PROVA MODEL B1 / B2

2

Àrea 1. Comprensió oral

Escolta cada text dues vegades. Entre la primera i la segona vegada tindràs temps per a respondre les preguntes:

1  (Àudio 31) A continuació escoltaràs un diàleg telefònic, entre una clienta i un agent d’atenció telefònica. Llig els enunciats i marca l’opció correcta d’acord amb el contingut del text.

Agent: Bon dia, ací el departament d’atenció al client de la companyia Parla’m. Per a la seua informació li comuni-quem que la conversa serà gravada. En què puc ajudar-la?Clienta: Caram, ja era hora! Fa vint minuts que em ba-ralle amb la maquineta. Que si toca l’u, que si toca el dos. Estic farta de robots!Agent: En què puc ajudar-la?Clienta: Acabe de rebre la factura telefònica de març. He pagat 30 euros més i no hi estic d’acord. Vull fer una reclamació.Agent: Podria donar-me el nom complet i DNI, per fa-vor?Clienta: Dolors Insa Matarredona, DNI 35.665.444.Agent: Lletra I. Veritat?Clienta: Sí. I d’indignada.Agent: Tinc a la pantalla l’última factura, la del mes de març.Clienta: Jo també la tinc davant. Per què m’heu fet pa-gar 30 euros més? No ho entenc.Agent: Segons la factura vosté té contractada la tarifa Bla-Bla-Bla Plus.Clienta: I puc parlar 200 minuts al mes sense pagar més. No he superat el màxim.Agent: Segons la factura vosté va telefonar el 20 de març, a les cinc de la matinada, a un número de tarifa alta, em fa l’efecte que de predicció de l’horòscop.

Clienta: Jo? Mai de la vida! A les cinc de la nit dorm com una soca. Treballe dotze hores netejant oficines, tinc tres criatures i m’alce a les sis del matí. Vosté es pensa que a les cinc de la matinada estic jo per a demanar que em diguen la carta astral? No he fet cap telefonada i vull que me la lleven. O presente una reclamació formal.Agent: Bé, el programa em deixa anul·lar. De qualsevol manera, la telefonada va costar 5 euros. La resta és per-què té contractat l’assegurança Premium i el contestador de veu.Clienta: Jo no he contractat això! No ho vull ni ho faig servir. En la factura anterior no ho tenia activat. Per quins cinc sous ho heu activat sense el meu consentiment?Agent: Vol que desactive els dos serveis?Clienta: De seguida! I, a més a més, que em retornen el que he pagat. Jo no he donat la meua autorització. On teniu la gravació on dic que ho vull, on?Agent: És possible que l’ordinador haja assignat els ser-veis per defecte.Clienta: Ja podria haver-me assignat una rebaixa per defecte, ja. No està bajoca l’ordinador, no, el teniu ben ensenyat.Agent: D’acord. Anul·le la prestació de serveis. I sol·licite la devolució del que ha pagat. Alguna cosa més?Clienta: Sí, a la factura posa que tinc un contracte de permanència. Això no és cert. Jo tinc un contracte sense permanència. També m’ha canviat automàticament l’or-dinador?Agent: És possible. Anul·le el contracte de permanència i torne a l’ordinari?Clienta: Sí, senyora. Com hi ha món, quina manera de treballar!Agent: Res més?Clienta: Sí! Vull una rebaixa. La meua veïna Filomena, a qui pot telefonar si vol, paga 20 euros menys que jo pel mateix servei. Va telefonar la setmana passada i vau renegociar el contracte.Agent: Ah, això devia ser alguna promoció. Ara no po-dem…Clienta: Si no poden, em dóna de baixa. En Trucalí m’han enviat una oferta més econòmica. O pague com la meua veïna o me’n vaig a Trucalí.Agent: He de passar-la amb el departament de vendes.

Àrea 1 Comprensió oral

PROVA MODEL B1 / B2

3

Clienta: No senyor! Ja estic farta d’anar d’un departa-ment a un altre i de barallar-me amb la maquineta dels botons. Si no em soluciona la queixa vosté, que per algu-na cosa és del departament d’atenció al client, em done de baixa ara mateix i formule una reclamació. Vull soluci-ons, no romanços de pa amb tomaca!Agent: A veure, a veure… és el seu dia de sort. El pro-grama informàtic em permet encara activar el descompte Premius Star. Pagarà 20 euros al mes de tarifa.Clienta: Això ja són altres calces.Agent: Puc ajudar-la en alguna cosa més?CIENTA: Sí. Vull un telèfon nou.Agent: Ah, tenim ofertes molt bé de preu.Clienta: No, d’ofertes res. En vull un de nou debades! I amb tots els extres i complements, eh?No m’encolomeu una cafetera russa! La meua cosina En-riqueta va telefonar l’altre dia i li vau donar el nou Smart Phone Pica Pica. Preciós. En vull un d’igual.

Agent: Senyora, això va ser una promoció que ja…Clienta: No em vulga fer passar per l’adreçador. Si la meua cosina té el nou Smart Phone Pica Pica des de la setmana passada, jo també. Ací tinc una oferta de la com-panyia Mobimobi on si em canvie em regalen un Smart Phone Pica Pica. Vol que llija el fullet?Agent: No estic autoritzat a efectuar la promoció que em demana, la passaré amb el departament de…Clienta: Torna-li la trompa al xic. Ni ho intente! O em diu que sí i m’envien un Smart Phone Pica Pica, sense cap despesa addicional ni increment de la tarifa, o me’n vaig a Mobimobi. I faig una reclamació per tracte discrimina-tori respecte a la meua cosina.Agent: Paciència, paciència… Veges per a on, és el seu dia de sort. L’ordinador acaba de traure una nova oferta.Clienta. Quina casualitat. Bé, toca.Agent. Vol alguna cosa més?Clienta. No, ara com ara, ja em va bé. Moltes gràcies.

1 La clienta vol reclamar…a) que no funciona el mòbil.b) que ha pagat més en la factura.c) que no està contenta amb la companyia.

2 La clienta té la tarifa Bla-Bla-Bla…a) i pot parlar 200 minuts sense cost addicional.b) i pot parlar 200 minuts i acumular punts per a un telèfon nou.c) i ha de pagar menys de 30 € al mes.

3 La clienta…a) ha contractat l’assegurança Premium i el contestador de veu.b) no ha contractat cap prestació nova.c) va contractar l’assegurança Premium i el contestador de veu pensant que

eren gratuïts.

4 El descompte Premius Star implica…a) tindre més serveis gratuïts i pagar menys.b) pagar menys diners en la factura.c) rebre un mòbil de regal.

5 La cosina Enriqueta va aconseguir…a) el nou Smart Phone Pica Pica.a) el nou Smart Phone Pica Pica i més serveis.b) el nou Smart Phone Pica Pica i una rebaixa.

6 La clienta està disposada a…a) pagar un poc més pel mòbil nou.b) parlar amb el departament de vendes.c) donar-se de baixa i fer una reclamació si no li fan cas.

Àrea 1 Comprensió oral PROVA 7

PROVA MODEL B1 / B2

4

Àrea 1 Comprensió oral

2  (Àudio 32) A continuació escoltaràs una columna radiofònica en un programa de ràdio d’Alcoi. Llig els enun-ciats i completa’ls amb una de les opcions, d’acord amb el contingut de la notícia.

1 Els arbres ens molesten quan…a) no els fem cas, els esquivem o els tallem.b) no els fem cas, ens tapen el sol i trenquen les voreres.c) no els fem cas, els canviem de lloc i ens fan ombra.

2 Quin canvi s’ha produït en el paisatge de la península Ibèrica?a) La desertització dels boscos.b) L’aparició de molts molins de vent.c) Un paisatge sec i avorrit.

3 Què té de bo la celebració del Dia de l’arbre?a) Es planten molts arbres.b) Hi ha bon ambient.c) Dóna visibilitat a un fet que, habitualment, ignorem.

4 Què s’ha repoblat?a) Una zona de muntanya talada.b) Una zona cremada en un incendi.c) Una zona de muntanya contaminada.

5 La nostra societat depén…a) del medi ambient.b) de les iniciatives com el Dia de l’Arbre.c) de la conscienciació.

6 Per a cuidar del medi ambient caldria…a) reciclar, respectar els paratges naturals i no embrutar

la serra.b) anar a l’ecoparc, visitar els paratges naturals i no con-

taminar el camp.c) reciclar, no tirar bosses de plàstic biodegradables i tin-

dre més consciència.

7 Què augmenta a les grans ciutats?a) Els nivells de contaminació.b) Les malalties respiratòries.c) Els arbres que ens donen vida.

Transcripció del textDia de l’Arbre

Els arbres. Els que ens permeten respirar. Els que ens do-nen vida. Els que permeten viure a moltes espècies ani-mals. A penes no els fem ni cas. Si circulem pel carrer, els evitem o els llevem perquè molesten quan creixen les arrels. Els col·loquem a vegades allà on ells no han decidit nàixer perquè ens proporcionen ombra.

Una vegada un professor em va dir que fa milions d’anys la península Ibèrica es podia travessar pràctica-ment saltant d’un arbre a un altre. Hui en dia la desertit-zació ens proporciona un paisatge prou avorrit i repeti-tiu en algunes zones on sols hem pogut posar molins de vent, almenys hem sigut llestos i hem intentat aprofitar l’energia neta. Ahir es va celebrar a la ciutat el Dia de l’Ar-bre, una iniciativa que personalment m’encanta perquè

tracta, com tots els dies d’alguna cosa, de visibilitzar un fet que s’ignora i menysprea. Durant unes setmanes han estat replantant-se d’arbres la zona de la muntanya que tan afectada va quedar en l’incendi del 2012.

Crec que no som del tot conscients en esta societat que depenem del medi ambient per viure. No el cuidem gens, pocs reciclem, ens fa mandra haver d’anar a l’eco-parc, molts segueixen sense respectar els paratges i hi trobem bosses de plàstic que no poden ser biodegrada-bles per la natura. Els nivells de contaminació van crei-xent i a les grans ciutats ja costa respirar. Parem. Pensem i actuem. Respectem el medi ambient i permetem que els arbres puguen créixer i donar-nos vida.

Mireia Pascual, columna de Ràdio Alcoi

3  (Àudio 33) Llig els enunciats i digues si són verdaders o falsos:Rondalla «Els albercocs», contada per Víctor Labrado. https://www.youtube.com/watch?v=3xkr5QccVys&t=40s

 1. El retor i l’enterramorts decideixen repartir-se entre els dos els albercocs i no dir res a ningú més.

 2. Queden una nit d’amagat, al cementeri.

 3. Els troba un llaurador que tornava de plantar cebes.

 4. El retor i l’enterramorts es reparteixen els albercocs d’un en un, equitativament.

 5. La gent del poble es pensa que són el dimoni i sant Pere repartint-se les ànimes.

 6. Aquell incident va afavorir la fe al poble.

PROVA MODEL B1 / B2

5

Àrea 2. Comprensió escrita

Llig atentament el text. A continuació, llig els enunciats i marca l’opció correcta d’acord amb el contingut del text:

Herois immigrantsPerduts entremig d’altres retalls de diari, n’he trobat dos amb notícies protagonitzades per joves romanesos. Abans de llançar-los al pot del paper per a reciclar, m’he pregun-tat per què vaig guardar, fa uns mesos, aquells escrits i, en revisar-los, he vist que es tractava de bones notícies i que per això n’havia conservat els retalls. Totes dues relaten sengles accions humanitàries, gairebé heroiques, prota-gonitzades per joves de Romania residents a Espanya. En ambdós casos havien ajudat a salvar la vida d’unes perso-nes. En concret, el primer dels dos fets tingué lloc a Beni-carló quan en una casa on vivia un matrimoni d’ancians es va declarar un incendi. El xic els va traure i per a rescatar la dona, va haver d’entrar al recinte més de quatre vegades, amb la roba mullada per contrarestar les temperatures al-tes i fent front al fum que omplia completament tots els espais. La cosa, doncs, va acabar en bé i els ancians en de-claracions a la premsa mostraven el seu agraïment al jove i deien «és el nostre àngel de la guarda…».

A mi m’agraden les bones notícies i de manera espe-cial aquestes que conservava en dos retalls de diari per-què, precisament, és més habitual trobar referències on gent d’origen romanés protagonitza fets dolents que no a l’inrevés.

Tots sabem que en totes les societats i grups de per-sones hi ha de tot, però tenim tendència a generalitzar i atribuir a tota una col·lectivitat les accions delictives o inconvenients que cometen individus. Una amiga meua em va dir un dia: «els romanesos no són gent de fiar» i em contà una història de robatoris i amenaces. D’ací a uns dies, que tornaré a vore-la, li diré: «els romanesos són herois» i li mostraré els retalls dels diaris. Ella dirà que per dos casos no puc generalitzar i mantindrà que els romanesos són gent indesitjable. Jo no sé si diré res, però pensaré que tinc una amiga racista.

Carme Miquel, LMV, 13 d’abril del 2004

1 Carme Miquel va guardar aquells retalls de periòdic perquè…a) eren notícies bones.b) era un cas cridaner.c) volia escriure un article en el futur.

2 El jove rescatador va haver d’entrar…a) unesquantesvegadesalacasaenflames.b) quatrevegadesalacasaenflames.c) tresvegadesalacasaenflames.

3 Quan els romanesos apareixen en les notícies…a) és per coses negatives.b) ho fan molt a la llarga.c) és per coses positives.

4 L’autora té una amiga que…a) ha tingut experiències negatives amb els estrangers.b) pensa malament de tot el món.c) no té una bona opinió dels romanesos.

5 La història que li contà l’amiga era de…a) robatoris i amenaces.b) segrestos i drogues.c) robatoris i crims.

6 Què pensarà Carme Miquel de l’amiga si no reconeix el valor dels romanesos?a) Que no la creu.b) Que és racista.c) Que no escolta.

Àrea 2 Comprensió escrita PROVA 7

PROVA MODEL B1 / B2

6

Àrea 2 Comprensió escrita

4 Llig amb atenció la conversa entre Joan Borja i el científic Xavier Vendrell, del llibre Sobre l’alquímia de la vida (Onada) i relaciona les preguntes i les respostes. Has de tindre en compte que hi ha dues preguntes que no tenen relació amb cap resposta.

   Va patir una desgràcia molt gran, i és que se li va morir una filla,aquellany.Ami,emvacridarmoltl’atencióqueaquelladona va fer una baixa. Però després es va incorporar, de se-guida […]. Aquella dona es reenganxà i ens va explicar que la seuafillahaviamortdeleucèmia.Amiaixòemvaimpactarmoltíssim. Va posar per davant que nosaltres fórem capaços d’entendre el procés biològic d’aquella malaltia, abans que noeltabúdelamortdelafilla.

   Podríem dir-ho. Però no ho podem dir. Perquè a Espanya hi ha una cosa molt curiosa i estranya, i és que és l’únic país de la Unió Europea que no té reconeguda la genètica com a especialitat. No ens deixen ser genetistes i som, per tant –si vols–, experts en genètica.

   Elmètodecientíficprenbaseenl’evidènciaempírica,obser-vable i mesurable, i en els principis del raonament lògic… Observar, mesurar, deduir…Tu fas una observació de l’eco-sistema […]. Basant-te en l’observació obtens una informació que et permet emetre una hipòtesi interessant.

   Jo el que m’estic trobant és que hi ha universitats que volen formarprofessionals.Iqueaquestagentfilosofamenys.Sónmés pragmàtics. Ells van… l’objectiu és acabar fent pràcti-ques en una empresa, i que les empreses entren dins de la universitat. […] Hi ha així, integrades, una carrera acadèmica i una carrera professional.

   Jo pense que quan nosaltres estudiàvem aquests interessos tan dirigits no estaven. És a dir: tu estudiaves i volies traure la titulació. I, en acabant, el món professional era un altre […] Quanacabíeldoctoratveniainflamatdeconeixements.Peròquan arribí a la primera empresa on vaig treballar, vaig haver de començar de zero… Veus? Ara ja no és igual.

Preguntes

1. Parla’m, per favor, d’aquella mestra de Biologia que vas tindre a l’institut. I per què creus que ara, després de la correguda, penses: «Aquella dona ho va fer bé».

2. Quines experiències recordes del teu pas per l’institut?3. Com explicaries què és això del mètode científic a algú que no hi estiga avesat?4. Creus de veritat que hi ha una dicotomia, i que una cosa (el saber) és incompatible amb l’altra (la formació)?5. Això és un model d’estudis més americà, més pràctic?6. Podríem dir que eres un genetista?7. T’agrada el teu treball?

PROVA MODEL B1 / B2

7

Àrea 3. Estructures lingüístiques

5 Llig el text i ompli els espais en blanc amb les conjuncions i preposicions adients que hi ha a la graella o escriu el signe Ø, si no en fa falta cap:

Cases de la porLes cases de la por tenen una història que entronca i es confon amb la llegen-da. Una història simple, de gent senzilla. Els protagonistes actius s’enrolen en la nòmina dels bergants i picardiosos, murris i pillets, astuts i sagaços. Els protagonistes passius, el poble pla, artesans i llauradors, gent honrada i, (1) , crèdula. Entre tots es teixí la trama i les cases es van veu-re aureolades pel misteri i també pel terror.

La llegenda nascuda al seu voltant va anar cobrant força, impulsada pels interessats. Foren nombroses les cases de la por que hi hagué (2)  ar-reu del litoral mediterrani. Cadascuna amb les seues característiques pròpies, i totes amb el mateix denominador comú, el contraban.

Aquestes cases ja no espanten ningú. La major part de les persones que passen (3) seu en desconeixen el passat. Tampoc els fantas-mes no apareixen les nits fosques passejant la resplendor dels seus suda-ris blancs davant els ulls atònits dels camperols del terme. Avui no hi ha raons (4)   tornen, els temps són uns altres i la gent bastant diferent […]. Els contrabandistes, que podien transformar-se en espectres en qualsevol moment, tenien el paperet ben estudiat. Van inventar allò de disfressar-se amb un llençol i espantar el veïnat, perquè mentre la gent no isqués de casa, ells podrien entrar el contraban amb tota tranquil·litat. Com (5) el personal és bastant poregós, ningú mai no s’apro-pava pels voltants, encara que fos amb el sol ben alt. Una volta net el camp d’acció, inutilitzats els camins i atemorida la gent, els contrabandistes podi-en treballar amb completa impunitat. No hi havia, doncs, perill. Els vaixells arribaven (6) entrebancs fins a les platges i el gènere, que com els fantasmes venia d’un altre món, era transportat fins a les cases de la por, a lloms d’ases que, de vegades, sí que semblaven espectres.

Bernat Capó, Costumari Valencià 1, Edicions del Bullent, p. 61-62

(1) 1.a) sobretot b) sobretot c) pertant d) Ø(2) a) pertot b) pertot c) per d) Ø(3) a) aprop b) perprop c) prop d) Ø(4) a) perquè b) perquè c) pelque d) Ø(5) a) comquè b) comdoncs c) comque d) Ø(6) a) sense b) amb c) per d) Ø

Àrea 3 Estructures lingüístiques

6 Completa el text perquè tinga sentit, amb les formes verbals que hi ha en la graella.

Demostrar el senyAbans els polítics, els conquistadors o, simplement, els personatges importants de la ficció literària (1)  de-mostrar la seua intel·ligència. No com ara, que hi ha qui s’amaga dins l’aigua per fugir de la pluja. Felip, rei de Mace-dònia, va descobrir la intel·ligència i el seny del seu fill Alexandre en veure’l sotmetre un cavall, que era tan aterridor i desfermat que ningú no podia amansir-lo. (2) tots els qui intentaven muntar-lo: a un, li fracturava una cama; a l’altre, les mandíbules; a un altre encara, li fotia un bac que li trencava l’ansa del coll… En fi, que ningú no podia domar la bèstia. Alexandre, que s’ho mirava tot sense dir ni pruna, s’adonà que la fúria del cavall li venia de

PROVA 7

PROVA MODEL B1 / B2

8

Àrea 3 Estructures lingüístiques

la por que li (3) la pròpia ombra. Per això, quan el muntà, el va fer córrer de cara al sol, de manera que l’ombra li venia per darrere. D’aquesta manera, va poder subjugar el cavall. El seu pare, des d’aleshores, va comprendre que el fill arribaria a ser un bon governant […]

De vegades tens temps i per a menjar-te una taronja (4) servir els cinc sentits: són les ta-ronges més bones. Vas caminant per un camí de l’horta i contemples la verdor dels arbres amb els fruits redons que (5)  admirablement, a dreta i esquerra, i, amb la vista, ja vas triant la que colliràs: és del seu propi color, d’un color taronja llampant, totalment pur. Entres al camp, t’hi acostes i l’agafes amb la mà. Amb l’oïda sents el frec de les fulles i el soroll sec quan l’arranques de la tija. I, mentre l’obris amb els dits, n’ensumes l’olor rogallosa de fruita cítrica. N’apartes el nas i tornes al tacte dels dits, per reobrir-la en gallons que, ficats a la boca, s’hi desfan amb una frescor que t’ (6) amb tots els sabors. Té un gust agredolç, gratificant, però sap un poc raspós, plaent. Aquest serien els cinc sentits, diríem clàssics: els de veritat.

Ara, però, ve el sabut de Ramon Llull, en la darrera novel·la de Francesc Puigpelat, Roger de Flor, el Lleó de Constan-tinoble (Proa), i t’explica que hi ha un sisé sentit, que apareix en el moment que vols tornar cap al record de la taronja i la vols descriure. Aquesta descripció, en allò que té d’arbitrari, de personal, és, de fet, el sisé sentit. Aquestes són les coses que trobaràs en aquesta novel·la i, evidentment, la vida, plena d’aventura, de l’ambiciós Roger de Flor. Plena d’aventura i d’ensenyances: «Aprén tot el que pugues mentre ets joves, si no vols convertir-te en un vell irascible i dogmàtic».

Salvador Vendrell, Columnes de paper, Perifèric, p. 38-39

(1) a) habiende b) haviende c) tenienque d) Ø(2) a) tiraba b) tumbava c) tombava d) Ø(3) a) produía b) produia c) produïa d) Ø(4) a) fas b) faig c) faç d) Ø(5) a) penjen b) pengen c) colguen d) Ø(6) a) ompli b) onpli c) plena d) Ø

7 Tria l’opció adequada perquè el text tinga sentit.

El boom de la música en valencià«Som en el moment de producció musical més important de tota la història del valencians, a més de ser de gran qualitat i diversitat estilística, molt més que a Catalunya i Balears». Ho diu Amàlia Garrigós, periodista que tre-ballà en Canal 9 i Ràdio 9, on el seu programa El jardí de les delícies es convertí en escenari de promoció i divul-

gació de músics valencians. I ho demostren les agendes culturals, que cada cap de setmana ofereixen concerts de grups locals que canten en valencià, i també experts musicals. Josep Vicent Frechina, l’únic que ha estudi-at la producció de treballs en valencià, ofereix unes da-des (1)  en el llibre La cançó en valencià: en 1991 es publicaren 17 discos en valencià; en 2014 la xifra s’havia disparat a cent huit.

La Gossa Sorda, Aspencat, Júlia, Feliu Ventura, Pau Alabajos… Són alguns dels molts grups i cantautors que han apostat per usar el valencià i que han traspassat les fronteres autonòmiques, i, fins i tot, internacionals. El cantautor Pau Alabajos, per exemple, va ser fa poc de gira pels Estats Units i abans havia (2) escena-ris d’Europa, a ciutats com ara Londres o Dublín. Conta que a l’estranger, gràcies a l’espenta i l’interés musical, comencen «a parar l’orella en la música en valencià» per-què parla «de coses que són universals». Pau Alabajos co-mençà a dedicar-se a la música fa dotze anys. En aquell temps, el valencià ja despuntava com a llengua cantada, encara que no vivia l’esplendor actual. Confessa que li preguntaven, sovint, per què cantava en valencià. «I per

PROVA MODEL B1 / B2

9

què no?», responia. «Si parles, estimes i somies en valen-cià, quan escrius alguna cosa íntima i personal és absurd usar una altra llengua. I si ho fas, perds la intimitat».

La Nova Cançó i la Llei d’Ús i Ensenyament del valen-cià de l’any 1983 són els pilars del boom. L’èxit actual de la música en valencià arrela en la Nova Cançó, que prota-gonitzaren músics com ara Raimon, Ovidi Montllor o Al Tall en les acaballes del franquisme, cap als anys setanta. Frechina (3) que aquesta generació intro-dueix «el valencià com idioma de cultura per a especta-cles de masses». Abans era la llengua dels obrers, de la gent del camp, mentre que la cultura es relacionava amb el castellà. Garrigós també destaca que aquells artistes «feren música en temps difícils, foren víctimes de la cen-sura i a vegades ho pagaren amb presó». Amb l’arribada de la democràcia, no obstant això, Frechina lamenta que aquests cantautors deixaren d’encaixar. Era l’època de la Movida madrilenya. «La música que cal per a divertir-se i per a gaudir de la llibertat no és la mateixa que es neces-sita per a aconseguir-la», observa. «Els cantautors foren arraconats com un mocador i es creà una mena de desert musical», afig Garrigós.

«La LUEV, a pesar de les mancances, és responsable del boom actual perquè les generacions educades en va-lencià troben natural escoltar música en valencià. L’es-cola ha sigut un motor d’ (4) i de norma-lització», declara Frechina. Escola Valenciana coincideix a assenyalar una «vinculació directa» entre el paper de l’escola i l’èxit de la música valenciana […]. Actualment, juguen un paper fonamental els concerts de La Gira, que organitza Escola Valenciana anualment, i els Premis del Col·lectiu de Músics Ovidi Montllor. Com també el Fes-tivern, per Cap d’Any, l’Aplec dels Ports o el festival de música Feslloch.

En els anys noranta, la música en valencià encara era una raresa i les lletres força reivindicatives: «Si ens quei-xem és perquè hi ha motius per a protestar», argumenta Pau Alabajos. «Sovint em diuen que no és normal que la música en valencià siga tan combativa». A mi el que no em sembla normal és que poses els 40 Principales i

només escoltes cançons d’amor de l’estil me has dejado, cuánto te quiero o qué bien me lo estoy pasando en verano. La normalitat és parlar de qualsevol tema i que el públic puga triar què vol escoltar. Amàlia Garrigós assenyala la importància de la música a l’hora de potenciar l’ús del valencià i justifica la militància dels grups […]. Recorda que «la música en valencià no és un gènere musical en si» i que actualment ofereix un (5) estilístic «molt variat i de gran qualitat», que va des de hip hop a blues, ska, heavy metal o música d’autor. Així, destaca que ha aparegut «una nova fornada de músics que s’allu-nyen de les lletres marcadament combatives. Són fills d’una altra època i ja no necessiten reivindicar tant». A pesar del moment dolç que viu la música en valencià, els protagonistes coincideixen a dir que encara hi ha molts obstacles a superar. Dins del territori valencià, el primer handicap ha sigut la falta de suport de les institucions públiques […] Pel que fa als (6) de comu-nicació, fins i tot abans del tancament de Ràdio Televi-sió Valenciana (RTVV), la presència de grups que feien música en valencià era anecdòtica. Garrigós, extreballa-dora de la tele i ràdio públiques, (7) que, llevat d’algunes excepcions, «RTVV va seguir el model de les ràdios generalistes i no creà un model de comunica-ció propi. Apostà per una oferta cultural homogènia en la (8) de les tendències comercials».

Raquel Andrés Durà, La Vanguardia, 31 de gener del 2015 (adaptat)

(1) a) rebeladores b) reveladores c) rebel·ladores d) revel·ladores(2) a) pisat b) trepitxat c) trepitjat d) xafigat(3) a) senyala b) asenyala c) assenyala d) senyalitza(4) a) aprenentatge b) aprenentage c) apendre d) aprenents(5) a) vario b) abanic c) ventall d) mossaic(6) a) medis b) migs c) mitjos d) mitjans(7) a) asegura b) assegura c) insideix d) insideis(8) a) línea b) ratlla c) línia d) tendencia

Àrea 3 Estructures lingüístiques PROVA 7

PROVA MODEL B1 / B2

10

Àrea 4 Expressió escrita

Àrea 4. Expressió escrita

8 Tria una de les dues opcions que hi ha a continuació i redacta un text entre 180 i 200 paraules.Nota: l’excés o el defecte en el nombre de paraules pot penalitzar.

Opció AImaginaquetensunfillonebotadolescentquenotégensclarquèvolestudiarodequètreballarenelfutur.Hihaunapsicòloga molt famosa, que viu a Austràlia, que dóna consells als pares o familiars desesperats per correspondència. Envia-liunacartaondemanesajuda.Hasd’especificar:– Caràcter de l’adolescent.–Aficionsdel’adolescent.–Oficisquelipodrienagradariperquèhopenses.–Oficisquenoliagradarieniperquè.

Opció BHas passat unes vacances inoblidables en una casa rural. Decideixes publicar una carta d’agraïment en una coneguda pàgina web de viatges, per donar-los publicitat. La casa rural fa poc de temps que ha obert i és poc coneguda. Et van atendre de categoria, a bon preu, i t’ajudaren a programar unes excursions fantàstiques per la comarca. En la carta has d’especificar:– Una descripció de la casa rural (habitacions, serveis, ubicació…).– Una ressenya, almenys, de tres activitats que feres (excursions, visites guiades, rutes…).– Com era la cuina que hi fan.– Com era el paisatge.

9 Llig les característiques de l’espectacle següent i redacta un anunci per a la ràdio. L’anunci ha de tindre entre 150 i 170 paraules i ha de contindre les dades següents:

– Referència del llibre en què es basa.– A quina classe de públic va adreçat.– Quins artistes hi intervenen.– Per què el públic gaudirà de l’espectacle.

La cançó de bressol és una de les primeres trobades que tenim amb la música i la paraula. El cant embolcalla els infants per aju-dar-los a calmar-se i, sobretot, a adormir-se. Bressolant és un llibre il·lustrateditatperAndanaedicionsqueincorporaundiscambunamostra d’onze cançons de bressol interpretades per alguns dels mi-llors artistes valencians del moment: Mara Aranda, Mireia Vives, Eva Dénia, Miquel Gil, Pep Botifarra, Dani Miquel o Clara Andrés.

Dimarts dotze d’abril es presenta el llibre disc a l’auditori muni-cipal, amb un concert on intervenen Mireia Vives i Eva Dénia. Una activitat per a tota la família, d’entrada lliure, per a recordar quines són les cançons de bressol valencianes.

PROVA MODEL B1 / B2

11

Àrea 5. Expressió i interacció orals

L’avaluació de l’àrea d’expressió i interacció orals s’inicia sempre amb la presentació dels aspirants, amb la intenció d’introduir-los en la situació comunicativa que tot seguit s’avaluarà. Per tant, aquesta presa de contacte ha d’aconse-guir un ambient de tranquil·litat que atorgue seguretat a la persona que s’examina.

Les dades personals, les activitats de la vida diària, les relacions socials quotidianes, el temps lliure… sense entrar en aspectes privats, són els temes sobre els quals tractarà la conversa.

10 Has de fer una exposició sobre el tema que proposem. Llig la introducció al tema i tria les idees que consideres i, si vols, afig-ne de noves.

L’eterna joventutHui en dia hi ha gent que no vol fer-se gran. Porta molt malament això d’envellir, fins a extrems ridículs. Enga-nyen les amistats amb l’edat, es visten com adolescents, es fan operacions de cirurgia estètica contínuament… En la societat actual sembla una maledicció envellir, molts aspiren a una falsa eterna joventut. No valoren els aspec-tes positius de l’edat, la maduresa emocional, l’experièn-ciadelavida,latranquil·litat…Tuquèenpenses?

Analfabets digitalsAbans, un analfabet era la persona que no sabia llegir ni escriure. Actualment, hi ha el concepte d’«analfabet di-gital», qui no entén d’informàtica. Què passa si no saps connectar-te a l’ordinador i fer una comanda, una recla-mació o una cita per internet? Què passa si no formes part de cap xarxa social? Què passa si no utilitzes el mòbil per a pagar, comprar o informar-te de l’oratge? Tu què en penses?

11 Has de mantindre un diàleg amb un altre aspirant sobre la situació comunicativa que vos proposem. Al final po-deu arribar a un acord o no. Llegiu la introducció del tema i les idees que heu de defensar tot respectant el paper que vos atorga la proposta. Mostreu-vos-hi participatius. Les intervencions han de ser equilibrades.

El canvi de localSou dos socis d’una empresa d’electrodomèstics. L’empresa ha crescut i és necessari canviar-vos a un local més gran. No necessiteu demanar un crèdit, però l’operació implica invertir molts diners sense garanties de si el canvi serà per a bé o vos perjudicarà.

PERSONA A: ets partidari d’arriscar i canviar de local. On esteu no hi ha espai, teniu bons clients, però els productes estan amuntonats i no hi ha aparcament per a la furgoneta.

PERSONA B: no veus clar gastar-vos tants diners en un local nou. Teniu dos treballadors que cal pagar cada mes, a més de les vostres nòmines, molta com-petència, i creus que no és el moment. Millor que-dar-vos on esteu i invertir els diners a condicionar el local vell.

Àrea 5 Expressió i interacció orals PROVA 7