AQÜEDUCTES ROMANSAqüeducte de Segòvia

Aqüeducte de Tarragona

AQÜEDUCTE ROMÀ DE LES FERRERES

1.1. DADES L'Aqüeducte de les Ferreres (també anomenat Pont del Diable) és un pont-aqüeducte romà aixecat al barranc dels Arcs al terme de Tarragona. Tenia els seus inicis a Pont d’Armentera des d’on conduïa les aigües dels rius Francolí i Gaià a l'antiga ciutat de Tàrraco. Com la majoria de les obres civils romanes, és d’autor desconegut. És una construcció del segle I d.C., probablement el 24-22 d.C. durant l’estada d’Octavi a Tàrraco. És d’estil romà tardorepublicà o altimperial.

1. IDENTIFICACIÓ

Va ser construït amb pedra sorrenca de la regió en sistema voltat (arcs de mig punt).És un dels aqüeductes més monumentals i ben conservats i el més important de Catalunya. La seva longitud total era de 10 km.

Algunes cases romanes (les domus) tenien aigua corrent i en cada illa de cases hi havia una font pública. A més, les ciutats tenien termes i jardins públics i privats que calia regar. Per tant una ciutat romana necessitava un subministrament d'aigua molt abundant, regular i segur, que no garantien els sistemes tradicionals (pous, cisternes i fonts naturals).

ELS AQÜEDUCTES

Termes romanes de Bath (segle I d.C.)

Font de Pompeia

Algunes cases romanes (les domus) tenien aigua corrent i en cada illa de cases hi havia una font pública. A més, les ciutats tenien termes i jardins públics i privats que calia regar. Per tant una ciutat romana necessitava un subministrament d'aigua molt abundant, regular i segur, que no garantien els sistemes tradicionals (pous, cisternes i fonts naturals).

L'aigua, captada en rius o fonts, era desviada a una canalització consistent en una galeria coberta amb el fons impermeabilitzat per un arrebossat de morter. L'aqüeducte baixava en pendent suau i progressiu, tot superant els obstacles naturals (muntanyes o valls) amb perforacions a la roca o amb grans construccions en fileres d'arcs sobreposades.

ELS AQÜEDUCTES

Aqüeducte de Gea (Terol)

Algunes cases romanes (les domus) tenien aigua corrent i en cada illa de cases hi havia una font pública. A més, les ciutats tenien termes i jardins públics i privats que calia regar. Per tant una ciutat romana necessitava un subministrament d'aigua molt abundant, regular i segur, que no garantien els sistemes tradicionals (pous, cisternes i fonts naturals).L'aigua, captada en rius o fonts, era desviada a una canalització consistent en una galeria coberta amb el fons impermeabilitzat per un arrebossat de morter. L'aqüeducte baixava en pendent suau i progressiu, tot superant els obstacles naturals (muntanyes o valls) amb perforacions a la roca o amb grans construccions en fileres d'arcs sobreposades. Aquesta última és la imatge més famosa, per l'espectacularitat dels restes, com l'aqüeducte de les Ferreres (Tarragona), el de Segòvia o el Pont del Gard.

ELS AQÜEDUCTES

Pont du Gard, segle I d.C.(prop de Nimes, França)

Aqüeducte de Segòvia, segle I –II d.C.

Aqüeducte de les Ferreres, segle I d.C. (Tarragona)

Construcció de l’arc amb cintra

Canal per on discorria l’aigua

1.2. CONTEXT HISTÒRIC

Localització geogràfica

L'art romà

L'Imperi romà

Etapes de la història de Roma

1.2. CONTEXT HISTÒRICLocalització geogràficaL’Aqüeducte de les Ferreres és una construcció romana del segle I d.C. (Imperi). La civilització romana es va desenvolupar al voltant de la Mediterrània. Les conquestes van portar la cultura romana per bona part d'Europa, el nord d'Àfrica i Orient Pròxim. Aquestes conquestes van posar en contacte els romans amb grans civilitzacions antigues com la grega o l'egípcia.

1.2. CONTEXT HISTÒRICEtapes de la història de RomaDes de la fundació de la ciutat de Roma (753 a.C.) distingim tres etapes en el desenvolupament de la civilització romana:

1) Monarquia (753 – 509a.C.) Roma era governada per reis, dels quals els últims eren d'origen etrusc2) República (509 – 27a.C.): els romans comencen les conquestes. Guerres Púniques contra els cartaginesos

3) Imperi (27a.C. - 476d.C. Imperi Romà d'occident): - Octavi August va inaugurar un nou sistema de govern, l'Imperi, en què tots els poders civils i militars els tenia un sol home, l'emperador. L'emperador era el centre de la vida política: era el primer senador, nomenava funcionaris, tenia la responsabilitat dels afers estrangers, exercia el comandament de l'exèrcit i era el cap religiós. - Els successors d'August van consolidar el poder de l'emperador. - Al llarg del segle I d.C. l'Imperi va continuar creixent: nord d'Hispània, Britània, el Rin, el Orient Pròxim, Mauritània. Les fronteres es va fortificar i l'Imperi es va organitzar en unes 50 províncies. - Els segles I i II d.C. constitueixen el període anomenat “pax romana”, que és quan l'Imperi va assolir l'expansió i prosperitat màximes. Aquesta pau va fer prosperar totes les activitats econòmiques, en especial el comerç, i les artístiques. Roma es va convertir en la capital del món. Per facilitar les comunicacions es van construir calçades, ponts, ports, ... - Les ciutats són el centre econòmic i polític. Els romans aixequen tots tipus d'edificis en les capitals de les províncies i ciutats importants: aqüeductes, teatres, amfiteatres, fòrums, temples, etc. - El segle III d.C. va ser l'inici d'una sèrie de problemes que van afeblir l'Imperi i el van fer vulnerable davant el pobles bàrbars o germànics.

Els romans van arribar al que ara és Tarragona a l'inici de la segona guerra púnica (218 a.C.), quan Gneu Corneli Escipió, per afermar la nova dominació romana des d'Empúries fins al riu Ebre, va atacar un campament cartaginès situat a la vora d'un poblat ibèric anomenat Kese, a la part baixa de l'actual Tarragona, prop de mar. Poc després Tàrraco va esdevenir la principal base d'hivernada dels exèrcits romans d'Hispània. El campament militar es va situar dalt del turó que dominaria la futura àrea de la ciutat i s'envoltaria d'una sòlida muralla.

No va ser fins a la segona meitat del sege I a.C. que Tàrraco va adquirir la categoria de colònia amb el nom oficial de Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco. Així mateix es va convertir en capital de l'extensa província de la Hispània Citerior Tarraconense.

1.2. CONTEXT HISTÒRIC

TARRACO

Els romans van arribar al que ara és Tarragona a l'inici de la segona guerra púnica (218 a.C.), quan Gneu Corneli Escipió, per afermar la nova dominació romana des d'Empúries fins al riu Ebre, va atacar un campament cartaginès situat a la vora d'un poblat ibèric anomenat Kese, a la part baixa de l'actual Tarragona, prop de mar. Poc després Tàrraco va esdevenir la principal base d'hivernada dels exèrcits romans d'Hispània. El campament militar es va situar dalt del turó que dominaria la futura àrea de la ciutat i s'envoltaria d'una sòlida muralla.

No va ser fins a la segona meitat del sege I a.C. que Tàrraco va adquirir la categoria de colònia amb el nom oficial de Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco. Així mateix es va convertir en capital de l'extensa província de la Hispània Citerior Tarraconense.

El reconeixement de la seva capitalitat va implicar l'interès de Roma per monumentalitzar Tàrraco a fi d'augmentar-ne el prestigi i fer-ne un centre difusor de la propaganda imperial.

El primer projecte, executat en època d'August, va comprendre la reforma del fòrum de la ciutat i el teatre, tots dos a la part baixa, propera al port.

El segon programa va ser força més ambiciós: la construcció durant el període de la dinastia flàvia d'un immens complex a la part alta de la Tàrraco format pel circ i per un nou fòrum destinat a les necessitats de la província. Poc després el procés es va culminar amb l'edificació de l'amfiteatre a principis del s. II d.C.

http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/urbs/tarraco.htm

1.2. CONTEXT HISTÒRIC

Malgrat que no es coneix la data exacta de la construcció de l'aqüeducte, sembla probable que s'hagués aixecat al segle I d.C., en l'època de l'emperador August, coincidint amb el creixement de Tàrraco per la urbanització de la part alta de la ciutat, seu del Concilium provinciae d'Hispània Citerior.

L'aqüeducte va estar en funcionament fins a l‘Edat Mitjana. Va ser restaurat al segle X —sota el regne del califa Abd al-Rahman III de Còrdova — i una altra vegada al segle XVIII. Durant el segle XIX i el segle XX es van dur a terme diversos treballs de conservació per aturar el deteriorament del monument.

1.2. CONTEXT HISTÒRIC

2. ANÀLISI FORMAL2.1. ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS (SISTEMA CONSTRUCTIU VOLTAT)

El pont té una llargada de 217 m i una alçada màxima de 27 m, sense comptar la galeria de conducció de l'aigua, avui destruïda, que devia fer uns 2 metres més. Consta de dos nivells d'arcades superposades amb 11 arcs al nivell inferior i 25 arcs al nivell superior. Els arcs tenen una amplada (llum) de 6,30 m i una alçada de 5,70 m (on no s'han d'adaptar al desnivell del barranc).

217 m

27m

Els elements de suport del tram aeri de l’aqüeducte són els pilars que sostenen arcs de mig punt i el canal de conducció d’aigua seria l’element suportat.

Els pilars inferiors estan construïts amb fileres de carreus esglaonats que formen piràmides truncades coronades per les impostes d’on arrenquen els primers arcs de mig punt. La primera filera d’arcs acaba en una cornisa on s’aixequen els pilars superiors que tenen forma de prismes rectangulars. Aquests pilars suporten el segon conjunt d’arcades de mig punt. Tots els pilars són l’arrencada comuna de dos arcs.

IMPOSTES

CORNISA

DOVELLES DE L’ARC

IMPOSTA

L’obra està feta amb carreus de pedra sorrenca (estreta d'una pedrera situada en un turó pròxim), que presenta un color daurat ataronjat. Tota l'estructura del pont fou construïda en opus quadratum, blocs de pedra regulars tallats en forma de carreus lleugerament encoixinats -excepte les dovelles dels arcs que són llises- i col·locats en sec, sense morter a les seves juntes.

MATERIALS

Els carreus perfectament tallats i encaixats sense cap morter.

El canal que duia l’aigua, l’specus, fou construït en opus signinum (barreja formada per calç, sorra i bocins de terrissa que, aplicada en paviments o recobriments de paret, els atorga propietats impermeables).

Possiblement l’specus es trobava cobert amb volta de mig punt o amb llosa plana.

Les impostes (la superfície de suport de l’arrencada d’un arc) estan ressaltades amb elegància, tot formant dues línies paral·leles que, juntament amb les cornises que separen els dos pisos i la canalització de l’aigua, remarquen l’horitzontalitat de la construcció i equilibren la verticalitat dels grans suports quadrats

imposta

cornisa

imposta

canal d’aigua

cornisa

2.3. ESPAI EXTERIOR

La captació de l'aigua al riu Francolí es feia mitjançant una resclosa en un indret anomenat Torre del Comte, a uns 15 km de Tarragona. A partir d'aquí era conduïda per un canal cap a Tàrraco. Aquest canal primer era paral·lel al riu i, des del pont del Codony, seguia les corbes de nivell aprofitant els pendents naturals del terreny fins a arribar a la comella del barranc dels Arcs. En aquest barranc és on es va construir el famós pont-aqüeducte. Al costat sud del barranc el canal seguia per l'antic camí de l'Àngel i entrava a la ciutat per l‘actual avinguda Catalunya on l'aigua era recollida i depurada en el castellum aquae i després era distribuïda mitjançant una xarxa de canonades de plom per la zona residencial de Tàrraco.

INTEGRACIÓ URBANÍSTICA

La captació de l'aigua al riu Francolí es feia mitjançant una resclosa en un indret anomenat Torre del Comte, a uns 15 km de Tarragona. A partir d'aquí era conduïda per un canal cap a Tàrraco. Aquest canal primer era paral·lel al riu i, des del pont del Codony, seguia les corbes de nivell aprofitant els pendents naturals del terreny fins a arribar a la comella del barranc dels Arcs. En aquest barranc és on es va construir el famós pont-aqüeducte. Al costat sud del barranc el canal seguia per l'antic camí de l'Àngel i entrava a la ciutat per l‘actual avinguda Catalunya on l'aigua era recollida i depurada en el castellum aquae i després era distribuïda mitjançant una xarxa de canonades de plom per la zona residencial de Tàrraco.

ENTORN

L’Imperi Romà per tal d’unificar totes les províncies van procedir a la romanització del territori que havia conquerit i va emprendre la construcció d’un gran nombre d'edificacions (termes, teatres, circs, amfiteatres, ponts, calçades ...).Molts dels aqüeductes romans estan envoltats de llegendes d’origen medieval que tenen en comú un pacte amb el diable i la pèrdua d’una ànima. Per això popularment s’anomenen “Ponts del Diable”.

3.1. CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ3. INTERPRETACIÓ

La llegenda del Pont del Diable de Tarragona explica que, quan el seu constructor havia aixecat mig pont, un fort temporal el va fer caure i davant el desastre va invocar l’ajut del diable per reconstruir-lo. Satanàs li concedia l’ajut a canvi de l’ànima de la primera persona que begués l’aigua que portara l’aqüeducte. Un cop aixecat de nou, el constructor va fer beure aigua a un ase que va ser lliurat al dimoni.

La funció útil és la d’abastir d’aigua a les ciutats. En aquest sentit es van aixecar molts aqüeductes tant a les grans ciutats com a les petites. La funció simbòlica era propagandística i romanitzadora: l’Imperi Romà feia arribar els seus avenços tècnics a tots els indrets de l’Imperi i feia que totes les ciutats s’assemblessin a Roma.

3.2. FUNCIÓ

Fòrum

Circ

AmfiteatreArc de Berà

4. VALORACIÓÉs una de les obres romanes d’enginyeria més importants de la península Ibèrica i una de les més rellevants de Catalunya. Es pot comparar amb l’aqüeducte de Segòvia i el “Pont du Gard” (que forma part de l’aqüeducte de la ciutat francesa de Nimes).

Aqüeducte de los Milagros, segle I d.C. (Mèrida)

Pont du Gard, segle I d.C.(prop de Nimes, França)

Aqüeducte de Segòvia, segle I –II d.C.

MODELS I INFLUÈNCIES

• Els pilars inferiors de la part central de l’aqüeducte de les Ferreres tenen una forma troncopiramidal, visiblement més ampla a la base. Aquest fet sembla confirmar la teoria que aquest aqüeducte va ser el primer assaig que els romans van realitzar per intentar superposar dos pisos d’arcs ja que desprèn una certa mostra d’inseguretat per part dels arquitectes.