciplina projectiva, per Ro-sa, emergeix en un acte de rebel·lia intel·lectualdes de les fronteres de la ciutat mediterrània i elsterritoris nous, els de turisme. Per un costat, la ne-cessitat de tractar aquells llocs sense nom, els pai-

satges perifèrics, en transformació, llocs no inclo-sos fins llavors en la projecció de la ciutat, que vanser el detonant del gir del paradigma als 90. Perun altre costat, tots aquells espais i temes (plan-ters, espais d’aigua, l’agricultura i la vegetació) laconvencen de l’especificitat del paisatgisme i dela necessitat d’intervenir amb instruments nous imirades superposades des del bagatge del pai-satgisme i l’urbanisme.

Ja en la seva tesi doctoral va defensar la urgènciade projectar i planificar des del paisatge, i va te-oritzar la seva experiència professional en munici-pis amb expansió turística del país, que va des-envolupar junt amb l’arquitecte Ricard Pié. Va fer

èmfasi en la importància del relleu i de la mobilitatcom les dues variables més importants per cons-truir la memòria col·lectiva dels llocs i va introduirels protocols de l’estudi de l’anàlisi de la imatgevisual en la interpretació i l’avaluació dels llocs.

El treball dels espais lliures de Barcelona que vaportar a terme per a l’Ajuntament de Barcelona lava acostar a la vegetació com a matèria viva isistèmica: confort, imatge col·lectiva, i introduc-tora de l’ecologia a la ciutat. Es va interessar perla fragilitat dels llocs, preocupada per l’ús habi-tual unidimensional del terme. S’hi va aproximara través de la idea de la resistència que exercei-xen els llocs al canvi i, així, va explorar la identi-tat dels llocs. Va entendre molt aviat i va defen-sar en els debats professionals el vincle entre laforma i la sostenibilitat.

Rosa Barba va ser una figura acadèmica verda-derament contemporània: va fer praxi d’allò tanreclamat com el pensament holístic, reticent a lesestructures estàtiques i partidària de treballar ensituacions híbrides i equilibris subtils, va visionarnoves maneres de fer. Hem d’entendre la Biennal,doncs, com un format d’activació de l’intercanvii de la mirada crítica sobre aquells paisatges queproduïm entre tots.

Al llibre titulat Jardins, Margarita Rubió de Rispal po-sa en boca del nostre il·lustre paisatgista Nicolau M.Rubió i Tudurí el comentari d’aquell vell humorista quedeplorava amargament “l’autèntica desgràcia que lesciutats no s’edifiquessin al camp”. I és veritat. Per-què si s’edifiquessin al, o millor, amb el camp, haurí-em previngut greus errors i superat pèrdues irrepara-bles. És el cas de Barcelona, ciutat comprimida entrerius, muntanyes, altres ciutats i el mar, dens territori onel gran sacrificat ha estat sempre l’espai buit.

És aquesta una llarga història que comença amb l’en-derrocament de les muralles i l’eclosió de la ciutat ober-ta. A partir d’aquest moment clau, cap dels grans pla-nificadors de l’urbs ha aconseguit salvaguardar elpaisatge original, ni tan sols que es respectés la inte-gritat dels supòsits urbanístics per ells projectats: elrebliment de les tipologies en illa oberta i enjardinadadel pla urbanístic del 1860, obra d’Ildefons Cerdà; elmai realitzat projecte del jardí del General; l’oblit del’esplèndid pla Romulus de Léon Jaussely, el 1905,amb els seus grans bulevards arbrats; les propostesinconcluses de Josep Fontserè; el pla Macià del Gat-pac i Le Corbusier i la pèrdua de la seva ciutat de repòs;el Sistema d’espais lliures i el Regional Planning delsgermans Rubió...

També convé recordar l’edificació de la major partde l’espai lliure del que va ser gran Turó Park, la reta-llada del parc de la Ciutadella, que arribava fins al mari disposava d’una secció marítima, l’ocupació resi-dencial dels vessants de Montjuïc. Tot això ho podemcomplementar amb la densificació de la trama urba-na començada amb la immigració a partir dels anys50, el fenomen de la massificació general de la costainiciada als anys 60, la privatització de part de la faça-na del port als 90...

És possible que sigui cert que les ciutats han de créi-xer per ser competitives i estar amb els temps, peròaquest creixement hauria de ser en tots els sentits,també en l’espai obert i no només sota l’ègida de laconstrucció. No nego que des fa anys, sobretot enl’últim quinquenni, s’hagi avançat molt en aquest sen-tit, moltíssim, però sempre sobre un dèficit immens.

Ja resulta impensable recuperar aquells àmbits con-

EL LLEGAT DE ROSA BARBA

CAP DELS GRANS PLANIFICADORS DE LA CIUTATDE BARCELONA HA ACONSEGUIT SALVAGUARDAREL PAISATGE ORIGINAL

“ÉS EN EL TREBALLTEÒRIC SOBREPARADIGMES NOUS ON ROSA BARBA VAAPORTAR MÉS I VAAJUDAR A ALIMENTARELS CONTINGUTSACADÈMICS”

ALFRED FERNÁNDEZ DE LA REGUERAARQUITECTE. ASSOCIACIÓ AMICS DE LA UPC

MARIA GOULAARQUITECTA. PROFESSORA DEL MÀSTER EN ARQUITECTURA DEL PAISATGE (UPC)

BUSCANT EL JARDÍ PERDUT

1 JARDINS DEL PALAU REIAL de Pedralbes (Barcelona), de N. Rubió i Tudurí

FOTO: ARXIU HISTÒRIC DEL COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA

fanis aquelles adormides cendres, no restauris aque-lles pedres caigudes, que la bellesa hi arrela i es no-dreix dels records que l’assaonen, i les ruïnes són lli-bres vells i complets, amb l’última plana escrita.”

Per Rusiñol, un jardí és la naturalesa posada en vers.Entre la naturalesa que reneix pura i lliurement i l’obrad’art feta pels homes apareix el jardí. Com els prera-faelites, contempla la naturalesa per arribar fins a laseva essència, però sense pretendre alterar-la. El seunaturalisme estètic imprimeix a la decadència mo-dernista el caràcter de l’esperit lliure que reneix. És l’i-nici de la Renaixença.

“Les goges de Mirmanda, de Vallespir i Alberes / aquellmatí dansàvem en lo Bosquet dels Horts / en lo bos-quet de roures, d’alzines i sureres, / d’una arpa de setcordes als divinals acords. / De prompte se sentiren

remors en la collada / com d’un torrent quan roncavenint la correntada;/ la borinor s’acosta, rodela la tro-nada/ i en la serena riuen del Pirineu los ports.”

A través d’aquestes paraules Verdaguer ens parla delspaisatges de la nostra terra, ens parla amb una in-tensitat i una bellesa inigualable de la nostra identitat:els Pirineus, el Cadí, Montserrat, el Montseny, Ba-nyoles, el Ter i el Fluvià, el Canigó...

“¿Per què escriure més versos en l’arena? / Platja delmar dels cels,/ ¿quan serà que en ta pàgina serena/ los escriuré amb estels?”

Joan Maragall deia: “...ningú com ell conexia lafesomia de la nostra terra, ni tan de lluny saludava acada cim d’ella per son nom, ni tan de prop li sentiabatre el pols, ni per més seva la tenia; i encara, aneuon aneu de la terra catalana, en cada camí vos sem-blarà sentir-hi les petjades, en cada casa la veu, i encada bosc veure voleiar fugitiu entre les soques unpany de negre manteu sacerdotal d’en JacintVerdaguer”.

“Ai! caminet, caminet,/ ai! caminet de muntanya/ totcarregat de sentors,/ pret per la costa solana/ no tensmés ombra que els pins/ ni més flor que l’argelaga.”Això escriu Maragall, per a qui naturalesa, art, amor,reduïts a superior unitat, és a dir, a la bellesa, repre-senta l’ideal. “Entre mon hort i el teu sols hi hi ha unmur de rosers rublerts de roses.” Poetes, jardins, arti llibertat; arquitectura i paisatge, en suma, poesia enmoviment.

Una part molt important d’aquest dèficit de buit ala ciutat comtal la constitueix la falta de jardins. Ésdifícil crear nous espais de gran dimensió en la sevaestructura compacta, però resultaria relativamentsenzill microurbanitzar els barris amb jardins a es-cala dels espais disponibles. Aquesta fórmula ensaproximaria a aquella ciutat anterior, arrelada en laruralia cultivada, culta, ens aproximaria a la veu delsnostres poetes insignes, ens aproximaria també capa la sensibilitat necessària per recrear nous jardins.Justament ara estem formant els professionals, elsarquitectes, els paisatgistes i els jardiners que hande realitzar-los; la Direcció General d’Arquitectura iPaisatge i la llei de paisatge; la Biennal Europea dePaisatge, en la seva quarta edició, etc. Només faltaun pas més.

A LES CASES

8 arquitectàriaaà PUBLIREPORTATGE

Cada vegada és més notable la necessitat dereduir la contaminació i l’impacte del consumenergètic en el medi ambient. Per aconseguiraquest objectiu, tant a la Unió Europea (UE)com a Espanya es treballa per elaborar unanormativa que asseguri l’eficiència i l’estalvienergètic a les vivendes.

Actualment, el 40% del consum total d’e-nergia que es produeix a la UE té lloc als do-micilis particulars i l’energia tèrmica és la mésutilitzada. Per poder satisfer la demanda quesuposa aquest consum s’utilitzen energies con-vencionals, que minven les reserves naturals,provoquen un increment de la contaminació icausen un impacte més gran en el mediambient.

En els últims anys, la societat s’ha conscien-ciat de la importància del creixement soste-nible, fet que implica la reducció de l’impac-te mediambiental del conjunt de les activitatsi una millor gestió tant dels recursos naturalscom de les fonts d’energia. Aquesta conscien-ciació social s’ha vist reflectida en una sèried’actuacions internacionals, com la firma i laprogressiva aplicació del protocol de Kyoto so-bre la reducció de gasos que provoquen l’e-fecte hivernacle o el desenvolupament de nor-matives en l’àmbit de la Unió Europea.

LA NORMATIVA EUROPEALa regulació europea contribueix a la millorade l’eficiència energètica i a la seguretat i ladiversificació dels subministraments. Aquestés el cas d’una de les normatives desenvolu-pades –la Directiva 2002/91, aprovada el 16de desembre del 2002–, que intenta harmo-nitzar les accions que els diferents estatsmembres portin a terme per aprofitar el granpotencial d’estalvi energètic, encara sensedesenvolupar, en el sector de l’edificació.

Com a principis bàsics, aquesta directivaestableix que hi ha d’haver una metodologiade càlcul de l’eficiència energètica en cada Es-tat membre, i que sobre aquesta base es fi-xaran uns mínims per als edificis de nova cons-trucció o amb reformes importants. Per unaltre costat, s’haurà d’exigir a totes les vi-vendes un certificat energètic, amb un perío-de de validesa màxim de 10 anys i una ins-

pecció periòdica dels generadors tèrmics, cal-deres i equips d’aire condicionat que asse-gurin el seu correcte funcionament al llarg deltemps.

CANVIS EN LA LEGISLACIÓ ESPANYOLAPer incorporar aquesta directiva a la legisla-ció espanyola s’estan portant a terme una sè-rie d’actuacions que suposaran grans millo-

res per al sector d’instal·lacions en edificis.La primera d’aquestes millores és la subs-

titució de les Normes Bàsiques de l’Edificació(NBE) per un nou document, encara en fased’esborrany, anomenat Codi Tècnic de l’Edifi-cació, en què s’especifiquen les condicionsmínimes en la construcció dels edificis, no no-més des del punt de vista energètic, sinó tam-bé de seguretat, habitabilitat i confort.

També es troba en fase d’esborrany larevisió de l’actual Reglament d’Instal·lacionsTèrmiques en Edificis (RITE), que especificales condicions mínimes que han de complirels sistemes tèrmics. Finalment, s’està ela-borant el decret sobre Qualificació Energèti-ca que establirà els procediments per certi-ficar l’eficiència energètica d’un edifici teninten compte els mínims definits pel Codi Tèc-nic i el RITE.

GAS NATURAL, UNA OPCIÓ ECOLÒGICAAquestes tres actuacions suposen un grancanvi en la concepció, el disseny i l’execucióde les instal·lacions tèrmiques, i per això seràde vital importància l’elecció de l’energia i elsistema tèrmic a l’hora de projectar o refor-mar un edifici.

Tenint en compte el marc d’eficiència i derespecte mediambiental en què ens trobem,l’ús de gas natural com a font d’energia seràcada vegada més rellevant. I això és així jaque el seu índex de contaminació –molt infe-rior respecte a altres fonts convencionals– iles seves característiques com a combusti-ble permeten la instal·lació d’equips de mésrendiment i menys impacte mediambiental.

La menor permanència de les persones ales vivendes i un clima més càlid són les ca-racterístiques geogràfiques i socials que fanque a Espanya, en contraposició a altres paï-sos centreeuropeus, les solucions individualssiguin la millor opció a l’hora d’escollir un sis-tema tèrmic que millori l’eficiència energèti-ca dels edificis.

D’aquesta manera, tenint en compte totel que s’ha exposat, sembla clar que els sis-temes tèrmics individuals amb gas natural,instal·lats en vivendes particulars, són els méseficaços des del punt de vista de la reducciódel consum energètic i d’impacte mediam-biental, ja que es basen en la premissa quenomés es consumeix quan és necessari.

ENERGIA SOSTENIBLE, TAMBÉCANVIS EN LA NORMATIVA SOBRE EFICIÈNCIA ENERGÈTICA A ESPANYA

EL GAS NATURAL ÉS L’OPCIÓ MÉS ECOLÒGICA

AVUI ÉS EVIDENT LANECESSITAT D’EVITARELS PROCESSOS QUE CONTAMINEN EL MEDI AMBIENT

PER SERGIO ESTRUCH