1Aquí

Aquí

MARÇ 2013 La revista del BerguedàNúmero 19 | Any 2 | Edita: Bífidus Produccions | Distribució gratuïta

Les obres que ens esperen a Berga: des de la plaça de Sant Pere al

polígon de La Valldan P. 6 i 7

Gironella estrena la temporada de fires amb Sant Josep P. 23 a 25

bodesAL BERGUEDÀ

DADES, TENDÈNCIES I RARESESP. 16 a 21

RO

SA C

AST

ILLA

2 Aquí

3Aquí

06 Obres a la plaça de Sant PereEs canviarà part del paviment, i es faran sis intervencions més al barri vell de Berga

Número 19. Any 2. Març del 2013Edita Bífidus Produccions SLT. 600 47 92 99Coordinació general Jaume FígulsDirecció d’art Xavi RosiñolRedacció Anna Costa, Ricard Codina

Dep. comercial Dolors SànchezDisseny comercial Emma CostaImpressió Lerigraf Distribució 10.000 exemplarsDipòsit legal B. 18569-2011www.bifidusproduccions.com

Difusió controlada per: Membres de:

Amb el

El Consell Comarcal coordina bona part

dels Serveis Socials dels municipis petits. Com explica el president, Sergi Roca, a l’Aquí, el pressupost del 2013 manté la partida de Serveis Socials, malgrat una retallada global del 15%.

És una bona notícia, i encara ho seria més si algun dia tots els nostres polítics tinguessin la sensibilitat de (fins i tot) incrementar l’aposta pels Serveis Socials ara que fan més falta que mai. Mentrestant, sort en tenim d’entitats com Càritas i Creu Roja que fan el que els ajuntaments no volen fer.

Editorial

Serveis socials

Aquí

16 Casaments al BerguedàReportatge especial, amb fotos de Rosa Castilla de la boda del Marc i la Sílvia

23Gironella prem l’acceleradorArriba la Fira de Sant Josep, la primera de la comarca, amb més motor que mai

26 Bulgària, una mirada a l’estViatge a Sofia, escapada a la Feria de Abril de Sevilla i excursió a Merlès

10La secundària surt al carrerEls alumnes i els professors de la SES Serra de Noet de Berga, contra les retallades

30Els matiners de Ràdio BergaRecull de fotografies del concurs infantil que presenta Anna Costa al 107.6 de l’fm

4 Aquí

AquíPanorama

5PREGUNTESCINCRESPOSTES

Ramon MinovesCOORDINACIÓ D’ESPAIS NATURALS I MEDI AMBIENT

Volen prevenir els incendis a l’hivern a l’Alt Berguedà. Com ho faran?Establint un mecanisme de col·laboració entre els bombers, els agents forestals i les ADF.Amb quin objectiu?Reduir el temps d’intervenció, que ara és d’uns 20 minuts. Com s’ho faran?Ja ho estem fent. Quan bufa fort el vent, situem vehicles de les ADF a Saldes, a Sant Jaume de Frontanyà i a Castellar de n’Hug. Així, poden intervenir abans, sobretot en les zones més allunyades dels parcs de bombers de Guardiola i de Berga.Hi ha molts incendis a l’hivern?Molts. Tenim dades dels últims 42 anys i, en aquest període, a l’Alt Berguedà, hi ha hagut 156 incendis a l’hivern, i 75, a l’estiu.Com s’ho explica?És una zona de muntanya, molt exposada al vent, i amb molta sequera a l’hivern. A més, per als bombers, és difícil accedir-hi.

TRENDING TOPICS

DETENEN UNA PARELLA DE LLADRES» Se li imputen set robatoris, tres a domicilis de Berga i quatre a Tàrrega. A Berga, els van enxampar in fraganti en un pis del carrer Salvador Espriu, gràcies a la denúncia d’un veí. Tenen 18 i 24 anys.

ACTES PEL CENTENARI DE LA CORONACIÓ» L’Ajuntament ha convocat la primera reunió d’entitats i ciutadania per organitzar els actes, que tindran lloc el 2016. Una de les opcions que hi podria haver sobre la taula és una Patum especial.

#Queralt2016#lladres

ACABEN DEL TOT LES OBRES DE LA CARRETERA D’OLVAN A OLOST» El Govern ha completat els treballs en un tram de 22 quilòmetres, amb les últimes tasques de pavimentació i senyalització. L’actuació, que es va començar a la primavera del 2009, ha comptat amb una inversió de 41 milions d’euros. La calçada té dos carrils, de 3,5 metres d’amplada.

LA BONA NOTÍCIA

L’ENQUESTA

El Berguedà és una comarca segura?

Tinc la sensació que últimament han augmentat

els robatoris i els delictes

69,31%

EN EL PRÒXIM NÚMERO...» Al Berguedà ja hi ha 3.610 aturats. Com estarem d’aquí a un any? Vota a dbergueda.cat/enquesta

Sí, sempre ho ha estat i ho

continua sent

No, al Berguedà sempre hi ha hagut molts

delictes

20,79% 9,90%

LA FRASE

“No podem permetre que se suprimeixin línies de bus al Berguedà ni tampoc que els preus siguin tan abusius” Tomàs Sayes CUP

ELS NOMS PROPIS

Daniel BullichL’excap del PSC a Berga ha fitxat com a assessor per a la conselleria de Cultura de Ferran Mascarell.

Miquel MárquezEl xef, ja jubilat, del restaurant Sala ha rebut el premi Mercader del Fòrum Gastronòmic de Girona.

5Aquí

RadarAquíPanorama

FÍGULSPÈDIA

Per Jaume Fíguls

CasadoraNúvia vestida amb un gec

de cuir curt i estret de

cintura

EsposaFer emprenyar la dona. Es

posa com una fera!

Boda CivilQuan es va casar l’alcalde

de Cercs.

Lluna de melDurant la nit de noces

empastifar amb mel el

mirall de l’habitació.

Sí, vullInstant del casament

on els nuvis confirmen

que, en lloc de fuet,

prefereixen bull.

GEONOTÍCIES

DEPURADORA AMB TRACTAMENT BIOLÒGIC» L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha posat en marxa la depuradora de Montmajor. La planta, de 390.000 euros, pot tractar un cabal de 32 metres cúbics al dia.

MontmajorNOVES CANONADES A SANTA MARIA» A la Travessia de Santa Maria, es canviaran les canonades per unes d’un diàmetre més gran. Així, la urbanització tindrà més pressió d’aigua. L’obra té un cost de 107.000 euros.

AviàS’APROVA EL PRESSUPOST DEL 2013» En l’apartat d’inversions, s’hi contemplen 715.000 euros. Uns diners que s’invertiran en la nova biblioteca, a arreglar el bosquet de Cal Pons i a la xarxa d’aigua.

Puig-reigDETINGUTS DOS LLADRES DE MASIES» En dos robatoris, els lladres, veïns de Prats de Lluçanès, van forçar les portes del darrere i, un cop dins, van agafar una guitarra i altres objectes de valor.

Merlès

UNS CLICS GUANYEN EL CONCURS DE FOTOGRAFIA SOLIDÀRIA» Es van presentar al certamen vint propostes, d’entre les quals el jurat va escollir ‘Junts’, una imatge de clics de diferents ètnies, per il·lustrar el cartell del Mes de la Solidaritat. L’autor, Jordi Ribera, s’emporta un cistell solidari.

LA FOTO

LA PARAULA

» Set entitats solidàries i humanitàries de Berga demanen més col·laboració coincidint amb el Mes de la Solidaritat.

Voluntariat

» Joves d’entre 16 i 25 anys, a l’atur i amb poca qualificació, fan nous cursos al CFI.

40LA XIFRA

6 Aquí

Berga AquíPanorama

Les (úniques) obres que ens esperenBerga demana 488.000 euros al Govern per a set projectes fins el 2016

Hi va haver una època en què els ajuntaments podien plani-ficar desenes

d’obres cada any i finançar-les amb recursos propis.

Ara, els calaixos dels ajuntaments són pràctica-ment buits, i els pocs diners que hi ha són per pagar les nòmines i les despeses del dia a dia. De manera que les inversions (o sigui, les grans obres), només es poden fer amb ajudes externes.

El pla més gran d’ajudes als ajuntaments que té la Generalitat és el Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC), que es convoca cada quatre anys, i que marca les línies

bàsiques del que vol fer un equip de govern en un mandat.

A Berga, l’Ajuntament acaba d’aprovar la seva sol·licitud al PUOSC per al període 2013-2016, amb els vots a favor de CiU, PSC i CUP, i el vot en contra del PP, que hi troba a faltar inversions a Queralt.

Les obres serviran sobretot per intervenir en espais degradats, i es tornen a concentrar al nucli antic, perquè aquí els diners del Pla de Barris poden comple-tar les ajudes del PUOSC.

Anant bé, aquestes i poques més seran les obres que veurem a Berga en els pròxims quatre anys.

L’Ajuntament ha posat en marxa un Pla de Mobilitat Urbana, amb un total de 22 mesures. La primera, que ja s’ha fet al Vall, ha estat la creació d’un espai per a vianants al costat de la vorera. Per a la resta de mesures, es preveu que facin falta 100.000 euros, finançats pel PUOSC i el Pla de Barris.

VORERES4

El vell edifici de la Llar Santa Maria de Queralt, al carrer Balmes, número 8, s’enderrocarà, amb la intenció, més endavant, d’aixecar-hi un edifici de serveis. De moment, serà un espai i un solar lliure com a zona d’esbarjo i ús públic. Aquesta primera obra val gairebé 200.000 euros, pagats també pel PUOSC i el Pla de Barris.

LA LLAR, A TERRA5

Recollint les demandes dels empresaris, la fibra òptica finalment arribarà al polígon industrial de La Valldan. Les obres consisteixen a adequar les canalitzacions, excavant i pavimentant, per fer arribar la xarxa a totes les empreses del polígon. L’obra val 388.760 euros, que es pagaran amb ajudes del PUOSC i de fons europeus.

FIBRA ÒPTICA AL POLÍGON1

7Aquí

Les (úniques) obres que ens esperenLa majoria de treballs es faran al barri vell per arreglar espais degradats

BergaAquíPanorama

Després de 20 anys, es tornarà a canviar el paviment de la plaça de Sant Pere. No de tota la plaça, però sí de les escales de l’església i de la Berruga i de tota la pujada del carrer Buxadé. A més, s’eliminaran les voreres i es rehabilitarà la barana de la plaça i el mur corbat on es posen els músics per la Patum.

SANT PERE6

L’Ajuntament vol canviar l’enllumenat del nucli antic, subsituint els llums actuals de vapor de mercuri per uns nous de LED, que il·luminen igual, i que consumeixen menys. També es preveu substituir les línies, els grups òptics i les instal·lacions. En total, són 100.000 euros, finançats pel PUOSC i el Pla de Barris.

NOU ENLLUMENAT AL BARRI VELL2

S’arreglaran les escales que van del carrer Major fins a la zona de Sant Francesc, substituint-ne el paviment, els fanals, la xarxa d’aigua i el passamà metàl·lic. El conjunt de les obres costarà 70.000 euros i es pagaran amb una subvenció del PUOSC i amb una aportació també del Pla de Barris.

ESCALES DE SANT FRANCESC7

Per al mercat, hi ha prevista una reforma valorada en 200.000 euros, que surten, en part, del PUOSC, i una altra part, del Pla de Barris. S’intervindrà en l’aparcament, s’eliminaran els molls de càrrega, s’agruparan les parades per aprofitar més bé l’espai i es millorarà la segurat i l’accessibilitat de l’edifici.

REFORMA DEL MERCAT3

8 Aquí

El Consell Comarcal del Berguedà ha aprovat el pressupost per a aquest 2013, que puja a 11 milions d’euros, un 15% menys que l’any passat. La baixada és molt important. Sí, el que passa és que no hi hem inclòs les subvencions que ens puguin arribar, per exemple, del Pla d’Obres i de la Xarxa de Governs Locals de la Diputació de Barcelona. De manera que, si acaben arribant, pot ser que la xifra acabi sent una mica superior. Sigui com sigui, amb els diners que tenen, quina és la màxima prioritat per a aquest 2013?La partida més important del Consell Comarcal és la de Serveis Socials, i l’hem volgut mantenir, perquè, ara mateix, l’atenció a les persones, és més important que mai. Bona part dels Serveis Socials dels ajuntaments del Berguedà, els coordina el Consell. El Consell té signat amb el departament de Benestar i Família un contracte per garantir el servei d’atenció domiciliària al Berguedà.

Hem organitzat el territori en set àrees bàsiques de Serveis Socials, dotades amb una sèrie de personal, que hem aconseguit mantenir: educadores socials, serveis d’atenció domiciliària, ajudes d’emergència social... En aquests moments, és la prioritat número u. I la dos?La promoció econòmica. Fa uns mesos, vam signar un conveni amb l’Escola d’Organització Industrial, que depèn del govern espanyol, i com a conseqüència, podem posar en marxa ja dos clústers: un, en l’àmbit de la indústria agroalimentària, i l’altre, en el tèxtil sanitari. Volem ajudar les empreses implantades al territori i donar suport a projectes estratègics. I, a banda d’això, també volen treballar per Queralt. Exacte. Els pressupostos d’aquest 2013 inclouen una partida de 40.000 euros per crear un Pla Director de Queralt. I per a què servirà?Estarà més enfocat a valoritzar Queralt des

del punt de vista turístic, i com a complement als recursos naturals i senderístics de la comarca. Queralt és, per exemple, la sortida del Camí dels Bons Homes, i potser com a tal se li pot treure més suc des del punt de vista turístic. I, a més, hi ha la promoció i el màrqueting, pensant sempre que Queralt és un actiu importantíssim no només per a la ciutat de Berga, sinó per a tota la comarca. No s’han fet ja molts estudis sobre Queralt? No corre el risc, el seu, de ser una mica inútil?Hi ha sobre la taula un treball recent de la Cambra de Comerç, i les competències són de l’Ajuntament i del Bisbat. Això és veritat.

Però volem que el Pla Director del Consell Comarcal no sigui un estudi que es quedi guardat en un calaix, sinó que ja incorpori accions concretes, que es puguin començar a realitzar aquest mateix 2013. Per això, aquest mateix mes de març constituirem ja una comissió de seguiment, que s’encarregarà d’analitzar l’aplicació del pla. Pel que fa a les obres, quina és la més destacada que inclouen els pressupostos del Consell per a aquest any? L’arranjament de la carretera de Sagàs a La Guàrdia, amb una dotació de més de 400.000 euros, gràcies a les aportacions de la Diputació de Barcelona i del Pla d’Obres. Aquesta és una carretera que en el seu dia va construir el Consell Comarcal, però que ara està força malament. Renovarem l’asfaltat i els vorals, i hi ha el compromís d’ajudicar les obres aquest mateix any.

ANNA COSTA

Sergi RocaPRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL DEL BERGUEDÀ

ENTREVISTA

“L’atenció a les persones és el més important”

El Consell manté la partida de Serveis Socials, tot i la retallada del 15% del pressupost

MISSATGE

Comarca AquíPanorama

“Farem un Pla Director per valoritzar Queralt des del punt de vista turístic”

“L’obra més destacada és la carretera de Sagàs a La Guàrdia, amb 400.000 euros”

9Aquí

famílies i té previst d’arribar a 506 nens i nenes, proporcionant-los un àpat complert al dia durant els 176 dies lectius del perío-de escolar 2012-2013.

L’objectiu és reduir l’impacte de la crisi

InfànciaAquíPanorama

75 beques menjador al BerguedàCàritas i Creu Roja complementen les ajudes dels Serveis Socials

nens i nenes becats ja tenien una beca prèvia del Consell Co-marcal del Berguedà, però que no cobria la totalitat dels àpats. En alguns casos, els infants només es po-dien quedar a dinar

Les beques s’atorguen a tot Catalunya amb l’ajuda de La Marató de TV3. CREU ROJA

Al Berguedà, hi ha 75 infants que reben les ajudes alimentàries a l’escola. CREU ROJA

La Creu Roja i Càritas Catalunya han posat en mar-

xa el Programa d’emergència de suport a l’alimentació infantil a les escoles catalanes, que comp-ta amb el finança-ment de 125.000 € per a cada entitat, provinent de la Fun-dació de La Marató de TV3, amb l’objectiu inicial d’atendre al voltant de 500 esco-lars.

El programa està en marxa des del nov-embre i, al Berguedà, ja hi ha 75 infants que se’n beneficien. A banda dels fons de La Marató, les dues en-titats hi aporten fons propis. Càritas, per exemple, ha triplicat les aportacions de La Marató. I Creu Roja hi ha invertit part dels diners recaptats a través del projecte de captació de socis Zona CR i d’aportacions d’empreses privades que han donatius específicament per a aquest projecte.

Serveis Socials

L’assignació de les beques s’ha fet en coordinació amb els Serveis Socials i les escoles estan priorit-zant els casos més urgents. Una part dels

al menjar escolar 2 o 3 cops per setmana, i gràcies a les noves beques, es cobreix tota la setmana.

Al conjunt de Cata-lunya, és previst que el projecte tingui un impacte directe en les

sobre la població infantil, proporcio-nant ajuts econòmics per garantir-los una alimentació equili-brada als menjadors de les escoles. A més, també es vol evitar la discriminació entre els infants per raons econòmiques.

Falta d’aliments

S’assegura l’accés a les beques menjador de nens i nenes que presenten mancances alimentàries, i també de tots els infants que no han tingut accés als ajuts de l’administració, ja sigui per circumstàn-cies sobrevingudes en la situació econòmica de la família o per altres motius. A llarg termini, el projecte contribueix a la mi-llora del rendiment escolar dels nens i ne-nes i en el seu desen-volupament personal, a més de fomentar els hàbits d’alimentació saludable.

Aquest programa es reforça amb altres projectes específics de lluita contra la pobresa que ajuden a les famílies a cobrir altres necessitats com poden ser el vestuari, el material escolar o bé amb programes específics d’atenció a la infància a joves i famílies amb fills.

10 Aquí

Concentració de mestres a l’institut Pere Fontdevila de Gironella. ARXIU/IES P. FONTDEVILA

La secundària clama contra les retalladesGironella i Berga surten al carrer per l’Educació

l’aturada de les retallades, i essen-cialment, la retirada de les dues últimes mesures anunciades per Artur Mas: la no contractació de més de 6.000 interins i la reducció d’un 7% dels salaris dels treballa-dors públics, que es descomptarà de les pagues extra.

“Edifici digne”

A Berga, unes 240 persones, entre professors i alumnes, es van concentrar davant de la SES per reivindicar millores i exposar, tal com van plasmar en un comunicat que van

llegir, “les pèssimes condicions laborals a què està arribant la funció pública: sous, massificació dins les aules, increment d’hores, no cobertura de baixes, menys jor-nada laboral per inte-rins i substituts...”.

En el cas concret de la SES, els professors i els alumnes també van aprofitar per demanar “un edifici digne”.

Des que va obrir, la SES es troba en uns mòduls i a l’espera de la construcció d’un edifici definitiu. De moment, la Genera-litat té paralitzades totes les inversions.

El profes-sorat de l’institut Pere Fontde-vila de Gi-

ronella es va adherir el 26 de febrer a la convocatòria de pro-testa dels funciona-ris, igual com també va fer la SES Serra de Noet de Berga. Van ser concentracions en contra de les noves mesures d’austeritat anunciades per la Generalitat.

A Gironella, els professors van inte-rrompre les classes i van sortir fora de l’institut a llegir un manifest en què reclamaven al Govern

Educació AquíPanorama

11Aquí

IndústriaAquíPanorama

Serradora Boix fa fora 21 personesL’empresa de Puig-reig es queda amb 114 treballadors, un 15% menys

fusta), i les dificultats per cobrar factures pendents de clients” expliquen la decisió, segons el conseller delegat Joan Boix.

L’empresa de Puig-reig Serradora Boix és una de les més grans del Berguedà en nom-bre de treballadors i una de les més impor-tants del seu sector a Catalunya, però tot i això, tampoc no s’escapa dels efectes de la crisi. Segons Boix, la situació és

“molt complicada” i s’han vist obligats a prendre aquesta dràstica mesura amb el compromís que, si

la demanda remunta i fossin necessàries noves contractacions, es donaria prioritat a les 21 persones que

s’han quedat a l’atur.Els empleats aco-

miadats rebran una indemnització de 22 dies per any treballat amb un màxim de 12 mensualitats.

En una visita a l’empresa, el con-seller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, es va comprometre a buscar solucions, i va assegurar que el Govern pot intervenir en el preu de la fusta dels boscos públics.

ANNA COSTA

El conseller Puig, en una visita a l’empresa. GENCAT

La Serradora Boix de Puig-reig ha retallat la plantilla,

amb l’acomiadament de 21 persones. Dels 135 treballadors que tenia l’empresa fins a finals de gener, la plantilla s’ha quedat amb 114.

“La davallada de les comandes, la caiguda del preu dels pro-ductes (es dedica a la fabricació de palets i embalatges de

12 Aquí

Els titanosaures eren lents caminant. ARXIU

Ciència AquíPanorama

El caminar lent dels titanosauresLes petjades de Fumanya permeten saber com es movien els animals

l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, i de les universitats de Sara-gossa, l’Autònoma de Barcelona, la de Manchester i la de Liverpool.

La investigació s’ha fet estudiant les petjades fòssils d’exemplars petits trobats a Fumanya i comparant-les després amb les dels grans. Es tracta d’un treball que aprofundeix en com es desplaçaven

els sauròpodes que vivien al Berguedà i reforça la hipòtesi que aquests dinosau-res presentaven “unes característiques ana-tòmiques úniques”, tal com ha explicat a l’Aquí el paleontòleg Bernat Vila, que ha liderat l’estudi.

Per caminar, mo-vien les dues potes d’un costat alhora, i després les de l’altre. Aquest particular sistema feia que no fossin gaire ràpids.

Els titanosau-res sauròpo-des que van viure a Fumanya

durant el Cretaci Superior, fa uns 70 milions d’anys, cami-naven de la mateixa manera, indepen-dentment de la seva mida, grans o petits. Ho confirma un es-tudi que es publica a la prestigiosa revista americana Plos One i que ha anat a càrrec d’investigadors de

13Aquí

EsportsAquíPanorama

Anna Costa deixa el futbol salaLa jugadora del FS Gironella penjarà les bótes a final de temporada

del relleu”. No té intenció ni de seguir amb el Futbol Sala Gironella, que juga a la Primera Divisió femenina, ni amb cap altre equip.

Jugadora de l’any

Costa dirà adéu a la seva carrera esportiva quan s’acabi aquesta temporada, i ho farà amb el reconeixe-ment de millor jugadora catalana de futbol sala, el 2012. El guardó, el va rebre

en la segona edició de la Gala de les Estre-lles, que organitza la Federació Catalana de Futbol i que premia als millors jugadors de futbol i futbol sala, així com també tècnics.

Anna Costa, de Castellbell i el Vilar, fa anys que juga al Gironella, i està “molt contenta” amb el premi. Se’l pren com un reconeixement a la seva trajectòria a l’elit del seu esport.Costa, millor jugadora del 2012. ARXIU/FSF GIRONELLA

Anna Costa, jugado-ra del Futbol Sala Gironella,

penjarà les bótes quan s’acabi aquesta temporada. Segons ha avançat en una entre-vista a Ràdio Berga, ja té decidit que no continuarà: “com a esportista, ja ho he donat tot”. Després d’anys d’esforç i dedi-cació, deixa el futbol sala perquè considera “que ha arribat l’hora

14 Aquí

Una mostra permet entrar a les botigues de Berga de fa mig segle

Cultura AquíPanorama

Cal 60ments que el confor-maven, amb una explicació de l’histo-riador Josep Noguera.

A conti-nuació, a Cal Piera (Placeta Ciutat, 1), els visitants poden contribuir a parti-cipar i documentar l’exposició fotogràfica d’aquella època.

Després, els visitants passen pel Museu Comarcal de Berga, on hi ha una petita mostra d’altres esta-bliments situats fora de l’eix comercial de Berga. I segueixen el recorregut per l’antic carrer de les Canals fins a Cal Jepes (carrer Buxadé, 6) i a la ‘Pen-sión Bergadana’.

Aquí es projecta un vídeo amb entrevistes que s’han enregistrat a antics botiguers i testimonis d’aquella

vida comercial.La següent parada

és la Merceria (c/ Buxadé, 10), on es pot veure una mostra de negocis i productes d’aquells anys.

I l’últim espai és el Forn de Sant Roc, també al carrer Buxadé.

Carrer Buxadé

Precisament, aquest carrer, el Buxadé, va concentrar durant una bona època l’esplendor comercial de la ciutat, i es calcu-la que, a la dècada del 1960, hi havia uns 45 comerços. Ara no n’hi queda cap.

Berga fa un salt en el temps per reviure l’esplendor

comercial del barri vell de la ciutat als anys 60. Ho fa amb una exposició promoguda per l’Ajuntament que es diu ‘Obert als 60’s’ i que té per objectiu recuperar la memòria històrica del comerç berguedà. El projecte permet des del diven-dres 8 de març i fins al 21 d’abril descobrir com eren algunes antigues botigues. En concret, s’obriran cinc locals històrics, que s’han condicionat per a l’ocasió.

‘Obert als 60’s’ és una ruta per aquests cinc establiments i també passa pel Museu del carrer dels Àngels.

L’itinerari de la visi-ta comença a Cal Fà-bregas (carrer Ciutat 2), on es pot conèixer el context comercial als anys 60 a Berga, i també el conjunt de botigues i establi-

Aque-lla era una zona pròspe-ra, la primera de Berga que va cana-litzar l’aigua pluvial, i per això es coneixia com a

carrer dels Canals. Ara, però, el carrer Buxadé és una zona de residència, però no de trànsit ni de pas-seig. L’eix comercial s’ha traslladat cap al carrer Major, i cap a altres zones de la ciutat, com el carrer del Roser, el Vall i el paseig de la Pau.

La documentació del patrimoni comercial que s’ha recopilat gràcies a aquesta exposició quedarà di-positada com a fons.

L’alcalde de Berga, Juli Gendrau, i la directora del Museu Comarcal de Berga,

Alba Perarnau, van trobar molt atrac-tiu el projecte ja d’entrada i era estan molt satisfets amb el resultat. També ho està el director de l’exposició, Martí Picas, de l’empresa [IN]SITU, que ha dit que aquesta mostra antològica “reflecteix el darrer moment d’esplendor comercial al barri vell de Berga abans de l’obertura a la nova ciutat”.

La mostra ha tingut un cost de 13.000 euros, que es pagaran la meitat amb diners dels ajuts del Pla de Barris, i l’altra meitat amb finançament de la Diputació de Barcelona.

Les visites es faran fins al 21 d’abril, els dissabtes, diumenges i festius. L’horari és d’11 del matí a 2/4 de 2 del migdia, i de 6 a 8 de la tarda. També es podran concertar visites guiades en hores concretes al Museu Comarcal de Berga.

ANNA COSTA

Perarnau i Picas, responsables de la mostra. AJ. BERGA

15Aquí

CulturaAquíPanorama

Berga recupera l’enyorat CasinoL’Ajuntament admet que, per ara, no tindrà personal ni horari d’obertura

El remodelat edifici del Casino forma un conjunt destacat amb l’Escola de Música i la casa De Martín, un altre edifici modernista. XAVI ROSIÑOL

instal·lat un ascen-sor per facilitar l’accés al teatre a les persones amb mo-bilitat reduïda.

La remode-lació del Casino es va inaugurar dissabte 2 de març, tot i que va tornar a tancar l’endemà, perquè els treballs encara no estan acabats del tot i l’Ajuntament encara no té el certificat de final d’obral, tal com va admetre l’alcalde,

Juli Gendrau, al ple municipal, a pregun-tes de la CUP.

Ni horaris ni personal

Gendrau també va admetre que la sala no tindrà personal fixa ni un horari d’obertura diari. L’Ajuntament té

previst cedir la gestió del bar a uns em-presaris privats, que se-rien qui, en tot cas, hau-rien de garantir a la sala una obertura diària i

una programació fixa al Casino.

Les obres han tingut un cost de 479.000 euros, finançat al 100% per la Diputació de Barcelona.

El projecte, desenvo-lupat i dirigit per tèc-nics de l’Ajuntament,

l’ha dut a terme Constructora de Calaf, i ha buscat recuperar l’aspecte de l’edifici original de l’any 1913, catalogat com a bé urbanístic protegit. El Casino ha recuperat la fesomia modernista i les obres permeten fer visible la torre de l’immoble, un dels seus elements més característics.

Es troba al costat de la casa De Martí, un altre dels edificis modernistes més destacats de Berga.

La primera mostra que acull la sala és una exposició itine-rant de la Patum, que ha fet l’empresa Foto Vídeo Luigi, per encà-rrec de l’Ajuntament de Berga.

La recupe-ració de la imatge modernista és una de

les particularitats de les obres de remode-lació que s’han fet a l’edifici del Casino de Berga, així, com disposar d’una sala polivalent. La sala està pensada per a exposicions, concerts i obres de teatre de petit format, xerrades i tota mena d’actes culturals. A la recon-versió de l’antic cafè en sala polivalent s’hi afegeix l’adequació del vestíbul d’accés al teatre, també una petita cafeteria on hi havia hagut la terras-sa del Casino, s’han fet nous lavabos i s’ha

Acte d’inauguració de la sala, dissabte 2 de març. AJ. BERGA

16 Aquí

“Molt sovint, l’amor és fruit del matrimoni”. Molière, dramaturg francès (1622-1673)

van celebrar al Ber-guedà 143 casaments, tres menys que l’any anterior, seguint una tendència a la baixa que es nota també al conjunt del país.

Bodes en descens

Ja és el tercer any consecutiu que les bodes disminueixen a Catalunya, amb una reducció del 5%. Els experts ho atribuei-xen a la crisi, que obliga moltes parelles a retardar o a suspen-dre definitivament la despesa que suposa l’organització del casament.

Paral·lelament, va creixent l’edat mit-

jana de les persones que es casen. Els homes arriben al ma-trimoni amb més de 33 anys, i les dones, amb gairebé 32. Això vol dir que, en una dècada, els catalans hem retardat ja tres anys l’edat del matri-moni. La diferència d’edat entre els ho-mes i les dones també es redueix, i ara és de poc més d’un any.

Això, és clar, en les bodes heterosexuals, perquè les bodes de gais o de lesbianes són legals des del 2006, i l’any passat ja van significar el 3,7% dels casaments. Mentre que les bodes

El Berguedà és la segona comarca ca-talana amb una propor-

ció més baixa de casa-ments catòlics, només superada pel Pallars Sobirà. Les celebra-cions religioses van a la baixa a tot arreu, però encara més aquí, on només el 12,9% dels casaments van ser per l’Església el 2011, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Això és 10 punts menys que la mitjana catalana.

El 2011, l’últim any amb dades registra-des per l’Idescat, es

Noces poc catòliquesheterosexuals recu-len, cada cop n’hi ha més d’homoseuxals: el 2011 van augmen-tar un 7,6% respecte l’any anterior, i els gais es van casar més que les lesbianes.

Segones núpcies

3 de cada 10 casa-ments ja són en segon- es o terceres núpcies (o posteriors). I sem-bla que els catalans encara ens entestem a casar-nos amb persones del mateix nivell socioeconòmic o, com a mínim, educatiu. Dues de cada tres bodes es fan entre cònjuges que tenen el mateix nivell

educatiu (universita-ris, estudis mitjans o bàsics).

També dues de cada tres es fan a la prima-vera o a l’estiu: entre el maig i l’octubre, per ser més exactes. El mes més habitual és el juliol, quan se celebren el 15,6% de les bodes, seguit molt de prop del setembre, amb un 13,9%. En aquest període, però, hi ha una excepció: es fan molt pocs matri-monis a l’agost.

Els municipis amb més ganes de casar-se són Sant Cugat del Vallès i Castelldefels, i els que menys, Es-plugues i Cerdanyola.

bodesAL BERGUEDÀ

RO

SA C

AST

ILLA

17Aquí

18 Aquí

“Per a un bon matrimoni, ens hem d’enamorar moltes vegades, sempre de la mateixa persona”. Mignon McLaughlin, periodista (1913-1983)

porten, per exemple, les invitacions de ca-tàleg que ofereixen a les impremtes. Encara que, a vegades, sigui una mica més casolà, els convidats valoren que tot s’hagi pensat individualment. La decoració del restau-rant, els detalls de les taules, els regals... Si tot està dissenyat per a l’ocasió, llueix més, i no sempre resulta més car, al contrari.

FOTOGRAFIA

S’imposa el fotoperio-disme en les bodes: això és fer les fotos com les que surten als diaris, retratant la realitat i evitant

els posats. Així, el resultat és molt més espontani i natural, i el reportatge acaba sent molt més viu. També es porta molt el photocall, un espai a l’entrada del saló de boda o del restaurant on els convidats es fan una foto posant a càmera amb un fons preparat per a l’ocasió, com fan les actrius a l’entrada d’una estrena.

PASTÍS SINGULAR

S’han acabat els pas-tissos de vuit pisos. Ara, han de tenir un disseny més original i, si pot ser, molt de color.

Clarà, Pronovias i Hanibal Laguna. Tant Raimon Bundó com la mateixa Rosa Clarà sorprenen aquest 2013 amb la intro-ducció agosarada del color als vestits de núvia, sobretot amb tons pastel.

COLOR

Més enllà del ves-tit, les col·leccions d’aquesta temporada apunten a un ús del color sense comple-xos, per exemple, en les sabates, o bé en els rams de flors, que poden ser roses, ver-mells o grocs. El blau s’imposa en alguns tocs del maquillatge

i, fins i tot, en la deco-ració del restaurant o del saló de la boda.

RAMS

Aquest any, es porten els rams de flors artificials, fets amb materials sorpre-nents: tela, caramels o, fins i tot, joies. El més important és deixar anar la imaginació i donar un toc d’originalitat i de renovació a aquest complement impres-cindible.

PERSONALITZAR

Feu-vos-ho vosaltres o, com a mínim, busqueu opcions per-sonalitzades. Ja no es

En les bodes, com en gairebé tot, hi ha tendències.

El que es porta aquest any s’ha vist a les passarel·les de mar-que especialitzades en vestits de núvia i de nuvi, i també en els salons dedicats al sector.

Tot seguit, teniu al-gunes recomanacions per estar a l’última:

VESTITS DE NÚVIA

Els vestits de línies romàntiques a l’estil princesa i creacions amb tall de sirena s’imposen en les col·leccions de Rosa

Núvies del 2013

RO

SA C

AST

ILLA

19Aquí

“En tot matrimoni que hagi durat més d’una setmana, hi ha motius per al divorci; la clau és trobar sempre motius per al matrimoni”. Robert Anderson

bodesAL BERGUEDÀ

RO

SA C

AST

ILLA

20 Aquí

21Aquí

Accés complicat Els botiguers hi troben a faltar aparcaments i lamenten que l’Ajuntament no hi aporti solucions. Proposen crear places al mercat o a la Rasa

bodesAL BERGUEDÀ

“Un matrimoni feliç és una llarga conversa que sempre es fa curta”. André Maurois, escriptor francès (1885-1967)

RO

SA C

AST

ILLA

Hi ha rituals relacionats amb les bodes que ens semblen naturals, de

tant com els hem vist. Però tots tenen una explicació, més o menys històrica. Per exemple, el pastís de noces va néixer ja en l’època dels romans, quan es partia un pa sobre el cap de la núvia al final de l’àpat com a sím-bol de fertilitat; del pa, va venir més tard el pastís, i els nuvis encara el tallen.

Els homes entren a l’habitació amb la núvia als braços, segons sembla perquè tradicionalment es pensava que a la porta hi havia els mals esperits. I també per confondre els mals esperits es posaven

les dames d’honor just al darrere de la núvia, ja a la Roma antiga; com que ana-ven vestides molt igual, els fantasmes s’equivocaven.

Però les coses no sempre han estat així ni són de la mateixa manera a tot arreu. Fins al segle XIX, les núvies portugueses anaven vesti-des de negre, i els padrins, abans, havien de ser soldats o guerrers, per poder prote-gir la núvia si feia falta.

Ara, per provocar la sort, les convidades pessiguen la núvia a Egipte; a Alemanya, el nuvi porta cereals a la butxaca, i la núvia, pa i sal, i en altres llocs, en canvi, es considera que el sucre és l’element de la sort, i se n’han de posar les núvies dins dels guants.

Rareses

22 Aquí

23Aquí

Sant Josep, la primera fira de l’anyGironella estrena la temporada de mostres de primavera al Berguedà

amb l’obertura de l’exposició comer-cial al Local del Blat i les atraccions per a nens i nenes a la plaça de l’Estació. I el diumenge, ja amb la fira a ple rendiment, i una gran mostra de cotxes.

Fira temàtica

Des de fa uns anys, la Fira de Sant Josep de Gironella s’ha consagrat al motor, i amb aquest nom es presenta, Fira del

Motor, en un cartell dissenyat aquest any per Anna Borràs, alumna de l’institut Pere Fontdevila.

Però, a més dels co-txes, hi ha moltes al-tres coses: un concurs de dibuix infantil, tallers, una exposi-ció d’interiorisme i, aquest any tam-bé, una trobada d’intercanvi de plaques de cava amb una placa commemo-rativa de la Fira.

XAVI ROSIÑOLExposició de cotxes a l’avinguda Catalunya. R. CODINA

Vindran des-prés la fira de Navàs, la de l’1 de maig a

Berga i moltes altres, però la de Gironella és la primera: Sant Josep estrena la temporada de fires al Berguedà, i ho fa sempre amb èxit de visitants.

Aquest any, la Fira de Sant Josep es farà el cap de setmana del 23 i 24 de març. El dissabte,

AquíViure Sortim Fira de Sant Josep de Gironella

24 Aquí

Maria Àngels Sallés, que agraeix “l’esforç” que fan els venedors de cotxes per portar els millors models del mercat a l’avinguda Catalunya.

A banda dels cotxes del 2013, els visitants podran observar també vehicles més antics, gràcies a la trobada de cotxes clàssics de Gironella, que es farà diumenge 24 de març de les 9 del matí a les 2 del migdia a la plaça Pi i Margall.

A banda, al local del Blat, hi haurà durant tot el dia una exhibi-ció de bici-trial amb l’equip de Pep Ribera.

Les últimes novetats i els clàssics del motorNo fallaran els concessionaris de la comarca

prorrogar les ajudes del pla PIVE. En el conjunt del país, es van vendre el 2012 106.000 turismes, i la patronal calcula que aquest any la xifra arribarà fins als 120.000.

Mostra de novetats

Els concessionaris del Berguedà buscaran activar les vendes i fer els primers contactes amb els possibles compradors a la Fira de Gironella. Les principals novetats es podran veure a la mostra del mo-tor. “No faltarà cap concessionari”, diu la regidora de Fires,

Els conces-sionaris del Berguedà van vendre l’any passat

374 turismes i 4x4, davant dels 419 de l’any anterior, segons dades del Gremi de Venedors de Vehicles de Motor de Catalu-nya. Això significa una caiguda del 10,74%, molt en sinto-nia amb la mitjana catalana.

Però, després de molts anys de recu-lar, el gremi pronos-tica un augment de les vendes aquest 2013, com a respos-ta a la decisió del govern espanyol de

Sortim Fira de Sant Josep de Gironella AquíPanorama

L’espai dels concessionaris, l’any passat. RICARD CODINA

Exposició de cotxes antics a la plaça Pi i Margall. R. C.

25Aquí

Sortim Fira de Sant Josep de GironellaAquíPanorama

Un aparador del comerç de la vilaEls comerços de Gironella obren per Sant Josep i s’instal·len al Blat

desdoblar per poder ser alhora a la botiga i al Local del Blat”, explica la regidora Maria Àngels Sallés, destacant la vitalitat del comerç girone-llenc.

A banda dels estands, al Local del Blat es podrà veure una desfilada de moda primavera-estiu amb roba de les botigues de Girone-lla, i l’exhibició dels alumnes del gimnàs Sabs. Una dotzena d’estands i una mostra gimnàstica ompliran el Local del Blat. R. CODINA

Una dotzena d’estands de co-merços

de Gironella s’instal·laran al Local del Blat durant la Fira de Sant Josep. L’espai obrirà portes dissab-te, 23, a la tarda, i l’endemà, tot el dia.

“La implicació dels comerciants és total, sobretot perquè diu-menge les botigues estan obertes i molts botiguers s’han de

26 Aquí

Viatges AquíViure

Sofia és una de les capitals més apassionants d’Europa

La catedral d’Alexander Nevsky és l’emblema de l’església ortodoxa búlgara i una joia de Sofia. ARXIU

Bulgària per descobrir

continent, a mig camí entre els balcans, Grè-cia i Turquia, i en una regió geogràficament molt contrastada: hi ha una costa molt turística, al mar Ne-gre, amb Varna com a principal referent, i una àrea continen-tant i muntanyosa, amb la capital, Sofia, com a corona.

A tocar mateix de Sofia, hi ha la mun-tanya de Vitosha, amb un cim de més de 2.000 metres, i unes grans pistes d’esquí.

Al centre, destaca la catedral d’Alexander Nevsky, l’emblema

de l’església ortodoxa búlgara, i centre de pelegrinació. Molt a prop, la denominada Plaça de la Convivèn-cia és una mostra de la tolerància búlgara: hi ha una sinagoga, una mesquita, una església catòlica i una ortodoxa.

Passat comunista

El recorregut per Sofia ens porta per edificis imponents de l’època comunista, com la seu principal del partit, convertida ara unes oficines del Parlament i un hotel Sheraton.

Al mig de la ciutat, hi ha fonts d’aigua natural, on van els veïns a omplir les garrafes. I, als restau-rants, la gastronomia búlgara és tot un des-cobriment: destaquen les carns i els iogurts i làctics. J

a fa sis anys que Bulgària va entrar a la Unió Europea i, gràcies als

vols de baix cost, és més a prop que mai. Però encara continua sent un dels països més desconeguts.

I no serà per falta de mèrits: Bulgària és una cruïlla apassio-nant entre l’Europa de l’Est i el sud del

» La companyia Wizz Air vola des del Prat a Sofia. Els bitllets no han de costar més de 120 euros. » Per allotjar-vos, no us perdeu la Red House, un hotelet amb encant que és alhora un centre cultural.

EL PRESSUPOST

3 RACONS DEL BERGUEDÀ

Rieres

01 MERLÈS. BERGUEDÀ EST

» Recorre de dalt a baix l’est del Berguedà i és ideal per banyar-s’hi.

02 METGE. BERGA

» La riera que porta l’aigua a les fonts del Guiu i Negra, ideal per a sopars a la fresca.

03 AIGUA D’ORA. MONTMAJOR

» Neix a Gósol i desem-boca al Cardener a Cardona. Tot un tresor!

L’ESCAPADA

S’ACOSTA LA FERIA DE ABRIL A SEVILLA

» És hora de reservar hotel per la millor escapada de la primavera: a la Feria de Abril de Sevilla. 22.000 bombetes a la portalada, pescaíto frito i molt de fino!

L’EXCURSIÓ

FAUNA SALVATGE AL NUCLI DE MERLÈS » Al poble de Santa Maria de Marlès, hi ha el centre d’educació ambiental i de fauna salvatge Camadoca, que organitza visites cada dissabte al matí.

27Aquí

fa que reflecteixi la llum d’una forma totalment natural.

Les corones de zir-coni no produeixen al·lèrgia quan entren en contacte amb la geniva.

A més, com que no estan fetes de metall, s’evita que pugui quedar al descobert

en cas que la geniva es retregui.

Per això, la uti-lització d’aquestes fundes elaborades amb òxid de zirconi s’ha convertit en els últims temps en la millor opció estètica, sobretot en les dents del sector anterior, les davanteres.

L’òxid de zirconi és el mate-rial més estètic que

s’utilitza actualment en les pròtesis dentals fixes.

Les corones o fundes de zirconi cobreixen totalment la dent si-mulant la seva anato-mia i s’han convertit en l’alternativa més recomanable a l’hora de tractar les dents afectades per càries o per qualsevol tipus de trencament.

Innovació i resistència

El zirconi és un ma-terial de color blanc que substitueix el metall de les pròtesis convencionals i això

SalutAquíViure

Somriure natural i persistentLes corones de zirconi són el darrer avenç en odontologia

Reproducció de les corones o fundes de zirconi. CEI

Els resultats són òptims tant des del punt de vista estètic com de salut buco-dental, i per això són la millor solució.

OdontologiaBerguedanaPg. Indústria, 16. 1r. 3a. BergaT. 93 822 23 37. De 9 h a 13 h i de 16 h a 20 h, de dl. a dj. Hores convingudes dv. i ds. Dr. Sergio Spagnuolo

» La Clínica Dental Odontologia Berguedana disposa de diversos professionals en implantologia, ortodòncia, odontopediatria i altres serveis per fer front als problemes bucodentals.

NUTRICIÓ

EL 90% DE LES MIGRANYES ES PODEN EVITAR» Investigadors catalans han descobert que gairebé totes les migranyes estan provocades pels baixos nivells al cos d’un enzim denominat DAO. » Aquest enzim, que es troba de forma natural a l’intestí, desgrada la histamina, veritable provocadora de les migranyes. Però, si no tenim DAO, la histamina corre sense fre. » El DAO es ven en càpsules a les dietètiques i no és un medicament, sinó un complement alimentari que pot ajudar a combatre els maldecaps persistents.

28 Aquí

29Aquí

ImmobiliàriaAquíViure

ZONA CAMP DE FUTBOL - ID.206» Apartament amb una superfície de 50 m2 amb menjador-estar, cuina, 2 habitacions amb els armaris encastats, bany i calefacció. Quota de la comunitat inclosa en el preu del lloguer. 350 € PIRINEU 2000

PLAÇA DEL FORN - ID.82» Pis de 55 m2, nou, planta baixa amb menajdor, cuina, 2 habitacions amb armaris encastats i bany. Opció de pàrquing. 270 € PIRINEU 2000

Guia de professionals

c. Francesc Macià, 12 BergaPàgines web, il·lustracions, disseny gràfic. www.imagistan.com imagistan@imagistan.com

T. 658 64 17 98

Imagistan

Disseny gràfic

Pl. Cim d’Estela, 9BergaAplicacions de pintura industrial i decorativa.Ofertes i promocions a www. berpintur.com T. 93 821 07 15M. 639 488 227

Berpintur

Pintura

c. Barcelona, 23 BergaTot tipus de neteges i serveis per a particulars i empreseswww.mespolit.comT. 93 822 31 72M. 695 177 453

Més Polit

Neteja

c. Ripoll, 2 BorredàBufet de primers i postres. Segons a escollir carn i peix. Menú diari i festiu tot l’any. Ball el segon divendres de cada mesT. 93 823 90 60

Restaurant Baix Pirineu

Restauració

c. Bruc, 8 BergaMenú diari 8 eurosCaps de setmana 10 eurosMenjar per emportarCalçotades per encàrrecT. 93 821 51 87M. 625 664 162

Bar-restaurantFlor de Neu

Restauració

POSA EL TEU

ANUNCI AQUÍ

ANUNCIA’T AQUÍ PER NOMÉS 10 EUROS Més info: 618813778

LloguerCASSERRES - ID.282» Pis de 90 m2, amb menjador-estar, cuina americana, 3 habitacions (2 dobles), bany i calefacció. 300 PIRINEU 2000

AVIÀ - ID.99» Pis de 50 m2, seminou, menjador-estar, cuina, 2 habitacions, 1 bany, pati, jardí de 40 m2 i pàrquing. Comunitat inclosa. 300 € PIRINEU 2000

GIRONELLA - ID.104» Dúplex de 100 m2, seminou, amb menjador, cuina americana, 3 habitacions, bany, cambra de rentar, terrassa solàrium i calefacció. 400 € PIRINEU 2000

CERCS - ID.159» Finca rústica de 23,5 hectàrees de pastures i cultiu, aigua pròpia i llum. Nau de 350 m2 i casa en runes. Situació de privilegi. 170.000 € PIRINEU 2000

BERGA - PASSEIG DE LA INDÚSTRIA - ID.186» Local comercial de 120 m2, condicionat, ideal per a qualsevol activitat. Consulteu-ne el preu a PIRINEU 2000

BERGA - GRAN VIA - ID.187» Local comercial de 280 m2, aproximadametn. Completament condicionat. 180.000 € PIRINEU 2000

BERGA - ZONA PISCINES - ID.256» Unifamiliar de 100 m2, menjador-estar amb llar e foc, 3 hab. dobles (1 suite), 2 banys, garatge de 60 m2 i jardí de 35 m2. Acabats i situació excel·lent. 230.000 € PIRINEU 2000

GIRONELLA - ID.168» Finca amb casa de pedra i 10 hectàrees de terreny. Llum, aigua i amb molt bon accés. 180.000 € PIRINEU 2000

BERGA - RASA DEL CANYET - ID.195» Plaça de pàrquing amb molt bon accés. 5.900 € PIRINEU 2000

CASTELL DE L’ARENY - ID.24» Finca de 38 hectàrees amb casa per reconstruir i font d’aigua. Vistes excel·lents. 80.000 € PIRINEU 2000

VILADOMIU VELL - ID.266» Pis de 100 m2, moblat, amb menjador, cuina, 4 habitacions (3 dobles), bany i calefacció. 280 € PIRINEU 2000

Venda

PIRINEU 2000c. Bruc, 3. Berga T. 93 822 20 82pirineu2000.comCorreu: immobiliaria@pirineu2000.com

Directori

30 Aquí

Els seus sentiments? Trucarà? Quan? Comprova-ho! Atiendo personalmenteT. 806 659 592Visa 972215590tf. 1,18 - tm. 1,53 Apst 596 Codi 17.600 + 18 a.

Tarot Elena

AquíTu L’àlbum

Ràdio Berga

Els més matiners» Cada dia, al programa “Berguedà Matí”, de Ràdio Berga, s’emet el concurs infantil “El club dels matiners”, presentat per Anna Costa. » Des del 2006, ja són milers els nens i nenes de Berga i comarca que han passat per la ràdio en aquest concurs d’habilitat i de cultura. » El podeu escoltar de dilluns a divendres a les 8:20 h al 107.6 o a www.dbergueda.cat.

31Aquí

AU

TOM

ÒB

ILS

C-1

6V

ehic

les

sem

inou

s i d

’oca

sió

- A

uto

ren

tat

c/ B

arc

elon

a, 1

9 B

erg

a T

. 648

088

59

3 i 9

3 82

1 66

79

ALFA ROMEO GTA 3.2 ANY 2003 FULL EQ. 118m km 8.500€

FORD K 1.3 ANY 2007 93 m KM AA,DA,RCD 4.300€

Seat ibiza TDI 90 CV ANY 2000 170m KM 2.800 €

PEUGEOT 307 SW 1.6 ANY 2007 105m km 5.500€

RENAULT MEGANE 1.9 DTCI ANY 2003 120CV 3.600€

SUZUKI SAMURAY 1.3 hard top ANY 94 137m km 1.900€

SUZUKI VITARA 1.6 ANY 1999 180m KM BON ESTAT 2.200€

CITROEN C3 HDI 1.4 ANY2007 4 PORTES 4000€

SUZUKI JIMMY 1.3 ANY 2000 124m KM HARD TOP AA 3.800€

SEAT CORDOBA TDI 90CV 189m KM ANY 1999 3 PORTES 1.750€

OPEL CORSA DIE-SEL EDITION 2000 ANY 1999 143m KM 2300€

AUDI A3 TDI 101CV ANY 2003 193m KM 4.900€

L’àlbumAquíTu

Naixement

» Aquest és el Brais Sánchez Manzano, als braços de la seva germaneta Jana. El Brais va néixer el 6 de febrer, filla de l’Eva i l’Ivan.

RO

SA C

AST

ILLA

32 Aquí