8/19/2019 Ara Criatures 17 Octubre 2015 Metode Glifing

1/2

c12 ara criaturesDISSABTE, 17 D’OCTUBRE DEL 2015 ara

Lleure/

Escola

La setena hora

RecordemTusitala

Tusitala era el nom que els habi-tants de Samoa feien servir perparlar de Robert Louis Steven-

son. L’autor de L’illa del tresor  –pot-ser un dels pocs llibres que haurien deser de lectura obligatòria a l’adoles-cència perquè es descobreix el valorde l’ambigüitat humana, una lliçó quetots hem d’aprendre– els explicavahistòries prodigioses i els nadius l’ha- vien batejat amb aquest nom, que sig-nifica “el que explica meravelles”.

Qualsevol persona que es dedica acomentar les lliçons del món hauria

de ser reconegut amb aquest nom pelsseus deixebles. Des de l’etapa de l’es-cola bressol fins a arribar als màstersuniversitaris i centres d’adults, elsmestres haurien d’explicar i llegir his-tòries, els relats que ens han fet comsom, que han donat sentit a les nos-tres vides i que ens permeten albiraraltres horitzons interiors i exteriors.

Classes de relats

Convé conèixer els relats bíblics quecontenen tots els gèneres literaris co-neguts; els que provenen del móngrec, d’aquesta Grècia tan castigadaper la crisi, i de la Roma imperial, quecom qualsevol imperi es va ensorraral cap dels segles. Però ara vivim unmón que se’ns ha fet petit i a les esco-

les tenim nens i nenes procedents demolts altres llocs. A més de conèixerels relats de la nostra cultura més pro-pera –contes i llegendes populars, perexemple– hem d’introduir històriesd’altres cultures. Entre altres cosesdescobrirem que són molt més sem-blants del que dicten les aparences.Que dins nostre hi viu la necessitatde l’èpica i la lírica, que molts perso-natges sorgeixen l’un de l’altre i seràaixí fins a la fi dels temps.

En aquests moments en els relatsexpressats en una llengua determi-nada cal afegir-hi els que provenendel món de la imatge, però no pas perrepetir aquell comentari tan curt de volada que afirma, per exemple, queel llibre és millor que la pel·lícula, si-

nó per descobrir com les mateixespreguntes ens han inquietat des delprincipi de la nostra humanització icom hem sabut trobar-hi respostesfent servir llenguatges diferents. Ben- jamin relacionava la crisi de la narra-ció amb la crisi de l’experiència, noallò que passa sinó allò que ens pas-sa. Des de les institucions escolars po-dem ajudar a recuperar aquesta greupèrdua i convertir-nos en el Tusita-la de torn.

 Jaume Cela & Juli Palou

Jaume Cela és mestrei escriptor i Juli Paloués doctor en filosofia

i educador

Mètode Glifing Millora el nivell lector jugant

AINHOA BOIX

FOTO: PERE TORDERA

A

Finlàndia nos’aprèn a llegirfins als set anys. Al nostre país,

 ja des dels 3 anys els nenscomencen a bregar ambnúmeros i lletres. Primerho fan a partir del joc, aco-lorint les A, I o E majúscu-les, perfilant N, S o L ambel retolador, reconeixent-les i distingint-les de lesminúscules, una mica mésdifícils d’aprendre i,sobretot, de reproduirgràficament. Després,atrevint-se a escriure elseu nom, fent els primersdictats, llegint les sevesprimeres paraules. Enprincipi, res complicat.Cada infant aprèn al seuritme i sense la pressió

d’haver de complir unobjectiu. Del que es tractaés de familiaritzar-se amb

grafies i sons i de posar lesbases per poder llegir aprimària. Perquè, alesho-res sí, la lectura i l’escrip-tura es converteixen enobligatòries i no només les

notes dependran del seudomini, sinó també l’apre-nentatge de les diferentsassignatures que compo-nen el programa escolar.Perquè aquí és igual queestudiïs matemàtiques,llengua o coneixement delmedi, qualsevol matèria ve acompanyada d’un lli-bre. I si el nen aprèn a lle-gir, tot va bé. Però si no hofa, si presenta algun tipusde dificultat lectora,comencen els problemes.

És un bucle que nosembla que tingui final. Sino pot descodificar lesparaules, tampoc és capaç

de comprendre el que estàllegint i, si no ho fa, ésmolt difícil que entengui

la matèria i que puguiaconseguir els objectiusmarcats. A això cal sumar-li l’autoestima i motivaciódel menor, ressentida des-prés de veure com treba-

llant igual o més que elsseus companys no éscapaç d’obtenir els matei-xos resultats acadèmics.

Ho explica María JoséGarcía. Ho fa des de casaseva, a Barcelona, i amb latranquil·litat que dónasaber que la seva filla, laNoa, no només és a lesportes d’adquirir el nivelllector corresponent a laseva edat sinó que, a més,ha recuperat les ganes dellegir i d’aprendre. Peròrecorda que el camí finsaquí no ha sigut fàcil: ladificultat en l’adquisicióde la parla que va tenir la

seva filla en els primersanys de vida es va traduiren problemes per llegir i

Una psicòloga catalana ha ideat una aplicació informàtica perajudar la canalla amb dificultats per llegir correctament 

“Quan la Noaes va sentirsegura llegint,

li va pujarl’autoestima”,diu la María José

8/19/2019 Ara Criatures 17 Octubre 2015 Metode Glifing

2/2

13cara criaturesara DISSABTE, 17 D’OCTUBRE DEL 2015 

escriure a primària, i ales-hores va arribar la desmo-tivació. Els professorsinsistien que no havien depreocupar-se, que es trac-tava d’un tema de madu-ració. Ells no van quedar

satisfets amb les explicaci-ons dels docents i, a mésde canviar la seva filla decol·legi, van buscar ajudaprofessional. La van tro-bar en Montserrat García ien el mètode Glifing,l’aplicació informàticaque aquesta psicòlogacatalana va idear junta-ment amb professionalsde la Universitat de Barce-lona i que, tant per a laNoa com per a altres nensamb dificultats per llegir,ha suposat una millora enel seu nivell lector peròtambé en la seva segure-tat. “Quan la Noa es va

sentir segura llegint vacanviar la seva manera derelacionar-se amb laresta”, explica la MaríaJosé García.

Llegir i jugar

D’aquest canvi en parlatambé Montserrat García.Ho fa com a psicòlogaperò també com a mared’un adolescent que, igualque la Noa i els altres nensque recorren al mètode

Glifing, va presentar difi-cultats per llegir quanera petit. De fet, van ser ell

i les diferents opcions quees va trobar abans de tre-ballar en el mètode Glifingel que la van motivar acrear aquesta plataforma.

El mètode Glifing,segons explica, introdueixdiverses novetats res-pecte als procedimentsantics. La primera és elformat: una aplicacióinformàtica que permet almenor treballar les sessi-ons pautades pel psicòleg,

pedagog o logopeda des decasa o des de l’escola, i alprofessional revisar el

resultat de cada activitatal moment, seguint-nel’evolució i rectificant siés necessari. La segonanovetat és la seva perso-nalització. I és que una deles primeres coses que esfa en aquest mètode ésavaluar el nivell lector delmenor respecte al seugrup de pertinença, és adir, comparat amb altresmenors de la seva edat. Latercera, el seu planteja-

ment lúdic. Aquí, es lle-treja i es llegeix per millo-rar en comprensió lec-

tora, en rapidesa, enarticulació i en memòriaperò, també, per passar-s’ho bé. Cada pantalla ésun joc en el qual el menorha de superar certes pro- ves i és conscient delsseus resultats. “El nen nonomés llegeix total’estona i ho fa jugant,sinó que, a més, sap ques’està entrenant perquèllegir és una cosa impor-tant i a ell li costa una

miqueta”, explica l’autorad’una plataforma que alnostre país comercialitzaIntegratek.

Tots avaluen

Un plantejament de tre-

ball que, per a professio-nals com la psicòlogadirectora del gabinet Psi-coAvant Avesedari Bada-lona, Mercè Gonzàlez, ésun abans i un després en eltractament de la dislèxia id’altres trastorns que com-porten dificultats enl’aprenentatge de la lec-tura. És així, com explicavaGarcía, per la capacitatd’adaptar els recursos al’edat lectora i cronològicadel menor, però tambéperquè té en compteaspectes com la llenguamaterna del nen i el tempsque ha de dedicar a treba-

llar cada sessió. Amb elmètode Glifing, amb 15minuts d’entrenament acasa al dia i una visita almes n’hi ha prou perobservar millores en elsnens que únicament tenendificultats lectores. Gonzà-lez recorda que el mètodeGlifing és una eina perentrenar la lectura i que elsnens que presentin altresdificultats hauran de rebretractament específic.e

IDEA. La Montserrat ha creat una aplicació per a nens amb dificultats lectores.

Per als quecomencen a llegir e El mètode Glifing és moltútil per entrenar les

habilitats lectores delsnens que tenen alguntipus de dificultat, peròtambé per treballar lesfuncions executives quenecessitarà qualsevolinfant per llegir. Hoexplica Georgina Llina-res, professora del’Escola Eulàlia Bota deBarcelona i que, junta-ment amb CarmenBlasco, ha utilitzataquesta aplicació infor-màtica tant per ajudarels infants de primàriaamb dificultats lectorescom per dotar els alum-nes d’infantil de les eines

necessàries per aconse-guir un nivell lectoròptim en cursos posteri-ors. Comenta que, ambels més petits, el mètodede treball és diferent.S’utilitza la plataformaperò es fa conjuntament is’incideix en temes comla memòria de treball,l’autocontrol i la inhibi-ció, la consciència crono-lògica, l’atenció, el voca-bulari i la descodificació.