Diputacióde BarcelonaÀrea d'Educació

Diputacióde BarcelonaÀrea d'Educació

Manteniment dels centres docentspúblics d’educacióinfantil i primària i d’educació especial

Col·lecció Guies Metodològiques

1 Pla local d’educació d’adul ts

2 Elaboració del Llibre del poble

3 Projecte educat iu de ciutat

4 Manteniment dels centresdocents públ ics d’educacióinfant i l i pr imària i d’educació especial

Col·lecció Guies Metodològiques

g u i e sm e t o d o l ò g i q u e s

4

Aquesta guia pretén oferir als municipis un suport per al’eficàcia en el compliment d’una de les competènciesobligatòries que l’Administració local té assignades: elmanteniment dels edificis dels centres docents públicsdels nivells educatius que les lleis expliciten i dels detitularitat pròpia.

La qualitat de l’ensenyament no es pot veure afectada pelfet que el continent no reuneixi les condicions adequades.L’elaboració d’aquesta guia vol contribuir a fer efectiva lacura dels equipaments, partint del convenciment quel’estat dels edificis escolars incideix enormement en eldesenvolupament de les activitats que s’hi porten aterme. El dret a l’educació no consisteix només a estarescolaritzat i a assistir al centre, sinó que comprèn lesgaranties d’un servei de qualitat. Una d’aquestes és sensdubte que l’edifici i el recinte siguin dignes per al'exercici de l’activitat escolar.

Per desenvolupar el servei de manteniment amb elsprincipis d’eficiència, equitat i transparència de lespolítiques públiques, a més d’efectuar les accionspertinents, cal arbitrar la forma com es porta a terme.És per aquesta raó que a la guia es fa esment delsàmbits que hi intervenen i als mecanismes i estratègiesque convé activar.

Esperem que aquesta guia us sigui útil per portar a termeaquesta competència, amb el propòsit de dignificar laxarxa pública d’ensenyament, fent que aquest aspectesigui un element positiu per a la seva promoció.

Diputacióde BarcelonaÀrea d'Educació

Manteniment

dels centres docents

públics d’educació

infantil i primària

i d’educació especial

Col·lecció Guies Metodològiques

© Diputació de BarcelonaSetembre del 2000

Disseny i producció: Institut d'Edicions de la Diputació de BarcelonaImpressió: EMSA

Dipòsit legal: B-37246-2000ISBN: 84-7794-730-9

Edició no venal

Aquesta guia s'ha elaborat a partir de la tasca realitzada pelgrup de treball integrat per Casar Borri, Inés Bustos, ManelFerri, Joan Noé i Teresa Sambola, ha estat coordinat per CarmeBosch i ha comptat amb l'assessorament de Josep Benedito.

La supervisió final de la redacció del text ha estat a càrrec del'Oficina Tècnica de Cooperació de la Diputació de Barcelona.

5 Presentació

6 Pròleg

8 Introducció

11 Definició de mantenimentIdentificació de diferents tipologiesPrevisió del manteniment des de la redacció delsprojectes d’obra nova

14 Conceptes que formen part del manteniment

16 Altres obres a fer als centres educatius que no corresponen al manteniment ordinariObres per a l’acompliment de normatives canviants o manteniment normatiuObres de reforma, d’ampliació i/o de millora

18 Criteris mediambientals i d’estalvi energèticConceptualitzacióTipologia de les intervencions

23 Àmbits del manteniment i mecanismes d’actuacióÀmbit de caràcter executiu i econòmicÀmbit de caràcter administratiuÀmbit de caràcter tècnic

Funcions del sistema de gestióProcediment per a la gestióModels de registre i explotació de dades

34 Periodicitat de les operacions de manteniment

35 Sectors que intervenen en el manteniment delscentres públics d’educació infantil i primària

36 Fonaments legals i responsabilitats del mantenimentNormativa municipalMarc normatiu sectorial d’educacióDisposicions legals en matèria de redacció de projectes

40 Marc competencial

42 ConsideracionsAspectes econòmicsAspectes tècnicsAspectes d’assegurances i responsabilitat civil

Índex

4

Aspectes socialsAspectes de gestióAspectes funcionals

45 AnnexosAnnex 1 - Enquesta de satisfacció dels usuarisAnnex 2 - Protocol per als conserges o oficials d’oficisAnnex 3 - Publicacions de referència

i altres recursos

5

La defensa dels interessos del món local és una prioritat clara dela Diputació de Barcelona que respon a la voluntat de reequilibrarel territori de manera que la prestació dels serveis públicsmunicipals quedi garantida per a tothom, sigui quin sigui el seulloc de residència.

Amb aquesta voluntat ens movem quan perseverem en laconsolidació d’una Administració local, eficient i estructurada,amb autonomia i poder polític suficient per assolir un conjuntd’objectius que els municipis del nostre àmbit territorial esproposen com a fites estratègiques.

Es tracta d’unes fites que resulten ser denominador comú per alsajuntaments de les comarques de Barcelona, que, amb lavoluntat de construir Catalunya també des dels ajuntaments, esproposen el desenvolupament social i econòmic del municipi,mantenint alhora una gestió sostenible del terme municipal.

Però, més enllà d’aquest desenvolupament sostenible, els capdavanters de les nostres viles i ciutats han inclòs ja, enl’eix central de l’acció política local, l’objectiu d’assolir, a escala local, la societat del coneixement amb les exigències detransformació que això comporta, pel que fa a l’àmbit de lainformació i de l’educació.

Dotar de major qualitat de vida els nostres ciutadans i tractard’aconseguir, alhora, una societat més solidària i méscohesionada, són, juntament amb els anteriors, alguns delsreptes que impulsen els projectes dels nostres ajuntaments i de la Diputació de Barcelona.

Des d’aquesta perspectiva conjunta, orientada a la millora de la qualitat de vida, treballem per dotar els municipisd’equipaments locals de qualitat: facilitant instrumentsd’assistència i cooperació jurídica i tècnica –com ara aquestaguia metodològica per al manteniment dels centres educatius–;garantint la prestació integral i adequada dels serveis públics decaràcter municipal en la totalitat del territori; o bé fomentant elsinteressos peculiars d’un determinat territori.

El suport als municipis en l’àmbit educatiu és particularmentnecessari, en la mesura que despleguen polítiques educativeslocals pròpies adequades a cada realitat social, a les quals caldràafegir-hi, en un futur proper, una delegació progressiva decompetències cap al territori, pel que fa a l’ensenyament primarii, opcionalment, al secundari, com també en tot allò que pertocaa les polítiques ocupacionals actives.

Manuel Royes i Vila

President de la Diputació de Barcelona

Presentació

6

El manteniment d’edificis dels centres docents públics és unacompetència obligatòria que té assignada l’ajuntament, tant si estracta de centres municipals propis, com quan els centres sónd’educació infantil i primària, tot i que pertanyin a l’administracióeducativa. És per això que des de la Diputació pretenem oferir alsajuntaments una eina de suport per escometre amb eficàcia elcompliment d’aquestes obligacions i que es concreta en aquestaguia i en el suport tècnic que ofereixen els nostres serveis.

La guia metodològica per al manteniment dels centres docentspúblics d’educació infantil, primària o especial, ha estatelaborada per un equip pluridisciplinar, a partir de l’anàlisi i eldebat sobre les experiències de diversos ajuntaments respectede l’abast i el desenvolupament d’una competència, lainterpretació de la qual és diversa i es presta sovint fins i tot aconfusió.

El manteniment dels edificis públics dedicats a l’ensenyamentens porta també a considerar les diverses estratègies imecanismes que convé activar per dur-lo a terme, si tenim encompte que la responsabilitat administrativa en aquesta matèriaens exigeix la coordinació entre els diferents àmbits que hiintervenen per tal d'actuar amb eficàcia i eficiència en beneficidels usuaris dels serveis educatius. En aquest sentit, l’eficàciamunicipal ens exigeix de preveure en tot moment tenir bona curadels centres docents que hi ha al municipi.

En la mesura que l’estat dels edificis incideix en eldesenvolupament de les activitats educatives que s’hi porten aterme, la satisfacció del dret a l’educació demana garanties d’unservei de qualitat i no es conforma solament amb l’escolaritzaciódurant les etapes obligatòries.

És clar que la qualitat de l’ensenyament en els centres públics noes pot veure minvada pel fet que els centres no reuneixin lescondicions oportunes. Això ens exigeix preveure les assignacionspressupostàries i les accions necessàries per fer front a lesactuacions pertinents. No solament perquè el cost que esderivaria d’acumular diverses reparacions no realitzadesresultaria sempre superior al de no mantenir les instal·lacions deforma continuada, sinó sobretot pel cost afegit que representadavant dels usuaris les distorsions derivades de no mantenir-lesen les condicions adequades.

Si, com apuntava, les polítiques públiques han d’evolucionar capa l’oferta d’un servei digne i de qualitat al ciutadà, no és menyscert alhora que des de l’Administració local hem d’orientar lesnostres accions cap a la coresponsabilització dels ciutadans enaconseguir els objectius esmentats tot defugint d’actitudspaternalistes, ja que solament amb aquesta coresponsabilització

Pròleg

7

ciutadana aconseguirem una major credibilitat de les polítiqueseducatives locals i una major satisfacció dels usuaris.

Cal, per tant, que posem èmfasi en el fet que és tan importantallò que es fa per al bon manteniment dels centres educatius,com de quina manera es fa. En aquest sentit cal que els diferentssectors que participen de la comunitat educativa explicitin lesseves necessitats i participin de la programació i seguiment de les actuacions de manteniment dels centreseducatius públics, entre d’altres.

Si som capaços d’aconseguir un manteniment adequat i permanent dels centres educatius dels nostres municipis i alhora això és possible mitjançant la participació de lacomunitat educativa, haurem assolit un objectiu doble: refermarla comunitat local i gaudir de més qualitat en l’ensenyament.

Confio, doncs, que aquesta guia metodològica ajudi elsajuntaments a desenvolupar una competència municipalorientada cap a la dignificació i la qualitat de la xarxa públicad’ensenyament. Aquest ha estat el nostre propòsit.

Eduard Tortajada

Diputat president de l’Àrea d’Educació de la Diputació de Barcelona

8

Introducció

Respecte a la legislació de règim local estatal (LRBRL 7/85) i catalana (LMRLC 8/87), quant a competències en matèriaeducativa, s’assigna als ajuntaments –en l’article 25.2.n de la primera i en el 63.2.o de la segona– «participar en la programació de l’ensenyament i cooperar ambl’Administració educativa en la construcció i el sosteniment delscentres docents públics».

Aquesta competència també queda recollida en les lleissectorials, i en concret en la disposició addicional 17.a.1. de la Llei orgànica 1/90 –LOGSE–, s’acota la tipologia de centresdocents públics, explicitant que es refereix als «centresd’educació infantil de segon cicle, primària i especial» a mésd’incorporar la «vigilància dels edificis».

Obviant els comentaris sobre el primer apartat de «participar enla programació», ens cenyirem al que fa referència al contingutd’aquesta guia: «participar en la construcció i sosteniment delscentres docents públics d’educació infantil de segon cicle,primària i especial» i ser responsables de «la vigilància dels edificis».

Actualment, pel que fa a la construcció d’edificis, estem en unperíode caracteritzat per l’estabilització de la baixa natalitat, pertant no és un moment de creixement del parc d’edificis, però síun moment clau de reordenació del mateix.

Quant a l’adequació a la normativa, és remarcable l’efecte del’aplicació de la LOGSE, que ha comportat un període, encara nofinalitzat, d’adequació dels edificis d’educació general bàsica,per donar resposta a la nova ordenació del sistema educatiu:• Pel canvi en la franja d’edats que s’atenen en els anteriorsedificis d’EGB (que tenien alumnat dels 4 a 14 anys) convertitsen centres d’educació infantil i primària (CEIP, amb alumnatdels 3 a 12 anys). Aquesta nova ordenació també ha comportatl’adaptació dels espais existents a les necessitats de nousserveis: d’informàtica, de psicomotricitat...• Per a l’adequació dels edificis a l’alumnat de tres anys, la qualcosa ha fet incrementar les remodelacions de les anteriors aulesde parvulari i els sanitaris respectius, per poder atendre el segoncicle d’educació infantil.

Més considerable és la reestructuració dels anteriors instituts deBUP o FP per convertir-los en IES. L’augment dels espais, enalguns casos provisionals, és considerable en aquest tramd’implementació del nou sistema:

• D'una banda, per poder impartir la ESO, que a mésd’augmentar les aules que provenen del 7è i 8è de l’anterior

9

EGB, universalitza l’ensenyament fins als 16 anys, per tant elsIES han de tenir espais per atendre tot l’alumnat dels 12 als 16anys a més dels alumnes que cursen la secundàriapostobligatòria dels 16 als 18 anys.• D'altra, la comprensivitat i major flexibilitat dels estudis de secundària fa que els edificis hagin de disposar de mésespais que una aula per grup d’alumnes per tal de poderimpartir crèdits variables durant el període obligatori i lesmodalitats que siguin assignades de batxillerats i/o ciclesformatius de l’etapa postobligatòria.

Aquestes consideracions respecte a la secundària no afecten eltema que estem tractant, excepte en la cessió de terrenys que fal’administració local per a les noves construccions, compropugna la Llei del sòl i d’ordenament urbà en l’article 83.3refosa el Reial Decret 1/92. El manteniment i vigilànciad’aquests centres és responsabilitat de l’Administració educativaautonòmica.

Als anys anteriors, hi va haver un fort creixement del parcd’edificis. A l’inici dels ajuntaments democràtics –ara fa vintanys– es va fer un gran esforç per incrementar les places en laxarxa pública d’ensenyament. Aquest esforç va serconseqüència de diferents factors: d'una banda el creixementdemogràfic d’aquells anys, i de l’altra el convenciment i ladefensa de l’ensenyament públic com la millor manerad’estendre el dret a l’educació amb un ensenyament de qualitat,integrador i plural.

Aquest boom de places va determinar que el manteniment delscentres es fes de manera puntual i sense cap tipus deprevenció. S’atenien les urgències però no es duia regularment aterme un manteniment programat i molt menys es realitzaventasques preventives ni de millora. Després de vint anys, aquestsedificis comencen a tenir problemes de més envergadurasobretot estructurals, de cobertes i instal·lacions, als quals calfer front.

A més, en alguns casos, les edificacions dutes a terme enaquest període es van fer de manera provisional. Lesedificacions provisionals consistents en barracons i caracoles,utilitzats com a edificis escolars, en cap cas són solucionsdefinitives i, per tant, la seva substitució és un afer que demanera planificada va normalitzant-se segons un programa.

Actualment hi ha una altra tasca de gran complexitat queconsisteix en adequar els edificis històrics a les novesnecessitats. Són edificis, molts d’ells catalogats com a patrimonihistoricoartístic, i que en els anys de fort creixement s’hi va

10

poder destinar poc pressupost per al seu manteniment i que ararequereixen fortes inversions per garantir-ne la conservació.

Les consideracions d’adequació dels edificis actuals, demanteniment infrastructural de forta inversió i/o substitució delsedificis provisionals de fa vint anys i de la conservació delshistòrics, marquen ara en bona part l’acompliment del marccompetencial dels ens locals. Aquestes tasques a poc a poc esvan normalitzant i és el moment oportú de programar lesactuacions de manteniment dels edificis escolars.

Aquesta és la finalitat d’aquesta guia. Només programant lesactuacions es pot complir amb paràmetres de qualitat lacompetència assignada a l’administració local per les lleisestatals i catalana i reforçada per les lleis sectorials.

La planificació de les accions, amb la consegüent prioritzaciósegons necessitats i dotació pressupostària, permetrà gaudird’uns equipaments per a l’ensenyament públic amb la dignitatque es mereixen.

L’equip de treball sobremanteniment de centres

11

Genèricament, per mantenir s’entén: reparar, substituir o actuar sobrecoses existents, per tal que restin en el mateix estat inicial.

Pel que fa a equipaments escolars, definim com a manteniment el conjuntd’accions que cal fer, no només per tal que al llarg de la seva vida útilofereixin les mateixes prestacions i tinguin una qualitat equivalent almoment de la seva construcció, sinó per tal que l’edifici serveixi per garantirl’activitat que s’hi du a terme. Per tant, mantenir, en el sentit més ampli,també inclou: neteja, consums i vigilància.

Pel correcte manteniment dels equipaments escolars, cal tenir presentdiferents blocs:

• Estructures

• Cobertes

• Façanes

• Xarxa de desguàs i clavegueram

• Espais exteriors

• Espais interiors

• Equipaments esportius interns i externs

• Instal·lacions

El manteniment s’ha de basar en el coneixement del patrimoni a conservar.Com a instruments eficaços per a aquest afer caldria disposar de:

• Dades descriptives dels edificis (any de construcció, empresaconstructora, tècnics facultatius del projecte, industrials que hi hanintervingut, característiques constructives i del terreny, etc.).

• Règim de propietat (propietat, lloguer, cessió, etc.).

• Arxiu gràfic amb els plànols (d’emplaçament, de fonaments i estructura,plantes de distribució, façanes, seccions, instal·lacions i detalls) que, si potser recullin a més els canvis produïts en el transcurs de la construcció.

Aquests conceptes formen part del Llibre de l’edifici (Decret 206/92) queconté, a més de les característiques físiques i tècniques, el règim jurídic del’edifici.

Definició demanteniment

12

No totes les accions que es fan per al manteniment d'un edifici formen partd’una sola activitat, ja que es poden considerar de diferent manera segonsquina sigui la finalitat o el motiu de l’acció.

Per saber gestionar-les convé distingir:

A. Manteniment preventiuB. Manteniment correctiuC. Manteniment normatiu

A. Manteniment preventiu

Comprèn el conjunt de treballs de diferent envergadura que cal realitzar enun immoble per tal d’assegurar-ne la duració en un llarg període de temps. En sentit estricte, aquests treballs no han de millorar la qualitat específicad’un edifici, perquè si ho fessin, no es tractaria de mantenir, sinó demillorar.

El manteniment preventiu sempre és programable, i conté els blocs ques’han relacionat a l’inici d’aquest capítol en la definició del manteniment.

B. Manteniment correctiu

Aquest concepte inclou una sèrie de treballs impossibles de programar apriori, ja que es tracta generalment de tasques de substitució o dereparació d’elements constructius, després de constatar que sóndefectuosos, que no funcionen o que dificulten la tasca que s’hi ha dedesenvolupar.

Quan parlem, doncs, de manteniment correctiu ens referim a avaries oreparacions que requereixin una actuació. En el moment de la sevadetecció, segons la seva urgència es programen a curt o a mig termini.

C. Manteniment normatiu

Es tracta d’accions pertinents per anar posant en norma les instal·lacionsque en el seu dia no estaven regulades, o regulades de diferent manera. Enmolts casos es podria considerar més millora que manteniment.

Poques vegades s’acostuma a assumir la posada segons normativa perconvenciment, sinó que se sol actuar com a resultat d’inspeccions. Per a la inspecció de les instal·lacions hi ha entitats homologades, quecol·laboren amb l’Administració com la ECA (Empresa de Control del’Administració)o la ICICT (Institut Català d’Inspecció i Control Tècnic).

Identificació de diferents tipologies

13

Les experiències ens demostren que, tot just feta la recepció provisional i/oocupat un nou edifici escolar acabat de construir, es detecten deficiències imancances inicials que, si no són assumides pel promotor o el constructor(segons el cas), acaben després sent corregides amb càrrec amanteniment, cosa del tot incorrecta i no prevista al pressupost ordinari.

A la vegada, les solucions constructives i els materials a emprar previstosen els projectes generen sovint des de l’inici despeses per actuacionscorrectives que es carreguen sempre a manteniment.

Per intentar evitar aquests desajustos –que sigui quina sigui l’Administracióque construeixi l’edifici, en el cas dels edificis escolars sempre graven elspressupostos municipals– de la mateixa manera que en els projectes espreveu l’informe favorable o el compliment d’uns requisits de planejament,de seguretat i/o d’evacuació, etc., s'hi suggereix una proposta doble:

• Un plec de clàusules que obligui a tenir en compte els condicionants delmanteniment ja en la redacció dels projectes, per tal de ser afegides alsplecs de condicions dels contractes de redacció de projectes.

• Un dossier amb un conjunt de fitxes en el qual els tècnics redactors deprojectes hagin de justificar el compliment d’aquestes clàusules.

Per tant, projectar pensant que després s’haurà de mantenir, significa:

• Evitar punts de difícil accés• Utilitzar materials de fàcil reposició• Utilitzar materials fàcilment disponibles en el mercat• Utilitzar materials adequats a la funció de l’equipament• Dissenyar o tenir present la logística del manteniment posterior• Posar èmfasi en les instal·lacions (manteniment i disseny),

que permetin l’estalvi energètic• Pensar en l’entorn

Els factors determinants d’aquesta previsió des de la redacció del projectesón:

• La facilitat de neteja• La sensibilitat a la degradació• La facilitat i el cost de renovació• L’estalvi en el consum

A més, l’entrega de plànols definitius a l’acabament de l’obra nova,facilitarà enormement el manteniment posterior, especialment pel que fa ales instal·lacions.

Previsió del manteniment des de la redacció dels projectes d’obra nova

14

Si mantenir un edifici vol dir «actuar per tal que l’edifici serveixi per garantirl’activitat que s’hi du a terme», ens adonarem que engloba multiplicitat deconceptes i gran varietat d’accions.

Per a la correcta gestió d’aquestes accions, té una importància cabdal fer-ne una bona programació. A la vegada, per poder programar les accionspertinents de manteniment, cal un coneixement previ de l’estat delsequipaments, i per tant convé:

• Disposar del mapa del parc d’edificis i del seu estat mitjançantinspeccions, auditories, diagnosis...

• Verificar periòdicament la seva evolució, calendaritzar les actuacions i controlar la seva execució.

• Comptar amb unes partides estables en els pressupostos ordinaris quepermetin la realització de les actuacions d’una manera continuada.

• Avaluar els resultats obtinguts i les actuacions pendents –aquesta acciópermetrà fer previsions de futur.

La programació del manteniment té doncs, una gran complexitat. Abastades del coneixement de l’equipament fins a l’avaluació de les actuacions,passant per la priorització de les obres i la valoració de costos, laplanificació i el seguiment de la seva execució.

Possiblement aquesta multiplicitat de components és un dels factors queinflueixen en la dificultat de comparar l’activitat amb les despeses queaquesta comporta. A més, quan es pretén analitzar i/o confrontar les accions desenvolupadesrespecte al manteniment, es presenten dues dificultats importants:

• La primera és que cadascú entén el manteniment de diferent manera. S’hi inclouen conceptes i àmbits diversos. Moltes vegades es considera de forma parcial i no s’inclouen la totalitat d’accions que comprenen el manteniment.

• La segona fa referència al control de la despesa. Ni la imputació del costrespon a un criteri homogeni ni el pressupost total es controla des de lamateixa unitat de gestió. Cadascú ho fa de diferent manera, la qual cosacomporta la impossibilitat d’establir comparacions.

Per a la millora de la gestió, és bàsic poder establir comparacions fiables apartir de la mateixa òptica tant pel que fa a la comprensió del concepte(capítol 1) com a l’anàlisi dels costos.

Respecte a la despesa, poder disposar de dades de diferents municipis, enpermetria l’anàlisi i la seva confrontació faria possible calcular la mitjana decostos, i aquesta dada comportaria extreure la relació entre despesa isuperfície útil —despesa/m2— per tipus d’equipament.

Constatada aquesta necessitat i precisament per intentar donar-ne unaresposta, l’any 1994, el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics deBarcelona, va crear un servei anomenat Observatori de Manteniment, coma mitjà de retroalimentació de dades sobre costos de mantenimentmitjançant un llenguatge comú.

Conceptes que formen part del manteniment

15

L’estructura de les despeses del manteniment ordinari per manteniroperatiu l’equipament escolar que proposa aquest observatori és:

1. Consums: Energia (electricitat, gas, solar, etc.)Subministrament d’aigua

2. Neteja: Higiene, desinfecció, desinsectació i desratització.

3. Conservació - Reparació:Instal·lacions: Calefacció, climatització...

ElèctricaTelefònicaAigua i gasAscensors, plataformes...Xarxa desguàs i clavegueramParallamps

Cos de l’edifici: CobertaEstructuraTancamentsAcabats…

Equipaments: Cuines, sanitaris, il·luminació, megafonia

4. Seguretat - Incendis: Extintors, mànegues, boques, hidrants,detectors, alarmes

5. Espais exteriors: Neteja i manteniment d’espais exteriors: patis,pistes i zones enjardinades

6. Despeses generals: AssegurancesImpostosGestió comptable i administrativaGestió tècnica

7. Treballs extraordinaris: Treballs importants de mantenimentprogramableMillores, transformacions i modificacions

Optar per una comprensió equivalent dels conceptes i per una mateixaestructura permetria disposar de les dades dels diferents municipis perpoder fer un tractament dels resultats per grups d’edificis que presentencaracterístiques similars.

El funcionament d’un observatori d’aquestes característiques, doncs, seriauna talaia per conèixer, recollir i coordinar les informacions individuals queara estan a disposició dels diferents gestors, per tal de posar-les en comú iincrementar el bagatge de coneixements disponible. Al mateix temps,permetria la integració en d’altres xarxes nacionals i internacionals derecollida i transmissió d’informació.

La homogeneïtat en la conceptualització i els registres, permetria fercomparacions fiables i immediates per:

• Fer anàlisis comparatives d’un edifici amb les referènciesestadístiques globals a partir de les dades aportades a l’Observatori.

• Detectar possibles desviacions del pressupost destinat al municipirespecte a la mitjana, esbrinar-ne les causes i, si cal, corregir-les.

• Establir uns nivells mitjans de costos d’explotació per a diferentstipus d’edifici, com a paràmetre útil per a la distribuciópressupostària.

• Permetre l’estimació de costos per a nous edificis o per als jaexistents, segons les seves característiques.

16

Han quedat definits en el capítol primer els conceptes que formen part del manteniment. En la gestió, entenem que ha d’estar previst en el pressupost ordinari el cost del manteniment ordinari i del correctiu. La previsió de les partides municipals han d’incloure:

• Les despeses fixes anuals per cobrir les accions compreses almanteniment ordinari com: contractes de manteniment i mantenimentpreventiu, pintura, etc.

• Les actuacions que calgui realitzar degut a avaries i reparacions que hemdefinit com a manteniment correctiu (capítol 1, apartat 1.1-B.)

• Les petites obres de millora acordades amb els centres i programadesdins de l’activitat, sempre segons els recursos dels quals es disposa

Totes les altres actuacions que no queden incloses en les tipologiesanteriors, corresponen a la competència de l’Administració Educativa. En cas d’haver-se de cobrir des de l’Administració Local, el seu costs’haurà de preveure necessàriament a càrrec del pressupost d’inversions.

Aquestes altres obres poden sorgir per diferents causes, entre ellesdistingim les motivades per canvis legislatius (pàgina 12) o mantenimentnormatiu, de les altres obres que es poden realitzar per raons d’ampliaciói/o millora genèrica de l’equipament.

La legislació és canviant i per tant cal preveure la necessitat d’obra sorgidade normes que es creen de nou o que modifiquen oficialment les jaexistents.

Aquesta tipologia d’obra abasta les accions necessàries per a l’actualitzaciód’espais, instal·lacions o equipaments que han quedat desfasats degut al canvi normatiu. Les considerem obres no ordinàries ja que no es podienpreveure amb anterioritat a l’actualització de la norma. Per tant, lesdespeses que comporten aquestes tasques, pel fet de ser activitatsextraordinàries, cal que siguin computades amb recursos procedents de partides del pressupost d’inversions.

Són obres que, un cop apareguda la norma, poden programar-se a migtermini, per dur-les a terme durant el període que marca la llei.

Altres obres a fer als centres educatius que nocorresponen al manteniment ordinari

Obres per a l’acompliment de normatives canviants o manteniment normatiu

17

Actualment, dins aquest grup cal destacar:

• Eliminació de barreres arquitectòniques• Reglament electrotècnic de baixa tensió• Normativa de gas i calefaccions• Normativa sobre mànegues i extintors • Normativa sobre plans d’evacuació en cas d’emergència.• Normativa pel que fa a aparells elevadors (ascensors, plataformes

elevadores i/o muntacàrregues)• Normativa referent a parallamps• Normativa referent a climatització• Normativa referent als aïllaments (acústic, tèrmic...)

Són les actuacions que responen a necessitats que superen els àmbitsdescrits en els paràgrafs anteriors.

Aquest concepte inclou les següents actuacions:

• De reforma d’alguna zona de l’escola que requereixi una remodelació• D’ampliació, si el que cal és augmentar el volum edificat, per cobrir

noves necessitats• De millora, si cal disposar de noves prestacions inicialment no previstes

Entenem que també hi queden incloses les obres:

• De reparació, si es tracta d’operacions costoses i no puntuals• D’adequació a nous usos o necessitats

Obres de reforma, d’ampliació i/o de millora

18

En els centres docents, el posicionament amb relació al resguard i cura delmedi ambient, forma part de la línia educativa explicitada en el ProjecteEducatiu de Centre i la seva concreció es plasma en els programes d’àmbittransversal que amb relació als objectius generals, el centre desenvolupaper afavorir el respecte cap a l’entorn.

El tractament pedagògic es planteja tant a nivell teòric de coneixement,com a l’activitat pràctica mitjançant accions concretes com: la recollidaselectiva del paper usat i de les piles dels aparells, la cura d’espais verds,la utilització amb seny de l’aigua i la llum, etc. Són els primers assaigs pereducar els nens, nenes i joves en el valor d’uns recursos naturals limitats,introduint-hi conceptes, hàbits i actituds positives envers la sostenibilitat del'entorn més proper.

La consideració d’aquests criteris dins del servei de manteniment ésfonamental per no entrar en contradicció amb els paràmetres educatius delcentre.

Les administracions públiques, en el desenvolupament del seu marccompetencial, són les primeres que han de preservar la sostenibilitat,seguint les recomanacions de les Nacions Unides, per fer front als reptesd’equilibri en la preservació mediambiental.

A l’apartat 28 de l’Agenda 21, es destaca la importància de la tasca del’Administració local en l’educació i mobilització ciutadana a l’entorn deldesenvolupament sostenible. La seva funció és determinant per promoureprocessos de canvi tant de mode de vida, com d’hàbits i ús de béns deconsum.

L’Administració local és competent en matèria de medi ambient i pot definircriteris ordenadors de les actuacions ambientals municipals: planspreventius, de millora, d’emergència, etc. A més, molts municipis hansignat la Carta de ciutats sostenibles, proposada a la Conferència Europeacelebrada l’any 94 a Aalborg (Dinamarca).

Cadascú ha d’aportar la seva contribució al confort ambiental i a la salutpública acomplint les ordenances i aportant criteris de millora.

Consegüentment, aquestes premisses emmarquen el camp d’intervenció deles accions de caràcter tècnic i en concret assenyalem, atès el contingutd’aquesta guia, les que conformen els serveis de manteniment dels centresdocents. En destaquem els plans d’acció següents:

• Les auditories energètiques dels centres educatius que ajudaran aestablir mesures d’aïllament, de prevenció, protecció i gestió quepermeten l’ús necessari de fluxos amb estalvi d’electricitat, de gas id'aigua potable

• La preservació i cura de l’espai natural o zona enjardinada que disposenels centres en el seu espai exterior

Conceptualització

Criteris mediambientals i d’estalvi energètic

19

• La recollida de residus, facilitant la selecció de deixalles per a la millorade la seva gestió, incloent-hi el reciclatge

• La desautorització de l’ús de determinats productes preveient els efectesperjudicials i l’impacte ambiental

Els resultats seran viables i es transformaran en un aprenentatge col·lectiusi hi ha coherència entre tots els agents que hi intervenen:

• Els professionals que projecten i tenen cura de l’edifici• Els usuaris: alumnat, docents, famílies o altres persones que utilitzen

l’espai dels centres docents per portar a terme determinades activitatsdins o fora de l’horari lectiu

• La ciutadania en general que de manera indirecta perceben el model depreservació del medi en les actuacions que l’Administració realitza en elsedificis públics

Allò que s’ha d’aconseguir, doncs, és que l’establiment de mesures per al’estalvi energètic, per al reciclatge i en general per a la cura del medi, esfacin de manera participativa, comptant amb la responsabilitat de cadascúper actuar amb consens en la conservació i protecció del medi ambient i en el desenvolupament sostenible.

Quant a mesures d’ús sostenible i estalvi energètic, en les intervencions demanteniment que realitza l’administració municipal en els centres docents,convé introduir criteris de sostenibilitat directa. Els responsables dels serveistècnics de manteniment dels edificis, poden i haurien d’introduir modificacionsen les seves intervencions, a partir de l’aplicació d’aquests criteris.

En aquest apartat facilitarem, a tall de recordatori però no exhaustivament,algunes de les intervencions que estan a l’abast dels responsables demanteniment i que cal tenir presents en la programació de les actuacionsdels serveis públics competents en aquesta matèria.

La relació de possibles accions les presentem organitzades en tres blocssegons es dirigeixin a instal·lacions, residus sòlids o altres possiblesactuacions. Cadascun d’aquests blocs s'ordena en diferents apartats

A. Instal·lacions

Aigua

• Separar de la xarxa general, la xarxa de sanejament i acumulació de lesaigües pluvials per al seu aprofitament (reg d’àrees enjardinades, omplircisternes dels vàters...)

• Utilitzar, en les xarxes de sanejament, materials alternatius al PVC comara polipropilè

• Eliminar les restes de plom de les instal·lacions i substituir-les permaterials com el coure, materials ceràmics, etc.

• Substituir les cisternes d’aigua convencional de tot o res, per unes altrescisternes de capacitat reduïda o cisternes de doble descàrrega (unacomplerta i una altre mes curta), o bé per sistemes de flux interrompible.

• Aïllar tèrmicament les canonades d’aigua calenta, per tal de no tenirpèrdues de calor

Tipologia de les intervencions

20

• Instal·lar sistemes alternatius per a la producció d’aigua calenta sanitària,mitjançant energies alternatives com ara captadors solars

• Instal·lar acumuladors d’aigua calenta, amb circuit de retorn per a larecirculació. (Només té sentit amb l’ús d’energies alternatives ja que sino, es perd energia i només es guanya en confort)

Calefacció

• Instal·lar sistemes de regulació en els radiadors; no totes les parts del’edifici tenen la mateixa orientació; per tant, cal zonificar el sistema decalefacció i no aplicar criteris generals

• Aïllar tèrmicament les canonades d’aigua calenta que vagin per l’exteriorde l’edifici, per prevenir les pèrdues de calor

Electricitat

• Substituir les lluminàries de carcassa plàstica per les metàl·liques quetenen una vida útil més llarga i generen menys intervencions demanteniment

• Instal·lar lluminàries reflectores millor que les prismàtiques i utilitzardispositius de reixes difusores

• Substituir les lluminàries convencionals per unes altres amb balastreselectrònics d’alta freqüència i amb làmpades amb recobriment detrifòsfor

• Substituir les bombetes d’incandescència per làmpades fluorescentscompactes que a banda de generar un estalvi econòmic significatiu,poden tenir una durada de funcionament de deu mil hores

• Sectoritzar l’enllumenat per zones o espais, sempre que es pugui.• Utilitzar temporitzadors en espais comuns (serveis, aules, menjadors,

biblioteca, etc.), i interruptors de presència o cèl·lules fotoelèctriques

B. Residus sòlids urbans

Per a l’aplicació de criteris mediambientals cal preveure dos apartats i elscondicionants que comporten, és a dir:

• La disminució en la producció de residus, que demana un canvi en elshàbits de consum

• La recollida de residus, per a la qual són necessàries la dotaciód’infrastructura necessària i la protocolització de la recollida

Recollida selectiva de deixalles comunes

• Dotar al centre docent de la infrastructura necessària per aplicar larecollida selectiva de residus (paper, cartró, llaunes, metalls, plàstics,vidre, piles, tòner, etc.)

Quan parlem de residus ens referim tant als que genera el propi centreescolar necessaris per al seu funcionament, com als produïts fora però quepoden ser aportats pels nens i nenes des de la seva llar, en el supòsit que, en el lloc de residència, no disposin dels contenidors adients.

21

• Protocolitzar el buidatge dels contenidors corresponents amb laperiodicitat òptima de manera que sempre hi hagi lloc per a les deixallesdins el contenidor, però rendabilitzant el circuit de camions de buidatge.

Recollida selectiva després de les intervencions de manteniment

Tota intervenció de manteniment genera residus, la seva recollida had’estar prevista tant quan són produïdes en actuacions realitzades pelpersonal de l’Administració local, com quan les generen les empresescontractades per a serveis determinats.

És força general que, després de les actuacions d’un industrial, es deixin enel contenidor més proper les restes del material o equip reparat (recanvisde tòner, restes de fils elèctrics, vàlvules, interruptors, làmpades, cartrons,embalatges, etc.), per evitar-ho convé:

• Preveure la instal·lació de contenidors per a cada tipologia de deixalla,establint en quin lloc s’ha de dipositar cada tipus dels residus produïtscom a conseqüència dels treballs realitzats

• Pensar en la recollida dels residus, protocolitzant-ne la periodicitat i elrecorregut òptim per al seu buidatge.

Recollida de runes

Igualment com establim normes respecte als residus més comuns, en elcas de les runes generades per les obres s’aplicarà el mateix criteri deselecció i recollida.

• Protocolitzar les intervencions d’obra civil, de tal manera que lesempreses adjudicatàries facin la selecció de les runes i que aquestes,una vegada triades, s’aboquin al lloc pertinent i no en els contenidors deresidus orgànics que és on s’aboquen generalment.

C. Altres actuacions

Ús de determinats productes de neteja

Una mesura de protecció mediambiental és prevenir la contaminació de lesaigües residuals evitant les concentracions de contaminants a les aigüesfluvials i del litoral. A causa de l’escassetat crònica d’aigua, estem obligats a fer-ne un ús sostenible –ja n’hem fet esment a l’apartat d’instal·lacionsd’aquest mateix capítol– i també a estar atents a la seva qualitat.L’abocament de detergents o altres substàncies contaminants pelsdesaigües, malmet la qualitat de l’aigua i la seva utilització descontroladasuposa un malbaratament de la quantitat. Per tant, l’ús de detergents, tantpel tipus com per la quantitat, s’ha de controlar.

L’ajuntament hauria d’incloure una clàusula en el protocol de neteja quefaci referència als detergents i productes que cal utilitzar per preservar elmedi ambient, tant si la tasca és realitzada per personal del mateixajuntament, com en el plec de condicions per a la licitació del servei.

22

Conservació de les zones enjardinades

En tots els sentits, el municipi s’ha de preocupar per la qualitat delpatrimoni natural en el medi urbà. L’establiment de vincles entre laciutadania i les zones verdes incrementa la qualitat de vida perquècontribueix a la depuració de l’aire i al reequilibri tèrmic.

El respecte i l'estima per la natura es fomentaran positivament si en elstreballs escolars es contribueix a la cura de la zona enjardinada de l’escola.Hi ha, però, una sèrie de tasques que s’han de facilitar des dels serveis demanteniment de l’equipament per preservar la sostenibilitat : rec nocturn,poda selectiva freqüent per augmentar la massa foliar dels arbres, etc.

Aquest conjunt d’actuacions que s’han especificat en aquest capítolgeneren comportaments col·lectius positius per a la millora del confortambiental i la salut pública.

Per tal de fer un seguiment efectiu de les intervencions mediambientals i per quantificar els estalvis i consums, així com per valorar el procésd’execució i de compliment, és convenient:

• Disposar a priori d’una ecoauditoria, que contempli tant els aspectesd’estalvi energètic com altres qüestions relacionades amb la gestiómediambiental

• Estar atent a les necessitats del centre, generades pel seu enfoceducatiu, per tal que les instal·lacions facilitin la tasca pedagògica

23

Les reflexions que a continuació se sintetitzen sobre l’orientació dediferents opcions en la gestió dels serveis públics pel que fa almanteniment dels col·legis d’educació infantil i primària, poden ser d’utilitata l’hora d’analitzar l’eficàcia i l’eficiència en la gestió d’aquestacompetència obligatòria assignada a l’Administració local.

Les característiques pròpies de l’opció escollida per portar a terme lestasques de manteniment en els col·legis públics, implicarà l’assignació dela despesa municipal en un o en diversos capítols pressupostaris.

El servei de neteja i les despeses dels consums d’aigua i electricitat, solenestar imputats en els capítols corresponents del pressupost ordinari, sovinten partides diferents de les controlades directament pel servei que executa el manteniment.

Sovint, també les actuacions pròpies –en sentit restringit– de mantenimentdels equipaments escolars, estan repartides en diferents capítolspressupostaris.

Per aquesta complexitat detallem a continuació les modalitats d’execuciómés freqüents, segons a qui les administracions públiques assignin elmanteniment i la seva correspondència amb la destinació, per capítols,d’acord amb el model clàssic de pressupost.

• MODALITAT DE MANTENIMENT BASADA EN LES TASQUES REALITZADESPELS CONSERGES, o en la reconversió d’aquest personal en oficiald’oficis de manteniment a partir de la transformació de les funcionsbàsiques definitòries del lloc de treball (vegeu CONSIDERACIONS –apartatd’ASPECTES FUNCIONALS–):

La despesa es correspondrà amb el cost de part del capítol 1pressupostari, que és el que fa referència al personal propi (en aquestcas el personal de vigilància) més el cost corresponent al capítol 2 delpressupost –despeses en béns corrents i serveis– on queda reflectit elconcepte de material necessari per portar a terme les diverses feines.

• MODALITAT DE MANTENIMENT BASADA EN L’EXECUCIÓ PER LA BRIGADA. Pot referir-se a la brigada d’obres municipal o bé a la brigada específica per atendre únicament les escoles públiques.

La despesa també aglutinarà els capítols 1 i 2 del pressupost, perquè hirepercuteix el salari de la brigada més el volum econòmic dels recursosmaterials disponibles per destinar a aquesta tasca.

En el cas de fer-se mitjançant una brigada destinada exclusivament a lesescoles, és clar que la despesa del capítol 1 es veurà inclosa en un 100%.

Àmbit de caràcter executiu i econòmic

Àmbits del mantenimenti mecanismes d’actuació

24

Àmbit de caràcter administratiu

En el primer cas, en què la brigada és municipal i atén tot tipus dedependència de l’ajuntament, s’haurà de quantificar en el capítol 1l’assignació real del cost del personal percentualment segons el tempsdestinat al manteniment de les escoles.

• MODALITAT DE MANTENIMENT BASADA EN LA CONTRACTACIÓD’EMPRESA/ES EXTERNES. Tota la despesa es concentrarà en el capítol2 del pressupost, en el qual es comptabilitzarà el contracte de serveis del’empresa o empreses (proveïdors i industrials) i la facturació d’aquestesen concepte de material, vehicles i/o professionals.

Les maneres de portar a terme aquesta modalitat són molt diverses idepenen del volum del contracte, de la seva especificitat (integral odiversificat), segons l’organització i tipus d’execució que estableixi cadaadministració.

• MODALITAT MIXTA en què el manteniment es porta a termeconjuntament per una o diferents de les modalitats anteriors: entre elservei de vigilància dels centres (conserges o oficials d’oficis) i/o amb labrigada d’obres i/o amb la contractació d’empresa/es externes.En aquest cas, la càrrega econòmica que repercuteix sobre els capítolspressupostaris 1 i 2 seran sumatives d’acord amb les descripcionsanteriors.

Cal puntualitzar que sovint, condicionats pel concepte de l’obra: millores,reformes, rehabilitacions, etc., i també pel cost econòmic de certesactuacions de manteniment que resulten elevades, l’administració enrepercuteix els imports al capítol 5, dedicat a les inversions. També enaquest capítol, s’hi imputaran els costos de les obres conseqüència del’anomenat manteniment normatiu (vegeu els apartats que fan referència ales tipologies de manteniment i a les obres per a l’acompliment denormatives).

Les diverses maneres de tramitar l’aprovació, l'execució i la retribució delmanteniment estan delimitades en les lleis vigents que descriuen elprocediment administratiu i el model de contractes a fer. Convé distingir-hila gestió contable de la gestió administrativa.

La gestió comptable es detalla a la Llei 39/1988, de 28 de desembre;regula les hisendes locals, i s’ha d’aplicar al pressupost aprovat perl’entitat, d’acord amb les fases següents:

A, d’AUTORITZACIÓ de la despesa: és la fase de l’inici del procedimentd’execució i no implica relacions amb tercers;

D, de DISPOSICIÓ i compromís de la despesa: amb les autoritzacionspertinents es realitza un acte jurídic de vinculació amb tercers, per unaquantia determinada i d’acord amb unes condicions establertes;

O, de reconeixement o liquidació de l’OBLIGACIÓ: una vegada feta laprestació, el crèdit econòmic ja és exigible a l’Administració;

25

P, d’ordenació de la despesa: és la fase final en què s’estableix l’ordre dePAGAMENT a realitzar per la tresoreria municipal.

Tot i contemplar aquests passos, les administracions poden abastaralgunes de les fases de l’execució descrita, en un sol acte administratiu i reduir-ne, per tant, les tramitacions. Aquestes operacions de gestió delpressupost corrent es recullen en documents A-D-O-P que estan tipificats,pel que fa al format, a l’efecte de la realització de l’operació comptable.

Amb relació a aquest procés és important conèixer les bases d’execució del pressupost. Aquest document és elaborat per cada ajuntament, atèsque és on es concreten les normes internes de la regulació.

Cada administració ha de tenir delimitada l’autorització de la despesa–segons el volum econòmic i la delegació i l'assumpció de laresponsabilitat jerarquitzada– complementada pels fulls estàndard propis i de control pressupostari A-D-O-P, així com el circuit de tramitació delsexpedients administratius per a l’aprovació dels costos que requereixin:ofertes diverses, memòries valorades, projectes, contractes de prestació de serveis, licitacions, etc., la conformitat dels quals correspon a laComissió de Govern o al Ple Municipal.

Pel que fa a la gestió administrativa, la Llei 13/1995, de 18 de maig, de contractes de les administracions públiques, especifica la tipologia de les vinculacions jurídiques de les administracions amb tercers.

• Els contractes administratius poden ser: de consultoria i d'assistència ode serveis, d’execució d’obres, de gestió de serveis públics, de realitzacióde subministraments, etc. Segons l’objecte contractual i la quantiaeconòmica s’elabora un tipus de contracte i de procediment.

• Les adjudicacions també poden acollir-se a diverses modalitats: de caràcter restringit, negociat o obert. En aquest darrer cas esconstitueixen les meses de contractació, per decidir-ne el contratista.

• Pel que fa a les compres o subministraments, les despeses superiors a dos milions de pessetes necessiten la tramitació d'un expedientcomplert de contractació. Per les inferiors a dos milions de pessetes ocontractes menors, han d’aprovar-se comptant amb tres ofertes depressupostos per poder decidir-ne el proveïdor.

• Per a la contractació directa existeix un límit que està en funció delpressupost de cada corporació. Així, els considerats contractes menorsd’obres són aquells que no superen els cinc milions de pessetes. Per al’adjudicació d’una obra no superior a aquest valor es pot presentar unamemòria valorada i les corresponents ofertes.

A partir de cinc milions de pessetes, són considerats contractes majors.En aquest cas cal la presentació d’un projecte que, d’acord amb elslímits marcats en graus d’exigència segons els imports, s’han deformalitzar amb una sèrie de documentació, que fa referència, entred’altres, al plec de prescripcions tècniques, al plec de clàusulesadministratives generals i particulars, plànols, desglossamentpressupostari i programa de treball, així com tramitar el respectiuexpedient administratiu.

26

• Per a la contractació de serveis que es poden referenciar almanteniment, conservació, neteja i reparació de béns, equips iinstal·lacions s'ha de seguir la tramitació de l'expedient si la quantia del contracte supera els dos milions de pessetes i, si és inferior, éssuficient la presentació de les respectives ofertes.

En aquest apartat volem puntualitzar la necessitat de:

• Revisions periòdiques: d’aquells conceptes de manteniment que han detenir, per normativa, un contracte vigent de manteniment (gas,ascensors, parallamps, sistemes de seguretat...)

• Supervisió tècnica: només poden fer-la empreses autoritzades (ECA,ICICT, etc.) tal com hem assenyalat (a la pàgina 12)

Funcions dels sistema de gestió

La gestió del manteniment es pot descriure en uns paràmetres sistèmics deretroalimentació entre la direcció/responsable i l’execució pròpiament dita.

Un circuit possible seria el que tindria present: • La consulta tècnica prèvia i la consegüent presa de decisions• La priorització de les intervencions • La planificació de les intervencions• L’aplicació pressupostària del manteniment i de les inversions• La programació de les actuacions• L’execució i la supervisió tècnica• La ressenya en la fitxa del centre• L’avaluació de l’execució i del procés• L’elaboració de propostes i informes tècnics (valoracions, encàrrecs

d’estudis i/o projectes, adequació a les normatives...)

GRÀFIC 1. QUADRE DE FUNCIONS DEL SISTEMA DE GESTIÓ

Àmbit de caràcter tècnic

FUNCIONS DEL SISTEMA DE GESTIÓ DEL MANTENIMENT

FUNCIONS DE DIRECCIÓ

FUNCIONS D'EXECUCIÓ

PLANIFICACIÓ

AVALUACIÓ

INFORMACIÓ

EXECUCIÓ

PROGRAMACIÓ

PRESSUPOST

27

En el marc de les funcions descrites ressaltem la concreció dels objectiusdel manteniment a curt i llarg termini, atès que aquests abastaran els tresvessants del manteniment: preventiu, correctiu i normatiu (definits a lapàgina 12), i que també guiaran les actuacions de les obres d’inversió.

D’aquesta manera, el treball repercutirà amb valor afegit en totes lesaccions; s'hi aconseguirà per exemple: l’optimització de recursos, eldecreixement de certs índexs de deteriorament o consums, la incorporacióde sistemes energètics i de dosificació d’acord amb els compromisos de lesadministracions relatius a la sostenibilitat mediambiental, la definició d’unsmodels idonis de portes, lavabos, passamans, etc.

Procediment per a la gestió

El manteniment, pel fet de ser complex, és probablement un dels serveispúblics que requereix un disseny més acurat pel que fa al procediment per a la gestió. Ha de ser complet, entenedor i àgil ja que hi intervenen:

• Ampli volum de demandes i/o necessitats• Gran quantitat d’accions i gestions • Pluralitat de professionals per donar-hi resposta

L’establiment de canals, consignes clares, circuits d’entrada i sortida, fullsde seguiment i control, pautes temporals, tràmits d’urgència, etc., així comla utilització d’estratègies diverses per donar suport al pla d’acció comdiagrames de flux, gràfiques PERT, programes de control de projectes, etc.,són bàsics per atendre adequadament els centres i establir-hi una bonaqualitat del servei.

De tots aquests elements, en destaquem la rellevància d’establir unsparàmetres de qualitat per al control de l’acció, amb la redacció necessàriad’indicadors de caràcter qualitatiu i quantitatiu com a instruments demesura dels resultats. En un primer estadi ens seran útils per preveurel’evolució del servei i, per tant, per decidir la incorporació immediatad’accions correctives en cas de desviació. En un segon estadi serviran peravaluar el nivell d’acompliment dels objectius i contrastar dades idescriptors amb d’altres serveis.

Les fases, a excepció del manteniment preventiu i de la reparacióexecutada directament pels conserges o oficials d’oficis, pot detallar-se en:

• Detecció del desperfecte o mancança per part dels serveis tècnics, el conserge o l’oficial d’oficis i/o la comunitat educativa –aquesta és la primera responsabilitat de la participació

• Comunicació de la possible reparació mitjançant el circuit establert –és important dissenyar una única via de tramitació

• Recepció a l’Ajuntament de les peticions amb un suport estandaritzat:fitxes, programa informàtic, etc.

• Supervisió i valoració tècnica de la petició– en cas de denegació, donar resposta al centre docent– en cas d’acceptació, distribuir els encàrrecs als industrials, empreses,

brigada, etc., acompanyant-hi la calendarització• Descripció de les feines per part de l’adjudicatari: hores de personal,

materials... • Notificació a l’adjudicador –Administració local– de la descripció

de la feina, juntament amb el pressupost i terminis de l’encàrrec

28

• Incorporació de l’actuació en la programació• Supervisió tècnica –en casos puntuals abans de l’encàrrec, o bé en

funció del pressupost i la temporalitat establerta • Notificació als centres docents de manera periòdica de les feines fetes

i l’estat de la programació• Tramitació de factures i certificacions• Pagaments

GRÀFIC 2. QUADRE DE PROCEDIMENT DEL MANTENIMENT

Amb la finalitat d’establir el màxim de relació, participació i concertació, en el procés del manteniment, remarquem la importància de constituirreunions periòdiques entre els centres docents (equip directiu, AMPA) il’Administració local (regidor, representant municipal al CEC, professionalsd’educació i dels serveis tècnics...).

Aquests espais d’intercanvi poden servir per passar informació, valorar lagestió del manteniment i la seva adaptabilitat a les peculiaritats de cadacentre copsant el grau de satisfacció dels usuaris. Aquesta plataforma éstambé l’escenari idoni per possibilitar el consens respecte a la programacióde les actuacions de manteniment ordinari i/o d’inversions a realitzar encada centre, a través del pacte en la priorització de les accions.

Les reunions poden tenir diferents objectius segons el moment en què esdesenvolupin. Es poden distingir tres moments amb tasques diferenciadesque abasten tot el procés de la programació i l'execució del manteniment:

• La postexecució, que correspondrà al repàs i l’anàlisi, des dels diferentssectors de la comunitat educativa, per a la valoració de les actuacions o

Tramitació

EXECUCIÓServei extern

Detecció/Petició

PROCEDIMENT DEL MANTENIMENT

CENTRE

DOCENT

AJUNTAMENT

Recepció

Tractament dela informació

Decisió

Encàrrec

Resultat/Facturació

Detecciópreventiva

ExecucióServei intern

Informació

Detecció preventiva

Industrialssubministradors

Brigada Empreses

29

obres de manteniment i d’inversions ja executades. S'hi poden preveureindicadors d’avaluació, sobretot d’impacte i de satisfacció per tal dedisposar d’un punt de referència en les valoracions.

• La preexecució, en la qual s’ha de viabilitzar la participació en lapriorització de les accions programables dels diferents sectors de lacomunitat educativa. La preexecució, en la qual s’ha de viabilitzar laparticipació dels diferents sectors de la comunitat educativa en lapriorització de les accions programables. Per possibilitar-ho destaquem laimportància de facilitar al màxim una informació transparent tant delpressupost com de les accions prioritzades des de l'Ajuntament (perexemple qüestions de seguretat), com de les consignacionspressupostàries. També cal oferir explicacions tècniques entenedores queajudin a valorar l’establiment d’un ordre en les actuacions a realitzar.

• El seguiment de la programació pactada i la seva intervenció enl’avaluació de la gestió: organització, procediment, nivell d’informació,volum de resultats, qualitat... per conèixer el grau de satisfacció delsdiferents agents.

GRÀFIC 3. QUADRE DE LA COMISSIÓ DE SEGUIMENT DEL MANTENIMENT

Segons l’objectiu que es plantegi cal dissenyar instruments pertinents quepermetin ser transparents en la informació i copsar l’opinió dels diferentsusuaris de l’equipament a través d’informes, qüestionaris individuals,guions per als debats de grup, indicadors de necessitat, impacte,satisfacció de resultat de les actuacions, etc. (més endavant, en l’apartat deconsideracions, insistim en els aspectes socials).

DETECCIÓ

IN

T E R A C C I Ó

EXECUCIÓ

CENTRE EDUCATIU

• Director• Equip directiu• Claustre• Conserge• AMPA• Altres

AJUNTAMENT

Equip de governregidor responsable

Departamentd'Educacióserveis tècnicsaltres

recursos humansrecursos econòmics

COMISSIÓ DE SEGUIMENT

COMUNITAT EDUCATIVA

AVALUACIÓ PARTICIPATIVA

retroalimentació icontrol de qualitat

30

Alguns dels aspectes que poden configurar la concreció d’acords positius,els quals repercutiran en la gestió de l’administració i alhora beneficiaràl’escola són el fet d’intercanviar punts de vista i recollir directament delsdiferents sectors de la comunitat educativa noves propostes d’intervencionsper millorar els rendiments i la vida útil dels elements estructurals, i debuscar estratègies conjuntes per al bon ús i el respecte de lesinstal·lacions, el control dels subministraments, etc.

Models de registre i explotació de dades

Per a la gestió de les actuacions de manteniment és indispensable la utilització de mitjans informàtics que permeten desar, relacionar,modificar i filtrar les dades, així com imprimir-les i fer-ne ús, tantinternament per al seu seguiment, com per poder traspassar la informaciódel seu estat i dels costos als diferents sectors que participen a l'escola.

L’estructura d’un programa informàtic per a la gestió de les actuacions i els costos de manteniment, hauria de permetre el control i seguiment,com a mínim, dels apartats següents:

• Gestió de costos i manteniment• Magatzem (entrades i sortides, existències)• Gestió de consums (electricitat, aigua, gas, telèfon)• Estadístiques de resultats• Utilitats / Configuració

Per possibilitar la gestió informatitzada cal preveure els diferents camps il’acotació pertinent de cadascun d’ells per compondre la base de dades.

Els camps que cal tenir present són els següents:

• PROJECTE (només cal fer-lo en determinats tipus d’actuació, segons elcost, tal com s’ha apuntat en l’àmbit administratiu, a la pàgina 25).– Tipus d’actuació a projectar– Qui fa el projecte o les bases tècniques (tant si és un encàrrec intern

com extern)– Data de l’encàrrec– Data d’entrega del projecte– Import econòmic del projecte o les bases tècniques– Quin òrgan l’haurà d’aprovar (si és el cas)– Data d’aprovació inicial– Data de publicació al BOP (si és el cas)– Data d’aprovació definitiva

• DADES GENERALS DE L’ACTUACIÓ– Codi i nom del centre de cost (escola)– Número de referència de la petició de l’actuació– Descripció de l’actuació– Tipus d’actuació– Data d’avís– Qui fa la petició– Qui rep la petició– A quin ram o ofici correspon (paleta, lampista, manyà...)– A qui s’encarrega l’actuació– Qui fa el seguiment de l’actuació– Data d’inici de l’actuació– Data de finalització de l’actuació

31

• DADES ECONÒMIQUES– Valoració estimativa prèvia– Pressupost de l’industrial– Número de la partida on s’imputa la despesa– Número d’expedient de contractació– Retenció de crèdit– Sol·licitud de la despesa– Número d’albarà– Número de factura– Import de la facturació– Venciment del pagament

NOTA: Dues qüestions que cal tenir present:– Òrgan competent per aprovar la despesa i adjudicar les obres:

ple, comissió de govern, regidor, consell d’administració, gerent...– Sistema d’adjudicació en funció de l’import: concurs, subhasta,

procediment negociat...

Funcionament del programa

Distingim quatre blocs que cal tenir presents per fer el programa operatiu.En cadascun dels blocs cal definir prèviament les dades que es necessitentreballar.

Els blocs són els següents:Primer - Banc de dadesSegon - PressupostTercer - Ordres de treballQuart - Explotació de dades pel control pressupostari

Cada bloc comprèn un seguit de dades, que cal haver definit i recollit per talque siguin operatives. Proposem les següents:

Primer - Banc de dadesClassificades en les següents agrupacions:

• Agrupació tecnològica per centres de cost– Centres d’educació infantil i primària– Escoles d’educació especial– Escoles bressol– Escoles d’adults– Escoles de música– Escoles d’arts i oficis– Etc.

• Activitat de treball (ofici al que correspon l’actuació): – Electricista– Lampista– Fuster– Manyà– Paleta– Vidrier– Pintor– Etc.

32

• Industrials: Personal propiEmpreses externes: Proveïdors de materials

Empreses i industrialsCol·laboradors externs

• Personal assignat: Operaris de la mateixa empresa: Dades personalsCalendari laboral

Operaris d’empreses externes: Unitats de tempsdedicat

• Tipologies d’actuació: Despeses fixes anualsAvariesProgramacióObres de reforma, ampliació i/o milloraObres de posada en normes

També cal preveure camps per anotar:

• Sol·licitant: Qui demana la intervenció: Director del centre President de l’AMPARepresentant Municipal al CECOficial d’oficis - ConsergeEtc.

• Usuaris del programa: col·lectiu de persones que utilitzen el servei

Segon - Pressupost

Anotar els costos, prèvia definició de les partides econòmiques ons’imputaran les despeses, tenint present les acotacions fetes en l’àmbiteconòmic, a la pàgina 23.

Cal distingir pressupost: – Ordinari– Inversions

Tercer - Ordres de treball

Entenem per ordres de treball les actuacions de tot tipus.

S’introdueixen les ordres de treball anotant alhora l’estat de l’execució, per tant, cal haver fet una descripció prèvia d’aquests estats d’execució.

Com a suggeriment proposem set tipus diferents d’ordres de treball:

Estat A - Ordres de treball pendents de prevaloracióEstat B - Ordres de treball pendents d’encàrrecEstat G - Ordres programades i pendents d’entrega

Estat C - Ordres de treball en cursEstat D - Ordres de treball tancades sense valorar

Estat E - Ordres de treball facturadesEstat F - Ordres de treball certificades

33

Exemple de l’anotació dels estats de les obres:Estats A - B No encarregat encaraEstats C - D Feina encarregada - C - i acabada - D -Estat E Treball facturatEstat F Certificació

Quart - Explotació de dades pel control pressupostari

Les dades introduïdes ens permetran obtenir el mapa comptable, amb informació del cost detallat per agrupacions definides:

• Centres de cost• Activitat de treball• Industrials• Tipologia d’actuació

Aquesta gestió informatitzada la utilitza algun ajuntament, preveient iacotant de forma pertinent els diferents camps referenciats que són els quecomposen la base de dades amb EXCEL. Ara en un dels municipis queformen el grup de treball s’està assajant la gestió amb una base de dadesamb ACCES que pot comportar millors prestacions i que permet l'anàlisicreuat de diferents camps.

El nucli d’aquesta nova base de dades està format per totes les dadesdefinitòries del centre i les seves instal·lacions –amb inspeccions oficials,subministraments i consums, alarmes, ascensors… –i s’hi van introduinttant els projectes i expedients oberts, com les actuacions que s’hi realitzeno s’han de realitzar –segons tipologia i ordre de prioritat– així com elpersonal encarregat i totes les dades pressupostàries: despeses, facturació,proveïdors de compres i partides a les quals s’imputa el cost, etc.

Es preveu que es pugui ampliar la base de dades, amb d’altres accions deles quals el municipi sigui responsable, com per exemple les activitats forad’horari lectiu, per tal de poder gestionar l’ús del centre, en cas de nodisposar d’un instrument informàtic específic.

34

Pressupost ordinari

Despeses fixes anuals Periodicitat

Contractes de manteniment anual de:Alarmes

Manteniment Anual Connexió a central d’alarmes Diària

Extintors i mànegues Revisió Anual Retimbrat d’extintors QuinquennalSubstitució d’extintors 20 anys

Ascensors i plataformes elevadores Mensual Instal·lacions elèctriques Mensual Parallamps Anual Aire condicionat Trimestral

Tractament de plagues d’arbresVarietat de plagues dels arbres Anual (primavera) Processionària del pi i cedre Anual (desembre)

Esporgat d’arbres Bianual (hivern)

Prova d’estanquitat de gas Anual (setembre-octubre)Posada en marxa de les calefaccions Anual (setembre-octubre)

Inspeccions oficials periòdiques de:Baixa tensió Bianual Ascensors QuadriennalGas natural Quadriennal

Pintura interior Mínim cada 8 anys

Despeses variables

Manteniment preventiu Sempre Avaries Sempre Reparacions (no avaries) Quan calMillores acordades i programades Segons les necessitatsamb els centres i els recursos

Pressupost d’inversions

Grans reparacions Segons el pressupost(reforma, ampliació i/o millora)

Posada en normes dels edificis Segons el pressupost

Periodicitat de les operacionsde manteniment

35

Ja que l’estat de l’edifici i de les seves instal·lacions té una incidènciadirecta en l’activitat que en ell s’hi du a terme, cal cercar la participació i l’acord dels diferents sectors que s'hi relacionen, per tal de programar i prioritzar allò que és necessari per a la comunitat educativa.

Els diferents sectors esmentats poden ser els següents:

Ajuntament: L’Àrea de Serveis a la PersonaEls representants municipals en els consells escolarsAltres àrees de l’Ajuntament.Organismes Autònoms MunicipalsOficines municipals de districteEl Departament de Manteniment corresponentEls conserges i/o els oficials d’oficis de vigilància imanteniment de les escolesEl personal de neteja del centreGuàrdia Urbana (vigilància)

Escoles: Equips directius de l’escola (director, cap d’estudis, secretari)Claustre de professorsEl Consell Escolar

Pares: L’AMPALa federació d’AMPA a escala local

Generalitat: El Departament d’Ensenyament: Serveis tècnics de lesDelegacions Territorials i InspeccióEl Departament de Sanitat (cuines i menjadors escolars)

Altres sectors que han d’assumir els pactes:ProveïdorsEmpreses industrials externesCol·laboradors externsEmpreses subministradores de serveis(electricitat, aigua, gas, telèfon)Empreses d’inspecció oficial periòdica (electricitat, gas, ascensors)Grups que fan ús dels recintes escolars (activitats extra-escolars)

Recordem la proposta explicada a la pàgina 27, quan es desenvolupa el procediment per a la gestió. Ens referim a la importància dels espaisd’intercanvi entre els sectors i la proposta de reunions al llarg del procés i de les enquestes als usuaris amb indicadors de satisfacció.

El servei s’ha d’orientar al ciutadà i per tant és fonamental la sevaimplicació des de la detecció de les possibles actuacions de manteniment i la seva priorització, fins a l’avaluació de la programació. Aquesta manerade fer porta a una retroalimentació i és un control de qualitat querepercutirà en la millora del servei.

Sectors que intervenen en elmanteniment dels centres públicsd’educació infantil i primària

36

La normativa relacionada en aquest apartat, no té com a objectiu ser unrecull exhaustiu, sinó que pretén donar un marc referencial ampli i a l’horatransversal de les diverses normes bàsiques, tècniques i específiques delsector, que s’han de tenir present en l’execució del manteniment en elscentres escolars.

Aquesta recopilació legislativa d’aplicació en l’acompliment competencialno és exhaustiva. Se n’ha fet una selecció i s’ha ordenat en tres apartatsatenent la normativa municipal, el marc legal sectorial d’educació i lesdisposicions legals en matèria de projectes i l’execució constructiva. Aquestúltim apartat se subdivideix en diferents blocs per tal de classificar lapluralitat de l’espectre normatiu.

• Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (art. 25.2-n) (BOE 03.04.85)

• Llei 8/1987, de 15 d’abril, municipal i de règim local de Catalunya(DOGC 832 de 27-4-87)) (art. 63.2-o)

• Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les hisendes locals(BOE 30.12.88)

• Reial Decret 500/1990, de 20 d’abril, pel qual es desenvolupa el capítolprimer del títol sisè de la llei 39/1988, en matèria de pressupostos (BOE 27.04.90)

• Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament delpersonal al servei de les administracions locals (DOGC 28.09.90)

• Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de lesadministracions públiques i del procediment administratiu comú (BOE 27.11.92)

• Llei 13/1995, de 18 de maig, contractes de les administracionspúbliques (BOE 19.05.95) i desenvolupament parcial RD 390/1996 (BOE21.03. 96)

• Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres,activitats i serveis dels ens locals ROAS (DOGC 23.06.95)

Normativa municipal

Fonaments legals i responsabilitatsdel manteniment

37

• Llei orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’ordenació general del sistemaeducatiu (BOE 04.10.90)

Projectes

• Ordre de 26 de març de 1981, Programa de necessitats per a la redaccióde Projectes de construcció i adaptació dels centres d’educació especial

• Reial decret 389/1992, de 15 d’abril, pel quals s’estableixen els requisitsmínims dels centres que imparteixen ensenyaments artístics (BOE28.04.92)

• Reial decret 1004/1991, de 14 de juny, pel qual s’estableixen elsrequisits mínims dels centres que imparteixen ensenyaments de règimgeneral no universitaris (BOE 26.06.91)Correcció d’errades del Reial decret 1004/1991 de 14 de juny, pel quals’estableixen els requisits mínims dels centres que imparteixenensenyaments de regim general no universitaris (BOE 18.07.91)

• Ordre de 4 de novembre de 1991, per la qual s’aproven els programesde necessitats per a la redacció dels projectes de construcció de centresd’educació infantil, primària, ESO i educació secundària completa (BOE 12.11.91)

• Llei 38/1991, de 30 de desembre, de les instal·lacions destinades aactivitats amb nens i joves (BOE 10.03.92)

• Ordre d’11 de maig de 1983, que regula les condicionshigienicosanitàries i de seguretat de compliment obligat per als centresd’atenció assistencial per a infants de menys de sis anys (DOGC10.06.83)

• Ordre d’1 de juny de 1983, per la qual s’estableixen les condicionsmaterials que hauran de regir en els centres d’atenció assistencial i educativa als infants fins a sis anys, no inscrits com a centresd’ensenyament, així com els mòduls de personal i les titulacions exigides(DOGC 10.06.83)

• Ordre de 16 de setembre de 1992, per la qual es creen i es fixen lescaracterístiques i els requisits mínims de les aules d’entorn rural (DOGC14.10.92)

• Ordre de 10 de maig de 1996, de modificació l’Ordre de 16 de setembrede 1992, relativa a les característiques i els requisits mínims de les aulesd’entorn rural (DOGC 29.05.96)

Marc normatiu sectorial d’educació

Disposicions legals en matèria de redacció de projectes

38

• Llei 24/1991, de 29 de novembre, regulació de l’habitatge (DOGC15.01.92)

• Decret 274/1995, d’11 de juliol, nivell d’habitabilitat objectiva exigit alshabitatges (DOGC 18.10.95)

Prevenció i extinció d’incedis

• Reial decret 2177/1996, de 4 d’octubre, s’aprova la norma bàsica de l’edificació NBE-CPI /96: condicions de protecció contra incendis enels edificis (BOE 29.10.96)

Barreres arquitectòniques

• Decret 135/1995, de 24 de març, de desplegament de la Llei 20/1991,de 25 de novembre, de promoció de l’accessibilitat i de supressió debarreres arquitectòniques i d’aprovació del Codi d’accessibilitat (DOGC 28.04.95)

Seguretat i evacuació

• Ordre del 13 de novembre de 1984 sobre evacuació de centres docentsno universitaris. Annex: Instruccions per a la realització d’un simulacre (BOE 17.11.84)

Aïllament acústic

• Reial decret 2115/1982, de 12 d’agost, pel qual es modifica la normabàsica de l’edificació NBE-CA-81, sobre condicions acústiques en elsedificis (BOE 03.09.82 i 07.10.82)

• Ordre, de 29 de setembre de 1998, per la qual s’aclaren i s’esmenendiversos aspectes dels annexos a la Norma Bàsica de l’edificació NBE-CA-82 sobre condicions acústiques en els edificis (BOE 08.10.88)

Aïllament tèrmic

• Reial decret 2429/1979, de 6 de juliol, norma bàsica de l’edificació NBE-CT-79, condicions tèrmiques en els edificis (BOE 22.10.79)

39

A causa de la permanència temporal de les normatives, hem cregutconvenient referenciar en l’annex 3 apartat 2 d’aquesta guia, el llistat depàgines web de diferents entitats que de forma permanent procurenl’actualització de la legislació en la matèria que els afecta. Consultant-les podreu obtenir la informació vigent en el moment que ussigui necessari.

Igualment hi trobareu adreces d’interès per desenvolupar la tasca demanteniment d’edificis, així com d’entitats que disposen de recursosd’utilitat a través de les quals es poden obtenir subvencions i/o altres tipusd’ajuts.

40

COMPETÈNCIES DELS AJUNTAMENTS PEL QUE FA A

AJUNTAMENT (gestió directa des dels departaments

MANTENIMENT I OBRES (per centres de cost)

PreventiuCorrectiuNormatiu

Pressupostordinari

PressupostInversionsacordades

Despeses fixesAvariesObres acordadesPintura

ReformaAmpliacióMilloraEliminació de barreresPosada en normesGran reparacióAdequació de nous locals

DirectorTècnicsDelineantsAdministratiusEncarregatsPaletaManyàFusterElectricistaLampistaOficial d'oficis oconserge

ProveïdorsConstructorsInstal·ladorsIndustrialsCol·laboradors

Gestió informatitzada Personal propi Empreses ext.

INSPECCIONS PERIÒDIQUES OFICIALS

ElectricitatAscensorsGas naturalGas butàSanitatAltres

Actes Inspecció Terminis Corregir deficiències

COMUNITAT E

Equip directiu

AMPA

Oficial d'oficis oconserge

Alumnes

Representantmunicipal

Activitatsextraescolars

Consell Escolar

CONSUM DE SUBMINISTRAMENTS I EL SEU CONTROL

Lectures Incidències Desviacions

ElectricitatAiguaGas

Mesuresper a l'estalvienergètic

Fuites

Interrelació del centre escolar ambels diferents departaments municipals

Interrelació entre departaments i/oorganismes autònoms municipals

Serveis prestats des dels diferentsdepartaments o organismes autònoms

Marc competencial

GRÀFIC 4. QUADRE RESUM

41

A L ' EDUCACIÓ PÚBLICA INFANTIL I PRIMÀRIA

s o a través dels seus organismes autònoms

NETEJA (servei contractat)

Periodicitat/Recursos Inspecció Avaluació

PavimentsNuclis de serveisMenjadorsMobiliariPatisVidresParetsTeulades i terrats

Conceptes

PROJECTES I BASES TÈCNIQUES

Programa Execució AprovacióNecessitatsPlanificacióPressupostAcord programaProgramacióExecucióInformacióAvaluacióAcord projecte

VIGILÀNCIA I SEGURETAT

Robatori Incendi EmergènciesAjuntament

Guàrdia UrbanaProtecció CivilTècnics mantenimentOficial d’oficis oconserge

Altres

Central d'alarmesBombersPolicia Nacional

Companyiessubministradores

EDUCATIVA DEL CEIP

Participació Informació Avaluació

DiàriaDiàriaDiàriaDiàriaSetmanalMensualAnual (a l'estiu)Anual (a l'estiu

42

Per concloure, pensem que és útil incidir en alguns apartats. Apuntem sisaspectes que, segons la nostra opinió, és recomanable tenir presents:

• Les actuacions per a l’acompliment de les normatives canviants, així comper a la preservació del medi ambient, solen tenir un cost important, peròhi ha possibilitats de sol·licitar ajuts. Actualment, per exemple, tenenprogrames de subvencions:

PER A LA SUPRESSIÓ DE BARRERES ARQUITECTÒNIQUES– Diputació de Barcelona, Àrea d’Educació– Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar Social

PER A L'ESTALVI ENERGÈTIC (auditories i/o ajuts econòmics)– Diputació de Barcelona. Àrea de Medi Ambient– Generalitat de Catalunya. Departament d’Indústria i Comerç. ICAEN– Ministeri d’Indústria (a través d’empreses elèctriques)

(Per a més informació vegeu annex 3.3.)

• A la pàgina 11 de la guia hem fet referència a la importància que, per al’acompliment d’aquesta competència, té disposar del llibre de l’edifici delparc d’edificis escolars del municipi.

La Llei de l’habitatge, 24/91, el regula en el seu capítol V. Es tracta d’undocument complet que recull la informació pertinent per conèixer lescaracterístiques físiques i tècniques de la construcció, així com el seu règimjurídic.

Aquest document és útil tant per saber el procés de construcció com la seva conservació i manteniment, ja que s’hi consigna la informacióreferent a les característiques tècniques, instal·lacions, plànols i lesinstruccions d’ús i manteniment. Aquestes dades han d’anaracompanyades de les instruccions per aconseguir un manteniment idoniper a la conservació de la vida útil de l’edifici.

Aspectes econòmics

Aspectes tècnics

Consideracions

43

El Decret 206/92, desplega el seu contingut que consta de tres parts:

a. Quadern de registre que inclourà:

– Dades inicials de l’edifici que fan referència a les d’identificació i deconstrucció, als intervinents en el procés constructiu així com a lesdades de llicència, declaració d’obra nova i el seu règim jurídic

– Registre d’incidències que modifiquin les dades inicials i comprèn desdel canvi de titularitat o de destinació i les assegurances fins a lesactuacions de rehabilitació o reforma

– Registre d’operacions de manteniment i reparacions. Per aquestapartat pot ser útil el programa que s’ha especificat a la pàgina 31d’aquesta guia.

b. Documentació d’especificacions tècniques (DET), signada pel tècniccompetent.

Ha d’incloure: plànols, esquema de xarxes d’instal·lacions i la descripció deles solucions constructives i dels principals materials. També ha d’incloureel manual d’ús i manteniment amb les instruccions pertinents.

c. L’arxiu de documents

Format pels originals de: les llicències, el certificat de final d’obra,l’escriptura pública d’obra nova i els documents de garantia. També hi hande constar les justificacions d’operacions de reparació i manteniment decaràcter obligatori.

• Disposar d’una pòlissa de responsabilitat civil i de defensa que cobreixi atot el personal que tingui responsabilitats en el manteniment dels edificispúblics.

• Exigir sempre als instal·ladors externs que disposin dels carnetsacreditatius de la seva especialitat, i una assegurança que cobreixi laresponsabilitat civil davant de qualsevol contingència.

• Crear àmbits per a la informació i la participació dels diferents sectorsque tinguin a veure amb el manteniment dels centres educatius, pel quefa al coneixement de l’estat de les actuacions del seu centre i acordar lesprioritats d’actuació, atenent els recursos disponibles.

A l’annex 1 adjuntem una enquesta de satisfacció dels usuaris, com a mostra d’un canal de participació mitjançant la recollida d’opinió delsusuaris del centre educatiu.

Aspectes d’assegurances i responsabilitat civil

Aspectes socials

44

Recollir la valoració per escrit és un mecanisme útil per poder obteniropinions més lliures i reflexionades. A més, ens permetrà fer l'anàlisicomparativa per anys, la qual cosa evidenciarà la millora o no dedeterminats aspectes de la gestió i/o execució de les actuacions de manteniment.

• Crear un programa informàtic o base de dades estàndar (EXCEL O ACCES) amb els camps proposats a les pàgines 30 i 31d’aquesta guia.

• Recollir informació protocolitzada de manera que sigui possible compararel cost en el mateix municipi en iguals períodes de temps.Per tal de poder programar les actuacions i fer un seguiment ambrigorositat de cadascuna de les accions, caldria recollir dos tipus dedades:

– les que descriuen l’edifici – les dels costos de les actuacions

• Substituir «la figura» del conserge (porta, telèfon, fotocòpies, etc.), per lade l'oficial d'oficis de manteniment. Això no suposa cap canvi decategoria professional, però sí que és un lloc de treball amb assignacióde tasques que encaixen molt millor en el desenvolupament de lescompetències obligatòries de l’Administració local respecte als centresdocents públics d’educació infantil i primària.

• Per a la transformació del personal cal programar la formació en leshabilitats dels oficis clàssics de manteniment, mitjançant el Pla deFormació Continuada, i preveure proves pràctiques d’aquestes habilitatsen els processos de noves contractacions.

• Elaborar des dels ajuntaments els calendaris laborals dels oficials d’oficisde manteniment de les escoles en sincronització amb els de les escoles(festes, vacances, etc.).

• Confeccionar i aprovar reglaments de règim intern dels oficials d’oficis demanteniment de les escoles públiques d’educació infantil i primària(vegeu BOP 72; 25-3-97).

• Dissenyar un protocol de funcions quotidianes. És important per quantitatd’actuacions: neteja, recollida de residus... Com a mostra, sistematitzemles dels conserges que adjuntem en l’annex 2.

Aspectes de gestió

Aspectes funcionals

45

SECTOR QUE RESPON EL QÜESTIONARI:

■■ Equip directiu del centre■■ AMPA■■ Representant municipal en el Consell Escolar■■ Conserge o oficial d’oficis

1. Creieu que respecte a l’any passat el servei de manteniment en el vostre centre ha estat:

■■ Millor■■ Igual■■ Poc favorable■■ Més deficient

2. Com valoreu, en general, el servei que ha rebut el centre pel que fa al manteniment?

■■ Molt satisfactori■■ Satisfactori■■ Poc satisfactori■■ Molt poc satisfactori

3. Pel que fa a les obres de millora pactades i a les altres d’inversiódutes a terme al centre, com valoreu el nivell de la sevarealització?

■■ Molt satisfactori■■ Satisfactori■■ Poc satisfactori■■ Molt poc satisfactori

4. Com valoreu el tracte que heu rebut dels diferents interlocutors de l’àrea de manteniment?

■■ Molt satisfactori■■ Satisfactori■■ Poc satisfactori■■ Molt poc satisfactori

Annex 1Enquesta de satisfacció dels usuaris

Escola Any

Annexos

46

5. Creieu que les avaries que s’han produït al vostre centrehan estat ateses:

a) amb la suficient celeritat?

■■ Molt satisfactori■■ Satisfactori■■ Poc satisfactori■■ Molt poc satisfactori

b) amb el suficient nivell de qualitat?

■■ Molt satisfactori■■ Satisfactori■■ Poc satisfactori■■ Molt poc satisfactori

6. Creieu que els acords que pactem entre els diferents sectors queparticipem en el manteniment del centre, així com el treball que esfa des de l’àrea de manteniment, permeten que els alumnes,mestres i pares tinguin una millora en la qualitat i el confort en elsrecintes escolars?

■■ De manera molt satisfactòria■■ De manera satisfactòria■■ De manera poc satisfactòria■■ De manera molt poc satisfactòria

7. Altres observacions que cregueu oportunes que tinguin a veureamb el manteniment del centre.

47

S’ha fet referència a la pàgina 44 als aspectes funcionals que perrendibilitzar les tasques dels conserges o oficials d’oficis, incidim quecal ajustar el seu reglament i els seus horaris de dedicació a la vigilànciai al manteniment dels centres per donar compliment a aquestacompetència obligatòria que l’ajuntament ha de realitzar en els centreseducatius.

Un instrument complementari a aquest servei de manteniment pot serl’establiment de protocols que acotin i ajudin els conserges en larealització de les tasques quotidianes que se li encarreguen.

Els protocols es converteixen en eina vàlida per a l’eficàcia d’aquestestasques ja que:

– donen seguretat al personal de l’ajuntament que està destinat alscentres educatius perquè sap a què atenir-se

– ajuden els equips directius dels centres a aclarir quines són lestasques atribuïdes a aquest personal.

Per exemple si una de les tasques és «avisar dels desperfectes» que ello ella no pot atendre directament, cal definir prèviament quin serà elcircuit que s’ha d’utilitzar.

Si se’ls encarrega la «supervisió de la neteja» del centre cal quesàpiguen què s’ha demanat a l’empresa de neteja proporcionant laperiodicitat del que s’ha contractat (conceptes inclosos en la netejadiària, quinzenal, mensual o trimestral). A més, per facilitar aquestatasca de seguiment i comunicació cal dissenyar un full de control en quèsigui fàcil anotar la valoració general del servei així com la ressenya deles deteccions de dèficit o incidències puntuals.

És fonamental, sobretot, disposar d’un protocol de tasques bàsiquesquotidianes confeccionat conjuntament amb el personal que les had’executar (cal preveure els ajustaments corresponents a lespeculiaritats estacionals o a d’altres indicacions de periodicitat.

La participació i l'atenció a les propostes dels conserges i/o oficialsd’ofici és important ja que el grau d’adaptabilitat ha de ser molt altperquè siguin un suport realment útil.

La sistemàtica del protocol i la concreció de les diverses funcionsespecífiques del lloc de treball aprovades en cada consistori pot ajudar a establir una dinàmica més racional i eficaç de les feines i a donar una dimensió més completa del seguiment de l’estat del’equipament.

El protocol ha de servir de guia per realitzar, entre d’altres, les revisionsi supervisions dels espais interns i externs a realitzar en el centre, elseguiment del control de les instal·lacions, el temps de dedicació mésadient per efectuar el manteniment, els horaris propis de funcionamentde cada escola (entrades, sortides, patis, etc.).

Annex 2Protocol per als conserges o oficials d’oficis

48

A tall d’exemple, a continuació, exposem alguns aspectes d’unaplanificació (diversa segons les variables humanes i materials) que,principalment, ha de respondre a un quadre senzill on apareguin dosdescriptors: primer, l'hora del dia i el temps de dedicació; i, segon, laseva correspondència amb la descripció de les feines a fer.

Cal destacar que una vegada elaborat segons cada cas, s’ha d’entendreque qualsevol protocol, en l’àmbit escolar, ha d’anar lligat a unaflexibilitat i a una capacitat d’adequació a l’entorn i a les incidències.

A continuació, us mostrem una pauta pel protocol diari:

Horari Tasques

Primera hora del matí Supervisió dels aparells de calefacció(hivern); supervisió general de lesinstal·lacions; obertura de les portes de les aules, persianes, llums; reg; repàsde l’estat dels patis (retirar objectesperillosos), tanca...; control de personal deserveis diversos (neteja, subministradors,manteniment); etc.

Entrada dels alumnes Control de porta/portes exteriors; timbres;recepció; etc.

Abans de l’esbarjo Treballs de manteniment; lectura decomptadors; canalització de visites;canalització de la correspondència; etc.

Després de l’esbarjo Supervisió acurada de lavabos (aixetes,cisternes...) i diversos espais (aules, cuina,gimnàs, laboratori); execució de petitstreballs; etc.

Sortida de migdia Control de porta/portes exteriors i interiors;timbres; recepció; supervisió tenint en compte el servei complementari de menjador; etc.

Acabament jornada de matí Feines en la consergeria; petites feines demanteniment a les aules, sense presènciadels alumnes; etc.

Primera hora de la tarda Repàs general del recinte; feines deconsergeria; etc.

Entrada dels alumnes Control de porta/portes exteriors; timbres;recepció; etc.

Jornada de la tarda Petits treballs; un dia a la setmanaemplenar documentació diversa; i unavegada a la setmana reunió amb ladirecció: per informar de les feines fetes,per tenir el vist-i-plau dels fulls de registre,dels de control..., i signatura de lesdemandes de serveis exteriors demanteniment; etc.

49

Sortida dels alumnes Control de porta/portes exteriorsi interiors; etc.

Acabament de la jornada Recepció de les persones d’activitatsextraescolars (AMPA, empreses, clubs...),del servei de neteja, etc.; supervisió i/otancament de les instal·lacions generals,persianes, finestres..., és a dir, d’acordamb l’establert per l’escola: deixar elcentre en condicions per desenvolupar lesactivitats de tarda i vespre; etc.

50

1. PUBLICACIONS

Diputació de Barcelona

• Programa d’assessorament municipal en gestió d’obres – Papers de gestió, 1999. Volum 10, «Manteniment d’obres: proposta per a la seva previsió en la redacció dels projectes» Volum 11, «La despesa de manteniment i el cost de no mantenir»

• Monogràfic temes educatius: Edificis escolars, 1997, Serveid’Ensenyament

• Monogràfic de legislació ambiental, 1996, Servei del Medi Ambient

• Guia de l’edificació sostenible, 1999, Servei del Medi Ambient–InstitutIldefons Cerdà

• Integració de qualitat ambiental en les construccions públiques, 1999,Àrea de Cooperació

Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya

• Mapa escolar de Catalunya, tom tercer, volum II

• Criteris per a la construcció de nous edificis per a centres docentspúblics

Ajuntament de Barcelona

• ICB – Informació Cartogràfica i de Base

• Programa Costwork de gestió del manteniment

Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

• Observatori del Manteniment

• Manteniment i Gestió d’Edificis, seminari de la VIII Universitat Tècnicad’Estiu de Catalunya

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya

• El manteniment dels edificis, 1999, col·lecció Papers

Annex 3Publicacions de referència i altres recursos

51

Asociación Española de Mantenimiento

• IV Jornades sobre manteniment i gestió d’edificis i d’espais públics (1 i 2 desembre 93)

Nacions Unides Comissió de Medi ambient

• Agenda 21 - Conferència de Rio de Janeiro «La cimera de la Terra», 1992

2. ALTRES RECURSOS D’INTERÈS

Relació d’adreces electròniques d’organismes amb legislació vigent ialtres recursos

Departament de Política Territorial i Obres Públiquesde la Generalitat de Catalunya

– Normativa actual sobre habitatge.

• http://www.gencat.es/ptop/gestadmi/frinfoha.htm

Departament d’Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitatde Catalunya

– Oficina de gestió unificada, exemples de tramitació de treballsd’instal·lacions.

• http://www3.gencat.es:81/scripts/web_ogu/Entrada.asp

– Normativa sobre instal·lacions de gas.

• http://www.buildnet.es/gasnormas/nav gn 1.htm

– Estudis sobre energies renovables, estalvi energètic.

• http://www.icaen.es/

Ministeri de Ciència i Energia

– Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDEA).

• http://www.qsystems.es/idae/

52

Servei del Medi Ambient de la Diputació de Barcelona

• http://www.diba.es/mediambient/ener.htm

Ministeri de Treball i Afers Socials

– Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo.

• http://www.mtas.es/insht/legislation/LPRLreg.htm

Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya

• http://www.gencat.es/treball/scst/index.htm

Departament de Prevenció de la Mútua d’Accidents de Treball (FIMAC)

• http://www.prevencion.fimac.net/document.htm

Col·legi d’Aparelladors de Catalunya

– Consulta de la normativa que cal aplicar en diferents tipus d’obra.

• http://www.apabcn.es/tecnica/renart/plecinstant.htm

Portal d’Arquitectura i Construcció

• http://www.arquinex.es/norileg.htm

Diputacióde BarcelonaÀrea d'Educació

Diputacióde BarcelonaÀrea d'Educació

Manteniment dels centres docentspúblics d’educacióinfantil i primària i d’educació especial

Col·lecció Guies Metodològiques

1 Pla local d’educació d’adul ts

2 Elaboració del Llibre del poble

3 Projecte educat iu de ciutat

4 Manteniment dels centresdocents públ ics d’educacióinfant i l i pr imària i d’educació especial

Col·lecció Guies Metodològiques

g u i e sm e t o d o l ò g i q u e s

4

Aquesta guia pretén oferir als municipis un suport per al’eficàcia en el compliment d’una de les competènciesobligatòries que l’Administració local té assignades: elmanteniment dels edificis dels centres docents públicsdels nivells educatius que les lleis expliciten i dels detitularitat pròpia.

La qualitat de l’ensenyament no es pot veure afectada pelfet que el continent no reuneixi les condicions adequades.L’elaboració d’aquesta guia vol contribuir a fer efectiva lacura dels equipaments, partint del convenciment quel’estat dels edificis escolars incideix enormement en eldesenvolupament de les activitats que s’hi porten aterme. El dret a l’educació no consisteix només a estarescolaritzat i a assistir al centre, sinó que comprèn lesgaranties d’un servei de qualitat. Una d’aquestes és sensdubte que l’edifici i el recinte siguin dignes per al'exercici de l’activitat escolar.

Per desenvolupar el servei de manteniment amb elsprincipis d’eficiència, equitat i transparència de lespolítiques públiques, a més d’efectuar les accionspertinents, cal arbitrar la forma com es porta a terme.És per aquesta raó que a la guia es fa esment delsàmbits que hi intervenen i als mecanismes i estratègiesque convé activar.

Esperem que aquesta guia us sigui útil per portar a termeaquesta competència, amb el propòsit de dignificar laxarxa pública d’ensenyament, fent que aquest aspectesigui un element positiu per a la seva promoció.