aqüeducte ferreres
TRANSCRIPT
L’any 1905, va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional i l’any 2000 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, com a part del conjunt arqueològic de Tàrraco.
Un aqüeducte és una conducció d'aigua, obra d'enginyeria. destinada a portar aigua des d'un punt determinat a un altre, que pot quedar a
molts quilòmetres de distància. L'obra s’ha d'adaptar necessàriament a la topografia del terreny.
Enginyeria hidràulica
Tubs de fang
Canonada d'aigua de plom
Túnel
Marc VITRIVI Pol·lió, (Marcus Vitruvius Pollio) arquitecte, escriptor i enginyer romà del segle I aC, descriu tres tipus de aqüeductes: els conductes de pedra , les canonades de plom o bronze i les d'argila, de pitjor qualitat. Les canonades de bronze i plom eren massa cares de fabricar i mantenir, això va fer que només fossin utilitzades puntualment per a la construcció de sifons . A diferència d'aquestes, les conduccions de pedra van ser les més esteses.
Conducció de pedra
Aqua ClaudiaAqua AppiaAqua VetusAqua MarciaAqua TepulaAqua IuliaAqua VirgoAqua AlsietinaAnio Novus Aqua TraianaAqua Alexandrina
La ciutat de Roma, posseïa una aigua freàtica de mala qualitat. Els recursos del Tíber tampoc no són aprofitables (fangs), a banda que el riu ocupa una cota massa baixa que l’inhabilita per usar-ne les aigües. L’escassetat d’aigua devia ser ja un problema seriós a inicis del segle IV aC. quan es manà construir el primer aqüeducte (Aqua Claudia). A finals del SIII dC. la ciutat posseïa 11 aqüeductes que portaven uns 1.324.000.000 litres d’aigua diaris que asseguraven el subministrament d’aigua a una població de més d’un milió d’habitants.
Opus quadratumAparell format per pedres regulars, paral·lelepipèdiques, disposades en filades
uniformes..
El nucli dels pilars d'alçada estava fet de formigó (opus caementicium) i es reforçaven de diverses maneres amb fins estètics:Opus quadratumÒpus latericium o opus testaceumOpus mixtum
Opus latericium opus testaceum Aparell format per maons.
Pilars
Vitruvi comenta que aquest canal havia de quedar sempre " cobert, per protegir l'aigua del sol i dificultar l'enverinament de les aigües per l'enemic ";
1.Clau2.Dovelles3.Extradós4.Imposta5.Intradós6.Llum
Arcs de mig punt
Tenalles que servien per aixecar els carreus. Quant més pesava el carreu més subjecció fa la tenalla.
Difícil de datar, es creu que possiblement data de l’època d’August).
Sembla que és de finals del s. I aC. durant l’estada d’Octavi August a Tàrraco.
Aqüeducte de les Ferreres a Tàrraco
Tàrraco va disposar de dos aqüeductes que cobrien d’aigua la ciutat:
• L’un recollia l’aigua del riu Gaià, tenia una longitud de 40 km.
• L’altre que procedia del riu Francolí, rep el nom de les “Ferreres” per la morfologia dels seus arcs, semblants a una ferradura. Pel que fa al malnom de “Pont del Diable”, el seu origen és medieval, quan s’atribuïa l’obra al dimoni.
Aqüeducte de les Ferreres a Tàrraco
llargada de 217 m.
alçada màxima de 27 m.25 arcs de mig punt
11 arcs de mig punt de 6,30 m. de llum i 5,70 d’alçada.
Specus de 80 cm
impermeabilitzat mitjançant un morter a base de calç i ceràmica (opus signinum)
sembla que és de finals del s. I aC. durant l’estada d’Octavi a Tàrraco.
Construït amb grans carreus (opus quadratum) encoixinats units en sec.
Els pilars de l’aqüeducte tenen una estructura graonada, i cada filera de carreus presenta un retrocés de mig peu romà (15cm).
El pont del Gard formava part d'un aqüeducte de prop de 50 km de longitud, que portava aigua) a la ciutat romana de Nemausus, Nimes.
Pont du Gard
Possiblement edificat entre el 90 – 105 dC.