apunts1rweb

7/27/2019 Apunts1rWeb

1/11


2/11

A lhora de fer activitat fsica, la roba ha de ser de fibres naturals com elcot o la llana. Si s de fibres sinttiques, han de ser transpirables. La robaesportiva est pensada per a fer esport i la de carrer, per tant, no s lams adequada per a aquesta activitat. Desprs de la classe deducaci

fsica, cal dutxar-se i canviar-se tota la roba.El calat: ha de complir els mateixos requisits que la roba. Ha de sercmode, de materials que permetin la transpiraci de la pell, i flexible. Elcalat esportiu ha de tenir en compte lpoca de lany i lactivitat que esfaci.La bossa desport. Preparat la roba.Ha de contenir per a les classes deducaci fsica: samarreta, pantalonscurts, xandall (si fa fred), vambes, roba interior adequada.Ha de contenir per a desprs de lactivitat: sab, tovallola, xancletes de

goma, pinta per als cabells, estris personals.

c) La seguretat:La seguretat personal s un aspecte fonamental per prevenir accidents imalalties, i preservar la salut. A les classes deducaci fsica hi ha algunesnormes de seguretat que cal seguir.A les installacions esportives: no penjar-se de les porteries de futbol ohandbol (es poden tombar o trencar), no utilitzar aparells gimnstics si no hiha professor, no pujar mai a les cistelles de bsquet ni als pals de volei,

utilitzar de manera adequada el material que podria ser perills (esticsdhoquei, bats de beisbol, pilotes medicinals........).En el moment de fer lactivitat fsica: shan de portar els cabells lligats,portar les vambes ben lligades, no portar rellotge ni joies ni arrecadesperqu poden provocar cops i ferides, no menjar xiclet.Al vestidor: shan de portar xancletes de goma per evitar relliscades icontagis. No sha dintercanviar ni roba ni tovalloles ni mocadors amb elscompanys perqu poden ser un mitj de transmissi de malalties oinfeccions.

Els hbits higinics collectius

Sn les normes que prevenen contra comportaments perjudicials per alsaltres o per al seu entorn. Els comportaments incorrectes dun sol individuafectaran negativament la resta dindividus. La higiene collectiva afectadirectament la seguretat i la qualitat de vida dels individus quecomparteixen un mateix espai.


3/11

ELS JOCS POPULARS

Sn activitats ldiques i recreatives practicades generalment al carrer i quetenen diferents regles segons el lloc on es practiquen. Les caracterstiquesdaquestes activitats depenen de ledat, els interessos i la motivaci dels quiles practiquen.

Classificaci :

1. Jocs de fora : estan relacionats amb el treball del camp o amboficis manuals; sn jocs daixecament de pesos, de transport,darrossegament i de lluita. Exemple: estirar la corda, arrencarcebes...

2. Jocs de pilota: els podem trobar a totes les civilitzacions icontinents. Nexisteixen moltes modalitats: amb ls de raquetes,pales, bastons, o noms amb la m o el peu. Exemple: matar, pitxi.....

3. Jocs de carreres: dins daquest apartat podem distingir diversesmodalitats : jocs de persecuci, jocs de relleus, jocs de velocitat.Exemple : tallar el fil, cadenes partides......

4. Jocs de corda: sn jocs que consisteixen en saltar una corda dediverses maneres; exemple: serp, correcames,....

5. Jocs dhabilitat i dequilibri: en aquests tipus de jocs els objectiuspoden ser molt diversos: llanaments a distncia i amb precisi,habilitat per mantenir una postura o situaci, etc. Exemple: xarranca,bales, bitlles, baldufa.........

Parlarem desports tradicionals quan els jocs populars dun poble, regi ocomunitat, shan acabat institucionalitzant i han assolit categoria dautnticesport. Tenen regles fixes i, alguns, federaci prpia i campionats.A Catalunya, lesport tradicional ms conegut sn els castells.Altres exemples: pilota basca, bolos serranos andalusos, petanca, lluitalleonesa, lluita canria........


4/11

LES QUALITATS FSIQUES BSIQUES

La resistncia

Qu s la resistncia?

Molts esportistes afronten esforos de llarga durada. El ciclista, fentjornades de ms de 215 km; el corredor de marat, que ha de suportar undur esfor de 42,195km; lexcursionista, que avana durant dies peraconseguir arribar al cim..........Observant aquests exemples s fcil pensarque hi ha una qualitatque els permet aguantar tantes hores desfor.

Aquesta qualitat s la resistnciai la podem definir com la capacitat fsicaque t la persona i que li permet suportar i aguantar un esfor fsic durantel major temps possible.Per fixat que hi ha un determinat tipus desfor que, tot i no ser gairellarg, quan apareix el cansament hi ha dificultats per continuar-lo i, fins itot, ha dinterrompres. Per exemple, un jugador de bsquet noms ha dejugar 20 minuts a cada part, per tanmateix, quan falten pocs minuts per alfinal del temps reglamentari comena a fallar les passades, els llanaments ino saplica en defensa: la falta de resistncia li fa passar un mal moment!!!

Per tant, podem afirmar que la resistncia s tamb la qualitat fsica queens permet realitzar un treball fsica determinat (jugar a futbol, bsquet,handbol, etc)mantenint el grau deficcia i qualitat.

Qui la treballa?

Aquesta qualitat la treballen els esportistes que la necessiten per arealitzar els seus esports respectius, per tamb aquelles persones a qui

agrada practicar exercici fsic per a mantenir-se en forma.La resistncia s la base dels esportistes que practiquen esports de fons.Aquests en sn alguns exemples: ciclistes de fons en carretera, corredorsde marat, nedadors de fons.....Tamb lhan de treballar tots aquells esportistes que vulguin aguantar blesfor durant tot el partit, sense que el seu joc es vegi perjudicat:jugadors de futbol, bsquet, waterpolo, voleibol,...........


5/11

Com s classifica?

Per comprendre com es classifica aquesta qualitat has de saber que la claus larribada de loxigen als nostres msculs.

El nostre cos utilitza oxigen per realitzar les seves funcions. Sense ell, lavida no s possible. De la mateixa manera, s fonamental en la realitzaci delexercici fsic. Depenent de les caracterstiques daquest, loxigen que elnostre organisme t la capacitat dassimilar pot ser suficient o no. Aix ensporta a diferenciar dos tipus de resistncia:

. aerbica: quan arriba suficient oxigen als msculs per realitzarlexercici. Estem parlant desforos de llarga durada i dintensitatmoderada ( crrer suau, nedar, anar en bicicleta...). anaerbica: quan no arriba suficient oxigen al mscul. Parlem

desforos molt intensos i de curta durada ( prova de 400 mdatletisme....)

Com podem controlar la intensitat de lexercici?

Si vols controlar el teu esfor has d'aprendre a comptar-te les pulsacions.Pots trobar-te el pols a qualsevol artria del teu cos que sigui superficial iel podrs notar posant-hi a sobre la punta dels dits. No utilitzis, per, el ditpolze, perqu podries confondre les pulsacions de l'artria...amb les del

mateix dit!!Les artries que ms s'utilitzen per prendre el pols sn:

artria cartide, situada al costat del coll. artria radial, situada al canell, una mica ms avall del naixement del dit

polze.

Tamb podem comptar les pulsacions posant la m sobre la caixa torcica, jaque les prpies contraccions del cor la fan retentir.

Has de comptar les pulsacions per minut. Per per evitar que en aquestminut hi hagi alteracions en el clcul, pots comptar-les en:

30 segons i multiplicar desprs per 2. 15 segons i multiplicar desprs per 4. 10 segons i multiplicar desprs per 6. 6 segons i multiplicar desprs per 10.


6/11

Com influeix en el teu organisme?

Si fas regularment un treball de resistncia ( per exemple, anar a nedartres dies a la setmana durant tot un curs) , podrs augmentar la teva

capacitat de resistncia, i es produiran una srie de canvis en el teuorganisme:

- un augment del nombre de glbuls rojos de la sang, que sn elsencarregats de transportar l'oxigen.

- un augment de la grandria del cor: augmenta la capacitat interna,per tamb el gruix de les seves parets.

- un augment de la xarxa de capil.larsde l'aparell respiratori.- un augment de la capacitat respiratria.

En definitiva, el sistema cardiorespiratories fa ms resistent.

Com pots millorar la resistncia?

Per saber com millorar-la has de tenir en compte les consideracionssegents:

1. Tipus d'exercici que cal realitzar: qualsevol que t'agradi i que etpermeti treballar bona part de la musculatura del teu cos. Perexemple, anar en bicicleta, nedar, crrer, patinar, caminar(excursionisme, muntanyisme...), practicar esports (futbol, bsquet,hoquei....), fer gimnstica (circuits o exercicis acompanyats demsica, aerbic).

2. Intensitat: moderada, sense provocar gaire cansament.3. Duraci: per millorar la resistncia has de fer esforos de llarga

durada, superiors a 20 minuts i fins a 2 hores.

La fora

s la capacitat fsica que permet a la persona crear una tensi muscular.Podem parlar de tres classes de fora muscular:

- Fora mxima : s la mxima fora que una persona s capa derealitzar ( halterofilia ).

- Potncia o fora explosiva : consisteix en realitzar un moviment defora a la mxima velocitat ( salt dalada, salt longitud,....)


7/11

- Fora-resistncia : la utilitzem quan cal realitzar un moviment defora durant molt de temps seguit i de manera continuada ( ciclistes,rem,...).

Lentrenament de la fora muscular et produir rpidament efectes sobre

el teu organisme:- Augment de la grandria de les fibres musculars: hipertrfia

muscular.- Augment de la grandria dels tendons dels msculs.- Entren en funcionament fibres musculars que estaven inactives.- El mscul augmenta les seves reserves denergia.

La velocitat

s la qualitat fsica que ens permet realitzar un moviment el ms rpidpossible, tant si es tracta de recrrer una distncia, com de fer un esprint,o daturar una pilota. Podem parlar de tres tipus de velocitat:

- Velocitat de reacci: capacitat de respondre el ms rpid possible aun estmul determinat ( sortides datletisme i nataci, porter defutbol/handbol davant dun penal...).

- Velocitat gestual: capacitat que permet realitzar un gest amb lamxima velocitat ( lluitador desgrima, jugador de tennis de taula,ciclista en pista..).

- Velocitat de desplaament: capacitat de recrrer una distncia en elmnim de temps possible ( 100m llisos atletisme, 50m nataci, esprintdel futbolista per arribar a la pilota,....).

La flexibilitat

s la qualitat fsica que ens permet realitzar moviments de gran amplitudamb alguna part del nostre cos. Hi ha dos components fonamentals quecondicionen la flexibilitat: les articulacions i els msculs.A tots els esports sha dentrenar aquesta qualitat fsica, ja que sfonamental per realitzar correctament els moviments i, tamb, perqu evitalesions del nostre aparell locomotor (ossos, msculs i articulacions) . Algunsexemples daccions esportives que necessiten molta flexibilitat:

- atletisme: pas de tanca- futbol: xut a porteria- taekwondo: cop de peu- ballet, gimnstica esportiva


8/11

LA GIMNSTICA ARTSTICA

Has vist alguna vegada els Jocs Olmpics per televisi? Thas fixat en lagimnstica artstica? Es tracta dun dels esports ms espectaculars,creatius i amb ms solera del programa olmpic. Les execucions dungimnasta sn tota una demostraci de fora, coordinaci, agilitat, equilibri,flexibilitat, etc.

QUINES MODALITATS T?

La gimnstica artstica s un esport amb diverses modalitats, segons estracti de categoria femenina o masculina. La categoria femenina inclou 4disciplines i la masculina 6.

Categoria femenina

Terra o mans lliures: es practica en una lona quadrada (12m x 12m), donles gimnastes no poden sortir. Durant un temps que oscilla entre un minut iun minut i mig, han de desenvolupar una composici coreogrfica amb msicaque contempli tots els elements gimnstics que vulguin.Barra dequilibris: es tracta duna barra de fusta de 10 cm damplada i 5 mde llargada, situada a 1,20 m dalada. Al seu damunt shan de realitzarsalts, girs, equilibris, etc. s una disciplina que exigeix una granconcentraci i molt dequilibri, per evitar caure a terra.Poltre de salts: t una alada de 1,20 m. Es colloca perpendicular a lacarrera de la gimnasta. El salt t diverses fases: una correguda peracostar-se a laparell, una batuda damunt un trampol, un vol fins a collocarles mans damunt laparell, un segon vol en qu s habitual efectuar exercicis

acrobtics i una caiguda a terra amb els peus junts.Paralleles asimtriques: sn dues barres paralleles collocades a aladesdiferents i separades una de laltra. La barra superior s situada a unaalada de 2,30 m i la inferior a 1,50 m. Les gimnastes poden fer canvis debarra, realitzar voltes, girs, balanceigs, etc.., sense tocar a terra fins alfinal de lexercici.

Categoria masculina

Terra o mans lliures: s igual que en la categoria femenina, per amb duesdiferncies: lexercici dura entre 50 i 70 segons i es fa sense msica.


9/11

Barra fixa: es tracta duna barra dacer situada a 2,60 m daltura, que tuna longitud de 2,40 m. Els moviments ms importants que el gimnasta hipot realitzar sn els balanceigs, els molins amb una i dues mans, etc.Cavall amb arcs: es tracta dun poltre ms llarg, duna altura de 1,10 m i que

t al damunt dos arcs on sagafa el gimnasta per realitzar els exercicis.Mentre els porta a terme, el gimnasta no pot tocar laparell amb cap partdel cos ni aturar-se en cap moment. Shi realitzen moviments pendulars(passades laterals i tisores) i circulars (molins).Poltre de salts: s el mateix aparell que susa en la categoria femenina.Lnica diferncia s que es colloca de llarg, s a dir, en la mateixa direccide la correguda dimpuls del gimnasta.Paral.leles: sn dues barres de fusta paralleles, situades a una altura de1,75 m. El gimnasta, agafat duna o de les dues alhora, hi pot realitzar

equilibris, vols, girs, tisores, etc.Anelles: en aquesta modalitat hi ha dues anelles de fusta subjectades a unscables i penjades a 2,65 m daltura. El gimnasta hi realitza girs, voltes oequilibris tan inversemblants com la vertical invertida o el fams Crist.

VOLS CONIXER MILLOR ALGUNS EXERCICIS?

Tacabem dexposar quines sn les modalitats de la gimnstica artstica. Detotes maneres, el ms normal s que en el teu centre practiquis la modalitat

de terra o mans lliures.Tot seguit et mostrem alguns exercicis de terra que, amb una mica deprctica podrs dominar. Alguns ja els deus conixer i altres no.

Langel frontal: s una posici dequilibri sobre una cama, que ha daguantar-se uns segons.

- Dret estant i esttic, inclina el cos endavant mantenint lesquenacompletament recta.

- Alhora aixeca la cama per darrera, mantenint-la tamb completamentestirada.

- Simultniament, obre els braos en creu.La tombarella : s un gir complert del cos cap endavant.

- Flexionat per acostar-te al matals i fes un impuls amb els peus.- Recolza les dues mans a terra.- Abaixa la barbeta fins al pit.- Roda damunt lesquena.


10/11

La tombarella cap enrera: s un gir complert del cos cap enrera.- Flexionat per acostar-te al matals.- Deixat caure enrera i roda damunt lesquena.- Abaixa lesquena fins al pit.- Recolza les mans en ambds costats del cap.

La vertical de mans: s un equilibri del cos en posici invertida, s a dir,damunt les mans.

- Impulsat amb les cames per col.locar el cos cap per avall alhora queposes les mans a terra completament obertes.

- Dos companys/es poden subjectar-te pels turmells per ajudar-te amantenir lequilibri.

- Per aprendren, pots fer-la recolzant-te en una paret.La vertical de tres recolzaments: es tracta duna vertical amb les mans iel cap.

- Flexiona molt el cos per acostar-te al matals.- Posa les mans a terra, completament obertes.- Posa el cap a terra, per on comena a crixer el cabell, ms endavant

de les mans, de manera que formi amb elles un triangle.- Fes un impuls suau amb els peus i intenta mantenir-te doblegat en

equilibri.

- A poc a poc vas estirant les cames cap amunt fins que ho estiguin deltot.

- Dos companys/es poden subjectar-te pels turmells per ajudar-te apujar i a mentenir lequilibri.

La vertical tombarella: s la suma de la vertical i la tombarella endavant.- Fes la vertical de mans. Et poden ajudar dos companys.- Des daquesta posici, flexiona el cap endavant fins a tocar el pit amb

la barbeta.- Flexiona els braos i roda endavant damunt lesquena.- Si flexiones les cames, pots aprofitar limpuls de la tombarella per

tornar-te a aixecar.

La roda lateral: s un gir lateral del cos.- Situat de costat a la direcci en qu vols realitzar el gir.- Imaginat a terra una lnia sobre la que realitzars la roda i, per

impulsar-te, fes una passa en aquesta direcci.- Posa les mans en la lnia. Aquest punt de recolzament ser leix sobre

el que girar tot el cos.


11/11

- Les cames han de passar separades. Primer una i desprs laltra.- Has de tornar a quedar de costat.

La rondada: es tracta duna roda lateral a la que afegim un quart de volta

per quedar-nos mirant cap al lloc des don hem comenat.- Iniciem la roda lateral de la manera que hem indicat abans, si b

tamb podem fer unes passes dimpuls prvies.- Quan som a la vertical, ajuntem les cames.- Alhora, girem un quart de volta.- Finalment caiem amb els peus junts i quedem de cara a la direcci

don venem.

La vertical pont: s la suma de la vertical i el pont.

- Des de la posici de vertical de mans deixem caure les cames fins atocar a terra. En aquest moment les mans i els peus sn en contacteamb el terra i el nostre cos forma un pont.

- Les ajudes shan de fer subjectant pels turmells per fer la vertical.En el moment de deixar caure els peus, colloquem una m en la zonalumbar i una altra en la dorsal subjectant amb fora el company en laposici de pont.

- Des daquesta posici podem fer la remuntada, tot incorporant-nos,amb lajut dels companys, fins a quedar drets de nou.

Altres exercicis dexecuci molt ms difcil sn el capgirelli el flic-flac.

QU DIU EL REGLAMENT?

- Els jutges sencarreguen de puntuar els exercicis en cada aparell. Lapuntuaci major i menor seliminen i amb les notes restants es fa lamitjana don surt la nota final.

- Els gimnastes han de realitzar uns exercicis lliures i uns exercicisobligatoris.

- A lhora de puntuar tamb es tenen en compte aspectes comloriginalitat, les combinacions que es realitzen, les coreografies, lavistositat, etc.

- Es penalitzen els errors respecte a la collocaci del cos i les faltesen la tcnica dexecuci dels exercicis.

- En el cas de caure dun aparell, el gimnasta rep una forta penalitzacien la puntuaci, si b pot continuar lexercici.

apunts1rweb

Documents