Aquesta nit tanquem

Aquesta nit tanquem Manuel de Pedrolo1/22Aquesta nit tanquemManuel de Pedrolo

Persones dramtiques:EmmaCarmeNriaRicardRamonJoanJaumePereJuliSubordinatMilicians

El tel sala sobre un escenari buit i un, sense decorats ni mobles de cap mena. Al cap dun moment, entren en RICARD i en RAMON, el primer amb una cadira i el segon amb una tauleta lleugera, manejable. Tots dos sn joves i van vestits amb texans i jerseis.

RAMON: La poso davant de tot, oi?RICARD: s clar; tant endavant com puguis.

(Colloquen la tauleta i la cadira a primer terme, de cara al pblic.)

RAMON: No s si deu voler una ampolla daigua i un gotRICARD: Em pensaria que no (A EMMA que entra) Voldrs aigua?EMMA: No. Per qu?

(La noia que duu una minifaldilla i unes mitges gruixudes, de punt, fins damunt dels genolls, avana fins la tauleta, sobre la qual deixa el lligall de papers que porta a la m.)

RAMON: Sembla que s costum, quan es fa una conferncia.EMMA: Ra de ms per evitar-ho Recorda que avui hem vingut a trencar costums, no a continuar convencions.RICARD: Ben cert. Comences, ja?EMMA: S. (Sasseu darrera la taula i mira cap a la sala) Bona nit, amics. Com vosts ja deuen saber si van sovint al teatre, sc lEmma, lactriu. Avui, per, no em veuran pas representar. Ni hi veuran els meus companys, dos dels quals, en Ricard i en Ramon (els assenyala), massisteixen a lacte. (Els nois, un a cada banda dEmma, saluden amb una inclinaci). No els oferirem, com vosts es pensaven, Aquesta nit tanquem, la pea que havem anunciat. Lobra s aqu (mostra el lligall de papers), i lhem estudiada i assajada durant una colla de dies, perqu la nostra intenci era de representar-la. Desprs, per, certs contactes que hem establert i alguns esdeveniments que han tingut lloc darrerament, ens han fet veure la convenincia daprofitar aquesta reuni per a pronunciar la primera conferncia lliure, lliure de deb, que se celebra a lIstme des que, ara fa quinze anys, els Caps Armats es van apoderar del govern del nostre pas amb la collaboraci interessada de lalta burgesia. Han caigut, doncs, senyors, en una trampa. Una trampa, afegeixo de seguida, de la qual encara sn a temps descapar-se sans i estalvis. No volem forar ning a quedar-se i, en aquest moment, les portes sn ben obertes perqu sen puguin anar, si volen, tots aquells que tinguin por de fer-se cmplices dun acte subversiu. Vosts tenen la paraula. (Encn una cigarreta i espera uns instants. Tot seguit, prossegueix.) Molt b. Veig que han decidit de quedar-se. Potser per simpatia, potser per simple curiositat, potser per gust del risc No importen els motius. El fet s que sn aqu i es disposen a escoltar-me sense que els hi obligui cap coacci. Mirar de no defraudar-los del tot. Com vosts no ignoren, en el curs dels darrers quinze anys no sha celebrat cap acte, per modest i insignificant que sigui, sense el previ vist-i-plau de ladministraci. Ning, doncs, ha pogut fer un anlisi mnimament honesta de la vida del pas i de les seves institucions; ning no ha pogut denunciar en veu alta les arbitrarietats, les injustcies, la hipocresia, la mala fe, lengany deliberat dun sistema que es va imposar per la violncia i s mantingut pel terror. No hem tingut llibertat per a fer-ho. Ni en tindrem, pensvem no fa gaire, mentre alg no es decideixi a fer un gest rebel. I ara el fem. S, aix, amb aquesta simplicitat. Som ben conscients, s clar, que probablement no el podrem repetir, per darrera nostre, nestem convenuts, sen faran daltres. Tamb vull afegir que no ens hem llenat a aquesta aventura sense reflexionar-hi i, sobretot, sense assegurar-nos lajut dunes forces que garanteixin la continutat de la nostra reuni. Sn aquells contactes als quals es referia suara

(Un espectador de la quarta renglera acaba dabandonar la seva butaca i el parlament de la noia s interromput per un dels seus companys.)

RICARD (avana cap a primer terme): Un moment On va vost? (Lhome no lin fa cas i sallunya pel passads central.) Ei, vost, el del vestit fosc (Lhome es gira.) On es pensa que va?SUBORDINAT: Qu li sembla?RICARD: No es pot sortir. Li prego que torni al seu lloc.SUBORDINAT (retrocedeix una mica cap a lescenari): Vost sap amb qui parla, jove?RICARD (irnic): Ho diu duna manera que per fora ha de ser alg importantSUBORDINAT: Sc el Subordinat Autoritatiu!RICARD (sense immutar-se): Ah, b!RAMON: Ja ens estranyava que no es manifests!RICARD: Li prego que segui. Pertorba lordre.SUBORDINAT (amb indignaci continguda): Que jo pertorbo (Fa un gest imperis.) Declaro lacte acabat!RAMON: Ei, no corri tant, que pot caure. Aqu no t cap autoritat, vost. Encara que noms sigui circumstancialment, ens trobem en un indret lliure.EMMA: No sho faci repetir, senyor Subordinat; segui.

(Lhome sels mira amb urc, fa mitja volta sense afegir paraula i camina de nou cap a la porta.)

RICARD: s intil, no podr sortir. Se nhavia dhaver anat abans.SUBORDINAT (es mig tomba): Sc jo qui decideix el moment oport.RICARD: Aquest cop, doncs lha errada. El local est ocupat per les forces de la Milcia del Poble. (Simultniament, es materialitzen dos soldats a la porta, dos a la dreta de la sala, darrera les llotges, i dos ms al lloc corresponent de lesquerra; els va indicant amb el bra alat.) Miri miri miri!

(El SUBORDINAT AUTORITATIU satura en sec i es va girant cap els soldats. Tots sn joves, daspecte vigors i, a tall duniforme, duen nicament un braal vermell; tots empunyen metralletes.)

RAMON: Aquesta s la collaboraci de la que parlava lEmma.SUBORDINAT (Incrdul i irat): Satreveixen a retenir-me?EMMA: No durar gaire, senyor subordinat. A tot estirar, un parell dhores. Faci bondat i segui duna vegada.SUBORDINAT: Que potser es pensen que mimpressionen amb aquesta carnestoltada?RICARD: Si ho diu per aquest minyons, sequivoca, senyor Subordinat. Li asseguro que les armes sn autntiques i que les saben manejar. No insisteixi i segui.Subordinat: I si mhi nego?RAMON: No shi pot negar. Que no ho sap que el seu deure s informar? Malament el compliria si se nanavaSUBORDINAT: El meu deure s interrompre un acte per al qual no disposen del perms corresponent.RICARD: Permeti Vost sequivoca de nou. En disposem.SUBORDINAT (sembla que shagi tret un pes de damunt): Perqu no ho deien de seguida, doncs? Si tot aix formava part de lespectacle anunciat i aprovatEMMA: No, no! No ens interpreti malament, senyor Subordinat. Aquest acte no t res a veure amb la pea que havem de representar, ja ho he dit. Lautoritzaci que tenim procedeix dinstncies superiors a una simple delegaci local, i ens deixa les mans lliures.SUBORDINAT (desconcertat): A quina instncia es refereix? Hi ha constncia escrita daix que assegura?EMMA: Ben cert. (Sadrea a un dels seus companys.) Ramon, vols llegir al senyor Subordinat el document pblic de qu disposem?RAMON: I tant! (Butxaqueja i es treu un full de diari plegat.) A fe que esperava aquest moment. Perqu ja sabia que ms tard o ms dhora, lautoritat posaria el seu granet de sorra a lxit del programa; ho fa sempre.RICARD: Ramon, que aquest home simpacientaRAMON: Vols dir? (Es mira el SUBORDINAT.) Oi que no?SUBORDINAT (sever): Llegeix o no llegeix?RAMON: S, home, s, de seguida! (Desplega el full de diari i, solemnement, recita el text.) La revoluci dels Caps Armats es va emparar en el dret a la revoluci contra el tir i contra un simulacre de legalitat que protegia les violacions ms terribles Per tal de muntar la seva arquitectura constitucional, el rgim havia dacudir a les fonts originries del dret revolucionari, que eren la rebelli en els seus propsits i les seves doctrines. (Ala el cap.) Una redacci tpicament oficial, no cal dir-ho. Tanmateix s prou clara, oi?SUBORDINAT: s prou clar que vost llegeix un article de diari.RAMON: No senyor Subordinat. s curis que vost ho ignori, per es tracta dunes declaracions pbliques, ex-ctedra, del secretari de la presidncia, un dels definidors reconeguts de la nostre ortodxia. Les va fer abans dahir. I sn elles les que autoritzen el nostre acte davui.SUBORDINAT: No autoritzen a res. Es refereixen a la gnesi de la rebelli patritica dels Caps Armats.RICARD: Exacte. Per si existeix un dret a la rebelli contra el tir i hi ha unes fonts originries del dret revolucionari, cal suposar que aquest dret no ser monopoli duna entitat, dun organisme, dun partit o duna casta, sin que podr ser exercit per tothom que el reivindiqui.SUBORDINAT: B Sempre que es donin aquelles premisses que vosts tenen inters doblidar: existncia duna tirania i dun simulacre de legalitat.EMMA: Senyor Subordinat! Que ens vol fer riure, potser? Oi que no som lliures de reunir-nos, dassociar-nos, dexpressar les nostres idees? Oi que hi ha un control previ de publicacions i despectacles? Oi que ning no es pot manifestar, ni fer vaga, ni criticar lacci oficial? Oi que cada dia es detenen persones per motius poltics i que se les tortura?SUBORDINAT (violent): Ni una paraula ms!EMMA (suau): Per qu, senyor subordinat? Ofenc potser les seves castes orelles?SUBORDINAT: Sobra la ironia, senyoreta! I no estic disposat a tolerar aquestes acusacions infames, aquestes calmniesXICOT PRIMER/JOAN (sala impetuosament dentre el pblic): Calumnies diu! Quina barra! Jo mateix he estat vctima d'aquests procediments que ara es denuncien.XICOT SEGON/Jaume (mateix joc): I jo!NOIA PRIMERA/Carme (mateix joc): I jo!XICOT TERCER/Pere (mateix joc): I jo!NOIA SEGONA/Nria (mateix joc): I jo tamb!RICARD: Qu hi diu, senyor Subordinat? En un no res, han sortit cinc persones que confirmen les nostres acusacions.SUBORDINAT (es va refent de la sorpresa): Cinc farsants, deu voler dir! B, ja n'hi ha prou! Tot t un lmit i em sembla que hi hem arribat, que l'hem sobrepassat i tot. (Decidit, camina cap a l'escenari i s'hi enfila per l'escaleta que hi ha en un costat. Des de dalt, prossegueix de cara al pblic.) Senyors, facin el favor de retirar-se. Sc comprensiu i vull suposar que aquesta broma de mala llei els ha impressionat tant desagradablement com a miRAMON (el talla): No veig que ning hagi protestat!SUBORDINAT (sense fer-li cas): Vagin-se'n a casa ordenadament, amb la seguretat que no hi haur represlies. Ning no els prendr el nom, ning els demanar els papers a la sortidaEMMA: Com ensenya la fulla, senyor Subordinat! Si ara ha de donar aquestes garanties, senyal que s costum de demanar papers i d'anotar noms i adreces a la sortida d'alguns actes No s propi de la tirania, aix?SUBORDINAT (Se li gira): Ni vost ni els seus companys, naturalment, no estan compresos en aquesta generositat. Recollir les seves targetes personals. Tamb les dels suposats milicians i de les persones que s'han perms unes faltes de respecte contra l'administraci.RICARD: No hi ha dubte, senyor Subordinat, que vost s una persona obstinada i poc permeable. No ens estranya que s'hagi guanyat la confiana dels seus superiors i que l'hagin ascendit a un lloc responsable. Es deu haver hagut d'embrutar molt les mans abans d'arribar-hiNOIA SEGONA: Ben dit! No fa gaire que era un simple torsionari, i un dels ms brutals!SUBORDINAT (es tomba amb gest brusc i glapeix) Vost! (Amb un dit enrgic, com si s'adrecs a un gos, assenyala cap a terra, al seu davant.) Vingui aqu! Vull veure immediatament la seva tarja personal!NOIA SEGONA: S'equivoca. No veur res. Com s'ha dit ens trobem en un indret extraterritorial. D'altra banda puc documentar les meves acusacions amb noms, dates, llocs (Avana cap a l'escenari.) Em dic Nria, si ho vol saber. Per qu no em posa a prova?RAMON (impetuosament): Quina bona idea, tu!RICARD (que l'ha ents de seguida): S que es podria aprofitar (A EMMA.) No et sembla?EMMA: B hi ha la conferncia.RICARD: Res no ens priva d'illustrar-la.NRIA (des del peu de l'escaleta): T ra. I encara ms: per qu no muntem una espcie de procs a l'administraci?SUBORDINAT (que mirava d'un ull a l'altre, desconcertat): SenyoretaXICOT TERCER (el talla): S, per qu no ho fem? Podrem Ah, em presentar: em dic Pere.XICOT PRIMER: I jo, Joan. Compteu amb mi.NOIA PRIMERA: Carme. Opino que seria ms interessant que una conferncia.XICOT SEGON: Cal desemmascarar aquesta gent! Digueu-me Jaume.EMMA (de cara a la sala): Voleu dir que tots vosaltres estareu disposats a testimoniejar?TOTS CINC (alhora): S, s!

(Surten de les rengleres de butaques i avancen cap a l'escala per la qual puja la Nria.) SUBORDINAT: Que ning es mogui! S'han begut l'enteniment, potser? Si alg ha de denunciar algun abs, per casualitat, que ho faci, per no pas aqu, sin on correspongui i en la forma ordenada per les lleis vigents.JOAN: I aix dem, per casualitat (l'estraf), rebrem la visita dels homes de les pistoles que se'ns enduran a aclarir un error a bastonades i a cops de puny, oi?SUBORDINAT: Pagar car el seu atreviment, jove!JOAN: Veu? s la primera cosa que fan vosts, amenaar. En lloc d'investigar qu hi pugui haver de cert en una queixa, en una reclamaci, ens tiren la cavalleria al damunt. I que parlo per experincia senyor Subordinat Autoritatiu! Encara no fa sis mesosRICARD (l'interromp): Per qu no puges, que tothom et sentir ms b?JOAN: S, s veritat.SUBORDINAT: Un moment! No tolerar ni un minut ms que se'm falti al respecte!RAMON (entre nois i noies que pugen a l'escenari): Ves amb quines surt, vost! Com pot demanar respecte el servidor d'un sistema que no n'ha tingut mai per ning?SUBORDINAT: Molt b, vosts ho han volgut. (El subjecta pel bra.) Queda detingut. Hi queden tots.RAMON (se'n desempallega amb una estrebada): Ah, s? Vol veure com el poso en mans de la Milcia del Poble?SUBORDINAT: Resistncia a l'autoritat, amenaces...

(Cinc milicians fan acte de presncia pel fons de l'escena. Un d'ells s'avana.)

MILICI: Algun problema?RICARD: No. Res que no puguem, solucionar. Tot tranquil, fora?MILICI: Normalitat absoluta. Aquest s el Subordinat?RAMN: Aix ho diu. A jutjar per la seva actitud, no en podem pas dubtar.MILICI: Miraren, de recordar aquesta cara pel que convingui.

(Es retira i els altres milicians el segueixen.)

CARME: s de deb, doncs, que ens hem llenat al carrer?RICARD: Es tracta duna operaci limitada; res ms.

(El SUBORDINAT es treu una llibreta i un bolgraf de la butxaca i insinua el ges de comenar a escriure.)

EMMA (que ara s'ha aixecat): En vol treure acta, potser? (El SUBORDINAT escriu sense contestar mentre en RJCARD, parla en veu baixa amb en JOAN.) Ramon, per qu no portes el magnetfon? desprs, podria ser til de comparar...RAMON: Ben dit. Vaig a buscar-lo. (Corre cap dins.>EMMA (de cara al pblic): Amics: com, veuen, ja podem dir adu a la conferncia. No ho lamentem, per. Estic segura que les confessions dels nostres inesperats collaboradors seran fora ms interessants. Pel que hem comprs, tots ells han sofert en la seva carn les delcies del sistema, confio que siguin prou expressius...RICARD (se separa d'en JOAN): Un moment. Emma, perdona que et trenqui les oracions. M'acaben de fer un suggeriment. En JOAN (l'assenyala) em proposa que ho escenifiquem.EMMA (sorpresa): Les confessions?RICARD: S.EMMA: B, no s que m'espanti improvisar, perJOAN: Es podria fer, n'estic segur. En penso que tots tenim prou experincies en com per collaborard'una manera articulada. N'hi hauria prou amb un petit canvi preliminar d'impressions.CARME (ala la m): Una que vota a favor!PERE Un altre!JAUME: Ja som quatre.NRIA: I amb mi, cinc!RICARD (es mira l'EMMA): D'acord?EMMA: Es clar. s per unanimitat...RAMON (entra carregat): Aqu tenim el magnetfon! A veure, pas (Avana cap a la tauleta mentre els altres, llevat de l'EMMA, que l'ajuda, es reuneixen a parlar en un rac. El SUBORDINAT no para d'escriure.) Vols arrossegar la tauleta cap al costat? El cord no s prou llarg.EMMA (arrossega la tauleta fins prop del lateral dret): Va b, aix?RAMON: Perfecte. (Deixa el magnetfon i endolla.) Hi ha una cinta nova.Ema: La necessitarem. Aquests han decidit d'escenificar els seus testimoniatges.RAMON: Escenificar? (Es redrea.) Per tu, si aix s magnfic! (Amb una indicaci cap al SUBORDINAT.) I qu hi diu, aquest?EMMA: Aquest noms apunta.RAMON: Ja es veu que s un home de molta lletra. (Se li atansa i, descaradament, s'inclina sobre la llibreta.) Taquigrafia i tot, noi! No sabia que els preparaven tan b als funcionaris...EMMA: Per qu no seu. senyor Subordinat? (Li atansa la cadira) Si ha d'escriure gaire...RAMON: S, estar ms confortable. Segui, segu!SUBORDINAT (els mira severament): Els adverteixo que no em deixar impressionar per unes suposades amabilitats.EMMA: Suposades?SUBORDINAT: Exacte: suposades.RAMON: La cadira s ben real, senyor Subordinat, i pot estar segur que no la li enretirarem de sota el cul quan vagi a seure.SUBORDINAT (que apunta): Llenguatge obsc... castigat pel codi.RAMON (amb fingida sorpresa): Per si vost mateix ho ha dit, que era el Subordinat Autoritatiu! Ja s que sona malament, per si vost en fan s...SURORDINAT (mentre l'EMMA riu): Sap molt b que no em referia a aquest concepte.RAMON: No s res, jo! Si ning no m'ho diu No m'agrada que vagi amb tants embuts, senyor... b, senyor aix. Ja veu que sc discret.

(En RICARD i els nois i noies reunits amb ell es posen en moviment i, durant el dileg que segueix. improvisen una mena d'habitaci al fons esquerre de l'escenari: llit turc, tauleta de nit, armari, etc.)

SUBORDINAT: Impertinent, s.RAMON: Home, est b! Vost vagi fent misteris! Jo diria que, si hi ha una llista de paraules obscenes, l'administraci t el deure de comunicar-la seus sbdits.SUBORDINAT: A quins sbdits?RAMON: A nosaltres.SUBORDINAT: Els ciutadans, vol dir.RAMON: No, no; els sbdits. O sia sotmesos a una autoritat sobirana.EMMA: Es la definici del diccionari, senyor... senyor aix. No hi pot posar pegues, dones.SUBORDINAT: B...RAMON (riu): Est desconcertat!EMMA: I, per tant, es fa culpable de transgredir les seves atribucions.RAMON: De faltar a la seva finalitat.EMMA: Que s 1'arranjament, l'ordre, la mesura...SUBORDINAT (vermell, amb un esfor): Cul!RAMON i EMMA (alhora): Com diu?SUBORDINAT: Aquesta s la paraula obscena que vost ha ditEMMA: Ah!RAMON: Em treu un pes de sabre, senyor Subordinat. Sempre s un consol saber que em far companyia al banc dels acusats.SUBORDINAT: Perdoni, hi ha una diferncia. Jo m'he limitat a repetir-la perqu no hi hagi malentesos.RAMON: I qu es pensa que he fet, jo? Que me l'he inventada? Com s que sempre ho trasbalsa tot, vost?EMMA (irnica): Deformaci professional, home! Cal fer-se crrec que, desprs de tants anys d'invertir conceptes i significats amb una impunitat absoluta, tendeixen espontniament a la confusi.SUBORDINAT (fred): Senyoreta, vost s una cmica...EMMA: Una artista, senyor Subordinat, si no li sap greu.SUBORDINAT: Dels artistes com vosts se'n diu cmics, encara que no tinguin cap grcia. I un cmic, per la naturalesa mateixa del seu treball, difcilment pot donar llions de realismeRMON: Em sembla que es fot baix, senyor Subordinat!SUBORDINAT (apunta): Ms obscenitats.RAMON: Ms obsc s intervenir, fiscalitzar, prohibir castigar el pensament dels altres. No se n'adona que les seves funcions sn clarament obscenes? Ofenen. ms greument que qualsevol paraula del llenguatge popular, el pudor de la gent.EMMA (riu): Aquestes definicions et surten rodones, tu!RAMON (tamb riu): Oi que si? Ja saps que la meva feblesa sn els diccionaris. Potser perqu d'un moment a l'altre els podrien reescriure... Qu li sembla, senyor Subordinat? No se li ha acudit a ning de 1'administraci, encara, aquesta idea? Ben mirat. una redefinici al dia ens estalviaria maldecaps... I donaria feina a molta gent. Permetria de crear de soca-rel una altra secci burocrtica, que prou falta ens fa!

(En RICARD i els seus companys han acabat d'installar l'habitaci sumria, i ara, mentre tots, llevat d'en JOAN, que s'estira al llit turc, desapareixen cap dins, el noi avana fins prop dels tres interlocutors.)

RICARD: B, ja estem a punt... (Observa les cares rialleres de 1'EMMA i d'en RAMON.) Sembla que cm divertim.

RAMON: Relativament. El senyar Subordinat no t gaire sentit de l'humor.RICARD: Es comprn. Fins ara no hi ha hagut la mena d'acci que li s familiar. A veure si l'ajudem una mica. Has engegat el magnetfon?RAMON: Ara ho faig.RICARD (de cara al pblic): Amics, un parell de paraules, potser innecessries. Ja es faran crrec que no estvem preparats per la mena d'espectacle... diguem-ne espectacle... que presenciaran dins d'uns moments. Disculpin, doncs, les deficincies i quan calgui, que caldr ms d'un cop, facin treballar la imaginaci. Al capdavall, fa tant de temps que ens fan passar gat per llebre, que ja tenim un bon entrenament. Sin que ara no es tracta del mateix. Tot ser clar i explcit, i la imaginaci noms haur de suplir la pobresa de la presentaci, que hauria hagut de ser ms elaborada. Aix, per exemple, en l'escena que estem a punt d'oferir-los, hi haurien d'intervenir el pare, la mare, potser un germ o una germana; en un mot, la famlia. i l'acci hauria de tenir lloc en un pis, no en una simple habitaci. Ens falten, per, actors i accessoris i cas veiem obligats a esquematitzar. Confiem que aix no llevi realisme a uns fets que tenen, alhora, l'avantatge i l'inconvenient d'haver estat viscuts. I, ara, comencen. (Es gira cap al fons.) Som-hi, nois!

(S'apaguen els llums i un focus alla el costat on t lloc l'acci. Se senten uns trucs violents i en JOAN es redrea sobre el llit turc, sense abandonar-lo. Els trucs es repeteixen, ms forts encara, el noi s'aixeca. En JAUME i en PERA, que ara fan de policies i duen gavardina i barret, irrompen a l'habitaci.)

POLICIA PRIMER: Policia!POLICIA SEGON: Joan Darnius Afals?JOAN: S, sc jo. Qu volien?POLICIA PRIMER: Tenim ordre d'escorcoll.JOAN: Escorcoll? Per qu?POLICIA SEGON: Ho ignorem. Som gent manada, nosaltres.JOAN: Per hi deu haver un motiu..POLICIA SEGON: Ja li ho aclarir el comissari, aix. (Passa darrera el noi i l'escorcolla de pressa, destrament.)JOAN: Si busquen armes, no en tinc.POLICIA PRIMER: N'hi ha de moltes menes, d'armes!POLICIA SEGON: Posi's de cara a la paret. Amb les mans alades.JOAN: Per qu?POLICIA SEGON: Ja li hem dit que obem ordres. No es tracta de res de personal. No ens posi pegues, doncs. (Mentre en JOAN obeeix, es gira al seu company.) Per on comencem?POLICIA PRIMER: Per l'armari.

(S'hi atansen els dos i l'obren. A l'interior hi ha roba, papers i llibres.)

POLICIA PRIMER: B, b, b! Una biblioteca clandestina...JOAN (que tomba el cap sense moure's de la paret): No s clandestina. No tinc cap ms lloc per deixar els llibres.

(El POLICIA SEGON comena a treure roba. La palpa amb gestos rpids, acostumats, i tot seguit la deixa caure a terra.)

POLICIA PRIMER (enretira un llibre): N'hi ha massa.JOAN: s natural; sc estudiant.POLICIA PRIMER (deixa caure el volum): Aix i tot, n'hi ha massa.JOAN: Mir ei que fa! No s qu busquen, per els llibres no hi tenen cap culpa.POLICIA SEGON (mentre en fa caure dos ms, sense examinar-los): N'est segur? De vegades t'omplen el cap ms que no conv.POLICIA PRIMER (llegeix un ttol): Equilibri social i estructura del poder. De segur que s prohibit, aix... D'on els treu, aquests llibres?

JOAN: De la llibreria. De qualsevol llibreria.POLICIA PRIMER (amenaador): No es faci l'eixerit! Som gent educada, per si es posa impertinent lipodem fer passar una mala estona.JOAN: Si s'hi fixa, veur el nmero del Servei de Control.

(El POLICIA PRIMER deixa caure el llibre. El seu company enretira tot de fulls mecanografiats d'una altra lleixa.)

POLICIA SEGON: Propaganda clandestina...JOAN: s la meva tesi.POLICIA SEGON (llegeix): L'anomia en la ciutat actual. Hum! ,.. Anomia. No m'agrada gens, per gens, aquesta paraula.JOAN: Es refereix al collapse de les estructures en una societat...POLICIA SEGON: S, s, s el que dic; totalment subversiu. I que n'hi ha tres exemplars! Destinats a la distribuci, oi?JOAN: Tres cpies de la tesi. N'he de presentar dues.POLICIA SEGON: Ja ho veurem de seguida.

(Deixa els papers sobre el llit turc i tots dos continuen escorcollant sense gaires miraments. Tot el que surt de l'armari, fa cap a terra.)

POLICIA PRIMER (que ha ensopegat amb un paquet): CartesJOAN: Sn de la meva promesa.POLICIA PRIMER (es mira els sobres): Vnen de fora...JOAN: s a l'estranger, on fa una ampliaci d'estudis.POLICIA PRIMER: Tamb pertany al grup, oi?JOAN: A quin grup?POLICIA PRIMER (tot deixant el paquet de cartes sobre el llit turc): Al grup de vost.JOAN: No sc de cap grup poltic.POLICIA PRIMER (se'l mira amb molta atenci): Poltic? No n'he dit res jo, d'aix.JOAN: Per s'entn.POLICIA PRIMER: Qui, ho entn?JOAN: Parlen de llibres prohibits, de literatura clandestina, de distribuci de propaganda... A qu es poden referir, si no?POLICIA PRIMER (al seu company, que continuava escorcollant): Ho has sentit? Ens est resultant molt llest, aquest.POLICIA SEGON: Massa. Sempre sn tan vius que es passen de rosca. (Al xicot.) Continu dient coses.JOAN: Quines coses?POLICIA PRIMER: D'aquest grup.JOAN: No puc abaixar les mans? s cansat, tenir-les alades.POLICIA PRIMER: Parli del grup, abans.JOAN: Repeteixo que no sc de cap grup. No ho he estat mai.POLICIA SEGON (que consulta el contingut d'una carpeta): Retalls de diari... Sobre detencions, actes de terrorisme, penyores, aldarulls universitaris, vagues, manifestacions illega1s...POLICIA PRIMER: Veu com s intil que negui?JOAN: No s cap delicte conservar retalls de premsa. Sn de diaris del pas, perfectament autoritzats.POLICIA SEGON (deixa la carpeta sobre el llit turc): No, no s cap delicte. Simplement, un indici.JOAN: Un indici de qu?POLICIA PRIMER (tot escorcollant de nou): No cal que li fem un croquis, oi? Vost s prou intelligent.POLICIA SEGON (torna cap a l'armari): No serveix de res, jugar al gat i a la rata amb nosaltres.POLICA PRIMER (que acaba de fer un descobriment): Mapes amb senyals!JOAN: S, d'excursions.POLICIA PRIMER (al seu company): T resposta per tot. Ma resulta que tamb s excursionista! (Es mira el noi.) Deu ser d'una colla...JOAN: Naturalment.POLICIA PRIMER (gaireb amb dolcesa): De primer ho ha negat...JOAN: Vost no em preguntava aix.POLICIA PRIMER: Com ho sap? No interpreti les nostres preguntes. Limiti's a contestar i prou.POLICIA SEGON: No busqui confusionismes que li faran un flac favor. (Com que l'armari ja s prcticament buit, se'n va cap al llit turc, en treu els objectes que hi han anat deixant i els colloca a terra, prop de la sortida.) Com ms clars, ms amics. No ho diuen aix, vosts?JOAN: S.POLICIA SEGON: Segueixi doncs el consell i ja veur com tot va b.

(Amb una mica d'esfor, gira el llit turc potes enlaire i s'inclina a examinar-lo per sota. El seu company deixa els mapes amb les altres coses que s'han d'endur i desprs s'atansa a la tauleta, obre el calaix de dalt.)

JOAN: Puc abaixar les mans, ara?POLICIA PRIMER: Una mica de pacincia. (Treu una fotografia.) Qui s, aquesta?JOAN: La meva promesa.POLICIA PRIMER: La de l'estranger?JOAN: No en tinc cap ms.POLICIA PRIMER: Alguna amigueta, per...JOAN: No.POLICIA PRIMER: Que no s un xicot normal, potser?JOAN: Si li interessa la meva vida sexual, digui-ho sense embuts. No vull que m'acusin altre cop d'haver-los interpretat malament.POLICIA PRIMER: Ens interessa tot, de vost. (Obre el calaix de sota, d'on treu unes sabates que palpa per dins.) s una persona important.JOAN: Per qu?POLICIA PRIMER: Altra vegada? No se'n cansa mai, de preguntar?POLICIA SEGON (es redrea): B, aix ja est. No hi ha res.POLICA PRIMER Llestos, doncs. (Al xicot.) Ara pot abaixar els braos. Ens ha d'acompanyar.JOAN: Estic detingut?POLICIA PRIMER: El comissari vol parlar amb vost. Probablement una simple formalitat. Tot depn de la seva actitud, de si es decideix a collaborar...JOAN: Collaborar?

(El POLICIA no contesta i tots dos, ell i el seu collega, recullen els objectes que han separat.)

JOAN (assenyala l'escampall): 1 aix es queda aix?POLICIA PRIMER: No tenim temps, ara... (Fa un gest cap a la porta.) Vost davant.JOAN: No em posen les manilles?POLICIA PRIMER (molestat): No ens provoqui... Som-hi. (El subjecta pel bra i surten tots tres. Es restableix la illuminaci normal i s'apaga el focus. Un breu silenci.)RICARD: B, em sembla que no ens podem queixar. (S'adrea al pblic.) Aquells de vosts que han passat per una experincia d'aquestes, saben que falta una cosa: l'atestat. L'hem suprimit simplement perqu no afegia res a l'escena i l'allargava sense necessitat.EMMA: Un moment, Ricard... M'agradaria fer unes observacions que, de passada, poden ser tils a d'altres persones que s'exposen a trobar-se en una situaci com la del nostre amic.RICARD: Digues.EMMA (de cara al pblic): En primer lloc, vull dir que en Joan es va mostrar una mica ingenu. Quan la policia es presenta a casa nostra a fer un escorcoll, hem de comenar per exigir que els agents ens ensenyin l'ordre. Sovint, no la porten, i, en aquest cas, els podem negar l'entrada. N'aconseguiran una, s clar, i ben aviat, per mentrestant tindrem temps de desfer-nos de papers i d'objectes comprometedors, si en conservem cap. I no ens en podr privar el policia que es quedi de vigilncia, perqu es quedar fora, al repl.RAMON: Exacte.

(Mentre l'EMMA s'explica, els nois i noies preparen l'escena segent. Ara es tracta de reconstruir un despatx al fons dreta de l'escenari: taula ministre, butaques, unes prestatgeries, classificadors, etc.)

EMMA: Hem de procurar, tamb, que l'escorcoll tingui lloc davant de testimonis. Pot servir un ve, si conv. S'han donat casos que aconsellen de ser molt prudent. De vegades, els mateixos agents de l'autoritat han introdut subreptciament papers que desprs faran veure que descobreixen al pis. Cal evitar-ho.RAMON: Sembla que t'hi has trobat...EMMA: Per desgrcia. I ara arribem a aix de l'atestat. Ben cert que podia afeixugar l'escena que acabem de presenciar, per s una part important del procediment i, per tant, s que afegeix alguna cosa.RICARO: Mea culpa.EMMA: En l'atestat figura una relaci de tot el material que la policia ha recollit en el curs de l'escorcoll, i moltes coses depenen de com els agents ho anoten. Ens hem de negar sempre a firmar un atestat en el qual no s'especifiquin un per un, en detall, tots els materials en qesti. No hem de tolerar, per exemple, que s'escrigui simplement que han trobat tres octavetes subversives si no tenen el mateix text. Desprs, ells ho podrien interpretar com si fossin exemplars repetits, i aix constituiria un delicte de propaganda illegal. Els hem d'obligar a distingir-les. Encara que ja ho hagin escrit. Sempre es pot tornar a comenar.RICARD: s un bon consell. (Es gira al SUBORDINAT, que continua escrivint.) 1 vost qu hi diu?SUBORDINAT (irnic): Res.RICARO: No hi ha de fer cap comentari?SUBORDINAT: Sc un presoner.RAMON: No exagerem! Vost s un transent sense paraigua que s ha deixat sorprendre per un aiguat.EMMA: Quan pari de ploure, se'n tornar tranquillament a casa. I a la seva feina.RAMON: A la seva galdosa feina. s a dir, la feina continua fent-la sota el xfec... Una feina incriminatria, que ens perjudicar. Convingui que si la situaci fos invertida, vost ja ens hauria desposset de bolgraf i de llibreta; no ens deixaria apuntar res.

RICARD: Deixem-ho, Ramon; si no, no acabarem mai. Encara he de dir unes paraules. (De cara al pblic.) Vosts es deuen preguntar a qu treu cap aquesta escena de l'escorcoll, al capdavall prou freqent fins i tot en contrades que, a diferncia del nostre pobre Istme regit per un govern que arreu del mn s conegut com el rgim dels Caps Armats, gaudeixen d'una certa llibertat i d'unes garanties que nosaltres no tenim. A tots els pasos, la policia escorcolla domicilis i det gent. Per no ben b pels mateixos motius. Perqu en Joan, quan el van anar a buscar a casa seva, no havia matat ning, no havia robat, no havia coms cap d'aquests delictes que hom anomena contra les persones i la propietat. Ben a l'inrevs, el seu delicte, si se'1 vol anomenar aix, era un gest altruista, de solidaritat humana, que compartia amb d'altres homes i dones que tamb lluiten contra la injustcia i l'opressi. L'escena segent, que t lloc tres dies abans, ens ho mostrar. Els seus protagonistes sn el ministre de l'Interior i de Control, el seu secretari i, accidentalment, una de les seves secretries. Escoltin amb atenci perqu anem a comenar.

(S'apaguen els llums i s'encn el reflector que illumina l'esbs de despatx. El MINISTRE, personificat per en JOAN, seu darrera la taula. Al seu davant seu la CARME, ara en el paper de secretria. Mentre l'acci t lloc, els altres actors enretiren discretament l'habitaci de l'escorcoll.)

MINISTRE: Circular interior nmero... Quin nmero s, senyoreta?SECRETRIA: El nmero 371 de l'actual ministeri, excellncia.MINISTRE: B. 371. Com de costum, ser repartida nicament entre el personal del departament, el qual desprs l'haur de retornar per a la seva destrucci.SECRETRIA: S, excellncia.MINISTRE: Prengui nota. (Dicta.) L'ofensiva ignominiosa i encoberta empresa darrerament per les forces del desordre i l'ateisme que pretenen d'atemptar contra la nostra pau fecunda des de les planes d'algunes publicacions. la suspensi de les quals no s tanmateix aconsellable en les actuals circumstncies, obliga el ministeri a dictar les segents formes, que cal que siguin diligentment observades per tots els funcionaris de les seccions de premsa, butlletins, publicacions peridiques, publicitat. edicions, teatre, cinema, rdio, televisi, etc. Primera: s'exercir un control absolut sobre el llenguatge, amb un mfasi especial en els lxics poltic, religis i sexual. Seran inexorablement suprimides totes les expressions: a) relacionades amb la cohabitaci i els seus rgans, encara que pertanyin al llenguatge culte o mdic, nicament tolerable en les publicacions especialitzades la tirada de les quals no sobrepassi els mil set-cents cinquanta exemplars; b) relacionades amb els continguts ideolgics feixistes sempre que no tinguin un valor histric deslligat del pas; c) relacionades amb modalitats de pensament materialista, totalment contrari a les nostres tradicions. Segona: es denunciaran implacablement tots aquells escrits que estableixin comparacions entre el nostre gloris sistema scio-poltic i els sistemes scio-poltics d'altres nacions sempre que la nostra ptria en surti, a) perjudicada, b) desfavorida; seran en canvi acceptats els articles i estudis de carcter constructiu. Tercera: es desautoritzaran totes les obres de carcter narratiu i dramtic en les quals els personatges no actun totalment d'acord amb ets valors positius sancionats per la nostra societat. El respecte que cas mereixen la llibertat individual i la dignitat moral de la persona reclama... SECRETARI (entra precipitadament amb uns papers a la m): Excellncia.MINISTRE (s'interromp, cellajunt): Qu passa, Xavier?SECRETARI (excitat): Acabem de rebre una carta...MINISTRE: I no es pot esperar? Dictava la circular.SECRETARI: Si no fos un assumpte greu i urgent, no m'hauria perms d'interrompre'l, excellncia. Es una carta collectiva.MINISTRE (alarmat): Collectiva? (A la SECRETRIA.) Es pot retirar, senyoreta. Ja continuarem desprs del Consell.SECRETARIA: Si, excellncia. (Surt.)MINISTRE: I b?SECRETARI: Tres-centes vuitanta-set persones representatives de la intellectualitat, les axis, l'ensenyana, l'advocacia i la medicina, han firmat una carta denncia de la qual a hores d'ara ja deuen haver enviat cpies a l'estranger. (Mostra els papers.) Aquest s l'original destinat a la seva excellncia.MINISTRE: Denncia de qu? 1 contra qui?SECRETARI (s'escura la gargamella): Contra la policia i el personal dels establiments penitenciaris. Parlen de tortures...MINISTRE (indignat): Tortures! Sempre la mateixa can!SECRETAR!: s una denuncia molt circumstanciada, amb noms i dates. Fins i tot hi ha les adreces de mitja dotzena d'agents que han intervingut en aquestes suposades irregularitats.MINISTRE: Que sn bsties! Mira que deixar-se identificar! (Allarga la m.) A veure. . - (Per es repensa a Pacte.) No, llegeix.SECRETARI: S, excellncia. (Es torna a escurar la gargamella.) Els sotasignants, en la seva condici de simples ciutadans preocupats per l'establiment d'una autntica convivncia social que, en l'mbit d'un procs democrtic creixent, garanteixi els drets naturals de la persona humana tal com han estat definits en documents comMINISTRE: Bla, bla, bla! Com de costum. Anem als fets!SECRETAR!: S, excellncia. (Passa al segon full.) Diu: El dia 12 del passat ms de novembre la senyoreta Rosil Marna va ingressar als calabossos de la policia de Ranifa. Junt amb quinze persones ms fou detinguda en el curs de la manifestaci pro dret de vaga que va tenir lloc aquella tarda. A despit de les disposicions legals vigents, al cap de deu dies, el 22, la senyoreta Rosil Marna continuava detinguda sense que la policia n'hagus donat coneixement al jutge. Durant aquests deu dies va ser interrogada de quaranta a cinquanta vegades, de nit i de dia. Els interrogatoris van desenvolupar-se en unes condicions humiliants que... MINISTRE (l'interromp): Quants casos concrets se citen?SECRETARI (va girant fulls i compta amb els dits): Onze, excellncia. Tots molt documentats.MINISTRE: I qu volen?SECRETARI (consulta el darrer full): Demanen una investigaci pblica dels fets que denuncien, el cstig dels culpables, si resulta que ho sn, i la promulgaci d'un estatut dels presos poltics.MINISTRE (sarcstic): Es clar, com si fos un club! Si els escoltvem, acabarem per donar-los medalles i tot!SECRETARI: S, excellncia. Em pregunto quines mesures cal adoptar...MINISTRE: Com, quines mesures! (Sever.) Em sorprens, Xavier.SECRETAR! (atabalat): No, no, excellncia! Amb el degut respecte, em permeto de fer-li observar que m'ha interpretat malament. Em referia a les mesures contra els pertorbadors.MINISTRE: Ah, b! M'havies enquimerat... Agafa els noms dels cinc primers firmants, que deuen ser els peixos grossos, i deu noms ms a l'atzar. Els marejarem una mica i els imposarem una penyora perqu una altra regada reflexionin abans de firmar cartes. Crtica indeguda de l'autoritat, propagaci de rumors tendents a alterar l'ordre pblic, insult a les forces armades, infracci de l'article 999 bis del nostre ordenament jurdic que permet la petici individual per prohibeix expressament la petici collectiva... De motius no en falten.SECRETARI: No, excellncia; ens en sobren.MINISTRE: Mans a la feina, doncs!

(S'apaga el reflector que allava el despatx i s'illumina l'escenari. Immediatament, els actors es dediquen a convertir l'extrem esquerre, cm hi havia hagut l'habitaci, en una cella: reixes, un banc llarg, un tamboret, una galleda plena d'aigua, etc.)

RICARD: El nostre amic Joan era un d'aquests deu noms escollits a l'atzar.EMMA: Hi ha una cosa que no acabo d'entendre, Ricard. Com ho sabem el que va passar al despatx del ministre de l'Interior i de Control? Ni ell ni el secretari no ho deuen haver contat...RICARD: No, no ho han contat. 1, per tant, no ho sabem. En aquest cas ens limitem a fer una suposici. Aix s, s una suposici fonamentada. Els fets posteriors demostren que no es va procedir a cap investigaci i que quinze persones, entre elles les cinc primeres que signaven la petici, foren detingudes i penyorades. Aleshores, importa poc que la conversa entre el ministre i el seu secretari fos exactament com l'hem presenciada. Potser el ministre va donar uns quants cops de puny sobre la taula, potser es va fer un tip de riure...RAMON: Hi ha un altre detall que em desconcerta una mica; la circular que dicta. D'on ho han tret, aquests nois, aix?RICARD: Els funcionaris encarregats del control diguem-ne intellectual del pas, reben contnuament ordres que orienten la seva tasca. Aix ho sabem per antics censors indiscrets i, d'altra banda, es dedueix del funcionament de l'organisme. Que aquestes ordres siguin verbals o per escrit, s secundari. Ara, a nosaltres ens interessava de crear un clima que subratlls el procedir hipcrita del ministeri, que sempre tira la pedra i amaga la ma. Una circular com la que atribum al ministre constitueix una bona imatge de les prctiques oficials.EMMA: s veritat que mostren una certa tendncia a irresponsabilitzar-se...RICARD: Aix s. De segur que el senyor Subordinat Autoritatiu, si volia parlar i ser sincer, no ens desmentiria pas. (Se'l mira.)SUBORDINAT: Continuo essent un presoner.RAMON: Ja s la segona vegada que ho diu. Per no es pot ser presoner si no fi ha dues faccions en lluita. Ara b, vosts han prets sempre que aqu, a l'Istme, tothom feia costat al govern dels Caps Armats. Ha canviat de parer, ara?SUBORDINAT: No. La unanimitat amb qu sempre han estat votades favorablement les lleis bsiques demostra que el poble forma un sol cos al costat dels seus dirigents.RAMON: De qui s presoner, doncs?SUBORDINAT: D'un bndol estranger.EMMA, RICARD I RAMON (alhora): Estranger?SUBORDINAT (fredament): Estranger. Tots aquells que neguen els valors fonamentals de la ptria, queden automticament al marge de la comunitat nacional. Estrangers s l'nica qualificaci que els escau.EMMA: Una actitud tpicament feixista... S'adona de les salvatjades que diu, senyor Subordinat?SUBORDINAT: Interpreto simplement la realitat.RAMON: O sia que el dia de dem, quan hgim enderrocat el govern dels Caps Armats per instaurar un rgim popular, tots serem estrangers.. No s aix?SUBORDINAT: El govern dels Caps Armats no pot ser enderrocat; respon a l'essncia de la ptria, s'hi identifica.RAMON: De quina ptria?SUBORDINAT: De la nostra.RAMON: 1 quina s, la nostra? Perqu, d'acord amb les seves teories, abans que els Caps Armats s'apoderessin del poder aquesta ptria no podia existir. Hl havia un govern democrtic, ni que fos imperfecte... En nom de qu es van rebellar, doncs?SUBORDINAT: De la ptria ideal.RICARO (amb fingida innocncia): La de les tortures i el control del pensament?SUBORDINAT: Mai no hi ha hagut control del pensament.RICARD: Si vost ho diu... Tanmateix, ens agradaria saber quines sn les funcions del ministeri que ara discutim. Qu controla?SUBORDINAT: L'expressi.EMMA: Que s l'nica forma de manifestaci del pensament... D'on l'ha treta, aquesta lgica?SUBORDINAT: s la lgica natural.RAMON: No hi ha dubte que parlar amb vost s instructiu. Mal no n'havem sabut tantes coses com ara, de la filosofia dels Caps Armats. Per aix tamb seria interessant una justificaci de la tortura.SUBORDINAT: Quina tortura? No n'hi ha.RICARD: Ara ho veurem, senyor Subordinat. (De cara al pblic.) La carta que tres-centes vuitanta-set persones ben intencionades van adrear al ministeri de l'Interior i de Control, denunciava precisament, com ja hem dit, les tortures a qu havien estat sotmesos onze detinguts. Un d'ells, una noia, Nria Gnia, es troba entre nosaltres i ara es disposa a explicar-nos grficament una part del calvari pel qual va haver de passar. Aqu la tenim entre les mans dels torsionaris.

(S'apaguen els llums 1 el focus se centra en el lloc de l'acci. Els tres xicots, JOAN, JAUME I Pere, que ara fan de policies, envolten la NRIA. Mentrestant, els actors desmunten el despatx de l'altra banda.)

POLICIA PRIMER: Tonem a comenar. D'on procedien, les octavetes? Qui te les va donar amb 1'encrrec de repartir-les?NRIA: No les repartia.POLICIA SEGON (li pega): Qui te les va donar?NRIA: Les vaig trobar.POLICIA TERCER (li pega): Per darrera vegada: qui t'havia encarregat de repartir-les?NRIA: Ning.POLICIA PRIMER (la subjecta pel coll de la brusa i estira; la roba s'esquina): Qui te les va donar? En Laus, el teu amant?NRIA: No tinc cap amant. No conec cap Laus.POLICIA SEGON (riu): Segur que ets verge! (La noia no contesta.) Digues, ets verge, potser?POLICIA PRIMER (acaba d'arrancar-li la brusa): Contesta, malparida!NRIA: S.POLICIA PRIMER: Si qu?NRIA: Que sc verge.POLICIA TERCER: s impotent, doncs, en Laus? (Tots tres riuen.)NRIA: Vosts, ho sn!

(Tots tres s'immobilitzen, la miren, es miren entre ells, tornen a fitar-la. Desprs, ami, un gest brusc, el POLICA SEGON li arranca les faldilles- Ella, instintivament, es ja enrera. El POLICIA TERCER l'empeny endavant i, durant una estona, la NRIA va rebotent de l'un a l'alt re com una pilota.)

POLICIA PRIMER: D'on vas treure les octavetes?POLICIA TERCER: Qui te les va donar?POLICIA SEGON: Qui s el cap del teu grup?POLICIA TERCER: Ets comunista, oi?POLICIA PRIMER: On us reuniu?NRIA: No dir res. No conec ning. No sc de cap grup. No dir res.POLICIA SEGON (Li arranca els sostenidors i ella es cobreix com pot els pits amb les mans): Totes les putes acaben per confessar, no et facis illusions.POLICA PRIMER: Perqu ets una puta, saps?POLICA TERCER: Puta i comunista.

(Han deixat d'empentejar-la i hi ha uns moments de silenci mentre encenen cigarretes. La noia fa esforos per no plorar.)

POLICIA PRIMER: Tornem-hi. Qui et va donar aquest material?POLICIA TERCER: Observa que ho sabem perfectament; tothom ha cantat.NRIA: Per qu m'ho pregunten, doncs?POLICIA SEGON: Volem veure la teva bona voluntat.NRIA: No s res, jo.POLICIA PRIMER (li esclafa brutalment la punta encesa de la cigarreta contra el dors de la m): Qui t'ho va donar?NRIA (enretira la m i xiscla): Ai!

(EL POLICIA TERCER li crema el pit amb la seva cigarreta. La noia intenta d'escapar-se per l'habitaci i tots tres la persegueixen fins que l'acorralen en un extrem entre insults i grolleries.)

POLICIA SEGON: Vine aqu, fotuda!POLICIA PRIMER: Mala puta!POLICIA TERCER: Deus estar calenta, oi? Totes s'hi posen.

(Riu mentre el POLICIA SEGON subjecta els braos de la NRIA per darrera i el POLICIA PRIMER li crema el ventre.)

NORIA: No, no! Ai!POLICIA PRIMER (sense fer-li'n cas): Mira com remena!POLICIA TERCER: Li faries la feina, oi?POLICIA PRIMER: Li agradaria massa.NRIA: Bsties! Bsties!POLICIA PRIMER: Una mica de respecte, budell! (La colpeja amb brutalitat.)POLICIA TERCER (1i crema el mugr): Amb qui t'has cregut que parles, meuca barata?

(Per ella ja no pot contestar. El cap li penja endavant i el cos se 1i plega.)

POLICIA SEGON (que la subjecta): S'ha desmaiat!POLICIA PRIMER: Deixa-la caure. (L'altre obeeix i la noia queda estesa a terra.)POLICIA TERCER: Una petita remullada la deixar com nova.POLICIA SEGON: Us sembla que cantar?POLICIA PRIMER: I tant! Sn de pa de pessic, aquesta gent.

(El POLICIA TERCER agafa la galleda i l'hi llena l'aigua damunt. Tots tres es queden observant-la mentre la noia obre lentament els ulls. Per els torna a tancar de seguida.)

POLICIA PRIMER: Ah, no, aix no, maca! (Li clava una puntada de peu.) Aixeca't!POLICIA SEGON (s'inclina l l'estira barroerament pel pit): Amunt, que encara no hem acabat!

(Ella continua fent-se la desmaiada. El POLICIA PRIMER, que ha llenat la cigarreta, es treu un cigar i l'encn.)

POLICIA PRIMER: Ja veureu si ressuscitar quan se senti el cigar a la vagina!NRIA (s'aixeca, esparverada): No, aix no!POLICIA PRIMER (mentre tots riuen): Ja em semblava a mi!POLICIA TERCER: B, estaves a punt de dir-nos qui t'havia donat el paquet...NRIA: Ning, no me'l va donar.POLICIA SEGON (la bufeteja): Quina mula! D'on el vas treure?NRIA: D'enlloc.POLICIA TERCER (li arranca les bragues): Em sembla que caldr aclarir-te les idees...POLICIA PRIMER: Deixa. (Abaixa el cigar i l'hi atansa al baix ventre; ella es va arraulint.) Ha arribat l'hora de la veritat, nena...NRIA (arraconada contra la paret i amb la vista fita en el cigar): Si us plau, no. no...POLICIA PRIMER (atura el gest): Parlars?NRIA: S, s...POLICIA PRIMER: Perfecte. (Li tira el fum del cigar a la cara.) Qui te les va donar? (La noia calla.) Digues!NOIA: Ning; les vaig trobar.POLICIA PRIMER: Fotuda meuca! (Amb un gest sobtat, li enfonsa el cigar encs a la forca.)NRIA (xiscla): Ioiiii!EMMA (amb un crit): Prou, ja n'hi ha prou!

(Es restableix la illuminaci normal. Els nois i noies procedeixen de seguida a muntar una sala de tribunal a la banda dreta: petita plataforma amb una taula i una cadira darrera, dues cadires davant, a peu pla, i una gran fotografia de tres uniformats a la paret.)

RICARD: S, ja n'hi ha prou. La sessi, per, va continuar, i desprs n'hi van haver d'altres, moltes altres.RAMON: I va parlar?RICARD: No; no li van poder fer dir res. Oi, senyor Subordinat? (L'home no contesta.) Perqu se'n deu recordar, vost...EMMA Com? Que hi era, potser?RICARD: S. El policia del cigar era ell.RAMON: Aquest brtol? Malparit! (Se li llena damunt amb els punys tancats. En RICARD i l'EMMA es precipiten a separar-los.)RICARD: Ramon, una mica de seny!EMMA: No som nosaltres qui hem de fer justcia..RAMON: Per s que no heu vist com la martiritzava? Est b, deixeu-me. (Es queda mirant l'home, agitat. Desprs glapeix.) De genolls, bandarra! (Es gira cap a l'interior.) Nria! Nria!NRIA (que acut): Sc aqu.RAMON: Atansa't.EMMA (inquieta): Qu vols fer, Ramon?RAMON (s'adrea de nou al SUBORDINAT): De genolls, t'he dit! Vull que li demanis perd!SUBORDINAT: Vost no comprn... Em limitava a obeir ordres. Mai no he fel res ms que obeir ordres.RAMON: I qu faig, ara, si no donar-te'n una? Apa, agenolla't! O a fe que et trenco el cap! (Li posa la m sobre l'espatlla i l'obliga a flectir els genolls)SUBORDINAT: Vost no t dret...RAMON: 1 tu? Quin dret tenies de torturar qui fos? Demana-li perd de seguida!NRIA: No val la pena. Es un pobre home.RAMON (esbaldit): Un pobre home? Si et va clavar el cigar encs al sexe!NRIA: Precisament. Ara, en repetir aquesta escena, m'he adonat d'una cosa que no vaig saber veure quan anava de deb. Quan et torturen, es castiguen ells.RAMON: No ho entenc... Per qu s'han de castigar?NORIA: Per haver renunciat a la seva integritat personal, com tothom que serveix sense discerniment.RAMON: Continuo sense entendre-ho.EMMA: S, home. Em sembla que la Nria vol dir aix: es bestialitzen per tal de castigar una conscincia humana que els ha fet traci, que no s'ha sabut responsabilitzar.RAMON: Si fos aix, encara serien ms culpables.EMMA: Ho sn. Sn infinitament culpables.NRIA: S. Massa culpables perqu tingui sentit humiliar-los.RAMON (mira de l'una a l'altra amb una expressi incrdula): B... Jo no he anat a la universitat, no he estudiat filosofia; sc un xicot senzill, amb prou capacitat d'indignaci per sulfurar-se quan ven que alg abusa d'alg altre. No m'importen els motius ni la finalitat, perqu res no justifica l'abs.RICARD: No ho han dit pas, aix, Ramon.RAMON: No, no ho han dit, per totes aquestes raons menen a la impunitat dels culpables.EMMA: No els podem atnyer, s cert. S'han allunyat massa de la condici humana.RAMON: Qu hem de fer, doncs? (Amarg.) Hem de deixar que continun oprimint-nos?NORIA: No; cal anullar-los.RAMON: Com?NURIA: Fent prosperar una altra imatge de l'home, la que reivindiquem ara en fer-nos responsables de les nostres accions.RICARD: Exacte, Nria. Ara, precisament, veurem un home que se'n fa. (De cara al pblic.) La carta que un grup de ciutadans va adrear al ministre. de l'Interior i de Control alludia, com recorden, les tortures amb qu van ser victimitzades unes persones amb motiu de les manifestacions que hi van haver a favor del dret de vaga. S'hi citava el cas de la Nria, la qual fou detinguda abans, en el curs dels treballs preparatoris per a sensibilitzar l'opini pblica. Per aix no importa; la van tractar exactament com tots els altres, amb violncia fsica i moral. L'nica diferncia s que el seu calvari va comenar ms aviat i, per tant, fou ms llarg. Les vexacions, en canvi, van ser d'una altra mena en el cas d'en Larfis, el periodista que gos contar la veritat als seus lectors de fronteres enll i que per aix fou processat. La vista, de la qual per fora hem de donar una versi molt comprimida, se celebr a porta tancada. De seguida comprendran per qu.

(El reflector illumina la sala del tribunal. El JUTGE, personificat per en JAUME, seu darrera la taula. Al seu davant, dret, hi ha l'ACUSAT, que s en PERE. A la dreta i a l'esquerra seuen el FISCAL i el DEFENSOR, que sn en JOAN i la CARME.)

FISCAL (que t un diari a les mans): L'acusaci es fonamenta en l'article 46 de la Llei de Protecci de l'Estat que tipifica el delicte de traci a la Ptria i pren la seva base en l'escrit que l'inculpat, el periodista Pere Larfis, va publicar al diari L'Humble sota el ttol que, tradut, diu aix: Els bastons de la repressi.. L'autor falta manifestament a la veritat quan afirma a) les forces de l'ordre pblic, distribudes entorn de la plaa de la Independncia, b) uns mil tres-cents manifestants, c) espontniament reunits, d) els agents van fer foc contra la multitud sense provocaci prvia., e) cinc ferits ingressaren a 1'Hospital de l'Esperana, i f) el poble, enfrontat amb els seus agressors. Cal considerar tamb calumnioses les segents expressions: el poble bridat i, les forces de la repressi i un rgim impopular. (Deixa el diari.) En efecte, cal fer observar que les forces de l'ordre pblic mal no van estar distribudes enlloc, sin que simplement van acudir a tallar els desordres; que el nombre de manifestants no arribava al miler; que hi va haver provocaci de la multitud pel sol fet d'aplegar-se sense perms de l'autoritat; que els manifestants es van reunir en obedincia a les consignes de grups antisocials; que a l'Hospital de l'Esperana noms hi van ingressar tres ferits i que les forces policials no poden ser qualificades d'agressores del poble quan elles mateixes formen part d'aquest poble i en sn, de fet, l'lite. Quant a les expressions calumnioses, direm que els ciutadans disposen d'organismes legals a travs dels quals poden manifestar la seva opini amb tota llibertat i que el rgim dels Caps Armats no pot ser impopular ats que els mateixos ciutadans van votar unnimement per la seva continutat en el darrer plebiscit, ara fa un any. Per tot plegat, el ministeri fiscal demana que el periodista Larfis sigui condemnat a set anys d'empresonament i a una penyora de 250.000 diners.JUTGE: La defensa t la paraula.DEFENSORA: L'acusat s innocent de tots els delictes que li imputa el fiscal. Algunes de les seves dades procedeixen de les noticies d'agncies de premsa publicades als diaris del pas; em refereixo al nombre de participants a les manifestacions al nombre de ferits ingressats a l'Hospital de l'Esperana. s veritat que desprs va demostrar-se que aquests noms eren tres, ja que els altres dos van sser traslladats a clniques particulars. Una inexactitud d'informaci en la qual van incrrer d'altres publicacions, no constitueix delicte. Tampoc no ho s la manifestaci d'opinions personals, ja que el nostre ordenament jurdic reconeix que no es perseguir ning per les seves idees. Cal afegir que, en aquest cas concret, alguna de les apreciacions contingudes en l'article de L'Humble han estat possiblement exagerades o distorsionades per la redacci, la qual, per comenar, s responsable del ttol. En l'nim de l'acusat mai no hi ha hagut la intenci d'ofendre ni de calumniar; s'ha limitat sempre, com ho demostra el seu llarg historial de publicista, a donar fe de la realitat. I formen part d'aquesta realitat els sentiments de les persones que participen en un acte determinat, ara en aquesta manifestaci objecte de l'article incriminat. No s'hi defensa la legalitat de la manifestaci, ben a l'inrevs: l'escrit reconeix que, d'acord amb les lleis vigents, era perfectament illegal. Aix no fa que ho sigui l'article. L'acte va tenir lloc i el meu patrocinat n'informava, com era el seu deure de periodista.FISCAL: Amb la venia...JUTGE: El fiscal t la paraula.FISCAL: Em permetr de fer observar a l'illustre lletrat que el ministeri fiscal no discuteix el fet de la manifestaci ni el deure d'informar propi dels periodistes. L'acusaci se circumscriu a uns conceptes calumniosos i a una descripci inexacta dels fets. Ara, el ministeri fiscal s sensible a l'argument que alguns dels conceptes d'aquesta descripci van ser alterats per la redacci del diari en el qual es public l'article. Estem doncs disposats a rectificar les nostres conclusions si hi ha una prova en aquest sentit.JUTGE (a la DEFENSORA): Hi ha alguna prova?DEFENSORA: B... El meu patrocinat no conserva cap cpia de l'original que va enviar a L'Humble...JUTGE: En aquest cas..FISCAL: Amb la venia... El ministeri fiscal acceptaria com a prova una rectificaci pblica de l'acusat. Diguem un article, publicat en els diaris nacionals, en el qual desments aquelles afirmacions, amb l'esment que ha estat sorprs en la seva bona fe i es desolidaritza, per tant, del contingut d'aquell escrit.JUTGE: Senyor Larfis... T la paraula.LARFIS: Cal entendre que, si rectificava, el ministeri fiscal retiraria la seva acusaci?FISCAL: Demanaria l'ajornament de la causa fins a una data posterior a la publicaci de l'article. I aleshores demanaria una pena menor que el deixaria en llibertat condicional. Fins 1 tot s possible que tot plegat es redus a una penyora.LARFIS: Compren barat, vosts!JUTGE: Com diu?LARFIS: Que no accepto. L'article, excepci feta d'una paraula inexacta, probablement per error de traducci, va ser publicat totalment conforme amb el text que vaig enviar a L'Humble.FISCAL (al JUTGE): Sollicito una recessi de deu minuts.JUTGE: Concedida. (Surt.)FISCAL: Senyor Larfis, em pensava que comprendria que tots volem estalviar-li una condemna...LARFIS: Si s aix, ms valia comenar per no acusar-me.FISCAL: No podem pas fer els ulls grossos davant d'un fet tan greu. El seu article, a fora, ha mogut molt d'enrenou i ha perjudicat considerablement la imatge del pas.LARFIS: Ms greu s que la policia carregus contra un miler llarg de manifestants pacfics i indefensos.FISCAL: Per vost no s'adona que amb aquesta actitud fa el joc dels enemics de l'Istme?LARFIS: Mai no he identificat el rgim amb el pas, jo.FISCAL: Aix i tot, s un deure de patriotisme defensar les institucions vigents. No en tenim cap ms.LARFIS: No s un motiu per conservar-les, si sn injustes.FISCAL: s que no ho sn, senyor Larfis! Vost creu que s injusta la generositat?LARFIS (sorprs): Quina generositat?FISCAL: Aquesta mateixa que manifestem ara amb vost. Li donem l'oportunitat de sortir sense dany de la situaci enutjosa en qu est collocat.LARFIS: No. Sn vosts que volen que, un cop ms, els doni l'oportunitat de t4rar l'aigua al seu mol. s ben diferent. 1 ho volen fer sense cap mena de respecte a la meva integritat.FISCAL: Permeti, senyor Larfis... Hi ha integritat en el fet de confessar els nostres errors.LARFIS: No vaig cometre cap error, senyor fiscal. Vost sap tan b com jo, encara que no ho vulgui confessar, que no gaudim de cap dels drets elementals que generalment es reconeixen a les persones, que hi ha una repressi permanent. Aquest judici mateix forma part del mecanisme de la repressi. Es del domin pblic que la gent esgoten tots els recursos legals abans d'organitzar manifestacions. Vosts els obliguen a una acci illegal amb el seu silenci. En darrer terme, doncs, sn els culpables de les protestes, i aix i tot les castiguen brutalment.FISCAL: Ning no pretn que el rgim sigui perfecte, senyor Larfis. Els nostres governants ho saben, i per aix s'esforcen contnuament a millorar-lo. Per com vol que ho facin si els posem bastons a les rodes, si les persones ms preparades i intelligents, corn vost, es lliuren a la demaggia en lloc de procedir a una crtica constructiva?LARFIS: Dir amn no ha estat mai una crtica constructiva, senyor fiscal.FISCAL: s difcil, de parlar amb vost... (A la DEFENSORA.) Si no m'ajuda a fer-lo entrar en raDEFENSORA: La meva missi s defensar-lo, i malament ho faria si li aconsellava de perjudicar-se.FISCAL. (esbalat): Perjudicar-se? Quan estic interessat a estalviar-li uns quants anys de pres!DEFENSORA: A canvi de rebaixar-lo com a professional i com a home. Hi ha coses pitjors que la pres, senyor fiscal; la corrupci s infinitament ms greu.FISCAL: Amb aquestes idees cm sembla que no anir gaire lluny. No hi aniran ni vost ni el seu patrocinat.DEFENSORA: No es tracta d'enfilar-se. perqu en el fons vost no es refereix a res ms; es tracta de ser honest. Sap el que vol dir, aix, senyor fiscal?FISCAL (cnic): S. En aquest cas concret, veure's desposset de tots els drets civils...LARFIS: Que sn zero.FISCAL: ... A passar-se set anys en una cella.LARFIS: Reflexionant sobre la justcia temperada de generositat, oi?JUTGE (que entra): Es reprn la sessi.

(S'encenen de nou els llums. Aquest cop els actors no enretiraran els mobles, sin que hi afegiran cinc cadires, una d'elles al costat de la que ocupava el JUTGE, o sia dalt de la plataforma, darrera la taula.)

RICARD (de cara a la sala): I aix s com el nostre amic Pere va veure's condemnat a set anys d'empresonament, i a una penyora de cent cinquanta mil diners per haver parlat honestament d'uns fets que molestaven el sistema.RAMON: Per escolta... Si el van condemnar a set anys, com s que no est tancat?RICAED: Es molt senzill; el seu advocat va recrrer al Suprem, com es fa sempre, i aquest tribunal encara no ha assenyalat el dia del judici.RAMON: Que ser final.Rc1un: Exacte. la veurem qu en sortir. Ell no es fa illusions, per, sobretot, perqu ja tenia antecedents que el feien polticament suspecte.EMMA: Oi que s ell qui va publicar aquella fotografia de l'Assemblea de Columna on es veia que els assistents protestaven?RICARD: S. Noms que el peu deia que manifestaven la seva alegria per les conclusions aprovades.EMMA: Ja me'n recordo. Tothom es va fer un tip de riure, d'amagat, s clar, perqu els assembleistes feien una cara llarga, irada, que ben poc s'avenia amb un estat de satisfacci. Vost no va riure, senyor Subordinat?SUBORDINAT: Les faltes de respecte a l'autoritat noms tan riure als enemics de l'ordre.EMMA: Mentre les faltes de respecte al poble noms fan riure l'autoritat. I s'acaben, normalment, amb una promoci dels ofensors. El sots-ministre i el secretari primer, que dirigien l'Assemblea, ara sn respectivament ministre i sots-ministre.SUBORDINAT: Al capdavall van aconseguir que les conclusions s'aprovessin per unanimitat, oi?RICARD: Una unanimitat fora curiosa, com mostrarem de seguida. Precisament en aquesta Assemblea es va procedir d'una manera tan caracterstica del govern dels Caps Armats, que ja havem convingut amb aquests nois que ens hi referirem. (De cara al pblic.) De segur que molts de vosts no han oblidat aquelles reunions en les quals es pretenia de consultar el poble treballador de cara a una modificaci de les normes laborals i fins tot d'una reforma ms o menys en profunditat dels rgans sindicals. Els diaris en van parlar amb les expressions triomfalistes de costum. Abundaven els ttols que deien: La democrcia en acci, El poble imposa la seva voluntat, Una gran victria del mn del treball, i d'altres per l'estil La realitat, per, va ser ben diferent, ara els en donarem un petit exemple que els permetr de veure com els treballadors voten contra el dret de vaga pel qual mesos desprs es llanaran al carrer... Intil d'afegir que els dos personatges de darrera la taula sn els jerarques.

(S'apaguen els llums i el focus se centra en el local on t lloc l'Assemblea de Columna. En JOAN i en JAUME personifiquen el SOTS-MINISTRE i el SECRETARI PRIMER; davant la taula, asseguts, en PERE, la CARME, la NRIA, l'EMMA, en RAMON i en RICARD.)

SOTS-MINI5TRE (discursejant): . . la maduresa de qu incessantment dna proves el mn assalariat del nostre gloris pas, constitueix un motiu d'orgull per als homes que, com nosaltres, hem contribut a formar una conscincia social apta i sana des d'uns rgans que sn, diguem-ho amb legtima satisfacci, ms d'assessorament que no pas de comandament. Sempre ha estat la nostra aspiraci ms pertina d'incorporar a la legislaci laboral totes les conquestes harmonioses que garanteixen la seguretat, la dignitat i la protecci suficient de tots els homes i dones que amb el seu esfor constant i repercutible donen dies de glria i de riquesa a la ptria. Uns desagrats serem si nosaltres, els dipositaris concrets de la confiana del poble, consentida i reiterada un cop i un altre cap en tot de manifestacions espontnies que ens arriben amb motiu d'efemrides nacionals, no ens fiem ress de totes i cadascuna de les voluntats ms nobles de la comunitat treballadora, la qual, amb el seu seny, ens mostra el cam del dem i ens facilita d'evitar trampes i recaigudes en els errors funestos d'un passat encara abastable en el temps per infinitament reculat en l'esperit, quan una nova generaci, formada en els valors d'un patriotisme ser equnime, renega de demaggies estrils genticament inoperants que, antany, destruen la nostra convivncia fera. Estic segur, ben segur, d'interpretar degudament l'esperit d'aquesta assemblea quan afirmo amb la veu clara i alta que no retrocedirem, que cada pas ser un pas en ferm. (Pausa.) Un desig robust d'escorcollar fins a l'entranya ms pregona tots els condicionaments de la vida laboral que ens ha fet inscriure en l'agenda la paraula vaga.VEUS: Aix, aix!SOTS-MINISTRE (impertorbable): Per estic massa familiaritzat amb el pensament de la classe treballadora, a la qual pertanyo, si no per dret de naixena, en ra de les meves funcions, per a creure que hi pugui haver desacord sobre un privilegi que contradiria totes les conquestes adquirides, no sense esfor, en el curs de la nostra gesti. S, amics i companys, cal que parlem sense embuts. El mecanisme de participaci a travs de convenis, els conductes de comunicaci entre el capital i el treball, el marge de dileg que la nostra legislaci estableix entre l'obrer i l'empresari i l'existncia de tribunals especials davant dels quals es ventilen imparcialment els petits conflictes que ocasionalment puguin sorgir d'una interpretaci inadequada de les lleis, tan intil i repetitiu, com tots sabeu, la promulgaci d'un dret que perjudicaria en primer lloc l'humil operari, el modest oficial...CARME: Demano la paraula!SECRETARI PRIMER: Ordre, ordre! El senyor sots-ministre...SOTS-MINISTRE: No, no! Aqu sc un company ms, un obren entre tants, ja ha he dit. Noms aix m'autoritza a parlar en nom vostre i a fer-me el portaveu de tots quan us oposeu d'una manera tan assenyada a la introducci d'unes prctiques ja superades i danyines que tan sols es conserven als pasos ms retrgrads. Aqu, convenuts com estem per les nostres realitzacions imponderables que anem a l'avanada de la civilitzaci, estem decidits a donar un exemple modlic als falsos progressismes inspirats per egoismes bastards de classe. Seria ofendre-us discutir...RICARD: No, no! Cap ofensa...PERE (que s'aixeca): Voldria fer observar al senyor sots-ministre que alguns, entre nosaltres...SOTS-MINISTRE: Comprenc, comprenc perfectament. Ens esperen feines ms urgents, inajornables, tamb jo lamento ben de deb que, per un escrpol de conscincia, m'hagi vist obligat a referir-me a un tema sobre el qual tots plegats ens hem definit prou clarament altres vegades.RAMON: Quines altres vegades?PERE: Amb tots els respectes, el senyor sots-ministre m'ha interpretat malament. Insisteixo que cal...SOTS-MINISTRE: Ben cert, ja hem perdut prou de temps.NRIA: Protesto! (S'aixeca de la cadira.) Demano que...SOTS-MINISTRE: Totalment d'acord. He abusat de la vostra pacincia. Per unanimitat. doncs, s'aprovaTOT DEVEUS: No! No!EMMA: Que es procedeixi a votaci!SOTS-MINISTRE: S, una formalitat que sempre est b. Votaci a mans. Que mai no pugui sser dit que no procedim democrticament. Tots els qui estiguin contra el reconeixement del dret de vaga....

(Ning no ala la m.)

SECRETARI PRIMER (va comptant les mans abaixades): Una, dues, tres, quatre, cinc...SOTS-MINISTRE; Per unanimitat! L'Assemblea, doncs, decideix de no reconixer el dret de vaga.

(Tothom abandona els seients, i ara s que s'alcen els braos! Se senten xiulets i protestes.)

CARME: Quina Assemblea?RICARD: Que no som bens!PERE: Exigim la dimissi immediata!NRIA: Visca la vaga!EMMA: Vaga, vaga, vaga.SOTS-MINISTRE (sense immutar-se): Per unanimitat!

(S'apaga el reflector i s'encenen els llums. En RICARD, en RAMON i l'EMMA, tornen a primer terme de l'escenari mentre els altres esbossen menjador modest a l'esquerra: taula, quatre cadires, un bufet i televisi.)

RICARD (de cara al pblic): Per unanimitat, si senyors!SUBORDINAT (amb sobtada violncia): Vosts no hi eren! Parlen per boca d'ase!RICARD (se li gira): No, nosaltres tres, no hi rem. Per hi eren dos dels nostres collaboradors espontanis i molts d'altres que, al seu moment, ho van explicar. En veu baixa, naturalment, i entre amics, per por de les represlies. Li'n podria presentar algun que ara forma part de les Milcies del Poble i no s gaire lluny d'aqu. Hi vol parlar, senyor Subordinat?SUBORDINAT: L'nic que vull s que s'acabi aquesta farsa.RAMON: Qu espera, doncs?SUBORDINAT: Com, qu espero?RAMON: S. La farsa, encara que faci estrany, no es representa aqu, en aquest escenari, sin fora, i vosts fa molts anys que en sn els actors. No els cansa, una funci que dura tant de temps?EMMA: No siguis ingenu, Ramon! Com vols que els cansi? Els qui saben de qu parlen sempre han dit o escrit que, un cop s'ha tastat el poder, mai no se'n t prou. Cada dia se'n vol ms, i se'l vol fer durar...RAMON: Quin poder? S, ja ho s, els Caps Armats que manen el tenen. Sn els amos. Per i els altres grcies als quals ells continuen a cavall? Fixa't per exemple en aquest mateix Subordinat... Obeeix unes ordres que ni pot discutir. Funciona com una mena de balana automtica.SUBORDINAT: T la llengua molt llarga, jove! Compte que no la hi escapcin!RAMON: En tot cas, no ho far pas vost. O, si ho fa, ser perqu li ho manaran, no en virtut de cap decisi prpia. No s'adona que viu en el nivell ms elemental possible?RICARD: Des del seu punt de vista, t poder, Ramon, ats que sota seu encara hi ha alg ms allunyat que ell de l'indret on es donen les ordres.RAMON: Ning no est ms allunyat de l'indret on es donen les ordres que el funcionari encarregat de comunicar-les o d'executar-les. Al capdavall de tot de l'escala, hom ja no participa del sistema i, per tant, t la mnima llibertat de desaprovar-lo, d'oposar-s'hi, de combatre'l. Crea, doncs, una altra font de poder, com passa sempre que ens neguem a ser uns mers instruments. Aquest bon home, tan soberg, no t pas ms poder que un martell; una m l'acciona com i quan vol, li fa esberlar cranis o clavar claus, i ell tan tranquil...SUBORDINAT: Mai no he obet una ordre que em repugns!RAMON (el fita amb atenci): Permeti... Quants anys fa que ocupa un lloc en l'administraci?SUBORDINAT: Hi sc des la instauraci del govern providencial.RAMON: I durant tots aquests anys, quantes vegades ha desobet una ordre?SUBORDINAT: Cap.RAMON (mentre tots riuen): No cal que en parlem ms, doncs!SUBORDINAT: Es que mai no m'han donat cap ordre objectable.EMMA: Ni quan el feien torturar una noia? (El SUBORDINAT no contesta.) Qu pensava, aleshores?SUBORDINAT: Que la ptria s ms important que les persones.RAMON: Per aix que vost en diu la ptria la formen les persones, precisament.SUBORDINAT: Segons quines.EMMA: I vost s de les que la formen, oi?SUBORDINAT: Modestament, s.RICARD: Per qu?SUBORDINAT: B... La formen tots els bons ciutadans.EMMA: I qu cal entendre, per bon ciutad?SUBORDINAT: El qui obeeix les lleis.RAMON: Aleshores, senyor Subordinat, els Caps Armats no sn bons ciutadans.SUBORDINAT (esbalat): No blasfemi, jove!RAMON: Ells fan les lleis, per no les obeeixen. El nostre codi castiga expressament no tan sols el crim i la crueltat, sin tamb la falta d'assistncia a tots aquells que es vegin amenaats. La tortura s una crueltat. I ells ho saben prou b. La prova s que no toleren que se'n parli. Ni d'aix ni de tantes altres coses que suposen una crueltat ms subtil, ms refinada, i que afecta grans capes de la poblaci fins i tot innocents del delicte de rebellar-se, de protestar. (Es va animant.) No s cruel, per exemple, fer dentetes a la gent amb tot de bns de consum, amb tot de comoditats que no estan al seu abast normal perqu el preu que tenen no guarda cap relaci amb els jornals?RICARD: No t'exaltis, Ramon.RAMON: No hi puc fer ms. No s si per sort o per desgrcia, per jo diria que s per sort, encara tinc una gran capacitat d'indignaci davant la injustcia permanent d'una societat estpida i hipcrita que ho vol tot, la dona borratxa i el vi al bocoi.RICARD (somrient): Ara et poses solemne...RAMON: Potser s. Per s veritat, oi? La gent, no ho pots negar, duen una vida escarrassada i miserable...SUBORDINAT: A cada casa, per modesta que sigui, hi ha un televisor...RAMON: I tots tips, eh?SUBORDINAT: Si hi havia tanta misria com vost vol suposar, ben poca gent disposarien d'aquest instrument de cultura.EMMA: Una cultura que esclavitza s una contradicci en termes. Se suposa que la cultura ha d'alliberar. Vost ho deu confondre amb la propaganda.RICARD: Una propaganda que, a ms, sovint es paga amb infinitat de sacrificis. Tothom t un televisor. ha dit vost. I hauria pogut afegir tamb que tothom t cotxe, rentadora automtica o nevera. Exacte. Tothom, o gaireb tothom, ha t. Per en quines condicions? Ho vol veure, senyor Subordinat? Potser li ser til, a vost que viu en un mn una mica irreal... S'adonar que entre la gent senzilla, que sn els ms, la comoditat es paga amb la incomoditat. Una altra de les contradiccions de la nostra societat. Els nostres collaboradors ens en faran una petita demostraci.

(S'apaguen els llums i el focus illumina l'escena del rac. El FILL i la FILLA -JAUME i NRIA-, seuen a taula. La MARE, personificada per la CARME, els serveix. Desprs entra en PERE, que fa de PARE. El televisor, d'esquena a la sala, funciona amb un volum de so discret per no interferir en la conversa.)

FILLA (arrufa el nas): Altre cop cols?MARC: I que no faltin, noia.FILLA: Tens poca imaginaci.MARE: Qu vols dir?FILLA: Que hi ha d'altres coses.MARE: Ahir us vaig donar bledes, em sembla.FILLA: I abans d'ahir cols i ara fa dos dies bledes. Per aix dic que tens poca imaginaci.MARE: Pocs diners, deus voler dir.FILL (queixs): Cada hora de menjar hem de parlar del mateix?PARE (que entra): Hola!FILLA: Hola, pare.FILL: Bona nit.MARE: Si que vns d'hora, avui...PARE: Han suprimit les hores. Ja et vaig dir que se'n parlava.MARE (posa un altre plat a taula): Doncs mira que farem goig! Precisament aquest mat han vingut a cobrar la mensualitat del televisor i no he pogut pagar-la.PARE (s'asseu cansadament): Ja tocava?MARE: Els mesos passen volant. He dit que torns dissabte. Confiava en aquests diners.PARE: Caldr que s'esperin, doncs.MARE (el serveix i s'asseu): Si volen rai! Recorda qu ens van dir el mes passat.FILLA: No els costa gaire, d'amenaar.MARE: Mentrestant, les carades les rebo jo.PARE: Que t'ha faltat, potser, el cobrador?MARE: Faltat, no. Diu que ja est tip d'haver de repetir les visites. Estava de mal humor.FILL: No devem pas ser nosaltres sols que ens endarrerim.MARE: Ra de ms per enfadar-se. No em pots donar res, tu?FILL: Aquest mes he de pagar l'assegurana del cotxe. I ben just hi arribar. L'han apujada, saps?PARE (tot menjant): Massa coses.FILL: Com? Ho dius pel 600?PARE: Ho dic per tot plegat. Heu comptat mai quantes coses estem pagant mes darrera mes? De primer era el pis...FILLA: No em vam trobar cap de lloguer al nostre abast.PARE: No, no el vam trobar. I per aix en vam haver de comprar un que ens costa el doble del que ens van dir, o del que ens pensvem que ens van dir... El pis, doncs. Desprs, s clar, la rentadora, la nevera... No dic res, perqu ho necessitem. (A la dona.) Ni tu ni jo no som els mateixos d'abans i el mercat s lluny... Llavors vau voler el televisor...FILLA: s normal, eh?PARE: S, s... (Al fill.) I tu, el cotxe...FILL: B he d'anar a treballar, oi? Si noms treballs en un lloc, com tu, encara podria agafar el metro, o l'autobs, per vaig a dues cases i m'he d'espavilar si no vull perdre el temps amb els transports pblics.PARE: No ho nego pas. is possible que necessitis el cotxe.FILL (molestat): Com, que s possible? El necessito. A veure si ara em vindrs a regatejar..PARE (ala la m per interrompre'l): No et regatejo res, jo. Si alg et regateja alguna cosa, s la societat.FILL: Home! Si em permet de comprar-ho, no m'ho regateja...PARE: Aquesta s la qesti, ja que sembla que t'interessa. T'ho regateja des del moment que, per tenir-lo, t'obliga a fer ms hores de feina. No t'adones que, si pots tenir un cotxe, s perqu tu permets que els capitalistes t'estafin ms que abans?FILL: Ho dius per les hores extraordinries? Les paguen el doble...PARE: Ben cert. Les paguen el doble per poder vendre ms. Ets tu, com nosaltres, que paguem aquestes hores. Sempre hem pagat nosaltres, per ara paguem ms que mai. I en ms d'un sentit. Tots correm com uns esperitats, no parem mai a casa, no tenim temps d'interessar-nos per res i, si per casualitat ens sobren cinc minuts, ens els passem abocats a la televisi perqu ens convenci que encara hem de comprar aix, all o all altre.FILL: Ja ho veig, Tu voldries que no hi hagus ni cotxes ni televisi, o que no n'hi hagus per nosaltres.PARE: Voldria, precisament, que fossin per nosaltres. s ara que, ben a l'inrevs del que tu creus, no ho sn. Ho tenim, s, per no com hauria de ser. Vull dir que, de fet, ens tenen elles a nosaltres, aquestes coses.MARE: Ja s aix, ja. Per ara... B, el que jo voldria saber s qu li he de dir, a aquest home, quan torni.FILL A Per qu no els demaneu a la tieta, els diners?MARE: Res de tieta! Amb una vegada en vaig tenir prou.PARE: I tampoc no s cap soluci. Els diners que demanes s'han de tornar.FILE: Es poden tornar en un moment que les coses no vagin tan justes.PARE: Que no hi van sempre? De qu estem parlant, si no? Potser valdria ms que ens el deixssim prendre...FILL: Aix, no! Precisament ara que, al vespre, fan aquelles pellcules velles... I qu dirien, els vens?

(S'han acabat les cols i la MARE s'aixeca.)

FILL: Si jo podia aconseguir que el senyor Ramir m'avancs una part del sou... s clar que no li agrada.PARE: Ho has fet massa sovint. I desprs, a cap de mes, et quedes coix.MARE (que torna amb un plat de mandonguilles.): Qu fem, doncs?FILL: Fes veure que no ets a casa. No contestis, si truquen.FILLA: Hi ha una altra soluci. Vaig veure l'anunci d'una casa que, si tens televisor, te'n ven un altre de ms modern a canvi del vell. T'abonen cinc mil diners.PARE: No podem pas vendre una cosa que encara no s nostra.FILL: I s clar que ho s! Mentre anem pagant... I amb aquests diners podrem fer-ho.PARE: A veure si ho entenc... Proposeu que, en lloc de pagar un aparell, en paguem dos: el vell que ja no tindrem i el nou que entrar a casa. Perqu aquests de l'anunci tamb deuen voler cobrar, suposo..FILLA: Ms endavant.PARE: S, ms endavant. I voleu dir que aleshores ja se us haur acudit algun altre embolic, oi? Probablement la manera de pagar-ne tres en lloc de dos...FILL: No ho compliquis, pare!PARE (sorprs): Jo?FILL- Ara les coses es tan aix. Ja n'estem cansats, els joves, de viure en l'estretor!

(S'apaga el reflector i s'encenen els llums. Nois i noies tornen a la dreta de l'escenari, on noms deixen dues cadires i la taula, sobre la qual disposen cinc telfons i un intercomunicador.)

RICARD (de cara al pblic): Cal fer-hi comentaris? Ben cert, estem cansats de viure en l'estretor i, per sortir-ne, estem disposats que ens xuclin fins la darrera gota de sang. Ho tenim tot, si ens avenim a fer de bsties d'escarrs... Qu opina, ara, vost, senyor Subordinat?SUBORDINAT: Que hi ha ben poques famlies com aquesta. s atpica. El vell s un marxista.RICARD: Escassament. Un home de sentit com, si de cas.SUBORDINAT (sarcstic): I per aix es queixa del benestar general?EMMA: No hem vist pas que hi hagi cap benestar, en aquesta llar. Hi ha tota mena d'objectes. s, per quin benestar s aquest que t'obliga a menjar les coses ms barates, a viure sempre amb l'ai al cor, a treure el fetge per- la boca?SUBORDINAT (despectiu): Sn gent que no se saben organitzar.RAMON (riu): De segur que en aix t ra! Si se sabessin organitzar, tal com ho entn vost, explotarien alg altre.RICARD: Exacte. Tal com anem a veure immediatament. Perqu un dels nostres amics, en Jaume, ha treballat prop de dos anys amb un home que estava ben organitzat. Creiem que es troba en situaci de presentar-nos-el en una de les seves facetes caracterstiques.

(El focus illumina la taula darrera en JAUME en el seu paper de CAP d'INDSTRIA. Truca un dels telfons.)

CAP D'INDSTRIA (agafa l'aparell): S... Passi-me'l... Ordel?... S, el volia veure... Ja deu saber que es parla d'un augment de jornals... A entrada d'hivern, sembla... Ah, ja es diu fins i tot aix?... Cinc o sis... No ens podem deixar agafar amb els pixats al ventre, doncs... Exacte, vost tamb ho ha vist... En podem parlar aquesta tarda, doncs... A primera hora... No, segons els models... Jo diria, aix, per sobre, un dotze sobre els de luxe i un divuit sobre els populars... Ja ho decidirem... S, aix, faci nmeros... Fins a la tarda... Bon dia. (Penja, agafa un altre telfon i comena a discar; s'interromp en sonar l'intercomunicador. L'obre.) SI...VEU DE LA SECRETARIA: Senyor director.., Hi ha la comissi...CAP D'INDSTRIA Quina comissi?VEU DE LA SECRETARIA: La del taller de planxisteria. Recordi que fa dies que volen parlar amb vost sobre aix de les condicions de seguretat en el treball...CAP D'INDSTRTA: No tinc temps, ara. Que envin una comunicaci per escrit.VEU DE LA SECRETARIA: Per ells...CAP D'INDSTRIA: Per escrit. (Tanca, torna a discar el nmero de primer i espera un moment.) El senyor Draus?... S, jo mateix... Grcies... Draus?... S, s, b... Naturalment... Hem de parlar d'una altra campanya... S, es preveu un reajustament i cal... (Truca un altre telfon i, automticament, l'agafa.) Un moment, Draus... (A l'altre aparell.) Digui... Ah, ets tu! ... Com de costum... No podria esperar, aix... L'has vist, tens por que... Cinquanta-vuit mil! Ja cal que sigui una meravella... Diamants, s... B, inversi... Ets tu qui invertir... (Somriu.) Ja ets una bona pea, ja! ... S, dem al vespre, ja ho saps... Com puc dir que no?... Em deixars sense camisa! S, encarrega... Jo tamb... S... Adu. (Penja i torna a parlar amb el seu agent de publicitat.) Draus?... Com deia, doncs, cal orquestrar una campanya en la qual se subratllin especialment els avantatges addicionals... S, s, petites innovacions... Hi treballem sempre... Li preparar un dossier per aquest vespre mateix i dem... Precipitat?... No, si no demano res de definitiu... (Sona l'intercomunicador, per no en fa cas.) Un primer esbs... un intercanvi d'idees... He pensat coses que... Cap all a mitjan mes... Em truca, doncs... S, s, aix... D'acord. Fins dem, Draus. (Penja i agafa un altre aparell. Truca l`intercomunicador i l'obre.) Qu passa, ara?VEU DE LA SECRETARIA: La comissi, senyor director...CAP D'INDUSTRIA (emprenyat): No els ha dit que no els podia rebre, que m'ho diguin per escrit?VEU DE LA SECRETARIA: Es que no volen, senyor director.CAP D'INDSTRIA (estupefacte): Que no volen!VEU DE LA SECRETARIA: Diuen que ja s'est ajornant massa, aquesta qesti.CAP D'INDSTRIA (cada cop ms indignat): Per qu s'han cregut? Que noms hi sn ells, a la fbrica? Que no tinc cap ms feina a fer que discutir si una aixeta enrampa?... No em molesti ms per aquest assumpte, entn? (Tanca l'intercomunicador i es passa la m pal front i pels cabells amb un gest encara exasperat. Torna a agafar un aparell i disca.) El senyor Clor... No ha vingut, encara?... Que truqui quan torni, doncs... No hi fa res que sigui tard... Fins a les dues aqu i desprs a casa... S... Bon dia... (Penja, es treu una cigarrera d'or de la butxaca, per no t temps d'obrir-la perqu es dispara de nou l'intercomunicador.) S...VEU DE LA SECRETARIA: Perdoni, senyor director... Amenacen amb una protesta de...CAP D'INDSTRIA: Com diu?VEU DE LA SECRETARIA: Si no els rep faran una vaga de braos caiguts fins...CAP D'INDUSTRIA: No ho poden fer, s illegal... Hi ha uns conductes reglamentaris...VEU DE LA SECRETARIA: Diu que ja els han esgotat.CAP D'INDSTRIA: Ah, si? I qui s, que ho diu?VEU DE LA SECRETARIA: El cap de la comissi, en Josep Bosta.CAP D'INDSTRIA: Sempre sn els mateixos, s clar Grcies.VEU DE LA SECRETARIA: Qu els dic?CAP D'INDSTRIA: Que qui sembra vents recull temporals (Tanca al moment que truca un telfon; l'agafa.) Digui... Ah, hola, Clor... l'he trucat, s... Tamb em volies parlar?... De segur que s pel mateix... Exacte, les accions Orstasa... Totes, s... Es el moment oport, em sembla... Golanisa, potser? O Motalsa?... Mig i mig, doncs... S, ja ho s, vuit-centes cinquanta-tres mil, comissi a part... Quedem aix... Ja em tindrs al corrent... Adu... (Penja, fa un gest com si records alguna cosa desagradable, torna a despenjar i disca.) L'inspector Dorn?... Ah, aix s sort! ... S, hi ha un petit problema... Res de greu, potser, per ms val matar-ho de seguida... M'amenacen amb una vaga de braos caiguts... Els de planxisteria... S, no cal que... Faci el que pugui... El capitost sembla que s un tal Josep Bosta... Ja el coneixeu, oi?... Hi confio... Ja ens veurem... I grcies.

(S'encenen els llums. Els nois i noies enretiren els mobles del menjador de l'altra banda i els substitueixen par un banc de passeig.)

RICARD (de cara a la sala): s exemplar, oi? Que es parla d'un augment ms a menys problemtic de jornals? Dones apa, a apujar de seguida el preu dels productes perqu creixi encara el marge de beneficis! Com s'ho faria, sin, el pobre home, per conservar l'amor d'una amigueta cada dia ms exigent, prou capritxosa per enamorar-se de joiells de cinquanta-vuit mil diners? Hi ha coses que s'han de pagar per fora. A ella no se li pot pas enviar la policia, si decideix de fer vaga al llit!RAMON: Vaga de cames caigudes, s clar. O tancades.SUBORDINAT: Sn indecents!RICARD: No, senyor Subordinat. Es indecent de llenar la policia contra uns obrers mal pagats, qui sap si mantinguts en un estat permanent de provisionalitat, a base de contractes de tres mesos que es van renovant. Perqu n'hi ha, d'aquestes combines.RAMON: O, si molt conv, subllogats per prestamistes que els han fet firmar papers en blanc, sense data...SUBORDINAT: Vost sap que s perfectament illegal, aix!EMMA: I vost tamb deu saber que hi ha un mercat pblic, conegut de tothom, de gent que venen la seva fora de treball per gaireb no res, i sense condicions.SUBORDINAT: Costa poc de dir-ho. Vosts no es paren en barres, quan es tracta de difamar. No ho consentir! A fe que no! Tot aix, que ja seria d'un mal gust intolerable discutir-ho en privat...RICARD: Mal gust, diu? A vost 1i sembla, de deb?, que s una qesti de gust?SUBORDINAT (sever): De gust i d'tica.EMMA (esbalada): De quina tica parla, aquest bon home?SUBORDINAT: Mai no ha estat moral, calumniar.RAMON: A qui calumniem?SUBORDINAT: A la societat. A una societat prou responsable...RICARD: Permeti, senyor Subordinat. Aix ho podr discutir, desprs, amb els protagonistes de la petita escena que ara presenciar. O amb un d'ells, si vol, perqu en Pere, en la seva qualitat de periodista preocupat per la problemtica social, va seure, un dia, al banc dels desocupats...

(S'apaga la illuminaci general i el focus se centra en el rac on seuen en PERE, en JOAN i en JAUME.)

JOAN (continuant una conversa): . . .vuit mesos, ja.JAUME: Se't va acabar el subsidi, doncs.JOAN: S. Per sort, no sc casat.JAUME: Jo tinc dona i dos marrecs...PERE: No treballa, ella?JAUME: Fa feines, quan pot... No s fcil, amb la quitxalla.JOAN: No t'hi pots quedar tu?JAUME: Ning no em portar res, a casa. Si ni buscant...PEPE: S, aix s.

(Callen en veure entrar en RICARD en el seu paper de PRESTAMISTA. L'home, per, no els diu res; es limita a passar lentament mirant-los.)

JAUME: Em pensava...JOAN: S, jo tamb ho hauria dit.JAUME: Deu ser tard, ja...PERE: L'hora de dinar, gaireb.JAUME: De dinar!

(Tornen a callar, perqu el PRESTAMISTA ha retrocedit. Ara s'atura, per no diu res. Hi ha un silenci que trenca en JAUME.)

JAUME: Busca jornalers, potser?PRESTAMISTA: Potser... Que esteu per llogar, vosaltres?JOAN: S.PRESTAMISTA: Tots tres?JOAN: Tots tres.PESE: No t un cigarret, senyor?PRESTAMISTA: No fumo.PERE: Ja m'ho semblava.PRESTAMISTA: Que s, aix, una impertinncia?PEPE: Un comentari..PRESTAMISTA (desprs d'un silenci, a en JOAN): Podria ocupar dos homes. Peonatge, a comenar de seguida.JOAN: Avui mateix, si vol.JAUME: Quant paga?PRESTAMISTA: Vint. I a tres si hi ha hores.JAUME: Per senyor! No pago ni el pis, amb aix!JOAN: No arriba ni al mnim...PRESTAMISTA: Treballo molt just...PEPE (als companys): Tots ens hem de sacrificar, homes!PRESTAMISTA: Molt b, no en parlem ms. (Fa com aquell que se'n va.)JAUME: Esperit! ... Si li fos possible millorar-ho una micaJOAN: Diguem trenta-cinc? I sis les hores?PRESTAMISTA: No hi puc arribar.JAUME: Hi ha assegurana?PRESTAMISTA: No t'amonis, per aix. Si et passava alguna cosa, s'arranjaria.JAUME: Ja entenc...PRESTAMISTA: D'acord, doncs?JOAN: Per vint? No.PRESTAMISTA: No els deus pas guanyar, ara, oi?PERE: Aix si que s burlar-se'n...PRESTAMISTA (sense fer-li'n cas, a en JAUME): Tu qu hi dius?JAUME: Tinc dona i fills. No puc. Trenta?PRESTAMISTA: Far un esfor i que no se'n parli ms: vint-i-cinc. I tres cinquanta les hores.JOAN: No farem res.PRESTAMISTA: Com us sembli. (Torna a fer com aquell que se'n va.)JAUME: D'acord, vint-i-cinc.PRESTAMISTA (s'atura i mira en JOAN): I tu?JOAN: No s...PRESTAMISTA: Com vulguis; ning no et fora.PERE: Ja es veu.JOAN: Molt b; compteu-m'hi.PRESTAMISTA (es treu una tarja de la butxaca i els l'allarga): Dem a les set, aqu.JAUME: Per qui preguntem?PRESTAMISTA: Ja em veureu.PERE: I jo?PRESTAMISTA: Noms necessito dos homes.PERE: I no fumeu.

(El PRESTAMISTA s'allunya sense contestar. En JOAN i en JAUME es miren. Hi ha un petit silenci.)

JOAN: Som uns acollonits!JAUME (remuga, avergonyit): Un dia ha de canviar, aix...

(S'apaga el focus i s'encenen els llums. En RAMON avana cap al banc i s'adrea a en PEPE.)

RAMON: M'ha agradat molt, aquest detall del cigarret.EMMA (que l'ha seguit, ms enrera): S, molt encertat.PERE (riu): No us penseu, s autntic.RICARD (que tamb ha sortit de nou): M'ho he pensat. Aquestes coses no s'inventen. No s si el senyor Subordinat...

(Per l'home ha desaparegut d'escena. Hl ha una breu pausa desconcertada.)

EMMA: No